Llibres per Sant Jordi, art “L’immens minúscul”, Asimov i Egipte, homenatge a Milos Forman i repàs de Campeones, The Greatest Showman i Victoria & Abdul

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! la veritat, i molt interessant perquè és abast o sigui, és una gran amplada de quadrets i quadrets i quadrets doncs aguantem Jaume, d'aquí un momentet i ara que hem de presentar les altres no, home, no avui parlem bastant de llibres com ja queda poquet per Sant Jordi doncs mira, veig una miqueta d'aquells que podem recomanar el David ens recomanarà dos llibres a l'ordre del dia i un llibre que és un clàssic dins del que seria la història Història d'Egipte, Isaac Asimov, que tant en quan va bé recuperar aquests llibres jo parlaré d'un llibre molt peculiar que es diu El resto de sus vides, ja ho comentarem que és un llibre que comença amb una sensació com que això serà tot molt trist i molt desastrós i molt vinculat amb el tema de la mort però al final és un can a la vida espectacular, vull dir que realment és que les coses que et van per una línia i et tiren cap a una altra molt bé, ja ho comentarem i de cinema, doncs bàsicament estrenes o pel·lícules que fa poc han estat estrenades, vull dir que sempre és moment per aquí parlem de Campiones, que això és una estrena com Déu mana, parlem de Grand Showman que ja porta uns mesos, però bueno, que val la pena parlar d'un musical de tant en quant de Victoria Abdul, que també és recent de les figures ocultes per mi una gran pel·lícula de l'any passat dels Òscars i que va quedar, doncs mira, una mica oculta dins del que seria Sí, però s'ha fet un art a base de presentar-la d'una manera específica Sí, sí, sí i és una pel·lícula A més, diguem la següent que diràs La batalla dels sexes Sí que també és una pel·lícula peculiar jo crec, no?, per l'estètica i per el que el David ens comentarà després i la temàtica en si mateixa Riuro Ah, bé, no he apuntat Ah, bé, no sé si trindem temps Això la podem explicar qualsevol altre dia El que sí que farem quan tinguem un momentet és posar una cançó d'una de les pel·lícules d'un cineasta que mort fa poc, Milos Forman I un dels germans Taviani També ha mort un dels germans Taviani i això no estava al dia Vale, vale Doncs jo he recuperat una Aquests m'agradava molt, eh? Buah Sí, sí, sí Bueno, és que Taviani som molt Taviani, eh? I Milos Forman Sí, era més eclèctic Era un personatge que feia, clar justament, buscant a veure una mica la filmografia doncs he pensat he pogut trobar, doncs des d'un musical que era Herr el gran Herr que és un clàssic dels musicals dels anys 70 doncs passaven per pel·lícules com Valmont que era la revisió d'aquelles amistades peligroses o al revés, no? Que a feia cap no sabem si qui va ser una mica primer segon més o menys es van estrenar per... Sí, sí, al mateix any l'únic que l'estètica era una mica diferent o el Frears una mica més canalla que l'altre però, bueno, és el que hi ha i jo posaré una que era Man on the Moon de Jim Carrey doncs hi ha una cançó la banda sonada era dels Rem de crec que es diu Rem i escoltarem Man on the Moon la cançó que és una cançó molt maca ho posarem després però ara no i no, una mica per homenatge a Milos Forman ara el que farem serà parlar d'art, Jaume l'immens minúscul Sí, sí, quan hi ha entrat dic ui i sí que és petitó, això saps? i tot és molt ben posat i que aquí sí que no val allò de mirar-s'ho de lloc perquè sobretot jo no agafo res i, bueno, m'he anat acostant i és l'immens minúscul jo crec que sí aquest xicot fins i tot en una part a la part última del recinte que es fa a l'exposició que està separada una mica per la porta aquella doncs allà ha posat quatre pedres que són que en definitiva són quatre pedres que porten les formes que veus a tots els altres quadres sí formes que es repeteixen i es repeteixen llavors això a mi m'ha donat la sensació que aquestes pedres segur que les ha pintat també perquè no he vist que allò fos del natural però lògicament pintaven en les pedres els primitius i llavors doncs la veritat és que ho he trobat una exposició rica de matisos i m'ha donat una sensació molt agradable probablement l'exigència que li pots fer i és però tal com està posada és allò tan petit que en definitiva és l'univers que també et fa apropar-te també a l'obra que això és el que fa el que passa clar quan ves un cor molt gran el cotet has de marxar però quan és petit t'has d'apropar hi ha coses que semblen un cos humà o veu una part del cos humà hi ha altres però allà i acabes descobrint aspectes molt interessants molt bona perquè jo si de lluny he vist una mica així quan he passat que he anat cap a dalt em va semblar com una mena de sembla com si fossin com unes aquarel·les com una aquarel·la com una cosa orgànica com una cosa orgànica que genera formes oi que sí no m'equivoco vull dir és el que he vist així ràpid com si fos un peix com si fos una mena de no sé d'elements sembla com un espai aquàtic o un espai atmosfèric oi que sí diferents formes que tenen a veure amb l'univers sí nosaltres ens compartim lògicament i hem de sortir sí per això dic m'ha semblat aquesta sensació encara tampoc he pogut aprofundir ni he entrat a dins a veure-ho però de moment m'he quedat una mica així però quan he vist les pedres dic home ara ja començo a anar bé clar clar clar buscar i llavors he llegit i he agafat el el que passa és que aquesta lletra és tan petita ja que es costa veure'l val a dir que no que gairebé no la veig però bueno ja ho escriuré més fort perfecte fantàstic sí sí no us ho perdeu jo penso que és un temps aprofitat saps allò que diuen val la pena no jo no ho dic mai això bueno però si val la pena val la pena no no no hi ha pena ah clar és veritat vale vale vale és veritat sí sí sí però mira no he pensat mai en aquesta reflexió precisament perquè me'n vaig a donar quina pena si jo vaig al cinema no ho vegi és com clar clar ah però no he pensat mai en aquesta idea aquelles coses que a vegades coincideixen amb les formes de parlar les costums molt bé doncs bueno hem fet una aquesta introducció al món al món de l'art i ara bueno seguim amb més art que la literatura no