Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te
Babilònia del 10/11/2016 — Gente Bien (La Cubana) i Priscilla; El Curiós Incident; Exposicions (World Press Photo i Thyssen); Cinema: Un Monstruo, The Lobster, The Purge i Sausage Party
Benvinguda, presentació de Rosa Alcalá, Nacho Alonso i Jaume Vidal. S’avancen els temes: La Cubana (Gente Bien), El curiós incident, Priscilla, exposicions (Rocamora, Casas, World Press Photo, Thyssen), i cinema (Un monstruo, The Lobster, The Purge, Sausage Party).
Crònica del primer musical complet de La Cubana. Sàtira de l’ascens social i els codis de la “gent bé”, humor lingüístic (català/castellà), mapping en moviment i canvi d’èpoques (1917–1951–1980–2017). Molta interacció amb el públic i ritme desmadrat estil La Cubana.
Espectacle fidel a la pel·lícula, amb uns 20 números disco i 2h45’ de durada. Escenografia amb l’autocar, veus i balls en directe, públic participant al final. Humor punyent, tres generacions de protagonistes, gags d’actualitat i logística increïble de vestuari/maquillatge. Comentari sobre preus i ofertes.
Adaptació sensible i enèrgica sobre un noi amb Asperger (Pol López). El cas del gos desencadena la recerca de veritats familiars i un viatge cap a l’autonomia. Escenografia clara i funcional; to amè i emotiu.
Recomanacions: Fundació Rocamora (retrats i col·leccionisme), Galeria Gothsland (Ramon Casas), MNAC (Lluïsa Vidal) i menció de mostra a la Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués). Focus en modernisme i autores.
CCCB: World Press Photo (fotografies d’alta potència formal i temàtica: guerres, refugiats). CaixaForum: selecció del Museu Thyssen amb obres menys habituals i també mestres; ocasió de veure grans peces a Barcelona.
Drama fantàstic sobre el dol infantil amb quatre contes que subverteixen relats clàssics. Fort component emocional, FX destacats i final percebut com “tramposament” efectiu. Reconeixement a la interpretació del nen.
Societat que obliga a emparellar-se sota amenaça de transformació en animal. Idea inicial molt potent i crítica social fina, però desenvolupament extens i final obert que pot frustrar expectatives.
En una nit anual tots els crims són legals. Thriller que sosté millor la tensió i proposa dilemes morals creïbles; estructura més compacta que The Lobster.
Animació per adults, sàtira salvatge del consum i la sexualitat al “submón” del supermercat. Humor explícit, irreverent i no apte per a menors.
Apunt final sobre el clàssic de sci-fi (replicants, identitat) i la banda sonora de Vangelis, amb promesa d’escolta musical en un proper programa.
Panorama general
Episodi molt dinàmic i ple de cultura pop i escènica: teatre i musicals a Barcelona, exposicions destacades i un bloc de cinema que combina estrenes, distopies i un clàssic.
Temes principals
Teatre i musicals
- Gente Bien (La Cubana)
- Primer musical complet de La Cubana, inspirat en el sainet de S. Rusiñol. - Sàtira de la burgesia catalana: família enriquida pel negoci de les salsitxes que "aprèn" codis de la gent bé (inclosa la mania d’“anar en castellà” per aparentar). - Posada en escena amb mapping en moviment, vestuari d’època i molta interacció amb el públic. - Estructura en èpoques: 1917 → 1951 → 1980 → 2017. - Humor lingüístic: expressions catalanes traduïdes al castellà que “no quadren”.
- Priscilla, Reina del Desierto (el musical)
- Espectacle fidel a la pel·lícula, 2h45’ i una vintena de números disco (Gloria Gaynor, CeCe Peniston...). - Escenografia icònica: l’autocar tallat que es mou, cants i coreografies en directe, veus en alçada, final amb el públic ballant. - Trama d’amistat intergeneracional (Bernadette–Tick–Felicia), humor punyent i guiños actuals (Primark, Beyoncé). - Logística brillant: múltiples canvis de vestuari (màscares de pell per accelerar maquillatge). - Preus orientatius: 30–70€ (ofertes puntuals).
- El curiós incident del gos a mitjanit
- Adaptació teatral (Julio Manrique) de la novel·la de Mark Haddon; interpretació destacada de Pol López. - Retrat d’un noi amb síndrome d’Asperger: veracitat, lògica matemàtica i dificultats sensorials. - El “cas” del gos és l’excusa per descobrir veritats familiars i la pròpia autonomia (viatge a Londres). - Escenografia molt eficient per situar espais (escola, casa, tren, metro). Divertida, amena i alhora sensible.
Exposicions
- Modernisme i retrat
- Fundació Rocamora: retrats familiars i connexió amb el col·leccionisme tèxtil de Manuel Rocamora. - Galeria Gothsland: focus en Ramon Casas i el seu esperit viatger. - MNAC: Lluïsa Vidal, redescoberta imprescindible del modernisme en clau femenina. - Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués): mostra destacada d’escultura/pintura (agenda molt demandada).
- Fotografia i grans col·leccions
- CCCB: World Press Photo (des del 10/11). Fotoperiodisme punyent (refugiats, guerres) amb gran excel·lència tècnica. - CaixaForum: selecció del Museu Thyssen (obres menys habituals i també mestres), oportunitat de proximitat.
Cinema
- Un monstruo viene a verme (J.A. Bayona)
- Tracta el dol a través d’un nen i un “monstre” que explica quatre contes que subverteixen finals clàssics. - Emociona i llueix en FX, tot i que alguns ho troben “tramposa” en el tram final; interpretació infantil notable.
- Distopies en paral·lel
- The Lobster (La angosta): premissa potent (la societat obliga a emparellar-se o et converteixen en l’animal triat). Ideas brillants, però desenvolupament massa llarg i final obert que pot deixar fred. - The Purge (La purga): una nit a l’any tots els crims són legals. Tensió sostinguda i dilemes morals; més rodona que l’anterior.
- Animació per adults
- La fiesta de las salchichas (Sausage Party): sàtira passada de voltes al “submón” del supermercat (sexualitat explícita, humor negre, crítica de consum i religió del menjar). No apte per a infants.
- Clàssic
- Blade Runner: replicants, identitat i memòria; música de Vangelis (promesa d’escolta musical en un proper programa).
Idees clau
- Teatre i musicals com a mirall social: La Cubana i Priscilla combinen festa i crítica de costums.
- Representació neurodiversa: El Curiós Incident apropa l’Asperger amb respecte i enginy teatral.
- Distopia vs. utopia: es debat si la distopia és més versemblant (o comercial) que l’utopia en la cultura popular.
Cites destacades
"Vamos a hacer lavadero" — la traducció literal d’expressions catalanes al castellà, gag recurrent a Gente Bien.
"La distopia la veiem més probable que l’utopia" — reflexió oberta sobre moralitat i organització social.