Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Final de temporada a Babilònia: llibres (L'herència, Los asquerosos), sèries (Txernòbil), cinema (Aladdin, Elisa y Marcela, Toc Toc, The Wanderers) i documental (Apollo 11)
Context i to del programa
- Últim programa de la temporada de Babilònia amb to distès i coral.
- Avanç de continguts i promesa de retorn al setembre.
"Avui tenim llibres, una sèrie i molt de cinema."
Llibres
L’herència (Les Tormentes d’Agosto) — Josep de Botella
Punts clau:
- Novel·la de viatges amb to lleuger i estiuenc: un empleat de banca rep una misteriosa herència i ha de seguir pistes en forma de gincana per diversos països (Marroc, Sicília —Taormina—, Kènia, Barcelona, Menorca).
- Tema central: transformació personal cap a un esperit més lliure i amb més relacions humanes, més enllà de la vida massa organitzada.
- Toc contemporani: assistència digital (l’assistent “Sondra”) com a dependència funcional que contrasta amb el descobriment del món real.
- To: amè i recomanable per lectura d’estiu.
Los asquerosos — Santiago Lorenzo
Punts clau:
- Retrat d’una solitud volguda i autodescoberta: protagonista s’amaga a un poble gairebé abandonat (Zarauzdel/Zaraudiel) i abraça l’austeritat (autoabastiment, rutines minimalistes).
- Aparició dels “mochufles” (veïns sorollosos i invasors): sàtira acerada del chonismo i el cunyadisme elevats a la màxima potència.
- Escriptura: prosa precisa, viva i suggerent que descriu molt amb poques paraules (ressona el picaresc clàssic, del Buscón a Quevedo).
- Ritme breu (unes 200 pàgines) i gran impacte de llenguatge: un dels llibres més celebrats del darrer Sant Jordi.
Sèries
Txernòbil (HBO Miniseries)
Punts clau:
- Miniserie en 5 capítols (1 h) sobre la catàstrofe de 1986, amb forta versemblança històrica: es basa en informes científics alternatius a la versió oficial soviètica.
- To i posada en escena: terror ambiental i claustrofòbia tècnica, rodada en escenaris reals d’una central bessona (Ignalina), amb gran detall tècnic.
- Temes: cadena d’errors de manteniment, procediments arriscats i pressions burocràtiques —la “tempesta perfecta”.
- Personatges: científics i responsables polítics entre la veritat i el control de la KGB; figura simbòlica de la científica (Emily Watson) per representar l’esforç col·lectiu.
- Escenes icòniques: liquidadors entrant per torns de 90 segons; fracàs de robots per radiació.
"Hauran de ser robots humanos."
- Veredicte: molt recomanable, rigorosa i potent, “un Breaking Bad en petit” per qualitat i tensió sostinguda.
Cinema
Aladdin (2019)
- Espectacle familiar i colorista amb Will Smith, energia estil Bollywood i factura tècnica “pantallassa”.
- Comercial i efectiva; bona resposta del públic jove.
Obituaris i memòries
- Record a Franco Zeffirelli (Hamlet 1990, Romeo i Julieta; figura clau d’estil clàssic i resolutiu), a Chicho Ibáñez Serrador (televisió de culte: “Un, dos, tres”, terror televisiu) i a Laura Almerich (guitarrista de Lluís Llach; homenatge amb “Laura”).
Albert Serra
- Debat sobre el seu cinema radical i lliure: aposta per ritme lent, càmera fixa i desafiament a la impaciència contemporània.
- Lectura: trencar el fil narratiu existent per reimaginar formes (proposta exigent però singular).
Elisa y Marcela (Isabel Coixet, Netflix)
- Drama històric en blanc i negre sobre el primer matrimoni entre dues dones a l’Estat (1901, Galícia).
- Recursos estètics: ecos de cinema mut (iris, “taques” de cel·luloide) i interiors exquisits; relació natural i creïble entre dues mestres (Natalia de Molina i Greta Fernández) amb química palpable.
- Eix dramàtic: transgressió identitària i engany documental (transformació externa per burlar la norma) per poder estimar-se i casar-se.
Toc Toc (Vicente Villanueva)
- Comèdia coral sobre el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), adaptada d’un èxit teatral francès: un grup de pacients coincideix a la consulta d’una eminència que no arriba.
- Galeria de símptomes: rentat compulsiu, compulsió a comptar, por a trepitjar línies, repetició literal, síndrome de Tourette…
- Tractament: to respectuós i humanitzador que apropa i normalitza, amb humor situacional i empatia.
The Wanderers (Philip Kaufman, 1979)
- Crònica de bandes juvenils italoamericanes als 60 (Bronx), amb pèrdua de la innocència i xoc entre el rock’n’roll d’estètica 50s i la nova onada (Dylan, contracultura, hippisme).
- Protagonista atrapat entre tradició (clan familiar, mafiós sogre) i canvi generacional (figura femenina alliberada).
- Banda sonora d’època; seqüències de confrontació entre bandes memorables.
Documental
Apollo 11
- Documental de metratge d’arxiu pur, sense narrador, que reconstrueix la missió en 8 dies: del llançament al retorn, amb muntatge molt fluid i sentit del perill (blackout de reentrada, control de missió en tensió).
- Valora el caràcter heroic i manual de l’astronàutica primigènia: moltes comprovacions, riscos i perícia humana.
- Perfecte per revifar l’efemèride dels 50 anys de l’arribada a la Lluna.
Tancament
- Comiat coral, agraïment a l’audiència i música de cloenda amb “Laura” de Lluís Llach.
"Fins a la propera temporada… molt bon estiu!"
