Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Llengua i política; Monestir de Pedralbes i gòtic al MNAC; Georges Méliès al CaixaForum; Murakami i la poesia de Duarte, amb Mecano
Resum general
Un episodi miscel·lani on el programa combina actualitat política i cultural: des del debat sobre la llengua i el ministre Wert fins a un recorregut apassionat per l’art medieval català (Monestir de Pedralbes i gòtic internacional al MNAC), una exposició dedicada a Georges Méliès, la lectura d’un poema de Carles Duarte i una recomanació literària de Haruki Murakami. Es tanca amb música de Mecano per parlar de joventut i avorriment.
Temes principals
- Debat polític i llengua catalana: crítica a la desconnexió d’alguns ministres de la realitat social i educativa; la polèmica sobre “españolizar” i el contrast amb la quotidianitat de les famílies.
- Art medieval: Monestir de Pedralbes: visita comentada, arquitectura gòtica, tradicions de les Clarisses i la figura d’Elisenda de Montcada amb el seu doble sepulcre.
- MNAC i gòtic internacional: importància de la col·lecció, mestres com Ferrer Bassa i Lluís Dalmau, i la icònica Verge dels Consellers.
- Cinema primitiu i exposicions: Georges Méliès al CaixaForum i debat sobre el preu d’entrada en una fundació.
- Literatura: Haruki Murakami i els contes de “Després del terratrèmol”: nihilisme, soledat i esperança oberta.
- Poesia catalana: lectura d’un poema de Carles Duarte del recull “Maríntim”, homenatge a la Mediterrània.
- Música: “Perdido en mi habitación” de Mecano com a banda sonora d’un debat sobre la joventut.
Destaques i cites
- > "no és una cosa que a nosaltres ens preocupi" — sobre el debat català/castellà a l’escola segons una mare entrevistada.
- > "És una visita que val molt la pena" — sobre el Monestir de Pedralbes.
- > "La màgia del cinema" — l’exposició dedicada a Georges Méliès.
Detalls per tema
Debat polític i llengua
- Crítica a la classe política: es percep una desconnexió d’alguns ministres respecte a la realitat de les comunitats autònomes.
- Es recorda que el debat lingüístic sovint desvia l’atenció de problemes fonamentals (feina, arribar a final de mes).
- Referència al discurs d’“españolizar” i contraposició amb experiències reals de famílies a l’escola.
Monestir de Pedralbes
- Visita amb missa polifònica de Bach i gran assistència.
- Tradició dels ous a les Clarisses abans d’un casament per demanar bon temps.
- Elisenda de Montcada: doble sepulcre (com a reina i com a monja), símbol d’una doble identitat i d’una devoció també estratègica.
- Arquitectura i art: gòtic català a l’església i al claustre de tres pisos; comentari sobre la policromia perduda per restauracions del s. XIX (influència de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Viollet-le-Duc).
- Capella de Sant Miquel: encarregada a Ferrer Bassa (o possible mà italiana), pintures a l’“estil italià”.
- Espais visitables: refectori, dormitori, museu i claustre amb plantes medicinals (conveni amb Farmàcia), i anècdotes a la cuina.
MNAC i gòtic internacional
- Recomanació de visites guiades i d’estructurar la visita per etapes (romànic, gòtic, modern, contemporani).
- Mestres esmentats: Ferrer Bassa, Pere Serra, Jaume Auguet, Lluís Dalmau.
- Peça clau: Verge dels Consellers (Ajuntament de Barcelona), amb detallisme flamenc i retrats personalitzats; pas cap a la pintura moderna amb influències de Flandes i Itàlia.
Georges Méliès al CaixaForum i debat de preus
- Exposició “La màgia del cinema”: uns 400 objectes, màquines, vestuari i 21 fragments projectats; el mite de Méliès i la crema d’originals; connexió amb “Hugo” de Scorsese.
- Entrades a 4€: debat sobre la coherència d’una fundació que cobra i l’argument de “millorar exposicions”; reclam d’accessibilitat cultural.
Literatura: Haruki Murakami (“Després del terratrèmol”)
- Murakami, finalista del Nobel: prosa que retrata la soledat, la depressió i la impassivitat social; contes amb finals oberts com a espurna d’esperança.
- Referències culturals: “Tokyo Blues”, i cinema que explora la solitud i el ritme oriental (p. ex., Lost in Translation, In the Mood for Love).
Poesia: Carles Duarte (“Maríntim”)
- Lectura d’un poema sobre el mar al capvespre: sensualitat, fragilitat i eternitat del moment.
- “Maríntim”: homenatge a la Mediterrània i l’Empordà com a espais d’inspiració i esperança.
