Flamenc al Teatre Principal, Barcelona del XIX, thrillers i Marte: 10 anys de CineBaix, Malala i més cinema

Sant Lluís, durant de 8.0 Bona nit, benvinguts un dia més a Babilònia. Avui estem amb la companyia inconmensurable de la Rosa Alcalá. Hola, bona tarda. Com estem? Molt bé. I amb la Frapan, també, companyia del David. Hola. Muntaner, què tal? Aquí vam despert. Exacte, no? Fantàstic, doncs comencem un dia més a Babilònia, aquest programa que parlem d'art i de moltes coses, no? I podríem parlar de més coses, però ens faltaria temps. Si féssim dues hores, Rosa, què et sembla? Home, jo crec que potser tindríem prou i no ens quedaríem amb ganes. Segur que no. Jo n'he fet, eh, programes de dues hores. Sí, sí, sí. I què tal l'experiència? Són duros. Home, clar, és molt tard. Ens eren de 10 a 12 del vespre. Ostres, això sí que és fumodillo. És una hora d'aquestes xungues de que a les 12 hi ha. No, ara ni vull ni ho faries, no? Molt bé. Doncs, com us deia, en parlarem de moltes coses. Parlem, bàsicament, d'un espectacle de llibres, bastants llibres. Hem estat molt lectors aquesta setmana. I parlem de cinema. I parlem de novetats curioses, també, vinculats amb cinefòrums, amb cinebaix, que ens ho explicava la Rosa. Però bé, comencem parlant de flamencou, que no hem parlat mai, eh, aquí d'aquest tema. Sí. I ho explicarem bé, perquè és una altra experiència, no?, és un altre concepte, sorprenent. El bo, eh, el flamenc, bo. Sí, senyora, sí, senyora. I aquí ho explicarem una miqueta. Parlem de llibres, de l'Eidros Justos, la vida era eso, tu te vas, tu te quedas. És una cosa molt curiosa que hi hagi, també amb la línia de thrillers, que estic molt de thrillers últimament, i és curiós, si més no. Cinema. Marte, ens parlarà David, ens parlarà la Rosa del Cinebaix, del Cinefòrum, amb les pel·lícules que ha pogut veure ella, vinculades amb temes aràbics, em sembla, no?, al Cinebaix, m'has comentat. Sí, exacte. Ja ho parlarem. Parlem de Sèptimo. Una pel·li... Oh, què vol dir? Bueno, parlarem de l'Hotel Transimènia 2, que el David, doncs, amb aquesta línia de cinema infantil, que ens agrada molt aquí, que no fem una crítica. No, no, és el que toca. Exacte. I si tenim temps, el recorrent viaja a Sils-Maria, que mai el comentem, però algun dia el comentarem, que és el que hi ha, eh? Fantàstic. Doncs també tindrem per aquí, ens acompanyaran musiquetes, que les acabo de perdre, com sempre. Exacte. Posarem de fons a un grup que es diu Shack Attack, que fa molts anys, dels anys 80, que es va fer famós perquè eren uns músics que feien música, així una mica entre jazz i tal, que sonava als ascensors de la Pomador de Nova York, no? Carai. I, bueno, va ser famós a partir d'aquí, i aquesta música que ve sonar i tal eren uns músics d'estudi boníssims, no?, d'estudi. Està bé, eh? No, no, jo vull que em poseu a l'ascensor. Clar, exacte. No, vull dir que és famós perquè sonava molt, amb aquest tipus de música ambient, no? Sí, sí, sí, sí. I, bueno, i van fer carrera, molta carrera al Japó, curiosament. Aquí van ser famosos amb temes, bueno, si sonéssim Invitations i tal, era una música així com molt, molt de relax. Soltarem de fons i ja veureu com sonarà alguna cosa. I també escoltarem un tema de Brian Adams, que avui compleix 56 tacos, i que, bé, doncs em sembla que d'aquí a poc ve a Barcelona, eh? No m'he equivocat. O ha tret nou disc, no ha tret nou disc. Ara, l'altre dia, jo us ho vaig veure, no? Bé, és el gran rockero, no? És esta jove, jove. Sí, el canadenc, la gran competència de Bruce Springsteen per a aquelles zones, però, clar, incomparable amb Bruce Springsteen. Ho fa molt bé Brian Adams, eh? Però és el que tenim. Bé, doncs, vinga, parlem de flamenco, una miqueta, eh? I ara ja us he de parlar... Vinga, hem de fer palmes mentre no cal. Un zapateó, un zapateó, i... No. Bé, us explico de què va això. Va ser una... Em van convidar a un event, una història i tal, no?, vinculada amb això. És el teatre principal de Barcelona, eh? On... Dónde estaba y dónde te he visto, no? Vinga, el teatre principal que era el gran teatre de luxe de Barcelona, en segle XIX, i el primer gran teatre de Barcelona, el primer, eh? És el de les Rambles? El de les Rambles, aquest a baix, exacte. Que es va fer el 1601, per tant, és un teatre que es feia... Que solera, ja, eh? Exacte, de la Santa Creu, perquè la promocionava a l'Hospital de la Santa Creu. Ah, sí? Sí, senyor, és una cosa que molta gent no ho s'ha promocionat per aquest i per cas. És curiós, no?, una obra religiosa, no? Exacte, exacte. Bé, a saber també el tipus d'obra que es posa. Bé, també es feien obres religioses. Autos aquests agraventats. Exacte, això mateix, eh? Misteris, una passió, aquestes coses, pastorets... I estava una mica, el que diem, entre aquest espai, també una mica, doncs, també pel tema de l'estat, doncs, bueno, van crear aquest teatre. Un teatre que va acabar amb decadència, després de la competència que va entre el Liceu i el principal, en l'època de l'òpera del metge del segle XIX, va haver-hi una competència bestial i era molt millor el que s'oferia el principal, que no passa al Liceu, fins que la cosa va canviar. Va entrar amb desgràcia, com tot, i és un teatre que l'han tancat, l'han obert, l'han fet de tot. Bé, últimament era discoteca, segueixen discoteca, i ara hi ha dues sales, no?, la sala principal, que imagino que allò tindrà un futur perquè fa poc ha estat restaurat, no?, i faran alguna cosa amb entitat, però han fet una sala baix, no?, que diuen la sala B, que allò té més perill que una caixa de bombes, però, bueno... Per què? No, a veure-ho, diguem-ne la paraula perquè està molt amagat, està molt per dins, no?, hi ha sortida d'emergència, no?, però, bueno, està molt... Exacte, està molt cap a dins, que fa una mica d'angúnia perquè entres per túnels i dius, bueno, on te vaig a parar, no? I bé, l'espai és molt polivalent, és un espai que hi ha unes cadires, que hi ha uns sofàs, que hi ha unes llotges, no?, i tal, amb unes llums vermelles, una mica burlesques, una mica cabaret, aquesta història, no?, amb un escenari, i llavors fan quadros flamencos. Clar, jo vaig dir, quina por a les Rambles, això? Sona guiri, però... Sona turística. Clar, clar, això deu ser, jo, sangria, a més hi ha una barra al darrere, sangria, paella i... Clar, sangria, paella i flamenco, no? Sí. Bueno, ells estan buscant un públic que no sigui aquest, és a dir, s'accepta aquest públic, però busquen un públic que tingui a més tard. Per això ho dic perquè és una cosa que és seriós. Al costat mateix hi ha una cosa que es diu el cordobès. Us sona? Sí. És el tablo flamenco més important de Barcelona, que té 50 anys, i entrava als 70 euros. Hòstia. Eh? No és m'acord de la llonsis, eh? El que bo, llavors. Clar, llavors es fa un quadro flamenco com Déu mana, eh? I això, tu pagues això, pagues la beguda, vull dir, és un espectacle com Déu mana, d'acord? Digne. Digne, exacte. I llavors el que ha fet aquesta llena ha sigut agafar els senyors que estan al costat, eh? Els han fet una mena de contractació i llavors els han portat cap allà, d'acord? I llavors... T'han desmuntat el xiringuito. No, no, no. No, no, és