Joc de Trons, art i cinema; sobirania catalana

Bona tarda, benvinguts un dia més aquí al Babilònia. Avui som tres, eh, Lourdes? Hola, què tal? Com estem? Molt bé. I el David també el tenim per aquí. Bona tarda. I el present, que el xesco que està per aquí, a l'altra banda, d'aquesta peixera. Doncs bé, comencem un dissabte més al Babilònia, avui tenim un programa bastant també farcidet, parlem de literatura, parlem de l'art, farem una queixa del món de l'art, bàsicament, parlem de cinema, i si ens queda temps, parlem d'un tema d'actualitat, que és l'agredació d'independència, que ho tenim molt present aquests dies, fa 3 o 4 dies es va votar, i a partir d'aquí parlem d'aquest tema. De literatura parlem de Joc de Trons, d'art parlem del Caixa Fòrum, una crítica farem ràpida però constructiva. Parlem de Santiago Sierra, també és un artista accionista, del que ja esmentarem una mena d'obra que es diu Exposició amb Revanxa. I de cinema parlem de moltes coses. Més enllà de les colines, Mátalos suavemente, Lincoln, Los cuatro hijos de Katy Elder, El anunciante mundo de Norman i El cuerpo, eh? I parlant del cuerpo, David... És per dir alguna cosa, eh? Danone. És que si el veiéssiu... L'hi faig promoció, eh? Encara que bé, que està a casa de té fills, eh? Vull dir que ho dic per les senyores, eh? És para de la família. I tant, i tant. Molt bé, parlem de Joc de Trons, David, de l'últim llibre. Bé, bueno... Primer de tot, ara... D'aquí un mes comença la tercera temporada per... De la sèrie? No, dos mesos que l'estrena la mentida. Els Estats Units comença d'aquí un mes. Doncs, clar, què explicar jo? M'he acabat el cinquè llibre de Joc de Trons, que es diu Danza de Dragones. I... Aviam, dispensi que... Jo quan em van començar a dir això de Joc de Trons, quan va començar a sortir la sèrie, jo no vaig començar a llegir els llibres, sinó a veure les sèries, la primera temporada. I després ja em vaig acanxar A llegir els llibres, no? Ah, sí, això és com El Senyor dels Anells. No, no, no. Per començar, El Senyor dels Anells és una novel·la, una literatura adulta, però molt formal, diguem-ho així, molt recatada, no? No veus emparejamientos ni d'elfos, ni de nans, ni de hobbits. És tot família... reader digest per dir alguna cosa quina comparativa està molt bé això la gent sembla que es reprodueixi per espores perquè no hi ha relacions sexuals ni res també hi ha l'opció de desordenació espontània també per meiosis que són les sexuals els elfos teniu un triangulet a baix i ja està però en canvi aquí el Joc de Trons és totalment diferent L'autor sembla ser que s'ha basat en molta història medieval, sobretot en, com es diu jo, la guerra de les dues roses, entre els York i els Lancaster, per exemple. I d'aquí esdevenen el nom de dues, de dos escuts, dos famílies de la novel·la, que són els Stark, equivalent als York, i els Lannister, equivalent als Lancaster. Els Lancaster, clar, l'evolució del nom. i a partir d'aquí n'hi ha altres famílies. Diguem-ho així, és un món imaginari, amb molta similitud, sobretot la part d'oest amb el que és l'illa d'Anglaterra, i la part est, em sembla molt Turquia, per dir alguna cosa, no? Així una península com l'Anatòlica. L'Anatòlica, sí. Llavors, és una lluita, ja ho dic, un joc de trons, no? Una lluita per aconseguir el poder de tot aquest regne, sobretot de la part de Ponent, no? I l'autor, molt hàbilment, amb una molt bona prosa, per dir-ho, aquí té un gran mèrit, evidentment, els traductors de l'obra, perquè combinen perfectament l'acció i la descripció, no es fa feixuc ni res de res, i amb una imaginació desbordant i, a més a més, amb una gran coherència, tot lliga, tot quadre, no hi ha cap cap fil suelto, per posar un exemple, com el guió del Prometeus, que desbarrin. Per posar un exemple, a més a més, dóna elements que ho fan curiós. En l'entorn d'aquest món, les estacions climàtiques duren molts anys. A l'últim estiu diuen que ha durat 10 anys, I la novel·la comença, quan s'està començant a acabar l'estiu, i ja comencen a bufar els vents d'hivern, no? I a partir d'aquí hi ha un rei que ha aconseguit unificar tots els regnes, però aquest rei d'alguna manera desapareix del mapa i llavors s'obre el caos, allò es comencen a aflorar reis per tot arreu i les lluites estan al pal de cada dia, no? La cinquena part, doncs, l'autor... Jo ho faig una mica així. Per sobre, perquè és que és molt llarg. Sí, sí, sí. L'autor va agafant tota una correlació de personatges que van sortint al llarg de tota la novel·la. Uns comencen, alguns moren, els que menys tu esperes. Això té molta habilitat a l'autor per donar-li un toc de sorpresa, perquè elimina el personatge que menys tu esperes. i van fer capítols explicant història de cap personatge. Hi ha un que es diu Daenerys, i comença el capítol amb el títol, i llavors t'explica vicissituds d'ella, al llarg d'accions d'ella, d'una altra, d'una altra, d'una altra, i així va fent... Tota la novel·la es va present així, per capítols de personatges. I et dona un dinamisme que està molt bé. La revisió, és a dir, la transmutació al cinema... Què tal? És a dir, el cinema, la sèrie televisiva. Molt bé. Jo ara he vist la primera temporada i estic en... A veure si puc veure la segona, encara no. Però és molt fidedigna. Molt fidedigna. A més a més, té l'habilitat de... Saps què passa? Quan tu llegeixes un llibre, tu sempre al cap d'un temps d'haver-te'l llegir et queden uns apunts bàsics. No et quedes amb els detalls. Doncs del que te'n recordes és del que precisament han fet la sèrie. Per tant, ha de ser que tu t'acabis de llegir el llibre i vegis la sèrie per començar a veure-li mancances de guió. Però és que és impossible. Perquè és un llibre, el primer no són gairebé mil pàgines. Déu-n'hi-do. O sigui, la suma dels cinc llibres... pot sumar 5 o 6.000 pàgines de novel·la. És una barbaritat. Estem parlant de qualcom més àmpli que El senyor dels anells. Fem una comparativa perquè estem parlant de 1.500 pàgines o 2.000. Per llibre. No, no, El senyor dels anells. 