Música: Mecano
- “Perdido en mi habitación”: una peça per parlar d’avorriment juvenil i tancar el bloc cultural amb to pop.
Seccions de l'episodi

Introducció: fi de temporada i to del programa
Presentació del programa: queden quatre episodis per acabar la temporada, to distès i advertiment que s’abordaran temes potencialment polèmics.

Debat polític i llengua: el ‘cas Wert’ i la realitat social
Crítica a ministres desconnectats de la realitat; polèmica sobre “españolizar” i contrast amb testimonis de famílies que no veuen conflicte entre català i castellà. Reflexió sobre com el debat lingüístic desvia l’atenció de problemes com la feina i l’arribar a final de mes.

Índex del programa (avanç de continguts)
Es fa un repàs del que vindrà: Monestir de Pedralbes, MNAC (gòtic internacional), exposició de Georges Méliès, llibre de Murakami i bloc de cinema (previst), més una peça musical de Mecano.

Visita al Monestir de Pedralbes: art, litúrgia i memòria
Crònica de la visita: missa polifònica de Bach, tradició dels ous a les Clarisses, i la figura d’Elisenda de Montcada amb doble sepulcre (reina/monja). Anàlisi de l’església i el claustre gòtics, debat sobre policromia perduda per restauracions del s. XIX i la Capella de Sant Miquel (Ferrer Bassa vs. possible mà italiana). Espais: refectori, dormitori, museu i claustre amb plantes medicinals.

MNAC: el gòtic internacional i la ‘Verge dels Consellers’
Recomanació de visites guiades per trams; mestres com Ferrer Bassa, Pere Serra, Jaume Auguet i Lluís Dalmau. Focus en la ‘Verge dels Consellers’: detallisme flamenc, retrats individualitzats i transició cap a noves formes pictòriques.

Exposició ‘Georges Méliès. La màgia del cinema’ i debat d’accessibilitat
Exposició al CaixaForum amb objectes, màquines i fragments de film; esment de la pèrdua d’originals i connexió amb ‘Hugo’. Debat sobre l’entrada única de 4€ i la coherència de les fundacions que cobren: accessibilitat vs. millora de l’oferta.

Literatura: Haruki Murakami, ‘Després del terratrèmol’
Comentari del recull: soledat, depressió i impassivitat social; finals oberts com a espurna d’esperança. Referències a ‘Tokyo Blues’ i a films sobre solitud i ritmes orientals (Lost in Translation, In the Mood for Love).

Poesia: Carles Duarte i ‘Maríntim’
Lectura d’un poema sobre el mar i el capvespre, i presentació del llibre ‘Maríntim’, homenatge a la Mediterrània i l’Empordà. Breu derivada cap a dificultats econòmiques quotidianes.

Música: Mecano — ‘Perdido en mi habitación’
Introducció i emissió de la cançó per enllaçar amb el tema de l’avorriment juvenil. El tram final del tall mostra una repetició de ‘Bona nit’, suggerint un bloc musical prolongat o un tancament tècnic del fragment.
doncs com passa el temps perquè ens falten 4 programes per acabar la temporada la primera temporada del Babilònia i res, doncs ja estem al programa 28, eh 4 patronets, vaja i d'aquí 4 dies apa, de vacances això és com un curs escolar exacte, sí, sí, ens fan fora directament, no fan fora, però tornem al setembre i tant, home, faltaria ho tenim garantit això, ja esperem, esperem, depèn de quin tema parlem avui ja, home, avui parlem un tema una mica escabrós o no, no sabem, eh, i l'Omira diuen ja no vingueu mai més no me'n parlo des de temes i de cançons perquè, escolta, a vegades sí que fas, eh, aixeques haig de dir una cosa, i això és trencar una llança a favor de Ròdio d'Esvern, aquí hem parlat amb el temps que portem vint i pico d'anys, no, de temes de tota mena, i mai hem tingut censura això, les coses són com són, eh faltaria que estem en una època de llibertats i no començarem passada, oi? no, no, no, no, no, malament a no ser que aparegui per aquí al Huert espontàniament, no, i, i, i, però no crec que l'Ajuntament de Senyors, que és molt intel·ligent agafi un personatge d'aquelles característiques Tu no creus que amb el Huert podríem fer un programa d'aquells espacials realment potent? Jo és que amb aquest senyor no em parlaria directament No crec que tingui la capacitat de la paraula, ho sento vull dir, ni la capacitat de saber entendre el que és la diferència, doncs, catalana ni la diferència de cap comunitat ni el coneixement, crec, que ara hi ha més l'Ajuntament es pot parlar Sí, jo em sembla que potser li aniria bé a passar una temporada aquí A nosaltres, oi? No, bueno, a nosaltres aquí al Babilònia per començar i després fora d'aquí, no, perquè per mi que no és conscient de la realitat que hi ha als diferents comunitats Jo penso, eh? Sí, crec que hi ha molts ministres que estan actualment al govern d'Espanya que no estan