Final de temporada: llibres (Oliver Sacks, Endymion, El col·leccionista de llibres) i cinema (Els exàmens, Han Solo, 12 anys d’esclavatge, 120 BPM, La vida és bella)

Doncs comencem per últim cop al Babilònia Ai, com sona això per últim cop Serà per tu Potser et fem fora No em crideu que em satureu a l'aparell Igual està dimitint Mare de Déu, espera, espera El Carles em matarà Estem molt futboleros, molt de mundial Que li satureu l'aparell Què? A mi no em sentiu Jo sento molt fluixet Ara, ara, millor Ja està, ja està Heu fet una cosa que heu criatat a la vegada I això s'ha posat en vermell Per tant, demà Jo us passo al Carles Quan truque per telèfon Que és el nostre tècnic I parleu amb ell Llavors, si és l'últim programa Definitivament No que farem, no És broma Fèiem una broma Perquè és l'últim programa De la temporada 2017-2018 Perquè ens hem de vacances Que ens ho mereixem Que aquí ens han pagat Unes vacances meravelloses Ens n'anem a donar la volta al món Ràdio d'Esversa estirat Bé, bé, bé Tots junts, eh Com una secta És una cosa horrorosa Però sí Una mica complejit Però sí, sí Ara que dius això Ui Jo vaig tenir oportunitat A conèixer una persona Sí Que podríem dir Que no està massa bé Però jo crec que està molt bé Perquè El que proposava És que vol fer la volta al món Amb un SEAT D'aquests 600 Que se l'està arreglant Per dormir i tal Jo vaig flipar aquell dia Home, amb un 600 Us asseguro que ho deia 600 per dormir Gualda, com ho farà? Per això he dit que Cargoladeta Exacte, que mesurarà Metro 30, metro 40 Perquè no t'anarà més d'ample el cotxe No, no, escolta, mira la gent Però a la volta al món, eh Diu Està bé, està bé Però perquè hi vas tot sol Diu Perquè ja aniré trobant la gent pel camí Ah, va bé I això també és una drita Bueno, hi ha gent que ho ha fet amb vespa I tal, eh Ha fet viatges amb vespino No crec, però amb vespa El viatge sol Els viatges amb motocicleta, no? Sí, sí, molta gent les ha fet això una mica A banda de les Harley Que és una cosa com a tal Però sí, sí Això de... Bueno, doncs, fantàstic Doncs, últim dia, com dèiem Hem fet un ple Sencer Sí, sí Tenim a la Rosa Alcalá Hola, bona tarda Què tal? El Jaume Vidal Hola, bona tarda El Nacho Alonso Bona tarda Molt content d'estar aquí Fantàstic El David Montaner Ha servit-la a usted I el Xesco Ramos Que també les sirve a tots Això t'ho van ensenyar No farem rodolir No, no, no Exacte Avui estem fent com un programa Allò de Catalunya Ràdio Directament Això se'm tan sèrio Allò i tal No, no Fem broma Doncs això, doncs, bueno Hem vingut tots per acomiadar-nos Sincerament Per tornar a meitats del setembre Seguríssim I a seguir Doncs sempre parlant de cultura Parlant de teatre De cinema De llibres I si s'escau també de política I de la vida mateixa Que a vegades també Pensava que anaves a dir el procés No, també, també Podem parlar Clar que sí Això no hi ha cap problema Doncs avui, doncs, per acomiadar-nos Tres llibres i cinc pel·lícules No, sis pel·lícules Calla Doncs llibres tenim El hombre que confundió a su mujer con un sombrero Ahí estamos Aquí el Nacho ens farà Una mica despistat Ara beva, no, no És que tinc un problema De veure massa bé Va ser fet expressament Sí, sí Podria haver triat Jo que sé Un llibre d'aquests Lolita Una paraula Una paraula no Vull paraules Exacte El David ho ha fet bé Endymion Vull dir que és El pare de l'endípia És un magister Endymion La tercera part Que ara no explicarà d'una història Que està llegint Jo un llibre Que és el col·leccionista de llibres Mai millor dit Que ara també comentarem De què va la història I cinema La Rosa Una pel·lícula Crec que romana No m'he equivocat Que és de los exàmenes Que jo la tinc posada a l'ullet Por ahí Que segur que li farà una olladeta El Jaume Hans Solo A veure com això va Hans Solo Com ho defenso Hans Solo No, és Hans Hans Hans Sinés Ah, sinés Sí, si no seria un nombre alemán Hans Solo Ah, però jo he posat Hans Solo No, no És que jo soc de Guerra de les Galàxies Nada Vull dir que és ver-ho Ha vist la versió de la alemana A veure, no Això és una heretia Hans El Hans Solo No sé L'idea Jo sé com Si és Hans Solo Sí, vale Surt que no tenim aquí No, no he dit Hans Schultz Furibut 2 Aviam encara Aviam maten Entren en massa aquí al... Jo soc el menys friki Ni Star Trek Ni els grans de l'access Les llibres No, jo tampoc soc friki Però, ma, tio No, ja, ja Coses bàsiques Sí, sí, sí Vale, molt bé Bueno, ja t'enganxaré Això és una broca Això és una broca Ja t'enganxaré Quan t'equivoquis Ja t'enganxaré Sí, sí Hans 12 anys d'esclavatge En parlarem d'aquesta pel·lícula 100.000 pulsacions per minut Parlem d'aquesta pel·lícula Molta gent va perduda Probablement Quan digui On va sortir I què va guanyar A potser ens ho recordarem Sí La vida és vella Un superclàssic I La nit del caçador El Jaume també Un altre clàssic De la vida ja Encara més Que no pas L'altre però d'un i dos Per tant comencem Quan l'home confundiu A su mujer con un sombrero Aquí estem Aquí estem Ja sabeu Que a mi m'agrada Sí, sí Això t'ha passat De moment no Però bé, no sé por su mujer confosa En quantes coses Bueno, això és un Allà l'home confundiu A su mujer con un sombrero No és un títol Perquè sí Sinó que és Una realitat Que va passar Perquè, bueno El llibre Està fet Per un doctor Que es diu Oliver Sacks És una autèntica eminència Lord del Imperio Británico Etc, etc, etc Neuròleg És la persona Que va escriure La novel·la Awakenings Despertares En la que es va basar La pel·lícula Robert Niro des 90 I tal Amb aquella droga L'Aledopa Que l'havia donat A persones Que estaven En un estat De coma Que van despertar I, bueno Va escriure un llibre I també va escriure Més llibres De divulgació I entre ells És aquest L'home confundiu A su mujer Con un sombrero Baixat en un dels casos Que va tenir En el que un home Tenia una confusió Respecte als objectes No era capaç De distingir Un objecte D'un altre I en un moment Li va dir Que és el que està veient Vostè Hi havia allà Un sombrero Diu Que està veient Si és la meva dona I per això És el títol Del llibre I il·lustra Que són Tot una sèrie D'històries Clíninges Uns 25 casos Que va veure Aquest senyor En la seva experiència mèdica Explicats En un En el fan divulgatiu En un to Molt amable Respecte als pacients En un to divertit Perquè Ha triat uns casos Que Traient Del mig El tema Del drama Que viuen Aquestes persones Perquè són Malalties Mertals Malalties Neurològiques Normalment són Malalties Neurològiques Diguem Que hi ha algun problema De tumoracions Algun problema De les lesions Que provoca Que les