deixa ser un plaer no perquè hi ha gent que ens agrada llegir i el David ens parla ara de l'orden del dia sí sembla així com vol de l'edic de l'edic baiart em sembla que es diu sí de l'edic no bullart bullart bé és un petit llibre molt petit però molt petit que em va a bip i coi ja està bon dia i que ens parla d'una reunió que va tenir el senyor Adolf Hitler sí en tota la plana major de l'empresariat alemany de l'època val si ara recentment ja no estic comparant res com els empresaris d'aquí que també sí que es reuneixen doncs amb els caps d'estat d'aquí com ho saps doncs doncs d'alguna forma doncs allà va passar això però bé allà diguem-ho d'alguna allà com t'ho diria la manera de aquí veus quan es reuneixen algun cap d'estat en tota la cúpula empresarial d'un país doncs bé hi ha com una mica de compadreo no allà no allà no hi havia això aquí o aquí i a veure què fem allà eren era més que una reunió era una citació anem a reunir-los a tots a veure què en pensen de l'assumpte i i tots serios eh home aviam el senyor Krupp el senyor què sé com es diu aquest el el el de la galeria d'art com es deia el Thyssen tots aquests ah val val tots aquests doncs aviam el pes específic que teníem dins del país no aviam no el Hitler no els hi podia tossir a la cara amb ells però ells tampoc el Hitler clar hi havia un respecte mutu i tant i d'alguna forma doncs com era un ja gairebé la pujada del nazisme va ser uns fets consumats i que va arrossegar tot el país a més a més democràticament parlant no ningú pot dir que el nazisme fes un cop d'estat el va fer posteriori quan ja però l'havien votat i va guanyar i un cop un cop guanyat el poder doncs ja van van establir els mecanismes per no poder marxar ja podem fer el que vulguem sí sí està clar està clar i els empresaris doncs d'alguna forma doncs van van assumir l'estatus quo i van van col·laborar no ja es va veure a posteriori ara no et sabria dir eh quins jo què sé empresaris que fins aquell moment jo què sé es dedicaven a fer rentadores doncs va haver un moment que es van deixar fer rentadores per dir alguna cosa i van posar a dedicar a construir material de guerra i així amb tots els Thyssen doncs vinga fer a ser per fer canons per fer carros de combat per fer barcos pel que fos allò es va establir un muntatge brutal val el llibre parla això és la introducció després s'extend bàsicament en en tot com va anar pràcticament la presa de poder d'Àustria l'anecció d'Àustria perquè és una anecció directament i va ser el canciller d'Àustria va ser cridat a a consultes diguem-ho així davant de allà com es deia a la casa que tenia el gil era d'una muntanya que era el niu de les àligues o la guarida del llop no me'n recordo i allà d'alguna forma li van fer un pressing però brutal fins que ell d'alguna forma va signar una mena de capitulació perquè clar els nazis ja tenien els seus ficats dintre d'Àustria i doncs simplement se'm va dir bueno vull que aquest que és meu doncs el posis cap de govern del teu país i així es van inventar una excusa un incident mínim qualsevol per entrar dins d'Òstria i estar sense cap vessament de sang almenys al principi i després ja va haver les les les purges que hi devia haver però ja està llibre molt petit però bé interessant és un període a més avui en dia hi ha molts llibres que tracten segueixen tractant el tema del període nazi amb diverses històries que hi ha al voltant i no no i m'he adonat que hi ha una revifada una altra vegada que no és negatiu no jo crec que és un període s'ha d'estudiar sí sí però últimament de veritat vull dir que mires a vegades la taula els llibres i veus hi ha un percentatge de 4 o 5 llibres ambientat amb l'època nazi jo crec que s'ha de conèixer tota la la rebeçada que es va fer en aquella època ja que hi ha un auge de l'ultradreta a Europa vull dir que a més hi ha una tendència a negar-ho tot això exacte a negar-ho totes les barrabassades exacte sóc que tenim documentació gràfica que no sí sí l'altre dia es va sortir bueno no fa un temps el franciscito el fill del o el net el franciscito franco doncs va dir que el seu avi era un senyor encantador que no havia fet mai res aviam si un vines des del punt de vista del net segurament té raó que era un home encantador com a avi de net ja però no havia fet res en aquest país com dius que aquest home no havia matat home perdona això està clar però el net un cop creix un cop creix i ha de veure veu altres coses exacte és que és una mica Alemanya Alemanya les filles del Himmler no del Himmler que no va tenir fill del Himmler doncs es van gairebé es van esborrar el nom clar no em van voler saber res més per ells allò era un estigma clar perquè els acompanyaria la resta de la seva vida i evidentment com a fills no en tenien cap culpa que el seu pare hagués fet el que va fer però però clar però ja sabien de què anava però el més fort és que la filla que va morir no fa gaire doncs bueno la senyora que ja sabem del que va viure que va viure del cuento no diu que va viure aquesta dona de res de l'aire del que li va deixar el pare i de totes les espolis que va fer però va ser una senyora com a mínim que no va molestar gaire estava per allà enredant ara els nets són pitjors encara que la filla vull dir clar vull dir que que sempre dient coses bestials no i clar i acceptar un país democràtic com teòricament que accepti una fundació Franco és com acceptar una fundació Hitler una fundació de Mussolini és de bojos això i llavors en canvi i al igual que està tipificat l'enaltiment de Hitler està tipificat a la llei alemanya aquí no està tipificat el franquisme com a tal i per tant dius bueno hòstia una setmana de coses que anem d'allò clar és que anem de camí la història és cíclica i com sempre diem i ara estem en un moment en què està apareixent aquests personatges per a Europa el Macron bueno no cal anar a ser aquí mateix tenim els senyors de Vox home i tant dient que no és que els afusellaven amb molt d'amor això ho vaig dir com un individu pot arribar a dir això que afusellaven a l'enemic no hi havia odi hi havia molt d'amor però també et dic una cosa dona poder a partits joves i ja sabeu de què