trepitjant de pròs en termes, eh? Estan força despistats, eh? Clar, des de Gallardones, Matos i tota aquesta gent, a Fernández Díaz també, aquell senyor és per plegar cadires i marxar Sí, un ramillete Un ramillete de la ultra Com una mica aïllats de la societat real, no? Jo penso No ho sé, l'altre dia per la televisió, per TV3 sortia una mare que estava allà davant de l'escola i diu, escolta'm, jo la... Bueno, la van triar expressament, tampoc siguem aquí I li van dir, escolta'm, jo he arribat amb la meva filla no sé, d'una població, no sap parlar català fa dos mesos no he tingut cap problema diu, aquí, les mares, parlem que no arribem a final de mes ja que hi ha gent que el treuen fora que no tenim feina diu, però això del català i el castellà no és una cosa que a nosaltres ens preocupi Cap problema A veure, ens preocupa si en un moment de terminar però no és la preocupació d'ara però bueno, mentre estem distrets, no? Sí, sí, i tant ens van canviant de les qüestions fonamentals ara ho has dit, sí, senyor i tant que sí el guard desapareixerà, doncs, com tants altres que d'una manera no saps pas per què ni com doncs apareixen i això i concentren tota l'atenció més més, diríem, més poc intel·lectualitzada i que no s'ofengui ningú, no? Vull dir, passió, passió, no? La mateixa passió A l'exemple el tenim amb el seu germà que és professor d'història de l'art a la Complotència de Madrid i va sortir al carrer amb els alumnes a fer classes, no? Sí, sí Si tens a casa l'enemic, home l'enemic amb un aspecte de cara al seu concepte perquè tens l'amic el que està tocant de peus en terra i està cada dia treballant amb joves i a més a la pública, no? Vull dir, en aquest cas de Madrid Aquest l'hi deu dir al seu germà que anava a la manifestació te quedaste en l'autopia en l'autopia Sí, sí I te voy a españolizar Molt bé Això és el que passa a Babilònia Comencem parlant Ha començat ja pel tema Pel tema i ara passarem a l'art i ens profunditzarem aquí i després passarem al cinema és el que passa, no? Farem una mica d'índex perquè la gent se n'assabenti i perquè es quedi perquè aquell que marxi ja la tindrem forta, eh? Doncs parlarem una miqueta del Monestir de Pedralbes Feu l'altre dia una visita Les meus companys faran un comentari Juniosa Parlem també Apa Sí, exitosa Després Parlem justament també del Manac del Museu Nacional de Catalunya Tinc lliure, tu Tinc lliure, tu Tinc lliure, luxe Bueno, bueno I I que parlem una mica del gòtica internacional i també la Lourdes es presentarà L'exposició de L'exposició de George Melies que segur ben aviat anirem algú de nosaltres a Córra Cuita Com la del Pasolín i Jaume també que la fan al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona També de ben aviat la veurem perquè pot ser molt interessant Farem un esment d'un llibre d'Aruki Murakami després del Terremoto i de cinema parlarem de quatre tres novetats i un clàssic que amb la Rosa feia en broma perquè ens han portat la traducció en anglès de Straight History pensàvem del David Lynch jo que l'he visto todo aquí que ho hem vist tot de David Lynch quina pel·lícula és aquesta doncs aquella magnífica o una història verdadera que és deliciosa aquesta pel·lícula i d'estrenes A Gran Gatsby Searching for Sugarman i Cowboy que tornem a parlar d'aquesta pel·lícula perquè realment és una pel·lícula important i impactant doncs bé joventut ja podeu parlar del monestir què us va semblar el monestir bàsicament no el guia dic el monestir si us va agradar i tot això apa que ho havies de dir tu agaita agaita que va ser no no que dic que del guia no parleu que parleu del monestir que això és el que vam veure a mi ja em teniu molt vist què us va semblar jo la veritat és que aquest dia ahir ahir era doncs vaig comentar hi vaig estar al monestir de Pedalos crom quina cosa més bé veritablement allà vam trobar diferents coincidències no? vull dir vam trobar que precisament es feia un acte musical molt bo una missa era una missa sí era una missa una missa polifònica polifònica amb música de Bach de Bach sí i res era una missa doncs el que diem polifònica vull dir feta com a tal vull dir musicalment parlant però també amb el procés lògicament de les diferents liturgies no? al Quir a l'antigua santa que es deia i amb un èxit de públic com vau veure que tothom estava allà i d'haver assegut al terra com el que havia de la cosa a mi em va cridar molt l'atenció perquè jo havia sentit la part així més popular que ara riurem que diu la gent va al Monestir de Pedral a les Clarisses a portar quan et vols casar perquè faci bon dia hi ha com la tradició de portar