persones Tinguin Unes reaccions Respecte a la realitat Estranyes Des d'un síndrome De Touret Aquest home Que confon les coses Gent que s'atura En un moment De la seva vida I Pensa que té 19 anys I continua pensant Sempre que té 19 anys I no hi ha manera Ni que vagi cap enrere Ni cap endavant Una persona Completament lúcida Completament intel·ligent Perquè són gent Molt intel·ligent A més a més Vull dir Que tenen aquest perfil Com les autistes Però que tenen aquest tipus De problemes O per lesions O per alguna altra història I ell explica La seva experiència clínica I els casos que són veritablement molt interessants cada cosa que és capaç la mente humana que és veritablement aquestes maneres de raonar un cas d'un home que un dia és experta i ell pensa que la seva cama esquerra no és seva sinó que se l'han amputat i li han posat la cama d'un cadàver i ell està convençut que la cama esquerra no és seva i és el diàleg entre el pacient i el metge, el neuròleg i llavors aquesta cama esquerra i on és la seva cama esquerra? no ho sé doctor li queda tot un trauma aquestes coses són reals casos reals i després com a contrapunt i parla també d'un cas que va sortir en el llibre de l'efecte de la droga aquesta com aquestes persones que són cabasses d'arribar a unes coses intel·lectuals importants després tenen aquesta manera de raonar i aquesta que és que és el que fa fascinant la ment humana que ell diu que això és com un viatge de les milions de nits i una vegada en aquesta profunditat de la ment humana ho diu des del respecte des de l'amor per la seva professió és una persona molt eminent un científic molt eminent i per tant és un llibre molt curiós perquè a més a més està explicat d'una manera intenta ser planera tot i que en algun moment ell tira de la teoria i parla d'alguna paraula però no és un tractat diguem-ne sinó que és un llibre divulgatiu de casos ben explicat a píldoles curtes perquè a la fi cada cas té 4 o 5 planes ja tinc uns 25 casos i tindràs una mica més té 300 planes al final potser són més casos però són curtets diguem-ne llavors t'explica casos molt molt de veritat molt interessants i que no tu no t'arribes a pensar que aquestes coses que hi ha gent que pugui pensar aquestes coses t'arribes a pensar moltes a més a més que són ha triat casos agradables diguem-ne són gent són gent simpàtica clar t'hi percebes molt amb ells perquè parles i vostè no si és mi mujer que és un sombre clar i al cap i a la fi és un tema que més simpàtic que també treu a la malaltia mental aquest estigma de cosa terrible i tal i que bueno per aproximar-se és un tema que s'interessa i barreja malaltia mental amb lesions cerebrals sí, sí, sí la malaltia mental normalment és provocada en aquest cas per temes de lesions o d'accidents o de tumoracions o de o temes hereditaris o sigui o sigui no és no és completament psicològic que una persona ha tingut un trauma no sé què serà desenvolupat sinó que hi ha un tema biològic sí, sí però que acaba provocant una reacció en el cervell que té a lo millor la mitad del cervell que no la té llavors o problemes de gent que dius que jo dic voy inclinado como la torre de Pisa dius perfectamente i el tío es pensava que estava tota l'estona així no? com tocant quasi a terra perquè tenia un problema en la percepció d'aquí del sentit i tal dic que hi ha tota una sèrie de coses que vas veient-les i dic hòstia hòstia i és un llibre molt interessant un plàstic sí, sí concretament són tot casos reals jo indirectament que la meva dona és psicòloga i logopeda m'ha explicat algun cas hi ha alguns ictus que et provoquen que tu evidentment no pots parlar i et treu la capacitat de te la parla però és que hi ha altres tipus d'ictus en funció de com t'afecta que tu parles però encara és més cruel perquè tu no entens el que estàs dient sí però són coses semblants aquí a això tu pots parlar i tenir una conversa però no entens perquè tu tens el mecanisme de la parla però no el significat de les parles que tu emets tu mateix no l'entens i hi havia un que no reconeixia les cares diguem-ne diu jo qui soc vostè és un metge però porta la bata blanca i porta l'estetoscopi jo és un metge però no reconec la seva cara per mi jo la veig a vostè i la cara és com un saps com si estigués allò pixelada jo no reconec les cares i tenia aquesta i producta tot d'una lesió diguem-ne i apretablement això és Woody Allen que veia la gent desenfocada sí suposo que Robin Williams té un sustrato d'aquestes coses bueno doncs si podeu ja dic és un llibre que no és absolutament modern avui és del 85 però és un llibre que té una vigència i és un clàssic és curiós fantàstic molt bé doncs ara passem al país de les endívies endivion no David t'hem dit endimion no és broma però explica l'en David que porta setmanes explicant-nos tota aquesta nissada que és molt interessant sí no mira en aquest cas vaig esparlar d'aquell bueno amb un futur llunyà en què bé la humanitat doncs s'ha s'ha escampat per la galàxia no massa però una mica i ha arribat a teixir una xarxa de mons en què doncs gràcies a una tecnologia evident desconeguda pels homes perquè hi ha una mena d'entre cometes simbiosi entre homes i màquines perquè les màquines ja han agafat una consciència una consciència en si com el Terminator però és una consciència i doncs han brindat a la humanitat doncs uns dispositius que els permeten traslladar-se instantàniament de món a món sense tenir que fer viatges amb naus a la velocitat de la llum travessant la porta sí sí una porta inclús amb la paradoxa que la cosa s'ha s'ha fet tan barroca que que hi ha gent que té cases multimón en què tu entres en una habitació o sigui tu tens diferents habitacions i cada cada porta d'aquella habitació en realitat és un portal d'aquests que et transporta a un altre món i tu aquella habitació et dona un món i l'altre amb un altre i l'altre amb un altre sí sí coses d'aquestes bé i diguem d'alguna forma per resumir una mica perquè aquí no m'hagi sentit doncs que tot això se'n va en orris perquè a través d'aquestes portals diguem-ho d'alguna forma el nucli aquest d'intel·ligència artificial és on resideix i des d'allà ha intentat entre alguna forma aniquilar la humanitat a la que els humans se n'adonen el per què ho diuen sí encara no ho sé la humanitat al donar-se'n compte ha agafat i ha enclausurat això clar al clausurar aquests portals que és el mitjà de comunicació s'ha aïllat però a l'hora d'aïllar-se també ha provocat que els mons perdin aquesta comunicació instantània clar amb la balacle que això ho comporta i tots