Babilònia del 31/1/2019 — Kubrick al detall, Asimov i Fundació, Mostra Asiàtica, Gaudí i Goya (El Reino, Carmen y Lola), Glass i clàssics (Breakfast Club, L’Emissió)

Panorama general

En aquest episodi es combinan cinema, literatura i actualitat cultural amb un fil conductor clar: la passió per l’anàlisi crítica. Els temes principals van des d’un llarg bloc dedicat a Stanley Kubrick (arran d’una exposició) fins a Isaac Asimov i la saga Fundació, passant per la Mostra de Cinema Asiàtic del CineBaix, el repàs dels Premis Gaudí i la prèvia dels Goya (amb focus en El Reino i Carmen y Lola), i tancant amb dues peces molt comentades: Glass i dos clàssics, The Breakfast Club i L’Emissió.

"És veure el que ell fa... i atracament perfecte" — sobre Kubrick i l’impacte immediat de la seva obra a l’exposició.

Especial Kubrick: exposició i filmografia comentada

Punts forts i línies d’anàlisi

• Exposició de Kubrick: recorregut per tota la filmografia amb grans pantalles i materials; impacte de l’arrencada amb The Killing ("l’atracament perfecte") a l’hipòdrom.

• 2001: Una odissea de l’espai: el muntatge posa en relleu el “relaxament del viatge” i l’experiència sensorial. Es destaca la multiplicitat d’interpretacions i el caràcter visionari.

• Barry Lyndon: llum natural i espelmes; to preciosisme i rococó; demostració de mestria tècnica (“jo sóc qui ho he fet millor”).

• La taronja mecànica: debat sobre l’estètica (psicodèlia vs. surrealisme), el context 60-70, i la metàfora de la gestió de la violència social. Conclusions: avui la realitat mediàtica ha desbordat la violència mostrada al film, però l’obra manté la seva potència provocadora.

• Camins de glòria (Paths of Glory) i Telèfon vermell: crítica a la incompetència militar i la lògica bèl·lica; record de censura a França per deixar l’estament militar “a l’alçada del fang”.

• La jaqueta metàl·lica: l’ensinistrament com a “filtratge” i caldo de cultiu per al sadisme; lectura antibèl·lica clara a la segona meitat (la “fàbrica” de guerra on l’enemic ni es veu).

• El resplendor: retrat molt afinat de l’esquizofrènia; llegat pop intergeneracional (referències a Ready Player One).

• Eyes Wide Shut: classe, poder i normalització de privilegis.

• Projectes no fets: Napoleó — documentació obsessiva i detallisme “acollonant”.

"Els rics fan el que volen, com sempre" — lectura de classe a Eyes Wide Shut.

Llibres: Asimov — Fundació

Idees clau

• Saga iniciada el 1951; univers unificat en un Imperi galàctic.
• El científic Hari Seldon crea la psicohistòria: teoria probabilística que prediu el comportament de les masses amb gran precisió.
• Predicció de 30.000 anys de caos després de la caiguda de l’Imperi; la Fundació pot reduir-ho a 1.000 anys amb ciència i planificació.
• Encreuament amb la saga de robots i les Lleis de la Robòtica; tancament el 1993.
• Expectativa per una futura adaptació seriada i relectura de la saga per capítols.

Mostra de Cinema Asiàtic (CineBaix, Sant Feliu) i “Made in India”

Programació destacada

• Selecció d’una desena de títols: Burning (Palmarès de la Crítica a Cannes), Funan (Cambodja), Hotel Salvation (Índia), Claire’s Camera (Corea del Sud), Ash Is Purest White (Xina), Mi vecino Totoro, Un asunto de familia, i “Viatge a Nara” (Japó/França, amb Juliette Binoche), entre d’altres.

Focus: “Sui Dhaaga / Made in India”

• Comèdia amable que, a través d’una parella jove, exposa:

- Precarietat laboral i tallers tèxtils; - Apropiació de dissenys per part d’empreses; - Obstacles per emprendre amb artesania local; - Circuits de corrupció i sanitat de pagament.

• Fòrum posterior conduït per la directora d’Opcions, revista de consum responsable:

- Comparatives de productes, proximitat, impacte ambiental i condicions laborals; - Crida a un consum diari conscient.

Premis Gaudí i prèvia Goya

Gaudí

• Triomf d’Entre dos aguas i reconeixement a Viaje al cuarto de una madre (grans interpretacions: Anna Castillo).
• Reconeixements tècnics per El fotógrafo de Mauthausen (fotografia, vestuari, maquillatge).

Goya — focus en dues pel·lícules

• El Reino (Rodrigo Sorogoyen):

- Immersió en la corrupció política contemporània; - Interpretació poderosa d’Antonio de la Torre; - posada en escena amb càmera subjectiva i banda sonora minimalista; - Fricció amb mitjans de comunicació i final d’impacte.

• Carmen y Lola:

- Relat íntim i realista dins la comunitat gitana; - Descobriment de la identitat lèsbica i conflicte amb entorn masclista i religiós; - Recursos de posada en escena (salt de ràcord conscient) al servei de l’estat emocional.

Recomanacions i clàssics

The Breakfast Club (1985)

• Arquetips adolescents (esportista, “delinqüent”, aplicada, popular, aïllada), confinats un dissabte a la biblioteca;
• Trama senzilla, diàlegs brillants i evolució de dinàmiques socials i identitats.

Glass (Shyamalan)

• Tancament de la trilogia “El protegido” + “Múltiple”:

- Tema central: la societat no tolera qui sobresurt de l’estàndard; - Lluita pel relat més que no pas per la victòria física; - No és cinema d’acció pura, sinó metàfora i construcció narrativa.

L’Emissió (The Mission, 1986)

• Relectura actual: el nucli ètic (culpa, penitència, alliberament) perd força per canvis de narrativa;
• Comparació amb la contemporaneïtat de “El vici del poder (Vice)”.

Tancament musical

• Homenatge a Etta James amb “I’d Rather Go Blind”, una cloenda emocional i clàssica del soul.