ous de fet a l'entrada hi havia una parella amb com dues dotzenes d'ous i a mi el que em cridava l'atenció era això de les Clarisses que va explicar molt bé el Gensco el guia el guia sí el guia em va cridar molt l'atenció la idea aquesta de les monges de les Clarisses amb la idea aquesta que eren persones nobles que es anaven a retirar allà i també la doble com si es podria dir personalitat o manera de fer d'Elisenda de Moncada que es va acabar retirant allà es va acabar viscant quan ja va quedar viure i va ser precisament igual la van construir pensant precisament en aquest retiro per ella va ser per això bàsicament va ser perquè ella volia un lloc entre cometes per retirar-se totalment un cop calcet no l'està calcet no home no clar que sí el que em va cridar l'atenció és els dos llocs on estava enterrada les dos vessants no? sí la vessant aquella al costat de l'altar allà com una reina i allò per què és? perquè hem d'endevinar en quin lloc està o com va això? i en canvi l'altra l'altra posició era era aquesta doble moralitat que parlàvem de l'Elisenda de la monja de dir bueno sóc reina i tal però segons com em vesteixo més de monja i de fet hi ha els dos sepulces és a dir ella l'únic moment que va estar vestida de monja va ser quan va morir és a dir perquè lògicament bueno creiem perquè si va ser enterrada com a monja vull dir com ella volia el Sotestament estaria doncs vestida amb el sac franciscà vull dir amb el cordó famós i és aquesta la indumentària clar l'hàbit vull dir que és el plantejament però en aquest cas no ho sé exactament però jo crec que aquest plantejament el que deia també abans l'Urdes vull dir la reialesa l'altre dia parlàvem també d'aquest tema de tots aquests nobles de l'època medieval que promocionaven els hospitals que com dèiem l'hospital la Pialmó i l'Hospital de Santa Creu no només era per gent que estava malalta sinó també que era per gent que eren pobres vull dir que després va evolucionar i es va convertir amb la Casa de la Caritat també que va existir a Barcelona clar era més una promoció o un aconseguir al cel que no passa el sentiment com a tal vull dir a l'Histenda de Montcà jo estic convençuda que ànima de devoció la justa i la necessària per aconseguir el cel dic jo perquè clar o per comprar-lo exacte per comprar-lo el que vam comentar està dins de l'altar i està amb un amb un sepulcre dins de l'altar és tocar el cel directament segons la filosofia vull dir és la zona sagrada no és l'ara és l'ara sagrat i sobretot ja que estem mencionant clar perquè és el més característic i el que més quida l'atenció i el que és més maco també el sepulcre dins l'Església no sé si ho hem comentat que l'Església és gòtica és gòtica és un dels millors exemplars del gòtic català tant l'Església com el claustre l'Església té és de planta de tres naus és una planta senzilla té tres naus no vull dir no té transepte no és que li creu i el claustre també té tres pisos i és magnífic llavors el que més crida l'atenció o la joia que més hi ha a l'Església és aquest sepulcre que dona les dues bandes com deia la Lourdes a les dues de Sant interiorment podria recordar perquè la gent es faci una idea que potser l'ha vist més aviat Santa Mària del Pi entre cometes a l'interior molt retocadet el que dèiem va tenir una restauració molt potent del Joan Martorell que es va passar netejant i posant arreglant el que són els maons gairebé a l'encemptat que es diu una cosa és que hem d'entendre com era exactament aquella època i això és una cosa que algun dia explicarem més endavant perquè tampoc és qüestió d'entrar en aquest sarau i és que la idea que tenim el gòtic era una cosa que això com estàvem comentant tu jo us deia que no oblideu mai que les escultures estaven totes policromades i gairebé aquí les veiem blanquetes va haver tota una una línia a finals del segle XIX i provocada per Puig i Cadafalch i Lluís de Menech i Montaner i bueno i uns francesos que es deien Violet de Duc i tal que s'havia de tenir tant el romànic com el gòtic amb una línia d'una blancó que era com una cosa romàntica més que real i llavors hi ha moltes restauracions que van polir totes aquestes policromies quan sabem que fins i tot és probable que a Sant Climent de Taüll perquè hi ha restes de policromia el campanar fos blau blau elèctric imagina't un blau un blau d'aquest ultramar un blau com les cadires que tenim aquí era això imagineu-vos com podia arribar a ser el millor una església al 1100 i pico és a dir i l'interior segur com s'ha demostrat que estaven pintades de dalt a baix ja que tenim el menac a la part del romànic i realment