1.200. O 1.200 en total, em sembla. Aquí cada llibre són 1.000 i escaig pàgines. I aquest és l'últim llibre o no? Sí, ara ja en té... La saga acaba al setè llibre, pel que et sembla ser. Ahir vaig llegir una nota d'algun que... diu que potser no està tancat del tot, però oficialment són set llibres. I està escrivint la sisèlla. I les sèries van per temporades, va per llibre. Teòricament, sí. Vaig llegir que la tercera que comença ara, la tercera temporada, com se vol que el tercer llibre és bastant ampli, i són dos llibres, la tercera serà mig llibre, només. I aquí ja no sé com aniran. I per on la fan? La fan per canals de pagament. Sí, acostumen a ser... De totes maneres, Antena 3 va estar passant la primera temporada. Això és cert. Passa que no sé si massa èxit, no ho sé, no ho sé. Però està molt ben ambientada, o sigui, els efectes passals són persones sèrie impressionants. Està molt ben feta. Jo coneixo dues persones, amant una mica de la literatura de fantasia i tal, que han vist la sèrie. Una d'elles em va dir que era molt fidel, que estava molt ben ambientada, però en canvi era avorrida. perquè són molt intrigues palaciegues i el que és l'acció que amb una gran superproducció cinematogràfica és per on entren clar, aquí estem parlant d'una sèrie televisiva llavors procuren no fer-la molt magnífica ho minimitzen tot bastant no magnifiquen però tot així els personatges estan molt acurats Diguem-ho així que les escenes són de càmera, per dir-ho d'alguna manera, tot i que surten grans escenes amb grans paisatges. També m'han dit que és més aviat cinema, que no passa sèrie televisiva, que està tan ben feta que a vegades sembla com si fos una pel·lícula. A vegades capítols que poden ser pel·lícules, home, no independents... Sí, sí, perfectament. Seguiment, molt bé. Escolta'm, doncs mira, jo m'enganxaré perquè tinc ganes d'enganxar-me, però és que a vegades no per mandra, però quan dius que... Has de llegir tantes coses, i has de llegir-te cinc llibres... Perquè els llibres segueixen un de l'altre, o tu pots fer el segon i el primer. No, no, no, has de ser consecutius, són consecutius. No, no, no, no val... Sí, allò de començar pel tercer. No, no, has de començar pel primer i acabar pel últim. Molt bé, doncs vinga, seguirem els consells del David i començarem a llegir-lo. I tant. Molt bé. Doncs bé, avui estem escoltant de fons una curiositat. Abans li comentava el David, no? És un grup que es diu Shagatak, que va començar l'any 82, i és curiós perquè això que s'ha sonat de fons, que és aquesta línia una miqueta d'aquesta mena de, direm, de funky dels anys 80, aproximadament, va començar a ser un grup pensat, bàsicament, per música d'ascensor. És així tal com sona, eh? És a dir, d'aquestes bandes... Film musical, no? Film musical. Una banda d'estudi, com moltes que van sortir als anys 80, que feien musiqueta i tal, no? I la qüestió va ser, doncs, que al final van tenir èxit i, mira, aquesta cançó... És coneguda. Sí, és Invitations, va ser la primera que va treure i justament va... Al Japó són, bueno, els reis, eh? O eren els reis en aquell moment, no? Bé, és un tipus de música peculiar que he volgut recuperar, que va ser número 1 arreu d'Europa durant 4 o 5 anys seguits, però bé, és un comentari simpàtic. És música de farciment, sembla. És música de farciment, sí, és això. Bàsicament és aquesta música que sempre entra bé, que dona bon rotllo, però que no té una identitat, no? Potser la veu d'ella és maca, però bé, deixem-vos una cosa d'aquestes anecdòtiques, eh? Vull dir, si us sembla que m'ha fet gràcia, doncs, descomentar-la com a mínim, no? Molt bé, parlem una miqueta d'art, farem dos esmenys, un una queixa que també comentàvem tots tres, i és que el Caixa Fòrum de Madrid i de Barcelona, a partir del mes de maig, es pagaran 4 euros per exposició temporal. No oblidem que hi ha d'exposicions... Permanents. Permanents. Hi ha una, em sembla, però és una cosa que és la sala 1 i tal. I sempre n'hi ha 3 o 4, com a mínim, en marxa. Clar, el fet d'anar a veure aquestes 3 exposicions... comportarien 12 euros. Estem parlant d'una fundació, teòricament Caixa Fòrum, que el que va fer és recuperar l'edifici de la Casa Ramona, un edifici modernista. El va adequar perfectament, li va treure els afegitons que tenia d'èpoques posteriors, va ser una fàbrica, va ser caserna, va ser moltes coses, però bé, això és un comentari a part, imagino que això els va costar uns diners, però també a la vegada, siguem clars, els bancs exactes d'una fundació, amb això també treuen uns diners per un costat i per l'altre també netegen altres qüestions que això és un altre dia podem comentar. A mi em sap molt de greu que es paguin 4 euros, si fos encara per les 3 exposicions. Sí, és que jo pensava que era per l'entrada, diguéssim. Per exposició temporal, o almenys ho posava al diari. I l'excusa ha estat que per millorar la qualitat de les exposicions. S'ha de dir que l'any passat l'única exposició que va ser de luxe va ser la de Goya. La que vam fer de Goya, que vam portar prou obres interessants i tal. La de Piranesi, doncs també... La de Piranesi no va estar malament. És molt adequada, però tampoc estem parlant d'una primera fila del món de l'art. No. Si tu vas a Madrid... Ja vaig veure en aquest moment la del fotògraf, el Cartier Beresson. Això al Caixa Fòrum. Sí, al Caixa Fòrum. Després la del Joan Lluís David, que estava molt bé. Sí, aquesta sí, per exemple. Estava molt bé. Però és que aquest any el que diem, si aquest any volen començar a cobrar, és que no hi ha cap major punta de llança de l'art. Has de fer alguna cosa que les taqui. Jo el que m'estic de ment és que potser així de grans només quedarà a la pedrera, com allò sense pagar. Estem parlant de sales grans, no estem parlant de sales petites, però el pas que anem... Abans em deies que també et sonava que es pagaria la Pedrera. Sí, no ho sé si ho vaig... Em semblava que era la Pedrera i Caixa Fòrum, però més clar Caixa Fòrum, no? No m'estranyaria perquè la Pedrera ho explota Catalunya Caixa. Sí. I si estem amb aquesta lina que el que fa un fa l'altre, doncs... No tirarem, no? Jo em sembla que ens ho estan posant una mica difícil, no? Sí, estan atacant la cultura directament. Hi ha, lògicament, la sanitat, que és evidentment molt important, i estem parlant de l'educació molt important... però la cultura és la que ens diferencia una mica de les bèsties, parlem clar. I si ens comencen a tallar la cultura, crec que acabarem... El Caixa Fòrum era un lloc on podies anar a passar... Per exemple, en el meu cas, un diumenge al dematí, una volta paria a Montjuïc, t'acostaves al Caixa Fòrum, miraves què hi havia, entraves... Tot si tens nens nadons, que va molt bé per passejar amb el cotxet, sincerament. No, no és conya. Ara que parleu d'això, perdona, que també deien que estaven a punt de tancar la sala tallers del Nacional. Tot també per la idea aquesta de, clar, és que una entrada a teatre normal et pot costar 32-35 euros. sense descomptes, eh?, d'aquests que fan de promentrada i tot això. Clar, estem estant collant una miqueta, no? Clar, és que això la gent va al teatre. Ja sé que han de viure, no?, però tots hem de viure, també. Llavors, a partir d'aquí, dius... És que, exacte, fem teatre, però tampoc... Jo reconec les meves intervencions del programa de teatre... són nules perquè no hi vaig al teatre. Sincerament, no m'ho