Babilònia del 21/2/2019 — Kubrick al CCCB, Green Book i el circuit Goya: "Alegría, tristeza", "Cafarnaúm", "Viaje al cuarto de una madre", "Formentera Lady" i "The Quiet Man"

Introducció i agenda

• Context del dia: vaga general i to distès de benvinguda, amb presentacions del grup (Rosa Alcalà, Jaume Vidal, Nacho i Cesc Ramos al control).

• Avanç de temes: exposició de Kubrick al CCCB, bloc de cinema amb focus en Goya/Òscars, crítiques de Green Book, Alegría, tristeza, Cafarnaúm, Viaje al cuarto de una madre, Formentera Lady i repàs clàssic de The Quiet Man. Pausa musical amb R.E.M. – Losing My Religion.

Exposició: Stanley Kubrick al CCCB

Què ofereix l’exposició

• Recorregut cronològic i temàtic de l’obra de Kubrick, des dels inicis com a fotògraf a Look fins a les seves pel·lícules icòniques.

• Materials originals: càmeres i objectius adaptats del món fotogràfic, claquetes (amb proves de llum de The Shining), vestuari (uniformes dels “drugos” d’A Clockwork Orange), fotografies de rodatge i plafons bilingües.

• Projeccions de fragments seleccionats de totes les obres clau: The Killing, Paths of Glory, Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, 2001, A Clockwork Orange, Barry Lyndon, The Shining, Full Metal Jacket i Eyes Wide Shut.

L’univers Kubrick

• Ús de música clàssica com a senya d’identitat: de “Also sprach Zarathustra” a valsos i peces de Šostakóvitx i el trio de corda de Barry Lyndon.

• Detall curiós: passió de Kubrick pels escacs al set, reflectida a l’exposició.

• Experiència global: imatge + so + documents en una visita d’uns 90 minuts. Preu assequible i disponible fins al 31 de març.

Cinema: crítiques i debats

Alegría, tristeza (Ibon Cormenzana)

• Protagonista: Roberto Álamo, bomber que, arran d’un trauma extrem, pateix una pèrdua de la capacitat d’identificar i expressar emocions (alexitímia), vivint “en off” davant la seva filla preadolescent.

• Estructura narrativa a base de flashbacks que revelen progressivament l’esdeveniment desencadenant.

• Bloc hospitalari: retrat de psiquiatria (plantes tancades, tensions entre teràpies modernes i pràctiques antigues), amb ecos d’Algú va volar sobre el niu del cucut.

• Interpretacions: Álamo monumental; gran suport de la nena i de la doctora. Cinema visceral i contingut que interroga sobre trauma, impotència i (des)connexió emocional.

Green Book (Peter Farrelly)

• Basada en fets reals (1962): gira del pianista Don Shirley (Mahershala Ali) pel Sud profund amb el xofer Tony Vallelonga (Viggo Mortensen).

• Context i títol: el “Green Book”, guia de viatge per a afroamericans amb hotels i restaurants on eren admesos.

• Temes clau

- Racisme institucional i contradicció social: aplaudit a l’escenari, vetat a taula o lavabo. - Xoc de classes/codis: refinament i disciplina vs. carrer i pragmatisme; un duet tipus Quixot–Sanxo que es complementa. - Identitat artística de Shirley (clàssica, no jazz) i desencaix “entre dos mons”.

• Moments destacats

- Escenes de carretera i presó que el personatge “equivocat” resol gràcies al seu caràcter. - Correspondència amb la dona de Tony, interludi tendre i còmic.

• Observacions

- Interpretacions transformadores (Mortensen, Ali) i direcció sorpresa de Farrelly (maduresa darrere l’humorista de Dos tontos muy tontos). - Recomanada en V.O. per les parles (Brooklyn italià, anglès d’“Oxford”, accents del Sud).

“El lavabo, el suyo está fuera.” — una frase que condensa el sistema de segregació

Pausa musical

• Efemèride: 28 anys de “Losing My Religion” de R.E.M.. Tema icònic dels 90 que connecta amb el to melancòlic i reflexiu del programa.

Cafarnaúm (Nadine Labaki)

• Drama libanès de miserabilitat urbana: un noi (±12 anys) denuncia els seus pares per haver-lo dut al món sense recursos ni cura.

• Relat de supervivència amb un nadó a càrrec seu; ritme que insisteix en la duresa quotidiana.

• Debat crític: alguns la titllen de “pornografia emocional” per la seva cruesa; el programa la defensa com a denúncia necessària, encara que exigent per a l’espectador.

• Context: espai postconflicte al Líban, ecos històrics de la regió de Galilea i precarietat estructural.

Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico Clavellino)

• Duet Lola Dueñas–Anna Castillo dins d’un microcosmos domèstic: dol i depressió materna, dependències i el desig d’emancipació de la filla.

• Posada en escena austeríssima (pis, braser com a “personatge”), economia de mitjans i emoció continguda.

• Lectura del programa: bona i sostinguda per les actrius, tot i que el dramatisme pot semblar menor del que planteja.

Formentera Lady (Pau Durà)

• José Sacristán és “l’últim hippie” a Formentera: vida precària, música amb banjo, i el xoc amb la realitat quan ha de cuidar el net (Nora Navas fa de filla).

• Temes: fi d’una època, gentrificació (compra d’espais per hotels), paternitat/avi emergent, xarxa afectiva tardana.

• Valoració: pel·lícula petita que creix sobre l’energia i carisma de Sacristán.

Clàssic: The Quiet Man (John Ford)

• Romanç irlandès amb constants culturals i masclistes visibles avui; gran clímax de baralla final.

• Mirada crítica contemporània: encant formal vs. codis socials problemàtics; debat obert sobre la relectura dels clàssics.

Altres apunts i recomanacions

“Destroyer” (Karyn Kusama)

• Avanç de cartellera: Nicole Kidman en un paper de policial dur que molts destaquen com la millor interpretació de la seva carrera.

Farrelly, Òscars i V.O.

• Sorpresa agradable amb Peter Farrelly a Green Book. Possible reconeixement als Òscars (es queda l’incògnita per al següent programa).

• Recomanació insistida: veure Green Book en versió original per gaudir els accents.