L’adversari, Marrowbone i musicals; Goya 2018, The Square, Una mujer fantàstica, Paris, Texas i 50 anys del Planeta dels Simis (amb homenatge a Dolores O’Riordan)

98.1 T'hi atreveixes? Consulta les bases a www.omniun.cat Adios de cel 98.1 Doncs benvinguts un dijous més a Babilònia aquí als estudis de Ràdio d'Esvern a Sant Jus Correcte, sí, sí Correcte, no és que he tingut un lapsus tècnic i llavors m'he quedat com On som? Babilònia Benvinguts a la ciutat de Babilònia És que passa això que ho has de parlar de la meva volta i m'he quedat com mig grogui Molt bé, doncs tenim la Rosa Alcalá Hola, bona tarda Acabem aquí amb un llibre a la mà Superinteressant Concentrada I el Nacho? De cafè, bueno, el Nacho no té res a la mà Els braços creuats, concentrat, bueno, lo justo Ho tinc tot al cap Parlem que tenim a les mans els homes de tant en quant, però això no parlarem en aquests moments Bona tarda, tu què tal? Hola, què tal? Tinc un paper en aquests moments Fa una estona, bueno, el callo Bueno Què pots explicar, tu? No, res, he anat al bany Ja està, abans No, ja està, no? Què he de explicar? He anat al bany Sí He anat a... Vaig a llegir ara un paper Per tant, a les mans sempre canvien les coses Molt bé Correcte Parlem de llibres i parlem de cinema Avui començarem amb un llibre que ens comentarà la Rosa que es diu L'Adversario que ja ens explicarà Jo solament ja veient aquesta editorial ja m'agrada molt Anagrama Anagrama Jo sé molt d'anagrama Jo també soc molt d'anagrama Molt bones lectures d'anagrama Sempre hi ha garantia de bona qualitat Autors nous i tal, sí, sí, sempre recorda això I després parlem també del secreto de Marrowbone que és una pel·lícula que s'ha convertit en un llibre Jo parlaré del llibre, la pel·lícula ja la comentarem El Nacho ja m'ha dit por ahí que les campanes són bastant dolentotes A mi també m'ha arribat això Bueno, m'ha arribat I més a més que aquest home ja sabem que a mi no s'han tot de mi emoció Ja Senyor Ballona Sí, és una mica el que es recolza amb aquesta línia perquè això ho dirigeix a... Sí, exacte És com un... Sí, correcte Però és una col·laboració d'aquestes És un rotllo que no se sap ben bé qui està produint i qui està dirigint Això mateix, aquí una mica de... Sí, sí, sí I després parlarem de cinema i parlarem bàsicament de pel·lícules bastant actuals Algunes d'elles agafarem a un d'aquests clàssicots però sí, clàssicots d'aquests del segle... final del segle XX però comencem, parlarem del Showman amb el Nacho, parlarem de Paris, Texas i parlarem també de The Square i Una xica fantàstica dues pel·lícules que van guanyar els corresponents Goya la millor pel·lícula europea i la millor pel·lícula sud-americana i també parlarem del Planeta de los Simios Sí, sí, farem un revival Perquè just ara, el dia 8 de febrer del 1968 es va estrenar el Planeta de los Simios la primera, l'original, la de Charlton Heston la que tots recordem i que després he tingut sequeles, prequeles i tot tipus de productes derivats allò com el Cerdo, que s'ha aprofitat tot Sí, s'ha aprofitat tot Doncs és correcte Doncs nada, doncs això i és l'estrena, ja vam comentar al principi d'aquest any que hi havia, en el 68 hi havia unes pel·lícules importants com 2001, Unicida de l'Espacio, com La Semilla del Diablo i com a Planeta de los Simios i que en algun moment les comentaríem i bueno, ja n'ha fet just l'aniversari de l'estrena doncs parlarem una miqueta d'aquesta pel·lícula Molt bé, doncs genial Ho farem d'aquest any També farem una miqueta de resum de fa una setmaneta i mitja que van fer els Goya per això una mica que ha sorgit, no? També pendents una miqueta del que vindrà Farem allò, un Salvame Salvame Sanjus Exacte Igual ens pitxem després de la TV Això és el que ven, eh? Tenim un nivell ja La cultura enriqueix, però no Vendre no... Qui és Belén Esteban? Rosa no, eh? Evidentment no Valteria, no? Qui és Quico Matamoros? La cosa està molt fumuda, eh? Vull dir, arribar a aquests nivells Bueno, callo perquè si no encara diran que som elitistes i encara li anirem parlar, però bueno És novísimo Molt bé És novísimo puro No podem malparlar les fotos No Home Ah, bueno, clar Sí, sí, sí Home Que ho hem deixat amb un peu Carai És que jo estic convençut que li dius a algú d'aquests I vis a veure d'esquart De què? Lo que? Lo que? Lo cual o no? Seria aquesta la cosa Però dona igual Bé, avui farem, a banda d'això farem un recordatori d'una persona que se n'ha escapat És a dir, una persona molt important Una cantant que va morir Farà el 15 de gener La cantant de The Cranberries Ah, sí Ostres, sí Ostres, Dolores o Riordan Dolores o Riordan, no? Ja Pues que aquest grup és de la nostra Home, ella molt jove Amb 46 anys I tant, i tant I posarem el zombi, clar La cançó famosíssima La zombi, la famosa Que va ser Un pelotazo Doncs és molt llàstima Perquè justament estava fent Quan va morir Que es veu que va ser de mort repentina A l'abril diu que sabrem una miqueta els resultats De l'autopsia No saps ben bé el que hi ha per aquí I tal Estava fent justament una versió Heavy metal de zombi Amb un grup Estava fent una revisió del tema En plan canyero Que no sé exactament com acabarà Si la podrem Jo miraré perquè vaig veure la notícia Però no em vaig quedar amb el nom No era un grup d'aquests Massa famosos Em refereixo Era un d'aquests grups de heavy actuals Que tampoc jo estic gaire al dia D'aquest tema Però bueno, ja escoltarem zombi I bueno I també escoltarem una de les cançons Una xica fantàstica Que allò escoltem és dir És una cançó de l'And Parsons Project Que seia Time Vull dir que la posarem també per aquí Donen voltes Mentre parlem després d'aquesta pel·lícula Mira, avui farem una mica més Música a l'or i de la cosa Os paise Bé, com diuen a Múrcia Tinc famílies murcians Os paise Molt ben introduït Exacte Menys l'absor de Quin programa faig? Correcte Estic a Babilònia Portància Això ja està, ja està superat Superat Superampleo Rosa El adversari d'Emmanuel Caguer Caguer Sí Vale, vale Fantàstic A veure Tela, eh? Sí Tela Bueno, situem-lo una miqueta Aquest autor va néixer a París el 1957 O sigui, és contemporani Que ara està, és viu Va fer cinc novel·les de no ficció Amb molt d'èxit Amb molt d'èxit Aquí a la col·lició de la grama Claros la que tinc és la d'aquesta Han publicat diverses d'elles Una és aquesta, l'Adversario També una altra que es diu Una novel·la russa De vides ajenas Limanov, que aquesta va aconseguir Varios premis Centreix el prix O sigui, el premi d'Espremi seria El premi també Renaudot I el premi de la lengua francesa A més, una altra novel·la És el rei no Que també va tenir un altre premi El premi a Le Monde I després també En aquesta editorial S'han recuperat altres Com sombravura El bigote I una setmana en la nieve Que aquesta també va ser Premi o fèmina Déu-n'hi-do Està molt premiat aquest autor Clar, en concret El que ens ocupa Sí que us llegiré res La introducció Que a la contraportada Ja es diu O sigui, que no rebelleu No, no, exacte No, no, exacte No, no, no, res Sí Està basat en uns fets reals O sigui, es escalofriant Que diría yo Molt bé Vinga, vinga A ver de què va Està molt intrigant Y un relato