Babilònia del 11/12/2014 — FSO a l’Auditori, Pierre Lemaitre, El Segundo Asesino, En el estanque dorado, Rosana (Marató), REC 4, Lars von Trier, Jauja i Interstellar
Introducció de la 13a edició de la Festa de l'Oli a la Rambla Nova de Tarragona amb la participació de 22 entitats de la DOP Siurana.
Explicació de les novetats d'enguany, com els tasts dirigits per a principiants i la importància del maridatge de l'oli amb productes com el pernil.
Crònica entusiasta d’un concert de bandes sonores amb execució fidelíssima a les versions originals. Peces destacades (Forrest Gump, Indiana Jones, Superman, Lawrence d’Aràbia, 2001) i bisos participatius (Los Simpson). Percussió i timbals molt impactants; gira estatal amb gran demanda.
La col·laboració amb el sector de la restauració com a aliats imprescindibles per divulgar la qualitat del producte.
Discussió sobre la nova normativa europea que obligarà a oferir l'oli en envasos etiquetats als restaurants, garantint la informació al consumidor.
Defensa de l'oli verge extra com un producte de màxima qualitat que no suposa un cost prohibitiu per a les famílies.
Presentació del CD solidari amb artistes diversos (catalans i internacionals). Crida a col·laborar comprant el disc/llibre i via SMS. El programa posa música de fons de l’àlbum i prepara una escolta posterior.
Anàlisi de com la pluja i les glaçades han afectat la producció i el manteniment dels estàndards de qualitat de la DOP.
Anàlisi de la novel·la ambientada a la Primera Guerra Mundial i del canvi de registre respecte als thrillers previs (Alex, Vestido de novia). Escriptura seca i directa, moral ambigua, crítica de l’alt comandament militar i impacte emocional alt.
L'objectiu d'arribar a envasar el 100% de la producció per retenir el valor afegit en el territori.
Recordatori de l'esmorzar popular de dissabte i la continuïtat de la mostra gastronòmica fins al 8 de desembre.
Investiga assassinats a la Londres de Jack l’Esbudellador amb un metge forense i un policia. Introducció d’un dimoni-paràsit invisible que només veu la víctima. Ambientació d’opi i espiritisme; es recomana la pel·lícula From Hell com a referent.
Reflexió sobre el pas d’una concepció cíclica del temps a una de lineal orientada a projectes i objectius. Aplicació a processos socials i polítics.
Comentari de la posada en escena i del fons temàtic: envelliment, por a la mort, acceptació de l’altre i conflicte pare-filla. Escenografia suggerent (el llac és el públic). Secundaris destacats i moments d’humor.
Presentació i escolta de la versió d’"I’m Alive" amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Liceu. Lloança de la interpretació i menció de l’original popularitzada per Celine Dion.
Repàs del tancament de la saga en un vaixell claustrofòbic. Comparació amb entregues anteriors (1 i 2 fosques i efectives; 3 més festiva). Infectats tipus ràbia, ritme i espants en passadissos; menció de remake nord-americà.
Sàtira d’empresa on un actor fa d’amo fictici per salvar una venda. To fred i menys inspirada dins de Trier. Repàs de la seva trajectòria i polèmiques (Dogville, Melancholia, Nymphomaniac) i del seu perfil provocador.
Impressions d’una pel·lícula lenta i contemplativa que connecta arts visuals i evolució humana. Experiència estètica potent per a qui accepta el ritme pausat.
Explicació dels conceptes científics (forat de cuc, gravetat, dilatació temporal), representació del forat negre i gaudi del silenci de l’espai. Ritme reposat que recompensa amb idees i emoció, en la línia de la ciència-ficció dura.
Visió general del programa
Un episodi centrat en cultura amb un recorregut molt complet per música en directe, literatura contemporània, teatre de gran format i cinema (de terror, d’autor i de ciència-ficció). Els punts forts:
- FSO (Film Symphony Orchestra) a l’Auditori: concert d’alt nivell amb bandes sonores mítiques interpretades de manera fidel a les originals.
- Literatura: descoberta i anàlisi de Pierre Lemaitre (Nos vemos allá arriba) i comentari d’un thriller victorià amb toc sobrenatural (El Segundo Asesino).
- Teatre: "En el estanque dorado" al Teatre Romea, amb Lola Herrera i Héctor Alterio; reflexió profunda sobre família, envelliment i acceptació.
- Cinema: "REC 4" (tancament de saga?), "El jefe de todo esto" (Lars von Trier) i repàs de la seva filmografia, "Jauja" (preestrena) i Interstellar (Nolan) amb base científica.
- Solidari: presentació del disc de la Marató de TV3 (malalties del cor) i escolta de la peça "Estic viva" (Rosana) amb l’Orquestra i Cor del Liceu.
Música en directe
Film Symphony Orchestra (FSO) a l’Auditori
- Interpretació de bandes sonores amb una precisió sorprenent: "Forrest Gump" va ser l’ovació de la nit; també temes de John Williams ("Indiana Jones", "Superman"), "Lawrence d’Aràbia", "2001: una odissea de l’espai" i fins i tot "Los Simpson" als bisos.
- Fidelitat sonora: arranjaments i tempos gairebé calcats als originals (amb alguna peça més accelerada com "Els set magnífics").
- Posada en escena dinàmica i participativa; percussió destacadíssima (timbals que “et frapen”).
