Babilònia del 4/2/2016 — Mahler 3a a l’Auditori, exposició a Can Ginestà, Sicario, Ma ma, Youth, Capità Phillips, Rivette i ètica empresarial al Palau Macaya

Panorama general

• Episodi variat amb música clàssica, arts visuals i molt de cinema.

• Temes destacats: Tercera Simfonia de Mahler a l’Auditori amb l’OBC i tres cors; exposició a Can Ginestà i llenguatges audiovisuals; balanç crític de la gala dels Premis Gaudí; crítiques de cinema: Sicario, Ma ma, Youth (La joventut), Capità Phillips i Requisitos para ser una persona normal; in memoriam de Jacques Rivette i homenatge musical a Black; presentació del cicle Ètica i empresa al Palau Macaya amb debat sobre la pel·lícula Dos dies, una nit.

Música: Mahler 3a a l’Auditori (OBC + 3 cors)

• Programa únic: la monumental Tercera Simfonia de Gustav Mahler (postromanticisme), amb una durada efectiva d’uns 107 minuts, interpretada de manera impecable.

• Participació coral: Cor Infantil de Sant Cugat, Cor Aglepta i Cor Femení Voxalba (primera col·laboració amb l’OBC). Intervenció de la mezzosoprano Cristina Stoyanova.

• Eixos artístics: la simfonia articula una visió de la natura i el cosmos a través de moviments titulats com "El despertar de l’estiu", "El que em diuen les flors del prat", "El que em diuen els animals del bosc" i un moviment lent final de serenor i esperança.

• Referents intel·lectuals: fragment del quart moviment sobre Zaratustra (Nietzsche) i influència de La gaia ciència; Mahler havia pensat titular-la "La meva alegre saviesa".

"És llargueta... però meravellosa; Mahler és d’una magnitud a l’alçada de Beethoven."

Arts visuals: Exposició a Can Ginestà

• Instal·lació amb petita pel·lícula de seqüències molt breus i repetides (pulsació sincopada) sobre un grup de joves al camp.

• Lectura curatorial: l’ús de la fragmentació i la repetició construeix constants narratives, en la línia de cert cinema contemporani (referència al Gaudí guanyador "El llarg camí per tornar a casa").

Premis Gaudí: la gala, a debat

• Valoració crítica de la conducció de Rossy de Palma: proposta performativa original però fora de context per una gala de premis; ritme irregular i poc feedback amb el públic.

• Comparacions amb altres presentadors (Dani Rovira als Goya, Rosa Maria Sardà, Àngel Llàcer) i comentari sobre rodatge i posada en escena.

Cinema

Sicario (Denis Villeneuve)

• Thriller sobre la lluita contra el narcotràfic entre EUA i Mèxic amb una posada en escena freda i contundent.

• Obertura d’impacte amb descobriment macabre a una casa; després, tensió sostinguda més que pirotècnia.

• Benicio del Toro encarna un "àngel exterminador" amb un passat íntimament lligat als càrtels; dilemes entre legalitat (FBI) i operacions opaques (CIA).

"Molt durota… Acabes amb mal gust de boca, sense catarsi espectacular."

Ma ma (Julio Medem)

• Drama sobre el càncer de mama protagonitzat per una Penélope Cruz esplèndida: natural, precisa i emotiva; gran treball també de Luis Tosar.

• Medem filma com amb un bisturí: estil net i escèptic, emoció controlada i cops directes a la fibra.

• Observació crítica: implicació del ginecòleg una mica forçada; doble final, amb un primer clímax devastador i un epíleg redemptor més discutible.

"Quan Medem vol fer-te plorar, te la toca (la fibra)."

In memoriam: Jacques Rivette + Homenatge musical a Black

• Recordatori de Jacques Rivette (Nouvelle Vague): vincles estrets entre cinema i teatre, influència de Jean Renoir; obres remarcades: La Religieuse (Diderot, escàndol a l’època) i el fresc sobre Joana d’Arc.

• Homenatge a Black (Colin Vearncombe) amb "Wonderful Life": record d’un one-hit icònic i emotiu.

Youth (La joventut) – Paolo Sorrentino

• Retrat subtil de la vellesa creadora en un balneari suís de luxe; diàleg entre un compositor (Michael Caine) i un cineasta (Harvey Keitel), amb Rachel Weisz com a contrapunt generacional.

• Continuïtat temàtica amb "La gran bellesa" però amb mirada més tendra i introspectiva sobre el sentit, el talent i el pas del temps.

Capità Phillips (Paul Greengrass)

• Basada en fets reals: pirateria somali contra un portacontenidors de Maersk; suspens procedimental i intervenció final de l’armada.

• Dilema moral suggerit: el sacrifici del capità és per la tripulació o per l’empresa? La pel·lícula pot endolcir la versió real.

Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera)

• Comèdia romàntica que comença senzilla i va guanyant punts: la protagonista fa una llista d’ítems de "normalitat" (feina, parella, vida social…) que el film va desmuntant amb humor i sensibilitat.

• Química amb Manuel Burque; aparició de Sílvia Munt (paper breu). Inclusió natural de la diversitat (germà amb síndrome de Down i gai) presentada amb normalitat i sense paternalisme.

"La normalitat també és compartir defectes i riure’s dels mites urbans de la felicitat."

Debat i societat: Cicle Palau Macaya – Ètica i empresa

• Cicle amb tres eixos: ètica i governança, funció directiva i professions, i ocupació i gestió de persones. Col·laboració amb la Fundació Factor Humà.

• Sessió inaugurada amb "Dos dies, una nit" (germans Dardenne): vot cruel entre 1.000 € de prima o la continuïtat laboral d’una companya (Marion Cotillard, poderosa i sense maquillatge). Respecte, por i pressions en la cadena de comandament.

"És pervers, pervers totalment" (sobre delegar en els treballadors la decisió d’acomiadar).

• Debat viu sobre línies vermelles que avui es travessen en empreses i la necessitat de reconduir pràctiques per dignitat i cohesió social.

Tancament

• Avanç dels Goya imminents i voluntat de seguir comentant el cicle del Palau Macaya en properes emissions.