puc permetre. No, jo vaig molt poc i quan són atrapaló, que són 9 euros, 10 euros, bàsicament jo és el que em puc arribar a permetre, però gastar-me 25-30 euros, que a vegades es demana, clar que, evidentment, estàs fent... És un altre tipus de... No és un cinema, lògicament, no? Hi ha uns actors en viu i tal, i hi ha Però bé, s'ha de tenir en compte que també s'excedeixen a vegades. Fan promocions, potser abans de l'estrena, la setmana anterior a l'estrena, doncs potser trobes entrades més econòmiques, però si parlem d'una situació normal, és car. I mira, parlant justament de crítica del món de l'art, hi ha dos artistes, el Santiago Sierra i el Galindo, són dos personatges que són de la postmodernitat. Una mica per entendre's què és la postmodernitat, hem de passar en Basquiat, el tema dels grafitis, aquesta línia, aquesta època, I clar, són artistes que són molt conscienciats i a la vegada que estan vinculats al que es diu l'art d'acció, a les performances, els happenings i tal. Aquesta acció és la següent. Jo l'explico, a veure què us sembla, i a partir d'aquí perquè s'han d'explicar els happenings quan no es poden veure. Bé, es pot veure en vídeo. Un happening és una performance, es té el mateix concepte, és a dir, una acció que es fa... en moment determinat, en una època determinada, irrepetible, perquè l'espai, temps i lloc és únic, no es repeteix mai més, i es grava en vídeo o s'enregistra a nivell fotogràfic. O si ho veus al moment, perfecte, si no ho veus, has de fer-ho d'aquesta manera. Sí, aquell del videoart, qui era el rei del videoart? Exacte. Hi ha el Vito Conchi, ja està la Marina Abramovic, hi ha molta gent. Sí, hi havia un que era el fill del videoart. Sí, uf, és que hi ha ara... Aquell que cauaiga de dalt a baix. Sí, el Richard Barden es diu aquell. No me'n recordo. Ja la tira, hi ha un munt, però aquests són importants. A veure, 7 Mercedes-Benz negres circulant a velocitat de cortejo fúnebre pels carrers de Madrid. Cada un porta sobre el sostre un enorme retrat cap per avall. Són quadres en blanc i negre, hiperrealistes, però amb un acabat de color cru, és a dir, un to una miqueta així. Fotos gairebé de tipus policial, del rei Joan Carles i dels seus presidents d'Espanya des de la restauració democràtica. La processó mortuòria passeja al son de la barsoviana soviètica, la cançó obrera que va ser el famós himne de les barricades pels anarcosindicalistes espanyols. Perdó, el vídeo va ser enregistrat a l'agost, això que dèiem, veurem, es pot veure el vídeo. L'obra es diu Els encarregats i amb aquesta s'intenta assenyalar els responsables de la situació límit espanyola. La mostra, que és a la Galeria Elga de Madrid, es presenta al Juan Carlos I, Adolfo Suárez, López Obrador Sotelo, Felipe González, José María Aznar, José Rodríguez Capatero i Mariano Rajoy, i són els encarregats de representar els interessos de la banca, del Pentàgon, de Roma, dels terratinents i de l'exèrcit, i executar polítiques assassines que començaran amb el gran Timo, la gran enganyifa, per dir-ho d'aquesta manera, de la transició, i arriba als nostres dies amb el país al límit de l'abisme econòmic i social. Diuen, ells donen la cara, però són culpables màxims, com els seus G-Cups de la City de Londres, de Wall Street, de Brussel·les i de la Merkel. És a dir, això és una acció artística. Per això és el que diem, no? Vull dir, que aquí estem barrejant política i art, no? Que raro que encara estigui. És important. Perquè la idea és que això ho graven i després ho passen en un lloc X. En un lloc determinat, la gent va veure un museu, m'ho estic inventant, i veu això o no? Tu vas al MACBA, per exemple. I veus algun tipus. I hi ha obres que ja es consideren dins del MACBA com a tal... a l'exposició permanent i, bé, doncs, el que deia el David de Videoart, no? Per exemple, hi ha una del Vito Aconxi que és passar, doncs, 30 minuts passant per la mateixa línia, no? És un clàssic, no? Sí, sí, sí. És l'estep país, no? La pieza de caminar o del... I això és nou. Llavors, és tu seure davant, agafes uns auriculars i seus i davant de la pantalla i ho mires, no? Bé, és un concepte evidentment modern. Aquí... t'està explicant l'acció, que és el que veuràs, no? I la gent que la va poder veure pel carrer, doncs, en aquest cas va ser, bueno, va tenir el privilegi d'haver una exposició d'art d'acció, per això es diu art d'acció, eh? Jo el que trobo interessant és que surtin tots els presidents, independient de la classe, del grup polític que hagin estat. Bé, són els responsables. Són els dirigents del que està passant. Ho trobo interessant de no hagin tret només, o hagin posat només els d'un partit o els de l'altre. Jo penso que, en conclusió, és com una acumulació d'actuacions la que ha portat aquí, siguin d'un color o d'un altre. A mi em fa gràcia el fet que estiguin girats cap avall. És una de les simbologies que prové del romànic del martiri. És a dir, quan la gent era girada cap avall, Sant Pere va ser girat cap avall i mort d'aquesta manera, però era una de les formes de martirització, no? Realment, clar, són obres que són molt obertes i que a cadascú li pot comportar. Evidentment, qualsevol seguidor d'aquests líders serà molest per ells, no? Però per la gent en general, que jo crec que per això es fa aquest art, no?, d'acció que es diu, doncs jo crec que val la pena, doncs, criticar des del món de l'art, que no sigui sempre des del món, des de la societat com a tal, no?, que ja va bé, que hi hagi vagues, que hi hagi manifestacions, però que hi hagi accions que n'hi hagi registrades perquè després, amb el temps, no?, doncs, I només surten polítics amb aquests cotxes? Sí, són els líders polítics, els presidents d'Espanya. Sembla que hauria d'haver sortit més gent, no? Perquè el poder, no només l'auto-òrgana polític, sinó el món econòmic. Jo crec que hi ha diferents rampes. La política, l'economia i els poders fàctics, la judicial... i l'exèrcit, perdó. Crec que han buscat, han anat a buscar, ells ho diuen també, els encarregats de representar els interessos de la banca. Han anat a buscar, potser, els més importants, no? Potser el millor, doncs mira, el tema Barcenas, ningú sabia res, ningú del que estava passant, no? I era el tresorer del PP. Ens creiem que no sabia res. No. A l'Arenes, al Rajoy, la Cospedal, amb les seves èpoques secretàries del partit. No se'n passa a ningú, això. Per tant, qui és el responsable d'aquesta corrupció... d'aquest malmetre contra la societat, no deixen de ser els grans líders i a la filla cap el president. Crec que han anat a buscar aquesta línia. Però bé, opcions, evidentment, i opinions que vulguem. Però el vídeo mostra els cotxes anant per un... Em va semblar que