Babilònia del 21/11/2019 — Flamenc amb Sara Baras i marató de cinema: Parasite, Mimosas, Els dies que vindran, Papicha i el documental Las cajas españolas

Panorama general de l’episodi

Capítol molt complet i variat conduït per Xesco Ramos i Rosa Alcalá. Comencen amb arts escèniques (ballet flamenc) i després fan un recorregut de cinema d’autor i d’actualitat, per acabar amb un documental històric i una agenda cultural.

"El cinema t'ha de sorprendre" — una idea que vertebra bona part de les recomanacions d’avui.

• Continguts clau: ballet flamenc, cinema internacional i espanyol, documental històric i agenda de cicles i festivals.

• Temes destacats: Sara Baras — Sombras; Parasite (Bong Joon-ho); Mimosas (Oliver Laxe) amb el seu diari de rodatge; Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet); Papitxa (Mounia Meddour); i Las cajas españolas (Alberto Porlan).

Ballet flamenc: Sara Baras — Sombras (Auditori de Sant Cugat)

Per què és especial

• Espectacle de gran qualitat i cura del detall: escenografia de panells amb siluetes, il·luminació cromàtica molt treballada i vestuari elegant (negre minimalista i degradats de blaus/roses molt fins).

• Companyia i música en directe: 4 ballarines + 2 ballarins + Sara (7 en total) i 7 músics (2 cajons, 2 guitarres espanyoles i vents: harmònica, saxo, flauta travessera, flautí; es comenta un instrument metàl·lic tipus handpan).

• Coreografies potents: Sombras, Farruca, Romance-Martinete, Serrana, Zapateado, Vals (Lorca, versió flamenca), Mariana, Tangos, Travessia, Alegrías, Bulería i fi de festa.

• Energia escènica i puresa flamenca: comparada amb grans noms (Joaquín Cortés, Rafael Amargo), Rosa subratlla que Baras manté una puresa i delicadesa que evita la banalització.

Cinema: Parasite (Bong Joon-ho)

Punts forts

• Palma d’Or a Canes 2019. Sàtira social amb canvis de gènere sorprenents i posada en escena elegant.

• Premissa: família en semisoterrani que s’infiltra a la casa minimalista d’una família rica. Contrapunt visual constant: claustrofòbia vs espai diàfan.

• Ritme i direcció: entrellaça el guió amb tensió creixent, pausa quan cal (càmera lenta) i girs que descol·loquen l’espectador.

• Context d’autor: referències a The Host i Snowpiercer.

Cinema: Mimosas (Oliver Laxe) i el diari de rodatge

Què explica i com ho filma

• Caravana a l’Atles que ha de traslladar un vell xeic al seu poble. Viatge físic i espiritual sobre la fe, amb paisatges imponents (neu, rius de desgel, desfiladeros) i perills (bandolers, fred, caigudes).

• Personatges clau: Ahmed (posa a prova la fe) i Said (conductor/protector de la caravana). Pròleg amb taxistes esperant encàrrecs, aromes de realitat nord-africana (taxis compartits, mecàniques precàries).

• Títol i entorn: el nom prové d’un cafè emblemàtic de Tànger, tot i que el rodatge es desplaça. Connexions primerenques del director amb la Galícia rural (Ancares/Bierzo) i el gust per allò màgic i tel·lúric.

Diari de rodatge i influències

• Rosa llegeix fragments del diari de rodatge de Santiago Fillol, que dialoga amb Herzog, Aguirre i Fitzcarraldo: la idea de la “conquesta d’allò inútil” com a motor del cinema.

"No es inútil la conquista; se trata más bien de conquistar lo inútil." — diari citat

• Actors no professionals, textures de realitat i grans imatges que imposen el to d’epopeia mística.

Cinema: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet)

Format híbrid i veritat emocional

• Parella real i actors: Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer. El film segueix el seu embaràs real i en fa una ficció íntima.

• Material d’arxiu únic: vídeo del part a casa de la mare de la Maria, que permet a la protagonista veure el seu propi naixement. Barreja de documental i ficció amb moments d’hiperrealisme (inclosa la cesària real filmada mentre actuen).

• Temes: canvis hormonals, dubtes de parella, decisions sobre el part, sexualitat i complicitat. Idioma: català. Guardó: Biznaga d’Or (Màlaga).

Cinema: Papitxa (Mounia Meddour) — Algèria, anys 90

Llibertat, violència i resistència

• Context: Algèria 1997, ascens de l’integrisme islàmic. Estudiants que volen viure amb llibertat topen amb imposicions (hijab/niqab, control moral, prohibicions).

• Protagonista: jove dissenyadora que vol organitzar una desfilada amb vestits propis; l’entorn es torna hostil (botigues que passen a teixits apagats, pressions i amenaces).

• Cop traumàtic: assassinat de la germana (periodista) — escena seca i demolidora. Inspirada en vivències de la directora.

• To i missatge: vitalitat i denúncia; propòsit de quedar-se i resistir. Afilia amb Mustang per la sororitat i el desig de vida en entorns patriarcals.

Documental: Las cajas españolas (Alberto Porlan, 2004)

El rescat del Prado en la Guerra Civil

• Investigació sobre el trasllat i salvaguarda de les obres mestres del Museu del Prado durant la Guerra Civil.

• Metodologia: a partir d’un film d’uns 20 minuts d’època, Porlan reconstrueix, amb estètica de cinema antic (B/N, textura), una història d’una hora llarga plena de context.

• Itinerari de les obres: Madrid → Barcelona → Castell de Figueres → Perpinyà → retorn. Paper de treballadors del museu, institucions republicanes i observadors europeus.

• També mostra la guerra de propaganda i el reconeixement tardà a qui va evitar la destrucció d’aquest patrimoni.

Agenda: cicles, festivals i exposició

CineBaix — 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

• Pel·lícules: Retrato de una mujer en llamas, Las niñas bien, Quan eren bruixes, Les invisibles.

Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (14–25 de novembre)

• Seus: Filmoteca de Catalunya, Cinemes Texas i CineBaix. Programació extensa: llargmetratges, curtmetratges i mediometratges.

Exposició

• Weekend Sun al Celler de Can Ginestar (presentació breu; a desenvolupar en futurs programes).