Intus al Celler, Festival Beethoven 250, Bismarck, Diamantes en Bruto, Cool Hand Luke, Lectura fàcil, Un dia (Corea), Bienvenido al barrio i Cleopatra

Babilonia Com sempre comencem un dia més amb una oreta que té a veure moltíssim amb l'àmbit de la cultura i tenim com sempre ens acompanya la Rosa Alcalá Hola, molt bon vespre a nit El Jaume Vidal Bona nit, bon vespre David Montaner, a veure què dius Bona nit Bona tarda, no Bona vesprada, amb valencià Hauríem de fer com a barri sésam Hauríem de fer els moments del dia al matí, al migdia O el cerca lejos que també tenim Ara estic cerca, ara estic lejos De aquí no vaig passar Home, jo tinc un supercoco Clar, però autèntic amb el barret i tal Jo soc molt de coco No, no, que tinc a casa un supercoco Sí, sí, sí Jo vaig veure la rua de Carnaval de Sant Feliu que passa per davant de casa Ah, sí I va guanyar el nostre col·le Anda Ah, molt bé, molt bé Ah, molt bé Que anava a Pirates Jo és que estava fora Ah, molt bé Anava a Pirates Sí, sí, sí Jo estava a Sabadell Amb el teu Bona, igual, aquí parlant de la nostra vida És que, clar, la ràdio és la nostra vida Hòstia, no va veure també Ho haig enviar, eh, per WhatsApp Aquell nano que es va disfressar del paracaigudista Ah, és que caia a ple desfilada militar O sigui, amb el fanal incorporat És que té molt de... Però estàvem parits Aquest dies que fa gràcia, no? Sí, sí, sí No, no, perquè estava fet seriós, eh Vull dir, no era cap pantomim Era seriós amb l'uniforme I tal Amb el superapent Té la bandera aquí Bé, la disfressa de moda ha sigut el Satisfye Aquest any Ah, sí Sí, sí, sí Bé, i la caça de papel, també També, ah, també Sí, sí I també el coronavirus I com ho feien? Eren de color verd Amb una malla Portava una corona Al cap I aquí una mena com de virus dibuixat Ah, va I aquests eren d'això Jo també els veia Això és un coronavirus Ostres, molt bé Sí I el Satisfye Era, doncs, bueno Tota la forma I on està el foradet Se'ls ve el caparró El caparró, ja De la persona Sí, però molt simpàtic Bueno, mires el que hi ha Bueno, és això És carnaval, clar Exacte És divertit Clar, no s'adonen més moltes Bé, doncs, deixem el carnestoltes Perquè avui tenim moltes cosetes per parlar Comencem a parlar d'una exposició D'aquí del celler de Can Ginestà Que és Intus Amb el Jaume Sarraíma Que el Jaume ens ho comentarà Després la Rosa ens parlarà de música Però no de música qualsevol Són del festival Beethoven Aquí hi ha nivell, hi ha qualitat I farem dues tongades de cinema Una primera Que el David ens parlarà De un dit, el Bismarck Ja ens explicarà coses Al respecte Ja agraven les pel·lícules Sí, sí, sí Sí que és veritat Arran d'un dia que va anar a la piscina No, això ja ho explicarà No, no, no Diamantes en Bruto En parlarem d'aquesta pel·lícula Que a mi em va encantar Sí? Que tu m'has dit que has començat a veure-la Però a mi em va encantar Sí, sí Te la recomano I a més, bueno, ja ho explicarem Em va atabalar una mica a l'inici Ah, ja veuràs La leyenda de l'indomable El Jaume ens comentarà La Rosa ens farà un break Parlant-nos del llibre Lectura fàcil Que té un subtítol Que l'has de dir Que és molt xoc Morales Perfecte Ah, però el títol no és tot això No, no Això seria el subtítol Exacte El diré també Molt bé, molt bé I de cinema, doncs bueno Doncs veurem de tot A la presència ens donar temps Pararem de Bienvenido al barri La Rosa i jo Que l'hem pogut veure Sí Cadascú per separat I no barrejats Que aquí fora està El marit Que les coses com siguin El consorte El consorte Ah, el rei consorte Ara mateix El Jaume es parlarà de Cleopatra De Cleopatra, de l'Elisabet Taylor Parla, és del 66 Oh, vale, vale 66 O 67 66, no? O s'ho abans Allà, ara m'hi en balla 60 pocs era, eh? Ah, sí, perdona Sí, tens raó Sí, sí, sí I si ens dona temps Per una pel·lícula coreana Que es diu Un dia Un dia Sí, ja l'explicarem Perquè és una cosa molt curiosa I Jaume, tot teu Comencem a parlar de fotografia Com deia, que jo no vull res Ah Bé, doncs Estam veient aquesta exposició Aquí al celler de Can Ginestà El títol és Intus I el creador, doncs Carles Serraim Tot és qüestió de fotografies, eh? Però fotografies que Per una part són quietes Expressives Vull dir, d'una contundència Realment remarcable Sobretot pels que volem Volem Volem, dic Perquè jo també Em devinar la psicologia D'una persona Quan mira Sí Quan està distreta Quan allò Doncs aquí Trobareu aquesta qualitat Amb unes persones Tant homes com amb dones Després hi ha un apartat de nus Que també està molt bé I després hi ha una altra Que és aquesta part Que d'allò que diu Lintus Però Ah, no No és això Ah, sí Aquí al darrere Perdó Es diu Mirga Exacte Mirga I aquí estem Amb un treball de fotografia Francament rellevant Perquè, esclar Es tracta de combinació Persona fent moviments I l'aigua I els moviments Que provoca No? Que és això Això s'ha d'agafar Molt bé La veritat és que m'ha agradat molt I Jo recomano Que la veieu Perquè Sí No té desperdici Jo el poc que he vist Que quan entres Perquè he passat per davant I no he pogut accedir Però m'ho he vist per davant M'ha agradat moltíssim Les imatges que he vist Que són com unes noies Que estan de tors Mignues No? Vull dir cap a un costat I tal No? El que deies tu Té una textura així És un blanc i negre Una miqueta peculiar No? Sí, sí, sí Blanc i negre No hi ha color Exacte I una sensació Com de No sé D'una proximitat Amb el focus de la càmera No? I I aquesta manera Lleugerament A veure Com entenem el concepte Una mica com decadent És a dir No? Vull dir Hi ha una elegància Però no és una elegància No és una elegància De Oh! De fotografia D'aquestes De disseny I tal No? Sinó que és una cosa així Com molt natural I a la vegada Depèn de quin element Veus com Que no estem parlant De figures Que són Ni guapíssimes Ni amb uns cossos perfectes No? Vull dir És propagandística Exacte És seriosa Exacte I té aquest cop expressionista Per un costat No? I per un altre Doncs així una miqueta Però no he pogut aprofundir gaire Però m'ha fet molt bona pinta Les fotografies Està vist aviat Això Sí, sí, sí Ho sé Però d'una manera molt senzilla La veritat és que molt bé Molt bé Fantàstic Doncs bé Passem a parlar de música Del Festival Beethoven Rosa Música A veure què tal Bé, és el Festival Beethoven És el que s'està fent No només a l'Auditori Que és on vaig anar a veure aquest concert Sinó, bé També s'està fent Al Palau de la Música A tot arreu Perquè s'està commemorant Al cent No, cent anys, no? Quan era? No me'n recordo Molts anys Sí He