Música Benvinguts a Babilònia, últim programa de la temporada i com no penses d'una altra manera, estem tots plegats perquè ja toca, no?, acomiadar-nos, justament. Hola, tots junts. Rosa, com estem? Hola, molt bé. Jaume. Estic junts perquè no s'acabi això. No s'acabi, no s'acabarà. El primer i l'últim, exacte, no està perquè faig allò, no? Nacho. Què tal? Tot bé? Estic molt bé, sí. David. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Això és molt modern. Bona tarda, no? Bona tarda. Bé, doncs, bueno, acabem la temporada però que tornem, eh? Al setembre, maïta a setembre, després de la diada. Sí, no, no ens ha fet fora. Home, hem negociat el contracte però amb molta, molta, amb molts més milions. La renovació d'euros, tirar milions d'abraçades. Sí, exacte, no? I hem dit que sí que hi ha cap problema. Som molt estimats aquí a Radio Desperts. Sí, i tant. L'audiència, l'audiència, bueno, o sea, suplevado. Portem més anys que un calendari. L'audiència ha decidit. Ha decidit que ens quedem aquí. Que ens quedem a la perrilla, a la graella, perdó. Molt bé, doncs, avui tenim llibres, una sèrie i molt de cinema. De llibres tenim, bueno, dos, un que és l'herència i l'altre que són els asquerosos. Sí. Foli. Que el David ens ho explicarà també. Jo ja t'he llegit però el David que ens ho expliqui, després jo faré algun apunt i ja està. Sèries, Txernòbil. Per tant, anem una miqueta, eh, l'últim dia. Molt, molt, molt, sí, sí, sí. El Jam has anat a veure Aladín, no hi ha res millor a la vida que veure Aladín de Will Smith. Res millor que quan passa molt bé. Exacte. Bé, bé, bé. Sí, i pel·lícules, bueno, de tot tipus. Avui realment és que serà molt variat des de l'última d'Isabel Coixet, Elisa i Marcela, que jo l'he pogut veure. Molt bé. Molt bé, molt interessant. La Rosa ha vist una cosa molt divertida que es diu Toc Toc, eh, que ja ens ho comentarà també. El David també ens comentarà alguna pel·lícula que ha vist, eh. També intentarem intentar veure, parlar, el blues de Bill Street i Border, intentaré fer un matxamarat dels meus. Mira, te'n dic una que ja vaig veure. Digues, quina parla? The Wanderers. Ah, The Wanderers. Ah, molt bé, molt bé. Del Philip Kaufman. Sí, sí, sí, sí, sí. Però parles The Wanderers, a veure, no la liemos. The Wanderers. Ah, The Wanderers. Vosaltres que deies el grup Wanderers? No, no, The Wanderers, no aquella que va fer el... El Tom Hanks. El Tom Hanks, no, no, The Wanderers, que és el director, és el Philip Kaufman. Vale, doncs ara ens ho explicaràs. I és un nen... No, no, no, no, no, és de bandes. Molt bé. Doncs tenim fins i tot un documental per aquí al mig, eh, que el Nacho ha vist Apolo 11. Sí, sí, que em va recomendar aquí el David. Sí, sí, jo no l'he pogut veure. Com quasi vaig néixer quan l'home arribava a la lluna, doncs, bueno, fa gràcies per fer-se la gràcia. Fa uns anys ara, no sé quants, fa uns anys d'aniversari, no? De l'arribada de l'home a la lluna, doncs ho parlarem. Quasi 50, no? I 50 farà 50 anys. O sigui, el dia 19 de juliol farà 50 anys. Molt bé. I el Tom Hanks parlà de la illa dels caps tallats, eh, també, de la Gina Davis, en company. I... Estava... A René Harlin, no? Tens de veure l'Alin. Sí, sí, no, vull dir... Dic, engeixarem ja fins a l'última. El món de l'acció, no? Vull dir, seguim endavant. Bueno, doncs, el que diem, tenir moltes coses que parlar, per tant, repartim el temps com millor podem. I comencem per l'Herència, Rosa. Ah, començo, vinga. Sí, sí, sí, comences tu. L'Herència té un segon títol, eh, que és Les Tormentes d'Agosto. Oh, sí. Que romàntic. És... Bueno, sí, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És senzillament situar-lo. Sí que t'he sentit, eh, el títol, perquè és situar-lo a l'estiu, d'acord? Sí. A veure, sí que ho diré, que l'autor Josep de Botella, que és una persona que és dedicar al món dels viatges, d'acord? Té una agència de viatges, una minorista, i, bueno, ha passat tota la vida organitzant viatges per a altres persones, i venen viatges, i també ha viatjat tot el que ha pogut, d'acord? I ara, doncs, li feia il·lusió fer aquest llibre, perquè ja, saps com vas de viatge, allò que agafes notes, ai, doncs mira, quan pugui ja ho editaré i tal, doncs mira, doncs per un motiu X, l'ho ha pogut editar ara, i, bueno, doncs l'he tingut l'ocasió de poder llegir-lo, no? I dius, vale, doncs una persona que s'ha dedicat o que es dedica a vendre viatges i a fer feliç a la gent, no? Perquè aquesta sí que és una professió maca, que fas feliç a la gent, home, clar. Estàs venent, no hi ha il·lusions, i fets, i que ho consumes i que ho pots fer de debò, no? Vale, doncs és una miqueta, a veure, és divertit, és divertit, perquè, clar, és una miqueta, no el viatge ideal, però sí que allà hi ha diferents vivències, i com organitzes aquesta novel·la, no? És el... el protagonista és un senyor que treballa en un banc, com un... Que, bueno, fins ara no ha tingut cap problema, no s'ha plantejat mai el sentit de la seva vida, ni si estava bé, ni si podia fer altres coses, i en canvi... Bé, però era empleat de banca, eh, que no és igual, eh? És igual, és el mateix. Bé, avui dia no estan massa tranquils, eh? No, ja, ja. A totes aquestes reorganitzacions i funcions d'entitats financeres, tela, no? Ja no és el que... Que estan desapareixent. Em refereixo que és normal que una persona que adquireix un lloc en un banc, doncs es queda estabilitzat allà fins que se li acaba, clar, fins que... Bé, sí, bueno, fins ara era així, eh, fins ara era així. Bé, doncs, bueno, l'herència és perquè se li ha mort un tiet, i llavors, en plan clau de misteri, ha de seguir unes pistes, perquè des d'un primer moment no li diuen quina és l'herència d'aquest tiet. No és un tio d'Amèrica, no, no, aquest és el més proper, aquest havia s'havia dedicat a viatjar i a fer coses pel món que ell tampoc no sabia ben bé què eren, i ara sí, ara sí, amb aquest viatge que li fan fer seguint la pista, d'una sèrie de pistes, no, com si fos una gincana, ha d'anar pel món perseguint unes pistes fins que al final ja li diuen quina és l'herència, no? Una miqueta el missatge és que ell per si mateix pugui viure i pugui tastar allò que el seu tiet li volia dir, no? Ser un espèrit més lliure, dedicar-te també a ajudar els altres, a fer altres coses en el món, no? No tenir una vida tan organitzada i tan predeterminada, no? S'intentar fer altres coses. Llavors aquestes peripècies per diferents països, no, com el Marroc, el Taormina, com es diu, a Itàlia. Que maco, Taormina. Sí, bueno, jo no he estat, però sí que és bo que ho heu. Sicília. Sicília, exacte, sí. Per això ara estic posat. Exacte, tu sí, de veritat, tu sí que has estat. A Quènia, per exemple, també ha d'anar aquí a Gali, després torna a Barcelona, després al final ja se'n va a Menorca, bueno, i coneix personatges molt diferents, molt divertits, per allà surt l'Àngel Colom, us en recordeu? Sí. Surt per allà al Marroc, també surt per allà un, no és un marcià, és un capaxià, que es diu Prot, us en recordeu? Sí, notícies sense notícies segur. Sí. Doncs jo crec que la idea va per aquí també. Mare de Déu, senyor. Sí. No, no, però és divertit, perquè això t'ajuda a quadrar molt totes les aventures, no? I bueno, i també una cosa molt curiosa és que aquest senyor està molt acostumat amb el seu ordinador i té un assistent, assistent personal, que es diu Sondra, que és del mateix ordinador, d'acord? Com ara, tant de moda que està en els altaveus, aquest de Beu, no? Alexia, aquestes coses. Alexia, tal, sí. Doncs ell té quasi una relació no... Física, però era bé. Física, però té com una dependència molt d'aquesta senyora, d'aquest ordinador, no? No, no, no. Que es dedica molt a la vida, molt organitzada, perquè aquest ordinador li fa tot a la... I organitza tot, el taxi, el vol, el que ha de mirar, qualsevol cosa, ho té tot allà fet i