tot el que pot ser vull dir no oblidem aquesta idea l'església de monestir de Pedralbes no estava pintada per fora però els interiors ojo eh no són tan blanquets com veiem potser sí per això vull dir però bé mira són les modes de com es restaura i a vegades es fan restauracions xapuses com l'Ecceomo no que és broma i altres que es passen una altra cosa també per destacar és aquella la cel·la us en recordeu que estaven totes les cel·les també individuals de les monges perquè poguessin retirar-se a fer els seus exercicis els seus resos no ho sé totes aquestes coses no doncs hi ha una d'elles que a més està vull dir tancada està protegida per un vidre així d'aquests especials que és la li diuen la capella de Sant Miquel l'acta capella de Sant Miquel que va ser encarregada parlava de la Francesca Saportella l'any 1343 ara va encarregar el pintor Ferrer Bassa a veure amb una clara influència que aquí és una mica polèmica que vam estar aquí va haver-hi polèmica que bueno és creu que bueno ell s'entendrà des d'aquí però llavors va fer totes les pintures a l'estil italià en canvi hi ha estudiosos que el que consideren és que va ser qui va venir va ser un pintor italià directament res de que d'influència italiana sinó que realment és que era una persona era un italià i llavors va venir directament són teories que cada vegada que agafen més força però bueno mira si està escrit així la història és com dir jo què sé que Colón no va descobrir Amèrica no és el mateix no és la mateixa importància però que com canviem la història no? doncs a l'arpa és el mateix com canviem no? que hi ha hagut casos per exemple el famós colòs de Goya no? que tothom era de Goya i al final es va demostrar que era d'aquí com es deia Arsenio o Asensio no sé què Asensio i clar trenques un mite que el colòs de Goya no és de Goya és d'un dels seus deixebles no? de taller però s'ha hagut de reconèixer perquè està signat això ja és la llet si trobéssim una signatura del senyor italià que va fer la capella teòricament Ferrer Bassa doncs hauríem de dir que sí però com no tenim una signatura clar no es signava en aquella època molt poc vull dir que és el problema és una visita que val molt la pena es pot veure el refectori i tant que sí el dormitori és interessant la zona de Museu el claustre que està tot ple de plantes medicinals he trobat que hi ha un cert conveni amb la facultat de farmàcia en quant a totes les plantes que hi ha allà molt ben retolades amb el nom científic i també molt interessant a mi em va recordar la visita a Poblet que fas la visita del claustre fas la visita de la cuina fas la visita del dormitori de la sala capitular i tal vull dir que és una visita maca i que la tenim aquí al costat i que molta gent a dos passes no a una passa a la cuina el que va ser molt interessant és que vingués d'aquella senyora que no començéssim a fer el dinar semblava perquè són estris que no són gòtics ni molt menys però són del segle passat sigla passat principis de segle i clar imagino que l'onormària és més lògic és que ho hagi de tocar perquè són coses que dius ai però potser me'n recordo que potser la meva àvia tenia això i tal i et fa gràcia i per això la tentació és perquè no toqueu això les teràmiques aquelles que hi havia a vegades tot aquests gerros vaig a mirar a mirar-los i tal i se pot caure val la pena la visita si val la pena a mi em va sobtar la varietat de matisos de totes les persones que s'esperaven a fora i després quan ja vam entrar amb elles doncs que van coincidir allà les diferents classes socials i tant i no sé penso que això sempre és molt interessant per tenir una mesura d'on estem encara que no ho veiem sí, sí bueno és federal no hem de donar més voltes tot era bastant clar però no era una activitat de tothom molt bé doncs ja que estem parlant d'art farem un esment molt rapidet justament a una extensió del que seria això i que jo personalment vaig poder disfrutar d'un matí el que seria a un altre lloc que s'ha d'anar que és el Museu Nacional d'Art Contemporani i a poder ser guiat per gent que a més dins el propi manac hi ha gent molt molt molt capacitada per fer la informació i clar no pots anar a veure amb un dia tot perquè tens la part del romani la part del gòtic la part de l'art modern i una mica fins de contemporani llavors el millor és anar quatre vegades en diferents moments i amb guia que t'ho vagi explicant tot perquè això és essencial i jo vaig poder fer amb una professora de la universitat a la part del gòtic internacional que és la part dels segles 14-15 vull dir el que vam veure a nivell sobretot d'en pedra