Babilònia del 23/3/2017 — Hitler segons Ian Kershaw, Incerta Glòria, Dog Eat Dog, El seductor, 100 metros, Piper, Potiche i l’exposició de Picasso (amb el cas Mili Vanili)

Resum general

Programa molt complet amb literatura, cinema, música i art. Es comença fort amb el doble volum d’Ian Kershaw sobre Hitler —una lectura clau per entendre l’ascens i caiguda del Tercer Reich— i s’encadenen crítiques i recomanacions de pel·lícules: la controvertida L’Hombre de las mil caras, la violenta i estilosa Dog Eat Dog, la nova d’Agustí Villaronga Incerta Glòria, el clàssic The Beguiled (El seductor) i la seva nova versió a càrrec de Sofia Coppola, el drama inspiracional 100 metros, el curt d’animació Piper, i la comèdia social Potiche. Entremig, un parèntesi musical amb la gran estafa de Mili Vanili i una ullada a l’exposició de retrats de Picasso. Tanca amb agenda cultural i un tast previ de Jo, Daniel Blake.

Temes principals i idees clau

• ### Llibre
• Hitler d’Ian Kershaw: Ubris i Nèmesi

Obra de referència que sintetitza i amplia la recerca prèvia de Kershaw en dos volums: Ubris (naixement–1936, consolidació del poder) i Nèmesi (1936–1945, guerra i col·lapse).

• Context i abast: història total del règim (no només l’Holocaust), amb gran rigor i estil pedagògic.

• Claus interpretatives: el sistema de poder policèntric i competitiu al voltant del Führer accelerà la radicalització.

• Psicologia del líder: indecisió calculada i ajornament de decisions fins deixar només l’opció més extrema.

• Desenllaç: fidelitat al relat històric del búnquer i l’apocalipsi final del Tercer Reich.

"El Führer donava unes línies molt generals… i a partir d’aquí els de sota competien entre ells."

• Mirall actual: advertiment sobre símptomes d’ultradreta i deshumanització en crisis contemporànies.

• ### Cinema
• L’Hombre de las mil caras (Alberto Rodríguez)

Valoració majoritàriament desfavorables:

• Falta d’implicació emocional i personatges "sosos" sense empatia.

• Estètica i muntatge sense nervi; guió adaptat percebut com a fred i d’“encàrrec”.

• Poc versemblant en recreació de figures reals i trames (Paesa, Roldán, política i tràfic d’armes).

• ### Cinema
• Dog Eat Dog (Com a perros salvajes) — Paul Schrader

Neo-noir criminal amb to tarantinià i segell propi de Schrader.

• Trio d’exconvictes (Nicolas Cage, Willem Dafoe) en espiral de violència i caos.

• Estètica potent: filtres, ritme, música 60’s/70’s i cops d’efecte.

• Molt violença explícita; per a públic avesat al gènere.

• ### Art
• Picasso retratista (exposició)

• Mostra centrada en el retrat i etapes primerenques (blava/rosa) i barcelonines.

• Debat sobre el Museu Picasso: gran a l’obra inicial, però amb forat en el període cubista d’“època d’or” en mostres temporals.

• ### Cinema
• Incerta Glòria (Agustí Villaronga)

Adaptació de Joan Sales que posa el focus en la interioritat moral més que en el front bèl·lic.

• Menys èmfasi que al llibre en la crítica religiosa; més polaritat de bons/dolents però des de l’ambivalència humana.

"La guerra, com més llarga, millor… perquè així es mor més gent" — una frase que ressona com a crítica a l’absurd i la crueltat del conflicte.

• Reflexió de fons: necessitat de construir un discurs compartit i no perpetuar només el retret històric.

• ### Música
• Mili Vanili: la gran estafa musical

• Cas emblemàtic de playback industrial ideat per Frank Farian (també vinculat a Boney M).

• Èxit massiu, un Grammy retornat i 80.000 denúncies de compradors; epíleg tràgic (suïcidi de Rob Pilatus).

• Sonorització: “Girl You Know It’s True”.

• ### Clàssic i remake
• The Beguiled (El seductor, 1971) i la versió de Sofia Coppola

• Don Siegel + Clint Eastwood: thriller psicològic en un col·legi de noies del Sud durant la Guerra de Secessió; erotisme, gelosia i poder.

• Atmosfera opressiva setentera, interpretacions sòlides (Geraldine Page).

• Remake de Sofia Coppola (Colin Farrell, Nicole Kidman): escepticisme sobre el to i l’ambient, pendent d’estrena.

• ### Cinema
• 100 metros (Marcel Barrena)

• Drama de superació basat en fets reals sobre l’esclerosi múltiple.

• Dani Rovira sorprèn en registre dramàtic; Karra Elejalde i Alexandra Jiménez aporten pes humà i humor mesurat; cameo de Maria de Medeiros.

• Reconeixement a l’Institut Guttmann (anomenat “Goodman” al programa) pel seu paper en la neurorrehabilitació.

• ### Avanç
• Jo, Daniel Blake (Ken Loach)

• Retrat demolidor de la burocràcia i la precarietat. Reacció emocionada i recomanació imperdible per a la setmana vinent.

• ### Curt d’animació
• Piper (Pixar, Alan Barillaro)

• 6 minuts de fotorealisme a la platja amb un ocellet aprenent a superar la por i a liderar el grup.

• Peça menuda però exquisida en narrativa i detall visual.

• ### Comèdia social
• Potiche: Mujeres al poder (François Ozon)

• Catherine Deneuve en una història d’empoderament: la “florero” que acaba dirigint l’empresa familiar.

• To juganer i musical (ecos d’8 femmes) i ressons de Belle de Jour; crítica als matxismes estructurals.

Agenda

• Exposició d’Antoni Padrós a la Filmoteca: curts experimentals i provocació dels anys 60–70.