mastegat. Diguem-ne, això no és plan, no? No necessita el robot, diria que... Sí, d'entrada sí, però després ja veu que no. Clar, és que tots aquests viatges, tota aquesta peripècia es fa veure que, bueno, que al final també necessita una relació o relacions més humanes, no? Ha de buscar també una germana que té, que ell no ho sabia, una germanastra, perquè era el seu pare, la seva mare l'havia tingut també. Bueno, està bé, vull dir que... Sí, sí, sí, sí que té allò... Posa en coseta, però està molt bé, està divertida. Molt bé, està divertida, mira. Fantàstic. Em fa gràcia, no? Que algú sigui capaç de dir, bueno, ara faig la novel·la i que la lleixin els altres també, a veure, que n'opinin, que n'opinin. És una bona idea, eh? Que n'opinin. Està molt bé. Bueno, però recomanable llavors, no? Sí, la veritat és que sí, és molt amena, és molt divertida. L'actura a l'estiu ja, no? És una l'estiu a l'estiu total, sí. Ja hem entrat amb la calor, no? Clar que sí. Encara el que volem és coses... Ah, doncs que hem de terres, David. Los Asquerosos, Santiago Lorenzo. Sí. Parla. Uf, molt bé que vol. Déu-n'hi-do aquest llibre. Déu-n'hi-do, oi que sí? Déu-n'hi-do. Molt divertit. Jo m'ho he passat molt bé. Però teta. Val, jo no sé. Teta. Com es diuen los... Los Mochufla. Los Mochufla. Mochufla? Sí. Los Mochufles. Que són els Asquerosos. Sí, bueno, n'hi ha en altres. Bueno, és una part dels Asquerosos, no? Sí, sí, n'hi ha en els altres. Ostres, doncs... Aquest llibre ens parla de... de la solitud humana, però en el sentit que... una solitud volguda, autodescoberta un paio que no està situat en lloc del món fins que per una circumstància molt concreta es veu obligat a estar sol i descobreix que allò és la seva veritable vocació, el fet d'estar sol, sense que ningú li toque els collons parlant en plata en un poble que es diu Zaraudiel Zaraudiel Zaraudiel, sí, sí no sé si el nom és inventat o què per allà a la castella profunda ella ha de fugir no ho explico tampoc i gairebé en l'oposat es conxorxa una mica amb el seu oncle que li donarà una mica de suport una mica en forma remota però ella ha de fugir com logístic un suport logístic i ell va amb el cotxe fins que el... jo què sé fins aquí vinga, doncs per aquí mateix i veu una casa així meia ruïda i allà s'instal·la enmig de la natura també un poblet d'aquests tots abandonats sí, abandonats i allà està si està un any llavors surten els esquerosos i doncs vivint allà vivint i... no es dutxa no es dutxa perquè arriba a la conclusió que ve, que no que es troba millor sense dutxar-se i que no fa olor i no fa olor i passes una fase potser sí que vas més proper i després ja tornes a estar més net sí, una cosa així sí, sí, sí i ell de tant en tant rep una comanda del Lidl que li envia el seu oncle d'un poble proper ah, el Lidl del Lidl li envia una comanda però ja darrerament amb el més bàsic amb el més necessari que ell no pugui ja disposar però té lògica que sigui del Lidl sí, sí perquè a banda de menjar tenen productes potser pots comprar no sé altres elements roba i coses així que hi pugui en plan clar, així en plan un magatzem variat sí, sí, sí clar, té coses té coses ofertes i comença ell també a autoabestir-se de productes doncs té un petit hortet té cols però sempre amb la intenció que no el descobreixin o sigui ell des de fora la casa des de fora és com si estigués allò seguís camuflada deshabitada sí, sí ell no vol saber que ell està allà per si de cas els avions però no en fan gas ni cas val? fins que un dia ostres veu que ve a part que un cotxe davant la Joaquí la Joaquí i apareix apareix una dona una dona amb un comercial que lloga en la casa del costat no la seva no la del costat a les veïns tindrà veïns tindrà veïns però uns veïns és que la descripció que fa a les veïns és brutal jo n'hi he vist des del segle d'or sí de la literatura castellana diga-se Quevedo i Simi una descripció tan brutal de l'estofa de la baja estofa del xonismo però portat a la màxima descripció és acollonant és un llenguatge molt curiós sí, sí, sí és un pallo quan descriu és molt curiós és un pallo el problema amb molta literatura i ho estic compagint amb un llibre d'un amic que suposo que és un llibre novell i que els novells quan escriuen i volen descriure s'hi extenen aquest pallo et descriu les situacions però en poques paraules i tu captes tota la realitat que et vol transmetre és espectacular la literatura que fa saber aquest individu és brutal Santiago Lorenzo és brutal però aquest té allò pelat i a edat de fer llibres sí, sí, sí jo és el primer que lleixo i m'he quedat paradíssim de com a pallo aquest escriu és que no ho he vist enlloc porta uns quants de llibres no, no ara ho intentaré descobrir més però ostres m'he quedat i bé i és tota la bueno és que a partir d'aquí sí, sí, sí fins a mi llibre és una mena d'anar anar pensant una vida molt contemplativa a partir que venen els asquerosos els motxufles aquests els que tots són els veïns els veïns i altra gent també també hi ha altres asquerosos també hi ha altres asquerosos també hi ha altres asquerosos tot el que estava fugint ell se li col·loquen allà sí, sí, sí, sí però aquests a més a més els hi posa una norçó no mot que és els motxufles i és que l'escripció que fa és que molts aspectes d'aquesta descripció tots algun moment o altre l'hem pensat d'alguna persona és el dominguero el dominguero típic allò ruïdoso el cunyadismo exacte els nens que van investigar les cases i tirant pedres i trenquen vidres com es diuen aquests els morancos no són? sí, sí, sí un poc que fan una invitació així d'aquestes coses sí, coses així Joshua sube per arriba però és que després a partir d'un moment ell té una venjança que només descriu només llegir dius adios mio adios mio com acabarà això com acabarà això perquè és que està molt ben petit és que dius hòstia Pedri s'ha de ser i perdoneu cabron per fer tot el que li passa pel cap la trajectòria d'ell ella és una persona que saps el típic manetes que és molt manetes amb les coses però que en realitat a la vida no ha transformat això en una educació arreglada no, no en un ofici no a ell sempre li agrada desmuntar coses és molt autodidacte però en canvi ell es dedicava a treballar en un call center d'aquests de tanent trucades i ja està o sigui que no potenciava la seva habilitat en el seu ofici però en canvi aquí quan es tracta diguem-ho així de venjar-se o de foragitar qui ell vol foragitar doncs allà allò agafa la seva màxima potència i dius ostres és una cosa és que t'ho juro és per tonar-se i és curtet són 200 pàgines d'arriba val la pena i té un llenguatge molt peculiar molt culte i molt peculiar val la pena jo és dels millors llibres que puc dir que m'he llegit d'on ha nascut aquest senyor doncs no me'n recordo ara al final posa la seva biografia però no ho sé el que sí que us dic és que aquest llibre va ser la sorpresa de Sant Jordi va ser el primer o el segon en castellà més venut no m'hi he equivocat va ser una sorpresa va ser i es veu que no s'esperava i la gent que la ha llegit tothom diu meravelles és veritat és que aquí tenim dos i jo estic encantat de la vida amb el llibre s'ha creu haver-me'l llegit perquè ara us ho tratàvem i ara què passa jo només voldria saber una cosa se'n surt al final o què? bueno bueno bueno no no a veure per un costat sí per un altre no tampoc clar és que hi ha una cosa però sí hi ha una part positiva i una part bueno però el llibre té lèxit que té pel llenguatge pel llenguatge que té perquè és que és com la descripció del Buscó enllamada Don Pablo no sé si em recordeu que la gràcia que té és tal com ho descriu clar doncs aquí passa el mateix sí sí en un altre nivell però molt bé jo ho escriguis és que no tindria ni una miliónésima part de gràcia impossible no no no és que és una passada és conèixer molt bé el llenguatge molt concret és una cosa