veure la part d'escultura i pintura que tenen el manac evidentment és una bestiesa el que tenen allà vull dir hi ha coses meravelloses evidentment dinoms poden sonar xino però bueno hi havia ferrebasses hi havia Arnaus Pere Serra Jaume Auguet Lluís del Mau els grans pintors catalans d'aquell període i grans dit amb tota la paraula a l'alçada de qualsevol pintor com pot ser un gioto com pot ser pintors italians d'aquella època i de França el que tenim la mala sort és que a França el 14-15 no han quedat gaires espais pintats tenim molt tema de manuscrit i que demostra el que bé que treballaven però no tenim pintura moral és curiós ni tenim pintura amb quadre tenim molt poqueta cosa són modes i coses que queden marcades però bé sobretot el que crida l'atenció i el que té un lloc d'honor i això sí que segur que el coneixereu o alguna vegada és la verge dels consellers de l'Ajuntament de Barcelona que va encarregar Lluís Dalmau es va encarregar curiosament amb l'època de Cabernat Martorell els grans pintors que hi havia a Catalunya però com us ho vaig comentar un dia seguien la línia del que feia el taller va arribar un moment que aquests consellers que viatjaven per Europa es van adonar que cap al segle XV estava passant alguna cosa a Europa que va ser al principi del Renaixement el canvi de formes i van voler fer una verge pintada per col·locar-la a la capella de l'Ajuntament de Barcelona i què van fer en comptes de contractar en Ferrer Bassa en contractar els que hi havia en aquell moment que els grans van dir necessitem una persona que sàpigui fer el que es feia al nord de França a la zona de Flandes als flamencs i el que es feia a Itàlia i van agafar el Lluís Dalmau que era un valencià que havia estat 3 o 4 anys a Flandes i que havia après aquesta forma de pintar i clar si tu veus aquell quadre veus que no té res a veure amb tot el que hi ha al voltant i es veu tot un detallisme absolut de les formes a principi del retrat com aquests 5 consells que apareixen són retrats personalitzats cosa que fins a tot tot era idealitzat no hi havia un retrat únic i és un trencament i és el trencament ja cap a que seria la pintura moderna i són coses que són molt xules de veure i que cal que ho expliquin perquè si no tu vas allà pots gaudir però no veus realment el que és això per tant molt recomanable insisteixo guiats es pot trucar allà i qui envies i tal i a més amb un preu renomable de 5 o 6 euros es pot fer i si no ja sabem què hem de fer també l'Urdes seguim parlant d'art George Melies exposició presenta'ns-la i a veure si un dia la podem veure tots plegats jo tinc moltes ganes de veure-la he buscat una mica d'informació us dius George Melies la màgia del cinema està al Caixa Fòrum i he vist que està fins al 24 de juny llavors el cineasta francès aquest cineasta havia fet dibuix director de teatre de cinema va sobressortir perquè li va donar en el cinema aquest toc fantàstic surrealista d'aquí la pel·li aquesta de no sé si el viatge a la lluna que té trets de Julio Berna i tot això genial la pel·lícula és un plaer veure aquesta pel·lícula jo m'ho poso pipa es veu que hi ha uns 400 objectes hi ha per exemple les màquines antigues de cinema vestits projectors sí projectors després hi ha com aquí posa 21 films en realitat hi ha 21 com trossets que pots anar mirant i bueno jo penso que és una exposició força interessant pels que ens agrada el cinema perquè ell va ser un dels que el va revolucionar més i una cosa que he trobat que es veu que ell va va cremar totes les seves pel·lícules originals quan es va quedar per dir alguna cosa sense masses diners però bueno algunes s'han recuperat perquè hi havia còpies i tal però bueno és una exposició que penso que val molt la pena que és dels orígens dels orígens no oblidem la pel·lícula Hugo de Martínez Corsés no oblidem aquesta pel·lícula que hi ha una part magnífica que parla de George Meliés exacte doncs del 5 al 24 de juny una notícia que ja era esperada és que l'entrada val 4 euros ara és per totes les sales o sigui tu pagues llavors pots dir vaig a la sala 1 sabrà que hi ha 4 o 5 ara recordo pots anar de sala en sala però pagues a baix 4 euros si ets tens la llibreta de la caixa o ets menor de 16 anys no val però si no són 4 euros però per totes les sales el Caixa Fòrum el Caixa Fòrum sí jo això no estic d'acord perquè era una fundació i com a tal ja hem comentat un dia exacte això hi hem parlat aquest tema i no és furgar i perquè tinguis la llibreta i perquè tinguis la llibreta de la caixa no sé si qui era el reser que s'havia de fer això això em sembla malament però bé jo