sols es perderà i doncs s'han de tornar a comunicar mitjançant naus espaials amb la velocitat de la llum amb la pèrdua temporal que implica això si tu desplaces la velocitat de la llum la relativitat del temps respecte al que s'està quiet doncs fa que tu per tu hagin passat dos dies però el que està allà baix hagi passat deu mesos o deu anys és igual clar això és una deute que han d'assolir han d'assumir també canviar d'això però canviar d'empresa en els dos primers llibres diguem-ho així ens narra molt detalladament totes les religions que hi ha a la xarxa de mons i l'església catòlica doncs és una religió petitona petitona que gairebé ningú segueix però segueix tenint el papa sí, sí però és que el papa ja no està a la terra però la terra s'ha esveït no existeix i hi tenen un altre món que es diu pàcem i que ja van poder traslladar el Vaticà sencer i allà és el món el regne sí, sí però el nucli aquest d'intel·ligència artificial d'alguna forma doncs s'ha camalat a l'església catòlica proporcionant-l'hi allò que sempre l'església ha anat pregonitzant pertot arreu que és la ressurrecció i és un dispositiu que queda implantat a l'individu en el qual si tu et mors en un plaç de dos o tres dies et reconstrueix el cos i tornes a ressuscitar just amb la mateixa consciència del moment que tu havies i tot el coneixement i tot sí, sí, sí l'església d'alguna forma gràcies a això ha implementat un nou sacrament el de la comunió del casament el de la mort el de la ressurrecció que tenen la tecnologia en propietat no? sí l'església el té però no el controla ells no no el controla clar amb això què fan? s'han inventat unes nous espanyals però són unes nous espanyals que van molt més ràpides i que d'alguna forma equilibren el fet que no hi hagués aquests portals perquè et poden enviar d'una punta a l'altra en dos o tres dies que això és rapidíssim però amb amb la pega que has de tenir aquest dispositiu perquè amb aquesta trasllació tan violenta tu et mores que has fet una papilla de carn perquè allò és una inèrcia brutal i només tenint aquest dispositiu és capaç de refer-te i tornar a ser el mateix llavors a partir d'aquí neix el llibre ens ho ven d'alguna forma i ara ho estic començant amb el que m'estic llegint ara ho està començant una mica a esbrinar que seria el quart de la missaga estic llegint l'últim que és l'ascenso d'endimium es diu l'ascenso d'endimium sí doncs en què apareix una mena de nena que és una mena de masies que és la combinació d'entre un ésser viu o humà i un ésser diguem-ho així d'intel·ligència artificial i en femení i en femení i es diu la que ensenya és la que ensenya no no està molt molt ben trobat perquè és molt descriptiu t'explica al mínim detall qualsevol particularitat de mons no cal que preguntis res no no no és que és una passada no no no sí sí està molt ben parit i et situa jo crec jo crec que això té molla té xitxa com per fer una sèrie tipus Joc de Trons sí sí sí però espectacular però espectacular i a més a més la narrativa d'autor és tan bona com la del George R.R. Martin si qui s'hagi llegit algun llibre de Joc de Trons doncs és una narrativa molt detallada aquí igual o més encara sempre és el primer i doni-do està molt ben parit sí sí sí no té no fa servir el mateix sistema de capítols per personatge com fa servir és una altra manera més lineal però ostres t'ho juro que és que estic gaudint com gaudia llegint Joc de Trons molt bé no no és veritat és que s'ha de rescatar aquests aquests autors que a vegades sorprenen per exemple la sèrie aquesta de terror que estan fent que han fet ara fa poc en una cadena aquestes que fan per la televisió també és el mateix autor jo l'he deixat sí sí perquè jo m'he cansat de no sé el Nacho l'ha vist sencera de terror sí la veritat és que jo al final l'he desistit bueno clar l'argument arriba un moment i bastant ràpid que dius bueno ja està és que estem repetint l'argument saps al final perquè al final ho saps està l'últim no hasta que quede uno i bueno i arriba un moment que dius bueno aquí hi ha una mica de relleno però per l'ambientació sí val la pena per molta cosa i perquè al final que són deu episodis sembla si són més episodis clar passa i no són massa llar es duren 40 no arribes no arribes a però sí que és veritat sí que és veritat que si dius si això hagués durat tres temporades has hem flipat home però bueno però és veritat però per fer-te la idea és suficient sí sí o pots quedar-te en tres o quatre episodis sí no jo una mica del cinquè i vaig dir bueno ja vale ja no perdo més el meu temps de la meva vida tampoc hi ha després dius ostres doncs mira ha pagut la pena el vuitè més o menys tot més o menys és que jo tinc un col·lega també que se l'ha vist sencera oh quin rotllo no sé què se l'ha dit el Nacho i el David que una mica han aconseguit tots que sí que la invitació és molt bona que està molt bé però hi falta una mica de substància sí falta força a canvi comparant Joc de Tron sí que és força molt interessant uff et recomanem veure la sèrie sí de totes totes jo que no he vist la setena tu la tinc allò per veure perquè són 77 temporades sí jo et recomano és que és molt bo està molt ben parit deixa't de mandar com tot que també té episodis de relleno sí però però hi ha alguns capítols que semblen pel·lículetes sí sí quasi molt ben rodats jo em recorda molt a la qualitat de Soprano per exemple no sé si l'heu vist tu n'havies vist algun sí hi ha algun capítol i ostres allò podies trobar capítols de farciment però n'hi havia d'altres que eren per emmarcar seguretat quan es trobaven el gánster i la psicòloga o la psiquiatra sí no i alguns altres també hi ha un que acaba allò que semblava el sant sopar sí sí és del qual és una recressol sense sopar amb tot de mafiosos allà a la taula Déu-n'hi-do molt bé doncs seguim parlant jo parlo d'un llibre molt poquet que es diu El col·leccionista de libros i a partir d'aquí comencem ja amb el cinema és un llibre d'una tal Alice Thompson és una noia anglesa que ha escrit un llibre amb reminiscències victorianes però amb una sensació com de crear una mena de thriller i a la vegada ambientar amb una casa anglesa doncs el que passa dins d'aquell matrimoni llavors és una combinació una mica estranya en un principi és una noia que és una noia ens entenem del poble és a dir una persona que té un nivell social bastant baix i que a partir d'aquí resulta que un senyor que és un burges de l'època digueu-li com vulgueu que té casa un aristòcrata lleugerament no aristòcrata perquè no té cap titulació però és una persona que viu