tingut un lapsus Molts anys Del 250 aniversari Del naixement I que sí Del Beethoven Gràcies, David I bé Al cap de setmana L'Auditori Ha fet un repertori Els tres dies Que fan concerts Que és divendres, dissabte i diumenge Dels concerts Per a piano Per a piano i orquestra De Beethoven El divendres Van fer el número El 3 i el 5 Sí No, perdó Això va ser diferent Divendres va ser El número 2 El 4 i el 3 Dissabte Els concerts Concerts número 2 Exacte Perquè no repetien Així com a l'Auditori Fan la programació I la van repetint Cada dia Divendres, dissabte i diumenge En el mateix concert Aquesta vegada no El que han fet Eren els concerts Diferents Els concerts Per piano i orquestra Com que són 6 o 7 Són 6 Llavors el que han fet Cada dia Et tocaven 2 o 3 concerts Nosaltres vam anar dissabte Que era el concert número 1 I el número 5 Tots són per piano i orquestra Amb la singularitat Que el mateix pianista El solista El pianista És del director mateix De l'orquestra En aquell moment Llavors és molt xulo Perquè a més És un pianista De renom internacional El senyor Es diu Rudolf Baswinder Ja té 74 anys Pràcticament I és un prodigi Perquè toca Sense partitura O sigui Ell va allà Està dirigint L'orquestra El seu a la cadira Del piano A la banqueta I està dirigint Amb les mans I bueno Quan li toca Amb ell Actuar Doncs continua Tocant ell Al piano Sense partitura Se sap de memòria Tot els concerts Clar Porta molts anys És un especialista Amb Beethoven Llavors la música L'orquestra No era exactament No era de cambra Vull dir Era tan petit format Però eren Relativament pocs muxis Eren 54 músics Sobretot de corda Violins, violes Contrabaixos El piano també és de corda I després Sí que n'hi havia Dotxa de vent Algunes flautes Flautes traveseres Fagot I de percussió Només un Un timbals I ja està Perquè clar Són concerts Molt suaus Molt de d'agio Molt d'alegro Són molt macos Els dos que nosaltres Vam sentir Són molt macos Els altres també El primer El número 1 A Beethoven El va composar A Viena L'any 1792 Això sí que tinc aquí La nota Això és Que va ser Quan ell va marxar Allà a Viena Per estudiar Amb Hein D'acord? Encara estaven tots Molt influenciats Per Mozart Totes les coses Totes les peces Que encara es Composaven Es veia Molt clarament Encara la influència I aquest no Aquest també es nota Però ja comença a notar Que Beethoven Ja té una Personalitat pròpia I que ell ja comença A introduir Moviments diferents I una personalitat Una empremta pròpia I el cinquè El cinquè era Jo Vale Si jo sento bé Em diuen No, no, no És el concert número 5 Ah, l'has posat Vale Aquest és El número 5 És molt conegut Perquè a mi li diuen Emperador Ah, vale Ja no només Se li coneix pel número Sinó pel nom Emperador És molt maco És preciós És per tenir-lo Posat tot el dia Si cal Perquè té molta vida Aquest el va escriure El mit 809 I el va estrenar Privadament a Praga El seu dedicatari Que va ser O sigui Li va dedicar A l'arxiduc Rudolf Que era el fill petit De l'emperador Leopold II I a més Era alumne I mentor De Beethoven Vale I el va estrenar Amb Beethoven mateix A la batuta Vale Aquest concert És molt conegut És un dels més Més coneguts De l'emperador El número 5 És el número 5 Que s'endor Però no És Amb i Bemoll Major El número 5 Sí Val molt la pena Bàsicament és això És que Què més has de dir És que escoltar el concert I escoltar-lo I disfrutar I gaudir-lo I ja està És que no pots No pots dir Salta la vista Salta les orelles A les orelles Sí, sí No, no Jo a casa tinc Tinc una col·lecció De música clàssica A més són concerts I tinc un bloc De Beethoven Que de tant en quant Me'l poso en bateria Ta-ta-ta-ta-ta Quan estic fent coses Allò una mica concentrat I em va És potser Del que més m'agrada Deixir de la música Més clàssica Diríem De la línia Més i aquests tenen una durada molt prudencial perquè són entre 35 minuts 34, 30-40 com a molt és molt assequible que no et cantes és una composició molt rodona la tenim de fons ha costat però ha pregut has trobat no, no s'ha costat com sempre la tecnologia que quan funciona bé i tot està a punt és una meravella i quan no fa patir una mica és el que tenim molt bé, doncs passem de la música al cinema un di d'Albismar Albismar, pobre, ja era mort és que m'estic recordant el que ha explicat el David que no ho explicarà en públic, evidentment l'estic buscant perquè l'expliqui però no m'ho explicaran, no el picaré explica'ns la pel·lícula, home, que és broma és una pel·lícula anglesa de l'any 60 amb blanc i negre la que vaig veure jo doblada amb llatino-americà castellà i llatino-americà però bueno, li donava el seu aviam, nosaltres recordem que quan érem petits moltes pel·lícules eren doblades amb llatino-americà sí, sí, sí quan hi ha Las Calles de San Francisco i tot això ho anava com ella i ja està i bonança sí, boi, això, tu ja m'ha agrandit aquello hola, fasca, aquí venga bueno, estic més centrada és nota, és nota centra també bueno doncs és el director Lewis Gilbert 3-4 anyets no em sona de res Lewis Gilbert director anglès no sé, no sé què és potser sí, campanes però no Dana Winter que era una actriu molt guapa el Kenneth Moore Carl Monner Lawrence Naismith i bueno i a casa seva els coneixeran la resta sí, perquè els primers tampoc són gaire coneguts bé per qui no estigui dut xo en la matèria el Bismarck no l'emperador sinó no el canseller sinó el vaixell el vaixell va ser un nou vaixell creat va ser un curiassat creat pel ah, jo pensava que no som marí no, no, no no som fi de la broma vaja era un curiassat construït per l'armada la Kriexmarin l'armada nazi bueno, en Alemanya i a partir d'aquí doncs diguem-ho així va ser el vaixell més brutal que en aquell moment d'aquesta categoria que s'ha construït mai potser n'hi ha hagut alguns altres més potents però però aquest era una bèstia és que veus una foto frontal i dius ostres que bé em plego amb una mala cosa era una mole amb uns canons bestials i perquè en aquell moment fins a aquell moment la flota més poderosa i tot i així ho seguia sent era la flota anglesa es pot dir des de des de les guerres napoleòniques Anglaterra va agafar l'empoderament del mar i no el va deixar fins acabar la Segona Guerra Mundial que en els Estats Units òbviament la va superar però no era inclús avui dia no és de menysprear la flota la flota britànica a nivell a nivell de poder i en aquell moment tampoc però aquest vaixell se l'esportava i juntament amb aquest i un altre que es deia el Prince Heguen o alguna cosa així doncs el van botar