Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Hiperion i Barcelona: Neon Demon, Jurassic World i Goat — llibres, cinema i Tina Turner
Visió general
Episodi miscel·lani i molt viu: llibres de ciència-ficció i història local, cinema d’autor i blockbusters, efemèrides musicals i un debat ètic sobre alimentació. Els punts clau:
- Llibres: anàlisi entusiasta de La caiguda d’Hiperion (Dan Simmons) i recomanació de Barcelona. Una biografia (Enric Alpena)
- Cinema: lectura crítica de The Neon Demon (N. W. Refn), repàs agredolç de Jurassic World: Fallen Kingdom (J. A. Bayona) i decepció amb Goat
- Música: efemèride de Tina Turner i pausa musical amb “What’s Love Got to Do with It”, més records de les “lentes”
- Debat: documental Matadero i discussió sobre vegetarianisme/ètica/sostenibilitat; toc d’actualitat amb la neutralitat de la xarxa
Llibres
La caiguda d’Hiperion (Dan Simmons)
- Segona meitat d’una història que el primer volum deixava «amb la mel als llavis» i que aquí tanca trames amb solidesa
- Es revela “l’engany” que el primer llibre amagava amb un bon McGuffin; el món aparentment estable s’ensorra per derrotar el veritable enemic
- Moment clau de decisió a l’estil Matrix:
"Pastilla blava o pastilla vermella... prefereixo el caos que l’aniquilació"
- Worldbuilding ric: portals “telellectors”, el riu Tetis “multimón”, efectes de la gravetat en cossos i hàbits, i la deuta temporal dels viatges gairebé lluminosos
- Estil: detallista però no farragós; ajuda a visualitzar sense ofegar
- Avanç de saga: Endymion (3r) salta ~300 anys i planteja un univers on l’Església catòlica domina; ganxo per al proper episodi
- Tangent tecnològica: reflexions sobre progrés científic i com allò “màgic” del futur pot esdevenir factible;
“Qui preveia Internet als 60?”
Barcelona. Una biografia (Enric Alpena)
- Obra extensa (~800 pàgines), didàctica i rigorosa, que recorre de la prehistòria a l’actualitat amb història, art i anècdotes
- Tractament intens dels grans moments (Guerra dels Segadors, 1714, Renaixença); altres períodes més esbossats
- To i mirada: percepció de metodologia marxista (rigor, documentació) més que partidisme; possible accent editorial en temes d’actualitat per context de mercat
- Conclusió: molt recomanable per estimar i entendre Barcelona; llenguatge clar, lectura flexible i cronològica
Cinema
The Neon Demon (Nicolas Winding Refn)
- Estètica potent: neons, muntatge i música atmosfèrica; poc diàleg i fredor calculada
- Tema: el món de la moda com a força devoradora; bellesa “amb do” que desferma enveja i vampirisme simbòlic
- Escenes discutides (motel, necrofília) percebut com a gratuït o mal integrat per part d’alguns; recepció polaritzada
- Valoració: irregular però estimulant; no és una obra mestra, però genera lectures i debat
Jurassic World: Fallen Kingdom (J. A. Bayona)
- Crítica negativa: guió formulista, personatges reactius i manca de clímax; to “descafeïnat” per a depredadors que demanen més mala llet
- Idees desaprofitades: les conseqüències d’“alliberar dinosaures pel món” arriben tard (teaser final)
- Comparatives: millors resultats en blockbusters tensos (Jaume Collet-Serra, p. ex. Non-Stop) i en la nova trilogia de Planet of the Apes
Goat
- Drama de fraternitats universitàries i novatades extremes amb pàtina “indie” però sense nervi ni novetat
- Missatge previsible (els excessos acaben malament) i poc cosmos narratiu; millor referent paral·lel: Crudo (Raw)
Música i cultura pop
Efemèrides i pausa musical
- 25 anys del biopic Tina: What’s Love Got to Do with It i recordatori del hit homònim (pausa musical)
- Anècdotes i records de les “lentes” a discoteques; Tom Jones, Josep Carreras, Goran Bregović, Gani Mirzo...
Debats i actualitat
Documental Matadero i alimentació
- Recomanat el docu Matadero (YouTube) i debat viu: ètica de menjar éssers vius, sostenibilitat, futur d’insectes com a proteïna
“Menjar éssers vius no ho veig ètic... tot i que m’agrada la carn”
Neutralitat de la xarxa (EUA)
- Apunt sobre fi de la neutralitat i possibles velocitats “prioritzades” per qui pagui; inquietud pel futur d’Internet
Notes finals
- Penúltim programa de la temporada; el proper tindrà to “sectari” (teaser d’Endymion i domini eclesial)
- Diverses mencions que queden en el tinter (La naranja mecánica, 12 años de esclavitud) es van esmentar al sumari però no es van desenvolupar
Penúltim programa de la temporada de Babilònia ja s'acaba tot el bo s'acaba ja acabem de negociar un contracte, insisteixo, milionari jo demanes clàusula de rescisió perquè a mi m'estan tocant fort jo necessito aquí una cosa que sigui més fort jo he pensat, dic, m'estan tornant a mi de Salva-me per què tinc que anar a Salva-me? si em puc quedar a la rèdida d'Esvern? per dir alguna cosa? sí, a Salva-me no, no te preocupes que fort, no? quin canvi el nuevo Jorge Javier exacte, imagina't hola, quin horror tu ales tacaduco sí, no, ostres, mare meva molt bé, doncs avui com deia, en últim programa penúltim programa la temporada la setmana que ve doncs ja ens acomiadarem de tots vosaltres i avui parlem de llibres de pel·lícules bàsicament el David ens seguirà parlant d'Iperion amb aquesta la caïda d'Iperion aquesta nissaga del Dan Simons i jo una mica llibres profuns perquè el del David és un clàssicot i jo parlaré d'un llibre que jo crec que s'hauria de convertir en un clàssic més que res per a aquella gent que li interessa a Barcelona aquella gent que estima Barcelona i que vol saber Barcelona des de l'època prehistòrica fins a actualitat està molt bé és un llibre que es diu Barcelona Barcelona una biografia de l'Enric Alpena i ho comentarem molt bé, molt bé molt didàctic hem dit un trosset però molt bé és aquesta la línia vas tirant, tirant, tirant i comentarem després una mica sobretot aquelles coses que potser són una mica més feixugues altres no tant però bé, ho farem i pel·lícules encara que passada la setmana hem parlat de Neon Demon volem seguir parlant de Neon Demon perquè l'ha vist el Nacho té una altra visió exacte i hem de veure la visió Nacho de Neon Demon clar que sí és el que t'he comentat fora d'antena que la visió Nacho entenc diguem-ne la varietat d'opinions que va despertar aquesta pel·lícula en el Festival de Cants una varietat que va anar fins a l'entusiasme a l'abucheo diguem-ne a l'odi que la gent marxava del cinema va ser una relació extrema per tant jo ho entenc i ara parlarem molt bé llargament el David ens parlarà de l'última de Jurassic World del Bayona que ja fa una cara així rara per tant imagino que això vol dir que no vamos a cargar una pel·lícula això és un de molts esports ja està fent sorolls de tirar nososos recs i tal d'un altre bitxo d'un altre bitxo no era tírrex és un altre ja no sé ni com es diu el terodonte no? no, no, no ja és nom en lletí d'aquells compostos perfecto ja ens ho comentarà Alien Alien no, directament és que parlem d'una pel·lícula que es diu God que ara Cabra Cabra i senyor molt bé God sí, sí doncs ho comentarem perquè és una pel·lícula molt peculiar d'aquelles també Amor-Odi que jo la vaig veure perquè pel·lícula o sigui si va ser Sundance d'aquest any o del passat ara la comentarem i és aquest pel·lícula que et deixa una mica descol·locat perquè dius això ja ho he vist moltes vegades però bueno ja ho veurem i per descol·locar dos pel·lis La naranja mecànica i 12 anys d'esclavitud que també hi ha moments que et descol·loca