un complement. Clar, és un complement, hi ha un acord, imagino, no sé, com van les coses aquestes, no? Això de gran format, no? Clar, exacte. I llavors aquí, clar, jo vaig dir, pues a ver què me ponen, no? Pues escolta, em va ser espectacular. Jo em pensava que em moria. Es diu Flamenco Barcelona, no és un nom molt agraciat, no? I a partir d'aquí, bueno, aquí veieu, ja us ensenyaré després, l'espai, que és molt maco, és bastant espectacular. Sí, home, no, s'han trencat la closca, no? No, no, no, exacte. I llavors ja, bueno, és el tipus, hi ha dos cantaores, un guitarrista, un percussionista, un del calaix i percussionista, i hi ha dos ballarines de mitges a mitges, una ballarina principal i un ballari principal. Doncs el ballarí principal, la ballarina principal són brutals, no es pot dir una altra cosa, eh? Taconeau, la línia del quadro flamenco i tal. Els cantaors, la cantaora era increïble, aquella veu sortia del baix ventre directament, però amb una potència, uns soleares, uns tientos, una cosa d'aquestes. I el guitarrista és del Ferroquito, té vincles amb el Ferroquito, per tant toca com vol, no? Va ser una experiència, sincerament. Jo em vaig quedar sorprès. Vull dir, tot en directe, amb una entrega, perquè llavors diu, o és que estan començant, perquè això no fa gaire que està en marxa, o realment, bueno, és que ja surt de mena, això. Hi havia gent? Sí, sí, sí, hi havia bastanta gent. Hi havia una mica de tot, tot sigui dit. Hi havia gent bé, hi havia gent que en sabia, fins i tot van ser convidats gent, diguem, que estava en aquest àmbit, que van pujar a l'escenari, van fer un espectacle final espontani. Hi havia turista. Hi havia el borratxo de torn, també. Vull dir, hi ha aquesta combinació estranya que volen intentar, però clar, estan començant, no? I aquí tenen uns problemes raonables. Val 25 euros d'entrada i 50 euros d'entrada, depèn on et col·loquis. Vull dir, no és barat, tu tampoc, amb una inconsumició i tot això. I llavors que és una programació estable, no? És estable. Suposo que potser van canviant una miqueta, van... Però són els mateixos, sempre. Però és... En teoria, sí, a no ser que hi hagi alguna cosa, no? Dijous, divendres, desabdiats i diumenges... Vull dir, l'espectacle és el que tenen i és el que fan cada dia, el mateix espectacle. A mi el que no m'agrada és que, com se serà polivalent, són cadires. No és un teatre. Clar, no són les butaques, no són... Llavors, posen les cadires així, d'aquella manera i tal, no? I que més incòmode. Exacte. Hi ha uns sofas al principi i als costats, també. I, clar, i allò després, hi ha dies que es porteixen a discoteca, hi ha dies que es porteixen no sé què, el sol és molt bo... Clar, tot això per un costat està bé, però, bueno, és el que... És una experiència. És molt interessant. És molt interessant, perquè aquí l'únic que veiem era quan venien les actuacions, jo què sé, del Rafael Amargo, que és superbé, també, tots els ballarins que porta, i els cantaors, els cantaors són excepcionals, també, o, jo què sé, Sara Vara, gent així d'aquest estil. Però, clar, venien puntualment a fer estades aquí a Barcelona amb un espectacle. És el que és molt interessant, això, aquesta programació. Exacte. L'únic que li veig és desengelat a l'espai. Vull dir, és fred. Fred, hi feia fred. Vull dir, desengelat. Falta una mica de decoració, o una mica de caliu, d'alguna manera. Tot és vermell i tal, és xulo, però és tot com que, clar, llavors que andré en un teatre, i no, i entres en un lloc amb les cadires tan col·locades, vull dir, són còmodes i tal, però es veu una miqueta que li falta caliu, no? No és un espectacle de seure't en un teatre. Jo pensava que era això, però bé, bé, és el que hi ha, però realment... Bueno, al moment és una manera d'arrencar, però la qualitat, tot quedes allà clavat i, vaja, no et mou, vull dir... ja aquesta principal, que és aquesta senyora, que no sé com es diu, és la que es diu Ivonne, no recordo ara, que és magnífica, és una senyora que, ja et dic, que no és coneguda dins el que és l'àmbit nacional, però sí local, provee d'aquest espai i té una presència, és com la Bernarda Alba, no?, surt amb aquesta presència, amb aquells caminars, amb aquella cosa, fa molt bé. Bueno, mira. Bona recomanació, mira. Jo anava molt en plan de dir, ui, a mi això no m'agradarà, i tal, i no, no, i vaig aplaudir i quan va ballar aquesta senyora... Et vas a aixecar. Ah, em vaig dir bravo, bravo, perquè bravo, bravo, quins nassos, les coses es fan bé, es fan bé, vull dir que no. Ole. David, ha dit de los justos. Sí, del xufo Llorenç. Mil i pico de pàgines, no? Ole. Sí, sí, sí, però bueno, no... El tren dona molt... Tu ja el vas comentar, aquest llibre. Sí, el tren no era una xunta. Està xulo, no? Allà no. Sí, sí, sí, sí, està molt bé. Bé, és el que deia, tu és una novel·la riu d'aquelles, no? Però bé, no és com el... Penseu, potser serà com el... Aquella del Ken Foley. Los pilares de la Tierra. Sí, que ja salta hasta generacions, no? Ja. I quan acaba el llibre, els protagonistes del principi ja estan ja morts i enterrats, no? Aquí no. Aquí és la història d'una generació, però al cap d'uns anys, no masses, quatre o cinc anys, sí, més o menys, entre uns successos i uns altres, no? El que passa és que els els aconteixements, doncs, Déu-n'hi-do, són molt variats i va ser una època que es deia el Siglo de les Luces, perquè va ser quan va començar a instal·lar-se l'electricitat a Barcelona i bé, i segons, des d'aquell punt de vista d'aquella època, doncs, hi havia molts canvis, molts, potser si veiessin avui dia tot plegat se'n farien creus, però aquella època, ostres, doncs venien d'on venien, de principi... Home, si calcules al principi del segle XIX, doncs, que comences amb guerres napoleòniques, deixes gairebé enrere a fer èpoquet la revolució francesa, exacte, i acabes el segle gairebé amb amb llum elèctrica, havent passat per la llum de gas, d'alguna manera, ostres, aquell segle va haver-nos canvis, va haver-nos va ser quan realmente es va implementar tota la indústria que avui dia continua, i que en aquests aspectes potser, home, sí que s'ha modernitzat molt, però realment, potser no tant, no?, en el fons, potser en la forma més, però en el fons fem el mateix, no?, potser és industrial, és un procés industrial. És la noana Barcelona dels prodigis, que també rep aquest nom, eh?, molts inventors que hi havia aquí. Sí, però quedava un negoci, d'alguna manera, que era, que aquest sí que feia més temps que es mantenia, i que ja estava a les acaballes, estava ja allò, els últims coletazos, que era l'esclavisme. Exacte. I hi ha molts països ja condemnant l'esclavisme, Espanya també inclòs, òbviament. Que allò està molt bé, allò de l'esclavisme, m'ho han explicat. Sí, sí, sí, sí, sí. I bé, els protagonistes, bueno, un dels protagonistes que és el Praxe de Ripoll, sí, diguem-ho així, que és un antic, no era indià, perquè no era indià, que jo no era indià, era un home que tenia negocis aquí i a més a més a ultramar. Exacte. Però no era un home que s'hagués anat a viure allà i hagués tornat aquí forrat de quartos. Tenia una misèria, bueno, tenia un camp de novia per