el van botar aquest vaixell i van fer un recorregut pel Mar del Nord l'àntic Nord per a veure que anaven destrossant i realment d'un sol tret van enfonsar un vaixell un altre destructor la perla o sigui la joia de la corona de l'armada anglesa el van ensorrar a la primera això els va inflar els fums i l'ordre del Winston Churchill va ser enfonseu aquest barco costi el que costi i va ser tots per ell sí això també va demostrar posteriorment que la guerra dels recorreguts i dels destructors doncs ja estava finiquitada a partir d'aquell moment el poder marítim passaria a un altre tipus de vaixell com eren els portaavions perquè fins a la primera guerra mundial i tot peria d'entre guerres diguem-ho així no hi havia una una nova arma capaç de de carregar-se vaixells com era l'aviació a la primera guerra mundial l'aviació era més era més terrestre de corta volada no? de combats aèris i moltes vegades eren eren duels que no no no van resoldre l'esdevenir de la guerra sinó eren simplement com com duels cavallerescos entre entre cavallers no? substituint el cavall i les llança per dos avions no? hi ha una pel·lícula que està molt bé que es diu Fly Boys que si la podeu veure els nois que està molt divertit els nois que volen sí, sí els nois que volen i és de la de la patrulla la Fallet de l'època i parla de tots aquests duels amb els seus oposats alemanys i està molt xula amb els aviadors està molt xula sí està molt xula i en aquest cas a nivell de vaixell doncs van obviar que els avions poden tirar torpedes i un torpede va picar va esclatar justament el timó d'aquest Bismarck obligant-lo li va rebentar el timó i el va deixar fixa no podia moure per tant el vaixell estava obligat a navegar en cercle clar un vaixell que està obligat a navegar en cercle és que els altres barcos es posen a distància potencial i és un tiro al pat tiro al pato vinga ara passarà per allà a més sabem per on passarà perquè va donant voltes pam i esclar el van a maixacar ostres el capità el capità del vaixell del Bismarck diguem-ho així per per dir que no li havia ensorrat el barco el va fer ensorrar ell perquè el barco s'hagués ensorrat igualment però va dir no no jo l'ensorro i per dir que no me l'han ensorrat i el va fer el va fer inundar les bodegues i el va ensorrar i aquí es va acabar aquí es va acabar el poder marítim a nivell de vaixells eh de la marina Alemanya diguem-ho així que a nivell de submarins van donar molta més guerra encara sí sinem més famosos per això sí o almenys eren coneguts però bueno van ensorrar milers i milers milions de tonelades de vaixells i van posar amb cert perill la integritat i la supervivència de les illes britàniques sobretot a nivell de subministrament perquè bé fins que bueno van optar tàctiques de de de o sigui de transportar mercaderies amb convois i això els van protegir bastant molt bé molt bé interessant la pel·lícula no he explicat més a nivell electoral perquè la pel·lícula és molt simplona és la parla de l'esdevenida de totes la totes les decisions tàctiques i que que s'empreava aquí per exemple una altra pel·lícula perdoneu que m'enrotllo una altra pel·lícula que que està bastant millor per mi és una que es diu Torpedo amb el Clark Gable i el Bart Lancaster sí sí sí aquesta també és antigua i ja sí però aquesta ja et parla de la vida interior dels submarins sí també peinacanes no però són pel·lícula ja direm a on no són pel·lícules jo no sé jo les quede vista perdoneu són pel·lícules que abans feien per la tele normalment avui dia tots aquests films s'han obviat i jo els veia molt el meu pare i gaudíem molt veient aquests films sí era una època diferent era quan feien pel·lícules xulíssimes per la tele feien pel·lí feien teatre jo recordo per exemple i només amb dues cadenes de televisió el Sargento York del Gary Cooper ostres m'ho haig passat però és que era un concepte d'acció diferent era com una acció més determinant no ara és una acció com vinga va tot ha de ser vinga destroyer trencar, matar perdó eh tot ha de ser orgasme exacte sí sí sí abans no abans era havia el seu moment de clímax i ja està només n'hi havia hagut d'orgasme sí ara és tot continu sí sí sí és un satisfayer ha de ser sempre dalt si m'anava d'un exemple ja me'l callo ja hi ja nos hemos ido autocensura sí sí molt bé perfecte doncs res bueno perdona per la setmana que ve és possible perquè tinc pendent de veure el tiempo en sus manos aquesta que em va recomanar la va recomanar la semana pasada sí sí a veure com el mundo no el tiempo el tiempo del Rod Taylor sí sí d'aquell que construeix la màquina del temps i se'n va 80.000 anys endavant molt xulo molt bé doncs anem a parlar de Diamantes en Bruto la banda sonora més rara que m'he tirat jo amb els últims anys no és que sigui rara atabala atabala és que no concorda amb el que passa és com tot estrany no? vull dir és com una mena d'evàngelis jo he vist un tros al començar i és que això passa a tota la pel·lícula hi ha uns coros que dius per què apareixen aquests coros perquè al mig és la banda sonora més anacrònica o més asincrònica que he sentit en els últims anys en una pel·lícula sincerament a més no li pega res al que seria el concepte potser vol fer referència en el món de la música tecnopop és cert que aquests elements és com una mica aquesta sensació de brillantor a lo millor de les cares dels diamants que potser vol jugar aquesta idea aquests elements una miqueta més lluents de la música tecno que és una cosa que sí que s'ha parlat alguna vegada és això són uns cors estranys i això deixa'm que una mica us expliqui i a partir d'aquí ja per on anem a parar és una pel·lícula sorprenent per una altra banda jo és de les pel·lícules de l'últims anys que m'ha posat més nerviós sí em posava nerviós però per una sèrie de coses jo estava patint tota l'estona primer pel personatge segon per la càmera em refereixo com es mou l'espai vull dir quina manera d'enfocar quina vegades quins moviments que a vegades és una mica com dient què passa aquí vull dir que una mica trastavilla aquesta manera de fer però sobretot ell que és un desgraciat no puc dir una altra cosa amb totes les paraules fill meu però com et metes en esos embolaos vull dir jo jo soc molt patidor insisteixo no és recomanable perquè hi ha gent que home no és que siguem virtuosos tots ens equivoquem i tenim els nostres pecats i aquestes coses però ostres aquest la foto no darrere l'altre saps tu que ets pagant si no evidentment aquí ja que deixen estrellats exacte a veure