molt bé i potser un alburges diríem o un noble natament no sé però que té possibles i és un senyor que col·lecciona llibres i que té una biblioteca espectacular i es casen i tenen una relació inicialment tenen un fill i a partir d'aquí la cosa es comença a enfuscar curiosament el llibre de forma paral·lela et va creant uns textes que et parla de noies que desapareixen d'un literalment estem parlant de finals del segle XIX d'un manicomi que hi ha a prop d'allà i a partir d'aquí t'ensenya el text t'ensenya què és el que passa amb aquestes noies que desapareixen d'allà que això ho comentarem una mica després arriba un moment que la pròpia vinculació que té aquest home amb la seva dona i la pressió que està exercint-se sobre ella que no entrarem perquè si no no té gràcia fa que ella acabi dins d'aquest manicomi que evidentment està utilitzant tècniques que ens entenem tots les tècniques que no són les adients i que per tant arriba amb el tema dels primeríssims anem a provar una cosa innovadora que es diu electroxoc imagineu-vos per on va la història socorro i a partir d'aquí es produeix tot un procés amb el qual ja podeu imaginar és una revisió molt vintage de tot el tema que està vinculat d'aquests espais on la gent va nuar vull dir o no tenen un control vull dir els inicis de tot aquest procés que en coneixem tots d'aquests primeríssims diguem-li no sé si psiquiàtrics o com dir-li a aquests espais i a partir d'aquí com ella va entrant dins d'aquest món s'adona que realment li estan fent llum de gas mai millor dit no i llavors ella va millorant aconsegueix sortir d'aquest món que al marit li costa treure-la jo que passava abans temps en sa recordeu no exacte que firmava el marit i no sortia la persona de dins o bàsicament l'home amb la dona per desgràcia i això era un clàssic bueno insisteixo ella torna a sortir i llavors apareix una institutria una noia que cuida el nen no que s'introdueix per tota aquesta trama que hi ha per aquí al mig i a la vegada doncs cada vegada queda més clar aquests aquests aquests elements que parlen de què passa amb aquestes noies que desapareixen que recalen en una mena de cova i amb les quals són escruixades despellejades ens entenem perquè resulta que aquest bon home està fent un llibre però tu què llegeixes no no no és que en un principi no no semblava un llibre no però a veure semblava un llibre jo pensava mira un llibre ha sigut victoria nillo una cosa així que diu està bé de cop i volta no no però de cop i volta pum apareix una cosa i vaig dir que és això que pinta això per aquí al mig és que dius el coleccionista de llibres i mira per on surt però és que resulta que ell col·lecciona llibres fets de pell humana exacte i a partir d'aquí la cosa es complica i tal i tot forredets i tot es converteix en una mena de Manderley ja no cal dir com de los cerdos que s'aprovecha exacte i a més hi ha una còpia flagrant de Rebeca bueno no hi va no vull entrar a partir d'aquí ja ja comentarem es barreja en moltes coses lo victoriano amb una cosa psiquiàtrica una cosa horrorosa i aquesta història està bé s'aguanta bé el llibre és interessant et crida l'atenció perquè de cop i volta i això què pinta aquí al mig aquest senyor fent aquestes coses aquestes criatures i a partir d'aquí doncs em recorda aquell llibre que havíem llegit no me'n recordo com es diu també d'època victoriana com ambientat a l'època del Jack el Destripador d'un ésser que sortia del riu i et suplantava no me'n recordo ara estava molt bé va tenir alguna escena que estava bé però home al final aquí també passa el mateix al final dius bueno vamos a acabar-lo venga va i pim pam amb tres pàgines tal líquida i dius ja sabem que es poden fer llibres amb papells i és aquesta però bueno la propera era ella que millor ella se n'adona i diu i tal els exàmenes com han ido com han ido com han ido bien tot aprovat la selectivitat acabes el col·le la mañana és que jo soc molt jove ja sabem que aquí estic en pràctica pràcticament becària l'any que ve començaràs a cobrar l'any que ve jo sí perquè vinc per la Porta Gran tots començarem a cobrar ja se sap amb el títol aquí per davant ja se sap quan siguis gran seràs com el xesco si no i dius te libre si no estaré al control de tot exacte ui sí fer il·lusió a mi controlar això cada dia que ve bueno ja faré ja t'ajudarem a veure els exàmenes pel·lícula romanesa jo diria que és del 2017 va tenir el premi al millor director en el Festival de Cants de l'any passat o sigui que és molt recent a veure buf buf buf està bé no no està bé està bé és molt interessant el que en un principi semblava que seria a veure la societat romanesa està encara molt deprimida econòmicament encara arrosseguen també tot el tema de la de l'administració que havien tingut tan autoritària de l'Europa de l'est que tot és molt burocràtic o coneixes gent o tens contactes o si no no et menges una rosca així de clar sí llavors els protagonistes és un matrimoni ell és metge això sí que es veu que ell és metge i ell és bibliotecària i tenen una única filla la filla és molt bona estudiant d'aquí veu del tema dels exàmens i realment està acabant ja tot l'institut llavors passa un de fet ja el dia segon ha de fer ja l'examen final ella té molt bona nota molt bona mitjana i el que el que vol és marxar bueno vol no sé si són els pares o ella ella no s'acaba de veure clar eh si la nena vol o no vol marxar o si realment és una decisió que els pares li han anat o un projecte de futur que li han anat dient des de sempre i ella doncs més o menys ha anat fent eh perquè no ha seguit una miqueta li agrada estudiar i tal la idea és llavors que ella pugui tenir una beca i marxar a estudiar a l'estranger a l'Anglaterra clar amb el que suposa de sortir de tot aquest ambient que tenen allà de depressió econòmica de manca d'oportunitats de manca de futur és que no hi ha feina no hi ha res clar és una altra bona no hi ha res i ells es veuen es veuen que també havien viscut a fora a l'estranger els pares en alguna temporada però mira van tornar al país pensant que encara les coses podien canviar que podien millorar que podien ser això un país occidental i avançat i bueno i en la veritat veus que no que tot això està molt incrustat i que és molt difícil llavors la nena arran d'un incident que hi ha que posa en perill si ella al final podrà fer bé els exàmens o no clar és que si la vols veure no puc explicar molta cosa més però bueno és a partir d'aquí d'aquest succès d'aquest incident com es comença a comportar el pare per intentar aconseguir clar la nena no està en condicions de fer l'exàmen o no pot fer-ho del tot a lo millor i bueno com ell comença a moure's dins d'aquesta societat no més que exigir d'intentar amanhã amanhã no intentar buscar favors senzillament a fer un cifuentes bueno una mica d'ajuda no, no seria això perquè la nena realment té nota la nena té molt bona nota si té una mitjana d'un nou i mig la nena té nota és intentar a veure i llavors a veure això és una excusa és una excusa per mirar com funciona aquesta societat romanesa d'aquests ambientillos com es veu el pare doncs d'una manera obligat perquè ella el que vol el que vol que la seva filla surti d'allà perquè no li espera cap futur en aquell país i vol que surti de totes llavors és l'excusa perquè ell vagi mirant a veure i que t'ensenyi com a espectador com tenim contactes gent que es deu un favor per un altre dia que li va ajudar la dona amb una feina no sé què doncs i veus com s'està tot connectat que si l'alcalde que si el policia que si la gent que són estan al tribunal a l'institut tota la gent que realment es manega o té el poder d'alguna manera amb aquella societat és molt interessant jo trobo que sí el de menys és si la niña a final marxa o no marxa en la terra absolutament és una mica tot el intringulis que hi ha veure com funciona aquella societat sí és molt interessant els exàmens el director es diu Christian Mung-Liu molt bé sí, sí, perfecte val la pena fantàstic doncs bueno vale doncs Jaume parla'ns d'aquesta pel·lícula alemanya de Hans Solo home tornaràs amb la nava espallada malacó mil·lenari directament una patada al cul home jo penso que se diu ara després de la història que explica ella que pertany a la realitat llavors quina altra realitat tenim també doncs que hi ha una una sèrie que es diu la guerra de les galàxies no i que ha creat un món molt potent que hi ha moltíssima gent que se l'ha fet seu per dir-ho d'una manera no això és clar això està clar com l'aigua i llavors han fet aquesta pel·lícula de Hans Solo que és quan és petitot no? o ja jove és cadallet sí és cadell bé la sorpresa més gran que tens quan comença la pel·lícula és que no vegis tu home quin món viu és terrible eh allò que dèiem Chicago años 20 no? no juguem eh ara estem no no és un distòpic total allò vull dir garejant sempre tot és un un monopoli de gánsters organitzats veus i ell està allà pel mig eh sí però ja t'ho perds ja t'ho diré ara és una cosa que et sorprèn ja en el moment de començar perquè esclar podries pensar que era un xicotot que era un tremaliat i tot no què va era un era un paio que anava a destraper-lo constantment quan li compraven més doncs m'entens ja tenia la nau això sí eh o sigui la nau ja la tenia i el xavà que el troba per allà també eh sí i ja es fan amics i ja ho seran sempre això ja ho sabem no o sigui i però és tot aquest fons distòpic tant tant com de com es deia allò en Max no? per exemple sí i que l'última que l'última que vam fer veu dir que estava molt bé aquella pel·lícula la última la 4 és boníssima la última és boníssima doncs doncs jo trobo que de tot això que parlàveu que jo no l'hi vinc en Max l'última no l'hi vinc entre altres llavors el que veig és que bueno vull dir el món pot arribar a ser horrible total vull dir que ja ho és per tots que ja ho és ja ho és exacte i llavors doncs està explicant una història constantment estem a les fosques sempre hi ha una guerra pel mig exceptuant els despatxos allà on es decideixen les coses no i en definitiva els enganys doncs hem d'enganyar i a veure qui guanyen a l'altre i tot això doncs jo la veritat és que la vaig trobar harmònica és curiós harmònica sí la factura que fa perquè sí sí perquè el món aquest d'Star Wars l'anterior no l'altre que era Rock One allò era una pel·lícula dèlica absolutament sí semblava jo los doce del patíbolo perquè tots ja sabien que tots n'anaven que viuen constantment amb la guerra i estan completament en canvi aquesta és més com si fos allò un món mafiós com si fos El Golpe aquella del Paul Newman i el Robert Redford però allò és però gent que es mou sempre no però vull dir sí però gent que es mou sempre en aquests ambients d'enganyar de de negociar sí sí i que l'estàs jugant a cada negoci que muntes perdona sabeu quina és una altra pel·lícula que he vist aquesta com els diu això a mort o repte ostres no a mort o com els desafíos no es diu una cosa així és una pel·lícula de terror absoluta m'acord això sí que és una distòpia ah sí ja sé quina dius és que té un èxit que es garrifa tu sí és una d'aquestes de Halloween no aquesta cosa no no és suerte o sí allò de sortir demà passant-ho bé però tu ni les pel·lícules vés a veure ah mira jo de tant m'haig de posar truco truco truco truco truco truco no sé què hi trato sí però ja sé quina és sé què vols dir veritat o desafiament o desafiament no t'escapes ni d'allò jo encara no l'hi he entès ben bé perquè diu allà no queda ni l'apuntador són jovenets és aquesta cosa d'aquestes pel·lícules és aquest rotllo o doncs vaig anar i vaig dir a veure on em poso aquí precisament tenia el el balló aquest el la guerra de les galàxies o el i vaig dir no no dic això no jo no vaig a veure això vaig a veure això altre millor que potser l'altre ho arreglarem no no però és molt curiós val a dir una cosa quan ho vaig comentar amb un programador de cinema d'allà a Sant Boi em va dir que tu has anat a veure això es va fotre un fart de riure perquè esclar jo vaig d'intel·lectual per dir-ho d'una manera però els que coneixem ja sí i llavors al cap d'uns dies vaig dir o sigui que tu vas fer un fart de riure perquè jo vaig anar a veure aquesta pel·lícula i fa quatre setmanes que la tens situada en el teu cinema i deu tenir el seu èxit i ja es va quedar de ah no què passa això però altres veuen pel·lícules de la Paquita Rico també quido això fa temps que no em ve cap però això era del passat ara l'histió això és l'història del cinema això és històric si veus això del cinema això ser rigorós amb la llista i ho es pot fer petardades d'aquestes i s'ha de fer i s'han de fer estic a l'any 1955 de les pel·lícules espanyoles per tant estic un moment molt crític però ara fa temps que no avances no avances un picat frenat allà m'estranya tio jo s'ha de sentir desintoxicació permeteu-me que us digui una cosa jo que he sentit tantes vegades la distopia jo deia què collina ho sé allà ho entens ara ja ho sé ara ja sé de què va m'he après home però per exemple a l'última de Blade Runner també era una distopia de la copa d'un pino què vaig dir d'aquella que jo la vaig trobar extraordinària també oh quina mandra és qüestió és una distopia però com la copa d'un pia doncs la feia mandra l'essència és la mateixa a mi no em va agradar una miqueta hi ha moments que sí o almenys que no però bueno no dic que sigui una pel·lícula com la primera no no ni molt menys però el que et planteja de l'última ostres doncs és molt interessant sí no està bé la idea però en general no sé a mi em va agradar molt tot el que és l'ambientació és que potser és que jo m'estic convençut ja que jo no ho veuré això no tu ja em vas cap a la distopia però que la distopia serà una cosa que existirà cap a l'antropia cap a l'antropia l'antropia és la disgregació de la matèria bueno basta ja distopies i antropies anem a fer un moment de descans perquè no sé dir que avui fa 17 anys parlant de morts en aquest cas que va morir John Lee Hooker hem de recordar aquest gran primer un dels primers pares del rock and roll i bueno d'aquesta història i bé doncs escoltem una cançó que es diu Bum Bum que la coneix tot Cristo que va vendre la seva ànima al diable exacte diuen cruces de carreteres sí sí però encara i així la va palmar el 2001 Angelet vull dir que per molt ànima al diable i això bueno és un referent és un dels primers rockeros rockeros i amb aquesta cançó de seguida entendreu el que vull i es diu Bum Bum conegudíssima rockeros Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! pel·lícula. Perquè explica un episodi que jo ho ignorava absolutament. Potser amb la meva santa innocència d'anar amb el llir i la mà. I era que jo no sabia que es veu que s'havien produït segrestos des de la... O sigui, evidentment, abans de la Guerra Civil Americana, a la part del nord, on no existia l'esclavitud, doncs hi havia gent que vivia allà, però d'alguna forma tenia tractes comercials amb gent del sud, que sí que tenien esclaus, i que els hi subministraven, via engany, o via... si havia engany, bàsicament, doncs, mà d'obra negra. Però mà d'obra negra no provenent de l'Àfrica, com majoritàriament venien molts, sinó directament que eren esclaus eren gent negra lliure, que vivia a la part nord. I els mitjançant un engany, els enganxaven i els portaven cap al sud a treballar d'esclaus. i aquí això li passa, a més a més, li passa amb un individu de... Reputat, sí, sí. Reputat, o sigui... Un líder. No, un líder, no, no, no. Reputat vull dir amb un cert estatus social reconegut per tota la societat blanca i bé, perquè ell era músic, violinista, i bé, i actuava en festes de l'aristocràcia, bueno, la burguesia, aristocràcia, el que pogués, a veure que hi ha poca, doncs a la part nord, doncs hi tocaven les orquestes amb les festetes que s'anaven fent, perquè eren els actes socials, avui dia hi ha molts actes socials, perquè a l'època era això. I uns altres músics l'entavanen, així va vint amb nosaltres a fer una gira i tal, i en una d'aquestes li posen alguna cosa a la beguda i es troben amb... com es diu això? Amb manillat. Sí, amb manillat. Amb les grilletes, no? Sí, sí, amb grillets i tot això, ostres, què passa aquí, no? I ja en seguida, ja ho entén, no?, que l'han enganyat i que l'han portat cap a esclavar. Em va frapar, bàsicament, bueno, bàsicament, tota la pel·lícula en si, la pel·lícula és del... jo no me'n recordo tampoc. Bueno, és igual. Ja apareixerà. Sí. Em va frapar molt l'escena en què estan dins d'una casa i allà estan els esclaus i el que els ha comprat doncs els estan, òbviament, intenta col·locar la mercaderia, no? I no hi ha cap mena, o sigui, és quan, allà vaig veure principalment com l'ésser humà està, és una cosa, o sigui, és un objecte, un objecte d'intercats. a mi, com tu puguis dir, mira, tinc aquest mòbil, t'agrada, home, sí, però és que a mi m'interessa només la carcassa. Ah, vale, doncs espera, te la venc, té la carcassa i en quedo la resta. Doncs així fan amb mares i fills. No, mira, jo tinc, no, és que la mare no m'interessa, m'interessen els nens perquè, no sé què, per triar-los jo i així els educo jo. Ah, doncs sí, quin vols, aquest? Mentre en paral·lel, clar, el mòbil no es queixa si jo trec la tapa i te la venc, però clar, una mare que li arrenquis el fill, allò sol i ensorra al món. I clar, mentre en paral·lel, doncs la dona comença a xisclar, però és que és normal i l'altre, ostres, però vols callar ja, home, però és que m'estàs molestant, tio, que se... Sí, sí, sí, és una part, o sigui, no, en que moment no hi ha una empatia vers, ostres, el comprador, aquest sí que realment té una mica d'empatia i intenta, doncs potser, ostres, a veure si puc comprar-los tots, no, no, no te'ls puc deixar tots perquè si ja el tinc emparolat amb un altre, no, no, perquè l'altre sí que sent un remordiment. És com el de ramat, és el mateix que el de ramat, que vas separant i dient aquest, aquest, l'altre i l'altre i tal i no importa que sigui mare, fill d'on. Sí, sí, és igual, és igual. És molt potent, és molt potent. És molt dur, molt dur i veus la forma en què, en funció d'on et toqui, doncs pot ser tractat d'una forma o d'una altra. el primer que el compra amb ell, doncs d'alguna forma, bé, és un home tot immers dintre d'aquest món d'esclavitud i no té més remei que seguir aquest sistema, que és un sistema que era el sistema clàssic d'economia a l'època romana i grega, que era l'esclavatge, val? Després van anar derivant amb la servitud i després ja, bueno, amb les classes obreres i tot plegat, no? però... A la pel·lícula aquella de les formigues del Charlton Heston, allà ja presentaven aquesta cosa. Cuando ruge la marabunza. Allà eren, sí, no es podia dir que fossin esclaus perquè no ho eren. Els que estaven amb ell, no, però els que estaven fora del que ell governava, evidentment... Sí, hi havia qui tractava, hi havia qui tractava aquesta gent com... A mi m'apassiona aquella pel·lícula. Sí, està molt bé, té molts elements. Sí, sí, doncs aquí d'alguna forma també, perquè hi ha un moment que pel que sigui, ara no recordo per què, ha de canviar d'amo, el compra un altre amo, no sé si és perquè el seu amo, ara això no ho tinc massa present, doncs la... es va arruïnar, doncs s'ha de despendre dels esclaus, no, i va parar amb un amo que és un paio que, jo crec que té les facultats mentals una mica... I se'l fas vendre, no? Sí, se'l fas vendre, pertorbada, és perquè la manera de tractar la gent ja, en general, no, inclús la relació amb la seva dona, no, no, allò és... És un mal paio. És una distopia total, no, i clar, fins i tot té... És un mal paio. O pertany a la distopia. Pertany a la distopia, inclús té, o sigui, vull, desitjo la noia jove negra com a objecte sexual, però alhora, alhora, és una esclava. A la vegada la tracto com una reina, però a l'altra vegada tinc la meva dona que m'està allà bordant aquí a l'orella perquè, evidentment, com és normal, no suporta que jo m'enlliti amb una esclava negra i, doncs, em provoca perquè la maltracti. I tant. O quan no ella directament la maltracta, no? I de quina manera? I de quina manera, no? Molt bona. Molt bé. És molt dura, eh? És molt dura. Però val la pena. És allò que es toma, però te l'empasses, però l'has de veure. No, no, pensa una cosa. El paio aquest al final va ser alliberat perquè els seus amics del nord, blancs, inclús, van anar amb una carta dient aquest paio és un home lliure, no? jo em vaig informar, doncs va haver-hi un judici perquè l'amo, l'últim amo, va reclamar la propietat que ja havia comprata aquell individu, no? I al final, al final va guanyar aquest home, no? Sí, sí, sí. Va poder ser alliberat. Però clar, 12 anys sense veure la família. Ara entenem, no? Per què guanyar Trump encara? Sí, no, no, clar, clar. És que no ha passat tant de temps, eh? La filla cap, vull dir que... No, no, clar, tu vas al Trump i veus... És com la pel·lícula aquella que van fer el Quentin Tarantino, no? Aquella de Django desencadenades. Ah, sí, Django. Allò també és... Allò és una... Els abusos que tenen. Una metàfora, no? D'aquest món. Hiperbole, potser. Sí, una exageració, una hiperbole. Sí, sí, sí. Però... Però l'essència és la mateixa, d'alguna forma, eh? Clar, tot l'abús de l'esclavatge. Té un recolzament històric exagerat, representat d'una manera exagerada. No sé com es podria dir, això, però... Bé. Val. Doncs seguim amb una altra pel·lículeta. Jo faré un esment curt, però és una pel·lícula que s'ha de veure, crec jo. Justament és aquesta 120 pulsacions per minut, que no he explicat de què era. És la guanyadora del Festival de Cants, però del Premi del Jurat, eh? Vull dir, estava Descuer, que va ser la guanyadora d'aquest any, que ja també vam veure que era una cosa absolutament snòpica, que em va semblar, per mi, fora de lloc. No sé, a mi no em va acabar d'introduir-me dins d'aquest àmbit. I aquesta és realitat pura i dura. Ara, ambientat en una època determinada, en un lloc concret i en una situació concreta. Estem als anys finals dels 80-90, estem a França, no és un lloc determinat, sembla ser París, probablement, jo crec que és París, i un grup activista que es deien Act Up, que va existir, que va néixer a Nova York i que va anar a certes ciutats i que estava vinculat, era un grup activista sobre la sida. És a dir, activista per se. És a dir, no és allò que grup, que parla i negocia. No, no, no. És com uns... A veure, com et diria, que actuen, que fan elements públics, amb els quals, doncs, en una època molt complicada, on la gent moria com a mosques, amb aquest aspecte, que la gent durava un any, perquè era tan ràpida l'evolució de la malaltia i una destrucció total de les defenses, perquè no hi havia medicaments... és importantíssim, que t'apartava, si sabies, t'apartava la gent, a metres de distància. Evidentment, no? I tot això ho comportava, no? Veus a la policia quan carregant contra ells que van amb guants, lògicament, no? Per la por de saber exactament què podia passar, per si hi havia algun... i la major part d'aquest grup són tots seropositius, és una època molt difícil que estan lluitant contra les farmacèutiques, contra tot, contra la societat, i no estem parlant solament d'homosexuals, sinó també de drogadictes, d'heterosexuals que havien tingut relacions... Vull dir, és el que diem, tot es comença a barrejar, ja no és l'estigmatització solament del món gai, no? Per tant, és una pel·lícula que, clar, que ara la veus i dius, bueno, sí, perfecte, això està superat gràcies a Déu, perquè em refereixo a que en aquest cas les medicacions d'avui en dia han fet que la sida sigui un element crònic, però en aquella època, insisteixo, era molt fort. Era una sentència. Era una sentència, directament, i a més no hi havia un control, els mèdics no sabien què fer a vegades, no? Jo recordo quan el Mike, el Magic Johnson, el Magic Johnson li van detectar, vaig pensar, dic, bueno, li queden dos teles. Sí, sí, però aquest va tenir molta sort, no? Suposo que la capacitat econòmica que tenia, doncs, el van fer receptor dels últims descobriments i... I aquí és la lluita per lluitar contra el temps. Llavors, és un grup de persones que es mou a un nivell universitari, amb el que hi ha tot tipus de persones, però bàsicament es centra en una història de dos nois, bàsicament un que és seropositiu i l'altre que no és seropositiu i que conviuen i que es veu aquesta qüestió, no? A partir d'aquí és les reivindicacions, el que succeeix, el que passa als carrers, no? El que realment és cert, són temes reals, no? Com empenten a les farmacèutiques que trobin alguna cosa ja perquè un diu és que em queden 75 no sé què que és el mínim per poder sobreviure perquè el següent pas ja és la mort gairebé, clar. Llavors, es veu tota aquesta càrrega, molt de parlar, molt de moure's, molt dinàmica la pel·lícula en si mateixa i a la filla cap, doncs, com a partir d'un moment determinat aquesta relació d'aquests dos nois, no? Es va veient com mica en mica l'altre noi que el que està malalt doncs va amalaltint, amalaltint i veus el procés de la malaltia, no? i com realment se't posa els cabells de punta perquè dius mare de Déu, senyor, quin horror, no? És a dir, saber que aquesta persona estava sentenciada com tu deies, no? Amb una potència com a tal com aquesta persona que ja estava prima s'aprima encara molt més, no? Per fer el paper i com realment dius com es pot fer algú tan salvatge amb un pressupost que no és gaire gran, no? I deixar de tan clar un període, no? Que en aquella època van sortir algunes pel·lícules que explicaven o potser els 90 una mica aquesta situació però, ostres, vista ara des del 2018, no? Que està, entenem-nos, superat, vull dir que és una malaltia crònica però que és una putada parlant clar agafa aquesta malaltia però encara jo sí Sí, però una malaltia crònica aquí Clar, clar, exacte A d'altres països no és una malaltia crònica A Àfrica et mores, eh? Evidentment, no? A Àfrica casques Doncs et frapa, no? I realment, de debò, eh? És una pel·lícula que s'ha de visionar, crec jo, eh? Tampoc t'aportarà grans novetats estètiques simplement és una qüestió de pell, no? De veure una cosa i dir, ostres... Tiene cojonazos el tema perquè ha hagut de ser el sí d'una malaltia transversal o sigui que ha afectat a totes les classes socials Evidentment Perquè algú hagi dit vinga, va, anem a fotre-hi pasta i anem a buscar no per curar-la perquè d'això evidentment no hem pogut fer-ho però sí per esdevenir-la crònica Clar, clar, clar Perquè si hagués sigut un altre tipus de malaltia com n'hi ha d'altres com per exemple la malària que encara hi ha mil dificultats per poder per poder trobar una vacuna però per què? Perquè la malària on afecta? Clar Doncs als països terremontistes o a la franja on el mosquitanòfeles doncs pot afectar Clar En canvi a l'hemisferi nord occidental doncs aquí es pot dir que els casos de malària no existeixen Sí, sí, sí Doncs ja et digues que es veu tot el procés del que han d'aprendre pel que comporta bé, tot això És com ara aquesta malaltia que es diu el piang o poang d'un metge català que ha pogut curar a molta gent i gairebé l'està a punt d'erradicar perquè val 4 duros però és que hi ha consegut de ficar algú La de la Índia No, per allà el sud-est asiàtic no és la Índia són algunes illes de per allà baix Sí, també però la part de que era la del sur i Zahilana sí que és que hi ha un murciélago o alguna cosa d'aquestes que la transmet diria jo No ho sé És com una febre una febre que et pica o et contamina la fruita Sí, és una tonteria però és que et provoca molt mal i amb una pastilla tonta ja ho erradiques de dalt-baix però sí és que en càlcula que si tothom es pren una pastilleta d'aquestes s'acaba però li ha costat Déu i ajuda poder trobar el finançament i no hi haurà massa diners no estem parlant de milions Tampoc interessa s'ha de treure gent d'aquest món hi ha massa gent Sí, sí hi ha gent que ho pensa Però qui ho pensa això? Hi ha gent que ho pensa Hi ha gent que és així Sí, sí El primer món pensa això no el tercer Rosa, ens quedes 5 minutets Jo no penso això No, no, no Aquí, com deia Víctor Manuel O cabemos todos o no cabe ni Dios Tots parlaràs de la vida que és bella La vida és bella i és bella i la pel·lícula és bella amb ve alta Molt bé La que sí És meravellosa La pel·lícula és molt maco una pel·lícula del Roberto Benigni que el mateix la protagonitza també juntament amb la Nicoleta Bracci que és la seva dona Real La seva dona El nen no sé si és fill seu Això no ho he averiguat Però hi ha molta empatia i molta comunió amb aquest nen Està molt bé Bé La història és molt senzilla És un senyor que és molt divertit que una mica vio la vida alegrement No se sap ben bé a què es dedica El teu tiet que li deixa la casa S'enamora Li cau tot del cel La nòvia també li cau del cel A més a més és de possibles la nòvia Sí La nòvia està ben situada Home és la mestra del poble i la festeja un dels bueno un alt funcionari que jo diria que és quasi com una històcrata o alguna cosa així Sí però que a més és funcionari de l'Ajuntament és qui d'on concedeix les llicències de no sé quantes coses Un feixista de l'època Sí, exacte A més la tinta que té també ja ho és I bueno comença la vida feliç així que no sé si el xico conoce xica xica i tal i després tenen un nen i la família feliç la mar de bé arriba a la Segona Guerra Mundial ja estem a l'any Bueno, ells es coneixen el 39 No me'n recordo Sí, poc abans Sí El 39 I llavors el nen ja quasi que s'està acabant la guerra I tot això passa a Itàlia que dius Ostres A Itàlia també va haver-hi Molta repressió Clar, ell ve de família jueva De fet al tiet ja se li ve una miqueta els trets Sí I bueno al final van a parar van a parar amb un camp de concentració ell i el nen la dona també vol anar-hi i clar, com li expliques a un nen de 5 anys on van Ostres perquè no pateixi com li d'alguna manera a veure, disfressa disfressar no la pots disfressar Va girant la truita tota l'estona És fer-li pensar o sigui, només mentalment que és un joc que és un joc Mira, anem a jugar és el teu aniversari doncs mira t'hem preparat com si fos una gincana ara vinga és un joc i al final si aguantem i si resistim i no ens senten cridant i que demanem pa ni res doncs anirem guanyant punts anirem sumant punts i al final guanyarem Ostres el pare diu hosti que podem guanyar aquí i diu un tank Ostres que té molta imaginació s'ho fa venir tot perquè realment ell com que juga una miqueta a veure venir les coses perquè ja abans han passat coses però sí que al final tot va lligant a veure està clar que és una metàfora això no passa realment és dur perquè saps on està i saps el que està passant i a més sí que veuen també les càmeres de gas i com la gent després els que entren no surten i els camions que marxen tampoc no surten i al final que s'espera que clar sí fins al final manté el joc però que al final no pot ser més que un diguem-ne però bueno però el nen se salva el pare aconsegueix amb això amb aquesta actitud i el nen es pensa que pobrete intenta ja els altres nens igual que el dels reis que diuen els reis no existen doncs els nens li diuen no, no, no si d'aquí no sortirem i no, no però això és un joc la música bastida i la música molt maca com a extra vull dir a banda del que seria el contingut de la pel·lícula que és una pel·lícula que té més o menys hi ha qui la compara amb pel·lícules del Charles Chaplin per exemple hi ha una que és el Deboi el Chico per exemple a veure que te recordes de pel·lícules tipus La Lista de Slinders te recordes d'aquestes pel·lícules que parlen de l'Holocaust però que l'ha atacat amb aquesta ironia no, no aquesta subtilitat no, però sí que et serveix de precedent perquè si no has vist aquesta altra aquesta diria és que no t'ensenya res realment sí que estan allà als barracons sí que estan a la fàbrica mira estava a punt de dir a Erijo Saúl mira a mi em va impressionar i mira que jo conec la història que m'interessa molt i la conec i alguna cosa que veus dius ja et quedes a mi em va frapar moltíssim aquesta pel·lícula allò és immens jo per mi que és la millor pel·lícula de l'any passat jo aquest any a l'Ilo Invisible l'any passat aquesta sí, sí aquesta càmera tan propera i quan entren dintre de la càmera que ho veus tot tan a prop i tan real que et quedes encara que difuminat el que m'agradaria ja està ja està 40 segons ho direm l'any que ve no la temporada la temporada pròxima bueno, doncs res ens acomiadem tornem al setembre bones vacances ja estic o tens mateix hora i mateix dia exacte moltes ganes de trobar hem de negociar contracte això clar que sí molt bé doncs família estivem molt bé molt bé gràcies adeu-siau adeu-siau ara escoltes ràdio d'Esvern sintonitzes ràdio d'Esvern la ràdio de Sant Jus 98.1 res Rita Tomorrow Daniel Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho Ho