em refereixo perquè no hi hagi problemàtiques després però hi ha problemàtiques de res perquè a mi tant se m'enfa vull dir que em refereixo però bueno a França i altres llocs els partits de centre que són nous aquests nois joves guapetones i tal que tenen molta embranzida van radicalitzant clar cada vegada més i a l'estat espanyol actualment doncs hi ha un personatge que és català que és en Rivera que no vol dir que se'n vagi cap a cap línia però cap a cap línia no ho sé el problema el problema està amb això que a mesura que li donguis poder atenció vigilem recordem que Napoleó va començar sent l'adelit de la revolució francesa i va acabar sent emperador però almenys era militar i era bon militar no clar exacte això sí però va acabar ser emperador i un dictador de nassos vull dir que no l'idiòleg en aquella època la figura del dictador no estava tan tan centrada com avui era una altra cosa és que era molt millor un dictador que en un rei absolutista sí clar és que en aquella època era un altre tema no és el concepte que tenim del segle XX exacte dels dictadors aquí nosaltres hem passat per una mena de democràcia o pseudo democràcia que no volem com a mínim no volem perdre-la vull dir perquè tenim una democràcia sota una constitució amb elements franquistoides i a sobre clar és que per ells és un mínim perquè més enrere ja no més enrere ja és el terror que tenen de reconèixer el que hi havia exacte llavors a lo mínim o lo més proper que es poden agafar és a l'això a més perquè va ser un pacte no parlat entre militars i civils i els militars us deien no ens farem mal oi que no exacte perquè l'altre pas era ho redactem així exacte era muntar l'altra guerra civil i això seria la problemàtica molt bé doncs seguim parlant de llibres jo parlaré d'un llibre també petit honet d'unes 170 pàgines és un llibre d'un senyor francès que es diu Jean-Paul Didier-Loguen té aquests cognoms aquests francesos que dius oh mare meva molt rimbombantes com a tal i el llibre es diu El resto de sus vides és aquest el nom clar dius ui ja anem malament però me la va recomanar una amiga i escolta'm ja està aquest llibre perquè està molt bé amb un dia jo no perquè faig altres coses a la vida que no hi hagi solament però va dir un dia vaig ser un diumenge a casa i m'ho vaig llegir i vaig poder llegir però és un llibre molt peculiar és un llibre que és una història en paral·lel de dos personatges un senyor un noi que es diu Ambroas Ambrosio en francès que és un esperate ho diré bé un tanatopractor un tanatopractor au de la mort sí és un home que maquilla els morts però també els embalsama dependrà de quina cosa o un malatí sempre però és un tio es boca guapot atractivot però té molt mal contacte amb els vius vull dir ens refereixo que no es troba massa còmode amb el món dels vius en canvi els morts sí els morts els tracta amb molt de carinyo i genera unes percepcions de càrregues familiars i hi ha una poètica no direm macabra però lleugerament macabra però el que no molesta a la filla cap sobre aquest element en paral·lel es desenvolupa una noia que es diu Manel amb dos L's Manelle que és una assistenta que cuida senyors grans i senyores grans i llavors té diversos senyors i senyores que entren a les seves vides d'una forma magnífica és una noia que dóna alegria quan entra a les llocs i què tal i no sé què no sé quantos i té des del senyor gran que li posa els 50 euros sempre en un lloc a veure si li roben i ell té una càmera i la vigila fins la senyora que està esperant per doncs que li faci tot allò de la casa perquè ja que té una hora que la nena treballi el senyor que tal com entra somment li diu coses maques i ella li respon de forma vull que estem parlant d'aquesta dualitat d'un personatge que és tremendament sociable per la seva situació de treball i l'altre que no parla amb ningú perquè ha de parlar amb la família i a partir d'una hora i mitja que jo em dedico a arreglar aquesta i això va saltejant però està bé té una certa gràcia el plantejament i de cop i volta això es converteix en un element hi ha un d'aquests senyors que està cuidant que passa una sèrie de coses que això és el que ja no diré evidentment és molt negatiu hi ha una decisió de vida per part d'aquesta persona i es converteix en un road movie però amb llibre i se'n van curiosament el que seria aquest senyor gran amb la manel amb l'ambroàs i amb l'àvia d'aquest ambroàs que és la canya i se'n van amb un lloc per fer una sèrie de coses que al final no es podran fer per ells motius i que generalment dona una esperança meravellosa i oberta del que és la vida en general que aquest lloc sempre amb la mort i la properitat de la mort perquè s'ha de parlar doncs tot això queda molt maco i molt ben fet i és una petita cosa que dius per un costat dius ai genera un inici que dius a veure això parà cap on va perquè clar pots trobar llibres que van cap a una línia molt trista que no ve de gust llegir-los a cap edat sincerament però aquest dius et vas tirant i al final et dona aquest cop que mai és tard per fer les coses el que queda de la vida es diu el resto de sus vides el resto de sus vides a mi em sona això que no s'ho fiu que en cinema no ho sé jo crec que sí és bastant recent el llibre jo no m'hi equivocat però m'agradaria jo em sembla que no però jo crec que és un llibre que va sortir aquest any passat perquè són novetats que no sigui que no sigui que fos una pel·lícula hagin passat en llibre ojo també pot ser ojo amb això haurem de mirar-ho és que si jo precisament me'n recordo d'aquest títol sí jo crec que sí el que passa és que no me'n recordo de res i el que tu expliques doncs jo mirarem sona una mica jo no he sentit a parlar d'aquesta filia per dir-ho d'una manera sí de trobar-te més bé amb els morts exacte i ell està absolutament és magnífic el paper que fa ell és un paper que podia fer qual refereix a un actor però ha de ser un actor amb una contenció per un costat i per un altre amb unes reaccions que no deixa de ser en el fons en principi una pel·lícula un llibre perdó seriós però que va ser una comèdia la Fia Cap això és lo maco totes les sortides de l'àvia tot el que es