era com la Gran Via de Madrid. És la... o la castellana, no ho sé. Aquí hi ha una fotografia després la veient. Una vinguda grossa. És molt grossa. Sí, sí, sí. Castellana o Gran Via? Sembla Gran Via, ara que ho dius. Sí, per a tipus d'edifici, pel metro, sí, jo diria que és Gran Via. Podria ser, perquè és una lloc molt... És clar, a la castellana no passa a molta gent. A la Gran Via passa a tot Déu. Vull dir que és una cosa que s'ha de veure, no? Evidentment, no? Passarem al cinema, però abans, si em deixeu dos minutets, i així ja una mica també ens relaxem, també dic que, mira, ja que estem parlant del món de la música i de l'art, la Julieta Venegas, la coneixeu? Sí. Aquella cantant mexicana, vindrà a Barcelona el dia, el dia, el dia 1 de març, a l'auditori, justament. És una dona que s'ha de descobrir, jo crec que s'ha de descobrir, no, ja s'ha descobert, però que és molt agradable. Jo he sentit un concert enregistrat, no? I està molt bé. Escoltem un trosset d'Andar Conmigo, que està molt bé, i això una mica, doncs, també prenem una mica d'aire. Fins demà! Fins demà! Dime si quisieras andar conmigo. Cuéntame si quisieras andar conmigo. Estoy ansiosa por soltarlo todo desde el principio hasta llegar al día de hoy. Bona nit. Bona nit. No passa res, estem aquí comentant la situació. Molt bé. Després de l'auqueta de Venegas, sempre va bé, que relaxa molt aquesta noia. Sí, m'encanta la veu. Sí, sí. I passem al món del cinema. La Lourdes, la setmana passada, ens volia explicar què passava més enllà de les colines, i ara ens ho explicarà. Sí, i ara ens ho explicaré. Digues. A veure, aquesta pel·li és del mateix director de 4 meses, 3 setmanes i 2 dies. Ah, sí, sobre l'avortament. Sí, el Christian Monguio es pronuncia així. Molt bo, eh? La pel·lícula, a veure, una miqueta, primer ens la situem, passa en un convent ortodox a Romania, d'acord? però un convent que, com diu la pel·lícula, està situat a dalt d'unes muntanyes i que no hi ha res més, d'acord? Hi ha una església molt petita de fusta i després hi ha al costat com unes petites cel·les, però super, super, per dir alguna cosa senzilles, on viuen les monges i viu un capellà, no? I llavors és la història de dues amigues que per dics motius van anar a parar en un orfenat, d'acord? a nivell familiar no surt cap representació, no tenen pare, etcètera. De tal manera que una de les amigues decideix fer-se monja. Però estem parlant de noies de vint i pico anys, trenta. I la pel·lícula comença quan es veu que aquesta noia està en el convent i l'amiga de tota la vida que ha tingut en l'orfenat va cap allà. Des del principi es comença a veure que les dues, sobretot la que arriba, o sigui, la que no és monja... Doncs s'estima molt en aquesta noia i podríem dir que desitja una relació de parella amb ella. I diu, escolta'm, tu i jo ens estimem molt i vam quedar que marxaríem juntes a Europa, diguéssim, d'aquí. I tota la pel·lícula és tota l'estira i arronsa de les dues, perquè la que és monja li diu, escolta'm una cosa, jo he signat una sèrie de vots... i jo ara no estic per marxar. Llavors, de què tracta? Penso que tracta sobretot de com es viu la religió, perquè la monja tota l'estona diu no, perquè això Déu no ho acceptaria, jo haig de fer el que Déu em demana, jo haig d'estar disposada a estar present i parlar amb Déu. I l'altra amiga li diu escolta'm una cosa, això no va enlloc, una miqueta que es tira i arronsa. Per altra banda, parla també del que anem escollint al llarg de la vida, no? Però també l'anem escollint en funció de com ens ha anat. Del destí, potser també. Sí, hem pogut rebre una educació? Doncs no. Escolta'm, jo he estat en un orfenat i potser l'única opció que veig en aquest lloc i en aquesta situació és poder fer-me monja. O sigui, també parla d'això, no? de com al llarg de la vida, depèn de com ens tracta, com ens movem nosaltres, ens va marcant una miqueta el que podem fer, no? Perquè les dues noies es veuen com molt limitades. Una, perquè l'únic que vol és estar sota sostre i estar allà davant amb Déu i tal, i l'altra, que vol fugir però tampoc té cap tipus de... no té diners, no té res, d'acord. Fins aquí es va desenvolupant, la noia que arriba es queda allà en el, diguéssim, en el convent, i arriba un punt en què la noia aquesta comença a fer tota una sèrie de, com per dir, alguna cosa de brots, en els que ells interpreten que està posseïda per Déu. Ui, això no podem, aquí no es pot veure, això quedaria fatal. De tal manera que comencen a fer, dirigits pel capellà, tota una sèrie d'exorcismes Si l'agafen, és forta, és forta. L'agafen, la lliguen i diuen, hòstia, aquesta que està cridant i que perd el nord i que tal, doncs, bueno, doncs la lliguen, la tenen lligada X dies, no menja, li van fent oracions i tal. Bueno, la pel·lícula no acaba massa bé. De fet, el director jo el que he llegit és que ell va llegir que hi havia hagut una... Bueno, n'hi han hagut molts, no? Però a partir d'un llibre que va llegir d'un assorcisme d'una noia, li va començar a plantejar tot el... tota la pel·lícula aquesta, no? És una pel·lícula superinteressant, ara és una pel·lícula molt fosca, les imatges, i d'orilla, i llarga, però, bueno, és interessant. També parlo una mica, i jo el que... És sobre Romania, no? Aquests indrets que han patit de tot i més, no? Jo penso que és una pel·li que parla de tot això que us deia, no? De Déu, de les oportunitats a la vida... de com a vegades no veiem o no sabem sortir d'algú, no? No veig que tingui jo cap possibilitat de sortir del convent. Per tant, escolta'm tu, jo el que em convé és menjar i resar i, a més a més, ja no em plantejo res més. És una pel·lícula interessant. Jo he vist que la fan els meliers. L'anterior? S'enfoliu també la fan. Sí? Sí. La feien el Renoir, però he vist que l'entreta, he vist que feien els meliers a les quatre. És interessant, però clar, és una pel·lícula d'orilla, d'orilla. L'anterior ja ho era, eh? Aquella de... Sí, quatre dies. Quatre dies, com es deia. Quatre meses, tres setmanes i dos dies veig café. La recordo que era molt directa, molt agressiva. A la vegada que molt ben feta la pel·lícula, és a dir, que em refereixo a això que a mi em va... Sí, anem per la mateixa línia, no? Per la línia. És una pel·li que suposo que ha passat una miqueta així, bueno, és desapercebuda, ha estat potser com a Molo Renoir i no sé si als Verdi, però bueno, és una pel·li que depèn del que t'interessi, doncs, val la pena. Molt bé. Doncs per pel·lícula saquera, mata-lo suavemente, David. Pues sí. Explica'ns tu. una miqueta i m'afegeixo jo després. Doncs és una pel·lícula que està ambientada sobretot en el postcapitalisme. Totalment. I d'on he tret aquesta paraula? Doncs molt