una mica hi ha escenes que et quedes que dius mare de Déu senyor que una mica que això ja també ho comentarem i bueno si tenim temes parlarem també de més l'única com a viurem una miqueta més tranquil·lets avui es compleixen 25 anys d'una pel·lícula que no és que fos una gran pel·lícula ni molt menys però justament avui s'estrenava Tina What's love got to do with it Ai por Dios El biòpic home és una excusa per posar una cançó Sí La quadratura del círculo Bueno clar no sé he vist avui les efemèrides per tant són efemèrides musicals que hem de treurem quan per internet i he pensat com parlem de escena parlem de música i la tenia a casa i més la banda sonora original dic no l'he vista doncs anirà a veure com són les típiques cançons de l'Àngela Basset que per mi està a massa catxes perquè és una tia que fa culturisme Home la Tina Turner deixa l'anar No, però quan era joven estava tan catxes Ni escuixar-les d'aquí Sí, no, però dic d'aquí dalt no de baix d'escuixar-les sí però parlo que és a la vella però allò hiper musculada musculada massa, massa per mi potser una mica hagués hagut de fer una mica quina edat quina edat no tenia la Tina Turner doncs la tenia 70 largos largos perquè Proud Mary la cantava als anys 67 i ja tenia 20 anys doncs vota-li 70 i pico 70 llars probablement no sé si actua o està retirada em sembla que tant quan fa un rotllo a Las Vegas una cosa d'aquestes com a Tom Jones que ve ara al Festival de Pedralbes que està viu i ve cobrant la pasta i a vivir el que queda l'any que tenia 92 anys i va anar l'any passat a l'Starlight Marbella van a cantar o aquí a Barcelona no sé on va ser on va cantar doncs mira té un any més que el meu pare oi té 84 anys 84 té? la senyora Anna Mae Bullock té 84 anys tina Turner nascuda a Tennessee al 39 ostres i nascuda Anna Mae Bullock que és coneguda com tina Turner home jo me'n recordo que jo era adolescent i ja tenia 50 i pico clar, clar, clar és veritat tens raó quan va fer el boom així de sí, sí, sí justament que sonia que és el What's Love Cat Do Do It i és això i el com es deia aquella cançó tan famosa clar els números són els que són sí, sí, sí aquí no hi és perquè són cançons i en posa inexorable tu posteriors mare meva doncs sí, sí doncs ja per cert l'altre dia vaig veure ja parlant i ara començava a parlar de la caïda d'Hiperion el vam fer per la 2 em sembla el primer concert dels Jardins de Pedralbes que estan fent aquí del Palau Reial sí, això jo que ve que ve Ton Jones ah, perdona pensava que deies el Starlight Marbella no, no, no aquest any a Pedralbes ve Ton Jones que forte vamos a ir no? jo la dona ho va a veure i va a fer com Ton Jones sí, sí i dic hòstia el de Dilaila el de Dilaila morirà jo pensava que estava morirà el tigre de Gales no? ja, quan va sortir amb els atacs ja era una cosa que ni sortia el que va passar és que va sortir no per res i jo no soc home, tothom som estetes no què es diu no? vull dir que va sortir la Inoa Arteta millor dit mira, estem fent aquí i el Josep Carreras hosti, Josep Carreras està molt gran aquest senyor molt gran no és tan gran doncs està molt gran passa que a la malaltia li va passar imagino però és que clar jo feia temps a una alvella i jo l'hi he vist molt gran i molt demacrat molt demacrat molt, molt que és lògic va tenir una malaltia molt fumuda lògicament aquest home després de posar-se malalt va quedar molt xupat sí, exacte però encara hi ha així veies no sé sembla com si estigués no crec com malalt una sensació molt estranya i clar i és el que diem i té una edat llavors cantant el brindis la traviata es quedava curt a més l'Arteta que ja sabeu que sempre una dona és que si et fixes molts cantants d'òpera quan es fan grans ja surten molt poquet a la Montserrat Cavaller no la sentiràs pas massa no, no, no massa perquè ja la veu ja no és la mateixa ja no és la mateixa molt menys això que hem fet cuny en aquest festival haig improvisat però és que val la pena perquè mira surt aquí una penya de los Jackson que fort i els Jackson que deuen tenir també jo què sé si mai que tenia 50 ara tindria 60 anys doncs imagina't ara tindria 60 anys i ells eren els petits Elvis Costello però aquest encara agafa la guitarra i canta espera espera que viene más Miguel Ríos pero no s'havia retirat no sé que feia una gira de comiat Miguel Ríos chico malo sí sí i St. Paul Mainz que bueno també ve Salvador Sobral el Sobral també ve sí sí que això de ser interessant eh perquè aquest tio canta com els àngels i canta jazz i canta blues mira Igor Ambregovich ostres sí aquest que fa música de les pel·lícules aquestes del Kusturica Kusturica sí del Gato Blanco Gato Neclo és música molt de balcànica diguem-ne però és canyera és la música de l'Hormiguero per entendre'ns sí o així sí de fet al principi de circo música de circo música d'aquesta de Gitanos Balcànicos de Gitanos Balcànicos i llavors però agafa un mal de cap tío bueno clar molta estona home jo vaig a escoltar si un dia pare es pot fer i voleu escoltar ja fa anys vaig escoltar el Terrat de la Pedrera fan concerts sí de tant en tant l'estiu fan concerts a la Fresca i vaig escoltar un músic que és del Kurdistan i que fa fusió amb música d'aquí a Andalusa i tal que es diu Gani Mirzo i ostres val molt la pena música així també d'aquest estil diries hòstia això música fusió molt étnica sí molt étnica però moderna amb instruments clar aquí s'agafen instruments sí sí sí perquè els pallos tradicionals tenen una sonoritat això que aquest home ara està fincat aquí de fa anys ja molts anys i no sé si és mestre d'una universitat fa anys que es dir de música i tal i el hòstia el tio és un virtuós però un virtuós i el grup que toca se'ls ha anat curiós i tal sí sí és que a vegades mira a mi el més raro que últimament he vist va ser amb un programa d'aquests no me'n recordo de Talent no sé si és el Got Talent un d'aquests que va sortir el Come Me el Donut no no això sí això va ser una experiència religiosa també ho ha vist que vas dir ¿cómo? què està fent? jo que es posa així a fer twerking però amb les cames aixecades tiqui tiqui tiqui però què és això? ara té un punt tots els nens canten el Come Me el Donut els nens de 5 anys la meva neboda de 6 anys canta Come Me el Donut a veure nena a veure no saben clar què vol dir una mica de molta angoixa el comentari els meus nols ballen el Swish Swish allò del Swish allò que fan allò i tal si no soc incapaç però ets impossible doncs el que et deia un dia veia no sé què vaig veure un quadro flamenc però basc tio eren gitanos bascos uns pedazos de arrones allò muchachote del norte amb una veu que no acostuma a ser tan prima perquè ara és potenta cantant en basc però aflamancat i de conya i fent els requiebros i el que vulguis és potente i clar i va ser una cosa com que vaig dir ostres quina cosa més rara i al final no va evolucionar gaire la cosa però vull dir que no quasi com el jotero japonès algú així però ho feien en seri no sé que digués feien broma feien conya no no els tios feien bolos i tant no estem parlant de res del programa estem fent aquí una xerrada com si estiguessin parlant al bar que això va bé de tant en quant són pocs avui humanicemos la ràdio per cert ara que esteu així mireu-vos el documental que us he passat avui ah sí jo recomano que pugui és un documental que està obert al públic que és de Youtube i es diu matadero ah sí sí sí jo em sembla que alguna cosa m'han passat