això ja és una opinió ja consta o sigui tu entres a la pàgina web de Caixa Fòrum ja surt a dalt de tot horaris preu i per ser fundació el que això comporta és que s'estalvien molts molts molts impostos i ara és una doble vessant és a dir si cobren uns diners els seguiran cobrant evidentment i això bueno ja veurem com es depredaria però bé tal com està el cotarro és el que hi ha millor que facin casals per gent gran i que ajudin per altres temes en aquest cas és important però és el que deia l'excusa era millorar les exposicions no el que hi ha previst per aquest any no va en un pebrot a part del japonisme que es farà a l'octubre però tot el que hi ha és que et portaran jo què sé no sé alguna cosa jo què sé de Jericó de qualsevol persona jo què sé per dir que no siguin autors de primera filera però que tingui una importància no no hi ha previsió de grans coses per tant és una excusa barata per cobrar i bueno no n'hi ha guarda i per fer els diners i ajudar els que necessiten com que no tenen diners aquests senyors no és aquesta pregunta bé abans de parlar del cinema que comentarem el Gran Gatsby el Searching for Sugar Man res comentarem una coseta de literatura hi ha un llibre del senyor Ruki Murakami que va treure fa qüestió de 3 o 4 anys el senyor Murakami va ser l'any passat un dels finalistes al Premi Nobel és d'aquells actors que acabaran aconseguint-lo jo sé que a molta gent li té molta mania a aquest senyor o que li costa llegir no sé si algú ha llegit alguna cosa d'aquest bon home encara no Tokio Blues tot això Tokio Blues Tokio Blues que és bastant per dir alguna cosa ara em ve la prima braula nihilista nihilista sí sí perfectament és un llibre la millor manera de plantejar és que és terrible però a veure és que és complicat no entendre a veure complicat has d'entrar en el joc és a dir has de situar com són els japonesos com és la joventut perquè està plantejant tanta gent que viu no estem parlant d'un Japó del segle passat no estem parlant d'un Japó actual de com viuen amb aquesta facilitat que tenen per avançar-se a la mort al suïcidi a la depressió d'una forma claríssima i no cap tipus de problema jo recordo no sé si era aquesta o una altra una història que a mi em va esgarrifar perquè amb la tranquil·litat que deia que la seva amiga prou d'adolescents s'havia suïcidat però que no passava res m'entès que ho vull dir és com si tu canvies ah, doncs vale perfecte i penyes el telèfon vull dir ell crec que critica molt aquesta impassivitat de la societat vull dir aquesta serietat en sèrie parlo de com treballen aquestes hores que es tiren la tira d'hores treballant que són màquines a la filla cap i que no tenen capacitat de pensar i de reaccionar i ell intenta crear un món nilista però una mica més bucòlic a vegades es tira pàgines i pàgines explicant el plaer que sent un noi perquè està en una muntanya gaudint de la natura perquè és que no té temps de pensar en això i en aquest cas l'excusa és el terratrèmol em sembla que va haver a Tòquio abans parlàvem amb la Lourdes no me'n recordo la data però no farà gaire l'últim va ser el 2012 que no crec el del tsunami no, però és un anterior va haver-hi un anterior el 2004 crec que era el 2005 i tal que també va deixar és una sísmica al Japó és una sísmica clar, ja que dos parters van caient i són històries que estan ambientades amb això és l'excusa per parlar d'aquests temes i bueno ja et dic no és qüestió anar una per una perquè si no acabaríem però bàsicament són històries ni listes molt que no ens provoquen una em refereixo una mena d'acció no és un llibre que tingui una acció i fins i tot són contes que acaben oberts i això jo sé que moltes gràcies fa molta ràbia això que no acabin però com una porta a l'esperança bàsicament a l'esperança tant a nivell de la destrucció com a nivell personal no cau tant aquí ja hi ha prou amb la desgràcia que hi ha hagut per a sobre provocar desgràcies personals i els hi costa aquí respecta aquest tema però hi ha llibres que bueno a l'índex de mortalitat per reinsisteixo per depressió per situacions complicades per excessos a nivell del que seria els caps de la feina i és angoixant a vegades però escriu molt bé i és una meravella però és peculiar retrata molt bé jo penso la soledat individual totalment perquè Tokyo Blues és com si els personatges a vegades fossin de gel exacte i el que tu dius és com impassible tu vas llegint i penses mare de Déu però ho tracta d'una manera com si ho deixés anar però bueno penso que la destrucció a nivell mental a vegades o problemes mentals es retrata força bé i després la soledat i com a