Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Horari d'emissió
Dissabte
19:00 - 20:00
Dijous
21:00 - 22:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Llibres potents i cinema bizarro: Kundera, Pierre Lemaitre, Jodorowsky, Swiss Army Man, Billy Wilder, comèdia espanyola i sàtira argentina, amb homenatge a Chuck Berry

Panorama general del programa

  • Presentació distesa amb el conductor refredat i agenda del dia.
  • Es repassen amb profunditat dos llibres —un clàssic i un actual— i una tria de pel·lícules que van des del cinema bizarro fins a un clàssic immortal de la comèdia, rematant amb una sàtira argentina premiada i un homenatge musical.

"Dos hombres y un destino... dos hombres y medio" — Bromes d’arrencada abans d’entrar en matèria.

Llibres

1) La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera

Punts clau

  • Novel·la clau de la literatura europea contemporània (1984), d’estil camaleònic: alterna primera persona, narrador omniscient, diàleg, i capes de metanarrativa.
  • Trama polifònica de relacions —Tomás, Teresa, la pintora— amb el teló de fons de la Primavera de Praga i la pressió dels règims autoritaris.
  • Eix temàtic: la lleugeresa versus el pes de l’existència. L’ésser humà tendeix a la lleugeresa, però desitja el pes que l’ancori.
  • El llibre es pot llegir a qualsevol edat: “cada lectura diu una cosa nova”. Hi ha passatges que funcionen com a assajos independents sobre dictadures i retractacions.

"L’home és lleu per natura, i aquesta lluita contra la lleugeresa és la seva gran maledicció."

  • Adaptació cinematogràfica notable (Daniel Day‑Lewis i Juliette Binoche), llarga però dinàmica.

2) Recursos inhumanos, de Pierre Lemaitre

Punts clau

  • Thriller social que entra de ple en l’atur, la crisi i els límits ètics del management.
  • Protagonista: exresponsable de recursos humans expulsat del sistema, temptat per una prova extrema que simula un segrest corporatiu.
  • Escriptura magnètica i contundent; últimes 100 pàgines a ritme “pim‑pam”. Sense happy end: zones grises humanes.
  • Contextualització del gènere: de la novel·la negra/noir francesa (Tetralogia Verhoeven: Irene, Alex, Rosy & John, Camille) a la línia nòrdica (fredor tonal, personatges secs, climes que pesen en l’ànim) i sèries com la de Sebastian Bergman.

"Aquest paio té una capacitat d’enganxar-te que espanta." — Sobre Lemaitre.

Cinema

Cinema bizarro

Santa Sangre (Alejandro Jodorowsky)

  • Cinema d’impacte simbòlic i oníric, proper a Buñuel i Fellini, rodat a Mèxic. Estètica grotesca, circ, deliri misticista (l’“església de la Santa Sangre”), psicomàgia i trauma.
  • Escenes icòniques (la mare sense braços, el fill com a “braços” de la mare, piano per delegació). Pot resultar excessiva per saturació de símbols, però és un document de culte d’una època i d’un autor multidisciplinari.

Swiss Army Man (Daniels)

  • Trencadora, escatològica i emotiva: un nàufrag i un cadàver “multiusos” desenvolupen una amistat impossible. Humor absurd amb rerefons existencial i musicalitat coral molt integrada.
  • Final obert a interpretacions i certa discussió sobre coherència d’emplaçaments, però experiència lliure, fresca i valenta.

Clàssic de comèdia

Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot, Billy Wilder)

  • Comèdia rodona, de ritme i diàlegs afilats. Transformisme, mafiosos i timing perfecte.
  • Jack Lemmon i Tony Curtis, estel·lars; Marilyn Monroe en un dels seus moments més icònics.

"Ningú és perfecte" — Final mític que ha passat a la història del cinema.

Comèdies actuals

No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (María Ripoll)

  • Comèdia romàntica lleugera i simpàtica, amb Verónica Echegui en clau una mica friki. Moments agradables però amb excés de música i solucions previsibles. Ideal per a públic jove; irregular si vens molt “treballat” en comèdia.

El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat)

  • Sàtira fina i punxant: un Nobel de Literatura torna al seu poble natal (Argentina) i s’enfronta a caciquismes, folklore, egos i absurds provincials. Tona berlanguiana, sense pretensions i d’una eficàcia notable.
  • Palmares: Goya i Gaudí a millor pel·lícula iberoamericana; Copa Volpi a Venècia per a Óscar Martínez.