allà. Sí, tenia un representant, diguem-ho així. Sí, sí, sí. Que era un fill de sa mare. Sí. No tenia escrúpols, clar. No, no, un esclavisme. Un agrero. Un agrero. Sí, sí, sí. Clar, pots comptar, no? I llavors, bé, tot gira al voltant d'aquesta família, una mica, perquè són una família benestant, burgesa, catalana, no de les més lluents, com pogués ser el Claudi López i tots aquests, però, sí, amb possibles, no? Amb intencions d'arribar a ser com aquests altres, però jo crec que en el fons ja sabien que no arribaríem mai, no? I a partir d'aquí, el llibre gira al voltant de les malvestats que aquesta família provoca amb altres, no? Sobretot amb gent més humil i gent treballadora que rota al costat, que, diguem-ho així, sí, com un planeta rota al voltant d'aquesta família. Bé, sobretot centrat en la figura del pare, que és aquest home, el Praxis Ripoll, i el fill gran, que és el Germán Ripoll, que és, bueno, si el pare, diguem-ho així, que encara manté una certa coherència, un cert codi d'honor, el fill ja no, el fill és el típic, el típic que dius, el dia que arregl el negoci se'l poleix. Però ja s'ho venim. Però se'l poleix. I enfonsa tot. I ho enfonsa tot. No, no, és un faldiller, però empadraït, bé, un dèspota, bé, no té cap mena de codi moral vers ningú, ni per la família, ni per ningú, ni pel pare, no? Sí, sí, sí. A més hi ha moments del llibre que el pare li agafa així com un amago d'infant i li diu, no, si jo vaig anar a xinotxar, no, a buscar el metge, perquè així, a veure, si el tornar ja havia cascat, no? Perquè està fins a dir de deutes, no? I a veure si... Si rasca algú, no? És molt fort, és molt fort. No, no, no, sí, el llibre està molt bé i s'entra també en una família, doncs, més humil de Caire Obrer en què el fill gran és anarquista i el fill petit, doncs bé, és un noi molt severut, molt espavilat, però que topa amb... Té un problema és que s'enamora de la filla d'aquests, d'aquests. D'aquests, clar. I llavors, bé, no ho explico més, perquè... Clar, perquè aquesta és la part més... Sí, però està molt bé i també m'agrada molt l'autor, potser no és tan virtuós escrivint... Exacte, però és molt àgil. Com el Fafón. Exacte, però és molt àgil. Però és molt àgil i el llibre passa molt ràpidament. Una cosa que deies tu, clar, jo aquí no tinc el teu coneixement, però la pinta és que el tio domina molt llocs i llocs sobretot emblemàtics de l'època. Xiringuitos, bars... Està ben documentat. Té pinta que allò no s'ho ha tret de la màniga. Clar. No s'ho ha tret de la màniga. Està ben documentat i sé qui ha fet la documentació. Ah. Per tant, no s'ho ha tret de la màniga. Xiringuitos tal en la Barceloneta, jo crec que allò segurament va existir. Clar, clar. Segur, segur, segur. El bar tal, el bar no sé qual... Aquí hi ha coses que no em puc posar amb el foc. El que sí que és cert, per exemple, era el circ que hi havia al mig de la plaça Catalunya, que era fa massa, vam fer un reportatge a la tele. Exacte, va ser interessantíssim. Està molt bé aquell reportatge. El senyor Permanyer? Es diu Permanyer? Permanyer. Lluís Permanyer es diu. Curiós que ho lligava amb la famosa botiga de màgia del carrer Princesa. Sí. Que no sé si aquí, això sí que ja és una llicència de ficció, però podria ser, podria ser que fos el mateix. No, no, no seria... No seria barro. No, molt recomanable. Jo l'he recomanat a tothom que sé que més o menys està aficionat a la lectura i que no... Tampoc és... El llibre no és de pretensions intel·lectuals, ni molt menys. És un típic llibre que t'enganxa, que per passar l'estona i per conèixer una època de la Barcelona que avui dia potser no tenim massa per la mà. Exacte, exacte. Doncs aquest senyor té dos llibres vinculades amb l'època medieval. Primer i segona part. Ja t'ho dirà la setmana que ve, no me'n recordo ara, però amb aquesta mateixa línia. potser molt interessant. A veure si ho diem i ho recordem. Molt bé. Molt bé, David Rosa. La vida era això. Què era això? Era això. Això és lo que era. Això és lo que era. Ai, és un llibre de la Carmen Gamoragas que va guanyar el Premi Nadal del 2014. Bé, és un llibre que és la història... A veure, a mi m'ha quedat l'atenció sobretot perquè utilitza una miqueta les tècniques de comunicació actuals, parla del mòbil, la conversa que té per WhatsApp, el grup de WhatsApp amb diferents gent, i així, no? És, a veure, no dic res, no desveio res si explico que, clar, és que tot comença quan el marit ha mort. O sigui, ja està. Una mica recordes cinc hores com a Mario. Ah, no, no té res a veure. No, no té res a veure, eh? Res més lluny. No comparem Miguel de Libesa, por favor. No, no, no, però bueno. No, però bueno, té gràcia, no? Perquè dius, clar, veus com els actors, ai, perdona, els autors nobels, nobels, amb B baixa, bueno, utilitzen també les tecnologies, no?, i les incorporen també a les seves novel·les. Sí, està clar. Està clar, és això. i de fet és, doncs ja, bueno, parteix la, doncs això del marit a mort, després un procés d'una malaltia d'aquestes greus, bueno, un càncer senzillament, i bueno, com ella es queda vida, ells són argentins que havien vingut a viure aquí a Espanya perquè tenien, bueno, per temes de feina, els havia sortit una feina i tal i havien vingut aquí a viure, no? Ella, de fet era una feina del marit, clar, era la renúncia que a ella li va suposar també a nivell professional i tot, ella va ser la que va haver deixat la seva feina, i a més tenien dues nenes que, bueno, ella s'ha ocupat més potser de quedar-se a casa, cuidar més aquestes nenes, no? I no sortir a treballar, ara és quan ja torna una altra vegada a buscar feina, a veure, no?, per si sortir de casa i tal, no? I bueno, fes una mica el repàs que ella fa de la relació que tenia amb el seu marit, no?, ja ha disfunt, com ella ho va explicant amb els, per exemple, amb el grup d'oncologia, no?, de l'hospital, de familiars que es coneixen, no?, amb aquests grups que van teràpia i tal, i comparteixen una miqueta, no?, doncs això, els sentiments, les emocions, l'estat d'ànim, les alegries, també, no?, perquè també hi ha alguna alegria, no?, com entre ells es van donant amnist, no?, doncs això, normal, que aquesta etapa, doncs mires passa i després, que si la negació, que si, no?, totes aquestes coses, no? I bueno, és interessant, no?, també perquè veus, aquí es barregen diverses coses, no?, de fet, el procés de la malaltia, els sentiments i la relació de parella, que en un principi, clar, davant de la pèrdua, ella el trobava molt a faltar, era, doncs, el marit perfecte, no?, però després ja amb el temps, ja veus que no, no?, clar, quan ja, a mesura que avança la novel·la, doncs clar, ja comencen a aparèixer algunes crítiques, no?, i algunes cosetes, no?, i les discussionss, i l'otípic, no?, les desevinencies, que pot tenir, no?, exacte, però també... Malament, clar, malament si tot és... Exacte, exacte, això és... Algú passa, clar, clar, clar, una cosa amagada, que no es fa, evident, no?, que no es fa la flora, ai, doncs, em veig també, s'ha de si barrejar amb el tema, clar, el fet d'haver deixat el seu país i haver vingut a viure en una cultura diferent, no?, aquestes coses de tipus cultural, o