Babilònia del 14/2/2019 — Gerhard i Rachmaninov a l’Auditori; ‘Mientras vivimos’ de Maruja Torres; i cinema: Green Book, BlacKkKlansman, Girl i Sin rodeos + exposició a Can Ginestà

Resum general

Programa coral on es combinen música clàssica, literatura i cinema, amb un to proper i crític. Es destaca el concert a l’Auditori (Robert Gerhard i Sergei Rachmanínov), una lectura matisada de la novel·la de Maruja Torres i una tria de films: Green Book, BlacKkKlansman, Girl i Sin rodeos. També s’obre amb la recomanació d’una exposició pictòrica a Sant Just Desvern.

Destaquem

• Concert molt aplaudit a l’Auditori: descobriment local de Robert Gerhard i virtuosisme de Barry Douglas al “Rach 3”.

• Lectura crítica de ‘Mientras vivimos’: prosa potent però trama previsible; temes de classe, ambició i autoexplotació mútua.

• Cinema en clau social: racisme i carretera a Green Book; sàtira racial de Spike Lee; identitat de gènere i ballet a Girl; i catarsi còmica contemporània a Sin rodeos.

• Apunt cultural local: exposició de Mari Ángeles Sabat amb bodegons i tècnica de collage sobre diari al Celler de Can Ginestà.

Música clàssica

Robert Gerhard: Don Quixot (recuperació i primera audició a BCN d’aquesta versió)

• Context: Robert Gerhard (1896–1970), nascut a Valls, format amb Granados, Frank Marshall, Felip Pedrell i Schoenberg; exiliat a Cambridge, recuperat amb força al s. XXI, situat “a l’altura” de Falla i Mompou.

• Obra i univers quixotesc: fascinació pel personatge i diverses versions (suite de cambra, música incidental radiofònica, i el ballet estrenat el 1950 al Covent Garden). La partitura recrea escenes com: l’“habitació” del cavaller, la “plana de la Manxa”, l’“hostal”, els molins de vent, el barber i el “pasdoble dels galliots”, o la “cova de Montesinos”.

• To i recepció: música més contenció i atmosferes descriptives; projecte de l’Auditori per reivindicar compositors catalans.

Sergei Rachmanínov: Concert per a piano núm. 3 en re menor, op. 30

• Interpretació: Barry Douglas (Irlanda), medalla d’or del Concurs Txaikovski 1986 i OBE (2002); fundador de la Camerata Ireland (1999). Va tocar de memòria amb tècnica impecable i gran expressivitat.

• Direcció i orquestra: a la batuta, Josep Caballé-Domenech (Colorado Springs Philharmonic), en intercanvi amb l’OBC (titular: Kazushi Ono). Sala a vessar i públic entregat.

• Música: tres temps — Allegro ma non tanto, Intermezzo (Adagio), Finale (Alla breve). Diàleg piano–corda molt protagonista; vent discret (apunts de clarinet, flauta i trompa). Moments íntims de piano amb violoncel destacats.

• Apunt de divulgació: es recomanen els concerts matinals a La 2 i programes divulgatius clàssics com “Clásicos populares”.

Literatura

Maruja Torres — ‘Mientras vivimos’ (valoració: notable baix, ~7/10)

• Estructura i veu: narrador en tercera persona amb tendència psicoanalítica, entrant en el pensament de la protagonista.

• Personatges i contrast de mons:

- Judit (16–17 anys), d’un barri obrer de Barcelona; aspira a pujar de classe i a esdevenir escriptora. - Regina del Mòu (evasió possible de l’autora), escriptora consagrada a la part alta de la ciutat, en decadència creativa. - Teresa, figura del passat que connecta i media entre ambdós mons.

• Temes: classe i aspiració social, adoració–instrumentalització recíproca, crisi d’inspiració, i la mirada sobre la gent jove.

• Pros i contres:

- Pros: prosa sòlida, ritme que “enganxa”, domini de llenguatge i adjectivació. - Contres: trama previsible i algunes expectatives inflades que deriven en resolucions més trivials.