escalofriante Una historia real Que nos sume en el estupor Que es un viaje Al corazón del horror Un libro excepcional Que ha sido comparado Con la sangre fría De Truman Capote Al 9 de enero de 1993 Jean-Claude Romain Mató a su mujer Sus hijos Sus padres E intentó Sin éxito Darse muerte Tela Ostras És molt fort És molt dur La investigación reveló Que no era médico Tal com aparentava I cosa aún más difícil de creer Tampoco era otra cosa Mentía des de los 18 años Ostras A punto de verse descubierto Prefirió suprimir Aquellos cuya mirada No hubiera podido soportar Fui condenado A cadena perpetua Uuuh Mala meva Quina premisa, no? Ah, doncs Això és La La El punt de partida Llavors L'autor Manuel El que fa és un Un flashback Un flashback Sí Des de Bueno, una miqueta Intentant reconstruir La vida La història La mentida D'aquest senyor Una persona Amb problemes psicològics Està claríssim Es remunta fins i tot A la família Que vivien en una zona Dels Alps Suïssos Bueno, no Suïssos Entre França Allà Allà Aquesta cosa Exacte Clar Amb un paratge Una mica Bueno, hostil Molt dur Perquè era tot De boscos Aquells boscos Aquells arbres enormes Aquells abets El pare treballava de madarero A la fusta Era encarregat D'una plantació De fusta Clar, una persona Doncs molt A veure, autoritària Però a la vegada Molt honesta Molt honesta No es podia mentir A casa No es podia mentir Però tampoc es podien dir Els sentiments Val Els sentiments Te'ls havies d'amagar Una fradó Malgrat tot Havies d'estar bé I a fora Havies de presentar Que estaves bé La mare tenia problema Ja es veu que la mare Tenia problema psicològic Una persona així Poqueta cosa No Que sí que van tenir aquests fills Però després ja no van poder tenir més I una miqueta ho aixecaven El fet que com que ja No havien pogut tenir més fills Doncs ja s'havia quedat Una miqueta com tocada I era una miqueta així com Doncs això Poqueta cosa D'ànima I d'esperit Poqueta cosa Clar, llavors no podies dir Dir-li que et trobaves malament El fill no l'hi podria dir Perquè clar, llavors com que ja es podia alterar Ja Llavors sempre havies d'aparentar Que estaves bé És important aquesta explicació Perquè és una mica l'origen Sí, sí, sí, sí D'ell després com intenta muntar la seva vida I no defraudar els pares O no saber tampoc Expressar els sentiments veritables Que podia tenir Llavors ell se'n va estudiar I a partir d'aquí El va muntar la seva vida El remunta Des d'aquí moment va començar Perquè ell sí que havia tingut una vida Més o menys estàndard D'anar a estudiar Desplaçar-se a la ciutat Tenia amics Fins i tot Va sortir amb una noia Que després ja es van casar Però clar, des d'aquí moment Va ser que va començar A dir Ostres Havia d'anar amb un examen No es va presentar I en canvi ja a partir d'aquell moment Ell ja va començar a dir Que sí que s'havia presentat I després ja va dir Que sí que havia aprovat I d'aquí ja Bueno, ja ha començat Continua tot Com pares això Com pares això després Perquè ell també té Les seves mancances A nivell psicològic A nivell de fortalesa d'esperit Sí que sap fingir molt bé Però ell La seva ment La seva veritat És un buit Un buit Amb Amb Amb Amb B baixa No? Sí, sí, sí De vacío És un vacío Amb B alta Amb B alta això Sí, sí El número és amb B baixa Sí, sí No, no, sí És que està pensant-ho jo Vull dir que no Sí, sí El vacío El vacío D'acord? Doncs ja està És una miqueta la reconstrucció De tot això Com després Va conèixer amb aquesta persona Quan es va casar Bueno, havien tingut Unes, dues criatures I tal, no? Amb amics Gent del poble A més Amb un nivell Amb un nivell considerable Una família acomodada Ell feia creure Que treballava Clar, com que vivia En una població A prop de Suïssa Feia creure Que estava treballant A Ginebra I que era un funcionari Bé, bé, és que era un funcionari En el càrrec De l'Organització Mundial De la Salut Clar, com que era metge I havia acabat la carrera I ells es dedicava No tenia pacients No visitava els pacients Sinó que es dedicava A la investigació O a organitzacions internacionals I a vegades I havia de viatjar Fins i tot a París Perquè tenia una conferència I dius Ostres, però la dona No sospitava res Però aquesta dona Em recorda un altre cas Una mica Que no vull Que dius La dona no sabia Que feia el marit I després signava tot Home, clar M'entens la broma És que Sí, sí, sí Massa Una mica No sé si crèdula O panoli O no sé què dir-li Però clar Massa crèdula També Mai se li va córrer Trucar O si era Nadal I tots els empleats Anaven Perquè es veu que feien Un arbre de Nadal Molt maco I anaven els empleats Amb la seva família Ostres, i ella no Fins que un any Ja desfeia A mica en mica Ja sí que ella T'aia va anar lligant caps Però clar No descobria res Tampoc Que era com una mica Massa bena I t'ho trobo jo No sé O el no voler saber O el no voler saber No sé Depèn Hi ha gent De tot tipus Però amb amics Saps el típic Quan et passa alguna cosa I arriben els veïns O els amics No, si era molt bona persona Si era tot perfecte Si era molt normal Si era com tots nosaltres Doncs això Una persona que Integrat a la societat Amb amics Anaven a casa d'una A casa dels altres Anaven de ciüets Que dius Ostres, i quin nivell de vida Aquest nivell de vida Amb quins diners llavors Perquè clar És que no tenia cap ingrés Això pensava jo Com s'ho feia Clar, ell s'anava Bueno, passava els dies Amb el cotxe O parat Amb una Un ara de descans A l'autopista O per aquells boscos I ja està Bé, després ja fa Sí que feia creure Que feia com a inversions O que com que treballava A la classe suïssa Ell coneixia una miqueta més El sistema De inversions suïsses De la banca suïssa I clar, ell s'hi deia No, sí, perquè es pot posar Aquí amb un fons De no sé què Però ara això sí Clar, ho has de deixar I no ho has de tocar Amb dos o tres anys I tal I s'ho agafava ell Clar, perquè era sempre La família Normalment, clar Família i coneguts Si havien venut una casa Doncs escolta Què faig amb aquests diners Doncs mira, jo els puc posar I tal, no? Ja Clar, tot això una miqueta La investigació Que després aquest autor Va fer d'aquest tema Ell es va salvar Amic de Colosa Bueno, mira, Colosa Es va salvar Després de tot el que va passar De l'incendi Que va fer a casa I ja un cop a la presó És aquest autor Que comença a cartejar-se Una miqueta interessant-se pel cas I a veure, clar Intenta esbrinar I una miqueta diseccionar Què ha passat aquí Amb aquest cervell Però amb una certa També No amb gust Sinó amb una certa Resel També Perquè home És molt fort Tot això Intenta Bé, fins que ja veu Que realment Aquest senyor Està fingint sempre Està Però Perquè és que ja és una qüestió mental Ja no Jo crec que ell mateix Tampoc ja no ho controla No sap ser ell mateix És que mai ha estat ell mateix No sap qui és Hi ha un buit allà En Balta Que és impressionant I bueno Aquesta dissecció És interessant Molt bé I les raons Del propi autor Del propi escriptor D'intentar Després ja Si vol o no vol Finalment Escriure aquest llibre Hi ha moments Hi ha moments que resulta Uf Una mica A veure No he pensat Com diria jo Revulsiu No? Perquè ostres És que És una mica Sí Recordo aquella pel·lícula De