Lorca al TNC, El regreso del Catón, gospel a la Palma de Cervelló i marató de cinema (Frozen, Tintín, Snoopy, Arlo), més Truman, La guerra de papà i homenatge a Bowie

Oh, girls, they only want to do your dirt. They don't have you suicidal, suicidal, suicidal, suicidal. Adiós per la ràdio de Sant Just durante 8.0. Babilònia Doncs benvinguts un dia més a la Babilònia. En aquest cas, després, l'any 2016, un any més aquí amb tots vosaltres, encara que a la ràdio sabem que això dels anys no és el mateix, que seria habitualment l'any natural, sinó que comencem al setembre, acabem al juny, per tant, aquí ja portem 3 minuts treballant. I la Rosa, hola, carinyo, com estàs? Hola, bon any, molt bé, molt bé. Nosaltres portem el curs escolar, el mateix calendari. No abandonem l'esperit aquest d'estudiar ni d'aprendre. I també hem fet les vacances, no? Sí, també, amb uns dies que van la merda bé. I molt bé, i hem tornat amb moltes ganes, com sempre, amb molta il·lusió. Amb novetats, amb coses que hem vist... Sí, sí, i avui estem la Rosa i jo solament, per X votius i tal, però no vol dir res, eh, el Jaume, el David i la Lourdes, que ben aviat la tornarem a tenir per aquí. Els tindrem aquí ja. Seguríssim, i compartim. Sí, sí, aquests són fixos. Clar que sí, aquests no els deixem marxar, eh, ni per molt menys. No els deixarem tampoc. És un fitxatge multimilionari, no? Llavors, clar, no els deixaran, perquè, clar, tant diners que cobren... Clar, home, han de rendir després. Exacte, exacte. Els hem d'esprevar. Això sí, cobren més que el de salvament. Bueno, aquí, haurem d'espujar el cachet, eh? Clar, clar. Molt bé, doncs, avui, com sempre, doncs, el que farem serà parlar de... de, bueno, doncs, de cultura general, com fem sempre a Babilònia, i començarem parlant de teatre. La Rosa ha vist una obra molt peculiar de Federico García Lorca, que és El Público, que l'explicarà abastament, perquè val la pena parlar d'aquesta peça. Parlem també de literatura, parlarem de la nova llibreria que han obert aquí a Sant Jús, que el llibre té, el carrer Bonavista, i d'un llibre, que és la segona part de l'últim Ocatón, una obra de Matilde Sensi, una excepcional escriptora que tendeix a buscar aquestes obres amb un punt sempre de misteri i de fantasia, ja ho expliquem una miqueta, amb El regreso del catón, que és la segona part, no?, que val la pena parlar. La Rosa, que ella és molt moltíssim pel Baix Obregat, s'ha anat a veure un concert de gospel, de Can Coral, que ens ho comentarà també, a Cervalló, no m'hi equivoca, a la Palma de Cervalló, i parlarem també de cinema, molt de cinema, parlarem de molt cinema infantil, perquè és lògic que, clar, aquests dies ens hem mogut a fer amb nabudets, que sèiem els fillols, que sèiem els fillets, aquí tothom es mou l'un amb l'altre, i hem vist Frows, en Carlitos i Esnu, Piles Aventures de Tintin, El viaje d'Arlo, bé, aquí hem vist de tot, eh?, fins a la Guerra de Papà, de l'any 64, que hem vist la Rosa. Sí, aquesta és una mica més antiga, però sí, també. El Lolo, no?, que jo confonia amb una altra, i era el Lolo. El Lolo García, el protagonista. Clar que sí, clar que sí. Parlem també de canviar una miqueta de tema, una pel·lícula anomenada Els Goya, que és Truman, que és una pel·lícula del Javier Càmera i del Ricardo Arín, no m'hi equivocat, Sí, sí, perfecto. I del Cesc Gai, no?, el director. El director, és el Cesc Gai, sí. Magnífic director. Parlarem de Brothers, si tenim temps, i també, si ens tenim una mica de marge, parlarem d'una cosa rara, que vaig veure jo l'altre dia, que era un documental, que es deia Cinema Perverso, que ja explicarem què vol dir això, de Cinema Perverso, i el vincle, una cosa molt peculiar i molt concreta d'una cultura determinada a Alemanya, no? Molt bé. Hem de dir que aquests dies, bé, fa tres dies, en concret, ens ha deixat un dels grans cantants, David Bowie, i que, bé, doncs, per qüestions de temps i de l'intensitat, la setmana que ve intentarem fer un petit especial de tres o quatre minuts, que ens presentarem, posarem un parell de temes, segur, d'aquest gran geni, és un dels grans, no?, i ens ha deixat, saps 69 anys, no?, per culpa d'un càncer bastant fulminant, i sembla ser, doncs, que, bé, que ningú volia, no volia dir-ho. Havia llançat aquest dilluns passat un disc, que es deia Blackstar, premonitori, fins i tot, perquè el primer disc, no?, ja estava en el llit d'un hospital, i, bé, parlava de què, com serà el cel, bé, una sèrie de coses, no?, o sigui, que era molt místic, aquest senyor, i, bé, doncs, els deixa, bueno, doncs, una persona que ha tingut molts mots, no?, el Ziggy Stardes, que va crear aquella època del Clam Rock, el Gran Duc, se li deia també, que era, és un dels grans, un home que anava per cantar òpera, per cantar lírica, té una veu magnífica, però, i que al final es va decantar per la música pop-rock, no?, i quan ell treia la seva veu, era espectacular, tot sigui dit, però, bueno... Sí, sí, va fer molt bon camí, molt bona carrera musical, mira. Exacte, però es deixa un home a l'alçada d'Elvis Presley, de Michael Jackson, de, bueno, d'un joc encara el tenim, però tots aquests, Freddie Mercury, aquests grans, que ja no tornaran... Els grans clàssics, podíem dir, fins i tot, de la música moderna, pop-up. Sí, sí, sí, sí. Clàssics que avui en dia no s'estan freguant, eh?, amb la potència d'aquella època, crec que costa, eh? Són volàtils, que digui, efímers, no? Són productes comercials que duren una temporada o dues i ja està, no? Aquest és el gran problema, que veig jo. Sí que costa... I exceptuant potser potser una Lady Gaga, que potser ha tingut una presència, però no és el mateix estar en anar, no? Però és que tampoc han sortit grans, no?, o Alicia Keys, una sèrie de gent que sí que està movent-se, que tenen molta força, la Katy Perry, però, bueno, que sembla que duren més, que porten 4, 5, 6 anys i que poden ser grans estrelles amb el temps, no? Sí. Realment costa trobar... Bueno, no sé, se m'està acudint a Bruce Springsteen, Bruce Springsteen, però, clar, que també és l'antí d'escolta, és que Bruce Springsteen, Sting, YouTube, Bono, potser Acorplay, Chris Martin, és la que potser també està agafant... Sí, però són gent que ja porta una trajectòria, no són d'ara, porten una trajectòria ja de fa anys, també, no? Vull dir que encara que tenim que tinguem tota aquesta gent, clar, costa trobar monstres com aquests, no?, que fan una música tan especial, tan original, tan original, que és el que diem, no?, que és una llastra. La setmana que vi entraré a posar un parell o tres de cançons, no?, així de forma ràpida... Molt bé. Sí, sí, que les disfrutarem molt bé. I fer un homenatge, també. Doncs, però, bueno, tindrem musiqueta molt xula, eh?, que has portat la rosa, del facto de les feires flores azules, no?, i... Quan estaven junts tots tres... Clar, exacte. Que t'ha de temps, també. Sí, ara ja... Bueno, al principi s'havien quedat dos i un, i em penso que ara ja estan un, un i un. O sigui, ara ja estan cadascú per a ser la banda, no? Sí. Bueno, pues a veure, sí. I aquest era un moment molt maco, que estaven tots junts... Clar, que es posen... I el disc és molt xulo, és molt fresc, molt, molt, molt, molt viu, no sé, alegre, molta vitalitat, no? Notes... Sí, són gent molt espontània. Com molt acollidors. De treballar, no? El que graven sona molt, molt, molt, molt fresc, molt de concert, no? Vull dir, allò que a vegades... Sí, sí. Jo els vaig veure en un concert al Palau de la Música i la veritat és que era una gossada, eh? Ah, ah. Sabíem moure's molt