que tiren de tot allà pot ser això no és això per fer-lo saber cremes no no el com ah vale vale és el com simplement com maten pollastres com maten porcs i se't treuen les ganes de seguir comprant segons quin tipus de menjar ostres mare meva els farem vegetarians al final sí allà tu te n'en fots però jo penso que és és l'evolució de l'ésser humà tornar a ser vegetarians jo crec que sí crec que aviam i jo no puc dir-ho tornar a l'arbre no pujar a l'arbre no sí sí sí jo crec que menjar menjar éssers vius és no no ho veig ètic ja no ho veig ètic tot i que jo menjo eh i m'agrada t'ajuntaries bé la meva dona diu el mateix però bueno tot i que menjo carn penso pesateriana és no però diu això però al final s'acaba en passant sí sí sí però acaba dient això poden altres factors com l'educació les costums i tal jo tinc un problema és que m'encanta la carn i el més m'agusta tot a mi no és veritat no però m'agrada no puc evitar penso no no quan veig un animal una gallina penso sí sí està greu pobre animal perquè l'has de pelar per menjar-te el riu exacte no saps el nivell de consciència d'aquell ésser això és com quan diuen el toro no sufre el toro no sufre però si tothom diguéssim aquí tens l'amanida i aquí tens l'hamburguesa de tofu o tens l'hamburguesa de vanilla i veus que en vols a la batida i se'n va la vista som omnívors però jo crec en un pla de consciència més elevat i potser amb això els vegetarians ja tenen un pla de consciència més elevat jo crec que la societat ha de rebutjar menjar a més a més és que a nivell de sostenibilitat no s'ha aguantat per enlloc fer el gasto que has de fer per alimentar una vaca perquè et doni un bistec no surt a compte com diuen alguns amb el futur menjarem insectes clar sí sí sí és que jo sóc incapaç jo sóc incapaç d'ara mateix plantejar-me dir una vida sense carn ho sento és que és contrari amb la ideologia que està de moda i tal jo no puc m'encanta la verdura m'encanta la fruita però m'encanta la carn i el peix no puc evitar-ho sí a mi també bueno després d'este momento vegano que hemos tenido David la caída d'Hiperion que és la segona part d'Hiperion que ens vas comentar la passada setmana no l'altra setmana exacte l'altra sí sí bé d'alguna forma Hiperion és la meitat de la història i la caída d'Hiperion doncs ens explica la segona meitat ara no recordo gaire bé el que us vaig explicar però bueno en aquesta segona meitat doncs acaba de desenvolupar si el primer llibre em va deixar una mica amb la història a la borda de la boca perquè no sabia encara no vaig poder assaborir-la del tot aquí te l'acaba de rematar te l'acaba de rematar i bé em sembla que vaig explicar una mica com estava estructurat la galàxia propera a el que és sí això vas comentar-ho sí segur llavors aquí d'alguna forma es desenmascara l'engany l'engany que al llarg de la primera novel·la doncs d'alguna forma s'oculta el lector no te la mostres en aquest cas l'escriptor el McGuffin el sap jugar bé té un McGuffin per allà que és amb el qual doncs ostres ostres manté l'expectativa i bé la resolució no explicaré de què va no explicaré com acaba ni molt menys simplement que els diferents elements que es plantegen a l'escena doncs surten a la llum i el que semblava més estable doncs és el que realment hum s'ensorra s'ensorra s'ensorra per un motiu molt essencial perquè gràcies a aquest ensorrament doncs es pot desfer del principal enemic hi ha un moment que un líder o sigui és pastilla azul o pastilla roja i tria la pastilla de dir ja sé que amb això provocaré el caos però no provocaré l'aniquilació d'altra forma provocaria l'aniquilació prefereixo el caos que l'aniquilació i doncs triar el caos i ara la novel·la que m'estic llegint que és Endymion que va és la tercera part sí són quatre novel·les són quatre novel·les i doncs va uns gairebé 300 anys més l'any futur i són les conseqüències d'aquella caiguda els portals telellectors que eren unes portes que tu podies passar d'un món a un altre instantàniament que fins i tot hi havia un riu que es deia el riu Tetis que està doncs atreveçava aquest portal i era un riu que el compartia en diferents mons era un riu multimundo llavors clar tot això està allà al caure el portal doncs molta gent hi havia clar hi ha gent que hi sortia hi ha gent que que tenia feines a altres mons igual que avui agafes el cotxe i te'n vas a un altre poble a treballar doncs allà agafaves el portal i d'anaves a un altre planeta a treballar doncs clar van quedar va haver famílies que teòricament no es van poder trobar fins al cap de 10 anys o 15 anys fins que no van poder agafar una nau que n'hi havia en poquetes a aquella època perquè clar no feien falta ni els portals perquè necessites naus doncs una nau espaial que et portés gaire bé l'objet de la llum però amb el que diuen ells la deuta temporal que això arrossegava i podria ser que t'hagessis a veure tal amb els teus pares 10 anys ostres amb gent que va quedar pel mig mentre es travessava el portal i quan es va tallar si tu estaves sortint pel portal doncs un braç es va quedar fora i l'altra part es va quedar dintre i tot això sí, sí, sí no ho narra o sigui l'escriptor ho narra o sigui sembla que ho estigui visquent o sigui sembla que ho hagi vist de la manera amb un detallisme que no es fa no es fa farragós ni és excessivament descriptiu però t'ho narra d'una forma que ostres com si dius hòstia és una realitat palpable no és allò de ciència-ficció que li has de posar molta imaginació a l'assumpte per jo no puc amb això també ho vaig a dir si jo començo a llegir un llibre de ciència-ficció i haig de començar a imaginar i imaginar al principi em va costar amb un personatge concret que era l'alcaldon em va costar o sigui visualitzar-ho mentalment que és el que moltes vegades en les trames de novel·la és el que fas visualitzar mentalment per això moltes vegades decep la traslació a un film perquè no s'ajusta a el que tu t'havies imaginat d'aquest llibre però en aquest cas és l'únic la resta ostres t'ho explica perfectament com és la gent per exemple que viu en mons amb una gravetat més més grossa que la Terra per exemple o mons en què la gravetat és més dèbil i com ostres quan vas a un món que la gravetat és més forta ostres tu vas més feixuc no pots caminar et costa més està molt bé en aquest sentit i tota la trama que hi ha enrere molt bé jo recomano jo recomano la saga ja vaig pel tercer i me'n queda una altra d'aquestes bueno pues mira escolta si jo parli estiu sobretot ara que hi ha més temps no? agafant entres en un món diferent hi ha molta imaginació sí, sí, sí hi ha molta hi ha molta i molt ben feta i molt ben feta això és molt important molt ben feta perquè tot i que com que ho explicaria o sigui és que la veu és factible tot i que aviam primer de tot no sabem amb la tecnologia d'avui dia és impossible que un objecte que tingui massa pugui arribar a la versitat de la llum no podria ser és impossible però qui sap si en un futur tot això jo què sé aquests cinc hàndicaps es superen clar d'uns portals telellectors que puguis saltar de món a món però clar si mires l'edat mitja el que estem avui dia també és per ells allò era ostres una pantalla que tu puguis veure una persona que està a 5.000 km de distància ostres gairebé és com per nosaltres algú que pugui saltar d'un món a món a través d'una porta cert sí sí sí és la mateixa màgia d'alguna forma passa que bueno avui dia nosaltres