curiosament aquesta setmana passada a la televisió d'aquí, a la TV3, doncs fem un reportatge sobre Detroit, sobre la ciutat de Detroit, com una ciutat que en aquell cas el monopoli del negoci que feia brugir la ciutat era l'automòbil, l'industria d'automòbil, i al desaparèixer aquesta o al sorràs aquesta la ciutat ha anat caient. A més a més, en aquest cas, molt més dramàticament, per motius socials i tal, i per errors en l'estructuració de la ciutat, ha anat caient en una degradació física però, literal, física de tots els edificis de molts barris, no? Hi ha barris que estan veritablement arrasats, no? Cada dos per tres han d'anar a apagar incendis, perquè hi ha gent que, inclús per diversió, es dedica a calar foc a les cases. Bé, és un horror, no? Déu n'hi do. Doncs sembla tal qual, sols vaig veure el documental i vaig veure el film, tal qual sembla que estigui rodat a Detroit. la pel·lícula. No ho sé, no sé on està, no ho sé. Sí que és cert que les ambientacions són, el que dius tu, eh? Totalment extraterradi, extraterradi, extraterradi i uns espais malmesos, però... A més a més, jo crec que si la societat està així degradada, la societat, en part, doncs també. I és el que mostra la pel·lícula uns individus que diries que no donaries quatre xavos per ells. I ardosos? Però sobretot els dos personatges... Qui és la pel·li del... És del... Ostres, Andrew... Sí, Andrew Dominic. Però que l'estan fent ara. L'estan fent ara, sí. I, a més a més, és una història molt coneguda, no? Desgraciadets que no saben on cauràs morts per dir alguna cosa, literalment, els fan un encàrrec, diguem-ho així, d'atracar una timba. Una timba que està organitzada per la màfia local. Sí. Les conseqüències ja són previsibles, no? I aquesta màfia local contracta un assassí a sou per netejar... Amb Brad Pitt. Amb Brad Pitt, per netejar tota la... Un Brad Pitt, ui, un Brad Pitt, un Brad Pitt en la línia Califòrnia, és a dir, aquest personatge una miqueta també al marge. Molt nihilista. Molt nihilista. Molt... Fred, evidentment. Sí, molt fred, molt xerrare a l'hora. Sí, sí. Però a l'hora, quan toca anar per feina, es va per feina. Exacte. Diguem-ho així, d'alguna manera. Però per molta feina es va, eh? Sí, sí, sí, no té escrúpols. Perquè és que són... No és matar-lo d'un tret, és matar-lo de sis trets, no? Vull dir, és allò del regodear-se amb el moment, justament, és com... Sí, però hi ha manera, inclús hi ha manera de retirar de circulació a individus que ja estan degradats totalment, com és el cas del personatge de James Gandolfini. Sí, ui, ui, ui, allò... Sense fer cap dispar, no? No, no, tranquil, aquest... Com és dels nostres, no el pelarem... però d'alguna manera... El fotrem a la garjola. Sí, sí, que ja se l'enduguin i fim-pam, no? La pel·lícula és, res, la trama és molt curta, perquè enseguida s'acaba. Sí, no hi ha res més, no? No hi ha res més, no? Però és tota l'essència que acaba destilant. Però t'enganxa la pel·lícula, eh? Sí, perquè, per exemple, hi ha una imatge que el Xesco la va comentar, i és cert, que un dels dos bribons, diguem-ho així, d'alguna manera, estan parlant i un va... col·locadíssim, però col·locadíssim. I la càmera està com si fos els ulls del que va col·locat, però a nivell d'àudio i de vídeo, no? És espectacular. I va tenint uns, com es diu, fundidos en negro. En negro. I tornar a sortir-ne. Unes llums, no? Unes llums, que el tio veus que... El so apareix, desapareix. S'adorm, s'adorm, literal, perquè fa dies que no dorm. Uns primeríssims plans, allò... I deixa de sentir, i torna a la realitat, i torna a anar-se'n. Jo crec que hi ha tres escenes brutals, que aquesta és una... De portals de ben fetes i de magnífiques. L'atracament. L'atracament, és a dir, la pallissa. Hi ha una pallissa del rei Liota. Allò és d'una cruesa i d'una realitat. Fafredat. Terrible. Fafredat. Fa un paperot, eh, el rei Liota. Sí, sí. Molt més comedit perquè... Pobre, però és que aquest... Diu bon dia, li foten una clata allò. A base dels cops de la pel·lícula. Totalment, totalment. Aquest el deixarem baldat. Exacte. Pobret, aquest apanya la nòmina. I l'altra escena també és quan el Ray Liota també, ja que tampoc no descobrim res. El Pelan també és magnífic, les bales com entren pels vidres en càmera lenta, com s'expandeix tot. És carrifós, eh? Vull dir, molta gent m'ha dit, o una amiga em va dir que semblava un Tarantino. però jo crec que és un Tarantino sec, encara més sec, més aixut, crec jo. Sí, és que és aquesta la impressió. Tarantino té molta mala bava, té fins i tot gràcia. Però s'hi recrea i ho veus amb tres o quatre plans. Exacte. I com es veu, s'hi peta un vidre, el veràs d'aquí, d'aquí, d'allà, no? Totalment. Aquí no, aquí és pum, pum, pum, pum, ja està. És espectacular. Jo vaig dir, no sé què estic veient, i al final... Si havia fet aquella de... Del Jesse James. Hombre. Aquella del Jesse James. Que no sé, és un nom molt llarg. Sí. No me'n recordo ara. Però bé, ja en sortirà. L'assassinat de Jesse James per el covard de Robert Ford. Ah, això. Això mateix. Que jo no he pogut veure-la, eh? Brutal. M'has dit que és brutal. Brutal. Tu m'ho has comentat també un dia. No té res a veure amb aquesta, eh? Res. O sigui, és una altra ambientació. És un western... És un western, però un western reflexiu. És per dir, nen, com tinguis son, no la miris. Perquè és que t'adorm. Però no perquè t'adormis, perquè sigui avorrida. No, t'adorms pel tempo que té la pel·lícula propi. És lent, no? És molt lent i és molt... Molt bé, també. La pel·lícula en si, molt recomanable. Molt recomanable. És una sorpresa. Insistim, crua, maixuta. El que deia el David és un bloc de Ginebra. A mi em sap greu que el James Gandolfini no tingui més papers. Certo. Perquè és un tio d'aquells... Bueno, ja, aquí he vist tota la sèrie El Soprano i és un actor com la copa d'un pi. Sí, se li veu, se li veu. Amb una quantitat de registres bestials. Doncs aquí fa de brut, no, de... Jo què sé. Mira, serem una mica vulgats. De potero, de potero. Sí, però és un assassí sou ja... I també assassí sou potero. Fa de tot. Alcohòlic. Desprofessionalitzat. Totalment, totalment. Ja passa de la feina que ha de fer... Jo tinc que donar un mèrit increïble a un dels dos penjats, parlant clar, perquè no és que estigui brut, surt oliós. Ja és directament. Sembla que la gent ruixata amb... Però és que és cert, perquè la gent que és heroinòmana té una suor que és absolutament així, oliosa, és una suor molt salvatge i sempre s'han suant, perquè això és un descontrol del cos, un desgavell absolut, i és que ho han fet molt bé. A més, un dels detalls, quan diuen que eren dos joves... Diu, però com eren? Diu, no? Portaven mitges al cap, no? Diu, però fotiu una