Babilònia del 11/5/2017 — Lemaitre, García Márquez i Stephen King + Moonlight, Manchester by the Sea, Comancheria i Cloverfield 10
Banter inicial, presentació de la taula (Xesco, David, Nacho, Rosa, arribada de Jaume) i repàs dels temes literaris i cinematogràfics que vindran.
Anàlisi de la culpa i la vida marcada per un crim infantil no premeditat; comparació amb Dostoievski; prosa clara i tensió sostinguda.
Homenatge al clàssic del realisme màgic: Macondo, el meravellós com a quotidià, memòria i oblit; virtuts estilístiques i algun excés de personatges.
Valoració del recull de contes; retorn del millor King; conte destacat d’un cotxe devorador; recomanacions del catàleg clàssic.
Crítica severa: pretensiosa, poc clara en la denúncia, evolució del protagonista poc versemblant; rescatada com a material didàctic per a debats.
Elogi unànime: retrat del dol i la culpa, masculinitat emocionalment continguda, relació tiet–nebot i ambient gèlid com a metàfora.
Visió poètica i elegant del Decameró; minimalisme escenogràfic, amor pur i to contemplatiu; comparacions amb Pasolini.
Crònica d’una comuna danesa 70s; bona premissa però desenllaç previsible i sense l’impacte de Festen.
Recomanació entusiasta: sofisticació visual (BN/color), girs emocionals i sensibilitat romàntica en context de postguerra.
Western modern contra els bancs; tensió sostinguda; Jeff Bridges imperial; debat sobre si podia anar més lluny.
Thriller claustrofòbic de guió: ambigüitat entre salvador i segrestador; bones interpretacions; recomanable.
Desaconsellada per derivativa d’Alien; escepticisme davant la nova proposta de Ridley Scott arran de Prometheus.
Mostra de 28 pintors sobre figura humana; destaquen peces abstractes de gran força cromàtica.
Ronda d’acomiadaments i cortineta de Ràdio Desvern, la ràdio de Sant Just.
Panorama general
Episodi amb to distès i molt contingut literari i cinematogràfic. Els tertulians passen de la broma inicial a debats intensos sobre novel·la contemporània, clàssics del realisme màgic i una ronda crítica de cinema recent.
- Llibres:
- Pierre Lemaitre, Tres dies i una vida - Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (50 anys) - Stephen King, El bazar de los malos sueños
- Cinema:
- Moonlight (crítica severa) - Manchester by the Sea (elogi unànime) - Taviani: Maraviglioso Boccaccio - Thomas Vinterberg: La comuna - François Ozon: Frantz - David Mackenzie: Comancheria (Hell or High Water) - 10 Cloverfield Lane (aprovada) - Life (2017) (desaconsellada) i apunt a Alien: Covenant
Llibres
Pierre Lemaitre — Tres dies i una vida
- Eix temàtic: culpa, atzar i pes psicològic d’un crim infantil no premeditat.
- *Comparativa amb Crim i càstig*** (Dostoievski):
- Dostoiévski: crim raonat amb gran rerefons moral i social. - Lemaitre: impuls sobtat d’un nen de 12 anys; el trauma i la por a ser descobert estructuren tota una vida.
- Tons i prosa: més planera i continguda que la saga del comissari Camille Verhoeven; destaca la claredat narrativa i la tensió sostinguda.
- Idees clau:
- -
- La angoixa de la possible descoberta perdura dècades.
- -
- El protagonista esdevé «normal» i fins altruista, però el rau-rau de la culpa marca caràcter i relacions.
Gabriel García Márquez — Cien años de soledad (50 anys)
"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento..."
- Celebren el 50è aniversari d’un pilar del realisme màgic.
- Clau estètica: el meravellós integrat en el quotidià (morts que tornen, fertilitat expansiva, memòria col·lectiva...).
- Macondo com a univers fundacional, atemporal i autosuficient.
- Virtuts:
- -
- Prosa evocadora i precisa, sense pedantismes.
- -
- Multinivell: entra per a molts perfils de lector.