Manchester Frente al mar Sí Que allò va ser Bueno Va ser una cosa Casual Va ser un accident No? I ja era forta Doncs imagineu-vos aquí Que sí que va ser Expressament No? I va ser amb tota la voluntat Va ser voluntari totalment Clar Que és autèntic això Que no és una novel·la És molt interessant No? Però clar Jo hi ha moments De debò Que em resulta una mica Uf Quan et descriu les escenes De quan pensa I quan mata Els pares Els fills A la dona Els llibres que et frapen I et provoquen Aquestes reaccions Són llibres que I a més sabent tu Que ha estat realitat Doncs encara més Bueno Això està Els llibres I que està basat En un cas real Que va passar Que és un estil periodístic Més aviat Molt a servei de la història Sí, exacte Sí, sí Periodístic d'investigació I el gènere de les cartes També Perquè sí que reprodueixen Al final sí que hi ha Una miqueta Les cartes Que envia a la presó Les que li contesta Una miqueta Clar Aquí ja apareix també El tema de la religió catòlica No? Les persones Les visitadores De la presó No? Que són homes Com dones No? I clar Com intenten també Acollir una miqueta Aquesta persona En el senyor I que clar Imagineu Un presó O una persona Que ha comès Assassinat Que sigui Que s'emperedeixi I que abraci La fe Doncs clar Això per ell és un logro També molt gran No? Però clar No saps després Si és que això realment És cert també O també està fingint Perquè com que No Va adoptant És com un cavaleu Va adoptant La seva manera Les personalitats O que li plantegen O que ell en aquell moment Déu-n'hi-do Uf Bueno Doncs escolta M'una lectura Recordem l'adversari És curtet És breu I per això vull dir Que marco d'aquestes potentes Però bueno Tant en quant va bé Doncs bueno Potser fora d'aquesta línia Perquè no és una Que és real No ni molt menys I arran d'una d'aquestes pel·lícules Que bueno Que ha sortit al cinema I que promociona Mediacet I aquestes coses Que fan les televisions Pel mig El senyor Bayona I tot això Que parlàvem abans Amb el Nacho Ha aparegut un tal Sergio G. Sánchez Que és el director D'una pel·lícula Que es diu El secreto de Marrowbone I aquí s'ha fet al revés No és una pel·lícula Basada en un llibre Sinó que és una pel·lícula Que ha generat un llibre Una mena de guió A més és un llibre Molt agradable Perquè hi ha il·lustracions Que una miqueta Doncs a veure No és un storyboard Ni molt menys Però bueno Hi ha alguna coseta Per allà Que et deixa entreveure El que serà Jo no he tingut encara Ni el plaer Ni el gust O a lo millor La desgràcia De veure la pel·lícula Perquè no són gaires Bones notícies Jo no he sentit Cosa bona Clar He sentit Que és una pel·lícula correcta Però avorrida I això he sentit Jo encara he vist I tal Jo no puc parlar tampoc Clar Bueno jo A veure si la puc veure Perquè clar Llegir el llibre Sempre fa il·lusió A veure la pel·lícula O sigui Que dius que és a partir del llibre És com el tercer hombre Ah exacte Però l'home és una novel·la Boníssima Home però és una altra història És un gran autor Diguem-ne Sí sí Però és la mateixa A veure aquí L'avantatge que té el llibre Com a tal És que a veure Està ben escrit Ojo No estem parlant d'alta literatura Però és un llibre Que vas llegir i dius Home doncs està bé No és allà que diguis Ui això és un guió I tal Home evidentment Pots imaginar El que pot passar Perquè saps que hi ha una pel·lícula Al darrere I per tant ja fas una mica La cabòria Sobre aquesta història Però realment En si el llibre És molt a més de llegir-lo I el que passa Dius Bueno pot ser més o menys interessant I t'imagines com serà Per tant ja ho veurem Res la història és molt senzilla No vull entrar evidentment Perquè clar El secreto de Marrobunya Està dient Que aquí hi ha alguna cosa Que evidentment No podem despatllar Un secret Un secret i tal Ara què dic O com explico jo el llibre Doncs clar No puc dir que és el secret Perquè si no Ara li vam es perda I evidentment De cara a la pel·lícula Que hi hagi el llibre De la pel·lícula És com Bueno Ja sé el que passarà Per tant No hi ha cap més cosa Però bueno Són quatre nois Menors d'edat Hi ha un que està a punt De complir els 21 anys Estem parlant d'una època En què encara els 21 anys Es considerava No sé que En quan s'ambienta Perquè no et parla mai Jo crec que és els anys 40-50 americans No? D'una porra I els trets Per la manera en què van vestits A les il·lustracions I tal llogia Que van per aquí els trets I a partir d'aquí Doncs bueno Són uns nois nens Que viuen en una casa Que es diu Marrowbone Per això es diu així No? I que han aparegut En aquesta població Per una sèrie de motius Que tampoc desvetllarem Perquè Això és una cosa Que es va desvetllant Adavant Són Perdoneu El Jack Que és el gran La Jane Que és la noia Doncs també joveneta Però no és major d'edat Encara El Billy Que està en una edat adolescent I el Sam Que és el petit O més petit o net A partir d'aquí Doncs bueno El Jack És el que porta la casa No? Sabem que ha vingut Amb la seva mare Això no desvetlliu res Perquè el minu Que seria Que a les 15 pàgines Ja surt La seva mare mort D'un càncer No? I a partir d'aquí Doncs clar I s'han de viure I sota la mare Diu No us separeu mai Sobretot Vull dir Tu encarrega't De la teva família Però és el que passa No? És menor d'edat Apareixen els advocats Però hi donen voltes O un advocat en concret No? Que intenta remoure Clar La seva menor d'edat Genera que Han de Han de Bueno S'han de separar Vull dir S'han de portar Ho diré ara Als orfenats No? Lògicament Llavors clar Hi ha un element Que fa que Un dels secrets Perquè hi ha uns quants No? Un dels secrets És evidentment Intentar Doncs que la cosa Ningú sàpiga Que la mare ha mort Ens entenem? Perquè d'aquesta manera Doncs ells no els separaran Perquè a moment que sapien Que la mare ha mort Els s'emportaran cap a diversos llocs Llavors aquí la cosa ja comença Una mica més truculenta Clar Aquestes històries Hi ha una truculència Per part d'aquest tema Per part d'altres coses Per uns elements Que passen dins de la casa Que en un principi Semblen com paranormals Però després té una lògica Aquest element Més fantasmagòric Té un element De pes I de lògica Que insisteixo Això sí que no ho puc dir Perquè ho trenquem tot Externament són vistos Com uns personals Per un costat Hi ha gent que Pobres nois Per una altra banda Diuen Aquí amaguen alguna cosa Aquests nens Hi ha una noia Que és l'Ali Que és la que s'enamora La vera història de mort També Que això és important Del gran Que bueno Que d'una manera o una altra Doncs hi ha uns vincles I aquest advocat Que és el que Una mica Usmea Per a tots els espais I no es creu gaire El que passa El que deixa de passar I tal Bé És una mena de pel·lícula Jo crec que Es desenvolupa Pel·lícula Bueno llibre Però pel·lícula Que es desenvoluparà Sobretot Amb el microcosmos De la casa D'aquesta casa D'aquest marro bon Que és el nom de la casa Que té diversos espais Determinats Uns per evitar les pors Altres pateixen uns elements Que no els agrada Per exemple Els miralls A un d'ells Llavors es cobreixen els miralls Clar Ja la percepció És molt tètrica De la casa Una casa que està en molt mal estat És una casa de fusta Que fa soroll Hi ha