bàsicament és Adam Sandler que està en un registre desconegut no fa en cap moment broma estem parlant d'un personatge seriós és una pel·lícula molt ben qualificada per cert li han donat premis però una mica més independents que no evidentment Òscars i tal i ben qualificada com a tal el director són dos són dos senyors que es diuen es diu Ben no me'n recordo com és l'altre que es diu Safdi és una qüestió de Netflix estem parlant d'una producció de Netflix i a partir d'aquí al principi quan vaig començar es diu ui això per on va però a mesura que va creixent la pel·lícula va creixent tot el que està passant simplement la primera imatge que veiem és allà a Etiòpia que estan amb aquests aquests treballadors del diamant que tenen condicions terribles troben una mena de pedra un opal que és molt únic i tal que a partir d'aquí això entra al mercat negre mai millor dit i llavors aquest que és un venedor de joies jueu exacte és important perquè apareixen comentaris a banda d'antisemites lògicament algun comentari també al respecte de la família apareix un bueno una setlla de coses qüestió que ell té un negoci de compra-venda de joies i ell et creix porteres a més tots vesteixen per unos perrucos uns rellotges una cosa hòstia mal gust però sí sí i a més la botiga és angoixant perquè llavors entra la gent i què passa llavors entren raperos entren així gent negra jugos de bàsquet nègres aquells que van amb 3 quilos de cadenes al coll i es criden i ell no para ell és constantment ell és una màquina pa pa pa pa no calla i tal no sé què i venga no sé què i a més té un problema que a banda que li agrada aparentar i tenir és l'udòpata però l'udòpata no deia m'havia de gastar 50 euros a les màquines o al bingo que això ja es pot ser problemàtic depèn de quin nivell no no vinga 120.000 euros a un partit de bàsquet no dòlars no dius comor clar jo em moro és que és terrible perquè estàs vanyant tu el partit amb ell i estàs amb un atac de nervis perquè dius ostres no clar perquè és la situació se li en van se li en van i d'això arriba amb una voratge que evidentment d'aquests mafiosillos de tres al quarto però alguns que s'ha de tenir en compte per mig la seva relació amb la seva dona que ell té relació amb una altra noia és que és tot plegat és que és un desgraciat és vull dir desgraciat en moltes coses que ara no vull entrar com a tal és una persona que és l'udòpata que també és una cosa que s'ha de tenir en compte però a veure molt seriosa però clar aquí és la visió que ningú li diu res és que fins i tot la pròpia noia que és la nova parella que té ell vull dir l'ajuda a fer aquesta aposta i diguis home no et gastis això perquè t'estan perseguint per matar-te clar és que deu diners a tot Déu i en canvi s'ho gasta amb això clar és terrible li foten de banda sense tenir-los és perquè està enganxat és que és un problema és una edició al joc clar però ho té pot saldar els seus deutes però com vol tenir més llavors es posa amb aquestes coses és que pensen que guanyaran clar pensen que guanyaran i llavors què passa aquí tens temps però clar evidentment s'ha de veure fins al final perquè fins els últims dos minuts que dius oh coi cau en tot plegat no sé què m'han fet petit per tot això però i llavors dius mare de Déu Senyor és que no puc dir-ho perquè m'estrosso la pel·lícula totalment però de debò vull dir si voleu passar dues hores de nervis veieu la pel·lícula és que destressa fins l'avorriment jo estava veient amb els meus fills i van acabar cridats dels nervis que vaig agafar no no que no vegin els nens no al principi quan està allà quan està veient les vitrines jo per a cosa s'ambienta no no aquí ja no i la cosa se'n va una mica més cap a dalt cap a dalt i arriba límits una mica més sospitats però ella està magnífic Adam Sandler està molt bé està d'Òscar ja t'ho dic com a punx d'ronglò sí sí sí exacte jo recomanaria vull dir jo l'hagués posat dins dels Òscars aquest any no sé si serà per l'any que ve aquesta pel·lícula no tinc ni idea no sé quan s'ha estrenat però molt bé molt bé i és una estètica diferent aquesta música que acompanya estranya hi ha unes certes maneres de representar jo m'ha semblat molt interessant molt interessant però raro no sé si va a veure val la pena bueno sabeu que és un problema l'edició al joc actualment hi ha molta gent amb aquest problema està clar jo no parlo de manera frívola ni molt menys però el que genera és una sensació de total descontrol és a dir ell controla ell creu que controla tant el seu espai que no el controla i ningú li està dient res i està acompanyat per dir però què estàs fent m'entens? ningú li diu res això és el més peculiar entre els joves també nosaltres estem fent a la feina fem ja xerrades amb els instituts i així amb això de les cases d'apostes amb el tema que es diu és un taller que es diu què t'hi jugues i és precisament sobre el joc online perquè hi ha molts nanos que s'estan enganxant sí perquè a més a més et donen diners perquè comencis a jugar exacte donen una bonificació 20 euros 100 euros perquè t'enganxis suposo que amb fred tu comences a posar quartos i a més és que és molt fàcil accés perquè tu estàs a casa amb un ordinador amb una tablet i ja pots entrar és superaccessible llavors és un problema però en el cas aquí no és tan habitual a Catalunya no és tan habitual a veure com queda al final la llei perquè sabeu que ara és el Ministeri de Consum i Joc exacte a veure perquè en un principi volien limitar la publicitat de Joc i Apostes a partir només a partir a les 11 de la nit de la una de la matinada no de les 11 i ara no ara diu que també en l'horari també quan es facin esdeveniments esportius que també es podran fer anuncis que aquí hi ha molts interessos a darrere aquí algú s'ha de posar fort i dir no tu primer són les persones clar però si entrem també partim de la base que hi ha loteries de l'estat i la 11 tot això ja són també apostes són campanyes neutres és a dir campanyes que no fossin emotives s'ha de fer aquesta educació i s'ha d'ajudar però el que volíem fer no s'enganxin que siguin conscients els riscos una cosa és comprar una butlleta ni que sigui per internet que pots comprar butlletes també de la 11 i tu t'has d'esperar el sorteig clar però això això és joc encara això és joc dinàmic sí i és instantat i la pèrdua o la pèrdua que sobretot és pèrdua pot ser apostes però també pot ser partides de poc està molt bé aquesta ja està molt bé una psicòloga una psicòloga que treballa a l'hospital de Mataró i precisament