Babilònia del 21/1/2016 — Homenatge a Bowie, "Rhum" al Lliure i marató de cinema: El fill de Saül, Truman, 45 anys, Howards End i O Brother
Salutacions inicials i obertura del programa amb diverses entrades tècniques repetides.
Primera pincellada de temes: es mencionen Full Monty, O Brother i Regreso a Howards End, destacant que han envellit molt bé.
Record a Bowie, repàs a les seves etapes (glam, 80s, última etapa avantguardista) i l’últim disc Blackstar; menció de la seva faceta d’actor i de la sorpresa per la discreció de la seva malaltia.
Crònica entusiasta de l’espectacle de pallassos “Rhum”: premis, ritme, humor per a tots els públics, arquetips clown, gags (telèfon enjaulat, duel de florete, brau de roba, Swimming Brothers) i ús de la veu enregistrada de Monti.
Explicació del programa Apropa Cultura: sessions adaptades i entrades subvencionades per a col·lectius vulnerables en teatres, auditoris i museus.
Anàlisi de la proposta formal radical (càmera a l’esquena, fora de camp i so) i del seu impacte emocional; context dels Sonderkommando i menció de reconeixements europeus.
Adaptació del còmic Bruguera amb Imanol Arias i Quim Gutiérrez; to d’acció canyí, cameos i nominacions tècniques als Goya.
Debat sobre el domini del tempo, la tensió i la violència explícita de Tarantino; expectatives sobre Los Odiosos 8.
Recordatori de Bowie com a actor i introducció de la cançó “Absolute Beginners”.
Tram amb música i cortinetes (“Gràcies”, “Fins demà!”, “Entre homes!”) sense contingut temàtic nou.
Comentari sobre el duo Darín–Cámara, el retrat de l’amistat i les nominacions als Goya.
Breu apunt sobre l’encaix d’El fill de Saül en categories de parla no anglesa i la dinàmica dels premis.
Exploració del plantejament entre documental i ficció, l’eix Dante/masculinitat/muses i l’estètica de distància visual.
Sinopsi (la carta i la xicota congelada), evolució emocional de la parella, interpretacions i debat sobre diferències en la manera d’estimar; comentari que el tram final pot allargar-se massa.
James Ivory adapta Forster en un drama victorià d’herències i classes; elegància formal, gran repartiment i bons diàlegs.
Odissea dels Coen al sud profund amb Clooney i Turturro; humor fi, escenes de sirenes i Ku Klux Klan, i banda sonora country mítica.
Tancament del programa i salutacions finals.
Promos i fragments diversos fora de l’espai temàtic principal.
Panorama del programa
- Episodi molt complet amb un homenatge a David Bowie, un bloc de teatre sobre l’espectacle de pallassos “Rhum”, l’iniciativa social Apropa Cultura i una àmplia ruta cinèfila que va de títols d’estrena i premis a clàssics imprescindibles.
"Parlem de cinema"… però abans, un somriure a la vida amb els pallassos.
Homenatge a David Bowie
L’artista polièdric
- Record a Bowie, mort als 69 anys per càncer, celebrant-ne la trajectòria musical i artística (també pintor i actor).
- De l’era glam i l’icònic Ziggy Stardust a una etapa més masculina als 80, i darrers 20 anys més avantguardistes i allunyats de l’èxit comercial.
- Referència a l’últim disc, Blackstar, i a la premonició del videoclip final.
Bowie al cinema
- Repassada a papers com “Merry Christmas, Mr. Lawrence” i a la cançó “Absolute Beginners”.
Teatre: “Rhum” (Teatre Lliure)
Un homenatge a Monti
- “Rhum” és un espectacle de pallassos premiat (2014), prorrogal al Lliure per l’èxit. Homenatge a Joan Montanyès ‘Monti’, amb ús de gravacions originals de la seva veu.
Humor per a tots els públics
- Ritme, agilitat i interacció amb el públic; capes d’humor per a nens i adults.
- Gags remarcables: el telèfon “enjaulat”, el duel a “florete”, el brau de roba, i els “Swimming Brothers” amb humor “mariner”.
- Arquetips clàssics del clown blanc/august i un joc meta entre dos augus a l’escena.
"Hay que mojarse" — lema recurrent que afegeix missatge al riure.
Inclusió i cultura: Apropa Cultura
- Iniciativa de teatres i centres culturals per facilitar l’accés a persones amb discapacitat, gent gran, col·lectius en risc d’exclusió, persones internes, infants i adolescents.
- Entrades gratuïtes o a preu reduït, amb sessions adaptades. Centres adherits: auditoris, museus i teatres municipals d’arreu.
Cinema: estrenes, premis i grans clàssics
El fill de Saül (Saul fia)
- Drama de l’Holocaust amb aposta formal radical: càmera enganxada a l’esquena del protagonista, fora de camp intens i disseny sonor colpidor.
- Tracta els Sonderkommando i una revolta; impacte més per la forma que per la violència mostrada. Recomanable per a espectadors exigents.
“Sense concessió a l’espectador”: la forma és part del cop emocional.
Anacleto, Agente Secreto
- Adaptació del còmic Bruguera en clau d’acció-comèdia: Imanol Arias i Quim Gutiérrez com a pare i fill. Cameos (Buenafuente, Corbacho), to grotesc controlat i ritme d’espionatge “canyí”.
- Nominacions tècniques als Goya (so, muntatge). Entreteniment si s’hi entra en el joc.
Tarantino: Los Odiosos 8
- Conversa sobre el tempo, la tensió sostinguda i la violència explícita de Tarantino. Curiositat per la pel·lícula coral, diàlegs extensos i espais tancats.
Truman
- Drama d’amistat i comiat amb Ricardo Darín i Javier Cámara (tots dos nominats). Retrat de l’amic lleial i pacient.
L’Acadèmia de les muses
- Joc entre documental i ficció: un professor teoritza sobre Dante, la masculinitat i el paper de les “muses”; aposta estètica amb ús de plans filtrats (parabrises, reflexos) i distàncies visuals.
45 anys (45 Years)
- Matrimonis a punt de celebrar 45 anys quan una carta anuncia que han trobat, congelada, l’antiga núvia d’ell. La parella trontolla entre maduresa i gelosia.
- Interpretacions de Charlotte Rampling i Tom Courtenay; debat sobre com estimen dones i homes, i un clímax final que divideix.
Regreso a Howards End (Howards End)
- James Ivory adapta E. M. Forster: drama victorià d’herències, classe i sentiments continguts. Emma Thompson, Anthony Hopkins, elegància i diàlegs de filigrana.
O Brother, Where Art Thou?
- Els germans Coen traslladen l’Odissea al sud profund: George Clooney, John Turturro, humor fi i banda sonora country icònica.
- Escenes memorables: sirenas al riu, Ku Klux Klan, i el trio convertit en fenomen musical accidental.
Idees clau que queden
- L’art pot ser popular i inclusiu (Apropa Cultura, “Rhum”) o radicalment formal i inquietant (El fill de Saül).
- Els clàssics (Ivory, Coen) envelleixen bé quan la posada en escena i el to són sòlids.
- El record a Bowie travessa l’episodi com a fil emocional i cultural.