- Ombres (menors): possible excessiu nombre de personatges en el tram final.
- Frases que perduren:
- > «Una persona no muere del todo hasta que no se la deja de recordar.»
Stephen King — El bazar de los malos sueños
- Recull de 20 contes que revisita el millor King vuitanta-norera.
- Temes i troballes:
- -
- Americana de carretera, weird fiction i obsessions (cotxes «vius», fatalitat, paranoia).
- -
- Conte destacat: un cotxe-ésser devora els qui s’hi acosten —terror físic i absurd que funciona.
- Valoració:
- -
- Irregular però sorprenentment vigorós.
- -
- Recomanació «si només un King»: Cementerio de animales per impacte i culminació del terror domèstic.
Cinema
Moonlight
- Judici crític molt sever:
- -
- Pretensiosa i difusa en el que vol denunciar (bullying, identitat, vulnerabilitat social).
- -
- El bullying es mostra principalment fora de l’aula, sense aprofundiment educatiu.
- -
- Evolució del protagonista poc versemblant i emocionalment truncada.
- Únic punts positius: alguns motifs aquàtics com a espurnes de transició.
- Consens: material didàctic per a debats escolars, no «Millor pel·lícula».
Manchester by the Sea
- Valoració coral: obra major, devastadora i honesta.
- Temes clau:
- -
- El pes insuportable de la culpa i la impossibilitat de redempció.
- -
- Masculinitat i inexpressivitat emocional en comunitats fredes i solitàries.
- -
- Relació tiet–nebot magnètica, motor d’una vida «en suspens».
- Recursos:
- -
- Ambient gèlid que eixampla el buit interior.
- -
- Escenes clau (trobada final, comissaria) d’una tensió humana extrema.
- Síntesi crítica: protagonista com a «mort vivent» que s’arrossega per la vida.
Maraviglioso Boccaccio (Germans Taviani)
- Contrapunt poètic i elegant al Decameró de Pasolini.
- Ambientació minimalista, èmfasi estètic i en la dimensió amorosa/pura per sobre de l’erotisme explícit.
- Context de la pesta com a marc d’aïllament i narració en col·lectiu.
La comuna (Thomas Vinterberg)
- Decepció respecte a la contundència de Festen.
- Bona premissa (comuna danesa 70s, gelosies, convivència), però previsible i sense l’esclat dramàtic esperat.
- Banda sonora i color local setenter com a atractius secundaris.
Frantz (François Ozon)
- Direcció esteta i sensible; joc de blanc i negre / color amb significat emocional.
- Twist narratiu i amor impossible en context de postguerra i classes socials.
- Recomanació entusiasta: «cal veure-la i gaudir-la».
Comancheria / Hell or High Water (David Mackenzie)
- Lectura: western modern i «Robin Hood privat» contra els bancs post-crisi.
- Fortaleses:
- -
- Tensió sostinguda i paisatge moral de pobles empobrits que no delaten els atracadors.
- -
- Jeff Bridges, «el John Wayne d’ara», roba mitja pel·lícula.
- -
- Estratègia «robar per pagar el banc al mateix banc»: sàtira del sistema.
- Dissent: per a alguns, correcte però podia anar més enllà.
10 Cloverfield Lane
- Thriller claustrofòbic de guió ben travat.
- Joc central: no saps si el captor és salvador o psicòpata fins ben avançat el film.
- Interpretacions:
- -
- John Goodman, amenaçador i ambigu.
- -
- Mary Elizabeth Winstead, sòlida protagonista.
- Veredicte: recomanable com a entreteniment intel·ligent.
Life (2017) + menció a Alien: Covenant
- Desaconsellada: percebut com a derivativa i «còpia xunga» d’Alien.
- Cast solvent que no evita la previsibilitat.
- Recordatori: arriba de nou Alien: Covenant (escepticisme després de Prometheus).
Extra
Exposició Jujol — Sant Joan d’Espí (Cal Nigra)
- Col·lectiva de 28 pintors sobre la figura humana amb lectures no necessàriament figuratives.
- Destaquen peces d’abstracció cromàtica amb gran força.