molt determinada una passada m'he fet fan molt bé fantàstic jo també en buscarem més en buscarem més ja s'ha escrit moltes coses ja veus ja veus el que m'he fet molt bé doncs Nacho ens anem a Txernòbil ens anem a Txernòbil poca gent eh no sé si posarà el contador a veure bueno sí sí no no ella dirà aquest el farà o no el farà si ho faré sí ai ai ai no t'ho hem de encontrar allò cinc minuts no t'ho hem de encontrar home no tampoc cal home són són en aquests moments ah clar la valletivitat la valletivitat això això s'hi va per ambientar-vos una miqueta com estem sí sí sí el contador Geiger bueno pues amb aquesta introducció doncs parlarem d'una quina por això és una satura ui ja rai d'activitat aquí dintre eh fugim bueno doncs parlem d'una miniserie feta per aquesta divisió de la HBO que es diu HBO miniseries tal com es diu que ha fet petites meravelles com Waco va fer Wild Wild West bueno pues aquesta sèrie de cinc episodis una hora això no soc no això és fora això és ha arribat d'allà ha arribat d'allà sí sí és que és parets bueno una sèrie que tothom parla s'ha posat molt de moda ha tingut molta audiència d'aquelles que no s'esperava perquè la van treure just després de Juego de Tronos i es veu que va tenir una una important acollida molt ben feta està feta sota el prisma de diguem d'aquí un informe oficial del que va passar que es va presentar a la organització de l'energia atòmica sí que és una mica l'informe oficial després està l'informe oficial de les autoritats soviètiques que bueno i després hi ha un informe extraoficial que va fer una sèrie de científics russos en què van explicar veritablement el que va passar és l'història no oficial però que al final s'ha transformat en la història acceptada diguem-ne no perquè si com l'organització de l'energia atòmica i els altres doncs bueno no no anàvem pel pel mateix lloc diguem-ne aquí explica el que va passar i per què va passar que hi ha un bueno hi ha tota una sèrie de motius de falta de manteniment i de coses que es van fer que no s'havien d'haver fet i això es va tapar la Unió Soviica ho va tapar i al final aquests científics que eren russos i amb el perill que tenia d'explicar-ho això ho van explicar per l'amor a la veritat diguem-ne llavors és una sèrie bastant terrorífica un estil de la que vam fer del terror diguem-ne molt ambiental aprofitant clar aquesta potència que té una catàstrofe nuclear de la magnitud i això si fiquen en l'inconsent col·lectiu que va ser la de Txernòbil diguem-ne amb tota la radioactivitat els liquidadors el perill que això fos una explosió atòmica i llavors la gent que venia als hospitals els hospitals russos allò i tal els primers efectes de la radiació també segueix una mica personatges reals víctimes una dona d'un bomber que van allà les primeres hores perquè al principi hi havia un incendi només al principi només hi havia un incendi hi havia un incendi a la central llavors quan van arribant allà van començar a donar-se a compte que havia esclatat tota la part superior del reactor i el reactor estava al descobert o sigui estava sortint allà el que sortia no només era foc estava calant foc el grafito i coses que no havien per allà que estava calant foc però a més estava sortint la reactivitat d'una manera brutal doncs tot això també sobre el punt de vista ja tota científica aquest i d'un membre del Politburó un important comissari polític que van allà en poder i tal i que es va posar també una mica de costat de la veritat sempre estava una mica clar l'estabilitat de la nomenclatura soviètica no podia fer tampoc podia sortir-se molt d'allà amb la KGB controlant-los en tot moment però també aquests personatges i una científica que és una mica la representant aquesta científica és la que fa la Emily Watson són altres coneguts és molt intuïtiva aquesta pava sí hi he vist dos capítols però molt intuïtiva aquesta dona diu que representa que aquesta persona no existia així com el protagonista el científic protagonista sí que va existir amb nom i cognoms i surten al final de la sèrie el comissari polític també aquesta diu que és com un símbol de tota la resta de científics que van estar investigant també que van ajudar a que aquesta veritat sortís a la llum perquè hi ha un que va donar la cara que va ser el protagonista però la resta la van ajudar una miqueta i per no posar-los a tots ella és com una espècie de representació ella és com si fos la veritat és una figura simbòlica més a més sí però la dona aquesta ho intueix tot sense estar allà sí però al final és com una figura una mica simbòlica han buscat perquè al final ella li parla amb ell i li explica i li diu has de dir-ho has de dir-ho perquè tal perquè és per la veritat és com si fos ella mateixa la veritat que li diu tu m'has d'honrar m'has de sacar a la luz i al final escenes bastant terrorífiques a més a més rodaran escenaris naturals perquè hi havia una central que era a Bessona de Txernòbia a Txernòbia no es pot anar evidentment hi ha quarantena però hi ha una central Bessona que és Innalina exacte llavors les feien igual i aquesta estava tancada després la van tancar per obsolescència i han rodat allà i és molt semblant tu estàs allà veus escenaris d'una central nuclear com estava fet a Caldu perquè aquelles centrales estaven allò rotllo soviètic llavors quan passen pels passadissos amb el foc amb la radiació és un ambient claustrofòbic és un ambient bastant terrorífic quan arriben tot tot a tot és com molt terrorífic molt quotidiol al mateix temps perquè ells estan allà lidiant amb aquella cosa tan terrible d'una manera molt professional intentant buscar solucions i tal però també bastant terrorífic llavors molt recomanable 4 o 5 escenes puntuals molt bones de coses que van passant allà que no te les imagines tot i que ja t'has documentat una mica i tal però això que anaven entrant això ho expliquem en un moment només anaven entrant els liquidadors hi havia un moment que havien de fer una cosa de treure la mona llavors anaven entrant i no podien estar més que un minut i mig llavors anaven i entraven venga ja entraven començaven a fer el que havien de fer i sonava una cinta i sortien d'allà i entraven uns altres perquè era l'única manera de fer-ho al final perquè van dir volien posar robots allà per treure tal i qual els robots es funien hi havia un robot d'alemà i això no sé què va por culo el robot però en un moment al final un diu hauran de ser robots humanos llavors és quan entran els liquidadors aquests que eren no sé si quants una passada de gent allà l'Uasqui va haver molts voluntaris sí bueno hi havia alguns que eren mig voluntaris els militars no eren voluntaris els miners la figura que era el miner que es posen allò amb pelotes és curiós hi ha tota una sèrie d'escenes molt icòniques molt ben rodades que et quedes 4 o 5 escenes actuacions surten és l'Emily Watson sabeu la protagonista aquesta de Breaking the Waves Estela Nescargar és gent bona el protagonista del terror que és un actor anglès que es diu com Faris o Faris o alguna cosa així que també és bastant bon actor diguem-ne que es va a veure un dels capitans del terror aquesta sèrie són gent bona tota hi ha bones actuacions bon guió episodis d'una hora escenaris naturals i tal bastant terrorífica i bastant fidel a dir la veritat del que va a passar i t'explica exactament el que va a passar i és bastant bastant bastant interessant que has vist tots els capítols resumir una mica resumir va ser una barreja del que seria la idosincràsia soviètica de falta de manteniment d'algunes coses i de fer uns procediments una mica arriscats perquè ells estaven fent una prova i per temes burocràtics per temes també de gent que volia quedar bé amb les altes esferes i que tenia una carrera personal que estava en joc i que si feien això i ho feien bé la seva carrera anava cap endavant van sacrificar