d'enyorança de la terra, de, bueno, de fer-se aquí un lloc, també, no?, aquí, a la nova pàtria, el lloc de la terra d'acollida, no?, també fins i tot la relació amb les nenes, no?, que va sortint una miqueta, no?, les nenes són una miqueta com un... és un argument més, no?, saps que estan allà i, bueno, de tant en tant van apareixent, però, bueno, com una cosa tranquil·leta, no?, no?, tampoc no... una miqueta la relació amb l'escola, amb els professors, amb les tutores, amb la psicòloga de l'escola, amb els pares també, no?, de l'escola, allò típic, no?, i, bueno, és interessant, és interessant, és una mica com deies tu, no és una novel·la així per distreure's, que està bé, jo trobo que tampoc massa, massa pretensions, no ho trobo, per molt que hagi guanyat el Premi Nadal, ja dic, l'any passat, el 2014, bueno, està bé, però tampoc és per tirar coetx allò que diem, mira, és literatura bona, bona, bona, jo crec que és, sí, jo crec que és una cosa digna també, però, bueno, i és això, és la novetat, no?, aquesta d'aquestes relacions amb el WhatsApp, ella fins i tot arribar, ella tenia un WhatsApp també, tenia una conversa amb el seu marit i, bueno, després, clar, després de morir, què fas? Ostres, continues amb aquella conversa o com ho fas? No ho dic, però, bueno, és una qüestió també curiosa, no?, com ella, què decideix fer, no?, si continua amb aquell WhatsApp o no continua, bueno, mira, és les noves, ja insisteixo, les noves tecnologies també hi ha a la literatura, no?, molt bé, està molt bé, perquè això, el que passa és que quan apliques tecnologies a la literatura, a vegades, d'aquí 10 anys o 20 queda desfassat, el WhatsApp, potser d'aquí 20 anys, ja no ho saps, però, bueno, com ara el ccms, exacte, el Facebook, o l'època en què partimàvem per fax, era com el fax, era modernitat, i ara el fax queda com de segona filera, o els grups de Facebook que cada cop la gent es relaciona més amb això, amb això, no, però, bueno, això és una cosa que durarà durant anys, és evident, no?, sigui faig WhatsApp o sigui un altre, una altra, sí, clar, us en recordeu que també hi havia una que era Second Life, que això va durar molt poquet, sí, exacte, sí, que la gent s'inventava un perfil, i llavors eres una persona, dins una realitat virtual, però també ara, per exemple, els xats famosos d'aquella època també estan una mica desfassats, la gent ja fa, pel WhatsApp ja no chateja, com abans, chatejava amb aquests xats, i clar, i una aplicació sobre xats, o aquella, com es deia, que sortia la, ai, el Tom Hanks, aquella t'envia un e-mail, o no, com es deia, clar, els e-mails, vull dir, s'utilitzen per temes de feina, però no per temes de cartejar-se, ja, no, avui en dia, és molt més ràpid la missatgeria, no?, té un perill, té un perill de quedar una mica desfassat, no, el concepte, però bueno, que no passa res, no?, com a mínim. que et donava un rotllo, vull dir, sí, no?, música per ascensors, sí, és així com, a pianillo, jazz, tocava molt bé, que no molesta, el fons i tal, sí, expressament la feien per als ascensors, no, és a dir, el fil musical, clar, és a dir, va sortir aquest grup, feien la música, era un grup d'estudi, i algú va pensar que sonava bé l'ascensor, i llavors van començar, s'ha posat de moda, però clar, eren grups que actuaven i tot, i que tenien els seus, i bueno, van ser famosos, i van ser molt famosos, vull dir, creiem la de ascensors que hi ha allà a Nova York, clar, clar, l'únic que aquí, no van anar molt... Teníem un bon mercat, clar, aquí van tenir la seva presència als anys 87, fins al, no, 84, fins al 88 o així, però bueno, veus, estan una mica dins del món de la música, això era Radio Club 25, aquesta línia musical més elegant, aquesta musiqueta més funky, i tal, va, aquest rotllo, de la vida. Bé, doncs, abans d'arribar a la mitja part del programa, seguirem a parlar una miqueta més de llibres, bueno, ja us he dit que últimament jo estic com una mica thriller, m'agrada molt, bueno, estic a jo potser el millor que em tinc al cap 50.000 coses, busco coses que siguin, eh, una mica que em treguin, que m'enganxin i tal, no, i, bueno, i jo torno a insistir, no, vull dir, ser una mentida que hi hagi una mena com de moda, i no em desagrada aquesta moda, sincerament, no, que tornem a trobar una inspectora, que es mou en una altra línia, en aquest cas, està ambientat a Southampton, a Anglaterra, es diu Tu te vas, tu te quedes, és el llibre, el nom del llibre, hi ha una segona part, que es diu Ni lo ves ni lo verás, hi ha una segona part, que acaba el primer, i el segon és una altra història, la porta la Helen Grace, que és la inspectora aquesta, una inspectora molt peculiar, una altra vegada, amb molts fantasmes del passat, i a partir d'aquí, un personatge, que, és que no puc desvetllar-ho, encara que des de la segona pàgina ho saps que és, que ho diré, però perquè ho diu, però perquè ho diu, no perquè tu ho estàs intuïnt, no, ho diu, ho diu perquè ja ho veus venir, perquè el primer assassinat diuen, això és un assassí en sèrie, ah, d'acord, però hi ha una idiosincresa diferent, amb el concepte assassí en sèrie, no és el dir, ah, assassí en sèrie, d'acord, hi ha un... Si no es tracta de descobrir qui és l'assassí, perquè ja t'ho estan dient al principi. No t'ho diu exactament, però al final ho vas intuïnt, intuïnt, i sorprèn, perquè no és el que tu esperes. La manera d'assassinar, o la coyuntura. I és una cosa molt salvatge, no salvatge, és una cosa molt simplement... Bé, és una cosa molt que et posa nerviós, més que sigui sanguinari, ho és, però sanguinari, és a dir, és una persona que s'edica a tancar dues persones en un lloc. Anda. Sense menjar i sense beure. Hosti, per fi. Sense res. Uau, per aquí. I deixa una pistola al centre. Hosti. Això és la base de la pel·lícula S1, no? Perquè van els tiros, d'acord? I llavors és... Jolín. Tu te vas, tu te quedes. el que es queda és el mort. I el moment que aquesta persona ja part necessitat perquè es torna boja, perquè ja ha perdut el sentit, pel que sigui, mata l'altra persona perquè es convertim en animals, no? És treure els instints més baixos d'aquesta persona, el primitivisme és absolut, no? Sí. Llavors, automàticament, aquesta porta a sobre i surt aquesta persona totalment, després de 10 dies sense menjar, tota bruta, tota, clar, com un animal. i llavors aquestes persones tenen unes reaccions posteriors diferents, o suïcidi, o clar, és portar el límit a la persona, d'acord? Amb l'opció de dir, a veure, si et tanquen en un lloc i et mors de gana i de fred, i de... Doncs et mors, d'acord? Si no, tens més. Però si tens l'opció de salvar-te, surt aquest instint primari de la supervivència, d'acord? I és molt fort, això està molt ben parit, i et quedes com dient, hola, que hòstia, no? És aquesta cosa que dius, que fort, i a més sorprèn el que diem, i això no ho direm, quan saps quin tipus d'assassí en sèrie és i aquí lo dejo. Clar, perquè ell deu estar d'espectador, ell d'alguna manera és un voyeur, ella està mirant com reaccionen aquestes dues persones, no? És el plaer el deu treure per aquí, dic jo, no? Ell o ella. Ah, amico mío. Molt bé, molt bé. Vale? Però bé, això és el que diem, no? Que es trenquen uns cànons. I aquí ho deixa. I es trenquen molts cànons amb el tipus d'assassí en sèrie, doncs clar, això és el que realment xoca, dius, què passa aquí, no? Per tant... Sí, perquè les dones també li se'n assestan. Vale. Vale. Jo ho dic jo, eh? Jo ho explicaré en privat després. No, no, no, no, però refereixo que, clar, no és... Bueno, ja ho explicaré, no és habitual. Bé, en privat, vale, sí. Exacte. Vale? Doncs aquesta. I ara estic llegint l'altra, que és ni tu, com és això, com l'he dit, ni lo ves, ni lo veràs. Bueno, Modena Grandes, eh? El tinc previst, eh? Los besos del pan, que és una cosa costumista, tranquil·la. Ai, sí, besos del pan. Besos del pan, perdó. Sí, sí, sí, aquesta està molt bé, pinta molt bé, eh? Eh? Vull dir que ja ha corregut por ahí aquest llibre, per això dir que... Sí, ja sé que està sortit de colrescent, està ja a les tibereries. I tinc un soci que l'he començat a llegir i tal, que se va comprar l'altre dia i, escolta, m'hi diu que és boníssim. Sí, que t'enganxa, que té un encant al llibre i no passa res, en particular, és una cosa costumista i tal, per això dic que canviarem el xip, perquè ja està bé. Clar, après el fet del perquè la gent gran li feia un petó al pa abans de tallar-lo. Ah, exacte. No he vist mai, això. Ah, jo sí. I jo ho feia també. He vist fer la creu, però... La creu i fins i tot... Un petó al pa, no? Sí, home, te l'has de menjar, eh? Te l'has de paves, ai, home. Però era família, era família, home. I família ni hòstia. Jo he vist lo de fer la creu que m'ho he vist. Un petó, no un morreig, tio. Un petó. És que ja solo lo como yo, no? A distància, a distància així, m'ha... Com es feia amb el gelat, no? Llavors, vols? Deixem-ho directament. Llepat ja no. Això ja no, ben jur. Molt bé, molt bé. Fantàstic. Doncs, bé, doncs, jo ja m'he liao perquè volia posar... Què fem, Recescu? És que estava buscant una cançó. Vinga, posarem una baladeta. ara, vinga, del Brian Adams. Una que es diu Heaven, que és molt maca, molt maca, molt maca. Molt bé. Re, dos minutets. I ara el David ens parlarà de Marte. Ens anem a un altre lloc. Penso que vaig llegir el llibre, també. Ah, vale, doncs mira, haces un silogismo, que es diu això que està allà. Vale? Vinga, fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Doncs escoltant aquesta cançó m'ha vingut al cap una cosa, una recomanació d'un programa que fan a la 2, els diumenges a la nit a les 9 i mitja que es diu Cachitos de Hierro y Cromo. Ah, sí. Us recomano fervientemente. És una cosa... A què referia? A les cintes de caset? A les cintes de caset. Sí. Clar, clar, i de vídeo. El mateix concepte aquest, aquesta textura i tal, que teníem, aquesta cosa, aquesta emulsió, volia dir. Sí. Però és que és brutal. Ho fa una noia de Radio 3, una noia i tal, i llavors són fragments, no? Fa com... Llavors, un dia toca un tema. Llavors, avui parlem de la música disco, un dia parlem de la música... Ahir va fer la música rock, hard, rock i heavy. Va ser brutal. És a dir, però, clar, tenen un arxiu de televisió espanyola increïble d'actuacions en directe. I clar, i és en directe, no és enllaunat. Vull dir, que són coses que van agafant de l'època de tocata, d'aplauso i coses més. És que és d'una categoria. Fa molt bé, té molta gràcia i tal. És com aquell programa que feien a la U, també, que presentava el... El Santiago Segura. El Santiago Segura. Sí, és aquesta línia, però... També estava molt bé, jo. Però allò té més categoria, és una cosa més... És una cosa més alternativa. Aquest que tu dius és una mica com un recordatori, no? Sí. D'èxits... D'èxits, de... De fragments de programes musicals, sí. Exacte. Sí, com els que feien per cap d'any. Sí, exacte, però molt ben fet. Sí, agafant un tema, i llavors van buscant fragments que facin... I busquen música alternativa, i vull dir, és que no sé, com és Radio 3, agafa música també i tal, llavors val molt la pena. I ell justament van fer la secció de les balades rock i tal, i aquesta és una de les balades, no? I llavors m'ha vingut al cap, no? Que ella va dir que, des de su punt de vista, que és l'essència de les balades, de la música en general, no? Vull dir que les balades rock són les que més potencien. 70-80. Sí, sí, és veritat, tenen una contundència i una... Exacte, que és aquesta, una miqueta de la línia. I una altra cosa ràpida, no he dit el nom del Tu te vas i tu te quedes, és un senyor que es diu MJ Aldrich? Sí. Arlitz, Arlitz. Sí ho has dit, sí. I ara ho he dit, perdó, ah, doncs m'he adonat. I llavors aquest senyor, et dic, és un tio que començava fent ara, vull dir, estava a la televisió, era guionista de sèries dramàtiques, imagino que de la BBC, o de parles anglès, per tant no sé que es de mandonesa exactament, però el tio va començar i a partir d'aquí de fer guions fa llibres. Va, que us expliquem. David, llevanos a Marte. O sí? Volant. Cal dir que fa un temps jo em vaig llegir el llibre de Marte, que és el Marciano, perdó. El Marciano, s'ha dit el Marciano. Aquí no sé per què nassos han posat Marte. Sí, Marte, es diu el Marciano. I és un... d'un escritor que crec que es diu Andy Weir, crec, no he equivocat-me. I és un home que va bé, que el llibre parla d'això, no? Amb un futur proper. Jo d'aquí, jo crec que d'aquí una generació està ambientat. O sigui, al voltant, ha passat el mig segle d'aquest segle, no? Crec que a partir del 2050 allò deu estar ambientat. Perquè és aquella barreja entre situació actual que no canvia massa l'estètica de la gent i tecnologia que saps que avui dia no existeix, no? i per tant, doncs, això dius, és una... d'aquí uns quants anys, no? I bé, resulta que l'home ja ha començat ja a explorar el planeta Mart i d'alguna manera ja ha començat a enviar diverses missions tripulades. El mateix que va passar als anys 60 amb la Lluna i 70 que es va començar i no va ser només una sinó va haver 7 o 8 missions que van aprofitar l'esbranzida i suposo la pasta que ja tenia la NASA doncs per enviar i aprofundir en l'estudi d'aquest del satèl·lit i en aquest cas ara del planeta Mart, no? Però evidentment ja clar, la Lluna pots anar i venir diguem-ho així en poc temps però a Mart ja quan n'hi vas la despesa implica ja quedar-s'hi força temps i implica ja com a mínim quedar-se 30, 60 o 90 dies A viure ja A viure, sí, sí tenint una base estable tot està molt condicionat està molt ben acondicionat per poder-hi viure però què passa que en real poc temps de pocs dies d'estar allà doncs una tormenta de sorra bestial com no se l'esperaven els obliga els obliga a marxar a marxar però que m'has ajudeu-me d'allà, no? I ja tenen ells preparats uns vehicles que curiosament aquest vehicle arriba un parell d'anys abans que arribi la tripulació i des d'aquí s'envia allò s'aposenta i allò ja és diguem-ho així la la o sigui és la sortida ja és com igual que la nau que va aterrar a allunitzar la Lluna doncs la major van tornar a sortir la meitat es va quedar baix i l'altra meitat va sortir disparada a la Lluna calia un petit impuls no massa perquè la gravetat de la Lluna és molt menor sí a Mart cal una mica més de més impuls evidentment no com un coet Saturn cinquè d'aquí a la Terra perquè la gravetat és molt més potent aquí a la Terra i necessites molta més força i un coet molt més gros llavors a Mart la gravetat és menor i bé el coet és més petit però el necessites igualment per poder marxar i llavors ells han de sortir que m'has ajudat i amb la desgràcia que un d'ells es queda aquí es desenganxa una antena el pica i i es queda mig inconscient aquí i clar els altres dubten no sabem què fer però al final l'han de marxar perquè si no perilla tota la missió i la seva vida i l'han de deixar allà pensant-se que evidentment que el deixen mort és el Matt Damon és el Matt Damon sí, sí, sí estava amb el dubte sí, sí el llibre evidentment a partir d'aquí ell no és mort no és cap secret no xafo res i a partir d'aquí és la seva peripècia per sobreviure al Mart durant el temps que que se suposa que bé no se sap al principi el llibre veus això manté molt molt la intriga t'ho allarga bastant el fet que no saps què serà d'ell i de mica en mica com ell és biòleg i és un pallo molt molt espavilat diguem-vos-hi aquell pallo dius aquest és espavilat clar doncs és així és un tio espavilat i sap anar resolent problemes que li van sortint li van sortint el pas sí i bé jo he vist el llibre i he vist la pel·lícula la pel·lícula està molt bé si només analitzes la pel·lícula està molt bé té un tempo molt ben marcat diuen que està molt bé aquesta pel·lícula està no decau en absolut cosa que al llibre hi havia moments que se't feia un pèl llarg i sobretot en les explicacions tècniques que està molt ben amb això el llibre està molt ben molt ben documentat hi ha qui diu va he llegit algun fòrum alguna web d'astrofísica d'aquestes que realment un pallo a l'atmosfera vivint a Mart no podria sobreviure en cap de les circumstàncies o sigui que sobreviviria però amb un percentatge molt elevat de risc de contraure càncer més que rep per la radiació que el planeta rep de l'espai la radiació còsmica incideix molt potent a Mart perquè crec que Mart no té un cap magnètic com té la Terra el cap magnètic que tenim aquí a la Terra gràcies al nostre núcle de ferro impedeix que molta radiació molta radiació còsmica doncs no ens afecti en canvi a Mart pots estar-hi un temps però més ja has d'anar molt al tanto és com els astronautes que viatgen per l'espai han de protegir molt bé la nau o l'estació espacial internacional han de protegir molt bé la nau i molt bé amb capes de material perquè eliminin totes aquestes radiacions clar clar això no ho sabia però per la resta per la resta el llibre està molt ben documentat molt ben documentat i la pel·lícula evidentment no pot clar mai és com un llibre no pot això ja ho sabem però crec que no es deixa res o sigui no es deixa res essencial ja ja es deixa evidentment jo recordava situacions que al llibre no es produeixen ai que al llibre es produeixen i a la pel·lícula no però tampoc alteren substancialment ni molt menys la trama principal trobo que l'han fet molt bé els actors els trobo molt ben trobats tot i que quan jo vaig llegir el llibre no tenia en mente la figura del Matt Damon i el personatge que jo em vaig imaginar doncs era un altre però però bé no no després ja això no és important crec que no és important i trobo que els personatges que han triat estan molt bé estan molt bé dona més relevància ai relevància a diguem-ho així el paper del Matt Damon cosa que per exemple el llibre ho equilibra més entre tots els personatges però bé jo trobo que està el llibre la pel·lícula està molt bé i la recomano molt sí sí doncs vinga llibre, pel·lícula he fet una recomanació perquè el llibre també ja sé que era bo i la pel·lícula doncs s'aguanta bé i vaig anar amb ganes tot i sabent de què anava vaig anar amb la meva dona i ella no sabia res i anava així entre comptes verge a veure la pel·lícula però jo que ja sabia la trama i sabia de què anava m'ho vaig passar molt bé no fantàstic sí sí molt bé doncs mira recomanació Rosi tu ens has de fer moltes recomanacions ens has de parlar del Cine Baix i del Cine Fòrum sí sí sí però vaig rapidet i ho ingesteixo i vinga vinga comenta no el Cine Baix sobretot és la commemoració dels 10 anys ja des que estan funcionant ja en plan així voluntari recordeu que hi havia la intenció no no hi havia la intenció es va arribar a tancar el cine la ciutat de Sant Feliu es va quedar sense cinema i realment la comarca perquè com que Tancines que estaven tancant per tot arreu aquí no n'hi ha ni Sant Jus ni Esplugues ni Esplugues tampoc hi ha i continua sent un pol d'atracció de tota la comarca ni Sant Joan d'Espí tampoc Sant Vicenç Cornellà sí sí Cornellà en tenen dos tenen a Lerowski no Lerowski el van tancar van tancar llavors el tenen a Llesplau només perquè el Pisset també van tancar vaja imagina't quin desastre i Sant Vicenç i el cinema la Bailet i els motissols aquells que estan sí a la Bailet mateix el Sant Déu de la Barca també tenen però jo crec em perdó com el cinema de la qualitat que hi ha a Sant Feliu no el trobes a la comarca i raro a tot Catalunya estan fent pel·lícules a part de pel·lícules d'estrena pel·lícules de qualitat i els cicles que fan també estan molt bé i si tot fan transmissions de ballet i d'òpera també jo no he anat però la meva dona sí que ha anat a veure ballet en directe i està molt però que molt bé molt bé doncs mira inclús vam fer un concert del Clapton anda ostres sí curiós bueno doncs una miqueta el dia 4 de novembre es va celebrar ja aquest aniversari es va fer una miqueta de festa i així de celebració amb els socis i tota la gent moltes voluntaris va costar un parell d'anys reobrir-lo sí no va ser fàcil no no no que va perquè a més el que van aconseguir la clau va ser que l'Ajuntament comprés el local i llavors apostés per aquest projecte i després va ser la gestió a tota la gent que ho està gestionant allò deien que volíem volíem posar un supermercat ah volíem posar un supermercat perquè això es portava el Guinart això era del Guinart sí això era del Guinart Guinart era el nom comercial la família es deia negra a negra ah però sé que era en Guinart no no no la família es deia jo també hem fet un llibret on expliquen això una mica què dius tu David ah vale no ho sabia que també tenien la discoteca que hi havia a la cantonada un pub musical sí que jo anava molt allà que estava molt bé en aquell lloc però ara és una botiga de marroquineria i que es deia Guinart també sí es deia Guinart és que era del fill vale el cinema el portava el pare mira primer el cine Guinart es va crear mira el 7 d'agost del 68 es va inaugurar llavors era una sala només però clar la sala més gran de tota la ciutat perquè a més hi havia més cines hi havia a l'Iberia l'Iberia el casino no el casino no hi havia el centre parruquial també però jo no soc de Sant Feliu ho sé per a posteriori i no sé si feien cinema era més aviat teatre el centre parruquial encara ho és de teatre doncs primer era només una sala i després l'any 88 o sigui 20 anys després va ser quan es va fer la reforma del recinte i es divideix en 3 sales era quan llavors començava una miqueta el fenomen aquest de les multisales l'any 96 8 anys després va fer una altra reforma llavors eren ja les 6 sales