genera per a més hi ha un gat també donant voltes que dius aquest gat que pinta per aquí però el gat també genera una sensació de vida al voltant d'aquest lloc i la veïna de baix que és una senyora que també té 60 o 70 anys però que puja i està enamorat del jove que té 30 vull dir hi ha unes coses que entren no sé en una línia gairebé al modovoriana diria fins i tot però que en refereixo que està bé que no és tan trist com pot semblar el que al principi ha explicat i això és el que el que li dóna força al llibre molt bé parles d'Egipte David doncs sí història d'Egipte el senyor i Saka Simov sembla que no però a part de fer que per cert no sé si us ha assabentat es farà una sèrie amb la trilogia que són més però amb la trilogia de fundació anda no sé si tots l'has llegit no no no sé que va la cosa però ostres doncs aprofita perquè són llibres que estan molt bé però a part d'aquesta vessant de ciència-ficció el senyor Simov doncs era un bueno era un geni sí està considerat juntament amb el Dan Simons no amb un altre que no recordo com es diu sí amb el Arthur C. Clarke ah sí sí i un altre i ell els tres millors escritors de ciència-ficció i aquest home és que ho tocava tot tot tot tot tocava des de física química el seu coneixement era brutal a l'HG Wells no serà? no no no un altre no no esclavint esclavint no no no i també dedicava a història i ha escrit molts llibres d'història dels romans dels grecs i dels egiptes anda i em va passar per les mans i dic ah anem a recordar i no recordava haver-me'l llegit o poder sí però és un d'aquests llibres que com són dades no són una història que et queda però i t'ho explica molt a met a més a més a més de tota la sapiència que tenia doncs sabia explicar-la i sabia transmetre-la molt bé era un gran pedagog i i en aquest cas ens explica la història d'Egipte dels de l'any més o menys 8.000 abans de Crist uf fins gairebé a l'any 80 aviam tot el que és la part de de de l'imperi antic tot això i tal des de la presa de Constantinople per part dels tucs de 1400 i pico fins a l'època actual s'ho liquida les 20 pàgines últimes per dir alguna cosa llavors és tota la part dels faraons d'aquesta història però això és dents eh no però no no no és en sota perquè jo he hagut de passar per aquesta criba sí home una cosa és a nivell a més un llibret o sigui va es pot dir que ho va resumint però t'ho va explicant prou a més i sap destacar de cada de cada moment home no et fa un detall de tots els faraons sinó destaca destaca els més els més els més els més importants els més importants clar i però bé però ho sap tocar molt bé t'explica fins i tot l'entrada del cristianisme en en l'imperi romà com va afectar això perquè ja es va formar el que després el per què es va formar ja per exemple l'església copta el cristianisme copta això és interessant que ve d'un concepte de això és interessant de la formació o sigui va haver una discussió molt molt grossa de de com crist estava de com crist estava fet per tant perdona els coptes provenen de l'església ortodoxa sí sí no no no era al principi directament del cristianisme del cristianisme va haver un de com crist estava fet si era un ésser sagrat o no era un ésser sagrat si tenia diverses formes si només en tenia una vale i i en aquest sentit va ser quan es va ascindir a més si no s'església copta que només està allà no hi ha enlloc més cert cert sí sí i t'explica tot això està molt bé molt bé amb l'estil de l'Asimov qui ha llegit coses a Asimov és un escriptor que encara que no siguis de la matèria doncs ostres passa sol passa sol sí sí sí molt bé molt bé perfecte bé doncs sí jo crec que si la posarem si em permeteu tres segons perquè aquests aparells a vegades van com volen i ja tinc la sensació que això ah menys mal perquè a vegades no ens surt sí bé doncs el que farem serà això recordar una cançó que forma part d'una pel·lícula de l'any 1999 de Milos Forman i abans una mica ja han comentat aquest senyor particular i molt original a vegades i l'altre dia a la televisió quan l'acomiadaven o explicaven com era parlava d'un director peculiar molt canviant amb una manera de fer a vegades molt punyent i molt directa bé jo el que sí que puc dir és que per mi ha estat una persona que sempre cada pel·lícula que he vist d'ell que tampoc he seguit amb una filmografia massa directa ha sigut molt diferent a totes és el de Madeus també sí exactament el de Madeus és que clar Madeus Ger Balmond Balmond encara no Man on the Moon és que no té res a veure és que és tot un no sé un procés que dius escolta doncs és el viat sí que l'exceptem perfectament doncs escoltem aquest Man on the Moon de Rem ja ja ja ja ja ja ja ja here's a truck stop instead of St. Peter's ja ja ja ja ja mister Andy Kaufman's gone wrestling yeah ja ja ja ja Andy did you hear about this one tell me how you're locked in the fun doncs deixem els diguem no no no no no deixem el Rem que per mi és un dels grups més interessants dels anys 90 sobretot i bé i que també estan una miqueta oblidats ara deixats por ahí en aquest món i que justament aquesta pel·lícula Man on the Moon tota la banda sonora la va fer Rem a banda del tema principal que és aquest que va ser molt famós i va arribar a ser número 1 a Roda el Món doncs va fer la banda sonora que és molt pacorera que és un grup molt pop i molt molt marcat amb la manera de fer bueno doncs ens fixarem més en aquesta banda sonora perquè no ho sabia que tot estava fet a parell bé doncs entrem al món del cinema com dèiem i comencem amb una estrena que per cert la va recomanar la infant Helena no sí sí no m'has quedat res perquè li van preguntar no és quan jo estava veient la tele no jo he sigut molt dolent ara ho sé no no no però entenem ara m'ho estic de paraules que ningú ens hem de riure no precisament el que parlaré clar és que justament hi ha aquesta idea però és que va ser que sabeu que va passar una problemàtica amb la Letícia i la reina Sofía que li va fer un mal carament llavors van enganxar aquesta que sortia d'un cinema a la infanta i li diu escolta'm què li parece a usted esto de su madre con la Letícia jo solo recomiendo una pel·lícula campeones una