una taca Que apareix A un lloc determinat Per un motiu concret Que no direm res Apareixen animalons Per ja donar voltes Hi ha moviments Hi ha sorolls Hi ha coses Llavors Es barreja l'operat normal Amb allò que no és tan normal I amb els secrets d'aquesta gent I el que passa Una miqueta Als voltants d'aquell poble De mala mort Per entendre'ns Que tothom vol saber De tothom I tal El llibre A mi No m'ha desagradat Després com siguin La lectura és molt amena És molt ràpida És molt senzilla Està bé No estem parlant De grans llibres I la pel·lícula Doncs bueno Tothom diu que és fluixeta Jo imagino que sí Que no ho negarem Perquè depèn com treballin Si una pel·lícula d'aquest pressupost Que no és molt gran Diuen que és fluixeta Què serà Exacte Però aleshores el llibre t'enganxa A veure què passarà Però què passarà D'una forma molt determinada Vull dir No és que t'ho plantegin fàcilment Des del minut número 1 Vull dir T'ho van deixant fins al final Que més o menys saps què pot passar Que pots intuir Però bueno No és allò que dius Ai que fàcil Això a la plàgia 9 Ja ho sé No, no, costa una miqueta Però encara hi ha així Insisteixo Això és una cosa molt lleugera I bueno Jo pensant que Qualsevol dia aniré a veure Vaig començar a llegir-lo I ja vaig a la pel·lícula I si faig la comparativa Però bueno S'ha donat el cas A veure si la setmana que ve Podem parlar de la pel·lícula I mira Doncs hi ha aquesta opció Molt bé Molt bé Doncs farem una cosa Abans de parlar del showman I com ja canviem d'això Doncs si us sembla Re Aprofitarem i posarem 3 minutets És una cançó molt llar Dura 6 minuts La del zombie Llargueta, llargueta Però el que farem serà Escoltar aquesta cançó Del grup de Can Berris El primer gran èxit Sí, sí No coneixia ningú Aquest grup I va ser un perudàs Però era una bestiesa La posaven a tot arreu Sí, sí I bueno I ara va ser En aquell moment I no sé Jo he tingut la sensació Sempre D'aquesta cançó No sé per què no era seva Perquè després La resta que han fet Eram diferents Sí Estan completament diferents Llavors la resta Semblava com si Sí que eren seves I aquesta No sé d'on va sortir No sé exactament Igual la van enganxar D'algun lloc No t'estrany Era molt diferent I després no ha fet cap No sé què passa aquí ara No, no, no Res, res Una mica de saturació Però això que passa a vegades Vale I allà està I és que no hi ha cap Que s'assembli Llavors et fa pensar Dic hòstia Mira Sí Bueno Algú que baixa al grup I dir Sí Exacte Per tant és això I llavors recordem que va morir en 46 anys El que dèiem No sabem ben bé de quina és la mort Encara s'ha de mirar el que hi ha Estava fent una versió Com dèiem d'aquest zombi Però en versió una mica metal I bé Doncs ens quedem amb aquesta Insisteixo cançoneta Que realment és un clàssic I bueno I en memòria Amb la Dolores O'Riordan Que va cantar amb solitari després Que no va tenir tanta sort No? Amb solitari No Però que entre Canberris Van ser L'Homas En aquell període D'acord? Doncs escoltem 3 minutets I tornem al cinema Molt bé D'acord Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot i que anava una mica arregant-se de dir, ostres, aviam i tal, bueno, no va estar... pensava més fluixa i, bueno, tampoc va estar tan malament, tot i que no és dels millors musicals que he vist i, bueno... jo crec que aquí, no sé, s'ha fet com un intent de barrejar diverses coses, no?, de primer donar-li un toc així una mica més... Sí, l'han comparat molt amb Bart Lurman, no?, els musicals aquests que fa ell... Ui, no, però això és molt difícil comparar-ho, eh? L'han comparat, com si hi hagués una intenció de fer-ho, una intenció que s'ha quedat, bueno... all'hi hagués una mica d'aigua, llavors, un... no sé, una entrada d'aire Disney ahí, frío, ¿sabes? Madre mía, és com Disney in Ice, no?, on Ice, no? Sí, llavors una entrada d'aire ahí, que hi ha dulcificat el tema, hi ha d'una tala història... Madre mía, el tema de la família, intucabla... Sí, un final, una mica, això, fins i tot, no?, a monitorio, no?, de decir, esto és el que jo me estava perdiendo, allà la família, que pot estar bé, però que té tot un tufillo generalitzat, no és molt creíble... Llavors, un personatge que, en teoría, era molt més, no tan placo més, no?, perquè, en teoría, era un vividor, que ell prova coses d'aquestes persones que inventen tot, que s'hi juguen tot, que ho perden tot, que ho tornen a intentar, que ho tornen a perdre... Una persona que, per fer tot això, ha de dir una moral una mica més flexible del que surt de la pel·lícula, que surt... Exacte. És un home molt bo, que el que fa és una mica... Potser apte per tots els públics. Sí, portar-ho apte per un públic només, portar-hi la volta. Llavors, bueno, ja hem situat una miqueta la història que podria haver donat més de sí. És un paper que Hugh Jackman a mi em recorda d'estil de persona el que va fer el truco final, el Prestigio, que era un il·lusionista que anava també, així, de l'època, diguem-ne, que anava buscant el que sigui per tenir el truco més important i se lia amb el Tesla aquest i fa invents i fa històries. Bueno, doncs aquí és un home igual, no?, que ell fa el que sigui i si fa... ha de fer un circo amb un truco de los horrores, diguem-ne, o de les criatures estranyes, no se'l fa, inverteix i tal, però al final resulta que és molt amic d'ells i és una cosa... i bueno, i estima molt la seva dona, que no és capaç ni de fer amb la cantana aquella que té, que li posa allà, no és capaç de fer... Que se'n van sols per allà, a fer la torneta a tot el món... I és tot com molt, com molt... Ui, aquí ha passat algú, ja dic, ha passat allà amb la... Sembla la censura, està de l'època... Amb la pintura... Sí, sí, sí, la pintura, no, això és igual... Jo això no he adaptat, això no... Bueno, llavors, números musicals, veritablement, excepte una cançó, a mi la resta em semblen una mica correctes, una mica Operació Triunfo, més aviat, vull dir... Sí, no, és que és així, no té... Amaya, Amaya de España. Sí, no té potència, tu veus Chicago, Chicago vas veient cançons molt bones, amb balls diferents, i amb coolment, diguem-ne, no, l'escena aquella de Chicago de quan... Quan fan la galleria de les Condenades, no, que parla... Sí, és boníssim. Cicero, hòstia, quin número més potent, no? Aquí estàs esperant que hi hagi un número potent i, bueno, no acaba d'arribar, i al final acaba vent-hi la cançó que coneixes, perquè l'has vist al YouTube, perquè avui en dia ja això, clar, jo ja havia vist allà, exacte, ja havia vist a la cançó de la pel·lícula, cantant la cançó amb tothom allà, que s'ho passen molt bé allà, però és veritat, hòstia, és contagiós, no? I després veus aquesta cançó, i dius, bueno, la cançó aquesta està bé, diguem-ne, no? També, ja he dit, que em va recordar tot plegat amb poca potència, poca potència, i no sé si és controlada per algú, no? Perquè dir, no, no, no, perquè agrada aquest, per agradar aquest públic, per agradar l'altre, i al final no agrades més que un tipus de públic, i, bueno, és veritat que es passa ràpid, no? Vull dir, perquè, bueno, és així, entretinguda, i és tal, però històries que van, o sigui, la història principal de cop i