- Orquestra en gira estatal; gran demanda d’entrades.
"La música del cinema és també la banda sonora de la nostra vida."
Solidaritat i música
Disc de la Marató de TV3 (malalties del cor)
- Edició amb artistes catalans i internacionals (ex.: Pau Riba, Els Pets, Rosario, Rosana, Antonio Orozco, entre d’altres) i temes adaptats al català.
- Crida a col·laborar comprant CD/llibre i via SMS durant la Marató.
- Escolta al programa: Rosana – "Estic viva" ("I’m Alive"), amb Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.
Literatura
Pierre Lemaitre — "Nos vemos allá arriba" (i l’obra prèvia)
- Lector entusiasta de Lemaitre després d’"Alex" i "Vestido de novia": estil sec, directe, sense concessions; trames de thriller que sacsegen.
- "Nos vemos allá arriba": canvi de registre cap a la Primera Guerra Mundial.
- Temes: cinisme i crueltat de la jerarquia militar, soldats sacrificats per ambició, i la idea que ningú és plenament bo o dolent. - Impacte emocional alt: descripcions crues d’afectacions físiques i morals; lúcida mirada a les conseqüències de la guerra.
- Clau de Lemaitre: moral ambigua, girs constants i una prosa que “va al gra”.
Thriller victorià — "El Segundo Asesino"
- Ambientació al Londres victorià en temps de Jack l’Esbudellador; arrenca lent però enganxa fort a mitja novel·la.
- Casos que semblen del Destripador, però es revelen més sofisticats. Parella d’investigadors: metge forense + policia.
- Toc sobrenatural: un dimoni-paràsit invisible (nom estrany que comença per “U”) que s’adhera a hosts; només el veu la víctima en el moment de la mort (excepte sota drogues).
- Molt bona ambientació: fumadors d’opi, espiritisme i modes esotèriques de l’època.
- Referència cinematogràfica recomanada: "From Hell" (Albert Hughes; Johnny Depp, Heather Graham, Ian Holm) sobre els crims de Jack.
Filosofia
El temps: circular vs. lineal (Manuel Cruz)
- Reflexió sobre el canvi de percepció del temps: de cicles naturals (dia/nit, estacions, vida/mort) a la idea moderna de progrés com a camí i projecte.
"Abans el temps era circular... la idea de progrés ho va canviar: ara vivim en funció d’uns objectius."
- Aplicacions: comprensió de processos socials llargs (p. ex. els polítics) com a recorreguts i no repeticions.
Teatre
"En el estanque dorado" (Teatre Romea) — Lola Herrera i Héctor Alterio
- Text d’Ernest Thompson (versió cinematogràfica mítica amb Henry Fonda i Katharine Hepburn; Òscars per interpretacions i guió adaptat).
- Parella gran que passa els estius al llac; ell, intel·lectual sarcàstic i obsessionat amb la mort; ella, vitalista i amorosa.
- Conflicte pare-filla: rivalitat, manca d’acceptació i necessitat d’afrontar ferides antigues.
- Idea central: acceptar l’altre tal com és (clau de 40 anys de vida en comú).
- Escenografia notable: el llac és el públic (miralls/ulleres cap a platea), amb efectes sensitius (ànecs, gotes).
- Secundaris amb gràcia (el dentista; l’adolescent, Adrián Lamana).
Cinema
REC 4 (Jaume Balagueró)
- Canvi d’espai: d’edifici (REC 1 i 2) i boda (REC 3) a vaixell claustrofòbic.
- "Infecció" tipus ràbia que transforma ràpidament; ritme i espants en passadissos estrets; Manuela Velasco de nou al capdavant.
- Balanç de saga: 1 i 2, fosques i molt efectives; 3, més festiva; 4, tanca (?) amb menys angoixa però efectiva. Remake USA existent de la primera.
Lars von Trier — "El jefe de todo esto" + filmografia
- Sàtira corporativa: un directiu s’inventa un jefe fictici per esquivar responsabilitats; quan vol vendre l’empresa, contracta un actor per fer d’amo i tot es complica.
- To més fred del que s’esperaria d’una comèdia; interès conceptual però menys inspirada dins la filmografia de Trier.
- Repàs i polèmiques: "Dogville" (confessió d’addiccions durant el rodatge), "Melancholia", "Nymphomaniac" (recomanada, sobretot la 2a part). Trier com a provocador constant.
Jauja ("Xauxe") — Preestrena amb Viggo Mortensen
- Cinema d’autor, ritme lènt i contemplatiu; imatges que connecten pintura, cinema i evolució humana (de la violència primitiva a l’organització social “civilitzada”).
- Experiència estètica potent per a públics oberts al ritme pausat; per d’altres pot resultar "pesada".
Interstellar (Christopher Nolan)
- Ciència com a meravella: quan la tecnologia és prou avançada, sembla màgia.
- Premissa: Terra en declivi de collites; NASA secreta i missió a través d’un forat de cuc prop de Júpiter per trobar mons habitables.
- Conceptes clau: forat de cuc (plegar l’espai per connectar punts llunyans), gravetat i dilatació temporal; assessorament científic rigorós; representació d’un forat negre i el silenci de l’espai.
- Ritme: trams reposats que conviden a assaborir; pot semblar lent per a qui espera acció contínua, però recompensa en idees i emoció.

