Babilònia del 3/10/2013 — Manresa gòtica, Palau Güell, Transició i cinema

Visió general

Programa amb recorreguts d’art i patrimoni per Manresa (La Seu i la Santa Cova), visita al Palau Güell, un bloc literari amb un retrat de la Transició i una sàtira funerària, un espai de poesia i paraules, pausa musical amb Sting i un tancament cinematogràfic amb tres pel·lícules. L’eix comú: cultura, memòria i mirades crítiques.

Manresa: patrimoni i mística

La Seu de Manresa (gòtic català)

• Interior gòtic meridional esplèndid (s. XIV) i façana neogòtica menys reeixida.
• Claustre cremat i reconstruït; explicacions de guia/vedell locals.
• Cripta amb funció doble: equilibri del terreny i culte (capelles del Santíssim); espai acollidor per al fred.
• Reivindicació de la pintura gòtica catalana (retaule “del Serra”) i recordatori del fons del MNAC.

Santa Cova de Sant Ignasi

• Contrast estètic: avantcambra barroca (columnes salomòniques, retaules, pintures) vs. interior auster de la cova.
• Espai on Ignasi de Loiola hi fa els seus escrits espirituals; decoració barroca (s. XVII).
• Sorpresa modernista a sales annexes: mosaics, vitralls, estucs; el modernisme com a síntesi d’estils.
• Recomanació de la Ruta de Sant Ignasi (catedral–hospital històric–cova).

"Això no és un lloc de meditació..." — la sala barroca enganya abans d’accedir a la cova.

Palau Güell (Gaudí)

Arquitectura i usos

• Fases de Gaudí: de l’eco neoàrab/neogòtic cap al modernisme propi.
• Cavallerisses amb rampes helicoïdals i llambordes de fusta per esmorteir el soroll de les ferradures.
• Sala noble amb orgue (qualitat d’església) i sostres/arcades amb ressons àrabs.

Classes i detalls

• Diferenciació social visible: pedra i xemeneies amb trencadís per als “senyors” vs. maó per al servei.
• Al terrat, algunes xemeneies icòniques no són originals (recreacions de dissenyadors posteriors).

Literatura

Manuel Vicent — “El azar de la mujer rubia”

• Retrat crític de la Transició a partir del triangle Carmen Díez de Rivera – el rei – Adolfo Suárez.
• Fotografia clau (2008) amb el Toisó d’Or com a detonant narratiu.
• Memòria, poder i influència: una “Pigmalió” política que modela la projecció pública de Suárez.
• To irònic i demolidor amb episodis i rituals del poder.

"Gràcies a aquella noia rosa... el rei va anomenar president del govern Adolfo Suárez. Només que l’heroi ja no ho pot recordar."

Poesia i paraules

• Salvador Espriu: imatges de gàrgoles i llum/foscor com a metàfores de bellesa i tristesa comuna.
• Paraules a recuperar: fidelitat (Junqueras) i tracte (Montilla) com a crida al civisme i negociació.

Juan Luis Cano — “La funeraria”

• Sàtira costumbrista dels 60: humor negre sobre una família d’una funerària i rituals de la mort.
• Tons properes a Álex de la Iglesia: situacions grotesques i crítica social.

Música

Pausa musical

• Sting — “Englishman in New York”. Breu respir abans del cinema.

Cinema

Cairo 678 (El Caire 6,7,8)

• Assetjament sexual a l’espai públic i auto-defensa col·lectiva de les dones.
• Policia entre la comprensió i el xoc cultural; to crític amb moments d’humor.

De óxido y hueso (Jacques Audiard)

• Història d’afectes ferits i supervivència: ella perd les cames, ell és impulsiu i distant.
• Tracte sense condescendència cap a la discapacitat; redempció menys creïble al clímax, però procés emocional potent.

Behind the Candelabra (Steven Soderbergh)

• Biopic de Liberace: ostentació kitsch i vida privada amagada; relació amb Scott Thorson.
• Michael Douglas i Matt Damon, descomunals: gest, veu i maquillatge/cirurgia com a llenguatge del personatge.
• Temàtica valenta i figura poc coneguda aquí, fet que pot explicar el seu recorregut discret en sales.

Idees clau

• Conservar i comprendre: del gòtic a Gaudí, llegim el patrimoni per capes (funció, estil i context).
• Memòria i poder: la Transició com a relat modelat per influències discretes i imatges públiques.
• Mirada crítica: de l’assetjament a la discapacitat, el cinema posa cos i conflicte als debats socials.