voltes, l'història d'amor aquest, tant als dos, que queda una mica així, és l'atrapecista i l'altre, i és com un secundari, però... És un sí, però no. És un sí, però no, la història amb l'altra, és un sí, però no, tot és un sí, però no, no? I al final acabes sortint d'allà, dius, home, ja he vist coses pitjors, he patit calés, però coses pitjors, i això m'ho he entretingut, i, bueno, és veritat que el Gil ja m'encanta bé, la gent d'aquesta, però tot és massa correcte. Ja. Massa correcte i... El que passa és això, que és la mateixa productora de La La Land, per tant, ja... Home, no hace falta decirme's. Claro, és que, clar, després de La La Land, que ja vaig anar emocionat, vaig dir, al fin, un gran musical, n'hi vaig veure allò, a part de la cançoneta meravellosa de City of Stars, el que diem, aquest únic punt, que d'inflexió, que dius, bueno, que tampoc és que va ser res de particular, perquè la cançó està bé, és maca la cançó, no? És el que diem, si tot has quedat rebut amb una sola cançó, amb un musical, és que t'has quedat amb un musical que tingui moltes cançons, és que, gris, mismo, és que s'han convertit, són 50 cançons de gris, totes, es pots ballar perfectament, o de Chicago, pots, 3 o 4, les coneixes segur, si t'haurà dels musicals, o Cats, o vull dir, és que hi ha tantes coses, que dius, tants musicals que han quedat a la història, bueno, doncs, per tot, no? Doncs per una bona qualitat, perquè al darrere està l'Andre Lloyd Webber, o pel darrere hi ha gent amb molta potència que sap fer aquestes històries, no? Sí, és que això té molt prisma, vull dir, la cançó ha de ser bona, és ser el que l'agradi, els números, no es poden limitar a ballar, i allà posar, i fins i tot les coreografies, de vegades veies que posaven una cosa com si algú hagués dit, saps, com si algú hagués vist l'escena i hagués dit, ui, que avorrido esto, ah, pues ara posarem això, saps quan surten allò, les, aquelles coses, unes tires de colors, i un moment que surten, i dius, això, està com un cazador, l'han posat aquí això, perquè algú ha dit, està molt blanco, posa un poquet de color, saps? Sí, que es vegi més espectacular, no?, que tingui més allò. Sí, però que dius, hòstia, que això no té un discurso, no?, diguem-ne, no té una narrativa, sinó que és una mica així, bueno. Bueno, allò que dius que s'aguanta, entre comillas, no? A la dona li va agradar molt, diguem-ne, perquè li agrada els musicals, i li havia vist el vídeo i tal, i a ella li va agradar, va dir que era fluixa, o ara coneix, però m'agrada, diu, bueno, però que passa una estona, agradable. Sí, això sí, eh? Bueno, jo m'agraig que és tan bé, com soc bastant musicalillos, molt vitalista, molt vital, és com una injecció d'optimisme. Jo quan vaig veure el musical vaig predisposat a dir, a veure què metge, el que metge. Clar, també, però després hi ha la lògica, objectiva. Però a mi m'agrada, tinc una mica, que se t'oblidarà, que és una pel·lícula que s'oblidarà. Una mica més de mala llet, i les que tenen més mala llet, això, cagos, i aquí, l'otro, i cabaret, i molent ruix, clar, coses aquestes que tenen una altra història, no? Clar, clar, és una altra. Bueno, doncs seguim una mica amb més novetats, i després ja parlem, si us sembla, re, jo faré un comentari de 5 minutets, si parlem de Paris-Texas, si parlem del Meta de los Simios, i una mica, doncs, arrodonim, perquè la setmana passada vam fer una miqueta la ceremonia dels Goya, i bueno, jo una mica la vaig poder veure, m'insisteixo, soc friki en moltes coses, i també per les ceremonies, la dels Oscars, no sé si podré, però bueno, per horaris i tal, però bueno, aquesta sí que em vaig enganxar, perquè vam fer un dissabte a la nit, vaig dir, ah, mira, pots baixar-ho i tal, doncs jo pensava sortir el Dani Rovira, que fa dos anys que ho feia, l'actor i tal, i ho feia força bé, sí, ho feia força bé, dins del que seria la gent que ha passat por ahí, que ha passat a l'André Buenafuente, ha passat a la Rosa de Paz, no, això va ser el que es gaudia, ara m'estic liant jo, no, m'estic liant molt, no, no, fora, bàsicament, el Dani Rovira va ser també la Rosa Maria Sarda, aquesta gent, però en aquest cas, em quedo amb aquest nano, que va fer-ho molt bé, el Dani Rovira amb un any i amb l'altre, i ara han vingut dos nois d'aquests que van fer aquelles coses, bé, aquella cosa, aquell programa a la 2, que es deia Mutxetxa de Nui, que eren 3, però estava Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla, que són els dos presentadors, uns nanos que estan molt de moda, que fan molts monòlegs, no, amb això del Club de la Comèdia, i que el Joaquín Reyes col·labora a l'Intermedio, bé, doncs són gent que fa un humor, doncs una miqueta més, no sé, més casquivà, no ho podíem dir, més provincial, no sé com dir la paraula, només poblerino, amb tot respecte, perquè jo soc de poble, però una cosa així com molt de l'Espanya profunda, vull dir, amb aquestes paraules que de tant en quant, aquest comentari, la manera de... Bé, vam voler fer una cosa que fos més plana, és a dir, molt més de monòleg, que també una mica és el que feia el Dani Rovira, evitant la part musical, que sempre queda una mica xurro, exceptuant la que seria una cosa molt original, que va ser que l'Eleonor Walding, amb Mar Lango, van sortir, van cantar les quatre cançons, que estaven nominades a millor cançó, i es va cantar ella, amb molta elegància, com és la Walding, que té aquesta manera de cantar, vull dir, que ho fa bé, bueno, raonablement bé, però com a mínim li dóna aquest toc una miqueta més jazzístic a tot, i aquesta cosa més elegant, bé, va sortir prou correcta. Tot l'altre, res més que ells, un o l'altre, ferien tonteries, gravaven vídeos, bé, vídeos gravats prèviament, amb el carrer a l'Ehalde, no sé què, va ser bastant senzill, en general tot. El glamour també, del que seria la festa, va venir donat justament per la reivindicació femenina, uns vanus de color vermell que posava mas, un hashtag, mas mujeres, no?, amb el que es reivindicava el percentatge de la presència de la dona, sobretot, a nivell de la direcció, perquè em sembla que hi ha un 7% solament de dones directores a l'estat espanyol, i això és una cosa que realment, doncs, s'ha de tenir en compte i que s'ha d'intentar promocionar que en aquest cas les dones es llenci més, no?, o que tinguin, perdó, que realment siguin acceptades per productors i tal i que confin, vull dir que és que és absurd, no?, vull dir, perquè tenim monstres com la Isabel Coixet, que justament va ser la gran guanyadora dels premis importants, no?, jo crec que per dues qüestions, perquè jo no he vist la llibreria, tu l'has vist, Rosa, eh?, sí, però, bueno, és una pel·lícula que sembla ser senzilla, no?, està bé, està bé, però és flixeta, no, no deixarà... exacte, jo crec que la intenció va ser premiar millor pel·lícula i millor direcció justament a una dona, en aquest cas, amb una carrera meravellosa, Isabel Coixet té dues pel·lícules, potser aquesta no és la millor, jo no l'he vist, però pel·lícules magnífiques i, per tant, s'ho mereixia amb totes les de la llei, potser encara que sigui per això, per intentar, doncs, donar aquest punt