pel·lícula maravillosa que valia pena i tal no sé què i semblava que valia dels mons de llupi però bueno ho veient en refreixo que venia d'aquella manera però que realment és una pel·lícula que té un contingut falta falten gens sí aquí és un problema genètic quan es barreja la mateixa sang la cosa no va massa fina és un tema homofílic que es diu sí sí sí però això és homofílic perquè jo tenia una tia casada amb un oncle ai i també i ells germans i allò no és bo i bueno coses d'aquestes que jo penso que el temps demostren que no sí evidentment doncs la veritat és que jo tenia les meves reserves anar a veure aquesta pel·lícula perquè tenia com estava tractada o com tractaria el tema sí fa por discapacitat intel·lectual i llavors igual hi ha persones que diuen no això ja no es diu així perquè anem canviant i anem valorant també ha sortit en algun moment surt això a la pel·lícula i bueno estava bastant ben tractat quin és el problema d'aquesta pel·lícula doncs per mi és que només ens podem entendre o tenir joia amb la festa amb l'esclat de joia amb el triomf final en definitiva ser campions no i llavors esclar tu quan quan entres amb aquesta paraula i el que i del que et parlen dius ja ja pots comptar però bueno fa una petita maniobra cap al final aquest alfèser que és el seu realitzador i diem que ho arregla fins i tot això vull dir fa una cosa que amb un acudit verbal i d'una altra manera què és el que passa el que trobo malament és que hem de parlar de campions hem de parlar de l'èxit absolut no parlem de que gairebé tothom és normal i si té algun problema probablement si ho fas molt bé molt bé molt bé perquè és molt exigent les coses poden funcionar no senyor hem de parlar de uah l'esclat total si t'hi poses és per guanyar si no guanyes no t'hi poses no val els pàrrecs i llavors això és això és la base de la pel·lícula la base no però és qui va implícit clar perquè es domina per tot arreu això no la base no la base és i això sí és com el torrente si m'apures no no però espera no no no m'ho espatlles no home no quan s'ajunta si et mires la colla patolella amb la que s'ajunta dius Déu-n'hi-do i allà van a fer van o a partotes o no s'hi posen no sé si per aquí va igual ja no perquè aquí és un altre comença prou bé és un entrenador que és un mal és com una criatura fins i tot li diuen la seva pròpia do en un moment determinat ets un Peter Pan tens por de tot i esclar i això els fa estar separats i tal però és un bon entrenador de bàsquet és el Jorge Gutiérrez no? és el que té algun aspecte de dificultat a casa seva es veu que si m'han dit això jo no ho sé ah no, no sabia això no sabia fa bé aquest tio és molt bo aquest no és el d'Eisla Mínima? clar, l'Eisla Mínima el que ha guanyat el d'Eisla Mínima el d'Eisla Mínima el que ha guanyat és el d'Eisla Mínima el policia el policia més dur i el que fa l'autor que la vaig comentar jo l'altre dia és magnífica que és un paper genial i ha guanyat un Goya aquest any per quina pel·lícula l'Eisla Mínima a parlar per l'autor era o no ai no ho sé ha guanyat alguna cosa digues digues ja no m'hi fixo gaire no ja estic jo per fixar-me estem aquí els friquis com tracta el tema de la discapacitat no doncs ho tracta bé en l'aspecte d'una varietat de persones que no tots són iguals i aquí això està molt bé perquè això dius com a mínim t'assaventes el que per què no es dutxa perquè quan era patit no d'allò el que té por de pujar a l'ascensor però aquest té una gràcia anar a la pel·lícula està molt bé i bé vull dir anem i el que diu hi ha un tros que sí que m'ha fet molta gràcia perquè n'hi ha una que és bueno és el cicl de Tavon no és una xicota que es fa entranyable de seguida no sí sí i hi ha un quan juguen en un partit no hi ha un que diu aquest paio no pot ser si no l'anulem i llavors diu jo em sembla que el puc anular aquesta saps ho diu d'aquella manera i llavors diu total o només parcial li diu no lo total perquè aquest tio era allò però aquest equip són tots pateixen algun índex de down o altres malaltres patologies hi ha un aspecte que és aquell de dir tots tenen dificultats i ell precisament perquè té un accident perquè l'han fotut fora de l'equip i tot això llavors troba'm una jutja que té la missió aquesta jutja d'això que aquests nens tinguin algun sentit i perquè tinguin algun sentit i això em sembla que està bé ha de ser un professional que ha d'entendre allò si no ho entén pots tenir tota la bona fe del món però aquells es quedaran allà i llavors doncs l'enganxa com que fa totes aquestes coses diu d'entrenador a l'equip aquell i quan arriba allà on m'han posat de tota manera ho va superant i llavors s'entendreix tot plecat i acaba que com que si no guanyen gaire bé llavors la cosa està amb això que hem d'anar a parar a la festa jo ja fa molt temps que ho he comentat jo quan era jove ja ho deia molt bé quan estem en una festa ja la companyia d'aigües sempre estem molt feliços ens comuniquem perquè a més a més la beguda i tot ajuda però jo sempre els he dit ara hauríem d'aconseguir fer-ho sense necessitat de beguda ni menjar i llavors se m'afusellava això és el que per mi té de problemàtica la película tot és una cosa està molt bé la noia no sé qui és aquella noia ja ho direm però el Fèser és un personatge peculiar perquè va fer Camino que no tenia clar que era un altre món absolutament potentíssima hi ha una particularitat també molt interessant que ressalta sempre aquelles constants del context social en què vivim fins i tot les més negatives i això està molt bé això m'ha semblat molt molt bé l'existència per exemple en diré un de l'existència d'això de color és que dèiem d'anar a un lloc a reciclar-te per tenir una feia més potente també en parla d'això bueno escoltem potser l'estudirem no no jo sempre he dit que ja la veuré tampoc és una cosa però bueno si una miqueta té una embranzida la pel·lícula i entra entra amb mansida perquè és que cau tan bé tota la colla aquesta i si no tots doncs Déu-n'hi-do llavors doncs dius clar fas amic d'ells no jo no m'ho he passat malament no no no però clar una cosa és que no m'ho passi bé i l'altre és que que diguin que és una meravella no això no és així però bueno doncs jo tinc que dir que jo he vist una pel·lícula que ja m'ha semblat una autèntica meravella jo sé que jo sé que al Nacho no li va agradar gens ni mica o poquet en canvi a la seva parella es va tornar boja el dia cantant les cançons d'aquesta pel·lícula comentarem ara i la Rosa l'altre dia que comentàvem també em va dir que sí que és una pel·lícula boníssima i molt correcta i tal que és el Gran Showman clar el Gran Showman el Gran Showman sí, sí, sí és el de Hugh Jackman que és un musical que és aquell que té el circ estan estracanades si vols tu això mateix però clar jo n'hi ha molta por perquè aquesta mateixa productora era la productora que havia fet tant la música com la idea de l'Adalán clar a partir d'aquí jo veia l'Adalán que vaig dir que és això clar que la temàtica em va avorrir profundament que la música no negaré que hi ha dos o tres temes molt bons no? el City of Stars i tal em permets un moment? aquesta és la pel·lícula que és al contrari de l'obra mestra la parada dels monstres exacte és tot el contrari clar, clar té una vinculació però no té res a veure perquè hi ha molt ressentiment moltes pensades actuen amb molta estima en canvi la parada dels monstres allà no hi ha no hi ha compassió allò allò que deies abans de campeones sí que veus tot un repartiment de caràcters aquí a Fricks la parada dels monstres veus que la gent així moltes vegades amb... guanyi no, no que gasten una mala llet que et caga sí, sí, sí que dius sí, també podria utilitzar aquest terme en el tema de la discapacitat perquè jo ho conec una mica això no massa però una mica i no tot és tan meravellós no, no, no no sabem de sobre clar, clar, clar en Fricks allà diuen aquesta és un mal bitxo anem a parella i van a parella i no i no dura sí, sí, sí molt bé però una miqueta és això és un personatge que no recordo ara exactament com es diu Barnum Barnum, això és que estava pensant era algo de Barnes i estava donant-li voltes si tu recordes el mayor espectáculo del mundo del Charlton Heston que sortia el James Stewart que tenia sempre anava amb la cara pintada de pallasso doncs el circ aquell era el circ Barnum sí, sí és que l'estava donant voltes va ser un dels circs més grans que hi havia a l'Amèrica sí, jo he vist fa com dues o tres setmanes i ara m'estaven recordant el nom però no em sortia bé, de fet el circ va néixer amb aquesta gent perquè com que van quedar sense vocal allò on actuaven llavors van inventar com a feix d'inaran allà al mig del no-res no? sí, sí bueno, doncs això bàsicament és una clar inicialment podria ser una història dramàtica sense cap tipus de problema amb el que es crea aquest senyor que és una mena de persona que es va movent en l'àmbit dels negocis no? i inicialment el que agafa és una mena de museu d'antiguitats i d'éssers morts no? que estaven embalsamats no? és una cosa clar i les nenes a les seves filles diuen escolta, tu has agafat un negoci que no funciona lògicament diu perquè és un negoci que estan morts llavors fes una cosa en vida i a partir d'aquí para començar amb les revoltes no? i pensa alguna cosa en vida o que sigui diferent i tal i comença a buscar aquests frics no? aquestes persones no? que serà la base d'aquest tipus de circa posteriorment vull dir tindrà molt d'èxit amb el de curs no? fins i tot hi ha por ahí imatges no? d'una mena de zoos fins i tot existien a França zoos amb persones polinesis i tot això ho imagino que arriba fins i tot el negre de banyoles que et pensaves que era exacte tot això vull dir que era d'aquesta línia però vius que estaven allà com mira este negrito mira clar les coses d'aquella època terribles la qüestió està en què l'obra en si mateixa és una pel·lícula que a mi em va semblar rodona en quant a contingut no t'avorreixes en cap moment per mi eh jo no em vaig avorrir en cap moment és un director que es diu Michael Gracie i que em sembla que no ha fet res és la primera pel·lícula que feia exacte i vaig mirar jo juraria que vaig mirar-ho i cap problema amb això i la banda sonora que és de la mateixa que dius d'aquesta gent de la La Land dius no té res a veure ha fet una banda sonora trepidant absolutament és una a veure visualment és una certa revisió no és el mateix eh del Molint Ruix no és el mateix perquè el Molint Ruix és una potència a l'anèsima potència ben millor dit Bas Lurman es torna boig a Molint Ruix aquests primers 20 minuts són els 20 minuts per mi més dinàmics de la història del cinema és una borrada allò però aquí en canvi té un cert dinamisme un cert element i la música està molt ben parida molt ben pensada perquè les balades són balades clàssiques a l'estil del Memory de Cats i aquestes cançons que et queden allò clavades al cor quan sents un musical però en canvi les cançons rítmiques tenen una cosa molt intel·ligenta i és que utilitzen sons tribals i això ja sabem que l'agrada molt sons tribals sí, sí, sí molta percussió i molt cor i els coros constantment donen voltes a més comencen d'una forma molt comercial molt lentes i es van entrant en la línia del que avui en dia s'utilitza la música de ball que entren molt a poc a poc i la música va entrant amb molta força i acaba sent una potència i canten tots com li donen la gana sempre canten ells és que el Hugh Young m'encanta però la mare que el va fer i la noia que fa de la Jenny Lind que és una criatura i tal canta una cançó que es diu Never Enough Be i és que però escolta'm que faig un disc aquesta criatura per tant és una pel·lícula rodona que parla de la vida d'aquest senyor de com se'n va més enllà perquè vol fer un teatre més seriós un circ més seriós perquè promociona aquella persona entra al món de la lírica i se n'en foten d'ell perquè ell guanya a nivell social però clar no deixa de ser el del circo que prové de la pata baixa això també queda clar queda molt clar aquest classisme de la burguesia lundinenca americana americana perdó és que va barrejar amb una altra cosa exacte per això dic que val la pena és una pel·lícula meravellosa rodona jo m'ho vaig passar molt bé per tant recomanable Victoria Abdul David estic fent freer aquest senyor és variable també