crec que podem arribar a ser més conscients que abans de que tot i ara ser impossible no entra dintre de la màgia el fet que tu puguis saltar d'un món a un altre sinó penses bueno tornint un coneixement diguem així el pensament lògic cartesià s'ha imposat i per tant ens ha demostrat que que d'alguna forma aplicant ara no però més endavant un coneixement científic doncs tu tu pots arribar a fer coses que potser tot i que ara les teoritzes potser d'aquí un temps no són tan teòriques sinó són són reals comences a pensar que les veuràs diguem-ne allò que dius hòstia no jo crec que no ho veurem òbviament no però si visc 40 anys més què veuré o sigui tu ja penses no diràs bueno serà com ara no ho tens clar de dir no no no d'aquí 40 anys veurem coses veurem els robots ens cuidaran veurem no sé què potser no o potser sí no ho sabem no però o veurem una altra cosa però serà un avanç tecnològic significatiu i ho veurem probablement si tenim sors registratius diguem-ne no ens passa res i inclús segurament hi haurà aspectes que no els intuïm ara per exemple als anys 60 potser sí que hi havia algun avançat o així que podia intuir-ho però per exemple el Simov o així però qui podia preveure que existís internet clar això és el gran invent del segle XX internet tecnologia mòbil hi ha molts avenços últimament dels últims 20 anys diguem-ne que ha fotut un salt això fa 20 anys un mòbil d'aquests era impensable sí sí pensem quan teníem els anys 80 quan teníem 15 o 17 anys nosaltres sí màxim les maquinetes de marcianillos això ho vèiem però clar d'aquí a la vida en què la nostra joventut i la joventut d'un noi d'ara no té res a veure a nivell diguem personal a nivell d'interactuació amb la tecnologia la nostra tecnologia molt precària que recordo jo amb l'espectrum allò amb el casset allò per intentar carregar el Tetris o el que fos allò allò de l'esteroid i ara això s'ha perfeccionat però d'alguna forma és el mateix essencialment permet fer més coses permet fer més coses perquè ha agafat una potència tal que permet transmetre vídeo en streaming en temps real pots fer altres virgueries cosa que abans evidentment no no ho podies fer però per exemple el fet d'un coneixement compartit que per cert demà estem de dol ja ho sabeu per què? perquè cap a internet cap a internet? als Estats Units ah sí? sí la llei aquesta en què es pot prioritzar segons quin tipus de tràfic per internet en funció de del que potser tu paguis o deixis de pagar ah sí això vaig sentir el que volia fer el tram ja comencen ja comencen amb això això com s'estengui això pot passar que si jo què sé que tu et puguis connectar a internet pel que sigui i tu et vagi lent però la connexió de Movistar de la tele et vagi cagant hòsties perquè Movistar ha sota la pasta perquè l'oceo vagi molt més ràpid la neutralitat de la xarxa se la volen carregar uf però és el que diuen bueno si no inventarem una altra xarxa no hi ha problema ja està o sigui que és una tonteria però bueno és el que hi ha bueno doncs molt bé no sé si la setmana que ve potser sí la setmana que ve parlaré d'endimion que la setmana que ve hem de fer rotllo sectario perquè la setmana que ve ja avanço avanço queden de fer la setmana que ve queden de fer plan secta tots aquí tots aquí jo ja avanço que el llibre que m'estic llegint d'endimion ens planteja o ens planteja no és una realitat que l'església catòlica controla l'univers conegut bueno també ho fa avui en dia no no no ho fa avui en dia de la forma que ho domina aquí no en el seu moment va fer-ho en el seu moment doni-do a l'època medieval ja explicaré perquè hi ha un element molt curiós és que em va sorprendre molt bueno doncs així una mica estamos todos en asqua s'està que arriba el moment i així la gent s'apuntarà la setmana que ve segur molt bé doncs jo toco de peus al terra anem a parlar de la història pura i dura Enric Alpena sí periodista presentador i per cert i ja que em tiro flors company meu de la facultat ah sí sí sí jo vaig la primera part que jo vaig fer la carrer en dos parts jo vaig fer història història de l'art en aquella època geogràfia i història el vaig tenir el primer curs amb mi era una persona que era sí sí sí era una nostra edat és una persona que no potser no potser un any més o dos era una miqueta més gran que nosaltres és periodista sí sí és periodista i llavors era poc que ja sortia a TV3 llavors ella sortia i tal ja era no sé què ja tenia fama sí llavors ja ve ai mira Enric Alpena està allà i no és que fos mal tio però estava semblant amb un raconet o tant quan parlàvem amb algú però no era gaire de la xerrada bé bueno el que diem historiador periodista ha fet un llibre que es diu Barcelona una biografia està en català està en castellà els idiomes és un llibre bastant bastant gran estem parlant de 800 pàgines gairebé sí és un montotxo és un montotxo i bueno però és un llibre que et deixa si vols conèixer Barcelona realment si vols saber la història de Barcelona no solament la història sinó també una mica molt històric evidentment és la base però també una mica d'art una miqueta d'anècdotes uns punts en relació d'aquesta Barcelona de tots els períodes des de l'època paleolítica passat per Barquino per aquella Barquinona Visigoda Parla no sé com es deia ara la Barcelona musulmana que molt poca gent coneix que va haver-hi uns anys uns 40 o 50 anys que va ser musulmana a Barcelona sí, sí ja he arribat per aquí sembla que sí deu estar per aquí però és que fa temps que no el vaig deixant pausat i ara no me'n recordo massa i llavors clar del període fins l'actualitat gairebé no arriba amb una actualitat rabiant és veritat que quan arriba al segle XX doncs amb 30 pàgines s'ho poleix clar està molt bé és molt didàctic és molt clar és molt definitiu amb la seva explicació no a veure és el que diem no? la gent pot dir bueno clar és que Enric Alpena és català i llavors a partir d'aquí doncs probablement pot ser una història poc objectiva aquí tenim un problema i és que cada vegada més i això és una cosa que ha sigut un clàssic no solament actualment per la situació política general sinó anteriorment quan es parlava d'un historiador català deia que deformava la història de Catalunya i la història d'Espanya en vers a la historiografia espanyola per tant i això era el conte de mai acabar llavors va sortir una de les de les de les línies historiogràfiques anomenada curiosament marxista és curiós l'universitat tenia professors de línia marxista que també imagino que és una cosa bastant habitual en altres àmbits de les humanitats la qual intentava des d'un punt de vista més d'esquerres per tant des d'un punt de vista diríem no tan vinculat amb el poder que existia recentment del franquisme donar una visió el més objectiva possible llavors clar això és com molt agafat per què ho dic això? doncs perquè jo crec que ell ho fa d'un punt de vista molt marxista en la idea que és un plantejament bastant clar jo soc historiador de l'art lògicament has de ser historiador o té un coneixement molt bo de la història en general i jo crec que no està fent una visió partidista perquè a més tira molt jo no he llegit però amb la part que he llegit però a mesura que es va mullant amb el 1714 no hi ha arribat el 1640 la setmana tràgica aquí hi ha coses però ell intenta documentar llavors és quan comença a posar quan cita documents llavors apareix el text que et deixa entreveure aquesta història també