d'inflexió, doncs, a la dona directora, no?, que s'ha de buscar més, que teníem de sort que estava la Clara Simó amb Estiu 1993, que hi havia, em sembla, algú més, no me'n recordo ara, amb alguna altra pel·lícula, no m'hi equivoca, o amb algun curt, però també, però era com molt determinat, no?, és a dir, a part de les actrius, dona, que és una cosa que sí que el percentatge està com el masculí, més o menys, però la part de direcció, de producció, d'efectes espacials, de direcció, de fotografia, aquests punts més dona, que és el que es buscava, no?, vull dir, guionistes, no?, això és el que van reivindicar. Bé, a veure si és cert, i d'una manera ja arribem a aquesta varietat necessària amb tots els aspectes laborals, vull dir, que això és el més important que hem d'arribar. I l'altre, doncs bé, simplement això, gran guanyadora, la llibreria dels grans premis, no?, i sobretot gran guanyadora en general, eh?, del que serien dels efectes espacials, i també guió i tal, en dia, o en dia, eh?, aquesta pel·lícula basca. I bé, bé, en general, estiu del 93, del 1993, va guanyar la Bruna Cosí, va guanyar la mare, per entendre'ns, no?, a la tieta mare. Exacte, i em sembla que el millor guió adaptat, o no, el millor guió, algú així va guanyar, va guanyar dos premis, no?, també una mica, i que va sortir la Clara Simó, perquè és millor guió, sí, perquè l'havia fet ella, i per tant va sortir a reivindicar una altra vegada aquest tema. Per tant, la part aquesta, bé, molt correcta, i molt, molt correcta, no?, molt bé que es fes això, no?, i diversos que van sortir, li van donar Marissa Paredes al premi al Goya d'Honor, no?, que també va fer un comentari al respecte, molt bé, en general, molt bé, i, bueno, fantàstic. Dit això, jo, en aquest cas, jo, quan fan aquests moments dels premis, m'agrada una mica, doncs, mirar pel·lícules que estan vinculades amb això. tinc una pendent que és brava, que la vull veure, que en aquest cas és dels Gaudí, que, bueno, que tracta una mica el maltractament de la dona, en aquest cas, amb la Laia Marull, que fa un paper molt important, que intentaré per la setmana que ve, però jo una mica m'he mogut a banda de les pel·lícules que van guanyar, que ja hem parlat molt de l'estiu 1993, ja hem parlat de la llibreria, doncs, en dia va parlar en Jaume amb el seu moment, no?, que jo és una pel·lícules que vull recuperar, que se m'ha escapat i sembla ser que val la pena, doncs, jo una mica m'haig fixat en aquelles pel·lícules una miqueta més determinades. Bé, millor pel·lícula estrangera, The Square, no?, clar, estava Lady Macbeth, estava Tony Erdman, que és una pel·lícula que et deixa descol·locat absolutament, Lady Macbeth és una pel·lícula que a mi m'encantà, ferma amb una gran potència, i l'altre no me'n recordo quina era, que a mi era molt coneguda, i The Square, clar, què passa amb The Square, què és això? No, sabia que hi havia una referència, Palmador a Carnes, no?, i jo em poso a veure la pel·lícula l'altre dia, dues hores i 43 minuts, dius, anem amb temps, a la vida, pel·lícula una altra vegada sueca, sí, sueca, Rubén Oslund, el senyor, i bàsicament un tal Claes Bank, que és el que porta la pel·lícula. The Square és una instal·lació d'art contemporani del museu més important teòricament d'Estocolm, no?, que es diu X-Royal Museum, que no sé si això o no, no ho he mirat, que és això, un terra, és a dir, el terra, un muntatge d'una artista argentina, Lola Aria, sap què es diu, que és un quadre fet amb una mena de, com es diu això, dels rètols, amb un neó blanc, no?, al voltant, no?, llavors, en aquell espai, és un moment de lloc de comunió, de socialitat, en el moment en què allà dins d'aquest espai la societat es converteix en alguna cosa perfecta. Si surts d'allà, la percepció de la instal·lació, si surts d'allà, en teoria, entres en la societat normal del que hi ha. És una pel·lícula que a mi em va descol·locar absolutament per dos motius. Pel·lícula elitista, pel·lícula complicada d'entendre. jo estic dins del món de l'art. A mi em va deixar sorprès com es pot fer una pel·lícula amb aquest to. És com si passés l'acció al MACBA de Barcelona. És un museu molt estil MACBA, d'acord? Ell és una persona que té una vida, clar, director del museu, és snob, té una vida totalment determinada, amb unes filles, està separat, és una persona amb un nivell, té una casa superguai, és a l'estil suec i tal, i a partir d'aquí comença a tenir uns vincles amb la gent de nivell social més baix, li roben la cartera, li roben el mòbil, això li fa que demani que li retornin, amb unes cartes que llença l'edifici, però té por d'arribar a aquell edifici perquè és una gent que no és del seu estil. A partir d'aquí apareix un nen que li reclama el que seria aquest paper que ha posat a la bústia, posant que són uns lladres i que hi tornin al seu telèfon i a la seva bitlletera ha fet que els seus pares el castiguin, sempre hi ha pediolàries pel carrer que li demanen diners i és una cosa que dius a veure, què estic veient realment, què en vols fer, què en vols dir, perquè són escenes llargues, a vegades insulces, amb una idea d'una gran postmodernitat, però a vegades amb una cosa absolutament fora de lloc, què té aquesta pel·lícula per donar-li la Palma d'Or de Cants? Per mi, eh? A mi em va deixar molt trastocat. Jo he vist crítiques i que diuen una cosa semblant, no? Hi ha bastant diversitat d'opinions aquí, no? De que, bueno... Fa una actuació de body art d'un tio que es passa a quatre pobles i comença a arrossegar una noia pels cabells, no? Pel terra, dius, però què estic veient, no? Vull dir, que jo em vaig... A mi he quedat molt, molt, molt de costat, molt, molt, com dient, no m'interessa. I mira, que és un àmbit que dius, home, que em podria interessar més, no? Perquè, llavors, el mag va quedar quatre o cinc mesos, no? Vull dir, no, no, crec que és una pel·lícula per mi fallida o que hem volgut buscar alguna cosa més del que realment no hi és, no? I, en canvi, amb una mujer fantàstica, amb una xica fantàstica que és la guanyadora de la millor pel·lícula sud-americana. Per cert, tant una com l'altra, The Square, com una xica fantàstica, seran nominades de la millor pel·lícula estrangera als Oscars. Per tant, aquí tenim dos pel·lícules possibles, juntament amb Cinamor, de Rússia, que diu que se guanyarà, però, bueno, ja veurem. La xica fantàstica és una pel·lícula de Sebastián Lelio, el que va fer Glòria, una pel·lícula xilena, que el Jamal la va veure i jo no l'he pogut veure però diuen que estava molt bé, amb la Daniela Vargas, que és una noia transgènere, una noia que físicament ja ho veus, perquè no amaga la seva nuesa, fins a un límit, però no l'amaga, i un tal Francisco Reyes, que és una mica la seva parella a la pel·lícula. És una pel·lícula clara, directa, sense cap tipus de volta, és una pel·lícula meravellosa, ella ho fa de pebrots, no es pot dir, ella ha guanyat tots els premis i hi ha hagut els parabèl·la de Rinales, que no me'n recordo, en molts llocs, vull dir, tu mires el Palmarès i molt millor que el Desquers 50 vegades. És una pel·lícula clara, directa, a vegades té una certa sensació, és una pel·lícula una