bé, eh?, tots tres. Molt bé, molt bé. Bueno, els tindrem de fons i després passarem la Juani, que sortia a la pel·lícula, oi que sí? A la pel·lícula... Sí, a la pel·lícula de Vigues Luna, exacte. Sí, d'un dels temes. Fantàstica. Doncs l'escoltaré amb tranquil·litat, però ara la Rosa ens parlarà del público, de Federico García Lorca. Sí, senyor. El público, que ens dona protagonista, protagonisme a nosaltres, no? Els públics, que sempre anem a veure aquestes coses. Doncs, bueno, fantàstica. És una obra de... Clar, com tu ho has dit, no? Poc habitual, poc... Ai... Bueno, doncs que no és l'habitual que feia Lorca, no? de postpoesia, teatre, que també l'havia fet Dona Reix de la Soltera, o el Llenguatge de les Flores, havia fet germa, havia fet botes de sangre, havia fet moltes coses, no? Però, clar, tot era teatre. I a més d'aquell també, sabeu que ell tenia el grup d'aquell d'estudiants, la Barraca, que era teatre amb volant, però que era sempre representant obres clàssiques del teatre clàssic espanyol, no? A veure, sempre amb aquesta intenció d'apropar la cultura a la gent, ell estava sempre molt pensant en el públic, sempre, sempre. Llavors, aquesta obra, l'hem de situar una mica perquè ell la va escriure els anys, no sé exactament ara aquí, quina any va ser, si el 1930 i pocs, que ell va fer el viatge, primer va passar a Nova York, després va anar a Cuba. Llavors, ell la va escriure, la idea principal ja l'agafa ja, i pràcticament la va deixar, pràcticament escrita, eh? És una època, una etapa de la vida, de la vida seva, de la vida a nivell personal, molt delicat i molt dur, ell havia estat aquí, havia estat a Cadaqués, a Vandalí, a Salvador Dalí, semblava que ell igual s'havia fet una mica d'il·lusió, no?, que potser podia tenir una relació amb ell, o també amb altres persones, ell també ho havia intentat i no era possible, no? Hem d'entendre que és, bueno, estem parlant de l'homosexualitat, de la Pia Lorca, d'aquella època, i que era, bueno, era un tabú, tabú, tabú totalment, no et podies manifestar com a homosexual, d'acord? Clar, i ell, amb la personalitat que tenia l'Orca, amb l'honestedat que ell tenia, amb les ganes de ser sincers amb tothom, no?, i de poder viure, de poder ser feliç, clar, això era un xoc i era un cop impressionant, no?, no poder ser com tu ets, com tu vols ser i com tu vols estimar i com tu vols que tothom et respecti i et vulgui i et doni aquesta possibilitat, no?, ja està, senzillament. No que et la doni, que és que és teva, aquesta, aquesta, les ganes de viure, d'estimar i de ser feliç, no? Doncs ell estava passant un moment molt dur, un moment així, una mica depressiu i clar, el viatge a Cuba li va servir a ell, doncs, per poder una miqueta, diu, home, d'arrienda, poder viure la seva homosexualitat d'una forma més natural, eh?, sense amagar-se, no? I bé, de fet, el teatre, això, bueno, l'han representat aquesta obra, aquesta vegada, al Teatre Nacional de Catalunya i dic aquesta vegada perquè ja fa, uf, igual fa 20, 20 anys, ben bé, que ja havia vingut també aquí, havíem fet una altra versió també del Público i aquesta vegada era la Quadra de Sevilla i també va ser impressionant l'adaptació que van fer, la posada en escena, va ser impressionant. Doncs bé, aquesta vegada ha estat en el TNC, una posada en escena jo trobo que encertada, ja només tu comença a entrar al teatre, a la Sala Gran, ja hi ha tot així com unes cortinetes de... Saps una mica les cintes aquestes de Nadal així platejades però en maco, no? Així fins al terra, no? Des del sostre fins al terra i després totes les parets també folrades amb aquestes cintes de platejades així molt maco, així un ambient de penombra, amb una música en directe al principi, d'uns músics així de piano, una mica així de bongos i tal, tambor, com música cubana de cabaret, una mica recreant l'ambient d'un cabaret, una... d'imagina de Cuba aquells anys allà, aquí ve el negre, no sé què, la, la, la, i així amb aquesta música d'afons, acompanyem. Una mica el que es diu el son cubano. El son cubano, exacte, sí, sí, amb aquelles làmpades de... que veien del sol, de llàgrimes i tal. La vidre. Exacte, no? Però ja convenant ja amb tècniques actuals, eh? Per exemple, hi havia unes pantalles, una pantalla, que, bueno, un parell de pantalles que s'anaven movent perquè les sostenien dos actors, amb imatges ja dels de García Lorca, amb imatges del Teatro de la Barraca, amb imatges en blanquinegre, no?, de l'època. Vull dir que s'ha van combinar molt bé això. I ja dic, li han entrat una sorpresa molt grata, ja et fiques en aquest ambientillo de 15 anys eren i de què estava passant allà a Cuba, vale? Doncs, la versió és de l'Ales Osrigona, és el director, els actors des del Nau al Bet, que està, bueno, superbé a més, i alguns fan diferents personatges. Aquí més, és que n'hi ha, surten molts, molts figurants, moltes persones, jo què sé, el Jesús Barranco, l'Aia Durán, al Guillermo Becket, ja dic, el Nau Albet fa diversos personatges, el Pep Tosar, que és qui fa de Lorca, que és el director, el Nacho Vera, bueno, moltes imatges, el Jaime Lorenta, el Jorge Barandel, el David Luque, la Irene Escolar, el Juan Codín, el José Luis Torrijo, bueno, ja dic, em deixo segurament algun, perquè els he elegit així per sobre, no? Bé, bàsicament, el que es va representar és el director, que és el Pep Tosar, se suposa que és el Lorca, que està al teatre, a l'escenari, quan ja s'ha acabat la representació de Roma i Julieta, un clàssic, un drama que també, Déu-n'hi-do, tota la qüestió que fins i tot transcendentals i de l'existència, no? I a més, és el drama per excel·lència que manifestar i que expressar l'amor, l'amor sense T i l'amor amb T, també. És el famós problema d'erositana, aquesta cosa que es parla a nivell filosòfic, és aquesta eterna lluita de l'amor que genera l'amor i l'amor que genera l'amor, és aquesta cosa. Exacte, és estimar i si no pots estimar morir, és que a més reflexa molt bé el moment personal que estava passant en Lorca. Bé, doncs, figura que ha acabat la representació, llavors el director està a l'escenari i llavors hi ha tres persones que pujan a l'escenari i parla amb el director a dir ei, però això no pot ser, és un drama normal, és una obra de teatre que ja estem tots molt acostumats, això és només l'apariència, realment no estem anant a bussejar amb els personatges a veure realment què estan sentint, què està passant, per què hem de matar a Julieta o a Romeo, per què no fem, per què no expliquem la veritat, per què no expliquem la veritat, és una miqueta, els tres representen com les tres personalitats de l'orca, del propi director, la que diu, ja està bé les coses com estan, continuem fent el teatre que estem fent i vivint la vida que estem vivint, el teatre vol dir la seva vida també, és una simbiosi, per l'orca, o l'altre que diu, ostres, intentem anar més enllà, intentem que el públic, no defraudar el públic, clar, el públic és la societat també, no?, el públic és la societat, o l'altre que diu, no, no, aquí s'han de mostrar les coses tal com són, la realitat i les veritats, crua com sigui, però s'ha de treure, hem de bussejar a sota terra, a sota del teatre, no vol que sigui només el teatre a l'aire lliure, el teatre a l'aire lliure que és el teatre maco, el que tothom ja coneix, el que tothom, la societat, accepta, el que el públic ja està acostumat, no, no, donem-li una oportunitat al públic que sigui més intel·ligent, perquè a veure si ho pot aconseguir entendre això, vull dir, a la intenció de ser sincer, alhora que volia viure de forma sincera, de forma honesta, la seva condició i és el que volia i sobretot traslladar-lo al teatre, ell ja no tenia suficient amb els drames que estava representant, ell tenia la sensació que això també era una miqueta enganyar, enganyar-se el mateix i enganyar el públic i ell això ho volia treure. Molt bé, molt bé, fantàstic. Està superbé, surt la figura d'Helena, que és la dona, la dona, que una miqueta ve a representar l'amagatall d'alguns homes que tenen aquesta condició però que arriben a casar-se, exacte, a tenir una parella per dissimular, perquè socialment era l'acceptable, l'acceptat, l'acceptable. I més en aquella època, que encara es fa això, eh? Vull dir, encara hi ha gent que tapa. moltes acèntiques, i tant, encara, encara, a veure, cada cop menys, no? Perquè no és necessari fer això, no és necessari avui dia. Podríem parlar d'un gran dirigent d'aquest país, d'aquest país, del nostre país, de l'altre que hi ha al costat. Sí, sí, sí. I ja s'està estipulat, parlat i comentat i ja s'ha intentat treure la llum però mai s'ha pogut treure la llum. Clar. Ja està, saps com són? Ja està, perquè, bueno, per la persona en si o per la societat o per la... a l'entorn que es mou, mira. Sí, sí, sí. Doncs la figura d'Helena està molt bé, que és aquesta dona que, bueno, que una miqueta és la que... Veus com l'amor entre dos joves, però a la vegada el no poder donar-se plenament a aquest amor. No correspost, no? Perquè no acaba de ser correspost perquè l'altra part... Carnal, no? Sí, i no només carnal, sinó de relació i de durada, de duració. Ah, vale, vale, també, clar. Que sigui una relació, bueno, que duri els anys que hagi de durar. que no sigui una cosa esporàdica, que no sigui una cosa amagada, que no sigui... No, no, vull viure aquesta sexualitat i aquesta relació amorosa. Bé, i amb tot el que suposa i amb tot el que comporta. I obertament. I que ho vegi tothom. Per què no? No, no, clar, evidentment. Està claríssim això. Doncs és, bueno, ja diguéssim que és impressionant. Bueno, però recomanable, no? El TNC, no? Encara la fan, no? El TNC? La fan encara... No, mira, jo diria que ja van acabar, eh? Jo diria que van acabar. No, no ho posen. Cap problema, cap problema. I si no, doncs mira, el que diem, el que diem sempre, els bolos que facin por ahí, segur que alguna cosa es faran. Mira, fins al 3 de gener. Ah, vale. I ja estava, sí, era fins al 3 de gener. Bueno, potser o la reposaran o la frenen amb altres. Sí, o exacte, és qüestió d'estar una miqueta pendent. Molt bé. O l'agafar... Jo sé que, per exemple, algunes biblioteques que fan els clubs de lectura, doncs agafaven el públic de García Lorca, a l'obra de teatre, llegint el llibre per comentar-la i després per fer també aquesta... Molt bé. Doncs passem a la literatura. Em va parlant justament en aquest cas de dramatúrgia, no? Doncs passem a la literatura, en aquestes novel·la, no? D'una de les grans, que ha escritores espanyoles, Matilde Sensi, guanyadora. No sé si no fa gaire, no sé si va ser del Premi de les Lletres, no me'n recordo ara, però que realment és una senyora d'una edat, no? I que encara està en actiu i que segueix escrivint i que es nota que escriu ella. Ja no és allò que dius que tens el negre, que es diu, no? I que t'escriu, no? Vull dir, això és molt habitual, no? No, en aquest cas... Clar, per exemple, això Stephen King és molt habitual. Agafes un Stephen King d'ara i fa una pena perquè dius, això no l'ha escrit ell, perquè es nota que no, que no és ell, no? Vull dir, no hi ha... Allà hi ha una mica de renda, no? Del set trinès sexis que va fer i ara... Allà, 40 negres amb el concepte literari i no amb el concepte racista, faltaria... No, no hi ha... Allà escrivint, no? A l'esclau. Clar, no, però hi parla a gent que no sapia aquest terme que a vegades pot caure una miqueta... Com dient, hi ha una caterva, no? Ah, val, sí. Però hi ha una explicació genèrica que no sigui que la gent pensi aquest que parla és un racista, no? No, al contrari. Escolta'm, doncs això, llavors ja Valida Sensi aprofitant la tirada d'una de les seves grans obres que va ser L'últim Ocatón, és una obra molt recomanable, tremendament divertida, amena, dinàmica, és... Jo la comparo amb un Indiana Jones, però en versió femenina. Estem parlant d'una senyora que es diu Olivia, que és una monja. És a dir, a la primera part del llibre era una monja de família siciliana, però família vinculada amb la màfia, no t'ho perdis. Però clar, ho diem, el típic, família amb 10 germans, els quals un és el capellà, un altre és la monja, l'altre és el capo... Una cosa així molt curiosa. Home, Sicília és molt precòria. Home, i tal, si la Sicília es nota, eh? A vegades es por ahí dius, mira, allò la família va por ahí, no? I veus allà unes pintes que dius, va... Qui més, qui menys ha de tenir una relació amb alguna altra família de màfia. Llavors, aquest personatge que és monja, resulta que la primera part del llibre es comencen a introduir en un món vinculat amb la recerca d'unes relíquies, vinculades, a les relíquies molt importants. Ella és arqueòloga, encara que sigui monja, és arqueòloga, vull dir que és una persona que està dedicada al món de la religió, però que ja té la seva carrera. i, bé, doncs, inicia una aventura amb un cató. Un cató és una mena de monarca, vinculat amb una mena de secta de los estirofilàques, si ho dic bé, estereofilàques, estereofilàques, que és una cosa molt rara vinculada amb tot amb aquest tema dels templaris, aquesta línia que ens entenem, molt peculiar i molt curiosa, i que és una mena, això, com de rei, amagat dins d'una mena de secta, no? I aquest ésser és el que, després d'unes aventures que es passen a la primera part, en què apareix també la seva parella, un senyor que es diu Farid, que és egipci, i que es coneixen, s'enamoren i deixen els hàbits per casar-se, vull dir que, en tota la seva modernitat, que això comporta, evidentment, ella és una persona amb molt de caràcter, és una dona que té les idees molt clares, que més aviat és una dona que té més aviat mal humor que bon humor, no? Però és genial, és absolutament magnífic, és deliciosa, i és que jo me la menjaria, però que hi té una capacitat per reaccionar davant de les situacions, que és genial, no? Però, bueno, per un altre costat, doncs, bueno, es veu també de les seves pors, no? Quan el marit fa alguna blasfèmia i ella s'escandalitza encara, perquè, clar, ella havia estat sempre dedicada, és molt curiós, perquè, clar, el marit no creu és a teu, no? Vull dir, i és mig copto, que és una cosa que no és ni per aquí ni per allà, bueno, una cosa molt curiós, no? Llavors, retorna aquest caton, aquest personatge, que és un personatge complex, no? Vull dir, i retorna, i en aquest cas, per recercar les tombes de la família de Crist, això és molt fort, dels germans de Crist, de, bueno... I aquestes tombes, on són? Es troben a Israel, es troben a, no sé exactament en quin lloc, ho diuen, eh?, però és d'aquests noms que tampoc entrarem, perquè no me'n recordo, sincerament. No té mestres, sí, però hi ha tota una cosa que és molt interessant, però a vegades molt complexa, que parla d'unes històries vinculades amb els mongols, amb l'Agacan, i una cosa que barreja, per allà, bueno, o amb una erudició, aquesta dona, en sap, d'un període molt raro, molt complex, no?, vinculat amb aquesta etapa, clar, estem parlant dels segles I, II, III, després de Crist, no?, i molt ben documentada, per tant, és molt interessant la part històrica, i llavors, quan es converteix en la historieta, que es produeix una mena com de, d'aventures tipus Indiana Jones, que han de passar, entren dins d'una cova que han de passar diverses fases, les benaurances, són deu, em sembla, no? No em vull equivocar, les deu benaurances, les han de passar cova per cova, és a dir, espai per espai, i pateixen una sèrie de coses i d'una sèrie d'intrigues i estratègies, molt ben fet, el llibre està molt agradable, és molt correcte, i, bueno, i és això, bàsicament, per tant, és un llibre d'aventuretes, no?, però molt ben documentat, que és el que fa sempre perquè m'explica coses que dius, ostres, vull dir, això em perdo, però que val la pena, que recuperem i que llegim aquest llibre una segona part i que el primer també es llegeixi, ja que amb palmes un amb l'altre, val la pena, molt bé, molt bé. Molt bé, el primer també deia l'últim Ocatón, no?, el primer es deia l'últim Ocatón i després es diu el regressor del Catón, ah, vale, perquè en teoria aquest Últim Ocatón era amb aquell primer ja desapareixia aquesta estirp, amb ell, aquesta nissaga, però, bueno, llavors torna a seguir, hi ha un paradís terrenal que està a Etiòpia, bueno, una sèrie de coses molt vinculades amb una sèrie també d'elements mítics, de l'antiga Arcàdia, bueno, tot això, que però val la pena, val la pena, és un període que mai s'ha tocat o molt poques vegades amb el món de la novel·la i entres en un espai que dius, uf, jo aquí em perdo, però magnífic perquè t'obre opcions d'altres llocs, no sigui sempre, doncs, la Guerra Civil Espanyola, la Primera Guerra Mundial, el període medieval francès, vull dir, coses que siguin molt habituals, el període victoriano, vull dir, entre en un altre lloc. Hem vist una notícia que a Sant Jus han obert una llibreria, no em vull equivocar, al carrer Bonavista on estava la marxeria de les Marats, no?, que el llibre té, no?, que el llibre té es diu, sí, bueno, de fet, bueno, un dia podem fer una mica d'excursió, a veure què tal. Sí, una expedició, està aquí al costat, de la ràdio, una mica més amunt. Bueno, una mica ho posàvem perquè, clar, hi ha a Girona que han tancat una llibreria, la llibreria Carlemagne, la llibreria, jo havia estat a Girona amb aquesta llibreria. A mi em sona, però tampoc no. Quina pena, dius, ostres, que s'hagi tancat la llibreria. Portaria els seus anys, imagino, clar. Sí, però el típic costa de portar-lo endavant, costa de portar-lo endavant, no? Portava 23 anys. 23 anys. I el típic, la caiguda de vendes. Clar. Clar, llavors. Per la crisi, els temucs... I els llibres d'idiomes, doncs tampoc no és... Exacte, els llibres d'idiomes, doncs tampoc no es venia gaire. Diu que, també diu per la pirateria en els llibres d'idiomes. Vale. És una pena. I clar, canvio una miqueta com a contranotícia o com a, no? Com a optimisme i com a, exacte, per sobre una altra, aquesta aquí a Sant Just, eh? I es diu, la portant són l'Arnau Consul i Silvana Boc. Aquest noi, bueno, no hi ha aquest senyor, és fill de l'antic editor de Proa, Isidor Consul, és el fill d'aquest senyor. Clar. I Silvana Boc, doncs que és qui, que ella és professora d'escriptura creativa i a més també, ella precisament publicarà un llibre aquesta tardor que es diurà, bueno, edicions de 1984. Vale? I sabem això que és en aquesta antiga merceria d'A Sant Just i bueno, doncs allà, clar, són 80 metres quadrats, no és que sigui massa... No és molt gran. Massa gran, és un espai... Llavors sou que és la merceria de l'Esmerats que estava allà dalt, que la Teresa Esmerats, perquè segur, vaja, perquè si no, no és merceria... Sí, la merceria que han tancat. Hi havia dos, un al carrer Bador, que allò no, perquè allò és una botiga de fruits secs i un altre que hi ha al carrer Bonavista, que deus ser aquesta seguríssim. L'Arnau Consul és col·laborador de Ràdio d'Esvern, eh? Ah, sí, també? Sí, sí, és col·laborador perquè és el que feia, jo recordo una fegera que feia un programa de literatura i imagino que segueix col·laborant, però ho dius, potser ja no per el tema de la botiga, però fins fa, feia poc, estàvem amb nosaltres, eh? Seria qüestió de preguntar-ho, no sé ben bé, perquè venim molt poc nosaltres, venim a fer aquest programa i marxem, no estem tot el dia aquí. Sí, però bueno, seria qüestió de... Sí, sí, sí, un gran coneixement, de literatura, eh? Perquè jo recordo quan s'escoltava el programa, molt bé, ho feia molt bé i l'ho ha llegit moltíssim, és una persona molt... és un lletra ferit. Doncs ells han dit que diu, mira, literalment, usarem una llibreria general i literària i farem actes i presentacions, eh? Una de les nostres voluntats és forjar caliu l'actor. Tenim un gran sofà vermell on tothom que vulgui podrà seure una estona i provar els llibres. Ah, que bo. Molt bé, molt bé. Ah, sí, que convida, eh? Convida, convida a la nit, eh? Una bona notícia. Molt bé, ens movem encara... Molta sort, moltes sort, això sí, vull dir, la cultura no s'ha deixat mai de costat, eh? Sí. I és el que diem, es poden fer moltes coses, es poden plantejar molts elements i s'ha de combinar, eh? Vull dir, si la gent tendeix a fer coses que no s'han de fer oficialment, de tant en quant un llibre, eh? Agafats, ens entenem, el que vull dir, eh? Vull dir que això és una cosa que corre molt, que no sé què... Clar, el moment de regalar un aniversari, i per un mateix també, eh? Clar, clar, i si no, i si vas per el tema de tecnologia, compra l'ebook, que és molt més barat, i ja està, i a partir d'aquí no passa res. Molt bé, doncs, parlem de Can Coral una miqueta, no?, d'aquesta petita peça, també aquí per la zona del Baix Obregat, a la Palma de Sarballó. Sí, ja sabeu que, bueno, doncs això que dius tu, no?, jo m'ho moco una miqueta pel tema d'artistes, bueno, d'artistes d'inquietuds, no?, amateurs, però, bueno, inquietuds culturals, inquietuds creatives, i que sigui teatre, o que sigui en aquesta ocasió, doncs mira Can Coral, eh? Això és un concert que es va fer dissabte passat, el dia 9, a la Palma de Sarballó, eh? Que tenen allà un local molt maco, que està molt bé, eh? És l'Aliança, l'antic casino, que és l'Aliança d'allà de la Palma, i, bueno, doncs li estan fent servir per fer cosetes, a part de fer els pastorets, eh? Doncs també van fer, van programar aquesta actuació de dues corals, eh? Una és el grup de cantaires de la Palma, que és la coral d'allà, que es faig secret allà, i ja porta forts anys d'existència, i de treball i de feina, i una altra és una coral de Molins, que ara us ho explico també. Els del grup de cantaires de la Palma, doncs van fer, és una cantata, és una cantata que es diu Canç de vida i esperança, del Francesc Vila, és una adaptació d'aquesta cantata, i d'anar van combinant, o sigui, fa les intervencions, les intervencions cantades, però també hi havia recital de poemes, i hi havia dos rapsodres, un senyor i una senyora, que anaven fer també la, doncs això, recitant la poesia, no?, que tenien a veure, i la veritat és que ho van fer molt bé, i algun solo també així cantant, doncs ho van fer molt bé, i després l'altre grup, és un grup de gospel, és una coral de gospel, que són de Molins de Rei, són de Molins de Rei, és a dir, bueno, hi ha gent que, vull dir, actuant ahir, està gent de Molins i tal, i la majoria de gent són de Molins, però bueno, aquí hi ha gent també de la Palma, que clar, per això també, de la Palma i d'altres municipis, i per això fan allò, aquesta col·laboració, diu, avui aquí a casa teva, i demà a casa meva i així, doncs el grup es diu Gospel Feelings, i ho fan molt bé, i ho fan molt bé, hi ha gent de totes les edats, i ho fan molt bé, tenen dos directors també, que