està al departament d'addiccions al joc online clar o sigui ja tenen aquest departament creat el que sí que ha dit el garzón és que el ministre exacte el ministre de consum i joc que es prohibeix a persones famoses que facin promocions d'aquest tipus d'això i que també l'element sentimental vull dir emocional exacte és a dir que siguin coses neutres compra un bitllet de loteria punt i que es prohibeixi la incitació al joc de juga juga a veure com queda a final l'avant projecte perquè des que es comença a adaptar fins que el tema queda després s'ha d'anar a Europa també perquè Europa dona el biciplau després s'ha de venir aquí i llavors l'han de provar ens podem anar a l'estiu l'element internet és una cosa global és a dir si no apostes aquí apostaràs en una casa d'apostes en un link americà per tant això no es podrà erradicar no internet és molt difícil no però jo sempre hem d'anar molt per la línia de l'educació també i de la informació de dir mira hi ha tot això penseu a veure hi ha eines també eines psicològiques i eines emocionals per intentar no caure en això el que s'ha d'eliminar són les cases d'apostes que aquí no és molt habitual a Catalunya però és molt habitual a Andalusia a Castell i tal a Madrid és el que té en un barri exacte vull dir que hi ha col·les i al davant una casa d'apostes i són nens menors d'edat que els accepten entrar i tu pots jugar-te un euro allà dins a no sé a qualsevol cosa apostar jo què sé el partit que estan fent ara o no sé què apostar a coses que poden ser molt genèriques des d'un partit de futbol a una màquina a tregar perres al casino d'allà al casinet el que sigui ara sortirà això sí sí sí i si això guanyaràs a comptes d'on guanyarà cinc a Madrid estan sortint al carrer ja els veïns d'aquest barri ja dic no sé si és la Vapiés i molts nens menors que estan sortint al carrer perquè estan a profil i feren molt les cases d'apostes i a l'an de l'escola i sense el límit i la gent està allà però en peu de guerra jo no sé si en altres comunitats però Catalunya ho té prohibit em sembla que no n'hi ha a Catalunya jo no he vist mai una casa he vist cases d'aquestes de joc vull dir de tragaperres de tragaperres i tal però de cases d'apostes d'aquestes és un saló de joc jo no he entrat no sé ben bé què fan allà jo quan vaig veure també vaig allà al carrer Palai al final hi ha una casa d'aquestes de tragaperres molt grossa saps on està el McDonald's això és més aviat com un casino però aquestes cases d'apostes és més fàcil és allò que dius ara que em queden dos euros i tal no sé què llavors a partir d'aquí es poden fer apostes de tipus llavors hi ha molta gent jove menor d'edat adolescent de 15, 16, 17 anys que els deixen fan la vista gorda i ja són potencials odòpates esclar és el que tenim Jaume La legenda de l'indomable vinga anem a buscar La legenda de l'indomable jo penso que l'indomable que és el Paul Newman ja la recordeu aquesta pel·lícula cabut aquest eh? un cabut eh? sí sí però és un cabut que acaba donant-te una una visió molt interessant és a dir ell ell és un home que esclar s'enfronta amb tots els que té a davant o sigui els que van per dir-ho d'una manera no? que són uns militarots que bueno que funcionaris bueno però sí però val funcionaris això policia funcionari del qual doncs el maltracten molt però fixa't jo crec que el que és més important d'aquesta pel·lícula no és tant allò malament que que li fan passar sinó més aviat de la manera que els companys d'ell doncs l'admiren no sé entre ell que és així i la policia que actua com actua és un mite el tio és uns collons de toro el més llançat el toricot els collons home no és un tio molt estimat precisament perquè té molt de carisma perquè té un carisma enorme sap viure que això es diu de moltes persones també aquest sí que sap viure tio no no tinguis per por sí sí és viure el present això viure el present i llavors hi ha un tros al final i vull acabar amb això acabar vull dir del tema aquest que l'altre li diu com ho vas calcular això i tal perquè ell arriba a un punt que la seva capacitat de patiment ja no ja no la té ha perdut ha perdut perquè està insensible sí sí l'han sotmès i es transforma en una mena de servent de servidor vaja de tot el que li demanen però en el seu interior hi ha el punt aquell de dir però jo soc igual eh vull dir encara que actui d'una manera tan així no i aquesta o sigui tan així tan desmesurada i poca vaja poc pensada llavors el que és interessant és de la manera que actuen els seus companys també no quan veuen que ell demana perdó es posa a plorar i que no li peguin més que tal llavors els seus companys el menys tenen el el diuen que no que tu això no mai home a tu et teníem pujat fins a dalt de tot no però el jo el que el que penso que és interessant aquesta pel·lícula és precisament perquè veiem els que estan amb tu que a vegades són els pitxors els que no estan amb tu que són els que els que t'obligaran a tot fins a fins a menjar-te del tot no? vull dir perquè realment s'almengen amb ell ja no té capacitat d'aguant perquè li fan fer un forat quan l'acaba de fer li tornen a dir no no però és que això ho has de tornar aquí i a més a més li peguen llavors arriba a un punt i amb això voldria destacar com són els castigadors les persones que estan en llocs com aquests que tu deies com són i com en definitiva acaben dominant la voluntat d'un altre i llavors amb això el que aconsegueixen és que tots els altres passin pelar-ho passin clar perquè és arribant a la decepció i l'avisen diu a la propera que t'escapis perquè s'escapa diu et pelarem i punt vull dir nosaltres tenim o sigui els drets humans aquí no no existeixen sí i llavors a qui s'escapa i envia postals des d'on està el tio bueno això és un tocatge sí llavors la primera vegada representa que s'escapa llavors doncs els envia un diari i està amb dues xavals va llavors aquest és el nostre però és que és un altre detall de com funcionem com funcionem comunitàriament clar com a grup vaja i llavors allò és clar hi ha un moment en la pel·lícula que quan ja està així desinflat i que ja no val un duro vaja perquè l'han guanyat doncs llavors van agafant la revista i les tripen i van dir no me'n parlis mai més tot el que acaba molt bé no us explicaré com és el final però acaba molt bé perquè és la la vergonya humana de tenir persones que en lloc de ser formadors perquè no hi hagi persones com aquesta que probablement no ho podràs evitar mai no hi malancar doncs el que fan és tot el contrari i vaja vull dir encara ho provoquen més sí sí molt bé molt interessant estàvem escoltant la banda sonora de la pel·lícula de l'Aloge això està ambientat als anys 20 als Estats Units sí a l'època de la depressió jo diria que sí el que passa és que en tot cas deixa'm un moment que jo ho miri té pel·lculotes aquest senyor jo recordo una amb el Henry Fonda que era la casta invencible sí una família que es dediquen a talar a talar arbres també també està molt bé aquest film no tampoc no són pel·lcules que és el típic no que del Paul Newman no tinc tot el que he fet però d'aquest realitzador que que és el el d'això el Robert Rosen no com es deia el Robert Rosenberg que es diu el que passa és que no me'n recordo ara del nom eh bueno això Rosenberg bueno és el Rosenberg aquest senyor estava relacionat amb amb la d'això que era de bruixa la nou nou que jo sàpiga no almenys no he llegit però estava relacionat a nivell estètic i a veure evidentment a nivell de contingut no hi ha cap dubte només amb el que us hi he explicat ja queda clar relacionat amb l'expressionisme alemany és molt dur sí ostres és molt recurrent tot el que ell planteja com a estètica i el resultat és molt potent molt llums i ombres sí que me'n recordo sí sí és molt potent molt aprofito per dir que els dimecres del mes d'abril maig i juny farem al cinema expressionista dadaïsta i surrealista uña publicitària juny a Can Ginestà juny bueno abril, maig i juny aquests tres mesos vull dir perquè la gent ho sàpiga a les 5 de la tarda molt bé a palla de fotut i gratuït d'acord ja podeu venir ah sí, gratuït no, no, no gratuït a la cunyà no, no el curs no el curs és una cosa d'això si l'ajuntament no, no són 25 euros al mes això que està molt bé no és car està molt bé està molt bé bé, doncs passem ara fem un petit parèntesi per parlar d'un llibre que la Rosa ha llegit que es diu Lectura Fàcil Lectura Fàcil és el títol però té com a subtítol i a més ho posa ben gros aquí amb Rosa ni amo ni dios ni marido ni partido ni de futbol ole, ahí en na ni de futbol ahí en na bueno són de feminista això és de home no, que va no, que va que va és el poderío bueno vamos a acabar aquí i aguantar no, a veure és una descoberta és una escriptora que es diu Cristina Morales sí Cristina Morales és jove és molt jove va néixer l'any 1985 a Granada el que passa és que està vivint aquí a Barcelona a Granada és paisana meva són paisanes molt bé jo soc de Guadix ella és de Granada licenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialitzada en Relacions Internacionals té algunes altres novel·les jo de fet ja havia començat bueno, vaig llegir la meitat d'una novel·la que es diu Terroristes Modernos que és molt potent és molt potent era, no sé al segle XVII o XVIII amb molts personatges amb una història així una mica complicadeta i tal que jo estic quina potència per ser una persona tan jove em recordava una miqueta jo no he llegit gaire coses del Pérez Reverte però bueno aquest tipus així de novel·la com històrica i tal i dic ostres molt potent té un domini del llenguatge impressionant i de la narrativa però però pa morir una passada per ser una persona tan jove després té altra cosa com males palaures i després ja la següent és aquesta de lectura fàcil lectura fàcil és Premio Herralde de novel·la i Premio Narrativa de novel·la Déu-n'hi-do o sigui que no és qualsevol cosa a més a veure l'editat anagrama que anagrama també el que edita és d'entrades no, no és seriós anagrama té qualitat i és seriós sí, sí bueno a més ella també va tingut per exemple va tenir una beca també d'escritura de Montserrat Roig que es deia de la Fundació Han Nefkens i també una altra de la Fundació Antonio Gala per a jovenes creadores o sigui de bo que és una és una descoberta a veure és molt transgressora el most transgressora és molt políticament incorrecte això mola molt és políticament incorrecte perquè es fica amb tot vull dir amb tot des de l'alcaldessa de Barcelona l'independentisme amb tot amb moltíssima educació i amb molta finura i amb molta ironia però toma us llegeixo rest és que no cal ni que és que amb la contraportada que explica de què va és que ja està el resum i a més està molt bé feta mira, són quatre Nati Patri Marga i Àngels són parientes d'aquestes diversos grados de lo que la administració i la medicina consideren discapacitat intelectual i comparten un piso tutelado han pasado bona parte de sus vidas en rudis en mayúscula i crudis en mayúscula que boldi residencias urbanas i rurales per a persones amb discapacitat intelectual però però ante tot són m'uixer amb una extraordinària capacitat per a enfrontar-se a les condicions de dominació que les ha tocat sufrir la suya és la Barcelona opresiva i bastarda la ciutat de les ocupes la plataforma de afectats per la hipoteca els ateneos anarquistes i l'arte políticament correcte és una novela radical en sus ideas en su forma i en su lenguatge una novela grito una novela politizadora fancine que pone en jaque el sistema neoliberal eso son técnicas que ella utiliza narrativas un fancine las actas de una asamblea libertaria son molt divertidas las actas es que es para mirar se da risa las declaraciones ante un juzgado que pretende esterilizar forzosamente a una de las protagonistas això també està molt bé perquè és una crítica total estona però divertida a molta ironia tu pasas bé la novela autobiogràfica que escribe una de ellas con la tècnica de lectura fàcil a més ho va explicar tota l'estona perquè la tècnica de lectura fàcil ho has de fer molt senzill que la gent entengui ho has de fer simple i si utilitzes algun concepte o alguna paraula o algun vocabulari que potser la gent no entengui o que no és habitual ho has d'explicar també és molt divertit quan es posa i totes aquestes tècniques les va intercalar ara tens una declaració abans del jutjat perquè a veure si poden esterilitzar aquesta noia que declaren les altres o llavors tens el fancine aquest així en blanc i negre que editen aquest de tenir el libertari o de sants o de canvies a més és tot actualitzat del que està passant avui dia a Barcelona o tens la novel·la autobiogràfica d'una d'elles que l'està fent amb lectura fàcil o tens això no ho va intercalar i la veritat és que està molt bé i és això que diuen ni amo ni dios ni marido ni partido ni de futbol s'ho carrega tot molt bé escolta mira és curiós és una descoberta Cristina Morales jo no la he vist en persona encara sí que he vist a més a ella li agrada molt la danza i forma part de la companyia de danza contemporàna que es diu Iniciativa Sexual Femenina Sí perquè reivindiquen la dança realment la dança no la dança correcta políticament sinó la dança com a expressió realment de plaer fins i tot i de llibertat realment però sí que una persona amiga meva sí que a Barcelona la va sentir en una conferència o que van comentar un dels seus llibres van fer allò que fan a les biblioteques a vegades que després comentes el llibre i després fas un fòrum i tal i diu que és una passada que és una tia superenrotllada supermaca superagradable i tinc ganes de veure si un dia pesco a veure per on pot anar perquè m'agrada ja molt conèix algú que farà amb alguna biblioteca o alguna presentació o alguna cosa del 85 quantos anys té? 85, 15 joveneta doncs en farà 24 o així 35 35 estem al 20 exacte aquest any sí senyora molt bé molt bé molt bé fantàstic a mi se m'acut una cosa perdoneu de tot el que acabes d'explicar jo vaig estar veient que l'altre dia el Batman aquesta del Nolan el Cavall a Fosc i hi ha un moment que feminista no en té massa eh? de feminista no en té massa no aquesta no aquesta parlen del Joker sí que és no sé qui és l'intèrpret però s'assembla molt amb aquell que va casar un Ledger el el el el el aquell senyor sí sí sí sí sí sí sí sí molt bé ho fa i tu ho fa pensar mal en aquest últim Joker jo és una pel·lícula que he vist a mitges no l'he vist a sencera Ger Hedlager Hedlager i hi ha un moment el el el el el el el hem de veure hem de saber què és aquest Joker no? hem d'interpretar què representa un home com aquest que que fa el que fa no? i llavors el el el el el el el el el el el el el per anar a la gent sí això d'acumular quartos i no quedar-se'ls sinó cremar-los això desconcerta a qualsevol clar o a qualsevol sí a qualsevol i dius collons què fas quede't'ls quede't'ls no els crimis no no no és ja aquí s'ha de cremar tot sí sí això de cremar ai ai ai molt bé doncs seguim parlant una miqueta de el Quixote també li cremen molts llibres de cavalleries clar clar clar allà estan cremats llibres contínuament doncs queda una bueno cada 13 minutets podem parlar d'un període 3 de pel·lícules jo comentaré una pel·lícula molt ràpida una que es diu un dia és una recomanació més que comentar la pel·lícula perquè és molt difícil comentar-la és una pel·lícula coreana d'aquí de fa poc d'un senyor que es diu Cho Soon-ho que ha fet alguna cosa no recordo ara vaig mirar una mica la seva filmografia i algú em sonava en campanes ara no la liaria però que avisa al començ d'aquest home i és és atrapada en el tiempo la pel·lícula aquesta de com es diu Bill Murray? Bill Murray, Bill Murray és un dia de la marmota és un dia de la marmota però amb coreà amb coreà clar que això evidentment té molta més xitxa no és allò que diguis està molt ben parit això la història és molt senzilla inicialment partís de la base d'un gran metge coreà que fa un viatge amb avió quan torna al seu país una persona que fa coses vinculades al tercer món i és molt estimat i tot això i tal doncs bueno queda amb la seva filla la seva filla és una noia joveneta d'aquestes coreanes que van amb els seus cascos tipus malibú moderneta la rosa i tal moderneta i tal amb la seva gorra i tal de quants anys? és preadolescent 12 anyets només més que reo dic perquè aquesta noia el que passa és que és una mica enfat amb el seu pare perquè el seu pare sempre està viatjant però és una eminència i per tant no pot estar amb ella llavors ella es queixa i bé llavors ella sempre quan torna a casa sola d'alcohó etcètera està amb els amics una mica aquesta història llavors el pare diu que vinca, vinca no sé què, que ara sí que vingues sempre llegas tarda no sé què i llavors això ho dic perquè això passa amb els primers 10 minuts no estic explicant res de l'altre món i llavors el que passa aquesta nena pateix un accident de cotxe i la criatura doncs mort però és que ja inicialment és a dir el que planteja la història perquè es veu no he explicat res més a partir d'aquí això es comença a convertir en una mena de somni recorrent que t'adones que això no és la realitat sinó que està passant i llavors entra en un bucle lògicament de cada vegada però amb una velocitat a vegades increïble és a dir molt interessant perquè no és allò que diguis doncs vinga va el temps d'explicació d'aquesta repetició del dia és sempre doncs de 3 minuts no? pam, pam, pam no, no és a lo millor de 3 minuts de 2 i pico de 2 d'un, és a dir va evolucionant el que seria aquesta repetició amb variacions i connexions amb persones connecta amb una altra persona que llavors aquesta persona també està vivint el dia de la marmota per una altra banda que és el de l'ambulància per exemple i després el conductor que atropella es produeixen 3 elements no? vull dir que cadascú amb 3 blocs diferents no? es van plantejant i hi ha un motiu de ser llavors aquest motiu de ser que és el que evidentment no explicarem està vinculat a tots 3 i una vinculació de tots 3 que genera aquest element de repetició de via i és una autèntica passada hi ha un moment no et negaré un moment en què una persona està en un estat límit a veure té components una miqueta gore la cosa no excessivament però és una mica aquest rotllo paràsitos per entendre'n és que hi ha un moment determinat que pam, pam, pam dius bueno, ja és això al món coreà que ja els agrada una mica se'ls imau una mica el cap les altres coses però vull dir hi ha un moment en què aquí sí que és una miqueta ñoño que hi ha una cosa concreta que no ho vull explicar amb una relació entre dues persones però ja està però a partir d'aquí la pel·lícula evoluciona molt bé a mi m'agrada moltíssim a sorprendre una altra vegada el cinema coreà et diu coses diferents sobretot en muntatge aquí el muntatge és espectacular i jo em vaig quedar a dir que és això madre mia un dia de quin any és aquesta pel·lícula del 2019 sí, sí, recent recent si fa poc estava al cinemes aquesta pel·lícula l'únic que jo per altres canals he pogut veure-ho però bàsicament seria aquesta la idea i Rosa i aquesta la recomano vull dir però ja dic és una pel·lícula que no és còmoda no és una pel·lícula per recomanar allò a qualsevol sinó a gent que ja estem una mica avassats en veient exacte i després benvenido al barrio que sí Rosa aquesta la podem recomanar aquesta sí perquè és una pel·lícula francesa d'aquestes que surten tampoc tan bé que són tan macas de final feliç tot el final feliç tot el que es proposen tot ho solucionen tot ho aconsegueixen i que bé que macos que