és veritat que a vegades és lleuger amb els comentaris sobre els governadors per exemple que hi ha hagut a Barcelona però és que jo crec que quan diu que aquest governador va ser X mala persona o com vulguis dir-li és perquè ell ho diu un coneixement de causa perquè és una cosa que venia donada ara això de cara a l'exterior pot ser donat vist d'una manera crec jo una mica negativa i tal com la sensibilitat que hi ha avui en dia amb tot el que diu el català amb el mitjà de comunicació o amb l'àmbit literari a veure ojo és una percepció perquè és el que hi ha és el que hi ha per desgràcia però bueno jo crec que en aquest cas és l'únic que no és que sigui negatiu per mi és magnífic la gent que parli clar correcte i jo crec que enric alpena ho fa des del rigor i això toca a mi em deixa tranquil jo és una persona que insisteixo crec que era una persona molt rigorosa quan estava a TV3 jo el sentia sobretot a Catalunya Ràdio sí, exacte quan feia el programa aquest de Guàrdia no sé si encara el fa no ho sé no sé si el fa encara jo sé que no tinc ni idea i estava molt bé el sentia quan podia els podcasts no tinc costum de sentir-los jo sé que últimament va tornar a aparèixer a TV3 fent algun programa no sé si era no era d'entrevistes era algo així relacionat amb l'àmbit també de com de reportatges o algo vinculat amb la història també i no, no i estava bé jo crec que estava bé però bueno insisteixo molt correcte simplement com a element de marcar és a dir cau amb allò que intentes que no caigui és a dir amb el fet que els grans moments de la història és a dir vinculades sobretot amb el que seria la ciutat de Barcelona i amb la història de Catalunya la Guerra dels Segadors el 1714 vull dir la desfamul·licia vull dir la renaixença tot això ell entra molt en profunditat que està molt bé que està molt bé però potser obvia més moments ah exacte exacte llavors hi ha moments que obvia hi ha moments que dius ai que bé ara entra potser té més pel farta de fons de dades probablement probablement diu coses molt interessants ara no recordaria però diu cents de coses que no sabies hi ha un tema de màrqueting que ara clar això que s'explicava l'altre dia els llibres que han sortit arrel de l'1 d'octubre han sortit un munt de llibres també hi ha tot un mercat aquí bueno siguis de la ideologia que siguis però hi ha un mercat que algú ha vist que això tira diguem-ne i clar potser l'editor seu li va dir bueno aviam ser objectiu i rigorós però si fas hincapi en aquestes coses concretes que ara estan més de moda i tothom està parlant d'això i hi ha molt debat i tal segur que el llibre es ven més llavors la ideologia simplement és aquesta que vull dir el llibre en si mateix és molt recomanable la gent que li interessa i coneixer Barcelona és a dir la Barcelona des de tots els punts de vista des de totes les èpoques i és fàcil és bé s'entén perfectament té un llenguatge a vegades més a més de l'habitual de l'historiador i per tant recomanable al 100% vull dir que val va molt bé sí, sí, sí jo l'he poc llegit el tinc en pausa però bueno sí, sí, sí a més el pots agafar quan vulguis perquè és una cosa que vas és cronològic i està molt bé abans de parlar de les pel·lis que ara el Naches parlarà de Neon Demon si vols es pareu una mica com ara estem a l'Equador del programa posarem el What Loves Got To It que és el sobrenom de la pel·lícula aquesta Tina i posem la Tina Turner que sempre està molt bé escoltar-la i recordarà la nostra època de joventut i que fa de temps que no l'escolto jo sí, sí, sí i a banda és una cançó que era d'arrimar cebolleta a les lentes ostres, què has dit les lentes les lentes que m'acaba de formidar un rayo ara mateix Esos momentos ahí en El Chic de Barcelona i tal doncs aquesta cançoneta que està molt bé de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula who needs a heart when a heart can be broken oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh bueno al final una mica s'animava la cançó llavors quan la cosa ja es posava així més bueno ja està ara estàvem parlant de les lentes de les lentes no sí sí sí hi havia classes com Carls Whisper de la Josh Michael no que oh tothom sortia corrents a ballar que saps llavors allà semblen diaios parlant d'això sí sí sí sí però bueno hi havia alguna hi havia alguna heavy que enganyava perquè arrancava com lenta sí i després sortia i es posava ja en plan rasguó de guitarra i s'acabava la lenta el palador l'estil Loving You no d'Ali Scorpio o coses d'aquestes no i del buah començava després allò bueno està bé jo tinc bons records d'aquest moment vull dir de l'època l'endemps anava bé perquè foties la sessió de tarda jo començava a sessió de tarda allà allà no però jo el que explicava el Nacho jo no anava a la disco jo tenia uns amics que a sobre el garatge a casa seva s'havien fet una petita disco adiós sí sí però sí sí sí era espectacular era com aquí l'estudi més o menys de gros i era bajo rigorosa invitación oi jo tenia la sort que a mi em convidàvem més o menys gairebé sempre sempre hi anava l'estudi 54 però és que no no no no o sigui la controlaven els grans que eren dos o tres anys més grans que jo que aquells ja tenien 18-19 anys i llavors els que teníem 16-17 la cosa es va morir quan a tots els grans els van començar a cridar a la Mili i ells allà la cosa es va desfer clar clar jo vaig ser molt de discoteca perquè el grup que teníem aquí a Sant Jús que ara els coneixem tots era molt d'anar-nos a Xic Molins a la Poblau i tal i cada cap de setmana anàvem a trencar nosaltres no tenim cap necessitat anàvem allà clar no sé si s'ho tenia muntat bé i ells ja et pagaves alguna cosa per les begudes que hi havia les consumicions que ells també posaven i ja està i passaves la tarda allà ballant passaves la marge de bé o xerrant o ja està jo recordo que la meva primera festa musical va ser amb 10 anys que es va convidar uns amics de l'Avell Soleig d'aquí de Sant Jús de la zona superalto va ser una torre espectacular i llavors recordo que un amic meu va anar amb el disc de Meccano el primer disc de Meccano de l'any 1980 de Mecolero una fiesta i vaig dir porto un grup i ens vam passar tota l'estona ballant el primer disc de Meccano el primer disc de Meccano era una fiesta jo me'n recordo el disc del 82 d'on ha estat el País de les Hades no aquest disc de color rosa no, és posterior un que apareixi un rellotge aquest, aquest és el del 80 ah, doncs jo el vaig veure bueno, potser potser a mi seria més tardar 80-81 sí, sí i llavors ens va agradar tant la música de Meccano era tan ballable aquella cosa que feies que l'havíem posat tot el disc i vam ballar tota l'estona el mateix dic era un impacte bueno, que no ens donava temps The Neon Demon Nacho vinga saltem de les lentes a un món més fosc això una cosa sofisticat aquesta cosa sí, sofisticat bueno, jo per introduir el que he dit abans a la introducció que entenc aquesta disparitat d'opinions no de gent que sortia del cinema que comentaves tu i de gent que l'aplaudia i clar bueno estèticament bueno aquest director estèticament m'agrada qui és el Nicholas Winding Refn és el de drive el de drive el de bajar la rising llavors sempre és una persona que cuida molt l'estètica que cuida molt la combinació de la en totes pel·lícules és un comun denominador de la combinació de la música molt atmosfèrica amb les imatges muntatge en aquesta pel·lícules clar hi ha un muntatge bastant