mica almodóvar de l'època de què ets jo para me de fer esto, té aquesta estètica dels 80's, aquesta cosa xilena i a vegades que passa amb les pel·lícules sud-americanes que sembla que siguin actuals, tenen aquesta cosa, aquest regust una miqueta, no direm cutre, però sí retro. I llavors, ella el que fa és simplement, té la, sort, no?, que una noia transgènere, que ja sabem que en més d'una ocasió, doncs, prèviament, ara no tant, però temps enrere, doncs, era molt més complicat, no?, doncs, troba l'amor de la seva vida, és a dir, un home separat, amb una edat, que la cuida, que està a casa seva, que viu a l'apartament, viu en junts, no?, i a partir d'aquí, clar, abans prèviament hi ha una dona i hi ha uns fills, que lògicament, la dona, estem parlant de gent bastant elitista, també de Santiago de Chile, i clar, i ell passa de tenir una relació amb una dona i un fills, amb una, amb una, amb una noia, que era un noi, i que no saps ben bé, encara, si realment ha pres el pas definitiu d'operar-se, eh?, doncs, el que seria, doncs, que li pregunten descaradament la policia i ella diu que no ha de dir-ho, no?, però, bueno, intueixes que no, que no s'ha d'operar-la encara, per tant, això, de cara al propi Francisco Reyes, que seria la seva, no té cap problema perquè ja ha assimilat, però, en canvi, per la família no ha assimilat que estigui liat amb un transexual, és a dir, directament, ja ho diu d'una forma, clar, pejorativa, no?, parlar, li diuen, perdoneu, ningú s'ha de maricó en pinta, o?, clar, és que això dius, ostres, és una bestiesa, perquè, clar, com va vestit de dona i tal, i això, ara, és una pel·lícula que parla de la dignitat, és meravellosa, ella és digna en tot el moment determinat, és a dir, en cap moment hi ha un accés, ella és meravellosa, és a dir, treballa amb una capacitat, amb una elegància, que dius, vale, ve un la matxaca, ve l'altre la matxaca, que ve l'altre, li fan passar una prova de tot per intentar, i tal, la nuen allà, i, clar, llavors ella dius, però en tinc que nuar, doncs si no, te meteremos en la... Bé, hi ha una mena de morbo, malsar per la gent que l'embolcalla, no?, i mi padre, què viu en ti, no?, i ella, doncs, clar, dius, doncs el que va veure ja està, no?, i què, i no sé què, i te metia per detrás, clar, m'entens? Vull dir, tot és molt tosc, no?, al voltant d'una societat xilenes, i aquí també ens trobem amb gent bastant garrula amb aquest tema, que no entén el tema del transgènere i tota la genètica i la problemàtica, i com diries això tu, amb home o amb dona, no?, home, perdona, és una dona de la baixa, per tant, queda clar, no?, vull dir, això és el que es remou, i de veritat és una pel·lícula magnífica, jo em vaig enganxar i vaig dir, vaja, que m'enganxo i no em moc d'aquí fins que no acabi la pel·lícula, va estar claríssim, no?, molt raonable, molt recomanable. La motxacha, com és? Una xica fantàstica, una xica fantàstica, eh?, per això, jo, fins al final, ella, elegant, a més té un, m'agrada, no?, al final és com molt que dius, bueno, no?, vull dir, és una cosa com molt lírica i molt correcta, no?, bé, sense acabar bé les coses ni malament, no és una cosa, no és un happy end, però hi ha un pas més endavant, no?, del que ella aconsegueix com a dona, no?, és molt maco, m'agrada com acaba d'una forma molt senzilla, però a la vegada molt agradable. Molt bé la pel·li, molt bé, per tant, el Descuer, que no li ha dit nada más, que és molt pesado, i la xica fantàstica, sí, espero que li segueixin donant, eh?, molt bé, molt bé, ens quedan deu minutets, Rosa, parlem del planeta de los simios i acabem amb el tema també d'això, ai, del poc, m'estic liant, Rosa, París, Texas, París de los simios, París de los simios i el Nacho va a parar de Texas, un país molt sui generis, del Texas de los simios, exacte, que també va a parar allà al final, a la costa aquella norteamericana. Bueno, París, Texas, he revisat la pel·lícula, Wind Wenders, de Wind Wenders, de l'any 1984, una pel·lícula que està protagonitzada pel Harry D. Stanton, i la Natasha Kinskis, Kinskis, Kinskis, Kinskis, Kinskis, i, bueno, és la història al revés que dic jo, és un senyor que apareix al desert, clar, les ciutats de Texas, al desert, bueno, de fet és un lloc entre la frontera de Mèxic, Texas, el Tex-Mex, que li diuen. El Tex-Mex, exacte, sí, i és un senyor que apareix caminant, un senyor d'aquí, bueno, vull dir, de nord-americà, no és mexicà, és d'aquí, a més vestit a la, totalment americà, no va vestir de cap. Amb una gorra i res, no?, i caminant, caminant, caminant, veus que ja se li acaba la garrafa d'aigua que porta, va parar en un lloc on un metge al final li atent perquè ja està desmallat, ja, i es posa en contacte amb el seu germà, que el germà viu a Los Angeles, no era?, a Los Angeles. Jo fa molt de temps que... Sí, és que jo l'havia vista també fa temps, i fa molt de temps també. Però després n'hi ha moltes coses que se t'obliden, d'acord? I està molt bé. La música la tinc al cap, boníssim. La música s'inquieta, no?, aquella de... Boníssim, sí, cert, sí, sí. Aquella s'inquieta. No han passat els anys per la pel·lícula, trobo que s'aguanta molt bé, s'aguanta molt bé. Llavors és, però jo deia que és la història al revés, no?, quan ja el germà ve, dius, ostres, jo que han trobat el meu germà, ja feia quatre anys que no sabien res d'ell. O sigui, que és el que havia passat i ell des d'aquell moment que va deixar aparèixer. Llavors, sí que sabem que té un fill, és un nen, que llavors tenia tres, quatre anyets i ara se'l van quedar el germà i la dona, el van cuidar ells perquè, clar, si és que ningú més, és que el mateix va deixar aparèixer i la dona també va deixar aparèixer al final, i llavors la criatura, què fem amb aquesta criatura, no?, que és un nano així ross guapíssim que dius, home, no és fill d'aquest senyor, està clar, la seva mare, a veure qui és, fins que ja veus que és la Natasha Kinski, no?, bueno, una mica la reconstrució d'aquesta història, no?, del per què ell va desaparèixer, per què va estar quatre anys, que després, bueno, caminant por ahí, què buscava, cap a on anava, no?, i quina memòria tenia també, no?, dels fets, quina consciència del que podia haver passat, no?, del per què es va trencar aquell parell i aquella família, no?, bueno, al principi no parla tampoc, està com mut i només obsessionat mentalment per anar a buscar, no?, i, bueno, fins que ja amb el germà ja sí que aconsegueix fer-lo entrar en raó a un amic, o en raó parlar i a poc a poc, no?, amb molta paciència, torna a veure el seu fill, aquest nen, que ja està superintegrat amb aquesta altra família, perquè li va agafar tot molt petit, ell no era conscient, pràcticament, no?, sí que ha vist en algunes pel·lícules de Super 8, de Super 8, aquí ja el vull també baixar, amb el Super 8, sí que ha vist les imatges del seu pare, la seva mare biològica, no?, però el nen, bueno, com que està molt integrat, no?, i de fet al principi té com un rebuig cap a aquest altre pare, no?, que se li presenta aquí, no?, perquè el germà en tot moment, el tiet, que li està fent de pare ara, en tot moment vol, a més, en tot moment ja han explicat que