Babilònia del 26/9/2013 — Hemingway i Llach; CosmoCaixa, MACBA i cinema japonès

Panorama general

Programa cultural amb to conversacional on es tracten, amb entusiasme i esperit crític, tres àmbits principals: literatura, art i ciència i cinema. Hi ha també un espai de llengua amb mots a salvar i una falca d’agenda local.

"M'agradaria que sentissis dintre teu... com humilment, silenciós, t'estimo." — Espriu (citat al programa)

Literatura

Ernest Hemingway — “París era una festa”

• Context de la generació perduda i la bohèmia parisenca d’entreguerres, amb figures com Gertrude Stein, Picasso i F. Scott Fitzgerald.

• El llibre es llegeix com una recreació idealitzada (pròleg de Manuel Leguineche) més que no pas com un dietari estrictament realista; visió nostàlgica dels anys 20 a París.

• Perfil d’Hemingway: amant de l’esport (esquí, pesca, boxa), braus (com a espectador) i hipòdroms; caràcter pintoresc i aventurer. Record del suïcidi de l’autor i edició pòstuma de l’obra.

• Anècdota de Picasso sobre acceptar invitacions i no comparèixer: mirada irònica a l’elit cultural.

Lluís Llach — “Memòria d’uns ulls pintats” (+ pont amb Paco Candel)

• Novel·la ambientada a la Barceloneta dels anys 30: amistat (quatre joves), creixement i irrupció de la Guerra Civil. Destaca el català ric i acurat de Llach.

• Eix íntim: identitat sexual del protagonista i travestisme com a clau del títol (els “ulls pintats”). Relat en forma de memòria enregistrada.

• Pont amb Paco Candel (“Han matado un hombre, han roto un paisaje”, 1969): retrat dels barris marginals (Somorrostro, Cantunis, polvorí) i llenguatge descarnat en ple franquisme tardà.

Llengua — Mots a salvar

• Poema d’Espriu (lectura d’uns versos).

• Paraules reivindicades:

- trempat/trempada: persona afable, diligent i positiva (citada per Carme Ruscalleda, amb humor sobre el “priapisme”). - ànima: mot estimat per Ferran Adrià (“representa un sentiment, una passió” i una ànima catalana a preservar).

• Nota etimològica a partir de Lluís Llach: rerevera (després de la primavera).

Art i ciència

CosmoCaixa (edifici i exposicions)

• Edifici modernista de Domènech i Estapà (1904-1909); museografia de divulgació científica i educativa.

• Exposició permanent: Bosc inundat (recreació amazònica amb fauna i pluja simulada).

• Exposició temporal: Microvida — vida al microscopi, bacteris, fitoplàncton, simbiosi (termites i bacteris intestinals), paràsits i ecosistemes.

• Planetari: passis sobre constel·lacions i programa en 3D dedicat a Darwin i el viatge del Beagle; també continguts sobre exoplanetes.

• Accés: entrada gratuïta per clients de La Caixa (descomptes en activitats pagades); espais de jardí i pícnic.

MACBA + CaixaForum — “Art dos punts”

• Mostra conjunta (MACBA i CaixaForum) sobre l’art del segle XX: de les avantguardes al retorn a l’objecte (anys 60), utopies i ciutat.

• Presència d’Antoni Tàpies i d’artistes d’art conceptual/llenguatge com Lawrence Weiner.

• Recomanació: visites guiades per treure’n tot el suc.

Cinema

Cicle de cinema japonès (CaixaForum)

• Kurosawa — “L’infern de l’odi” (1963): thriller moral potent.

• Nagisa Oshima — “Feliz Navidad, Mr. Lawrence” (Bowie i Ryuichi Sakamoto): drama dur de guerra; millor veure-la “ben dinat i paït”.

• Takeshi Kitano — “Dolls”: poesia visual i jardí cromàtic sobre l’amor i el destí.

• Takashi Miike — “Hara-Kiri: Death of a Samurai” (2011): lectura implacable del codi samurai.

• Digressió: conversa sobre “Camí a casa” i cinema de família disfuncional amb ressons de “Primavera, verano, otoño...” (confusió d’autories comentada en directe).

Agenda local

• Projecció d’“Elling” (Salut mental) al Cinema Baix de Sant Feliu (presentació + debat).

Crítiques i estrenes

• Pain & Gain (Michael Bay): sàtira negra sobre el somni americà per via de culturistes de “poques llums”. Retrat de perdedors i caiguda en picat; irregular però amb pols descriptiu.

• Trilogia de Richard Linklater — Before Sunrise/Sunset/Midnight: mateixos actors (Ethan Hawke i Julie Delpy) creixen amb els personatges. A “Before Midnight”, matrimoni, crisi de parella i equilibri entre expectatives i vida domèstica.

• Isabel Coixet — “Ayer no termina nunca”: drama minimalista en un espai quasi únic (estètica de brutalisme), interpretat per Candela Peña i Javier Cámara; futur proper de crisi social i dolor de parella, amb recursos visuals que evoquen cinema oriental.

• Star Trek: Into Darkness (J. J. Abrams): capítol de transició amb més acció que exploració; neteja interna de la Flota Estel·lar abans de la missió de 7 anys. Discussió sobre l’esperit “trekkie” i el salt d’Abrams a Star Wars.

Clàssic recuperat

• James Ivory — “Maurice” (E. M. Forster): amor masculí reprimit a l’Anglaterra eduardiana; teràpia d’hipnosi (Ben Kingsley) com a “cura” impossible. Estimada però amb signes d’envelliment desigual.