important de fer servir diferents tècniques llums estroboscòpiques allà a la discoteca molt neon que es comentava colors per tot arreu molt poc diàleg de vegades allò només cares allò rotllo esfinge que t'estan intentant transmetre coses i sí que és veritat que transmet tota la fredor d'aquest món tant que es es va comentar l'altre dia d'una noia molt jove que entra en aquest món de les models i de les sessions de fotografia i d'ajuntar-se amb determinada gent i de triomfar en aquest estil i és devorada perquè t'estil de món que presenta un món que com és tan extrem és tan extrem en la seva clar potser podria ser extrem en la seva bondat però com és tan extrem en la seva maldat i perversió al final t'acaba arrossegant vulguis que no vulguis és una cosa massa forta perquè la persona sigui com sigui no acabi d'alguna manera desenmascarant no crec que d'alguna manera ficant-se en aquest món i controlada per aquest món i una mica satanitzada perquè al final el demoni de Neon de Neon Demon és això que al final és com si fos un demoni que acaba per ser una cosa tan extrema i tan buscant sempre la perfecció buscant l'artificialitat buscant la competitivitat i buscant l'eterna belleza dient perquè el paradigma d'aquí és que aquesta noia és una belleza absoluta i la resta del món els modistos aquell modisto que diu és que ella té el don i el té el don de la belleza les altres models que per ser són models de veritat són autèntiques són models australianes és el tazio de morte de venecia o què? no bueno no tan potent no tan potent però allò és una cosa molt més sí ja però allò és la belleza sublimada totalment això és una cosa totalment fora de lloc aquí és una altra història és una línia molt més aquí el que volen és una mica com treure-li aquesta dona o sigui no és una admiració dios exacte sinó no és una barreja d'enveja d'anar a sorrir són vampiros sí sí sí totalment bueno fins al límit fins al límit que no explicaré molt però hi ha temes així i tal i clar sí clar exemple de vampirisme o sigui les altres models són completament artificials s'operen completament envejen aquesta aquesta bellesa i la volen volen volen volen volen volen destruir-la d'alguna manera o sigui quedar-se-la i destruir-la al mateix temps diguem-ne aquesta combinació així explicat potser sona millor del que és perquè després hi ha monstrosos de la pel·lícula en el que això t'ho has d'imaginar al final ja quan has vist tot però en el moment que ho estàs veient l'evolució de la pel·lícula dius ostres és que això ara en aquell moment s'està passant de frenada aquest tio hi ha moments que deies això sí això és que hem comentat ha volgut dir massa coses a mi em recordava el Bahala Rising que és més extremo encara és que jo no li he dit no per ambientació i tal però sí que aquests planos del tio sense diàleg intentar dir molta cosa i que et quedes així dius bueno o no estic endemut o no dius res o jo no soc capaç que al final sigui com sigui no estàs arribant i bueno és una de les premisses dient que has d'arribar però si estàs transmetent alguna cosa has d'arribar i si no arribes o jo no soc tot públic o t'has passat de frenada jo crec que hi ha moments una miqueta una mica una mica una mica d'eviling una miqueta és una percepció els trossos del motel exacte quan surt allò el que diu riu exacte que dius què passa aquí el que no riu que hi ha cosetes que dius hi ha coses que es remouen allà aquestes sensacions les estructures els colors aquests sèpies la manera aquests travelings que van ja seguint les portes això està molt ben parit està ben parit i és una mica d'eviling exacte per tècnica està molt ben parit però que es queden una miqueta mitges per això perquè els missatges i de quan en quan algunes escenes gratuïtes com l'escena aquesta que la diem sense desvejar res l'escena una mica necrofílica que jo em vaig quedar una mica i això per què això per què què passa aquí exacte perquè no té una relació no acaba ell de presentar correctament quina relació té amb la història dius si aquesta escena l'haguessis tret que hagués passat però qui era la del bany no la que ell fa no quan està ella és tan atoplasta la ah hi ha una escena que una escena que dius perdona perdona que dius i això una escena que té una mica d'una vessant necrofílica sí però que no té o sigui que sobresurte de cop i volta i dius i això per què ho ha posat aquí això vas una mica escandalitzar aquesta línia potser potser la millor de sortir una mica de to intenta fer-ho bueno si se surt de to però hi ha una raó hi ha un motiu i després ho lligues i ho ha posat gratuït una mica sí gratuït ho és clarament gratuït perquè la línia que presenta d'aquesta posterior utilitzar no sé com dir-ho antropofàgia no sé com parlar diguem posterior quan arriba un acte posterior potser et deixa entendre que és una persona que no té cap sentiment que no té cap sentiment per estar en un mort com arribar a passar-se un viu vaja i que és la persona que sembla més humana perquè al principi sempre la més i que no ho és gens ni mica no en petits amb ningú potser també això que tot aquest món l'ha destruït tot el que tenia de bo aquest seria el missatge de fons però sí que es queda mitges en moltes coses i s'entén que hi hagués gent que marxés del cinema si no t'entra si no t'entra res no t'entra res no t'entra res exacte si no t'entra res a la pel·lícula jo soc dels que em quedo amb la part més positiva vull dir al final ja dic diu molt més que per exemple Valhalla Rising no és Drive tot i que recorda una miqueta de vegades la combinació de la música em recorda a mi una miqueta la manera de fer de Drive però Drive no té res a veure és una pel·lícula que entres molt diferent hi ha una part primera bastant més tranquil·la després hi ha un canvi posubtadíssim a partir d'aquí com que s'agafa un ritme aquí de tant en quant els ritmes es mouen és veritat que hi ha moments que dius ai que lena moments que dius una mica es dispara hi ha moments que et sorprèn moments que dius oi això per què ve a cuento vull dir la part diguem de dins de la casa quan passa tot el que passa de la piscina i tot allò aquella part és com que et descol·loca perquè és una altra estètica diferent però a la vegada dius que està bé però no jo crec que a mi em descol·locava constantment i potser perquè em va descol·locat de tant en quant la pel·lícula m'ha agradat i el matxacar-me mola ella l'actriu la El Fanning la protagonista no sé tampoc em va tampoc vas acabar de no sé bueno sí bueno jo la veig una miqueta sí sosa clarament és sosa perquè no acaba de tirar perquè a final de fer un canvi a mi em molen més les altres sí que som que som dolentotes i tal aquesta cosa que la veus així com a caminar d'aquella manera és que jo pensava clar la model és que aquesta gent que es mou en aquest món de veritat és que ja jo crec que ho feia molt en coneixement de causa és una mica així diguem-ne la model quan deia és que tu és que eres joven és que no sé què i aquesta cara que posa i la mirada i tan prima perquè està esquelètica la model està esquelètica molt molt molt és una model australiana és una supermodel australiana és Àngel de Victoria's Secret la vaixista i és una tira molt alta prima guapa i tot plegat i tal però i molt desfila clar quan fa la desfilada que ella es nota aquest model i tal i té aquesta fredor d'aquestes supermodels que li queda molt bé però hi ha vegades que les