Altres apunts

Obituari

  • Paloma Gómez Borrero: pionera com a corresponsal al Vaticà; estil objectiu dins un entorn conservador, veu entranyable i transversal a diversos governs; mort amb 82 anys.

En radar

  • Estiu 93 (Carla Simón): triomf a Màlaga (Biznaga d’Or) i Berlinale (premi crítica/direcció novell). “On va, arrasa”. Recomanació de no perdre-la de vista.

Debat exprés

  • Passengers: opinions dividides; primera meitat convincent, segona perd rumb, però manté interès per a part de l’audiència.

Música

  • Homenatge a Chuck Berry: figura fundacional del rock and roll; bretxa tècnica amb la música en directe, però cloenda energètica amb el seu llegat en ment.

Conceptes clau

  • Lleugeresa vs. pes (Kundera)
  • Noir francès vs. línia nòrdica
  • Psicomàgia i simbologia (Jodorowsky)
  • Comèdia clàssica vs. rom‑com actual

Seccions de l'episodi

Introducció i agenda del dia

Introducció i agenda del dia

0:00

Banter d’obertura amb el presentador encostipat i repàs del menú: llibres (Kundera i Lemaitre), cinema bizarro, clàssics i comèdies, més homenatges.

Debat exprés: Passengers

Debat exprés: Passengers

3:39

Opinions dividides; primera part funciona millor que la segona, però manté defensors.

Obituari: Paloma Gómez Borrero

Obituari: Paloma Gómez Borrero

4:10

Record a la primera corresponsal dona al Vaticà: trajectòria, estil i llegat; mort als 82 anys.

Radar festivals: Estiu 93 i digressions

Radar festivals: Estiu 93 i digressions

6:35

Èxits de ‘Estiu 93’ (Berlinale i Màlaga). Comparacions amb noves veus i pinzellades sobre l’evolució d’Almodóvar.

Llibre 1 — La insoportable levedad del ser (M. Kundera)

Llibre 1 — La insoportable levedad del ser (M. Kundera)

9:07

Anàlisi d’estil i temes: alternança de veus, amor i política, lleugeresa vs. pes, i passatges que funcionen com a assaig. Referència a l’adaptació fílmica.

Llibre 2 — Recursos inhumanos (P. Lemaitre) i mapa noir

Llibre 2 — Recursos inhumanos (P. Lemaitre) i mapa noir

19:00

Thriller sobre atur i proves extremes en l’entorn corporatiu. Repàs de la tetralogia Verhoeven i contrast amb el crim nòrdic.

Cinema bizarro I — Santa Sangre (Jodorowsky)

Cinema bizarro I — Santa Sangre (Jodorowsky)

28:07

Univers oníric, simbòlic i grotesc: circ, culte de la ‘Santa Sangre’ i relació mare-fill; referències a la psicomàgia.

Cinema bizarro II — Swiss Army Man (Daniels)

Cinema bizarro II — Swiss Army Man (Daniels)

38:06

Aventura absurda i emotiva amb cadàver ‘multiusos’, humor escatològic i reflex existencial. Final obert a interpretacions.

Transició musical i problemes tècnics

Transició musical i problemes tècnics

41:36

Intent d’escoltar Chuck Berry que falla per un problema de so; canvi de rumb cap al clàssic de comèdia.

Clàssic — Con faldas y a lo loco (Billy Wilder)

Clàssic — Con faldas y a lo loco (Billy Wilder)

42:42

Elogi del ritme i els diàlegs, transformisme i final icònic. Comentaris sobre el repartiment i el carisma de Marilyn Monroe.

Comèdia actual — No culpes el karma… (María Ripoll)

Comèdia actual — No culpes el karma… (María Ripoll)

49:56

Rom‑com lleugera: simpàtica però irregular, amb excés musical i solucions previsibles; adequada per a públic jove.

Sàtira — El ciudadano ilustre

Sàtira — El ciudadano ilustre

54:50

Un Nobel torna al poble i topa amb caciquismes i absurds. Tono berlanguià; lloances al guió i a Óscar Martínez. Repassa premis (Goya, Gaudí, Copa Volpi).

Cloenda i homenatge a Chuck Berry

Cloenda i homenatge a Chuck Berry

58:51

Comiat amb menció al llegat de Chuck Berry i tancament del programa.