Babilònia del 20/6/2019 — Final de temporada a Babilònia: llibres (L'herència, Los asquerosos), sèries (Txernòbil), cinema (Aladdin, Elisa y Marcela, Toc Toc, The Wanderers) i documental (Apollo 11)

Context i to del programa

• Últim programa de la temporada de Babilònia amb to distès i coral.

• Avanç de continguts i promesa de retorn al setembre.

"Avui tenim llibres, una sèrie i molt de cinema."

Llibres

L’herència (Les Tormentes d’Agosto) — Josep de Botella

Punts clau:

• Novel·la de viatges amb to lleuger i estiuenc: un empleat de banca rep una misteriosa herència i ha de seguir pistes en forma de gincana per diversos països (Marroc, Sicília —Taormina—, Kènia, Barcelona, Menorca).

• Tema central: transformació personal cap a un esperit més lliure i amb més relacions humanes, més enllà de la vida massa organitzada.

• Toc contemporani: assistència digital (l’assistent “Sondra”) com a dependència funcional que contrasta amb el descobriment del món real.

• To: amè i recomanable per lectura d’estiu.

Los asquerosos — Santiago Lorenzo

Punts clau:

• Retrat d’una solitud volguda i autodescoberta: protagonista s’amaga a un poble gairebé abandonat (Zarauzdel/Zaraudiel) i abraça l’austeritat (autoabastiment, rutines minimalistes).

• Aparició dels “mochufles” (veïns sorollosos i invasors): sàtira acerada del chonismo i el cunyadisme elevats a la màxima potència.

• Escriptura: prosa precisa, viva i suggerent que descriu molt amb poques paraules (ressona el picaresc clàssic, del Buscón a Quevedo).

• Ritme breu (unes 200 pàgines) i gran impacte de llenguatge: un dels llibres més celebrats del darrer Sant Jordi.

Sèries

Txernòbil (HBO Miniseries)

Punts clau:

• Miniserie en 5 capítols (1 h) sobre la catàstrofe de 1986, amb forta versemblança històrica: es basa en informes científics alternatius a la versió oficial soviètica.

• To i posada en escena: terror ambiental i claustrofòbia tècnica, rodada en escenaris reals d’una central bessona (Ignalina), amb gran detall tècnic.

• Temes: cadena d’errors de manteniment, procediments arriscats i pressions burocràtiques —la “tempesta perfecta”.

• Personatges: científics i responsables polítics entre la veritat i el control de la KGB; figura simbòlica de la científica (Emily Watson) per representar l’esforç col·lectiu.

• Escenes icòniques: liquidadors entrant per torns de 90 segons; fracàs de robots per radiació.

"Hauran de ser robots humanos."

• Veredicte: molt recomanable, rigorosa i potent, “un Breaking Bad en petit” per qualitat i tensió sostinguda.

Cinema

Aladdin (2019)

• Espectacle familiar i colorista amb Will Smith, energia estil Bollywood i factura tècnica “pantallassa”.

• Comercial i efectiva; bona resposta del públic jove.

Obituaris i memòries

• Record a Franco Zeffirelli (Hamlet 1990, Romeo i Julieta; figura clau d’estil clàssic i resolutiu), a Chicho Ibáñez Serrador (televisió de culte: “Un, dos, tres”, terror televisiu) i a Laura Almerich (guitarrista de Lluís Llach; homenatge amb “Laura”).

Albert Serra

• Debat sobre el seu cinema radical i lliure: aposta per ritme lent, càmera fixa i desafiament a la impaciència contemporània.

• Lectura: trencar el fil narratiu existent per reimaginar formes (proposta exigent però singular).

Elisa y Marcela (Isabel Coixet, Netflix)

• Drama històric en blanc i negre sobre el primer matrimoni entre dues dones a l’Estat (1901, Galícia).

• Recursos estètics: ecos de cinema mut (iris, “taques” de cel·luloide) i interiors exquisits; relació natural i creïble entre dues mestres (Natalia de Molina i Greta Fernández) amb química palpable.

• Eix dramàtic: transgressió identitària i engany documental (transformació externa per burlar la norma) per poder estimar-se i casar-se.

Toc Toc (Vicente Villanueva)

• Comèdia coral sobre el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), adaptada d’un èxit teatral francès: un grup de pacients coincideix a la consulta d’una eminència que no arriba.

• Galeria de símptomes: rentat compulsiu, compulsió a comptar, por a trepitjar línies, repetició literal, síndrome de Tourette…

• Tractament: to respectuós i humanitzador que apropa i normalitza, amb humor situacional i empatia.

The Wanderers (Philip Kaufman, 1979)

• Crònica de bandes juvenils italoamericanes als 60 (Bronx), amb pèrdua de la innocència i xoc entre el rock’n’roll d’estètica 50s i la nova onada (Dylan, contracultura, hippisme).

• Protagonista atrapat entre tradició (clan familiar, mafiós sogre) i canvi generacional (figura femenina alliberada).

• Banda sonora d’època; seqüències de confrontació entre bandes memorables.

Documental

Apollo 11

• Documental de metratge d’arxiu pur, sense narrador, que reconstrueix la missió en 8 dies: del llançament al retorn, amb muntatge molt fluid i sentit del perill (blackout de reentrada, control de missió en tensió).

• Valora el caràcter heroic i manual de l’astronàutica primigènia: moltes comprovacions, riscos i perícia humana.

• Perfecte per revifar l’efemèride dels 50 anys de l’arribada a la Lluna.

Tancament

• Comiat coral, agraïment a l’audiència i música de cloenda amb “Laura” de Lluís Llach.

"Fins a la propera temporada… molt bon estiu!"