pudor tots dos? Clar, dius, és una referència, no? Però bé, bé, recomanat, mátalo suavemente. I Lourdes, ara parlem del Lincoln, que a mi em fa una mandra això. Bueno, a veure, és una pel·li llarga, cap novetat, no? Fins aquí, que tothom ho sap. Spielberg és llarg, sempre. És Spielberg és llarg. I, bueno, jo penso que té coses interessants, però, bueno, és una pel·li, jo sempre dic el mateix, em sembla que en mitja hora menys hauríem fet el mateix. Exacte. És una pel·li protagonitzada per Danny Day-Levis i la Sally Field, que, per cert, la fa superbé. La Sally Field? Sí, és la seva dona. Aquí he llegit que són també que havien rebut a Òscars tots dos, jo no recordava. Sí, sí, sí, de Sally Hill, o per què va ser... No me'n recordo, però està superbé. L'habitació era jo, no me'n recordo. Dona igual, ja me'n recordaré, però sí, sí, és molt bona aquesta tia. Bueno, situa la pel·lícula Els últims mesos del president de Lincoln, els 16 presidents dels Estats Units. Els últims mesos? Sí, Els últims mesos representa... He llegit que està com acabant-se la Guerra Civil... Sí, el van pelar just a acabar. Exacte. I al mateix temps, se sap que va de la tercera esmena per abolir tota l'esclavitud. I la pel·lícula... Que si mires aquesta, després pots veure El Proceso. Ah, jo no l'he vist. No, no, perdó, El Proceso no. L'altra, sí. La conspiració. Què és a continuació? És tota... Quan han assassinat el Lincoln... tot el procés judicial contra els assassins. I encara ens podríem retornar enrere i veure un clàssic dels anys 39 del Henry Fonda, que és el joven Lincoln, també. Perquè la pel·lícula està molt bé, evidentment. Pots veure Abraham Lincoln, assassino de vampiros. També, vaja. Ho busques per internet i diu Abraham Lincoln, assassino de vampiros. Aquest és un altre. És d'un llibre, és un llibre... és dolenta més no poder però és al·lucinògina ja hem fet alternatives si no ens agrada aquesta de l'Spielberg busquem altres com diuen l'enano torero i coses d'aquesta ja és l'últim jo soc una entusiasta de l'actor del Danny Day m'encanta jo penso que està niquelao ho fa superbé És una pel·li, què dir, de Lincoln, no?, en el qual és un president que no li fa res agafar i anar-se'n a les trinxeres, o vull dir que no té massa aquella idea de... Republicà, no oblidem. Exacte. D'aquella època. D'aquella època, que no s'ho mereix cara. És un president molt a prop dels soldats, del poble, i que, bueno, que fa unes frases d'aquelles lapidàries, representa que sap molt bé el que vol, que vol la igualtat entre tothom... Moltes ornatòries. que fa el que sigui entre els demòcrates per arrossegar-los cap a aquesta vocació. Hi ha un però, segur. Però, a nivell personal, presenta... No sé si és cert, suposo que Espíritu s'ha informat. A nivell personal, a mesura que ell va avançar a nivell polític, a nivell familiar, per això parlo que la Salifí l'estan i brodada, perden un fill. Ell es comença, entre comentes, a posar en una situació mental difícil. Ell la vol tancar. Que, per cert, de la Vampiros, és que el fill el mata un vampir. Ostres, veus? Aquí no. Farem un matxambrat. Farem unes pel·lis juntes. Sí, sí, sí. Literalment, eh? Li xupa la sang al nen i el deixa allà pogut. Mentre sigui la sang. Aquí no. Llavors representa que a nivell de matrimoni ell se li està desfent la família, es mor un fill, com us deia abans, amb la dona estan molt malament perquè ella... la superació d'aquesta mort li és molt difícil. Molt complicada, normal. I després té un altre fill que ell tot el que vol és que aquest fill, que tindria edat o està a prop de poder-se llistar, doncs tot el que fa a la pel·lícula és intentar allunyar-lo el més possible de tota la part política, fins que arriba un punt que li diu, escolta'm una cosa, jo em vull llistar i tot això. Llavors, a veure, la pel·lícula és diàleg, diàleg, diàleg... És fosca, ens hem de situar a 1863-65. És interessant, alguns dels diàlegs que tenen, veure com estaven amals els demòcrates, no? Perquè és que la situació dels republicans i demòcrates abans, tu diries, ostres, que els republicans eren molt més, per dir alguna cosa, molt més democràtics que els altres, no? I després surt un altre actor que a mi m'encanta. Qui és? El Tommy Lee Jones. Ah, Tommy Lee Jones, mare de Déu. Que fa, també, dins de la càmera de representants, fa el paper de demòcrata i que és un dels convençuts que això s'ha de votar i ha de sortir que sí, no? I, bueno, també la pel·lícula té a veure... Però què ha de sortir que sí? La declaració aquesta per abolir l'esclavitud, no? En necessiten X vots, ara no me'n recordo. I, bueno, llavors el que es dediquen a fer és el que es fa a nivell polític, no? El Lincoln diu, escolta'm, jo ets de convèncer aquest, aquest, aquest representant que tal dia han de votar que sí. Llavors no li fa res anar-se'n a casa seva, buscar-se la vida per intentar convèncer de la igualtat de les persones i tot això. A veure, és una pel·li, jo us he dit, que segons qui dius, home, és que és molt llarga, hi ha trossos que dius, bueno, són avorrits, i bueno... Hi ha qui diu que Lincoln va... I he sentit, eh?, que la pel·lícula insinua que Lincoln va allargar la guerra expressament per tenir rèdits polítics. En la pel·li es veu una mica això, la guerra aquesta civil que van mantenint, que ell intenta no acabar-la perquè va com jugant, de dir jo no acabo aquí aquesta part... Home, va costar, eh? De totes maneres, al nord li va costar guanyar la guerra. Va ser una guerra molt... Com tota guerra civil, el problema de les guerres civils és que els contrincants els coneixen. I llavors saben on picar i fer mal. I es poden allargar aquestes guerres a vegades. Però és que el nord, els que van guanyar fins ben més de la meitat de la guerra no la van tenir cap al seu favor. Tot apuntava cap a que guanyarien al sud. Llavors va passar que tota la indústria estava al nord i això va anar decantant la balança de mica en mica. Lògicament. Diguem-ho així, les assanyes bèl·liques del sud potser van ser més meritòries que les del nord, les del nord per guanyar per força física, per pes, però ja està. Senyos, ens queden 15 minuts. Tenim un minut cadascú per parlar al David dels quatre fills de la Cati Elder. L'altre dia la vam poder veure per la tele. Sí, què tal? Bé, molt bé. Jo la vaig començar a veure per la primera i al principi... Quina mandra. Sí, no l'acabaré de veure. Però va començar ja només el tren que anava passant a l'inici per aquell passatge tan maco. I veig Harry Hathaway. I dic, anda'm. Bueno, anem a veure. John Wayne. A mi, no sé, tinc un... Ja sé com era el personatge, l'actor, que era un faixenda, però tenia una cosa que a mi m'agrada, aquest actor. Algo que sempre que fa