Babilònia del 20/2/2014 — Ibsen al Lliure, folk '61, Goya i Nebraska
Retrat en blanc i negre, de ritme molt lent, d’un ermità a la natura; proposta radical i no convencional. Estrena en una sala de Barcelona anomenada “Zoom Zike”.
El rostre del monument a Rafael Casanova s’assembla al d’un torero ferit d’una obra prèvia de l’escultor; conversa sobre la tradició taurina històrica a la ciutat.
Debat contemporani sobre veritat vs. interessos econòmics, manipulació mediàtica i definició del bé comú. Escenografia amb claveguera i direcció de Miguel del Arco.
Muntatge amb bones cançons i manipulació a dues intèrprets; record de la duresa de l’original d’Andersen vs. la versió Disney.
Festival Rachmaninoff amb Variacions sobre un tema de Paganini (virtuositat d’H.J. Lim) i "Xerazade" de Rimsky-Korsakov, amb l’arpa com a veu de la narradora.
Diferències de context en el camí a la independència; defensa del dret a decidir i lectura d’un article sobre monstres i cultura popular.
Record i lletra d’una cançó tradicional vinculada a la bugada d’hivern; apunt etnogràfic sobre treball i cant popular.
Transició del rock/doo-wop al folk de cançó social; el film retrata la fricció entre art i mercat i inclou secundaris poderosos.
Comèdia amb gags inspirats però trama i dispositiu (marc futbolístic i boda) poc versemblants.
Retrat d’una dona amb dolor profund, autolesions i dificultats de vincle. Càmera immersiva, Marian Álvarez premiada; conversa sobre trauma i TOC al cinema.
Road movie de David Trueba amb Javier Cámara; Beatles a l’aula, trobada amb dos joves i crítica amable a l’Espanya dels 60.
Breu tall de "Livin’ on a Prayer" abans del bloc de cinema final.
Viatge pare-fill per cobrar un suposat premi; retrat humà, tendre i crític sobre família i il·lusions, en blanc i negre.
Selecció de clàssics: Louis Armstrong (A Kiss to Build a Dream On), Fred Astaire (Cheek to Cheek) i chanson francesa (J’ai deux amours).
Panorama general
Un episodi llarg amb diverses capes: des de cinema d’autor i recomanacions de cartellera fins a un magazine cultural amb teatre, titelles, música simfònica, pensament i un tram final de cinema i clàssics musicals. Les parts més destacades són: Ibsen al Teatre Lliure, el context del folk del 1961 a propòsit d’Inside Llewyn Davis, i els Goya amb La herida i Vivir es fácil con los ojos cerrados, a més d’un comentari de Nebraska.
Cinema d’autor: Two Years at Sea (Ben Rivers)
- Documental en blanc i negre d’estil gairebé cinema mòde (eco de Flaherty) sobre un ermità que viu en absoluta parsimònia a la natura.
- Ritme lent, plans llargs i molts “temps morts”: proposta radical i no convencional, però suggerent per a qui vulgui provar llenguatges més experimentals.
- Estrena en una sala de Barcelona anomenada “Zoom Zike” (es comenta la dubtosa pronunciació).
Magazine Babilònia (arts i cultura)
Curiositat escultòrica i braus a Barcelona
- Anècdota sobre el monument a Rafael Casanova: l’escultor hauria reutilitzat la mateixa expressió facial d’un torero ferit d’una obra prèvia.
- Conversa sobre la tradició taurina històrica a Barcelona i la seva lectura cultural (sense connotacions polítiques en l’època).
Teatre: Un enemic del poble (Ibsen) al Teatre Lliure
- Sinopsi: un metge descobreix que l’aigua del balneari local és nociva, desfermant un conflicte entre veritat i interessos econòmics (amb l’alcalde, que és el seu germà), i el paper dels mitjans.
- La posada en escena (dir. Miguel del Arco) evita el maniqueisme: exposa ambdues bandes i apel·la a l’espectador.
- Temes clau:
- Bé comú: salut pública vs. prosperitat econòmica. - Majoria manipulable vs. minoria qualificada. - Pressió política i mediàtica; demagògia i manipulació de masses.
- Escenografia notable amb claveguera a l’escenari; debat sobre el paper i la perspectiva de la dona a l’obra.
Titelles: La sireneta (Igualada)
- Adaptació amb titelles de 80–100 cm, amb dues manipuladores i bones peces musicals.
- Recordatori que l’original d’Andersen és més dur que la versió Disney; el muntatge aposta per l’ambientació i la sensibilitat.
OBC: Rachmaninoff i Rimsky-Korsakov
- Festival Rachmaninoff (OBC) amb Variacions sobre un tema de Paganini (lluïment pianístic) i Xerazade de Rimsky-Korsakov.
- Solista H.J. Lim: virtuosisme fulgurant. Direcció de Pablo González.
- Xerazade: l’arpa com a veu de la narradora i diàlegs amb violí i fagot; música descriptiva i captivadora.
Conferència: Matthew Tree (Escòcia vs Catalunya)
- Diferències de context en els camins cap a la independència; defensa del dret a decidir i crítica a les resistències antidemocràtiques.
"Mary Shelley volia que el seu Frankenstein fos un tractat sobre l’educació dels homes..." (lectura d’un article seu sobre monstres i cultura popular).
Almanac del Cordill: cançó de bugaderes
- Rescat de la cançó tradicional “A rentar la bugada”; apunt etnogràfic sobre la bugada d’hivern i la cultura oral.
Cinema: folk i Goya
Inside Llewyn Davis (Coen)
- Context musical del 1961: transició del rock & roll i el doo-wop cap al folk de cançó social (Bob Dylan, Joan Baez, Simon & Garfunkel primerencs).
- El protagonista encarna la fricció entre art i mercat en una escena que encara no entén el canvi; secundaris memorables (John Goodman). Fotografia i posada en escena suggerent però continguda.
La gran familia española (apunt breu)
- Comèdia irregular: gags amb gràcia però temàtica i trames poc versemblants.
La herida (Fernando Franco)
- Retrat intens d’una dona en patiment profund, amb possible trauma previ, autolesions i dificultats per vincular-se.
- Posada en escena amb càmera molt propera i experiència sensorial d’angoixa; interpretació de Marian Álvarez, premiada (Goya i Concha de Plata).
- Debat obert sobre trauma, ritualitats i representacions del TOC i altres trastorns a cinema (referències a Coixet i altres títols).
Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba)
- Road movie lluminosa amb Javier Cámara com a professor que ensenya anglès amb Beatles i vol demanar a Lennon que imprimeixi les lletres als discos.
- Encreuament amb dos joves en fuga domèstica i social; retrat de l’Espanya dels 60 (repressió, autoritat a casa, despertar generacional).
"Que els hi han robat el futur" —frase clau que sintetitza la vulnerabilitat juvenil de l’època.
Nebraska (Alexander Payne)
- Viatge d’un pare gran (dèficit cognitiu) i un fill per cobrar un suposat premi: crònica humana, tendra i crítica sobre família i il·lusions tardanes.
- Blanc i negre elegant; galeria de personatges (inclosa una mare de contrapunt còmic i punyent).
Bloc musical de tancament
- Selecció de clàssics: Louis Armstrong (A Kiss to Build a Dream On), Fred Astaire (Cheek to Cheek) i chanson francesa (J’ai deux amours).