ell té un altre pare i una altra mare, que ells ara l'estan cuidant, però que ell té uns altres, no?, uns altres proscenitors, i, bueno, és una miqueta tornar a recuperar la relació pare-fill, trobo que ho fa molt bé des d'aquest rebuig inicial, però amb molta educació i amb molt sentit de l'humor, el nano és molt espavilat per això, fins que després ja sí que el nano finalment ja sí que vol anar-se'n amb ell i se'n van a buscar la mare, perquè al final sí que averiguant d'on està i, bueno, ja veus la història una miqueta com havia anat, no?, que ell era molt jove, que s'havia casat amb ell, però ell, jo què sé, li deu portar almenys 20 o 25 anys o més i, clar, es veu que al final ell, bueno, històries, no?, de què va començar a veure, aquí ja està el tema d'alcoholisme, no?, i una miqueta ja les discussions no de parella, més que res ell de com anava, no?, i ella que també al final també una miqueta es despista una miqueta de la situació, no?, i, bueno, al final, fins que un dia ella va fugir amb el nen i després al final el nen el va deixar amb els tiets, ella també va fugir i l'altre marit també i, bueno, una miqueta aquest esgarveit que van muntar, no?, i ara com a intentar arreglar això, ell, des de la seva, no haver-hi consciència, d'alguna manera sí que té consciència que ell va apartar el fill de la seva mare i ell el que vol és que el fill necessita la seva mare i que estiguin, i ella també el necessita el nen, llavors que ells almenys estiguin junts, no?, però ell s'aparta, com si d'alguna manera el recorregut que ell, a veure, no és al final feliç ni molt menys, tampoc. No, no, no. No, la història no pot tornar a començar, no poden tornar a estar junts perquè són ferides que no, no, no, sí que es tancaran mai, no tancaran mai, i, bueno, però sí que, no, tot com arriba, coneixen bé i ara a trobar-la de nou les circumstàncies que ell ara té, no, treballa i tot això, bueno, és interessant el nen com reacciona també. Aquella part final quan es troben allà és bastant punyent, eh?, la relació, no?, i com treballa i tot això. És un espai, això sí que ho recordo molt bé i em va frapar molt, eh?, no, l'he tant en el sentit que, bueno, ja està allà i el que faig és parlar amb els clients amb aquest mirall que ja... Sí, sí, sí, però bueno, però ja la situació en si és una miqueta com peculiar, no?, per aquest tema. Sí, sí, és molt, molt, no, no, ja dir, jo trobo que no, que és molt vigent, és molt vigent. La recuperaré, mira, jo també fa tant de temps que ara m'estava pensant i dic, ostres, tornaveu-la ara perquè no em recordo, no em recordo molta cosa. Així comentarem més coses. Molt bé, exacte. Volem, parla'ns dels micos, que tenim quatre minutets, si podem parlar dels micos. Ràpidament dels micos, el 8 en B baixa de febrer del 1988 en B baixa. El 8 en B baixa. Correcte, just fa 50 anys i una mica més s'estén al Planeta dels Simis, una pel·lícula a la cumbre de la Science Fission mundial i que després ha tingut de tot, ha tingut, ja ho hem comentat, quatre pel·lícules consecutives als 70, després uns remakes als 90, als 2000, han fet, no sé si ara les últimes tongades han fet, jo no sé quantes han fet, ja ha començat en Barton i després ja sèrie de televisió, jocs de taula, suposo també que jocs de videojocs, bueno, de tot, diguem-ne, és una franquícia que ha donat per molt, basada en una novel·la francesa en la qual hi havia una societat dels Simis molt evolucionada i que inicialment s'havia previst de fer amb una quantitat de mitjans molt importants i resulta que va haver algun problema de pressupost i al final i al final van decidir fer una societat dels Simis una mica més primitiva i això va donar una mica el trenar especial de la pel·lícula, no? Aquell ambient de sèrie B i aquella societat primitiva que potser amb un desplegat de medis més futurista no es quedat, no? O sigui, això queda més bé després amb la idea final de la pel·lícula, no?, del planeta aquest, el misteri del planeta, que ho explicarem perquè si algú no coneix ja tota la història del planeta dels Simis, doncs, bueno, no sé si ha vingut veritablement del planeta dels Simis, no? on ha vingut a la merra. Dónde? Correcte, llavors, bueno, película rodada molt setentera, feta per Frank Linschafner, un home que va fer moltes pel·lícula dels 70, Paton, Papillon, Niños del Brasil, però iguals aquestes que van tenir molta, molt setenteres, no? Molt, molt, molt. Molt un estil de rodatge molt setentero, i les imatges, la música aquella, la música tan allò hipnòtica, no? El muntatge. El muntatge. És molt setentero. És molt setentero, tot és molt setentero. les disfreses, diguem-ne, els Simis, que, bueno, fan el pego, diguem-ne, i té una expressió, el Roderick McDougall fent el protagonista, Francisco, fa una expressió així, com que, ostres, amb l'estàtic que està, té de vegades més expressió que Charlton Heston, no? Que va estar en cara de piedra, no? En aquesta pel·lícula. Sí. I, bueno, idees fortes de que és la societat humana que acaba degenerant en una societat que al final, bueno, és el planeta Terra que serà encarregat, de una catàstrofe nuclear, que han tornat al Simis, Simis que tenen unes ideas de com ha de ser el cuneixement, que tenen, que quan fan l'interrogatori al Charlton Heston i diu, no sabe nada, de tractar, precisament, d'animal, no sabe nada. Diu, com que no, jo sé, no sé què, diu, sabes les quatre regles, sabes el no sé què, digo, cosas que aprenen ells de memoria, diguem-ne, de generació en generació, diu, però això no és sabiduría, i tal, i aquí com una amiga de, no, de dialectica en tot això i bueno, i al final, l'escena final, molt recordada la història del cinema quan arribem al seu cavall, Charlton Heston per la platja i veu allà l'estatua de la llibertat semi enterrada i llavors veu que ha tornat a la terra i ja... És un clàssic, eh? És un clàssic, diu allòs. Sí, sí, sí, os l'havéis, os l'havéis cargado, tal, igual, l'havéis destruït, tal, i el tío ja que aquesta escena és la mítica, no? Sí, sí, sí, bueno, val la pena per això, les que es van fer després no són més fluixes, després les precueles, secueles i tal, acaben sent el despliegue de medios que no van fer al principi, sinó que hi ha molts calés allà, molts maquillats, molts efectes especials, simis que semblan zombis perquè hi hagan ràpid i bueno, això, imprescindible, es pot reveure amb aquest toque setentero, amb aquest toque de sèrie B, amb aquest regust de cosa que inicia una cosa que després s'ha tingut i una mica de, bueno, i aquí ara s'està dient el director que hem de tornar a Planeta de Simis al Planeta Terra, a Planeta Sant Just i que, bueno, doncs ja està, doncs parlarem un altre dia de les pel·lícules aquestes dels anys 70. Exacte, l'escrivirem després, i avui i ara ens acomiadem. Bueno, exacte, i re, i així escoltant molt ràpid, re, ens calden 10 segons, la cançó que ballen juntes, una xica fantàstica, ella amb la seva parella. Fantàstic. Time, aquesta cançó de l'Emperson's Project. Molt bé. Marxem. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Ara escoltes l'àdio desfèrgica, sintonitzes l'àdio desfèrgica, la ràdio de Sant Just, durant el 8x1.