un film d'ell... És un personatge que crec el protagonista, el John Wayne, va saber... Sí, sí, sí, sí. Era més del que hi havia allà, no m'entens? Esclar. I aquest film està prou bé, perquè és una dona que es mora, que es trompaven ahir d'aquell poble i tothom l'estima, i en canvi els fills són, diguem-ho així, uns poca... Estem parlant anys 60, la pel·lícula. Sí, anys 50 i 60. Sí, el John Wayne ja tenia una edat. Una edat, estem parlant de 60 i escaig. Sí, perquè fa que un germà té 18 anys... I no, dius, podria ser tu un pare, tio. No quadra massa, no. Però bueno, sempre ha de veure un clàssic, no? Sí, però és la lluita típica del pobre contra el terratinent que intenta caparar-ho tot. És un guió molt, molt, molt típic dels westerns. Però en aquest cas, fet amb una mà molt hàbil, la del Henry Hathaway, que bé, amb el James B, no, amb el Dean Martin, que li dóna sempre aquell punt de cunyeta a la pel·li. Sempre fa pobreta, quan van hueses de borratxo, una mica així de tirat. I del germà pendent ser-ho, que tot ho aposta. D'ajudant del xèrif, però així com tirat, no? Aquest paper, pobret. Aquest senyor cantava molt bé, eh? A vendre milions de discos, aquest senyor. I els altres dos, per mi, desconeguts. Ja surt el, com es diu aquest actor que va fer... I de les motos així, Chopper, com es diu? Ai, el Dennis Hopper. El Dennis Hopper, això. De molt jovenet, molt jovenet, molt jovenet. Molt jovenet, eh? Però molt jovenet. I, a veure, curiós. Perquè, bueno, Easy Rider, que és l'any 66, la pel·lícula, 67. Ja estava molt jovenet. Sí, sí, encara ho és més, sí, sí, en verbe gairebé. Clar, clar, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé, molt curiós la peli. Jo he pogut veure, també molt ràpid, l'al·lucinante mundo de Norman. També comentava amb el David que és una pel·lícula, diguem, d'animació, lògicament, però que no és per nens. Tòricament està enfocada per nens, però no. Descartem-ho. És un nen que veu morts, vull dir, que seu al costat de la seva àvia, però la seva àvia és morta, no?, i és l'esperit, no? I bé, és un d'aquests pobles americans, no?, i és molt peculiar, la consideren friki al col·le i tal. Bé, és una actitud... home, si veus morts ets friqui però bé, però jo l'entenc, pobre home, no és que vegi morts, vull dir que no però clar, però és que el nen vol donar a entendre que els veu i tal, no? i clar, ningú l'entén, no? llavors és un incomprès, no? i fa pena perquè els morts es manifesten exacte, i quan es manifesten perquè és un poble, que hi ha una maldició d'una bruixa, aquelles històries molt americanes de les bruixes de per allà, que és molt típic, no? i quan es manifesten surten zombies, surten de tot i home, jo crec que els nens sortiran corrents del cinema perdoneu-me, perquè jo vaig fer dos vots, eh?, veient la pel·lícula, vaja, i el David, que, doncs, amb el seu nen, que va intentar veure-lo, el nen, ara va agarrar tibat, no? No, no, no, es va frustrar el tema. Per això, no? Però bé, la pel·lícula està molt bé, està molt simpàtica, és molt divertida, és recomanable, però jo crec que per un públic, que els nens ja tinguin més enllà de 10 anyets, eh?, vull dir, perquè la cosa tira enrere, eh? Escanyera, no? Està bé, està bé. Sentit-te que és de les millors pel·lícules d'animació d'aquest any passat. Jo crec que sí, vaja, jo n'he vist gaires, no?, vull dir, però bé, jo crec que sí, eh?, Irudes, en faràs un minut també del cos, del cuerpo, ese cuerpo serrano. A veure, és una pel·lícula que surt, que és una pel·lícula espanyola, que surt la Belén Rueda, el José Coronado i el Duque, no sé si es diu Miguel Ángel Silvestre, exacte. El Duque també era el Joan Güell, per cert. Ah, sí. El món del John Wayne era el duque. Ah, carai. No ho sabia. No s'assembla molt, però bueno. Sí, sí, sí. Que ho sapiguessin. Vaig broma. Home, és que el Silvestre, filla d'una fama, aquest senyor... És el Corpo de la None. Mare de Déu. A veure... També és un altre nivell. L'època, uns altres estandes. És el Corpo de la None, però de la part greixosa, eh? Digues-hi. A veure, pel·li per mi interessant. A veure... És molt d'intriga, com diu la pel·li, desapareix, la Belén Roeda es mor o es mor o la mata, no us ho diré, però desapareix el cos del lloc, diguéssim, allà on... Ara ajudeu-me en el mortuori. El mortuori, sí. Les cambres figurístiques. A partir d'això, el José Coronado, que és el policia, i aquí no surt de guaperes, com sempre, sinó que surt en un lloc amb unes ulleres, amb el cabell així endavant. El coronado, dius? El coronado surt, no surt de guaperes, que normalment va de guaperes, no. Sí, sí, sí. I el Miguel Ángel Silvestre és el marit. Llavors, tota la peli està... De la Belén Rueda. Va anar? El marit de la Belén Rueda? Sí, sí. Però si li treu 14 o 15 anys. Sí, però és que no ho sabeu vosaltres. El Belén Rueda és una dona que té molta pela i és una empresària. Ah, i li agraden jovenets. Li agraden jovenets i, a més a més, l'ha col·locat a l'empresa. Ah, ah. Però, cosa important, tot el que vas veient durant tota l'estona, i no ho he de contar més, no té res a veure amb el que va passar realment, i acaba la pel·li i dius, però si allò que passaven aquí... Us imagineu estar allà amb el mortuori que s'obre una finestra, que arriba un paper i ningú sap... Perquè ella està morta, però desaparegut. És una pel·li interessant perquè no és el que sembla tota l'estona. Si es veu molt bé, el que l'ha matat és aquest i l'ha matat per això, punto. I ha desaparegut. No, no, no té res a veure... És una pel·lícula interessant que et manté tota l'estona allà. Un thriller. Sí, sí, un thriller molt ben fet. Per mi, molt ben fet. Jo no l'he vist, però la pinta dels tràilers és que sigui una pel·lícula de terror, no? No, és a partir de la desaparició del cos com el policia va investigant què ha passat i és com d'intriga, no? Ostres, ha passat això o no? Però no és de por. No és de por. Però ha passat bastant així, d'aquella manera, eh? Sí, jo la vaig anar a veure perquè em cridava l'atenció una miqueta perquè em havien explicat de què anava, però no és una pel·li que hagi tingut molt d'èxit, eh? Molt bé, molt bé. Doncs Lourdes, no callis. No callo? Què voleu que digui? Perquè passem directament al tema. Tu una mica estaves molt ben informada de la creació d'independència que el dimecres es va fer aquí a Barcelona. Catalunya ha estat sobirà. Exacte, ha estat sobirà. Què dic? Que tothom sap, no? Que Convergència, Esquerra i Iniciativa han votat a favor, que els socialistes han votat en contra, però tothom diu per la ràdio, però no tots en contra, perquè hi ha hagut cinc que no han votat. Després del CUP, una persona ha votat a favor i els altres, com a crític, han votat que no. I PP i