molt bé doncs ens parla només començar de la solitud del poder també m'ho crec això jo i això és un problema és una persona que ha tingut la sort o la desgràcia en aquest cas d'arregnar molts anys molts anys que va ser ara ja ha sigut superat per la reina actual d'Anglaterra però en el seu moment va ser sí, molts anys me'n recordo va ser el regnat més llarg que hi ha hagut clar, això comporta un desgast un desgast i sobretot amb la relació amb qui t'envolta més que són gent poderosa a la vegada també la reina no s'envolta de gent del carrer i menys d'aquella època i si avui no passa imagina d'aquella època encara menys tots són molt poderosos i que l'únic que pretenen és satisfer-la clar, això et dona això arriba a cansar realment perquè en el moment només començar el film hi ha una escena molt paradigmàtica i que és que clar cada dos per tres nosaltres no estem acostumats però és bo que allà els grans àpats són el pa de cada dia el que tu puguis menjar en la teva intimitat doncs no ho és és els grans àpats una taula que es perd de vista i clar i la gent quan arriba allà va no afamada no el següent tot i ser rics també tenen gana i i també mengen i també mengen però tant o sigui ningú menja fins que la reina comença i clar els cambrers no poden repartir plats que evidentment a qui primer serveixen és a la reina i curiosament és una reina que està feta amb un bucoi o sigui ja no et dic a la velocitat que menja que és reina o sigui a l'últim que li posen el plat es pot dir que li posen i li treuen perquè quan ella acaba es retira el primer plat es retira quan ella acaba ja s'ha acabat s'ha acabat tothom ha deixat de menjar clar el primer el segon que han servit té temps de menjar però l'últim és que ni l'en suma que bon això i dos d'or i doncs què passa passa que d'alguna forma aquesta dona està cansada i doncs fan venir a dos individus de la Índia només pel fet d'entregar-li una medalleta així com una moneda no? que no sé ni el nom que té bueno la dona està allà amb el suport d'haver acabat de dinar que està allò que se li va li ensenyen la moneda a la dona a més la dona la veus acabada que dius buf ja estic d'estar en aquest món sí, sí la vida ja li és igual d'estar per sobre de la vida el mal ja no fa casa ningú i ensen la medalla i se la queda mirant així com que això què és el gran no sé què i es veu que el personatge que li entrega és un indi jove tot guapot i tal i clar la dona era es veu que en sus años era com Isabel II de la d'aquí que era que si es va estar diuen que mig liada amb el seu això sí va ser molt fidel al seu marit fins que es va morir clar i doncs es va tenir que buscar les garrofes en un altre lloc i primer es va liar diuen amb un amb un criat que es deia Jim Brown que era un que ja han fet van fer un film també al seu moment i i però aquest home també va traspassar d'una forma els que els va anar enterrant a tots la dona si va viure més anys i hi ha un moment hi ha un creument de mirades entre l'indi i la reina que penses ai ai ai que ha gosat mirar-li els ulls però l'home és que irradia una bondat i una sinceritat tal pels ulls que la dona es queda així com a dient ostres i sí sí i el fa cridar que vingui aquell però en principi quan el fa cridar els posen de cambrers un indi que ha de fer de cambrer no en la concepció anglesa de l'època victoriana un indi és un servent no pot oferir més que això però ella no ella va més enllà hi ha tanta diferència ara sí sí però bueno ella va una mica més enllà i primer clar i a més a més aquí intervé el factor d'escaro ell el noi ha percebut una ànima torturada i solitària i diu anem a allaugerir-la d'aquesta solitud però amb tota la bona fe del món amb quina intenció no no amb la intenció amb tota la bona fe del món i ho dic en sèrio jo també ho faria i va cap allà i es posa a xerrar amb ella i clar ella se li obre un món nou perquè ella és en paradíl de la Índia però no en té ni papa del que ja passa a la Índia clar no en té ni idea ni ho ha vist mai ni ho veurà perquè ell li comença a explicar un altre univers que forma part de la Índia clar ella diu ostres jo sóc emparellido d'això i no en tinc ni idea com és això oh que maco i li parla un detall li parla d'un mango la fruita aquesta i diu i li explica els gusts que fa i tot plegat i clar ella diu ostres jo em vull un i el primer criat que passa bueno un d'aquests llepaculs un indi no no un indi no un dels seus ah un dels seus diu és que vull un mango diu esclar tix és que això només escriu la Índia collons jo sóc l'emperador de la Índia i porta'm un mango el bo del cas és el dia que li porten el mango clar estan tots amb l'indi tota l'aristocràcia està amb l'indi que no poden amb ell ni volem perquè clar els ha suplantat a tots en bona fe en bona fe els ha suplantat en tots ha deixat l'acord ha quedat relegada és el que hauria de ser i clar i clar i diuen ara té que ara li portarem el mango i així si li porten una caixeta amb un mango i ve l'indi i l'ensuma diu ella el veu fa així una caràl el mango que ve i gràcies quan ve i l'ensuma diu està passat ai i els altres m'hi cauen el portador de la Índia fins aquí es passa eh no calia ser no calia ser indi per veure que jo estava podrint però li feia il·lusió a la senyora no però jo en què em vaig quedar jo amb aquest film em vaig quedar perquè l'optimisme ella l'agafa com a mestra clar sí ja no l'agafa com a criat no l'iguala a tota la resta de l'acord i el tracta de mestra perquè ell ell li ensenya a escriure a escriure la llengua la llengua però diu no ensenya'm indi no indi no que això ho parla el poble és que també eren classistes a la vegada ells mateixos també aquí també ho érem sí sí indi no ensenyo no t'ho ressalto aquí també ho urdo o no sé quina llengua sí sí bueno una d'aquelles d'allà i ella aprèn la cal·ligrafia urdo hòstia sí sí sí i ell li ensenya de tot i em vaig quedar amb el fet que moltes vegades ella clar ella té ja 80 i pico d'anys l'edat que ja sí sí i no va tenir cap mena d'una dona que clar tot i ser regna o reina i emperadriu del que va ser en el fons era una ignoranda de la vida sí amb molts temes i va trobar una persona que era molt més jove que ella perquè era jove però era un era un sabrut de la vida era sàvia no cal i en aquest món dius no cal ser gran per saber de la vida no clar hi ha gent jove que molt poc ha viscut ja ha viscut molt més que tu per donar-te per donar-te lliçons lliçons i emperes no el què el què ja ho deies tu no no sempre ha de ser així no clar clar clar ostres evidentment no dic què passa quan es mor la reina no clar però bueno jo tranquils que jo no no perquè jo sapia que ho vull veure la tinc un parell donant voltes i que a veure si em ve de gust això el què ens ho aniràs explicant això bueno ja la comentaré quan la veig el xesco ja la comentaré no no perquè jo és que jo sóc molt de Stephen Friars no i les vol dir quasi tot home tot tot però gairebé tot i vist llavors clar que ja la volia veure home la Judy Dench fa un sí no no aquesta senyora és bastant la Judy Dench és bastant és una d'aquestes que té unes quantes d'aquestes grans dames de l'escenari sobretot britànic i tal que ostres que són genials no no és després em vaig documentar bueno em vaig documentar vaig buscar fotos de realment com era home havia a l'indi ens l'han posat ens l'han caracteritzat a gust actual tu mires a l'indi a gust de l'època i és un senyor rodó com una poma però és que mires la reina i és que era una cíndria per dir alguna cosa clar clar sí sí és que la reina victòria la reina victòria era era gent sagrà i bueno no no no físic i mentalment no molt bé doncs queden 5 minutets algo més David no recomanar recomanar la pel·lícula bueno vaig recuperar una pel·lícula que és Rio Bravo sí que per mi allò és l'essència no és un film no és un western del John Ford és el Howard Hawks clar però ostres tu ja és que és com qui va matar l'Ithribalance perquè hi ha tota una munió de personatges però és que aquesta amb una com es diu aquesta ai ara s'ha de dos en el cel l'actriu la la que feia Mujer Policia la Mujer Policia després posteriori sí ja sí bueno allà aparecerà al restaurant sí i que amb el Ricky Nelson que també feia així de ídol de l'època bé amb un Dean Martin espectacular sí ho té tot aquest film jo crec que és la millor que va fer el Dean Martin perquè l'altre era una mica així a més amb un paper que ja li anava amb ell quan canta la cançó allò és genial és estar amb el seu paper l'has tirat al divan Dean Martin tenia molt bona veu aquest home l'Angie Dickinson l'Angie Dickinson està espectacular aquesta dona i ho fa fantàstic era molt bona actria ara m'has fet recordar la pel·lícula sí ho fa espectacular i el John Wayne fa de John Wayne com ha fet sempre i diu si no fes el John Wayne no seria John Wayne és que és ja està allà i ja te'l creus i ja és el que fa faltava hi ha una pel·lícula que vaig veure no no no tranquil tranquil el que passa és que no me'n recordo del títol no vols parlar de figures ocultes ah sí pregunto pregunto no no no només creia perquè perquè ja per bueno ja parlem la setmana que ve figures ocultes sí són aquelles tres enginyeres que saltant-se totes les normes de la NASA i això de la raça blanca segurament saberudes també més ho pogués igual que també són saberuts allà a la NASA perquè és allà dins i llavors és una pel·lícula que té la mateixa trampa que el que hem esmentat d'això de Campiones vull dir que bueno acabes que quedes embargat de tant com ho arreglen però paral·lelament també doncs són d'aquelles pel·lícules que creen una situació que és molt bona i és que en definitiva aquestes tres dones que havien treballat a la NASA no estaven apuntades enlloc que es veu és com si no haguessin existit perquè eren de color i llavors dius home com a mínim sabem alguna cosa que té vaja que és totalment injust que no d'allò i això és el que té de bo ara després de l'altre i una miqueta també per allà està molt ben portada però jo crec que hi ha una miqueta del que dius tu de ximpum que d'acord vinga va l'Otavia Spencer està genial però ho tens aquí per exemple aquella seqüència i pobreta anar amunt i avall com unes corredisses per anar a pixar ai ai ai pobreta és Octavia Spencer no? no no és quina és la que ha fet la forma de l'agua l'amiga de la noia mura i tal aquesta és magnífic fa un paper genit i les altres també sí sí és la mateixa que fa aquest paper però res jo crec que és una pel·lícula molt rodona amb el plantejament molt pensada pels Oscars el bo del cas és que els astronautes jo vaig llegir que un dels que van anar a la Lluna tot i que hi havia ordinadors que ja feien la feina de càlcul matemàtic ell no se'n refiava perquè un cop havia hagut un error i ell fins que on una d'aquestes tres noies no sé quina la matemàtica no li revisava els càlculs de trajectòries i tal ell no donava per bo allò estem parlant que estem a les bacerroles dels ordinadors d'aquelles errades imagino bestials que van portar un ordinador allà que era com si era un temps exacte i allò tindria de potència què? no avui ni un mòbil un mòbil un mòbil d'avui dia et donaria 10.000 voltes a qual sou l'ordinador d'aquella època 10.000 voltes té joc és una pel·lícula que té joc i a part d'això que entra bé perquè encara que si un tema que a nosaltres no ens toqui directament bueno entra molt correcte i estem així doncs com molt Kevin Cost no fa un paper correcte clar sí Kevin Cost que està una miqueta també oblidadet o fa coses una mica passades de voltes ja aquí està correcte aquí està bé està correcte ja el col·loquen i tal bueno doncs és el que toca ens ho oblidarem bueno sí ens queda un minutet encara si voleu acabar bueno jo només volia dir la batalla dels sexes que recrea el partit que va haver als anys 70 entre la la dominadora del tènis femení que era la Billie Jean King i un antic un antic campió de Wimbledon que era no sé com es deia Riggs dels anys 40 i que era predominava molt el masclisme de l'època però bé ja l'expliquen el segon dia exacte això mateix una mica deixem allò la mel als llavis i a partir d'aquí doncs sí sí com jo ara què ara què ha passat amb la pel·lícula veig que no tenim temps doncs ho expliquem res ens veiem la setmana que ve adeu-siau adeu-siau adeu-siau a bit imat la ràdio es fer dupes dupes g bent Fins demà!