plantegen també com amb ulleres a vegades aquella cosa que la fan així com que no saps que no són tant que és una bellesa que és tan perfecta que a vegades és imperfecta és aquella cosa que l'entren dins en aquest àmbit fosc però està és el que diem és una pel·lícula que convidem a la gent que la vegi a veure molt poc recomanable probablement que la vegi però jo crec que pot comportar moltes visions això és el bo del cinema però sí però no és un despropòsit perquè tal com la van explicar quan al dia de can semblava un despropòsit no ho és tant és una mica controvertida per això perquè hi haurà gent que no li encaixarà res i hi haurà gent que li encaixarà més i no és una obra maestra no és una cosa un intent una barreja de coses i bueno i a aquest senyor encara li donarem el vot perquè va fer Drive a veure què vindrà després a veure què ens porta després perquè clar aquesta gent toca molt alt amb certes pel·lícules com Drive i després a partir d'aquí bueno però un xiamelant exacte el xiamelant va tocar la glòria amb el sexte sentit i després jo el protegido el protegido el protegido perdó però aquestes dues van ser no però en refreix aquí el Nacho això ens entenem molt no no el protegido a mi també m'agradar però la comercial s'escara ajuntarà la trama de múltiple amb el protegido bueno ah sí és veritat que al final al final les veu al final la junta clar la junta les ajuntes sí sí jo no he vist múltiple o sigui no em xafeu res les ajuntes les ajuntes fan service per això sí és que el protegido és la millor pel·li de superherois jo és que la tinc que tornar a reveure perquè aquestes pel·lícules que no la tinc que l'he vist però no la tinc massa present vull dir no jo sí la història superrodona està molt bé les personatges ho fan molt bé no no ja m'agrada molt mira jo et dic una cosa jo amb el meu fill amb el gran sobretot el petit encara és massa petit si a tu li agraden molt les pel·lícules d'horois i així no però aquesta encara em resisteixo a ensenyar-li més que res perquè hi ha algun tros que és molt bèstia sobretot la part final la part final que està en aquelles el que salta aquella casa i les lliga els radiadors allò és una mica molt dur allò és molt dur allò és molt dur però la resta dic hòstia mira això és una pel·lícules no sé si li agradarà perquè en un nano de 11 anys primer que encara és massa petit però que quan la pugui veure és que et trenca els conceptes del que és una pel·lícules d'herois absolutament però hòstia val la pena Jurassic World 2 o com es diu jo que se senti bé pel micro el meu esport preferit Grigal Bayona molt bé moltes gràcies molt bé mira jo no de Bayona què hi veus Lo Impossible i aquesta no hi veus res més Lo Impossible un monso no l'he vist he sentit no he parat de sentir lo Impossible no sé què dic home està bé aviam una pel·lícula està bé és complidora diguem-ho així però però clar tampoc ho pensava bueno per exemple aquella pel·lícula del Clint Eastwood que parla dels poders ja sé que no té res a veure dels poders de la vida més enllà més enllà més enllà més enllà al principi sí però al principi sortia això també una mica Matt Damon sí i hoste li sabia fotre més punys que no pas a Lo Impossible sí no clar però molt més i tant en comparació el trobo su sete i aquí a Jurassic Park a Jurassic World el trobo su sete és que ho és sempre su sete inclús l'anterior que era Jurassic sí Jurassic World no sé què no sé què tenia tenia més mala llet sí perquè amb això dels dinosaures o sigui has de tenir mala llet sí molta mala llet la van fer el dimecres sí perquè al cap de la fi són depredadors són depredadors i el que fan és menjar paï i cagar no fan res més sí i aquests que fan i llavors clar no tampoc però és que aviam és que aviam Hollywood ha entrat amb un patró de guions sí que fa pena sí és veritat això és cert que fa pena sempre en una pel·lícula hi ha hi ha el bueno el malo i el dolor final sí senyor i d'aquí no els treus i d'aquí no els treus i t'ho expliquen 40 vegades i t'ho repeteixen perquè no t'ho oblidis i vinga va i això és difícil aquí la pel·lícula hi ha el bueno el venerable però con pasado malo el malo i el dolor final i llavors dius ostras aviam clar quan hi ha una pel·lícula veus que ja és com tot aviam perdó totes les de Marvel per aquí van però clar quan ja són superherois ja ho predisposa no? evidentment no ja és la literatura literatura clàssica grega que els herois hi havia enfrontaments i guanyava aquell guanyava l'altre això ja ja ve donat però una pel·lícula de dinosaures quan realment podia donar-li un punt de més jo crec que podia ser més agosarada dic coi solta els animals per tot el planeta i analitza les conseqüències i m'és igual ara fer un un spoiler però és que això ho fa al final tu ho deixa intuir al final dius què tio però si això era el que tu acabes de fer m'has explicat una història per mi vacua que m'importa on rava quan realment la història potent és la que a mi si no és el final clar i la farà un altre gacho cabron gacho cabron això no es fa o sigui per exemple abans ho comentava el Nacho la saga del planeta de los simios les tres últimes que han fet potser l'última per mi és la més fluixota però les dues primeres eren molt potents i és que no he vist cap em sembla l'última part de les últimes tres com a pel·lícula així d'entreteniment d'acció la primera sobretot està molt ben feta però molt ben feta seria la setena no, no inicia en la saga és una una reconstrucció un altre cop de tot com es comença a l'inici és com un no és l'origen de Planet of the City sí, l'origen és la primera sí, sí, sí t'explica com comença ah, vale, vale i les tres pel·lícules formen seria l'antesala de quan tu veus la pel·lícula de Charlton Heston sí, i la guerra i la guerra tu ves quan acaba l'última és quan començaria la del Charlton Heston no les hi vis aquestes bueno, al cap d'un temps començaria la del Charlton Heston sí, sí, sí jo les he vist començar aquestes sí, sí però no les hi vis no les hi vis sí, sí, sí no, val la pena no són grans pel·lícules però la pel·lícula d'entreteniment si està feta ja està bé està ben feta sí, sí, sí està ben feta però és que home, jo quan ho van dir dic, aquest home una pel·lícula d'entreteniment dic, bueno tinc ganes de per exemple tinc ganes de veure El Passajero del jove Collet Serra que és la darrera pel·lícula que ha fet amb l'Emnison aquest tio és molt bo perquè aquest tio li fot mala llet a les pel·lícules ja sé que no fa pel·lícules de de de cineclub ni molt menys però no, però va fer la Vuelo 51 es diria allò Vuelo no sé què allò era boníssim allò el de l'avió ara passava en un tren passava en un avió allò era genial aquella pel·lícula el tio és boníssim també fa una casilla a la Casa de Cera sí i algú el tio és molt bo és molt d'acció fa bé i això m'agafa l'Emnison una miqueta com de és un gran artesà sí, bueno com a actor fetitxe la Casa de Cera és aquella que és com de com de terror sí, és de terror que és un poble que és tot de no sé, sortia la Paris Hilton una d'aquestes aquesta no sé l'he vist i és curiosa però jo vaig veure una d'aquestes d'aquesta de l'avió hòstia, això era boníssim la de l'avió està molt ben fet vull dir que dius ostres, és que no no, no, en un escenari no respiraves, eh en un moment no n'estop no n'estop, sí no n'estop es deia aquesta pel·lícula et monta un clímax en quatre minuts sí, i em va encantar aquesta pel·lícula i