vegades com que no no hi hagi res a fer no crec que sí com els que tu has llegit que dius que una mica com d'esperança una mica no sempre sempre juga això no vull dir hi ha vegades que també arriba a veure sobretot juga molt amb la gent jove i contraposa amb la gent gran vull dir parla de pocs personatges d'edat intermitja o d'edat madura no sempre hi ha aquest vincle no aquí hi ha un parell d'històries que són una parella jove i tal que es coneixen i van a compartir amb un senyor gran que li encanta fer fogueres a la platja llavors aquella sensació d'anar a la platja d'estar amb ells parlant parlant d'allò del diví de l'humà vull dir tant se'n fa el que es parli però a veure com es crema aquella foguera com aquell senyor disfruta prenent foc en un lloc controlat no estem parlant però que al final sap que aquest home morirà perquè és gran però que a la vegada ell pensa que no et preocupis però si jo vull morir és a dir dius no passa res és a dir no clar exacte saps què vull dir que ell és feliç amb això són feliços però que no passa res si aquesta persona mor i a més ell ho vol clar dius anem molt enllà és una altra cultura una altra concepció de la vida de la mort exacte és així és molt diferent el que tu acabes de dir és que és una concepció tan diferent que si tu planteges per exemple ara t'explicaré una pel·lícula Tokyo Blues i expliques aquest tipus de valoració diràs escolta no què és això o la pel·lícula de Xabel Cuixet també la mà de los sols de Tokyo qualsevol pel·lícula que passi allà o aquella no me'n recordo del director de la Sofia Cúpula de la Cúpula de la Cúpula clar que veuen japonès però bàsicament són dos europeus com estan allà perduts en aquell lloc però com viuen quina solitud o aquella In the mood for the love te n'acordes aquella aquella tranquil·litat amb el tema de l'amor que és un altre ritme que el nostre no té res a veure però bé Deixa'm fer una cosa petitona petitona petitona és un poema que diu aturo els ulls damunt d'aquest cap vespre damunt d'un blau de mar ferit pel roig ponent que amara com un oli l'abadia i crema les clarors que esclaten com el foc que abans no s'estingés els colors són de fruita i ens conviden al tacte enduc un got de vi cap als llavis cansats i nedo entre les roques com si fos un infant per al goig de la pell tot és fràgil i etern quan les hores s'encalmen i viure és un batec reescrit amb cada gest bé aquest un aplaudiment el text ja la veu ho ha llegit magníficament bé et posarem perquè ens llegeixis poemes cada dia és que me l'he llegit tres vegades abans em sembla que farem una secció farem una secció de poemes amb en Jaume escolta no juguem jo penso que aquest poema que l'he llegit abans i tal s'esqueia perfectament amb el que parlàvem ara escolteu amb qui li diries un poema com aquest per exemple amb una criatura de fins a 12 anys per exemple però què vols me'n dono un vídeo que creig i a persones grans que és el que tu també insinuaves a persones molt grans també escolta tu que a mi em costa com m'insinuàvem em costa arribar al cap del mes i tenir aquests 150 euros que valoraven avui que necessitava una família amb 4 membres no sé si ho heu llegit i això com es fa té la marinera té la marinera quina bogeria això és com l'època aquella eh bé digues dies això és del senyor Carles Duarte aquest és un senyor que diu ell presenta en aquest llibre que és un llibre jo el que passa és que tinc un tros de llibre només és un poemari que és tot un homenatge a la Mediterrània especialment al litoral de l'Empordà i el Mart en general com a forjador de sentiments i d'esperances els versos de Maríntim que és com es diu ens descobreixen un mar viu i proper un espai de reflexió i d'inspiració en projectes on projectem els nostres anells i per què no els nostres somnis ell va néixer a Barcelona el 1959 és poeta lingüista i a més he tingut el gust d'estar amb ell que és una persona que dóna que dóna confiança que tot anirà si sauràs bona gent a més escriu de meravella els poemes són magnífics me'l vaig trobar amb una fundació molt bé i parlàvem de joventut i parlàvem de d'això de la gent jove i tal com està i l'altre dia amb el tema que vam comentar també amb en Jaume estaven tots vam parlar de l'avorriment de la joventut te l'acordes i vam parlar d'una cançó de Mecano que es deia Perdido en mi habitación i jo vaig dir ara mateix per temes logístics no la tinc però sí que la tinc ara i llavors per fer el tall abans de parlar d'aquestes quatre pel·lícules escoltarem un momentet aquest Perdido en mi habitación d'una Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit