Babilònia del 10/3/2016 — Lo tuyo y lo mío, Lorca a Granada, Òscars 2016 i cinema: Sufragistes, Lejos de ella i Ida; homenatge a Ricard Bacaro

Introducció i agenda

• Episodi amb to cultural: teatre musical, literatura, rutes lorquianes, música, i un bloc ampli de cinema, a més d’un homenatge local.

• A l’inici es fa un resum del programa. Les seccions següents apunten on comencen els temes de debò, no el sumari inicial.

Teatre musical: "Lo tuyo y lo mío"

75 cançons en 75 minuts (Con un canto en los dientes)

• Proposta fresca i molt humorística: diàleg íntegrament musicat amb fragments de cançons conegudes.
• Parella protagonista que recorre tot el cicle amorós: enamorament, estabilitat, gelosia, crisis…
• Formats i estils musicals variats: pop, rock, ranxeres, copla, salsa.
• Posada en escena minimalista però viva (sofà, telèfon, gag visuals) i música en directe.
• Gira per teatres municipals (ex.: Teatre Joventut de l’Hospitalet); possible arribada a Cornellà.

"Són 75 cançons en 75 minuts… tot el diàleg és cançons."

In memoriam: Ricard Bacaro (poeta-escultor de Cornellà)

Poemes visuals, creativitat i compromís

• Artista estimat a Cornellà; poeta de l’art, amb grans peces de poesia visual i escultures monumentals (inspiració brossiana en l’ús de lletres i signes).
• Vitalitat i esperança fins i tot en la malaltia (tumor). Alegria desbordant el dia que “es va votar per la independència de Catalunya”.
• Va crear un diari visual que esdevingué el seu “testament artístic”. Exposició amb 34 obres a l’Àmbit de Barcelona.
• Peça destacada: "Taxista, porta’m el cel". Beneficis destinats a la lluita contra el càncer.

"Quina il·lusió viure el dia d’avui" — record entranyable de Bacaro.

Literatura: "L’última confidència d’Hugo Mendoza" (Joaquim Camps)

Thriller amb humor a València

• Novel·la extensa (800+ pàgines) d’un autor novell valencià amb ofici sorprenent.
• Barreja de gènere: thriller, comèdia i misteri amb un clar McGuffin hitchcockià.
• Protagonista: Víctor Vega, filòleg carismàtic; secundària desbordant: Paloma (humor irreverent), i una monja hacker (Sòr Tecla).
• Trama local i vibrant (València), amb embolics que arriben a la màfia russa.
• Escriptura fresca, amb certa innocència que li dona caràcter i riures genuïns.

Llibre de rutes: "Poeta en Granada. Paseos con Federico García Lorca" (Ian Gibson)

9 itineraris per la ciutat i l’univers lorquià

• L’hispanista Ian Gibson proposa 9 passejos amb mapa pel món vital i literari de Lorca: Alhambra, Albaicín, Sacromonte, cor de Granada i la Vega.
• Clau sociocultural: diminutius granadins, ciutat tancada i estimada, amistat amb gitanos, crítica a la celebració de "La Toma".
• Homenatge a la Granada musulmana i al Diván del Tamarit (etimologia ‘jardí de dàtils’). Possible lectura premonitòria a "Casida de los ramos".
• Memòria històrica: plans de Lorca el 1936, amistats (Falla, Ganivet, Xirgu), i la ferida oberta de les seves restes encara no localitzades.
• Tresor artístic a la Capilla Real: obres de Van der Weyden, Botticelli, Hans Memling i Dieric Bouts (col·lecció sovint ignorada).

"Creo que mucha gente ignora que hay una obra de Botticelli en Granada." — Ian Gibson

Música: Lorca cantat — de Manzanita a Camarón

Clàssics flamencs i populars

• Selecció del doble CD "Cantan a Federico García Lorca" (Camarón, Pata Negra, Lole y Manuel, Manzanita, Morente…).
• Escolta destacada: Manzanita — "Verde que te quiero verde".

"Verde que te quiero verde… El barco sobre la mar, el caballo en la montaña…"

• Conversa sobre qualitat, emoció i mesura al flamenc; records familiars que forgen l’educació sentimental musical.

Òscars 2016: repàs exprés

Guanyadors i apunts crítics

• Millor pel·lícula: Spotlight — homenatge al cinema de periodistes, elegant i sòlida.
• El Renacido: millor director (Iñárritu) i actor (DiCaprio); recepció més dividida com a pel·lícula.
• Millor actriu: Brie Larson (Room) — interpretació molt elogiada.
• Millor secundari: Mark Rylance (Pont dels espies); Stallone es queda amb el Globus d’Or.
• Millor secundària: Alicia Vikander (La noia danesa).
• Triomf tècnic: Mad Max: Fury Road (so, muntatge, efectes…); dubtes com a candidata a millor direcció/pel·lícula.
• Millor pel·lícula estrangera: El fill de Saül — el millor de la temporada per al crític.
• Millor animació: Del revés (Inside Out) — ja un clàssic.

Cinema (1): "Ave, César!" (Germans Coen)

Sàtira de l’Hollywood dels 50 amb lluïment coral

• Retrat irònic del sistema d’estudis, el productor com a mediador i els gèneres recreats en seqüències lluïdes.
• Interpretacions notables (p. ex., Ralph Fiennes en registre còmic).
• Pel·lícula que pot créixer amb el temps.

Cinema (2): "Sufragistes" (Suffragette)

Drets polítics i acció directa

• Estètica gairebé en blanc i negre per subratllar la duresa de l’època.
• Focus en trajectòries individuals amb tensions respecte al col·lectiu; mostra d’“accions directes” per forçar el canvi.
• Epíleg colpidor amb la cronologia del vot femení al món: Aràbia Saudita (2015) encara debatent el sufragi femení.
• Interpretació de Carey Mulligan: delicada i potent; posada en escena clàssica i eficaç (Deborah Granik/Gravin com a directora esmentada).

Cinema (3): "Lejos de ella" (Away from Her, Sarah Polley, 2006)

Amor, autonomia i Alzheimer

• Julie Christie interpreta una dona que decideix ingressar voluntàriament en residència per no carregar el marit.
• Contrapunt amb "Amour" (Haneke): aquí el to és més suau i observacional; l’altra és més devastadora i domèstica.
• Explora la dignitat, la memòria i les noves relacions que sorgeixen en la cura institucional.

Cinema (4): "Ida" (Paweł Pawlikowski, 2013)

Identitat, memòria i una estètica en blanc i negre

• Novícia a punt de professar que descobreix l’origen jueu familiar i emprèn un viatge per esbrinar el passat.
• Fotografia en blanc i negre d’alt contrast, composicions austeres i un tempo contemplatiu que evoquen el gran cinema d’Europa Central i Nòrdica.
• Reflexió sobre l’Holocaust a Polònia: espoli, ocultació i fosses no localitzables.
• Ressonàncies formals de mestres com Dreyer i ecos de Wajda, amb una fredor espiritual molt personal.

Cloenda

• Tertúlia final sobre Orson Welles: del mite de "Citizen Kane" a l’impacte radiofònic de "La guerra dels mons".
• Comiat i indicatius de Ràdio Desvern.