Cinema

Green Book (Peter Farrelly)

• Basada en fets reals: un pianista negre de gran prestigi contracta un xofer italoamericà per fer una gira pel sud dels EUA durant l’era de la segregació; guia del “Llibre Verd” per a establiments on era “segur” per a persones negres.

• Lectura del programa: film àgil i agradable, amb bon dúo interpretatiu (Viggo Mortensen i el coprotagonista). Tracta el racisme amb respecte i to modern; però és “massa rodona” i explicativa (final molt tancat i emocional).

• Punts forts: ritme de road movie sense farciments, registres humans i delicats; evita l’avorriment en parades i transicions.

BlacKkKlansman — Infiltrado en el KKKlan (Spike Lee)

• Dispositiu: policia negre s’infiltra al Ku Klux Klan amb un company blanc (i jueu) com a rostre presencial; joc de veu i identitats.

• To i llenguatge: sàtira que juga amb arquetips (KKK “tonto”, “xulito”), amb insults racials crus per denunciar l’època. Pàtina de Blackploitation (estètica 70s, funky), en clau divertida però incisiva.

• Valoració: entretinguda, amb mala llet controlada i risc calculat en escenes de tensió.

Girl (Lukas Dhont)

• Tema: Lara, adolescent trans que vol ser ballarina en una escola d’elit a Brussel·les; pare molt present i procés mèdic de transició.

• Forma: càmera sovint frontal i propera, piano de fons amb aire a Michael Nyman, molta interioritat (silencis, mirades). Víctor Polster ofereix una interpretació colpidora i versemblant.

• Impacte: cruesa en el tracte del cos, pressió del ballet i la mirada de les companyes; film no còmode, però finíssim i celebrat (quatre premis a Cannes).

Sin rodeos (Santiago Segura)

• Premissa: Maribel Verdú encarna una professional de 39 anys farta de tot (feina, parella, ciutat). Un gurú-vident (Segura) li dóna una “pócima” que la porta a dir la veritat sense filtres.

• Sàtira contemporània: masclisme laboral, influencers i followers (cameo Cristina Pedroche), teràpia a base de pastilles (gag del psiquiatre), càmeres i serveis tècnics impassibles (cameo Florentino Fernández). Tonia Costa, germana amb gat “Tommy” i humor felí.

• To i balanç: comèdia entretinguda que vehicula l’“emprenyament necessari” i la catarsi final.

Revisites i nostàlgia

• Notting Hill: romanç britànic encara encisador (Hugh Grant–Julia Roberts), humor i encant londinenc.

• RoboCop (Paul Verhoeven): revisió crítica — ha envellit i se li veuen les costures; record de l’etapa holandesa de Verhoeven (“Delicias turcas”, “El cuarto hombre”).

• Apunt sobre els 80: es troba a faltar certa frescor d’aquella fornada de directors; menció del nou Almodóvar (amb Banderas i Rosalía a la BSO/participació).

• Yo fui a EGB (el musical) al Palau Sant Jordi: conduït per Carlos Latre, amb Ana Torroja i cançons icòniques; exercici entranyable per a públic de 40–50 anys.

Altres temes culturals

Exposició — Mari Ángeles Sabat (Celler de Can Ginestà, Sant Just D.)

• Pintura figurativa entre realisme i impressionisme, amb bodegons minimalistes (una llimona, dos pebrots) i collage sobre retalls de diari.

• Valor afegit: l’artista és present a la sala i comparteix experiències amb els visitants (fins al 20 de febrer). Recomanació calorosa.

Televisió i concerts

• Reivindicació de la música clàssica a TV (espais matinals de La 2) i de la tasca divulgativa d’antics programes com “Clásicos populares”.

Cites destacades

"La música … es fa estar en pau amb moltes coses" "El pianista… toca sense partitura. S’ho sap de memòria" "Les pel·lícules americanes a vegades són massa explicatives… el públic no vol finals oberts"

Conclusió

Un programa equilibrat i ric: recuperació de patrimoni musical, mirada crítica a la ficció literària, i cinema que alterna denúncia social, identitat i comèdia. Tot plegat, amb proximitat i criteri, i un peu posat a l’escena local (exposició i recomanacions culturals).