que és la que les que ara retenen ja sé el 2004 es va tancar jo vaig començar l'any 92 juntament amb el Jaume i la gent de Sant Feliu vam parlar amb el senyor Negre en el seu moment i vam començar a fer un cinefòrum que es va a fer un cinefòrum amb la finestra va ser l'embrió una mica perquè després va ser tot això i vam estar una colla d'anys vam bé fins 5 o 6 anys vam estar però fèieu xerrades fèieu presentacions de pel·lícules molt bé i què passava moltes vegades aquest home l'any 93 l'any 93 pot ser David pot ser aquí diu que l'any 93 en l'àmbit de l'Ateneu Sant Feli es crea al cineclub la finestra i fan sessions de cinefòrum el centre parroquial i el cinema Guinart sí fins l'any 1997 sí més o menys i què passava que no eren els cinemes Guinart sinó quan tu agafes una pel·lícula per projectar-la no en agafes una o sigui t'obliguen a agafar un pack de pel·lícules això és cert què passava que la que era comercial era la que ell projectava però les que es tenia que quedar i que no projectava era la que moltes vegades a nosaltres ens interessaven i eren les que moltes vegades ell a més li ocupàvem una sala que no la feia servir i i li venia més gent perquè fèiem allò del cinefòrum o sigui que va bé alguna cop home no sé però hi havia dies que venien quatre gats i hi havia dies que que es rebentàvem la sala clar depèn potser també de quin director parlessi o fos la pel·lícula clar vam començar mira amb el Dràcula del Bram Stoker oh que guai doni i do i això d'una comercial per ells d'una comercial a vegades ojo a vegades hi havia coincidències o sigui a vegades coincidia que aprofitàvem la pel·lícula que ell tenia la primera sessió ah val perquè ja era bona la base si ja era la bona la base home si ens interessava l'aprofitàvem era un còpola un còpola comercial i a vegades també es pot ser molt útil i vam fer una pila però una pila una pila de pel·lícules molt bé bueno mira hem fet un recordatori mira ja puc dir ja vaig conèixer la meva dona ah mira per on fantàstic oi quins records després d'aquest speech ara la Rosa em seguirà explicant no no que és molt interessant si tenim aquí un històric tenim aquí un veteràvem això és molt xulo que això val la pena si estem parlant justament de la celebració del cine baix doncs mira hem tingut en directe i tant amb un dels pioners i noia em vaig alegrar molt es veu que l'home clar va quedar molt pensit quan es va tancar la sala i no va tenir no sé si sincerament si és viu o no no ho sé perquè ja era un home gran però no va tenir esme pobre home de l'emocionat que estava d'anar a la inauguració fa 10 anys quan es va inaugurar el cine baix tot i que ja no era seu però l'home s'estimava molt el cinema tot i que havien tingut els nostres rifirrafes amb ell perquè ens cobrava la calefacció coses de gent d'abans el negoci sí coses de negoci perquè era un negoci nosaltres ho veiem d'un altre punt de vista i com ara l'escupi convergència per dir alguna cosa i d'alguna manera anava per aquí el tema però bé veies que l'home s'estimava el cinema i el dia que va inaugurar el cine baix va ser incapaç no va poder anar no va poder anar de l'emoció i suposo que ja estava gran jo no sé ara si l'home és viu o no ja no en sé més perquè em sembla que no viu a Sant Feliu no viu a Sant Feliu molt bé vinga Rosa comenta'ns-ho incomiable exacte molt bé molt bé tenim aquest cinema i a més molt viu molt viu doncs estan fent ara la mostra de cinema àrab i llatinoamericà molt bé la junten totes dues les fan coincidir en el temps i llavors són nou dies de maratonians de projecció de 22 pel·lícules que estan força bé molt interessants totes de diferents països alguna destacable que tu creguis de tira clar n'hi ha moltes n'hi ha xilena n'hi ha per exemple aquesta de los cavallos de Dios que és al Marroc sí sobre el tema de com la gent pot arribar a fer aquests atemptats d'acord terroristes com es poden transformar sí sí com es poden transformar fins a ser un islavista radical molt bé jo què sé l'exallat de Tunís també Gadi aquesta és una és de Palestina bueno perfecte però es va inaugurar que és la que sí que mencionaré que és la que jo vaig veure es va inaugurar el dia 5 o sigui el dia següent en la pel·lícula diu ell em va dir Malala o igual em va posar Malala que és la noia aquesta us recordo és una noia paquistanesa amb 16 anys que la van disparar els talibans no no el cap el cap perdó sí sí sí perdona ara em va llar la meva bueno va estar greu va estar en coma què passa que després la van portar a un hospital a Anglaterra i allà doncs ja es va recuperar i va ser perquè la van a veure ella estava col·laborant amb la BBC fent com una mena de diari escrivint una mica les experiències del dia a dia de l'escola ella anava a l'escola era un escolar i ella era molt defensora de l'escolització de les dones senzillament i sabeu que això pels talibans està super mal vist està prohibit i perseguit i ella bueno és molt important la figura del pare de fet ella per això la pel·lícula es titula així ell em va posar Malala de nom com la records és una persona molt una persona liberal molt oberta que ell sí que la posa en l'arbre genealògic que ell sí que per primera vegada posa una dona en el seu arbre genealògic que és la seva filla Malala i això és molt important bueno poso una miqueta la història d'aquesta nena i després com li van arribar a donar el Premi Nobel de la Pau de l'any 2014 està molt bé la idea el director és el David David Guggenheim que és el que va fer també el documental estem parlant d'un documental sí una veritat incòmoda d'Algor aquelles conferències que l'antic president anava fent anava fent pel món sobre el tema del canvi climàtic i com l'economia tot això estava l'economia i la posició política les estil·lègies polítiques dels països estaven fent tot aquest canvi climàtic i com tot això els està afectant a tots la salut sí doncs això ell em va dir a més està molt bé perquè combina l'acció real el present són personatges reals i ja quan està vivint a l'Anglaterra amb els seus germans la relació també és molt divertida amb els germans amb la mare també ja com viu tot això i ho combina amb dibuixos amb dibuixos animats que són recorda una miqueta la pel·lícula Persepolis una miqueta una miqueta clar perquè és el passat tot el que havia passat com que no tenen ganes de reconstruir-lo o no poden o no volen trobo que ho resuelven molt bé amb aquests dibuixos animats dibuixos tant de la història del Perquer ja li van posar també Marala que era també d'una nena d'Afganistan que també expressament li havien posat aquest nom era un adolescent que també va ajudar va animar a les tropes dels seus païs als guerrers del seu país a lluitar contra els invasors i diu més val viure un dia com un lleó que cent anys com a esclaus i a partir d'aquesta frase ella també se l'aplica insisteixo la relació amb el pare penso que és molt important tot el que li ha inculcat la idea aquesta que li ha inculcat els seus principis això és molt bo molt interessant sí, sí, sí aquest és el primer documental la primera pel·lícula i a partir d'aquí ja et dic que estaran fins al dia 14 amb pel·lícules que es pot mirar ja a diferents horaris i tants cada pel·lícula hi ha altres possibilitats de veure-la i l'altre és un cineforum aquest cineforum que estic anant al Palau Macalla de la Fundació La Caixa sobre el cicle de créixer sense consumir aquesta vegada molt bé i llavors divendres passat la pel·lícula que es va projectar és una que es diu Biest of the Southern Wild Biest of the Southern Wild del Sud Salvatges bueno, és una faula és una faula passa a Luisiana bueno, a veure està localitzada a Luisiana però vull dir que no importa el terreny no com sigui pot ser qualsevol part del món és internacional pot ser Sud-amèrica Àfrica pot ser al Sud dels Estats Units pot ser qualsevol lloc on hi hagi una comunitat indígena que té la seva forma de viure que és feliç que el que persegueix a la seva vida no és consumir, consumir, consumir tenir més coses tenir i posar no, el que persegueix és la felicitat perquè és una vida tranquil una vida senzilla d'autovestiment que no es necessiten molta cosa i com es veu amenaçada la seva subsistència la seva supervivència en aquest cas és per una inundació que n'hi ha perquè hi ha un dic hi ha un dic que conté les aigües però crec que hi ha darrere d'aquell dic doncs veus una enorme complexa industrial que pobra d'ells si toca en aquell dic però clar quan ja plou molt si el dic no suelta no treu aigua no pot baixar el nivell de l'aigua llavors tot comença a podrir-se no hi ha pesca no hi ha doncs és una miqueta tot això i com la nena s'imagina que el que està passant és el desglas dels pols com és desglas en el gel i llavors per això fa pujar el nivell de l'aigua per això dic que és una mica fantàstic en aquest aspecte es barreja una miqueta la realitat amb tot això és interessant la forma de dir això hi ha comunitats no només hi ha el sud-àfrica o insisteixo a l'àfrica o a sud-àfrica si no fins i tot en els Estats Units també hi ha gent que pot estar vivint d'una manera que no per això són ni més pobres ni més miserables senzillament de la seva manera i són feliços i són feliços així fantàstic bueno seguirem desgranant més com veiem exacte consumir tant ni comprar tant ni tenir tantes coses exacte ni de dependre de tantíssimes coses amb el mal que això fa el medi ambient estem mal acostumats doncs és això la pròxima pel·lícula de demà divendres demà divendres que serà el dia 13 és Bikes versus Cards o sigui la contraposició d'utilitzar les bicicletes en lloc dels cotxes en comptes dels cotxes les diferents experiències que hi ha que han venit en alguns països doncs ara és interessant també aquest contrast i fantàstic bueno genial veiem més cosetes que la Rosa ens va dir explicant d'aquests documentals tan xulos que se'ns escapa i se'ns balla i ho veu bé jo tinc res queden 4 minutets i tinc bueno amb un munt carrego una pel·lícula no me la carrego no me la carrego del tot es diu Sèptimo que és aquesta pel·lícula del Ricardo Darín i de la Belén Rueda dirigida per el Patxi Amezcua Amezcua és un senyor basc per aquest nom m'imagino el punt de base això és el que han posat tots els trailers d'aquesta pel·lícula estem parlant de Ricardo Darín que està casant amb la Belén Rueda viuen en un edifici de qualitat Burgès de Buenos Aires i el pare s'encarrea que estan a punt de separar-se tots dos i el pare diu m'emporto els nens al col·le que en aquest cas el pare li tocava en aquest moment de separació que hi ha entre la parella i fan una juguesca que els nens diuen baixem per les escales a veure qui arriba abans típic a l'ascensor i tal fan la broma aquesta i quan veus la pel·lícula no faràs mai més David això ho dic perquè això passa el primer minut o dos minuts qui baixa a peu i qui entra a l'ascensor els nens baixant el peu els dos nens uns crios de 7-8 anyets van a llogar al col·le van vestits amb l'uniforme llavors hi puja l'ascensor i vinga va ninos no sé què salit i no apareixen no hi són no han sortit perquè està baix el porter se n'ha esfumat dins del propi edifici i bueno i fins aquí puc llegir vull dir a la pel·lícula té un moment un trailer també tu estàs en plan exacte no vull dir molta cosa perquè clar tot passa o gran part de l'acció passa dins d'aquell edifici lògicament clar vull dir es busca què ha passat què ha succeït i les desconfiances per part d'ell i d'ella dels veïns del porter hi ha un comissari clar és molt típic ara molt típic amb el tema de la crisi i el corralito els segrestaments els segrestos de la gent vull dir els nens per aconseguir diners de la gent en pasta aquest tio era un advocat important i ella també és una tia amb una bona posició però bueno ja veiem qui és l'encarregat d'aquest segrest ja està no dic res més és sorprenent sorprèn però la sorpresa és una pel·lícula però és molt curta la pel·lícula és una hora i vint minuts i tal que dius bueno que està bé que tampoc falta que expliquis molta més cosa perquè tampoc donava per més però bueno sorprèn per què i com ha passat això però encara i així la pel·lícula està molt bé però comença a desumflar-se desumflar-se desumflar-se i al final dius bueno vale i llavors no queda molt explicat i tot aquest rotllo i tal va res això és una cosa molt determinant i ja està i es quedava un minutet i bueno vinga va jo com sóc així de burro comento una pel·lícula molt ràpid que es diu La Isla de los Olvidados que sona l'Estelle Skarhassen aquest és el Skargard i tal i Benjamin Helstead que és aquest nano que és això vale una pel·lícula sueca noruega que va sobre els nens d'aquesta illa que són un correccional que hi ha una illa noruega apartada del món d'anar el ruïdor que és el que passa amb un correccional imaginem pensem concepte pel·lícula escandinava no l'afredor de l'espai i l'afredor també de com es plantegen les coses no els abusos bàsicament que es produeixen per part d'aquests rectors o d'aquests controladors no de cara als nens no aquesta mena de de pel·lícula filogai no que es mou amb aquesta línia perillosa de que qui vull dir entre ells clar és un espai d'homes no i bueno i és el que passa no dins d'aquell espai no hi ha un petit heroi no hi ha una revolta hi ha una sèrie de coses no i es veu que aquesta aquest aquest aquesta gent que porta aquest correccional és encara molt més corrupta que els propis nanos que han anat per qüestions elementals per robar quatre coses no estem parlant d'un és un fet reial és un espai autèntic existeix en una illa de Noruega que es diu la Isla de los Olvidados que em sembla és que és Cabentogay és en noruec és un nom d'aquestes molt raros i tal i la pel·lícula està molt bé està molt bé és una pel·lícula d'aquelles que va passar fum no i l'any 2010 em sembla que va ser i jo la recordo que la vaig veure promocionada i val la pena agafar-la per tant mira hem fet un comentari ràpid una dolenta i una de bona sí bueno ens queden res 30 segons doncs ja està doncs ens acomiadem molt bé vinga i ens escoltem d'aquí 7 dies el dijous que ve vinga adeu fins ara ara escoltes ràdio d'Esfern sintonitzes ràdio d'Esfern amb la ràdio de Sant Just 98.1 al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir busco sempre aquella notícia una mica positiva tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia si volem veure