dius, ostres doncs aquí el clímax no apareix per enlloc vaja a Jurassic World però mira que és fàcil crea un clímax, eh amb aquestes pel·lícules ja qui dirà que sí però és que aviam, aquestes pel·lícules si és que no si és que no és que aviam o és que els personatges que és el Chris Pratt dius este tio és que m'hable amb Dengue no, no, jo no quiero oír jo no quiero oír i a l'escena següent ja està yendo que va sortir a l'anterior sí ja va començar a sortir aquesta que l'han fet ara dos dies sortia a la Disney's Howard i aquest altre no hi ha un motiu que dius hòstia ha sigut una causa de força major la que l'ha portat a embrancar-se tot aquest citral no, no, no, no diu que no i després l'acte següent ja està allà dius hòstia que no que no que ja que no bueno doncs mira pel·lícula fallida ja està és el que diem sempre pot ser aprendre no, aprendre pel sac tampoc el orfanato pel·lícula fallida lo imposible aquesta pel·lícula fallida el monstre viene a verme és una xorradeta al final és un tio que té jo no sé per què un màrqueting brutal i s'inventen coses que la gent es desmalla del cinema passa perquè la menàvar fa pel·lícules de 3 al 4 o sigui fa pel·lícules de 10 a peres però també la menàvar tio a part del primer que va fer que més o menys elles hòstia però l'última fa que és com es deia redenció no sé què ja no l'hi he vist com es deia l'última era la clàssica quina clàssica la de la Marrobone no qui és el de Marrobone no això no és de la que va fer sortir la Raquel Weiss que feia de filòsofa va fer una altra després amb el Ewan McCre ostres com es diu aquest l'Esan Hopki i aquella que feia d'Hermione no sé com és d'ella redenció o reflexió o no sé què sí és veritat sí que era una cosa també que s'aguantava però claro i s'acabó sí sí abre los ojos i tal que estava bé bueno a mi em va agradar abre los ojos però em tira un punt surrealista molt noventera però bueno però aquest ha fet coses bones i de cop i volta ha tingut una baixada però és que l'altre agora estava bé agora estava acceptable és que l'altre no troba acceptable no trobes cap que estigui a l'alçada ni de la meitat que han dit i encara que passis del màrqueting ho veus jo imagino que té una percepció és una idea com molt americana és el fet d'un director espanyol que tingui una percepció americanuza l'estil Spielberg però descafeinat jo crec que és aquesta la idea bàsica perquè és el que veig jo veig un Spielberg però descafeinat al 100% perquè l'estil Spielberg encara tenia un punt espectacular parlo de les pel·lícules i és un gran director de Spielberg exacte exacte però jo crec que és aquesta idea perquè sembla volant associar-lo amb un Spielberg espanyol no sé per què i per acabar que es queden 5 minutets em carrego una pel·lícula no me la carrego no sé no sé què dir aquesta pel·lícula bueno és una que es diu Goat que hem parlat Cabra com deia el David que està vinculada amb pel·lícula és a dir pel·lícula amb germandat americana d'universitats aquesta cosa que dius bueno ja la cosa això ho hem vist moltes vegades hem pogut veure versions absolutament embugides de la salbóndiga sense remojo i aquestes coses vull dir aquestes coses molt americanes vaig veure porquis l'altre dia exacte coses d'aquest tipus que dius això l'avançant s'aguanta i en refereixo que això és la línia més allò xosquera més divertida i llavors s'han vist altres una mica així com allò telefilme domingo tarde en tenen tres coses d'aquestes i això pretén ser una pel·lícula que la vaig veure perquè va guanyar no sé què algo de los andens o de los espíritas no sé quina conya era jo parlant clar i vaig dir vaig a veure què és això perquè mira em va sobtar va xocar una mica la portada diguem el que seria el cartell que es veia com si una com una cosa bastant agressiva sembla com si estiguessin matxacant una persona estiguessin fent una mica com de bullying i tal vaig a veure-la bé amb una pàtina pretesament independent que és aquestes coses que fan aquest cinema que dius bueno cinema americà que vull ser independent però no aconsegueixo doncs és aquestes relacions no amb una amb una germandat la germandat no me'n recordo i no sé què i tal bueno en un principi és un noi que no no té ni les faccions ni el cos ni l'ànima de ser un dels d'aquests d'aquests triats de les universitats però en canvi el seu germà sí que és un dels germans jones del grup aquest un grup musical molt famós americà els els els jones brothers ell és el zack jones o sigui que és el guapito i tal exacte que és un d'aquests així i tal i llavors el germà és tot el contrari llavors arriben allà a la universitat el color que hi ha dins i resulta que el que en teoria és el germà tonto doncs no és tan tonto com sembla però ha de passar per tota una sèrie de novetades que són les famoses però novetades passades de volta per això el tema això de la cabra és perquè per exemple doncs han de cuidar una cabra i les amenacen que si no la cuiden bé o no sé què no se l'han de trincar parlant clar pobre cabra i bueno i els hi fan de tot però clar jo no li vaig veure ni el què de modernitat ni el què de l'esperit independent de la pel·lícula ni el què d'una pel·lícula comercial llavors bueno una pel·lícula nudina que va tirant va tirant va tirant que no té cap missatge sí el missatge és com te passes quatre pueblos com les novetades que se muere alguien dicho y hecho clar és aquesta la història però no sé no acabo de veure-li el què i per què li dona és que hi ha vegades no entenc per què hi ha pel·lícules que li donen aquests premis no sé jo no entenc per què d'Esquerre que hi ha pel·lícules sueca li han donat tot el que li han donat que es ve un tio pujat sobre una taula vegeu aquesta pel·lícula sisplau és que direu però vull dir jo encara que sigui mira jo no soc com tu tio no però allò sí que és masoca masoca total era la mitja hora per dir ala uf exacte quan aguanto i digues escolta'm el món de l'art m'agrada i el món del museu m'agrada doncs vaig a veure una pel·lícula amb un tio que porta un museu tipus Magba a Suècia a veure què m'explica no altra cosa també terrible que potser jo m'he perdut alguna cosa aquell dia estava jo en els mundos de llupi però aquestes pel·lis que no acaben de per què sí sí fa un minut per què no hi ha això per tant Goat doncs deixem-ho així vull dir una pel·lícula castellà que va triomfar i d'aquesta les novetades crudo que hem parlat aquí per exemple està ella que no és el tema central de la pel·lícula el tema central és un altre però ho vehicula bé i arribes i tal i les presenta d'una manera que dius és més interessant sí senyor crudo és més interessant molt més interessant que Goat és molt més independent ara que ho dius l'estètica és a dir una mica la percepció és aquesta la línia però crec que no és més acertada una mica extrema i una mica amb vísceras però jo com era secundari no me'n recordava tens raó crudo està bé crudo està bé s'aguanta val la pena jo m'ho vaig passar bé vull dir que no que és això però bé no és res ens queden res 45 segons per acomiadar-nos i la setmana que ve ens tornem esperem estar és l'últim dia estarem tots portarem la gent a les orelles ens volíem nuar però com no tenim càmera no ens nuarem ja està directament directament sí entrem així a l'estudi i puta inquireixa ja vinga no molt bé fiesta vegana fiesta vegana ens veiem fins la setmana que ve adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau