Babilònia del 20/4/2017 — Llibres potents i cinema bizarro: Kundera, Pierre Lemaitre, Jodorowsky, Swiss Army Man, Billy Wilder, comèdia espanyola i sàtira argentina, amb homenatge a Chuck Berry

Panorama general del programa

• Presentació distesa amb el conductor refredat i agenda del dia.

• Es repassen amb profunditat dos llibres —un clàssic i un actual— i una tria de pel·lícules que van des del cinema bizarro fins a un clàssic immortal de la comèdia, rematant amb una sàtira argentina premiada i un homenatge musical.

"Dos hombres y un destino... dos hombres y medio" — Bromes d’arrencada abans d’entrar en matèria.

Llibres

1) La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera

Punts clau

• Novel·la clau de la literatura europea contemporània (1984), d’estil camaleònic: alterna primera persona, narrador omniscient, diàleg, i capes de metanarrativa.

• Trama polifònica de relacions —Tomás, Teresa, la pintora— amb el teló de fons de la Primavera de Praga i la pressió dels règims autoritaris.

• Eix temàtic: la lleugeresa versus el pes de l’existència. L’ésser humà tendeix a la lleugeresa, però desitja el pes que l’ancori.

• El llibre es pot llegir a qualsevol edat: “cada lectura diu una cosa nova”. Hi ha passatges que funcionen com a assajos independents sobre dictadures i retractacions.

"L’home és lleu per natura, i aquesta lluita contra la lleugeresa és la seva gran maledicció."

• Adaptació cinematogràfica notable (Daniel Day‑Lewis i Juliette Binoche), llarga però dinàmica.

2) Recursos inhumanos, de Pierre Lemaitre

Punts clau

• Thriller social que entra de ple en l’atur, la crisi i els límits ètics del management.

• Protagonista: exresponsable de recursos humans expulsat del sistema, temptat per una prova extrema que simula un segrest corporatiu.

• Escriptura magnètica i contundent; últimes 100 pàgines a ritme “pim‑pam”. Sense happy end: zones grises humanes.

• Contextualització del gènere: de la novel·la negra/noir francesa (Tetralogia Verhoeven: Irene, Alex, Rosy & John, Camille) a la línia nòrdica (fredor tonal, personatges secs, climes que pesen en l’ànim) i sèries com la de Sebastian Bergman.

"Aquest paio té una capacitat d’enganxar-te que espanta." — Sobre Lemaitre.

Cinema

Cinema bizarro

Santa Sangre (Alejandro Jodorowsky)

• Cinema d’impacte simbòlic i oníric, proper a Buñuel i Fellini, rodat a Mèxic. Estètica grotesca, circ, deliri misticista (l’“església de la Santa Sangre”), psicomàgia i trauma.

• Escenes icòniques (la mare sense braços, el fill com a “braços” de la mare, piano per delegació). Pot resultar excessiva per saturació de símbols, però és un document de culte d’una època i d’un autor multidisciplinari.

Swiss Army Man (Daniels)

• Trencadora, escatològica i emotiva: un nàufrag i un cadàver “multiusos” desenvolupen una amistat impossible. Humor absurd amb rerefons existencial i musicalitat coral molt integrada.

• Final obert a interpretacions i certa discussió sobre coherència d’emplaçaments, però experiència lliure, fresca i valenta.

Clàssic de comèdia

Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot, Billy Wilder)

• Comèdia rodona, de ritme i diàlegs afilats. Transformisme, mafiosos i timing perfecte.

• Jack Lemmon i Tony Curtis, estel·lars; Marilyn Monroe en un dels seus moments més icònics.

"Ningú és perfecte" — Final mític que ha passat a la història del cinema.

Comèdies actuals

No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (María Ripoll)

• Comèdia romàntica lleugera i simpàtica, amb Verónica Echegui en clau una mica friki. Moments agradables però amb excés de música i solucions previsibles. Ideal per a públic jove; irregular si vens molt “treballat” en comèdia.

El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat)

• Sàtira fina i punxant: un Nobel de Literatura torna al seu poble natal (Argentina) i s’enfronta a caciquismes, folklore, egos i absurds provincials. Tona berlanguiana, sense pretensions i d’una eficàcia notable.

• Palmares: Goya i Gaudí a millor pel·lícula iberoamericana; Copa Volpi a Venècia per a Óscar Martínez.

Altres apunts

Obituari

• Paloma Gómez Borrero: pionera com a corresponsal al Vaticà; estil objectiu dins un entorn conservador, veu entranyable i transversal a diversos governs; mort amb 82 anys.

En radar

• Estiu 93 (Carla Simón): triomf a Màlaga (Biznaga d’Or) i Berlinale (premi crítica/direcció novell). “On va, arrasa”. Recomanació de no perdre-la de vista.

Debat exprés

• Passengers: opinions dividides; primera meitat convincent, segona perd rumb, però manté interès per a part de l’audiència.

Música

• Homenatge a Chuck Berry: figura fundacional del rock and roll; bretxa tècnica amb la música en directe, però cloenda energètica amb el seu llegat en ment.

Conceptes clau

• Lleugeresa vs. pes (Kundera)

• Noir francès vs. línia nòrdica

• Psicomàgia i simbologia (Jodorowsky)

• Comèdia clàssica vs. rom‑com actual