Babilònia del 24/10/2013 — Gaudí 4D, Molière i Ionesco, i cinema de por

Resum general del programa

Episodi de «Babilònia» dedicat a cultura amb un recorregut variat per art i arquitectura modernista, teatre clàssic i de l’absurd, cinema (por, clàssics i autor) i animació, més una agenda centrada en el CineBaix.

Temes principals

• Art i patrimoni: Gaudí Experiència 4D i una visita detallada a la Casa Batlló (funcionalitat, ergonomia i simbolisme del drac i Sant Jordi).

• Teatre: lectura i comentari d’El malalt imaginari (Molière) i La cantant calba (Ionesco) com a porta d’entrada al teatre de l’absurd.

• Paraules i llengua: definició de pericuresi (teologia de la Trinitat i amor no possessiu) i reflexió d’Espriu/Nadal sobre “Salvar els mots”.

• Cinema: doblet de por (Exorcisme a Georgia i The Conjuring), Takashi Miike (Harakiri), Polanski (Frenètic, amb la cançó de Grace Jones), i Sebastián Lelio (Gloria).

• Animació: «Papa, sóc una zombi» i «Kérity, la casa dels contes» — valor educatiu i afectiu dels contes i el vincle familiar.

• Agenda: Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient al CineBaix (Sant Feliu).

"Interior, burgués inglés... Un largo momento de silencio inglés. El reloj... hace oír 17 toques ingleses." — Ionesco, sobre la banalitat i el to absurd.

"El dimoni era alt, esbel i presumptuós..." — Espriu, interludi poètic que dialoga amb el terror atmosfèric.

Art i arquitectura

Gaudí Experiència 4D (i polèmica Parc Güell)

• Espai immersiu 4D al costat del Parc Güell: projecció breu (9–10 min) però impactant visualment, amb moviments de butaca i efectes (vent/humitat).

• Preu elevat per la durada, tot i que hi ha hagut descomptes municipals (fins al 50%).

• Context: controversia per la monetització del Parc Güell (accés pagat), xocant amb l’origen de cessió a ús ciutadà.

Casa Batlló: funcionalitat, ergonomia i simbolisme

• Visita amb audioguia: lectura dels espais com a sistema climàtic i lumínic pensat al mil·límetre (corrents d’aire, reixetes, fusteries).

• Pati de llums amb degradat de rajoles (blanc→blau) per optimitzar la llum natural.

• Arcs catenaris i volta de Mahó: lleugeresa, resistència i amplitud; Gaudí com a innovador estructural.

• Façana del “drac” i la creu-llança de Sant Jordi; “casa dels ossos” per les baranes i obertures; estètica marina i animal.

• Consell pràctic: franja de tarda amb menys afluència i possibilitat d’entrades amb descompte.

Literatura i teatre

Molière — El malalt imaginari

• Comèdia d’hipocondria i sàtira social: el pare vol un gendre metge per ser atès; la criada Antònia és la veu irònica i lúcida.

• Ritme àgil, humor fi, i equilibri de classes (senyors/servei) pioners.

Ionesco — La cantant calba i el teatre de l’absurd

• Il·lògic i antiargumental per desemmascarar la banalitat i el consumisme; clau entendre el codi de l’absurd abans d’entrar a la sala.

• Posades en escena que llegeixen acotacions en veu alta — subratllen l’efecte distanciador.

• Debat sobre la recepció del públic i els clixés ("no passa res") davant noves formes escèniques.

Paraules i llengua

Pericuresi

• Terme teològic per a la relació intratrinitària (Pare-Fill-Esperit): fer lloc a l’altre, amor no possessiu i gaudi de la llibertat aliena.

"La roda del temps" i salvar els mots

• Idea d’univers espriuà i vida col·lectiva: salvar els mots és salvar la llengua i la memòria (Joaquim Nadal).

Cinema

Por basada en "fets reals"

• Exorcisme a Georgia (Tom Elkins): casa al sud dels EUA, eco de l’esclavisme, esperits que reclamen justícia; ensurts sense gore.

• The Conjuring — Expedient Warren (James Wan): bruixa i possessió; parella de clarividents s’implica emocionalment; posseïda (Lili Taylor), posada en escena original i molt efectiva.

Interludi poètic

• Espriu i la figura del dimoni com a imatge potent que dialoga amb la iconografia del terror.

Animació amb fons educatiu

• Papa, sóc una zombi: reconciliació pare-filla, amistats zombi carismàtiques (mòmia Cleopatra, pirata...), aprendre a valorar el que estimes.

• Kérity, la casa dels contes: el poder dels llibres i el pas de l’oralitat a la lectoescriptura; salvar la biblioteca és salvar la memòria.

Autor i clàssics

• Harakiri (Takashi Miike): crítica del poder i de l’honor ritual; duresa i desqualificació humana exposades amb gran ofici.

• Frenètic (Polanski): thriller parisenc amb Harrison Ford i aura nocturna; la cançó de Grace Jones ("I’ve Seen That Face Before") enllaça el misteri i l’atracció.

• Gloria (Sebastián Lelio): dona separada en context xilè; xoc entre canvi social i assimilació íntima; film de matís, tot i algun límit d’expressivitat en la protagonista.

Música

• Homenatge a Simon Le Bon (Duran Duran) i presència recurrent de Grace Jones a la part de Polanski.

Agenda

• CineBaix (Sant Feliu): Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient (estrenes i joies poc vistes; VO en català i castellà). Reivindicació del cinema de proximitat.

Destacats clau

• El valor de les experiències immersives i el debat sobre privatització del patrimoni.

• Llegir clàssics i absurd per entendre la societat i els seus codis.

• El terror funciona quan hi ha posada en escena i atmosfera, no només sobresalts.

• Els llibres com a salvaguarda de la memòria i de la identitat.