som tots és una miqueta a partir de la premissa com aquella de bienvenidos al nord exacte aquella era molt bona dins de París aquesta jo la trobo molt més senzilleta per això és més senzilleta no és tan és més portada també intenta imitar una miqueta com serien aquesta gent que són parisins que tenen una empresa molt xula que són pigetes que són molt pigetes també se dediquen a temes de publicitat i tal i marxandais i aquestes coses però han enganyat a Isenda per no pagar impostos i diuen que tenen la seu a la Vanlier o sigui a un barri perifèric de París però allà és super és la mina o jo què sé i són canyeros que és barris que no pots deixar el cotxe fora perquè treuen la roda i si vols tornar a tenir la roda doncs 20 euros per cada una i si vols tenir llum te sent jo i si vols tenir llum poc 20 euros cada dia tothom en engegar això li fa un nen de 12 anys li fa un nen un mafiosillo això ho copia en les curses de cotxes aquestes del mundial que en re en 10 segons canvia les 4 rodes sí és això en 10 segons i en 2 també una miqueta juga amb el tema dels estereotips aquestes qüestions que tinguem en compte i trenca molt intenta trencar i dic mira que bons que som tots pensem que la pel·lícula està dirigida per un magrebí diríem que imagino que ha de ser un magrebí que ja deu viure molt temps allà a França vull dir com a tal perquè es diu Mohamed Hamidi per tant és la visió vull dir en aquest cas que fa ell bàsicament perquè la integració l'obliga aquest ministeri d'Hisenda a integrar dins d'aquesta empresa en aquest barri a gent d'allà almenys del 50% dels treballadors de la plantilla de ser gent realment del barri no només tenir l'asseu de l'empresa ja que realment sí que la tenen perquè a final sí que la tenen l'han de tallar fins i tot sinó que la meitat de la plantilla han de ser gent d'allà però està molt bé també a mi fa moltes vegades que es mafioros aquells els tios aquells que seran allà aquella cara aquests són traficants de droga aquests mouen però aquests rollaos que són després però fa una mica de por perquè no t'acabes d'enfiar gaire per dir hòstia però bueno aquestes serveis que també els ajuden més que realment alguns dels treballadors que tenen vull dir que bueno hi ha de tot una mica també no sé és curiós el portero no el segurata que posen clar a veure té gràcia aquestes comèdies franceses no direm lleugeres que té un missatge però és un missatge molt previsible que saps que tot anirà bé però és una pel·lícula clàssida mira pases una bona estona jo crec que val la pena vull dir que per passar una estoneta doncs veieu-la també és recent de l'any passat sí aquesta era del 2018 no del 19 que digo jo del 19 ara estem al 20 perfecte molt bé doncs Jaume encara ens queda ens hem de parlar de Cleopatra imagina't home això és un pel·lícula pel·lícula com una catedral és que jo estava amb Salomé no sé per què no sé dues hores no jo tampoc què has dit Cleopatra o Salomé no Cleopatra m'has dit Cleopatra no hem parlat d'Elisabeth Taylor ara l'hem viat ah Salomé no jo no sí sí Cleopatra és que fa poc que em vaig llegir la biografia de l'Elisabeth Taylor aquí va conèixer aquí va conèixer el Richard Burton sí aquí aquí aquí vam viure uns quants anys junts i tal francament la pel·lícula és d'aquelles que ostres tu com va això del poder no el que té un poder com l'altra com ha de tenir cura d'ell de quina manera doncs no s'ha de deixar trepitjar per l'altre i tal em va em va impressionar tot el que és la història com s'explica no la manera que ells dos es relacionen com estan aconsellats per uns i per altres i bueno és una per mi és una esmiculada de polar no esmicular-lo vol dir explicar què és això no i diu no no nosaltres no trepitjarem i l'altre diu no no nosaltres hem vingut fins aquí però ara estem a la part nostra a Pèrsia no és oi no allò és Alexandria Alexandria Alexandria Alexandria Alexandria i vosaltres sou els romans que no que esteu a aquesta banda vull dir en realitat en realitat Cleopatra ara no recordo com es deia allà eren descendants de grecs perquè Alexandre el Magne va envair Egipte i els faraons a partir d'aquell moment els Ptolomeus els Ptolomeus això gràcies eren eren grecs eren eren blanquets com nosaltres no eren més morenus com la gent d'Egipte sí d'Àfrica era foscor sapell tothom que pugui pensar ostres l'Elisabeth Taylor fent de Cleopatra no caça no pot caçar pot caçar pel fet de no perquè la lletja com un pecat això diuen però bueno aquesta era la novena es va camalar el Juli César i el Marc Antonio tenia d'on de gentes sí sí jo que sí que era això les documents que això parlen de l'època parlen que era una dona absolutament vull dir amb una capacitat diríem de bueno versat sí sí sí una persona molt així no vull dir ni sensual ni res simplement que convencia és una persona però físicament s'han vist bustos i tal i a veure tenim la imatge de l'Elisabeth Taylor que és guapíssima i veiem la imatge que tenia el nas una miqueta ligueny clar potser els estàndards de bellesa coincidien amb aquesta dona no però en canvi tu veus l'enefertiti que és un estàndard potser més clàssic això és més antic i no dic per al caparro que de l'enefertiti pot ser com de l'enefertiti fins ara que sí que sí estem parlant de diferències però jo dubto que aquell canon justament no ho sé tenint en compte altres bustos de l'època jo no tinc massa clar però és que és bastant retrat és que en aquella època ja es feien retrats el període grec egipci ja no és l'idealitzat saps el que vull dir? sí sí perdona però vull dir que és el que diem és que a vegades diem l'imperi egipci però de l'enefertiti jo què sé els Ramsés o aquesta època pot passar 2.000 anys igual que d'ara de la que el patre en sa no no hi ha 3.000 i pico d'anys sí sí és una barbaritat és una bestiesa és molt de temps sí sí és que penseu en compte abans de Cris abans de Cris que l'imperi egipci va durar el 31 que va durar 3.000 anys poder? Egip sí l'imperi sí els tres els tres imperis van ser una barbaritat i em sembla que la part diguem egip grega entre el 331 i el 100 anys sí 300 anys va ser aproximadament i després l'ocupació romana sí i després ja es fa temir i això la cosa ja es va desfer tot però d'unidor d'unidor d'unidor això és la banda sonora si posem banda sonora és avui això és la Cleopatra vull dir que no el poseu aquí vull dir que val la pena bé ens queda un minutet deixem la música de fons si us sembla i ens acomiadem fins la setmana que ve que vinga adeus i ja adeu adeu Fins demà! Fins demà!