moltes coses van sacrificar molts temes de seguretat i al final es va donar la tormenta perfecta diguem-ne per explicar-ho es va donar això que sempre vaig dir per què ha passat això que som informàtics ja veiem per què hi ha hagut aquest desastre i s'ha trencat tot hosta perquè va passar això va passar això i a més a més va passar això que nosaltres diem un cúmul de circuits sort que nosaltres això tractem amb màquines i bueno si al final no es connecta però quan tractes amb una central nuclear és més fumut és més fumut i el que va passar és el que va passar per tant molt molt recomanable molt recomanable molt bé fantàstic molt bé doncs la veurem aquest estiu a veure si pot ser si tinguem més temps 5 episodis 5 episodis d'una hora ah molt bé doncs tampoc és tan llarg que val la pena és una cosa pim pam pum una setmaneta o si vols si t'engresques una tarda una tarda o si et poses allà vas veient una gripeta una gripeta ja molt bé fins que arribi la nit després de la migdiada fins que arribi la nit ja que pots sortir de casa a veure Txernòbil Jaume comencem al cinema sí a la 20 a la 20 sí bé ja ho sabeu aquesta és una pel·lícula que la vam fer quan jo era petit o així sí no no no ja anaves amb l'estor no a la 20 anys 90 no era 90 sí dos anys 90 o així no amb personatges reals no amb actors sí probablement hi havia alguna cosa vinculada al cinema clàssic però de persones humanes o sortia l'al·línio d'això i tal però ara la que està ara és de dibuixos o és de persones de personatges l'adron de Bagdad tot allò però això és una cosa de l'actor no sé com se diu sona això sí com es diu tu devies veure l'Iguabà i els 40 lladres exacte l'adron de Bagdad tot això sabut totes aquestes històries són de les mil i una nits exacte també per això que hi ha moltes opcions bueno què tal la dint de Will Smith un amic meu que la van a veure abans que jo va dir és com si fos Bollywood ja aquesta sensació de tot daurats tot és una festassa impressionant perquè viuen amb reis i sultans d'aquests i bueno una cosa i evidentment hi ha el dolent i el bo això no no falla el dolent que no no s'hi pot acostar mai a la làmpara i el bo que sempre és que és un és un pícar no o sigui però realment és una pel·lícula tan ben feta bueno una mica el que estaveu explicant ara esclar és una altra cosa però el que estaveu explicant ara és que hi ha un ofici avui que dius carai davant d'aquesta és que molts calés és que amb una pantallasa que ho vaig veure si això falla avui en dia amb la de calés que fiquen clar home el talent bueno ja veurem però la pel·lícula és una pel·lícula comercial comercials americanes la pel·lícula és senzilla m'ha servir per veure les meves netes com reaccionaven perquè estan ja molt atrapades en tot el que és la modernitat aquesta que si dibuixen el mòbil que si jo què sé clar sempre juguen aquestes coses tio van quedar allà sí van quedar home menos mal i fins i tot s'agafaven però no tenen 14 anys que vegis que els nens són nens que són 14 anys i que encara s'espanten al cinema jo això ho vaig veure amb l'exorcista l'exorcista van veure una edició de no sé què i tal hi havia uns nens allà molt petits de 10 anys que fan aquests nens aquí i estaven després allà allà amagats darrere i cagaos perdidos però i que fan aquests nens és l'exorcista clar en l'exorcista oblidats de tot vaja i és llargota dura un parell d'hores ben bé bé vull dir una pel·lícula alimentícia és que es diuen aquestes pel·lícules comercials que van fent i això és el que ens ve actualment més d'amèrica ja s'ha acabat els webbusters exacte i la sèrie ha estat bé sembla que la guerra de les galàxies n'hi ha una més Déu meu ja passo veus jo passo esclar i tu passes i passa molta gent llavors que crema no Xernòbil Xernòbil és molta qualitat es val la pena és un breaking bad en petit exacte si voleu una cosa friqui sabeu una pel·lícula que es va fer d'Aladín que es deia Aladín no en el 86 i la protagonitzada va a Despenser bona mare de Déu Senyor que sortia de la làmpara no? no, sortia segur que que ho arreglava tot a la seva manera no? aquí és el Bill Smith el que surt i tal bé se'ns va morir ara aquesta setmana també el senyor Franco Cifarelli realitzador de la Bohème de un seguit de pel·lícules Jaume el Hamlet el famós Hamlet de l'any 90 de Mel Gibson és la pel·lícula que és més famosa la que jo tenia referència també però ens refereixo però a la próxima fin de Messebas és veritat que ho estem mirant però que aquesta Hamlet Amor sin fin Ah sí Endless love Ai Podíeu posar la cançó Ho podies fer bé doncs aquest senyor va néixer amb el senyor Visconti és el que el va diríem el va recollir i devia fer de tot allà i bueno va dir ja m'hi fixo com ho fas i no va arribar ni molt menys no, no, no ni pensar però era molt resolutiu jo a Hamlet recordo és un dels millors Hamlets que he vist i a Mel Gibson de les millors vegades que l'he vist en ma vida evidentment Home, és Romeo i Julieta també Romeo i Julieta però clar i el Romeo i Julieta de l'Olivia no sé què ara me'n recordo no me'n recordo tampoc Olivia Hassel sí m'ha impactat aquest film aquest em sembla que no l'hi he vist i Amor sin fin també Amor sin fin sí Amor sin fin és una cosa oixentera de principis d'oixenta sí, sí, sí 96 anys tenia aquest senyor o sigui 96 o sigui que Déu n'hi do molt bé un segon i ja que estem recordem també la mort de Giovanni Serrador sí fa també una setmaneta i tal el gran monstre diguem de la televisió de la comunicació era un, dos, tres mític i bueno i altres que passava amb molta por jo recordo que les passava canutes però jo les veia jo ja no i a banda a banda del cinema que s'ha mort Laura Almerich ah és veritat la que va inspirar la cançó Laura Lluís Llach és veritat que m'ho has comentat l'altre dia ai ostres com estic jo avui bueno ara farem ara farem cosetes ara posarem cosetes mentre passem de les pel·lícules posaré trossets de cançons que hem parlat digues i ara res vull dir només fer un un esment de l'Albert Serra que és segons el Jordi Mayoral un radical i lliure eh i tu ja estàs d'acord és una cosa diu allà en la història hem tingut grans creadors arquitectes escriptors cineastes músics fotògrafs sense cap mena de dubte són aquells que han tornat a imaginar que han apel·lat a la originalitat i que han trencat amb el fil narratiu existent creant així noves tradicions aquests creadors estan capaços d'impugnar el règim estambler sortir del cofoïsme reprendre una embranzida cultural i generar-nos molts quantes vegades ho haurem escoltat això mare meva ara però m'ha fet gràcia que ho feia que ho escrivís i dic vinga però jo us ho heu de veure l'amor de Lluís XVI això s'ha de veure un cop a la vida posar-te nerviós de veure què passa allà vull dir perquè és que la càmera no la mou ni la de 4 i llavors dius bueno és què què hem de fer ara deixar la càmera quieta vull dir és allò del cinema dels inicis vull dir càmera quieta ja està muntatge anem amb un ritme ara el ritme és lent fins avorriment el ritme és més ràpid però és que és un és un et toca la pera tu no creus que però fa molt bé és una cosa exacte tu no creus que el que ens està dient és que som uns avorrits doncs sí és que sí i que estem acostumats a anar sempre divertint exacte descontrolats vull dir el tempo el tempo es pot frenar i ell ho fa molt bé i ho fa d'una manera magnífica és això jo també em costa sí sí no és allò que dius però bueno és una raresa que s'ha de veure sí ja veurem seguim parlant de cinema ara posarem un trosset de Laura de Lluís Llach i posarem l'Endless Love que és una cosa que a mi em frapa però mira de fons posarem ara una cançoneta amb una musiqueta d'una pel·lícula que a mi m'ha encantat que es diu Elice Marcela que estava a la Berlinale que va ser presentada a la Berlinale una pel·lícula d'Isabel Coixet per supòs de Netflix dius ai dius mio quina por però realment és una pel·lícula que és la primera història d'amor és a dir de dues dones que es casen vull dir a l'estat espanyol és a dir justament l'any 1901 hi ha una sèrie d'elements a Galícia sabent que són dues dones dues mestres són dues dones sí, sí ja, ja però una fa veure que no exacte és a dir la Natalia ho ha de dissimular per poder casar-se clar perquè no estava permès el matrimonio no, no, òbviament Natalia de Molina i Gràcia no me'n recordo ara aquesta noia que ho fa molt bé la Greta Fernández que és catalana la filla del Jordi Fernández exacte no, del el Rick ai bueno sí, ja apareixerà el nom doncs bueno és el que diem com deia la Rosesta Ambientada i en un poble perdut allò de Galícia amb el qual és una noia que coneix amb una altra amb un col·le d'allà i que ja són evidentment noies ja adolescents i que veuen que hi ha alguna cosa és una cosa que no acaben d'entendre en un principi però hi ha un amor hi ha un element que evidentment és prohibidíssim estem parlant de l'any 1890 llargs i a partir d'aquí hi ha una sèrie d'elements que porta això porta una relació claríssima evident tancada en un moment determinat i que després doncs elles faran de professores cadascú amb el seu moment determinat hi ha un temps de separació d'uns anys es tornen a retrobar i pren una decisió i la decisió és que es volen casar a banda compartir aquesta intimitat perquè exteriorment això està mal vist i més amb aquests pobles no teneu-vos si no s'estimen es casen i nosaltres també exacte i llavors sí que es produeix un canvi físic en una d'elles a partir d'aquí físic simplement extern no estem parlant ni molt menys però en aquella època era impossible de vestimenta clar de vestimenta i tal i bueno hi ha una cosa no curiosa sinó a veure curiosa però a veure la Natalia de Molina que és la que fa el paper més masculí en aquest cas quan torna clar és vestiment com un home el cabell curt i porta bigoti però porta un bigotet d'aquest bigotet de quan el borrissol exacte quan les noies no es treuen el bigot i es deixen créixer doncs apareix un borrissol negre i tal i doncs el porta és suficient com per que doni aquesta sensació i a partir d'aquí tot el que passarà evidentment es produirà una enganyifa perquè ell en comptes de dir-se Marcela es digui Mario per una sèrie de qüestions ell diu que ha parat els papers que no sé què que venia d'un orfenat i tal es produeix aquesta boda i a partir d'aquí doncs passen coses i a partir d'aquí no anirem més cap enllà és a dir es produeix una sèrie d'intervinculacions i tal pel·lícula en blanc i negre Isabel Coixet amb un ritme exquisit té unes imatges d'interior meravelloses utilitza amb aquest blanc i negre utilitza moltíssim el que seria elements del cinema mut és a dir com els famosos caixers aquests caixers que són en gradació és a dir que es van tancant fins a que perd la imatge sensacions com de la pel·lícula malmesa allò que de cop i volta la pel·lícula es frena i de cop i volta apareix el que serien les taques de la cel·luloide com si s'hagués mig cremat llavors torna a arrencar exacte per tant té però és una pel·lícula absolutament encantadora elles ho fan perfectament bé les escenes diríem com a tal de llit és a dir les escenes de la seva relació és d'una naturalitat excel·lent és a dir i jo crec que és creïble com ho coneixes això no no jo ho coneixi el món del lesbianisme no ho coneixo se me faltaria no però és veritat hi ha una sensació de naturalitat no però suposo que és per tant en relació amb les dues pel·lícules ja t'hi entenc clar i és allò que dius ostres ho fan molt bé igual que abans li deia el Jaume el Call by Your Name jo no em vaig treure res d'aquesta relació entre aquests dos nanos em semblava freda poc vull dir no semblava exacte no hi havia química en canvi aquí hi ha química i això és molt important també hem parlat que aquí ens va descobrir una barbaritat en aquest sentit va ser el Fasbinder clar exacte també n'hem parlat el Fasbinder és immens amb la seva manera de fer com barrejava tots els conceptes però ja hi havia molts temes a la vegada molt a la vegada aquí és una cosa és quan una pel·lícula és rica sí, sí, sí aquí en aquest cas és una pel·lícula que té un tuf així com diríem això no deixa de ser històrica perquè és una situació real és autèntica és història autèntica i al final veus la foto és la foto de boda és increïble és a dir la noia que fa de noi és que realment sembla un noi és a dir per la manera de diguem de per l'aperiència sí, sí, per l'aperiència bueno, molt recomanable sincerament val la pena són dues horetes però bueno és que de saber el coixet ja sabem com funciona amb aquesta línia i molt bé molt bé molt recomanable Rosa toc toc perdona un moment aigua hi ha hagut un moment momento aigua silenci ja està toc toc home, molt diferent una pel·lícula divertida fresca exagerada no, dispara-toda no com l'aigua no, no, jo crec que de fet m'ho va recomanar una persona una amiga que a la seva feina treballa amb un senyor que té un problema també així de tipus de comportament jo també sí a veure toc toc toc vol dir trastorn obsessiu compulsiu sí o sigui això està diagnosticat i està estudiat i és cert no llavors mira la la història o la gràcia està en què es troben a la consulta o la suposada consulta d'un psicòleg o psiquiatra molt prestigiós doncs diverses persones que totes elles pateixen d'aquest trastorn cadascuna és diferent i a la típica com deia abans el Cesco la senyora que això és la Rossi de Palma que ho fan és que ho fan tot genial és genial perquè a més és molt creïble de debò que és creïble és que això passa però és treure'l i fer-lo precisament en aquestes situacions que pot arribar encoixants perquè la persona ja veu que no és a veure, normal que és normal Déu meu en aquest món que és normal però que no és tan habitual la persona típica que abans de sortir de casa ha de tocar 20 vegades comprovar si ha tancat el gas l'aigua la llum si ha deixat alguna espelmeta perquè té un santet allà i les deixen les espelmetes posadetes no es torna assegure-se que ha pagat aquelles espelmetes si ha tancat amb clau si no ha tancat amb clau si ha tancat la finestra si no ha tancat la finestra és que llavors no acaba de sortir mai al carrer ha arribat a tal joc les seves amigues ja no l'esperen però sí que arriba al final bé aquest és un cas però que és insisteixo és divertida perquè clar és no si de palma i dios jolín però que és és una mica angoixant en aquest punt de vista després n'hi ha una altra dona que té el trastorn de rentar-se les mans o sigui no pot tocar ningú perquè té una obsessió amb els germans i amb les bactèries a més treballar en un laboratori d'analista doncs clar com que no i s'està rentant les mans contínuament clar llavors la situació és divertida perquè és que tu ja ho veus com que ja saps quin trastorn té així que veus que arriba qualsevol persona i la toca doncs ja està o li toca el cap doncs ja està que parlava una altra vegada i la pobra que té ja les mans que se li estan desfent ja de tant rentar-se o l'altra el Paco León que és un taxista que té l'obsessió de comptar-ho tot tot clar va conduint i suma les matrículats dels cotxes quants tipus de cotxes quantes marques porta durant el dia però no el dia durant la setmana durant el mes durant els anys clar els passagers estan ja agobiats és aquest tio que li passa no? i així que poden baixar del taxi també i l'altre el de les rajoles el de les rajoles és que no pot trepitjar una línia recta no pot trepitjar no pot trepitjar llavors clar si tens un espai imagina't que tens moltes ratlles com ho fa no? o que són baldoses petitones o si no pot és que no pot és una mica com el Jack Nicholson a millor impossible eh? doncs aquesta idea però aquí ho acumulava tot em sembla aquí ho acumulava tot o des de la noia que també repeteix dues vegades les coses des que va morir el seu pare em penso que hauria passat un fet així molt important i llavors repeteix tot no només una paraula no la frase sencera o tota l'explicació que ha fet ho torna a repetir sencera però sense equivocar-se igual eh tal qual és una passada ho té és una cosa i estem tots allà i després hi ha un altre també un altre senyor que té accent argentí aquest no me'n recordo què li passava sí aquest li passa que diu paraulotes ah sí i es fica amb la gent de manera compulsiva i no pot evitar o sigui ell no és perquè és un senyor molt educat és molt polit Toret però té Toret sí sí sí això molt bé a més aquest senyor com que porta tant de temps amb aquesta malaltia amb aquest trastorn síndrome de Toret és allò el de Quim Monzo ah vale no llavors és un espèrger potser no Toret és això que diu ella que és paraulotes crec que sí que va dir els tics són també tenen tics sí sí sí clar perquè si té tics però quan comencen comencen els tics llavors comença a dir paraulotes la conxa de no sé què la conxa de tu madre tant ho diu és la conxa de tu madre sí sí sí sí no se sap vull dir que no controla el que diu i aquest senyor clar com que porta tants anys amb aquest patiment doncs clar ha consultat molts metges s'ha consultat ell mateix ja sap descriure molts dels símptomes i quan arriba un altre pacient diu este tiene no sé què clar perquè el pobre ja diu però el meu no té no el meu no té solució no el meu no té solució i bueno estan tots a la sala d'espera esperant que arribi el psiquiatre o el psicòleg és bo que al final els havien citat a tots a la mateixa hora però ha tingut un problema amb el vol perquè hi ha una eminència i passa a consultar a tots els països del món igual venia d'Amsterdam que de Londres que el dia segon se n'anava jo què sé a París i només amb una visita sola es veu que els cura això diuen i una miqueta és que si la voleu veure de debò que la recomano molt no explico com acaba però la situació és aquesta és molt divertida tots allà cadascú amb lo seu a intentar conviure aquella estona que estan esperant intentar conviure amb aquestes torres és una molt bona comèdia la dirigeix és l'Emilio Lázaro és aquella? la director el Vicente Villanueva és una adaptació d'una obra teatral que va ser molt famosa a França d'un humorista que es diu Logan Bafi i la que us dic els actors a la part de la Ròsia de Palma i el Paco León que ja ha mencionat està l'Alexandra Jiménez la Carolina La Pausa la Diane Lastra és aquest que no pot repitjar la Imma Cuevas i Òscar Martínez és aquest senyor aquest pacient que és doncs això que diu que està posat sí o uruguai o sí a mi de tota manera de debò que és molt pasos-ne una estona sí no, no jo també l'he vist i també per ells veus que també a ells els ajuda molt al final sí no aquesta situació d'allament també que tenen perquè això és un patiment a l'hora de trobar parella a l'hora de compartir amb altres persones tal com és la pel·ligua que vull dir que ja has fet bé de no explicar el final penso que quan arribes al final dius home, què passa aquí ara però bé jo el que volia el que volia dir és que quan es va fer Campiones també és molt divertida sí, però i també estem parlant de persones amb dificultats jo sempre he tingut dubte que això sigui la manera de fer no ho sé sempre he tingut dubte potser jo crec que és està tractat amb molt de respecte ja, no sí, sí i és una manera d'apropar també, no d'apropar i d'intentar normalitzar aquesta situació i que es parli i que es vegi i que bueno no passa res que sí, que sí però que sempre m'he quedat així una mica com que conec a diferents persones que tenen alguna d'aquestes coses no, doncs no sé sempre m'he quedat una mica així i com que els escolto molt perquè estic a la ràdio amb ells i tal doncs no es produeix això que de que faci riure vull dir es produeix més aviat entendre'ls interpretar-los treure'ls-hi la foscor això sí però les pel·lícules aquestes a mi sempre em deixen una mica no sé perquè és pel·lícula no és un documental és pel·lícula és una de la ficció escoltem de fons Endless Love de la pel·lícula Amor sin Fin això és la Nellal Richie i Diana Ross que és la cançó dolça és una de les ballades més dolces als 80 i bueno és el que hi ha les lentes les lentes les lentes allò arrimar cebolleta és d'ell el de los asquerosos sí no arrimar la cebolleta bueno és una cançó preciosa la coneixeu no la coneixeu no emballat emballat emballat és que en aquell moment en aquella época si no arribase per la lenta sí no no malament rai ja que estem romàntics David quina pel·lícula havies de parlar no sé The Wanderers no és res romàntic això no parla parlem de The Wanderers és el problema doncs és una pel·lícula de l'any 79 i que jo al seu moment la vaig veure és d'un actor que es diu l'actor principal es diu Ken Wall que si veus el film dius ostres si aquest no hi hagués arribat a triomfar seria el Tom Cruise d'ara perquè tenia s'assembla molt físicament potser al principi potser encara amb més carisma diguem-ho així i la pel·lícula està ambientada bé als anys 60 a un barri així barri obrer italià de com si fos entre cometes website story però evidentment sense tota la posada en escena de website story ni molt menys música ni res no no bueno qui fa servir hi ha la banda sonora que la pots trobar sí The Wanderers hi ha hi ha una peça que està molt xula The Wanderers i que són grups dels anys 60 molt canyeros molt xula molt xulos ara te la busco sí sí jo ho sé i el film ens parla de la pèrdua de la innocència bàsicament perquè són són els grups de nois que han continuat fent grup fent colla fent pinya de quan anaven a l'escola o del barri val i que bé ja evidentment ja tenen aspecte d'adults no però tenen 18 17 18 anys amb prou feines no si t'escolten sí bé però és la veritat però encara són nanos són nanos i s'ajunten tots van cada tribu entre cometes urbana perquè tots van a l'institut encara doncs porta una una caçadora amb el logotip del grup del grup de Wanderers em sembla que vol dir els els rodamons o algo així i bé després hi ha uns altres que es diuen els terror o algo així bé potser m'equivoco el nom i bé són els conflictes típics entre entre entre bandes entre rivals no però el film és aquest és aquest rotllo no sí no però aquesta és la primera sí la primera sí sí sí així comença el film i bé el film retrata una mica tota l'ambientació aquesta de dels anys 60 de bé no sé si del Bronx o un barri així d'Estats Units en què la majoria de de gent són italians són irlandesos i es van agrupant són xinesos i es van agrupant per bandes no i és el i el protagonista doncs a més a més té novieta i potser és l'únic que té novieta val i el que passa no que la deixa embarassar vaja però és que la la novieta és la filla del diguem-ho així del mafiós del barri del senyor mafiós del barri típic entre cometes sopranos que van amb camises aquestes de de hawaianes i tots grassos com tots grassos com barrils i bé i fins que el dia que ell s'encapritxa d'una noia que és és un encant no que és la Karen Allen ah Karen Allen abans de que feia és Indiana Jones hola no sí sí és a ti que em feia moltes grans i clar ell ostres és la noia que representa la nova fornada la nova el que ha de venir estem parlant dels anys 63 i tal l'alliberament l'alliberament sexual perquè clar ell tot aquests nois es basen en uns prototips molt patriarcals i molt masclistes inclús les noies també van per aquest mateix camí però aquesta noia no aquesta noia és una alliberada de la vida i clar ell queda allò allò enlluernadíssim fins que bé fins que bé passa el que passa i ell un dia quan la cosa ja diguem-ho així no la cosa fructifica perquè tampoc ell ho veu massa clar a més en aquella escena perquè ells clar ells es mouen amb música posa-la darrere ells es mouen amb aquest entorn doncs de matxotes no com qui hagi pogut veure qui hagi pogut veure