Babilònia del 21/4/2016 — Gershwin a l’Auditori, “Déjà-vu” de Jordi Rosés, Gálvez i el Renaixement, i cinema: Spotlight, La novia, I Origins, La modista i ¡Ave, César!

Introducció

• Episodi coral amb Xesco, Rosa i Jaume on es combinen música, arts visuals, llibres i cinema.

• A l’inici s’anuncien els continguts, però els temes comencen realment més endavant; a continuació s’indexen per ordre d’entrada efectiva.

Música: Festival Gershwin a l’Auditori (OBC)

• La Rosa relata una vetllada dedicada a George Gershwin amb l’OBC: concert per a piano i orquestra en Fa, “I Got Rhythm” i l’adaptació d’“Un americà a París”.

• Punts clau:

- Fusió d’estils: jazz, música negra, impressionisme francès, postromanticisme, avantguarda nord-americana i light opera. - Retrat de Gershwin: músic intuïtiu, geni precoç, mort als 39 anys; humil i àvid d’aprendre (fins i tot volia estudiar amb Stravinsky o Ravel). - Interpretació: solista Alexei Bolodin (piano) i direcció convidada d’Andrew Grams.

• Valoració: “Concert fascinant” i un dels moments forts de la temporada de l’OBC.

Exposició: “Déjà-vu” de Jordi Rosés (Can Ginestà)

• Poesia com a eix, amb muntatge visual original (quadres, fons sobre paper, i presència d’estructures/figures que dialoguen amb els textos).

• Temes dels poemes: amor, fraternitat i constants humanes reconeixibles (sensació de “ja viscut”).

• Valoració: presentació curosa i atractiva, amb un muntatge que evidencia l’evolució de les exposicions cap a formats més immersius.

Llibres: “Reza por Miguel Ángel” (Christian Gálvez)

• Continuació del camí iniciat a “Matar a Leonardo da Vinci”; aquí amplia focus més enllà de Miquel Àngel (Itàlia, però també Espanya de Carles I i França de l’època).

• Punts forts: documentació molt sòlida (viatges i recerca de camp) i moments de trobada entre Leonardo, Rafael i Miquel Àngel.

• Peros: massa fronts oberts i to més dens i “sec” que el llibre anterior; tendeix a tòpics (Capella Sixtina) i acumulació de noms/dades.

“Ha pecat de massa científic, massa informació.”

• Pronòstic: clou probable trilogia del Renaixement; dubtes sobre el tercer (Rafael?).

Cinema

Spotlight (Esportline)

• Procedimental periodístic sobre els abusos a l’Església i el treball d’investigació rigorós.

• Fortaleses: estructura impecable, interpretacions sòlides (Michael Keaton, Mark Ruffalo, Liev Schreiber) i defensa del mètode periodístic.

“S’han de corroborar les coses.”

• Limitació: aporta poques revelacions si el cas ja és conegut; excel·leix en la forma i l’ètica del relat.

La novia (adaptació de “Bodas de sangre”, Lorca)

• Direcció poètica i atmosfera hipnòtica (Monegros i formes de Capadòcia) que situen la història en un espai-temps gairebé mític.

• Repartiment destacat: Imma Cuesta (núvia) i Luisa Gavasa (mare/sogra) — aquesta última amb una força verbal lorquiana extraordinària.

• Temes: dualitat entre l’“amor tranquil” i la passió devastadora; fatalitat i tradició.

“És un peliculón com la copa d’un pino.”

• Banda sonora: “Nana del caballo grande” amb la veu poderosa de Carmen París.

I Origins (Mike Cahill)

• Ficció científica en clau íntima sobre biometria (unicitat de l’iris), límits del coneixement i possible reencarnació.

• Premissa: un investigador relaciona uns ulls concrets amb una presència que reapareix, obrint el debat entre ciència i transcendència.

• To: misteri emocional que manté l’atenció a través de coincidències significatives.

La modista (The Dressmaker)

• Melodrama venjatiu en un petit poble d’Austràlia: una modista torna per redreçar una injustícia del passat.

• Idees clau:

- El vestit com a eina de poder i identitat (fa lluir i empoderar les dones). - Retrat d’un microcosmos tòxic abocat a l’autodestrucció quan manca cultura i oxigen social.

• Valoració: atractiva, amb crítica social i catarsi personal.

¡Ave, César! (Germans Coen)

• Sàtira del Hollywood dels 50 (peplum, “sirenas”, western, musical), amb ambientació i direcció artística brillant.

• Però: conjunt irregular, amb gamberrada marca Coen sense un nucli prou potent; resulta prescindible malgrat l’encant visual i el joc polític (comunisme/McCarthy).

Altres mencions breus

• “Victor Frankenstein”: entreteniment “de crispetes”, lluny de la potència del clàssic del 1931.

• “Cantinflas” (Óscar Jaenada): biopic que desperta interès i nostàlgia.

Idees destacades

• La música de Gershwin com a pont entre alta cultura i popular, amb una síntesi mestissa única.

• En literatura, el risc d’un excés de dades que ofega la narrativa.

• Al cinema, la forma pot fer gran una història ja sabuda (“Spotlight”), la poesia visual pot encendre Lorca (“La novia”) i el gènere pot servir de venjança social (“La modista”).