Ciutadans, doncs, han votat que no i s'han aixecat. També és curiós el que ha passat amb alcaldes, jo parlo del meu poble que és Granollers, no?, alcalde de Granollers i algun altre alcalde socialista que han sortit a dir que no estan d'acord amb que el partit socialista hagi votat que no i han convocat unes, davant de l'Ajuntament, com una mica de, diguéssim, de manifestació en contra d'això, no? No oblidem la facció més catalanista del PSC, encapçada per Joaquim Nadal. Sí, en uns quants. Ell també ha fet una queixa via Twitter sobre aquest tema. I jo crec que és el que diem, no? El Pere Navarro ha obligat el no, amb aquesta línia, i aquests cinc s'han rebotat perquè hi ha diferents opcions. Hi ha qui diu que el no s'ha decidit pel no per no torpedinar les aspiracions de la Carme Chacón a la presidència del govern espanyol. És que va a 220, eh?, aquesta noia. Llavors, clar, dius, a veure, estàs deixant de banda tots els interessos de Catalunya, diguem-ho així, pel teu prestigi personal i per la teva escalada professional, dius... La Chacón... La Chacón té molt de pes, eh? Utilitzarem paraula dels anys 70. Es va significar un dia en una entrevista, no sé on era... si era el Rojo Vivo o la Sexta, dient que ella està totalment en contra del que és la part sobiranista, és a dir, la contraindependència. És una oposició. I és el que diem, una catalana al govern d'Espanya o es neteja, o li fan la catifa, o si no anem malament. Estàs estigmatitzada d'alguna manera. Jo quan has dit una catalana, no ho sé, Això és el que cadascú s'hi consideri. Nascuda aquí. Nascuda aquí. Però això cadascú s'ha de considerar així o no? Sí, sí. Hi ha qui neix aquí i no s'hi considera. No, no, evidentment. O hi ha qui no neix aquí i s'hi considera. Però el fet de ser catalana s'estigmatitza. Això és veritat. Perquè Felipe González se n'ha de tenir l'estigma de ser andalús. Sí, sí, això és veritat. I que deia tothom a l'època González que el comerç andalús està donant molts diners a Andalusia i està ajudant molt aquella gent. Vida o mentida, deixem-ho, però podria ser, eh? Sí, es veu clar que el PSC està bastant dividit, cosa que fa anys que es veu, i que està sota les ordres del PSOE, no? I llavors... Tots els que no han estat d'acord, un, com es diu, un Maragall, una Geli... Ara em sembla que la Geli també... La Marina Geli, sí. Tots han, entre cometes, sortit d'aquí... El Maragall... I el Maragall... Volen fer el partit propi, no? Sí, sí, sí, a les més... Bueno, una miqueta dius... Nova democràcia... No, Nova democràcia... No sé com es deia. Algo de nova no sé què. Però bé, és el que diem, no? Hi ha aquesta línia, Maragall... Quan realmente has d'emprovar el vestit que et toca vestir, I tu t'has engreixat, se't veuen les costures. I, per exemple, a Convergència també se'ls han vist les costures. Es nota que potser aquesta coalició amb Unió realment no és tan flors i violes com des de fora aparentava. Jo, tenint coneguts dintre Convergència o que han estat dintre d'aquest món, realment és una relació de conveniència. Però a Unió també... A Unió hi ha una vessant independentista, eh? No oblidem, eh? Hi ha una vessant petita, però n'hi ha, eh? L'origen d'Unió, el Carrasco i Formiguera era independentista. Totalment. A partir d'aquí, jo crec que ja no és un partit... Diguem-ho... És un partit... que està enfocat cap a la persona del Duraní Lleida. Exactament. Pels seus interessos i pels seus... Totalment catòlic, ultraortodoxa, hiper... Que el partit també tenia uns orígens cristians, òbviament. Això ningú li retreu i ja està. Això és lliure que fa el que vulgui, però la línia és conservadora. Però aquí dius, tio, em sembla mentida. I a més elitista... Perquè no és un senyor que es conformi amb res. Hotels de luxe, quan va als llocs, va vestit com un pinzell sempre i va de marca a la marca. A més, ell un dia recorda una entrevista, no sé on va ser, li van preguntar i no baixava d'Armani ni d'Armand Bassi i tal, eh? Jo el que em preguntaria és, la gent d'Unió, quanta gent hi ha que està a favor d'aquest del Durant Lleida? No, jo crec que et replegaran a l'hora de partit. Ara sí, ja va sortir. Suposo que els hi han tocat l'orella. Però realment jo crec que té un excés de representació dintre la coalició Unió per la gent que són. Pel que m'han explicat, si ara realment se separessin, per dir d'alguna manera... hi hagués eleccions, Unió jo crec que trauria potser pitjors resultats que l'ESCUP. Sense cap mena de dubte. Ja t'ho dic jo ara, que quedaria fora de la representació parlamentària. Jo crec que sí, perquè és que no té una entitat. En canvi em sembla que tenen una representació d'uns 20 escons dintre de... És un repartiment intern. Sí, però bastant desproporcionat. I tenim dos minuts. Què us sembla? S'aconseguirà la independència? Ja que ho tenim endegat, què veiem? Aquesta unió Junqueras-Màs no queda gaire clara? Jo crec que la independència s'aconseguirà més que per la voluntat o per les feines dels polítics, per la voluntat del poble. Jo crec que sí. Però ens hem d'aixecar? No, jo crec que hem de repetir la manifestació de l'any passat de l'11 de setembre. I així... i anar traient estelades i senyores catalanes als balcons. Això està clar, això s'ha de tornar a repetir. I anar fent una mena de revolució passiva i com estil Gandhi, per dir-ho d'alguna manera. A mi em fa por un cansament de cara a aquesta manifestació de l'11 de setembre, del que està passant. És un cop l'any. A nivell polític. No, és un cop l'any. Aquesta poca entesa que hi ha hagut de cara a aquesta manifestació. La gent ho va sentint i de mica en mica... Ho ha tenint més clar. Sí, jo crec que sí. Allò que diuen una pedagogia de la independència, em sembla que cada vegada la gent està entrant més. Sí, però mira, s'ha votat la declaració aquesta prèvia. Això només és un preàmbul. Sí, unes intencions. És a dir, bueno, Catalunya es declara poble sobirà i a partir d'aquí... Té dret a exercir un dret a fer un referèndum, una consulta, el que sigui. Esperem. Jo, molta gent que he parlat ja està desanimada. No tothom, però veu gent que ja no té aquesta il·lusió de fa 7 o 8 mesos enrere. La gent està farta. Farta està, segur. El que passa és que el temps que tarda a nivell polític, això serà lent. No podem esperar que en quatre dies... Jo crec que a dos anys és massa per fer la consulta. A més, us diré una cosa, i vaig ràpid. L'altre dia sentint una emissora, no diré quina, un pitonisso deia que un bon moment per fer la consulta seria el juny... del 2014, i és precisament l'altre dia el mes que van dir per fer el referèndum. El Sandro Rey ha fet mal, també. Bé, que hem de marxar. S'ha acabat la música. Adéu-siau. Fins la setmana que ve.