es diuen Pau i la Caro, bueno, una canya, tu si veus, o Happy Day a programa aquest de TV3, no tenen res a envejar, no tenen res a envejar, igual es presenten, la gent els hi deia, ei, us podeu presentar, i si no, no cal anar a la tele, que vagin fent aquestes actuacions, pel Baix Llobregat, t'ho passes molt bé, primer perquè veus, que ells disfruten moltíssim, vas a cantar, fan allò, saps, les coreografies d'aquelles, que piquen de mans, i es mouen una miqueta, i tal, i a més anàvem fent molts solos, perquè la idea d'aquestes corals, i dels directors, és que, tots els cantants d'una coral, està molt bé, no?, cantar en el grup, però també han de cantar sols, perquè has de saber cantar sol, i t'has d'atrevir a cantar sol, que és molt important, clar, perquè tens, tens, tens molt de valor per tu mateix, no?, el director de la coral de la, de la Palma, és el Rafa Barbero, eh?, que és una persona, amb molt de coneixement, amb moltíssima trajectòria, molta projectació, fins i tot internacional, ha actuat també amb altres corals que l'ha dirigit, a Barcelona també està dirigint un altre coral, és una persona molt preparada, i jo crec que l'he vist a l'auditori, dirigint, no sé si la coral Sant Jordi o alguna cosa així, vull dir que, és de nivell, és de nivell, sí, val la pena aquesta actuació, jo animo a tothom, que hi vagi, tant per veure els teus amics, com el teu familiar, però és que, ho fan bé, ho fan bé, i és, hi ha una cosa molt maca, que va dir un dels senyors, de la coral de La Palma, no, i una senyora, una senyora que va fer la presentació, perdó, de Molins, és que tots coincideixen amb aquesta visió, amb aquest sentiment, no?, que cantar és obrir el cor, és obrir el cor, és compartir, és trobar-te bé, és ser més feliç, i que convidava a tothom que ho fes, que s'animés a apuntar-se a cantar amb alguna coral, amb alguna coral. És que jo vaig estar un any apuntat amb una coral, aquí a la Sant Just, la del Fronric Morera, per motius, de fet, no vaig poder després seguir, i vaig estar un any, i bé, la veritat és que m'ho has passat molt bé, o sigui, vaig arribar a fer un concert, o dos concerts, una a Viladacans i una altra aquí a Sant Just, a la Sala Piqué. I tu també tens aquí ja una... Sí, bueno, no sé, a mi a Sant Just he fet de tot, Joia. Sí. Els cars de coixinets, la coral, vull dir, la Taneu, el Villar, bueno, ara ràdio, ara classes, vull dir que no, ara em deuen conèixer, bueno, em deuen conèixer a la gent, no sé si... Segurament. Imagino que em coneixen i hi ha algú, aquest és el que estava allà en aquella època, encara que no em diguin res, però bueno, imagino que és complet. Una persona participativa. Sí, no, no, jo m'agradava, jo. M'he integrat al poble. I ara perquè no tinc més temps, també faria més coses, no? Però bé, que és el que hi ha. Sí, sí, doncs cantar, que és una cosa molt bona per l'esperit, pel cor, per trobar-te bé, per fora històries. És maco. Mira, saps aquell llibre que deia Menys Prossac i més Adidas? Ah, sí. Doncs jo també ho faria una miqueta la semblança, no? Aquesta semblança, no? Més que en Coral, per exemple, no? O més, pues anar a fer teatre o anar a fer aquestes coses. Clar que sí, clar que sí. Molt bé, doncs farem reposant un parell de minutets perquè mira, el que diem, no? A vegades, jo sempre dic, no? Que quan som molts, però quan som pocs, encara no enrotllem més, perquè estem allò xerrant, ja ha passat mitja hora i anem parlant, no que genial, eh? Que de conya. Sí. Però que dius, vinga, va, anem patant la xerrada, no? Vinga, fem una mica de... Res, posem la Juani, una estoneta, del facto de la feia i les flores azules, no? I, bueno, pues escoltem dos minutets. Molt bé. Vale? Lucha niña guapa, en la niña guana, ulleres de río por la carretera. Lucha niña guapa, lucha niña guapa, huye de este río por la carretera. Que hermosas las calles por las que caminas, todas las esquinas te desenamoran, te guiñan el ojo hasta las palomas y en sus aleantes solo para amarte. Dulce del sueño intensa que el café como la mañana claras tu mirada tu aromas la envidia de todas las flores en tu pelo brillan todos los colores. Blanco, rojo, verde, amarillo hoy están de fiesta todos en el barrio la niña morena está paseando y mira pa'lante como las valientes suena campanas la del corazones a un jecemento lucha el cristal la fuerza del puño brilla en tus ojos partes de cero pasa aquí al cielo los hombres se giran los jóvenes silban y los viejos sonríen desde las terrazas los niños te agarran por la falta y gritan Juan y la más guapa es la más bonita el aire se aparta de tu fragancia y las nubes cantan esta melodía suenan los tambores y todos los móviles pierden cobertura por la criatura. lucha niña guapa lucha niña guapa lucha niña guapa huyeste vivo por la carretera lucha niña guapa lucha niña guapa lucha niña guapa lucha niña guapa huyeste vivo por la carretera dale gas ya le doy dale gas oro dale gas ya le doy dale gas ya le doy dale gas ya le doy dale gas Juan y ya le doy dale gas ya le doy tu ombligo siempre al aire como retires el pelo de tu cara y lo guardas tras la oreja como te lames los labios después de sorber el café con leche ¿Cómo te endureces cuando sientes miedo? Tu sonrisa pícara cuando te manchas de ketchup La pasión que desprendes Tus sueños La niña de los ojos del exterrario La niña que aspira, la superviviente la luchadora La que mira pa'lante y no se arrepiente La de gas Ai, perdó Bueno, això passa, això és el directe Cada tant en quant agafar un atac de tos quan et agafes-lo, com és el cas i no pots callar Tens una mica d'aigua allà? Ara ja està, sí A mi m'agrada molt aquesta cançó La melodia és tan maca I també el que seria la pel·lícula A mi la m'agrada molt La van criticar moltíssim No sé per quin motiu La van considerar una mica de La idea és aquesta La filla cap Però, bueno, jo crec que presentava una època determinada Un moment determinat Un període concret No hi ha un tipus de gent D'una societat concreta Per tant, no ens hem d'espantar No tinc entès que era així La tinc encara pendent per veure A veure, si veus barri O si veus el bola Estem parlant, no amb aquesta línia Amb una altra línia Però és el mateix Això fa molt bé És el que va fer Ja me'n recordaré Ella era el Dani Martín El cantó del loco I ella és una noia molt coneguda Que no recordo Bé, ja em recordaré Però, bueno Inicia a ballar la seva carrera I, per tant Potser al principi La veia és una mica Però, més que la feia tan bé Amb tots els respectes de Johnny Poligonera Ho feia Perfecte Molt bé Molt creïble Molt creïble Bueno, doncs Parlem una micona De cinema infantil Jo faré res Quatre apunts D'aquestes pel·lícules Una és un clàssic ja Totes les nenes La meva nevodeta Que té quatre anys S'ha adotat el dia Tito, jo crec que ser Elsa Jo crec que ser Elsa Clar, i Frozen Ha triomfat, no? En aquest naval A les televisives A les televisives Sí A les televisives Tot això El merchandising de la Frozen La meva nevoda va guarnida Ja tinc jo El cap porta de tot I ja Com ha demanat Però, encara i així És una cosa que ja arrossega uns anys A la primera ja té tres anyets I, clar, i aquesta O més Potser quatre No me'n recordo ara I la vaig recuperar a la televisió I em va fer otra Perquè no l'havia vist mai Sabia molt de què anava el tema Frozen era de la No, no, era de la temporada passada Ah, sí? Sí, sí, abans de l'estiu Onda, jo pensava que era Que feia dos anys No, no era tan antiga No, no, no Em confongo a les aventures A Tintín Que és el 2011 Perdona, perdona Ara se m'anà també al cap Sí, senyora És l'any passat No, no, però és molt recent Però com hi ha hagut tant de merchandising M'ha semblat que Feia anys que ja es veia això No, vull dir que no És curiós Bé, doncs la pel·lícula està molt bé Vull dir A veure com l'has vist tu Jo l'he vist també Sí, a veure Jo veig una relació Doncs, bueno Aquesta noia Que té aquesta mena de reina Del gel, no Per entendre's O reina futura reina Princesa En aquest cas, no Que té aquest poder De congelar, no Les coses, no Vull dir Que és ella, no I té una germana petita Que evidentment És l'Elsa la petita Ara em lio jo Ara amb els noms Ai, jo sí que no me'n recordo És la Rosa i la Morena Ja me'n recordo Jo tampoc Em fer un estudi Sempre passa Sempre ha d'haver-hi Una Rosa i la Morena Exacte I llavors la Rosa és la princesa La que té el La gran La germana gran La que té el poder D'aquell regne del gel Perquè els pares moren Això és habitual I es queda ella Però clar, de petita Juga amb la seva germana Que s'estimen molt I li fa una cosa Que era bé la mata Per culpa De què jugaven A crear gel I a jugar Llavors fa un cop Que s'emprenya I llavors, clar Surt com una mena d'arestes I la poden matar A partir d'aquí Doncs, bueno Ella pren la decisió En determinat De marxar Perquè, bueno Hi ha una sèrie de coses Que succeeixen Perquè veu que la vida Doncs, bueno Doncs que la germana Intenta apropar-se I ella s'enamora La germana I ella pren una decisió I marxa I m'encanta I m'encanta el famós tema Aquell de Let it go Que no sé com és la traducció Que és no sé què Que és la Libre soy Libre soy I canta I és una cançó Molt coneguda I tal Llavors ja marxa por ahí I llavors S'apareixen uns personatges Molt curiosos Que és el El futur pretendent De la joveneta Que és un noi Això una miqueta Un bonjan Que té un reno Que parla Que és molt gesticulat Hi ha un ninot de neu Que també parla I dona vots És que són uns personatges Que te'ls estimes Entranyables Entranyables I entres en aquest joc Clar, lògicament infantil I és normal És com una gran pel·lícula Disney És de Pixar És de Pixar Però que en refereixo Que la percepció que tens És veure una blanca nieves O veure una vella dormiente És aquesta sensació D'un clàssic Que ja veus que serà un clàssic Com és el cas Que s'ha creat Sí, s'està convertint Se'ha convertit Exacte Jo aniria una mica més enllà Si et sembla Digues, digues Jo crec que recordar Que quan la vaig comentar aquí Que també l'havia vist al cinema I amb el Jaume Coincidíem La història és molt maca I si superficialment Ens quedem Amb aquesta trama Perfecte I ja està molt bé Ja segurament és el que veuen Però Tenim la sensació Bé, tenim la seguritat Que n'hi ha més coses Clar, no, no Hi ha un trasfons Però crec que força evident Clar, potser nosaltres Ja des del punt de vista D'adults I que també estem molt acostumats A analitzar Jo vaig veure inseguretat Jo vaig veure moltes coses Sí, sí, sí, sí I la capacitat de fer mal Sí, exacte La capacitat de fer mal Un mal que A veure, però no expressament Amb intenció Sinó sense intenció Exacte Sense voluntat Exacte Sense voler fer mal I jo crec que això Es pot Es pot interpretar Una miqueta Una miqueta com alguna mena Alguna mena d'algun trastorn També de personalitat També podria ser Sí, sí, sí Perquè aquest és Clar, es veu representat Amb aquell gel Que surt del dit Aquest xof Aquest gel És una miqueta El que tu pots fer Amb una persona Sense voler Si tu la tractes malament Si li parles malament Si no tens aquest carinyo I és quan s'emprenya Clar Que surt això Clar, quan ella Arriba al límit No controla Aquella, el que sigui Una sensació de ràbia Una sensació del que sigui D'impotència Aquesta inseguretat Al millor Quan ella no controla El que li està passant A ella personalment O aquests sentiments Que està tenint És quan ella també pot fer mal I per això fuig Exacte Fuig perquè no vol fer mal Exacte A la seva germana Ni als pares Ni Quan t'emprenyes Què fas? T'emprenyes Tires de cavalleria I te'n vas a vegades Perquè dius Marxo És un aïllament Clar, marxo perquè Si no serà més gran El que faré I a vegades has de fer Aquesta reacció Per intentar controlar Tu mateix Evidentment estem parlant d'això I és un aïllament Que dius A partir d'aquí A veure com aquesta persona No hi ha ella mateixa Sinó també m'ajuda Fins i tot Amb el carinyo d'altres persones Si cal Professionals Poder arribar a portar Una vida més integrada Una altra vegada Amb els seus cesses estimats Amb la seva germana Tenir una parella I viurà Així Però bueno Que ella és una reina En el seu regne Totalment Ella és la reina Però clar És una reina que viu sola I està sola Evidentment I a més el gel Aquella fredur Aquella distanciament Que genera La situació No, no, no Segur, segur Jo no he volgut entrar I tampoc una mica Per fer un comentari ràpid Sí que es veia molt Però sí, sí Això és aquesta part I és la part que mi em va frapar També quan ho veies Bueno, a veure Hi ha aquesta mena d'impossibilitat D'aquesta relació D'aquesta manera D'aquest mal intrínsec Que sense voler Ella aplica Per una mena de maledicció Digue-li com vulguis I que a partir d'aquí Doncs bueno Una cosa que té ella innata Clar, innata Que surt de dins I que no pot evitar-ho Però bueno Escoltem Això és el que hem d'intentar Però per això Molt maca Perquè a més de la història en si Visualment És molt maca Però a més Té una segona lectura Però al final Una segona lectura Però al final Al final ho controla Exacte Clar, això és l'ho maca Això que també aquesta part Diguem que tindria Molt bé Bueno, jo Hi ha un parís més Hi ha una que parlaré molt ràpid A mi no em va agradar Ho sento Les aventures de Tintín Sint una cosa Que en teoria Havia d'estar molt bé Era La segona lectura Tintín El secreto De no sé què No me'n recordo De l'unicornio De l'unicornio Exacte Que és la primera I la única Sí, jo la vaig veure al cinema També Això que dius Tu sí Cap al 2011 Exacte Si hagués tingut èxit Haurien fet més pel·lícules És una pel·lícula pensada Amb el 3D Lògicament Amb el stop motion Un stop motion Que a mi no m'ha acabat Del tot De frapar del tot És stop motion O és per ordinador No és animació per ordinador A mi Ja dic Jo tinc el record Però jo diria que no No, tu la tens més recent No, no, no Perdona Ara m'estic dient jo No, no És infografia Sí, sí, sí Infografia Perdona, perdona Perdona Sí, és infografia És aquest format Que podria ser No, no Amb el format Amb aquests paisatges Allà Amb tants personatges Exacte És infografia És una que sembla Com si fossin personatges reals Reals Que estan com retocats La filla cap I és això La Castafiori Que també surt La Castafiori Sí, per allà Però bàsicament A mi el que A mi el que em preocupa És que la pel·lícula Comença de forma molt interessant M'agrada moltíssim Com s'inicia Engega molt bé Engega molt bé Però al final Es fa repetitiva Es fa avorrida I tal La Castafiori Quan apareix És un punt d'inflexió Però és això Que acaba una miqueta cansant I és que És que li passa A Steven Spielberg Una mica Com dèiem Stephen King Que al principi Era un gran creador De mons I d'imaginacions I ara Comença sempre Amb aquestes pel·lícules Però després Pam Acostumar A cansar Vull dir A ser com Bé Allargo la pel·lícula infinitament No sé per quin motiu Perquè el sigui Llavors no acabo Llavors jo A mi Jo no vaig entrar-hi Llavors Tècnicament és perfecta És una pel·lícula meravellosa Però De contingut Que tampoc és que esperis gaire cosa Però almenys que et diverteixi Exceptuant Quan apareix el Capità Quan apareix no sé què Quan apareixen El Hernández Vull dir És que no hi ha molta més cosa que parlar Cosa contrària A Carritos y Snoopy La pel·lícula Sí? Què tal? Que me la vaig passar Sí? Vaig riure tant Ai que bé És que jo em moria Amb el Snoopy em moria Mira que jo no soc No ets el Snoopero? Sí Superpijo No? Sí Lo juro por Snoopy No és que jo de petit portava un Snoopy A la meva carpeta Clar L'enganxina típica Sí Tots ho hem portat Quan jugàvem A la tribu Diguem A ser pijos Perquè era una mena Com que eres heavy Eres pijo Eres new romantic Pues pijo eres una cosa Ara El ser pijo No és una tribu urbana Ara eres pijo Perquè eres pijo I ja està Però en aquella època Tenia unes connotacions Vull dir Molt determinades Bé I llavors I tu volies ser així Jo volia ser pijillo Sí, clar Bé Bé Callo No faré un esment Bé Com han evolucionat les coses Exacte Llavors La veritat és que a Carletos L'Snoopy Li feia falta una pel·lícula Perquè havien fet Alguna sèrie així De uns animats Molt senzilleta Havien fet alguna cosa així Més determinada Però Mai havien fet I això és una pel·lícula Que està feta pels estudis També Vinculats a Pixar Que es diuen Blue Studios Que són els que Es van encarregar De fer La Ai, l'esquirol Escrat De l'Iceix Ah, sí Aquell esquirol Ai, que boníssim De l'Ull i tal Que va sempre Corrents Per intentar amagar Sí, sí, amb la vellota aquella Per intentar Sí, amb la clar Exacte Corrents Doncs l'Esnoopy Ha agafat trets No, lògicament Però És molt histriònic I m'ho passo pipa És que és divertidíssim És que és una cosa És una cosa No pot ser més divertida L'Esnoopy Molt recomanable A vegades Entra en un determinat Pam Veus que entra I entra en plan Així Jo entrevolta Amb les ulleres de sol I entra així Durant volt Molt Esnoopy Molt Esnoopy Molt Esnoopy El còmic és així A més Hi ha una doble Hi ha com una mena De muntatge en paral·lel Amb el qual Està la història Del Carlitos Que és un pobre Desraceadet Pobre meu Que sempre té mala sort Que s'enamora d'una noia La guapa La pel roja Que apareix A l'esquena Esmaia apareix de cara Està molt ben parida La pel·lícula I tot el que li passa Per intentar Pobret Lligar amb la nena Per intentar Que Llavors amb els companys S'ha posat per allà El polvoroso Com es diu aquella El polvoroso No, el polvoroso Un que sempre porta Al voltant Polseguera Ah, sí Té un nom El que porta la flasada El Charlie No, el Charlie no Aquest, el de la flasada És el Tino No, no Té un altre nom No me'n recordo ara El Esroder És el que toca el piano Sí Que va sempre Amb el piano Que toca sempre coses De Beethoven i de Bach Aquest es diu Esroder I després hi ha les nenes Hi ha una Que és la que sempre Està enamorada Del Carlitos Però no li fa cas Hi ha una Que és molt canyera Bueno, està molt bé És que no recordo els noms Perquè tampoc és això Però val la pena És que us divertirà moltíssim Molt bé Aquesta estiqueta de veure també Seguim parlant de cinema, no? El viatge d'Arlo Volies comentar una miqueta Sí, sí, sí Aquest breument És una pel·lículeta Que està molt bé També és ara És de la Pixar també I, bueno Realment El títol No és El viatge d'Arlo Sinó és The Good Dinosauri O sigui El buen dinosaurio Imagina't És això I res És la història D'un dinosaura Petit O sigui És la història Al revés Com el planeta dels cimis Però amb dinosauris Els dinosauris Que és la família grangera De dinosauris Amb el papa dinosauri La mama dinosauria I els tres ous Que han posat Que després resulta Que surten Els pollets Són els dinosauris petits I estan treballant allà Al camp Treballant la granja Molt bé I, clar Una mica Tot l'aprenentatge I l'evolució Que fan els tres Dinosaurus Sí, sí Fils Sí, exacte El petit És l'Arlo Que és diminut És en Kencle És petit Unet Els germans grans Se'n foten d'ell Bé, ell vol fer Intentar fer Totes les feines De la granja Igual que els altres Però, clar Li costa una mica Ell veu que els altres Van deixant la seva petjada Allà Amb el Amb la sitja No, amb la sitja Té una sitja On guarden el cereal Un amagatxem amb el cereal Després per l'hivern Doncs allà Amb el fang Puf, fan així I deixen l'empremta De la pota Allà posadeta Clar, allà l'ha posat El papa i la mama Els hemagrant El net al mig I ell, clar No pot Perquè encara no fa les coses Tan bé com els altres Pobre I vas una miqueta a la història I apareix un nen petit Que és com una fera Saps? És com un Una Sí, doncs això Una fera Un salvatge Però és un nen És un nen És un enxer humà A mi me'n recordava el Mowgli Saps? Que és allò Un nen salvatge així Petit un net Res, és una Però crec que és un cromanyó Un buquito Sí, exacte Home, sí És un home No, sí, sí Clar, clar, clar És un home Després això de l'època De l'època dels dinosauris No sé ara L'aera L'aera no sé quina Diu Perquè m'ho despisto molt No ho sé La epipaleolítica Algo així Algo així Quan encara hi havia Mamut i totes aquestes coses I llavors És una miqueta la història De com ell va perseguint Amb aquest nen Perquè clar, el nen És el que entra a robar A la sitja I el va perseguint I llavors A partir d'allà Amb el seu pare també Bueno, tenen una història Que cauen al riu La tempesta El s'arrossega Ell té molta por De l'aigua De la pluja Sobretot de la pluja De les tempestes Perquè clar, la tempesta En aquella època Era tremenda Bueno, i és una miqueta El viatge és això El típic dels contes El viatge que fa el protagonista Fora de la seva casa Ja pot ser un bosc Doncs en aquesta ocasió En comptes d'un bosc Doncs és l'era terciària Aquesta Tots els perills que n'hi havia Els animats Que podien ser els seus predadors I com ell Al final Aconsegueix Crear superar Totes aquestes pors I és capaç De fins i tot Tornar Tornar cap a casa Ja convertit en una No amb una persona Si no amb un dinosaure Ja amb tot el En tot el dret del món No? Molt bé Sí Està bé senzilleta Però està bé Ara camiem una mica D'això de De la temàtica I parlem de Truman Una miqueta Perquè la setmana que ve La vull veure jo Exacte I així ja la comentem Jo només que desanimar Exacte Anima a veure-la Película Perdona Nominada als Goya Sí Película Millor director Millors actors Sí Era una pel·lícula de les bones Sí N'hi ha dos protagonistes Dos homes Clar Que és el Ricardo Darín I el Javier Cámara Molt bé Vale Els dos són els protagonistes El director sí que és el Sesgai Boníssim Boníssim aquest home Sí Sí Tot el que fa Després n'hi ha la Dolores Fonsi Nominada també Sí Ella fa de cosina del Ricardo Darín El Eduard Fernández té un paper molt curtet Però està bé Ostres És que surten l'Eduard Fernández Ostres O el Javier Gutiérrez Álvarez Que és un dels policies de la pel·lícula La isla Ah Sí Sí Sí Sí El que se suposa que havia estat treballant en el règim Aquell que tenia aquelles Que va guanyar el Goya Sí Efectivament Va guanyar el Goya també Vale Aquesta fada secundaria també té un paper molt petitet Però també ho fa molt bé Bé La història és super Bé Ja vull dir que ja se sap Truman és el nom del gos Sí un gos Hay un sabueso Truman és el gos Vale Ricardo Darín Bueno Està mal al terminal Vale Encara no té aquells símptomes tan forts Però sí I llavors El Javier Cámara són amics És una història d'amistat masculina Vale De Com és aquesta amistat De Quina relació tenen entre tots dos I el Javier Cámara És Ho dones tot i no demanes res O sigui L'amistat és això Donar-lo tot Estar ja en el moment que necessiten Que et criden O que t'ho vens Sense que et cridin I donar-lo tot I més en aquella situació En aquella I bueno És una miqueta El viatge que fa Javier Cámara Ve aquí Ell està treballant a Canadà Està molt ben situat Econòmicament i professionalment Sí Però ve aquí perquè Clar La cosina La Donores Fonsi Li ha dit que el seu millor amic De tota la vida Doncs que està Que està malà Llavors ell vol venir Vol estar al seu costat I a veure si el necessita O si d'alguna manera El pot ser útil I bueno Aquests dies que passen junts A Madrid I ja em diràs Sí, sí, sí No ho pots La vull veure Intentaré veure per la setmana que ve Perquè vaig veure les nominades A la millor pel·lícula Els Goya I això molt Quan veig als festivals Dic Ai, vaig veure les pel·lícules Però com m'agrada veure les gales Mira, és una cosa Cadascú Cadascú té les seves tonteries I jo és una d'aquestes Ens matem el temps com podem Exacte Intentaré veure O invertim el temps Sí, exacte Intentaré veure Truman Intentaré veure Em sembla que està Canvio de nada Una pel·lícula que ha passat I desapercebuda Però està nominada Sí, la nòvia també La nòvia Aquest tipus és complicat Intentaré veure Intentaré veure com a mínim un parell Perquè vaig una mica així de costat I quan pugui Intentaré I d'aquesta manera comentar-la Estarà bé Però bueno I això ho comentem I acabem de treballar-ho Sí Jo vull comentar una pel·lícula Molt ràpida És un documental I ara si ens dona temps Parlem d'Obrother Sí En 2013 Intentem parlar d'Obrother La guerra de papà Ara que tu vulguis I llavors fem això I acabem Doncs Cinema perverso És un documental de 2014 D'on tal Olivier Schuiman És un director Que fa documentals Bastant conegut Que es va donar a conèixer Al Canal Arte Aquest canal tan famós I va fer una cosa molt curiosa D'un cinema Que està vinculat A les estacions centrals D'Alemanya No t'ho perdis És a dir Estacions de De tren De tren De ferrocarrils Dels grans De Colònia D'Estuttgart Aquests llocs Que tenen un nom Es diuen Hafenhof O alguna cosa així Tenen un nom així molt curiós Jo quan vaig estar a Berlín No me'n recordo Tu recordes L'avenida de la Luz A Barcelona Que hi havia un cinema Sí Abaix del tot Quan a l'avenida de la Luz Allà a la plaça Catalunya O d'estar actual Sephora Allà era l'avenida de la Luz Que es deia Hi havia un cinema allà col·locat Ostres Fa molts anys Això és una cosa dels anys 70 Que va ser un cinema porno Imagina't Vull dir Que és raríssim L'evolució Però en aquella època Era un cinema una miqueta Com de pas La gent que agafava el tren Que agafava ferrocarril i tal Doncs entrava allà I veia una pel·lícula Doncs eren pel·lícules De ra-ra-ra estrena Doncs aquí Eren unes pel·lícules Que van molt més enllà d'això Són pel·lícules No catalogades Ni sèrie B Catalogades sèrie Z I llavors És meravellós Una sèrie de pel·lícules Que van quedar Absolutament han quedat amb l'oblit D'una qualitat ínfima Però ínfima És poc Fins i tot Els propis del cinema Posaven Dins de la cinta Dins del matratge Insertos Per allargar la pel·lícula Ostres I el curiós és que era un cinema de pas Què vol dir això? Tu anaves allà a l'estació I deies Ui, el tren triga dues hores i mitja Que avançarà una altra història Als anys 60 No com ara Que passen tants Clar, hi havia d'anar molt de temps també Què faig? Faig al cinema I va ser per prendre el temps Ara vas allà I veus una pel·lícula Que havia de ser pel·lícula de consum ràpid Que fos O d'acció O de western O eròtica Que va ser amb el temps Això Porno no va arribar mai Em sembla Però algun van comentar Però que fos una cosa de Saps? De pim pam pum fuego No? Vull dir De veure una cosa Que diguis A veure Doncs veig una pel·lícula de Bruce Lee I ja va començar Bruce Lee En les pel·lícules Que a partir d'aquí Van ser de culta Però aquestes pel·lícules De Marcianos De segona filera Bé Tot això és allà I és aquest cinema Que és el cinema perverso Perquè és un cinema Que està estudiat Per als grans crítics d'allà És una cosa molt d'Alemanya Però que és brutal Veus els insertos I és genial Genial de veure Quines autèntiques Vajanades Has fet a la història del cinema I bé Dius És la part Totalment zeta Del cinema I és un encant Perquè veus la part negativa Però val la pena Val la pena Retrobar-lo Em sembla que podràs trobar-ho Segurament Que em sembla que Parladors i tal Pots trobar segur A la cadena Arte Allò buscant Fem a perverso Busqueu-lo I veure una cosa curiosa I ben documentada Per crítics d'alemanys Que això també és molt important Molt interessant Tenim tres minuts Podem parlar de la guerra de papà? Sí Jo el que t'anava a dir La que tu vulguis Sí, sí Aquesta A veure La guerra de papà Està dirigida per l'Antoni Mercero Sí A l'any 64 Que ja no en tenim Pobret Sembla que va morir Sí, també També de l'Alzheimer També ja estava grande Ha fet moltíssima cosa En el cinema A la tele Farmacia de Guàrdia Va fer Allò de Veran Azul Veran Azul Clàssico En tots els clàssicos Clar Doncs és l'adaptació De la novel·la De Miguel de Libes El príncipe destronado Ah, és que som a ser Abans M'he quedat de pedra Dicostres És el príncipe destronado Que fort Jo com que Ja saps que soc Una fan De Miguel de Libes Molt eixit pràcticament tot No tot Però quasi quasi I aquesta va ser La primera novel·la Que vaig llegir d'Eli Em va encantar La història d'aquell nen Que el protagonista Bé, el personatge El fa Lolo García A més va sortir Clar, això és una De les pel·lícules Que van fer ara dos Va sortir ara Com està de gran Ah, de gran Que fort És que de petit Era una monada Era una cocada I a més van explicar Que el càsting Que van fer No va ser fàcil Perquè ho van buscar Per tota Espanya I de gran És maco o no? Sí, encara Però encara Encara d'adult Però sí, encara és maco Però de petit Estava per menjar Boníssim Les intervencions Com ho feia Les cares que posaves És un nen que actuava Sí, sí, sí I molt bé Molt bé Molt bé Bueno, doncs és la història De un dia Un dia a la vida d'aquest nen Un dia només Perquè comença la novel·la I de pel·lícula Quan el nen es desperta Que dice Ja me he despertao Vito Vito és la criada Clar, hi havia una família Burgessa És el dia d'aquest nen I acaba Quan ell ja se'n va a dormir Quan ja per fi Han passat Bueno, passen L'aventura Es passen Impressionant La de coses que passen Però veus Moltes classes socials Perquè veus La seva família Burgessa La mama Que és la que està amb ells El papa Que ve a dinar El migdia Els germans Que estan tots Els grans Estan tots a l'escola Grans escoles privades I així I menys al Que és el més gran que ell Que també està De baixa Està amb l'alto Pobre Amb les gines I tal Veus quan ve el practicant Que ve a casa A posar-li l'injecció Saps el que es feia abans? Sí, sí, sí La criada La Vito aquesta Que baixa a comprar a la botiga És a Forquer És a Forquer Sí, la Verònica Forquer Està genial Sí, sí I veus Això els personatges O la que fa L'ama Les nens L'ama De les criatures Aquesta no és conegut El nòvio Després ve el xicot De la Vito Que se'n va cap A fer la mili Allà a l'Àfrica Si no me'n recordo Jo ara fa molt de temps Si no me'n recordo Aquesta pel·lícula Sí, sí El nen que se'n passa Bueno, sembla que se'n passa Un clau Una punta I clar El porta al metge El porta al pediatra Després veus que aquí Hi ha una relació Entre ella i el pediatra Segurament entre la mare Perquè el pare El marit d'ella És un militar Té la marinera Que a més La guerra de papà Vol dir això Quan ell havia anat a la guerra La guerra civil espanyola I tots els que ell havia matat I entre els nens Fan una miqueta de cosa també Molt bé Van molt la pena I si alguno l'ha vist De debò que van la pena I la novel·la, per suposat I la pel·lícula està molt bé Molt bona La recuperarem Adéu Podem dir això Vinga, fins al pròxim dia Ja hem començat l'any Fins ara Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau