Babilònia del 29/9/2012 — Llums de Bohèmia, art barceloní, cinema i Sàhara

Visió general

Programa cultural amb un recorregut viu i variat per teatre, art i arquitectura de Barcelona, llengua, cinema i un tram final de documentalisme i geopolítica. Els moments clau giren entorn de:

• Teatre: “Llums de Bohèmia” de Valle-Inclán, amb context històric del 98 i lectura contemporània.
• Art/arquitectura: visita als terrats de Santa Maria del Mar i l’audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família; reflexions sobre Gaudí i Cerdà.
• Llengua: el Diccionari Vintage de Vicenç Pagès Jordà (paraules com «andròmina», «cardar»).
• Cinema: Ombres tenebroses (Tim Burton) i Cosmopolis (David Cronenberg).
• Documental i geopolítica: Hijos de las nubes i el conflicte del Sàhara Occidental.

Teatre

“Llums de Bohèmia” (Valle-Inclán)

• Lectura crítica de la crisi espanyola de finals del XIX i inicis del XX (pèrdua de colònies: Cuba, Filipines, Puerto Rico, Marianes i Carolines) a través de l’"esperpent" i la figura de Max Estrella (ceguesa simbòlica que fa veure millor la realitat).
• Sàtira del poder: premsa i governs del torn entre liberals i conservadors, amb dards a Alfons XIII.
• Posada en escena a la Biblioteca de Catalunya (espai gòtic recuperat, terra de terra, graderies en U): La Perla 29 amb 8 actors interpretant prop de 40 personatges; ovació dempeus.
• Actualitat temàtica: misèria material i intel·lectual, influències, elitisme cultural i dolor per la manca de reconeixement institucional.
• Connexions històriques: la Setmana Tràgica (1909), el proletariat i l’anticlericalisme; pèrdua patrimonial (convents i esglésies) i la figura de Ferrer i Guàrdia.

"El millor humorista que hi ha en aquest país és el rei Alfons XIII" — sàtira del poder.

• Idea forta: la història rima; cal conèixer-la per no repetir-ne els errors.

Apunt d’agenda

• Recordatori de l’obra “Madame Bovary” (Auditori de Cornellà, 7 d’octubre).

Art i arquitectura

Terrats de Santa Maria del Mar

• Nova visita als terrats (parròquia): guia, accés per torre i recorregut pels sostres plans del gòtic català amb vistes 360º del Born.
• Consells pràctics: entrada econòmica, escales de cargol de pedra (calçat còmode), contacte directe amb rosassa i vitralls.

Audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família

• Mapping lumínic-musical a la façana del Naixement: llums des de fora i làsers des de les torres.
• Dues parts: ambientació de cants gregorians (tons blancs, cascades) i seqüència orgànica (flors, vegetació, papallones), alineada amb l’imaginari gaudinià.

"Una obra religiosa es pensa per durar i apropar a Déu — amb llenguatges que evolucionen."

Gaudí i Cerdà: idees clau

• Gaudí: innovació estructural (maquetes invertides amb pesos; arcs hiperbòlics; columnes inclinades; organicisme en espais com la Cripta o el Park Güell).
• I. Cerdà: urbanisme visionari de l’Eixample i els xamfrans pensats per a la mobilitat futura.

Llengua

Diccionari Vintage (Vicenç Pagès Jordà)

• Sèrie d’articles estiuencs recuperant paraules “en perill d’extinció” amb mirada irònica i afectuosa.
• Exemples:
• «andròmina»: objecte vell, inútil, fora de moda, però amb pàtina estètica en l’era de l’obsolescència.
• «cardar» vs. «follar»: evolució semàntica i matisos; recuperació d’usos genuïns i cultes.
• Missatge: gaudir de la llengua i rescatar lèxic amb valor cultural i expressiu.

"En un món d’actualitzacions constants, certs objectes adquireixen una pàtina romàntica."

Cinema

Ombres tenebroses (Tim Burton)

• Adaptació d’una sèrie dels 60: to gamberro i festiu, gòtic pop sense voluntat de terror.
• Johnny Depp com a vampir desubicat als anys 60/70; Michelle Pfeiffer en un retorn celebrat.
• Valoració: divertida i autoconscient; funciona si s’accepta el codi burtonià.

Cosmopolis (David Cronenberg)

• Sàtira fosca de la crisi financera i el poder, gairebé teatral, dins d’una limusina.
• To molt seriós, psicodèlic/surrealista, que usa la ficció per fer més intel·ligible la complexitat del real.
• Debat obert: ficció vs. documental com a vies de veritat.

Documental i geopolítica

Hijos de las nubes (Álvaro Longoria) i el Sàhara Occidental

• Javier Bardem com a productor i fil conductor, arrel d’un viatge a un festival als campaments saharauis.
• Context: antiga colònia espanyola (pesca abundant i fosfats), poble nòmada —«fills dels núvols»— que seguia les pluges per a la pastura.
• Anys 70: Marxa Verda i retirada espanyola; control marroquí de la costa, divisió del territori i repressió; camps de refugiats a l’interior.
• Frente Polisario: reivindicació pacífica del dret a decidir; referèndum avalat però encallat.
• El film mostra també la opacitat política (llista de càrrecs que rebutgen ser entrevistats).
• Reflexions ampliades: colonialisme clàssic i econòmic, dictadures africanes, memòria històrica fràgil i tensions del capitalisme contemporani; paral·lelismes que interpel·len Europa.

"La solució és fer un referèndum sobre la independència del Sàhara — i complir-lo."

Tancament

• Conclusions: la cultura com a espai per entendre el present (teatre i cinema), mirar la ciutat (art i arquitectura) i donar context als conflictes (documental, història).
• Idea final: conèixer la història —des de totes les veus— per evitar repetir-ne les ombres i defensar drets col·lectius amb perseverança.