Babilònia del 7/2/2019 — Goya 2019, El Reino i un tour de cinema: Les distàncies, Todos lo saben, La tercera esposa, A Star Is Born i Lady Macbeth

Panorama de l’episodi

Programa centrat en cinema amb un repàs viu i opinat de la gala dels Goya 2019 i una ronda de crítiques: El Reino, Les distàncies, Todos lo saben, La tercera esposa, A Star Is Born (2018) i Lady Macbeth. Es tanca amb una comèdia lleugera, Dios mío, ¡dame paciencia!, i el comiat.

"Parlem de cinema sèrio i d’adults... avui el cinema està molt infantilitzat"

Goya 2019: gala, actuacions i premis

• Gala àgil i original amb Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, gags (inclòs el del vestuari) ben encaixats amb premis com Millor Vestuari.
• Moment viral: Rosalía interpreta a cappella “Me quedo contigo” (Los Chunguitos) amb el Cor Jove i l’Orfeó Català, i Manu Guix al piano. Rendició elegant d’una rumbeta clàssica.
• Palmarès destacat:
• Campeones: Millor Pel·lícula, Millor Actor Revelació (Jesús Vidal) i Cançó Original (Coque Malla).
• El Reino: reconeixement ampli (repartiment, to crític i posada en escena). Lluís Zahera, imponent com a secundari.
• Carmen y Lola: actriu de repartiment (Carolina Yuste) i Direcció Novel (Arantxa Echevarría).
• Cold War: Millor Pel·lícula Europea.
• Roma (Alfonso Cuarón): Millor Pel·lícula Hispanoamericana i projecció als Oscars.
• El silencio de otros: Millor Documental (memòria històrica del franquisme).
• Apartat tècnic: Superlópez.
• Oscars i temporada internacional: curiositat per “Roma” i “Green Book” (Viggo Mortensen i Mahershala Ali), i debat sobre la tria espanyola als Oscars.

Crítica i anàlisi de pel·lícules

El Reino (Rodrigo Sorogoyen)

• Thriller de corrupció amb tensió sostinguda i mirada crítica a polítics, entorn mediàtic i complicitats socials.
• Escenes-tesi: des de petits gestos de “trampes” quotidianes fins a la gran xarxa d’interessos; sensació de València “costanera” sense dir-ho.
• Interpretacions:
• Lluís Zahera (magnètic i lliscós) i Bárbara Lennie (periodista clau al tram final).
• Antonio de la Torre, portentós en la caiguda del protagonista.

Les distàncies (Helena Trapé)

• Drama generacional: quatre amics viatgen a Berlín per sorprendre’n un cinquè i descobreixen distàncies emocionals, secrets i frustracions de la trentena.
• To i posada en escena: “petita” i molt de personatges, Berlín gris i hivernal, interiors que accentuen l’alienació i la precarietat emocional.
• Cast: Miki Esparbé, Alexandra “Gutiérrez” (mencionada) i repartiment naturalista. Possible rodatge bilingüe (català/castellà).

Todos lo saben (Asghar Farhadi)

• Suspens familiar amb aire de Cluedo emocional: secrets, retrets i lleialtats en un poble castellà.
• Repartiment estel·lar: Penélope Cruz, Javier Bardem, Ricardo Darín, Bárbara Lennie, Inma Cuesta, Eduard Fernández, Roger Casamajor…
• Valoracions: Cruz i Bardem, molt sòlids; Darín, percebut com més impostat.
• Debat industrial: recepció tèbia als Goya i especulació sobre la seva absència com a candidata als Oscars en favor de “Campeones”.

La tercera esposa (Ash Mayfair)

• Vietnam rural del XIX: poligàmia, noció d’honor i control del cos femení en una casa rica.
• Impacte visual: fotografies com quadres; gastronomia i natura elevades a ritual quotidià.
• Duresa temàtica: matrimoni infantil (prota de 14 anys), pressió per tenir un hereu mascle, un suïcidi i l’ombra del destí per a les nenes.
• Figura rebel d’una nena que somia ser noi, llegida com a autoretrat de la directora.

A Star Is Born (2018, Bradley Cooper)

• Comparació amb les versions precedents: Judy Garland (1954) i Barbra Streisand/Kris Kristofferson (1976).
• 2018 opta per rock/country-rock (ell) i pop (ella), i és més dramàtica i crua (addiccions, caiguda).
• Cooper destaca com a actor-director; Lady Gaga sorprèn en debut, però amb menys pes icònic que Streisand.
• Record de “Evergreen” (tema clau de la versió del 76).

Lady Macbeth (William Oldroyd)

• Melodrama fosc: jove casada de conveniència que transforma la passió en ambició i poder, doblegant-ho tot i tothom.
• Florence Pugh, revelació amb una mirada final que glaça.
• Paral·lelismes amb arquetips de dona que desafia l’ordre patriarcal rural.

Dios mío, ¡dame paciencia! (Álvaro Díaz Lorenzo)

• Comèdia de xocs culturals i ideològics (Madrid/Barça, classes, identitats): Jordi Sánchez, Rossy de Palma, Silvia Alonso, Andrés Velencoso, David Guapo, Paco Tous, Eduard Casanova.
• Ritme lleuger i gags de contrastos; entreteniment “de cap de setmana”.

Idees clau i fils conductors

• La gala dels Goya: millor to, més valentia i un número musical que ja és record (“Me quedo contigo”).
• Cinema adult: demanda d’històries madures enmig del predomini comercial i de superherois als multisales.
• Secrets i identitats: de Farhadi a Trapé, les relacions amaguen capes que afloren en crisis.
• Mirada global: del cinema espanyol a Europa (Cold War) i Iberoamèrica (Roma), passant per Vietnam, amb bones direccions i repartiments potents.