doncs West Side Story doncs per qui va no i llavors d'alguna forma ell un dia la segueix i veu que entra en un local ah i a més els agrada la música rockabilly tot això que està sonant així entra en un local i ella està allà des de fora i la veu ensimismada i a dintre està educant el Bob Dylan que ja és el principi de la música dels anys 60 de finals d'anys 60 totes les bandes ja més més més de més contraculturals més més hippies quina dius l'última has dit? no ella entra en una no no dic la cançó The Wanderer no ja ja però la que es diu així la cançó sí The Wanderer i i hòstia espera perdona i clar ell veu que allò allò ja és un món que ell ja no ja no hi entra ell s'ha quedat amb el seu món no ho coneix no no no és que és curiós perquè sent de la mateixa generació que és ella ell ell es queda enclat al seu món al seu món dels anys 50 però en canvi als anys 60 amb tota la música aquesta sí aquesta és? sí això és el que el defineix hi ha un moment que tots els seus amics quan ell diu va ja em caso em caso perquè clar ha deixat embarassada i el mafiós ja està el té ja sobre pressionant-lo a més a més li regalan una camisa hawaïana com la que porten tots els patriarques diu doncs jo ja ets a formar part d'aquest clan la vida és aquesta i ell aquesta és la seva banda sonora aquesta manera de parlar de xulejar tots engominats contrasta absolutament amb el que ha de venir amb Bob Dylans amb Jim Hendrix però és una miqueta el món mot M.O.D. no? els mots sí una mica sí i doncs ha de venir clar i és ostres hi ha un contrast i veus que ell ja no sintonitza amb tot això per això no la segueix ell es queda enrere amb els seus amb la seva nòvia tota la vida amb els seus amics italians amb el seu gent amb el seu com ho jo això el seu gendre no gendre no sí el teu sogre el teu sogre mafiós i aquí serà el seu món molt interessant el director és el Philip Cove jo no l'he vist aquesta pel·lícula i també hi ha una banda hi ha una banda de nois que són com com si fossin zombis no no interactuen només agradeixen i hi ha un moment hi ha un moment al final que estan jugant ells un partit de futbol que es presenten tots allà com si fossin zombis hi ha una batalla que empala allà però brutal no no la pel·lícula és que la recomano molt és el 79 la pel·lícula el 79 perfecte bueno doncs dona temps a parlar d'Apollo 11 i amb això acabarem una temporada i sí sí hi ha un problema bueno Apollo 11 homenatge a l'arribada a l'home a la lluna ara d'aquí uns dies serà l'efemèrie de 50 anys és una sèrie documental però aquesta de veritat perquè està feta tot amb trossos d'imatges reals de l'època o com a molt si no exactament d'aquella emissió si d'alguna emissió però bueno tampoc notaràs vull dir perquè hi ha un moment en què quan estàs pegant el coet o quan estan fent coses potser no és d'aquell moment però bueno llavors té bastant mèrit perquè tota l'estona imatges documentals molt ben lligades i clar amb aquest material que el tio tenia que ho tenia com ho tenia doncs ha sabut construir una història molt representativa dels 6-8 dies de fet va ser des de que perquè pensava que era més i no no en 8 dies van anar i van tornar a la lluna perquè bueno hi ha una distància curta i tal i bueno t'explica és el moment que ja surten ja de l'hotel diguem-ne on estan allà concentrats per anar cap a el tema del despegue i tot plegat i ja quan tornen quan tornen allà totes les desfiles allò molt americans es cobert pel mig tota la missió d'arriba de la lluna dels moments perillosos que van haver-hi d'aquella tan astronàutica tan primitiva aquella cosmonàutica tan primitiva d'aquelles naus o sigui que tot era tot molt molt molt allà comprovacions constants i tal que ara suposo que les coses ja no són perquè la tècnica o sigui recolza molt però jo tot era tot era molt primitiu totes les pantalles tot era molt manual tot eren gent molt aquests astronautes eren una espècie de superhomes perquè eren uns homes allò que sabien de tot i que les possessions bueno suposo també com ara però ells més herois diguem-ne perquè anaven a una cosa que no s'havia fet i que no sabien com sortiria de fet en missions posteriors com la de l'Apolo 13 doncs van haver-hi greus greus problemes i van salvar la pell quasi de miracle diguem-ne llavors aquesta que era la primera doncs bueno més havien hagut missions prèvies també que havia mort gent missions russes aquestes de la Soyuz i totes aquestes bueno i ells van allà i amb una mica de sort i amb una mica bueno continuen fent i bueno i sí que es veu amb aquestes imatges es veu aquesta emoció allà dintre de la sala de la sala de comandament i totes aquestes frases típiques de un passo per a l'hombre un pequeño passo per a l'hombre un passo per a la humanitat i tot plegat i bueno i pots mirar les imatges i pots fer una mica de conspiranoia de mira és veritat la bandera es mou com que la bandera iogues diu com que la bandera es mou si no hi ha vent i tal per què no sé què per què no sé qual la gravetat la gravetat tens una mica tot plegat però sí que és veritat que el mèrit que té això és que són totes imatges o sigui documentals de l'època ben lligades el tio s'ha buscat la vida allà de tot el material que hi havia i quan no tenia suposo de la missió Apolo 10 doncs l'ha agafat de l'Apolo 9 i ho va barrejar així perquè potser en el moment que s'està despegant el coet suposo que és igual la del 10 la del 8 i la del 9 però bueno el tio s'ha buscat molt bé i tu veus és com si tingués tota l'evidència gravada de dalt a baix del que va passar cosa que en aquell moment segurament no era tant així com ara ara si estaria amb el 2019 tot documentat estaria tot gravat i tenia sallà i mòbils per tot arreu que estan gravant doncs bueno allà ell es va buscar totes les imatges i queda una imatge més a més molt de l'època allò amb el president i el Nixon i tot plegat allà i la gent esperant allà que sortís el coet allà allà prenent-se els gelats allà el moll allà i surt allà ostres mira el coet i tal i bueno i arriba de la lluna i mira està gravant i el moment i el moment quan entren aquí a l'atmosfera terrestre que és 4 minuts de blackout que no se sap si la nau s'ha cremat o no és aquests moments que al final s'has vist tantes vegades però que són emocionants tal com t'ho explica el tio t'ho explica amb un ritme que és bastant emocionant amb les imatges i bueno i no hi ha cap narrador en off ni res sinó que tota la història és Apolo ara ara entramos no sé què no sé qual tallen tal i qual i a lo mejor a lo millor sotan veus del locutor de l'època dient Apolo 11 no sé què la senyora no sé quantos que està aquí la mujer de l'Amstron no sé què ara van i hable un moment i tot està molt ben lligat i això dura un hora i pico hora i mitja i està bé però bueno recomenable recomenable per reviure l'Efeméride i bueno ens queda un minut per cadascú perquè ens acomiarem ben acomiadament la temporada i ens acomiadarem si ens dona temps amb la Laura molt bé amb la Nora ens acomiarem amb la Laura de Lluís Llach recordant aquesta guitarrista magnífica que va acompanyar molts anys a Lluís Llach bueno digueu fins a la próxima temporada que vagi molt bé molt bon estiu ens sentim al setembre al setembre sí a partir de la diada gràcies per suportar-nos aquesta audiència que gràcies a aquesta audiència que estem aquí meravellosa que tenim aquí el suport bàsicament se supone con el valor de la mili l'audiència se supone sí sempre tothom t'ho pregunta quanta audiència teniu no ho sé ni lo sé ni n'importa molt bé que vagi molt bé molt bon estiu company adeu a tots que vagi net i clar que cap ocell tranqui l'harmonia del seu cant que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi en mi en mi ñ ms mil ms ms modem la Bona tarda, 8.1. Ràdio Nascen. A les netes, Ràdio Nascen. Bona tarda, 8.1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda.