Messies de Händel, Pintors de Cornellà, "L’Esporneta", It, Ghibli, El pirata i la dama, The Irishman i The Boys — Especial final 2019

Comencem l'últim programa de l'any 2019. I bé, ja ha passat el temps, quina rapidesa, no? 2019 i tornem a l'any 2020. Com ara? Millor, no? Potser? Millor, sí. Llavors el que hem de fer és, jo baixo i vosaltres pugeu. És una mica de manera. Molt bé, perfecte. Ara millor, no? Ara perfecte. És que estàvem parlant de... teníem problemes amb els micròfons, amb els auriculars i ja està solucionat. Bé, doncs el que us deia, doncs això, doncs acabem la temporada. Voleu callar? Sí. Que se'n sap lleu, nens. Sí, senyor. A veure... Quan no mires, nosaltres aquí... És que venen les festes, ara, ja estàs. Escenya una mica esverudats. No, ja, ja, ja. Ja estàs per la carn d'olla, aquí. Sí, sí, sí. Realment, eh, realment. Molt bé, molt bé. Espera't un segon que... No et convé, tu, eh, per... No, no, no, en absolut, en absolut. El caldo. Doncs, el que us deia. A veure, és que hi ha una mica de desmadre avui, eh? Un segundet. Ara, ara, ara. Després de la generació manada. És que, no, desmadre no, a tots els nivells. Parlo també de nivell tècnic. Veient-te com ho diu, eh? Veient-te com ho diu. Això és una cosa que hauríem de parlar. Nosaltres hem estat la generació manada, és veritat. Sí, sí, de petits us manaven i ara també us manen. Ara també. I el mig... D'aquella forma. Com una mica de llibre. Ho feien veure, eh? Ho feien veure que manava. Ens ho deixaves creure, no? Sí, sí. Molt bé. Molt curiós. Fantàstic. Molt bé. Doncs res, avui tenim la companyia grata de la Rosa Alcalá. Hola, què tal? Molt bé. Bona nit. Fantàstic. És un guach cada dia, això. I tant. Igualment. Sí, sí. Com tenia el Jaume Vidal, que se li ha caut un cocodrilo per aquí, un cocodrilo per allà penjat. Així, oi? Sí, sí, sí. A veure, això és bo, eh? Això és bo, eh? Això és bo. Aquí hi ha nivell, eh? Apa que no s'hi fixa, tu, quan hi ha alguna cosa de categoria, no? Sí, sí, sí, sí. I el David Montaner. Hola, què tal? Que va de verd i groc. Sí, sí. Això no és el Betis, no? No, és blanc i groc. No, blanc i verd. Dona igual. Deixem-ho mil·liat, mil·liat. Bé, blanc i verd. No, no, que és broma. I és tal de la camisa floreada. Ei, mola, eh? La camisa floreada, eh? I, bueno, no direm d'on és, no? Perquè, clar, perquè si no fem publicitat. Bé, doncs, el que us deia, no vaig a pujar més a això, que avui aquí tinc una festa entre els auriculars i els micròfons. I nosaltres, que no... Des d'aquí, diem, sisplau, ratllo d'esvern, compri cascos i micros, no? Sí, sisplau. Perquè cada any estan més tronats. Sí, sí, a vegades. A veure si el Pare Noel o els Reis es marcar un any. Però també, sí, sí, sobretot els auriculars, més que els micròfons, que de tot i de tant. Bé, els micròfons, aquells d'allà són bons, eh? I aquest que tinc aquí, això són Sánchezers. Per tant, això és potent. Però, clar, però també ja porten un temps i des coses com són. També és potent el que pago, oi? També, també és potent, sí, sí, el que pago. Parlem d'avui, parlem de música. La Rosa es començarà a parlar directament del Messias de Händel, no potser la cosa més nadalenca. O pre-nadalenca, diguem-li com vulgueu. Exacte, sí, perquè estem a punt ja. Sí. Els hem ens parlarà de Pintors de Cornellà, una exposició que s'ha fet allà a la ciutat. Cada any es fa. Que es fa cada any. I cada any té més categoria i tal. I com seguim el Nadal, jo us parlaré d'una escriptora mater, que sempre va molt bé parlar de persones que, encara que hi hagi al darrere una edat, que no la diré, evidentment, doncs és una persona que sempre fa molta il·lusió escriure i ha escrit un conte de Nadal per nens i per adults, que es diu L'Esporneta i la seva missió. i parlaré d'aquest llibret, petit onet, que no està... Molt bé. Sí, sí, sí, que no, a més, és una persona molt tendra i jo és l'únic que explicaré qui és i a partir d'aquí, doncs això. I de cinema, doncs una mica com... Uf, aquí tenim una barreja important des d'Elit, que ens parlarà el David, que ens farà una potent presentació d'aquest, d'aquesta pel·lícula. La Rosa ens parlarà de la tomba de les Nocièrnagas, ens n'anem al Japó, a la factoria Ghibli. El Jaume se'n va a l'any de la Catapunt, quan vas néixer. Exacte, el pirata i la dama. Però quina sorpresa que vaig tenir, per segureu, ja. Sí, sí, molt bé. Ja ho expliquem. Ara ho expliquem, molt bé, clar que sí. I jo marxaré, doncs, cap aquí, cap a l'actualitat, amb l'irlandès, de Martínez Corsese, que déu-n'hi-do, déu-n'hi-do la potència de la pel·lícula i ja comentarem cosetes fins i no desvetllar gaires coses. Mira, més pintors tenim aquí, no? I el David ens explicarà també alguna cosa després, que no ho hem apuntat, però alguna coseta més que ell vulgui dir, perquè potser es donava temps a parlar d'alguna sèrie o d'alguna història. Potser parlarem de Boys o parlarem d'aquesta sèrie que has comentat tu, una mica ja parlem. Molt bé, doncs res, comencem amb música. El Messias de Händel, a veure si... Amb l'OPC. Si puc trobar alguna coseta per aquí. Tu parla. L'Aleluya, per exemple. Que és el més conegut. Ui, aquesta no la coneixo, no, no. Vale, tira, tira. Home, és una de les àries... Bueno, no és una ària, perdó, és la canta a les corals. Molt bé. Bueno, doncs és el Messias de Händel, el típic del Nadal, com tu bé has dit. El que passa és que aquí ja he de començar dient que per molt que a la nostra tradició occidental es programa aquest concert als Vols de Nadal, realment és de Quaresma. És de final de Quaresma, perquè el que explica és tota la passió de Jesucrist. Ah, clar, veritat. Clar. Ostres. I llavors, de fet, ho va pensar, ho ha fet. Quina rada, eh? No, no, no. Una rada perquè es programa ara. Però, bueno, és que és així. S'està acostumat a... No hi caus, amb això. A associar-lo amb el Nadal. El que es fa és que és com un sermó que el que fa és recordar la profecia primer de l'Antic Testament de la vinguda del Salvador. La segona ja és tot el tema de la passió, la resurrecció i l'ascensió de Cris cap al cel. I ja la tercera part que ja, bueno, la constatació que l'essència humana és vulnerable i que acabarem morint i aquestes coses, no? I que això és inevitable. Clar, llavors, se celebrava just quan acabava la Quaresma, d'acord? O sigui, per la Pasqua. A veure, és llargueta, dura... Mira, 140 minuts. Dos hores i mitja. Són tres parts. Dos hores i mitja, gairebé. Sí, sí, sí. Però, bueno, val molt la pena. Aquesta representació o aquesta interpretació millor dit va ser completa, sense talls, ni adaptacions. És una obra magna del repertori sinfònic o coral que es diu. Per què? Perquè n'hi ha, a part de l'orquestra, de l'OBC, l'OBC únicament surt pràcticament els instruments de corda, eh? Violins, violars i violonxels. No hi ha cap baix. Després n'hi ha un piano i quatre instruments de vent, dos o boe, flotint i així. Hi ha una trompeta que també, quan sonen les trompetes de la... de la resurrecció i del judici final i tot això. I ja està. O sigui, n'hi ha un poc, realment n'hi ha un poc intèrpretes, no? Però sí que n'hi ha, n'hi ha quatre surlistes que són soprano, mesosoprano, tenor i baritón. Tot són d'aquí, eh? Mira, la Marino Josa, que és una soprano d'aquí nostra, la Maria Pintó, que també ho és, és una mesosoprano, l'Alejandro del Cerro, aquest és de Santander aquest anyó, però bé, també actua molt aquí amb l'OBC. I el Josep Ramon Oliver, que és el baritón. I a més a més, dos cors, que és el cor Brogner, de Barcelona, i el cor Lieder, càmera, que aquest actua normalment amb l'OBC. Bé, doncs, maquíssim, és un corset molt maco, ja dic que té tres parts, tot en funció de la... de la vida i de l'explicació que fan, aquest oratori. De fet, insisteixo, que estava pensat com un sermó, el Hedder el va composar en tres setmanes. Hola. I ja està, i es va quedar... Vinga, va, allò que es diu... Tan ricament, eh? El va... Estem parlant de l'any del segle XVIII, el va començar el 1730. No, perdó, això no és quan ho va començar, és el que va pensar de fer... A veure, intentava fer com si fos, no una òpera, a veure, intentava fer amb una forma nova, que no fos una òpera, però que tampoc fos una sinfonia tal com s'estava concebuda, fins a aquell moment. Llavors, vol veure, va inventar aquesta sinfonia, però que a la vegada té una història, té un argument, un argument que és molt senzill de seguir i, bueno, no necessita escenografia, que això també era una novetat. I, bueno, a la vegada, tens la unió de l'orquestra més corals, més això, d'allòria tan famós, aquesta... Què passa? Ja ens el sabem, aquest tros. Sí. Ja vols que posi una altra? Ah, no ho sé, no ho sé. Jo com he estat la de l'Ulla i passant la de l'Ulla. Vull dir que no... El va estrenar a Doblín, que és on estava ell en aquell moment, amb molt d'èxit. En canvi, quan després ho va fer a Londres, allà no li van reconèixer tant. Va ser posteriorment quan ja sí que se li ha reconegut molt aquesta obra, no? I, bueno, el que dèiem al principi, no? Ja és el programa pels vols de la dalt, no? Bé, bàsicament seria això. És una obra molt coneguda, val la pena, és una miqueta llargueta, això sí. Sí. Però, bueno, l'orquestra, l'OBC, l'interpreta de forma impecable, les corals també estan perfectes, estan magnífiques, i, bueno, els quatre interpretes, els quatre solistes també són generals. Sí, sí, sí. Està molt ben digna. I en aquest cas, és una representació musical que no hi ha cap cosa estranya. No, no, no. Cap cosa moderna, cap cosa contemporània, ni res, no? Ni cosa rara. És l'orquestra, els cors i els solistes, no? L'orquestra, els solistes, i els dos coses. en total... Això ja és un punt, eh? 75 cantants. 75 crec que vaig comptar, sí, perquè vaig entretenint. Déu n'hiro. A més, és fàcil, la lletra està en anglès, la va escriure en anglès, i llavors la BC té una... Bueno, al fons, el que seia l'escenari, al fons, la paret d'Alfons, i allà es projecta la lletra en català i en anglès. Ah, molt bé. I així la pots anar seguint amb les dos idiomes. per tant, eh? Perquè, si no, doni do. És molt important. Sí, sí, és una lletra molt senzilla, és una lletra, clar, de la passió de Crist, i a vegades és molt repetitiva, perquè, bueno, és que és molt repetitiva. Clar, clar, clar, clar. Les joances a Déu, el Senyor, Jesucrist, ja ve... Sí, sí, clar, això és aquesta línia, no? És el tema, és aquest. Sí, sí, sí. Però, bueno... Us puc recomanar una cosa, em sembla que ja ho he fet alguna vegada, que els dissabtes i els diumenges, a les 9 del vespre, ahir del matí, perdoneu, del matí, del matí, sí, clar, doncs podeu connectar a la dos i hi ha un concert allà, sempre que dóna gust. Sí, sí, sí. Molt maco. A mi em sembla que feia en brams, però no em facis dir quina era, perquè això no m'agrada. Però el procuraré recordar-ho i en tot cas un dia, perquè a vegades... Ostres, Això és una cosa que fan des de fa bastant de temps, és a dir, molts anys, això, eh? Vull dir, el matí del dissabte al dematí sempre és la... I el diumenge també, eh? El diumenge sembla que fan una mica... Però el diumenge no fan la missa. No, no. A la dos? No fan missa a la dos? No sé què dir-te, eh? Ho fan a la tres, sol, home. No, però jo crec que fan a la dos també, a la tres. A TV3 no fan missa. A TV3, no ho sé. Un espai que està molt bé. Però em sembla que a la dos sí que fan missa, eh? Ja t'ho diré jo. Aquest diumenge et truco quan després escutem la missa. Quan estigui postrat davant de la televisió, així... Et trucaré. Jo recomano que... Sí. Particularment m'he aficionat fa poc a la... A la missa? No. Però què? Ai, Xesco. Oh, domé, una persona d'aquestes característiques... No, a la... Ah, és que... Música barroca. Ah, música barroca. Ara. Jo recomano l'Arcàngelo Corelli. Oh? Sí. No, no, no, no controlo això. Doncs escuteu-lo. Si teniu Spotify o el concert de Nadal està molt bé. Ah, ah. Bueno, ho puc imaginar però amb mal estrets però, bueno, perquè tot el rotllo barroc però estem parlant de clavitxem, baló i tal i aquestes històries? No. Triqui-triqui-triqui-triqui-trin que dic jo. No, pot haver-hi algú però... No, no, no. No, no, però és com sinfonies... Tipo Bach. Bueno, no ho sé. Vale, vale. Tipo Bach però no sé. Sebastián Bach. No, no, no, no. Això és Corelli. Jo dic Corelli. Vale, vale. Vale, però no el descobrim. A mi no em sona. Bé, coneixo el nom però no m'he posat mai a escoltar res del Corelli. Escolteu-lo, està molt bé. Molt bé, fantàstic. Doncs mira, s'ha acabat l'Eluya. Ala, s'ha acabat el programa. Adéu, ja podem marxar. Vinga. Bona nit, bon Nadal. Que no, que no, que la gent desconnecta i després no connecta. Vull dir que, a més, una hora molt dolenta perquè fan moltes coses a la televisió bones a partir de les no bones. Depèn de què... Bé, Jaume, una exposició. Pintors de Cornellà, de Llobregat. Sí, home, els cornellanencs també tenim aquesta sort de disposar d'uns quants pintors. Mira què et poso. A la Veste Fideles. No t'ho perdis, eh? Això ja és per morir-se, eh? Estem en la dalt, en la dalt, eh? I això t'ho hem de anar fent, això, durant el programa. Som l'enveja de les veus de la parròquia, eh? El programa que feien aquí també. Som l'enveja total, eh? Digues, digues, Jaume. Ara que estic relaxat, parla'ns. En pintura, Cornellà, més o menys, és el mateix. Sí. Això, sinònim, no? En pintura i Cornellà. I Cornellà. I llavors, doncs, bueno, aquell dia és com... Bueno, fas tota, eh? Probablement hi havia un centenar de persones allà, ara, en l'això. Dic probablement, perquè, home, a més és una mica difícil. És anar al castell, eh? I llavors, doncs, es posen, doncs, diferents pintors de Cornellà. Entre ells, el meu fill. Ah, molt bé. El Joan Vidal. Por cuida para. Diguem-ho. Joan Vidal Largués. Largués. I em va explicar per què Largués. Diu, perquè Largués en francès vol dir en plada. Ah? Sí. Per l'Arge. L'Arge. Eh que sí? Sí, sí. Val, doncs, això. Jo pretenc això i tal. Està, bueno, que... Molt bé, eh? Doncs molt ben vist. Molt ben trobat, això. La veritat és que algunes persones... Jo vaig estar així com bastant propi a veure els que passaven per allà i deia, fantàstic, un d'ells saps? Va dir, què ha dit vostè? Què ha dit? Diu, això és una altra cosa. Segueix la mateixa línia que ell ha fet, que jo vaig poder veure, bueno, farà qüestió d'un parell d'anys, sí, però encara més... Tot el mes. Tot el mes està. Hòstia, doncs, a veure si fem una escapada. Jo voldria veure-ho, eh? Sí, home, dieu-m'ho, eh? Si aneu... Home, clar, clar, clar. Sí, sí, sí, cap problema. M'ha dit que potser vindria. Sí. I, bueno, estaria bé, no? Bueno, aquí ara ell ja està en una situació... Ja ho sé que no haig de parlar només d'ell, eh? No, no, però coneixes la seva obra, clar. Potser més aviat. Ha passat a un punt, diria que no místic. Vale, no haveria místic, m'ho has tret de la boca. No, no, místic, no. Vale, vale. És com més enllà del que un és capaç d'imaginar, però... I llavors el que relata ell constantment, quan en parlem ell i jo, perquè avui jo... Sí, clar, jo. Llavors diu, és que tu m'escoltes, em diu, i això és... Ai, no, la que sé. I llavors, doncs, hi ha com una espiritualitat molt maca, però que jo no crec que sigui místic això. Bé, però pot ser espiritualitat, que és un altre concepte. És un altre concepte. És el mateix. Això ja entens tu. Explica la diferència. Ui, és que és una cosa... A veure, el misticisme és una cosa com més genèrica i l'espiritualitat és el que sent cadascú a l'hora de representar les seves obres, no? Des d'un punt de vista interior, molt interior, i que pot tenir una reflexió més religiosa o no, o més vinculada a... Més transcendent. Més transcendent del món en què tu puguis estar o que puguis sentir. I el misticisme és com una cosa més genèrica, no? Sempre jo plantejo que el misticisme que es parla del barroc, el misticisme que parla sempre té uns cànons a seguir. Però l'espiritualitat no. La manera espiritual en què el greco treballa és molt diferent a el que fan altres pintors que segueixen una escola per dir alguna cosa, eh? Que hi ha greco... Ja puc plegar allà. Sí, sí, sí. No, però jo crec que és aquesta la idea, potser, no? Està realitzada. Sí, sí. Com a pare, com a tot. Com a tot, eh? Clar, bueno. Home, doncs ser interessant, vull dir, fer una escapada i ho veiem. Això t'ha posat veu clerical. Sí, sí, sí, sí. Estic a punt de cantar la d'estes fideles a ells també, eh? i dic, no, ara em poso de barítono i ja la lio. De que es trati, eh? Perdó. Que es trati de Rosalia. Tra, tra. Vinga, digues, digues. Hi ha pintures d'un valor molt, molt òstimable. Per mi, jo conec un 3 o 4 dels pintors. Quants pintors hi ha esposats? Uns 40 i tants. D'un i dos, no? D'un i dos, no? I quantes obres de cada pintor? Un parell. Un parell de cadascú. Són 80. I clar, està limitat, això. Clar, clar. Ara saps què està dibuixant? M'ho deia avui Dionísios. però ja en té un. Te'n recordes? Sí, sí, sí, sí. Que era una cara, no? Immensament... El Déu del Rit, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí. Sí, sí, sí. És el Baco. És el Baco romà. Deu dels dos colors diferents. Un de blau i... Em sembla que m'ha dit... No me'n recordo. D'acord. Molt bé, molt bé. D'acord? Doncs a veure, mira, si fem una escapada... Mira, doncs, tornem. Seria un plaer de fer-vos... De Cicerone. Sí, sí, sí. Doncs vinga, vinga. D'acord, si ens anirem, ho fem, ho fem. En quant als altres quadres, tots són d'una qualitat estimable, no? Vull dir, no veies allà un... Naif. Pintura naif. No, no. Un classicisme, probablement, sí. Hi ha alguna cosa? Hi ha algun paisatge, vols dir? Hi ha algun nu i tal i això? Un parell de paisatges que són... Ahà. Però un paisatge realista. I m'ho va explicar, eh, llavors. Clar, vam estar allà i dius, hosti, això diu... Sí, aquest no, eh, però aquest altre està molt bé. I, en canvi, el que cridava més l'atenció era l'altre, no? Però està bé que hi hagi aquesta combinació, no? No, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Va venir el senyor Calden, s'ha fet un discurs, també el president del grup ara i tal. O sigui, una cosa molt ben feta, trobo jo, eh, i n'hi ha sempre a les posicions. Sí, sí, sí, molt severo. Va continuant. Ara ell té gardes, eh, després allà de tot. Bé, a veure si ho aconseguim. Ja ho veurem. Ara, de moment, el mes que ve anirà... El mes de febrer, perdó. Anirà aquí a Sant Feliu, que també hi ha... Ah, Sant Feliu. A casa vostra, sí. Ah, amic. Ah, perfecte. Aquesta serà d'ell, eh. Ah, on serà? Allà dalt, a Maslluí. Ah, d'acord. Si no se les posés a dalt. Sí, sí. Bé, doncs mira, escolta'm. D'acord? Ja us informaré. Sí, sí, sí. Fantàstic. A veure la pel·lícula ja no, encara no. No, encara no, encara no. Ara ens toca parlar d'un llibre, d'un conte, més aviat, no? Que, bueno, és d'una alumna meva de Barcelona, que és una dona molt inquieta, que és escultora, és una noia que té la nostra edat, és a dir, tampoc direm edats, no? Però que no estem parlant, del que diem, d'una persona ni, ai, que ser emergent i tal, vull dir, ella ja ha fet moltes coses, en molts àmbits, no? I a més té la sort i és un, bueno, de ser, bueno, no sé si dir-lo, però, bueno, familiar molt directe del Joaquim Baireda i el Maria Baireda, dels pintors de l'Escola d'Olot, que són un referent amb el paisatgisme català, no? I aquesta... Ma mare té un Baireda. Com? Ma mare té un Baireda. Té un Baireda, sí? Sí. Ah, doncs nen, això escutitza, eh? Sí, això diuen. Si no el vol la mare, sembla els amics, eh? Estàs per això, eh? M'hi entenen. Vull dir, clar, clar, clar, perquè jo això ho puc arreglar-ho, eh? Crec que és un Baireda, eh? Sí, no, potser, potser. És a l'Escola d'Olot, segur. O de l'Escola d'Olot, però si és a l'Escola d'Olot també té el seu nivell, eh? Vull dir, que crec que sigui un altre... Ara, si és un Baireda, no, hòstia, ara m'has matat. Sí, com Josep Berga, bueno, un d'aquests, no? Però l'assignatura, fixa en l'assignatura, a veure què posa, perquè són bastant clars amb l'assignatura. Bé, doncs això simplement, no? Llavors, és una dona que m'ha dit l'altre dia, és que a mi m'agrada molt escriure, no? Dic, ostres, però t'has dedicat de manera oficial, perquè l'altre sí que ha fet pintura, ha fet escultura, ha fet coses així, exposicions, no? Això és el detall de, a mi i a dues o tres companyes de la classe, que s'han fet molt amigues, que han fet un grup bastant maco, no? Surtout elles, no? Que són les alumnes, i dit, Xesco, això t'ho regalo a tu, no? I em va regalar el llibret, allò, amb un espiral típic de la fotocopiadora, no? Però molt maco, no? Amb una lletra així, doncs, d'ordinador, però així com si fos una mena d'escript, no? De cal·ligrafia, o sí, i tal, no? I l'obra es diu L'Esporneta i la seva missió, i és un conte de Nadal per nens, per grans, com diu? Per nens i per grans, no? Clar, avi i gent. Sí, i és un conte de Nadal, no? I a mi em vaig quedar molt enamoradíssim de com escriu, no? Perquè és molt tendre escrivint, i la tendresa és una cosa molt important, no? Perquè utilitza a vegades aquests diminutius, però d'una manera molt determinada, i sobretot perquè és una història que està, clar, que ja és molt fàcil, perquè està pensada pels nens, però hi ha un rarafons, no? Que això és el que és per als pares, no? O per als adults, no? En cap moment pot generar controvèrsia amb la mentalitat d'un nen, però a la vegada, quan un pare llegeix, això, doncs té una importància marcada, no? Bé, l'Esporneta és un estel d'una galàxia una mica llunyana, de la nostra, de la Via Llàctea, que té molt poqueta llum, per això és l'Esporneta. Oh, clar, és l'Esporneta. Clar, és l'Esporneta. És l'Esporneta. És l'Esporneta. I llavors, aquesta pobreta, doncs clar, quan juga amb les altres estels, resulta que no la veuen ni la trepitgen. Ostres. Clar, tot això... Veiem quina... Sí, sí, sí, sí. Mena jugada. Sisme metafòric, no? Sisme metafòric, tot plegat, no? I llavors, de cop... Per això dic que ja és per nens i per adults. Llavors, cadascú que es quedi amb la lectura, no? I llavors, està allà i resulta que una gran veu li diu que ha de fer una missió, com tothom amb aquesta vida. D'acord? Ja ho veuràs. Clar, aquí estem parlant de la consciència, del no sé què, tot això que comença a moure's, no? I llavors, a partir d'aquí comença aquest viatge i diu, tu has d'anar a un lloc que es diu la Terra, que tens una missió. i amb aquest camí que va cap a la Terra es va trobant amb elements, no?, d'aquest espai que hi ha por ahí, no? Vuit. Sí, bueno, vuit i també ple, no? És a dir, antics estels que eren com ella, que amb el temps han aconseguit ser lluminosos, es troba amb la Lluna, que no entén la seva funció, vol apropar-se al Sol... Ah, la seva funció. No, no entén ella. Que liosa. No, ella, no, no, sí, sí, de la Lluna, no? Clar, la Lluna fent voltes, no? Clar, clar, perquè ella solament sap que ha de tenir molta llum, vull dir que ha de... Però clar, li diu, no, però tu no saps que jo estic reflectint la llum del Sol a la Terra, a les nits? Clar, dius, ostres, clar que sí, això ja ho saps, però que em refereixo que dius, mare meva, no, tot el que hi ha aquí al darrere, no? I llavors se'n va veure el Sol, no? I llavors té por d'aquell Sol, clar, tanta llum que no li pugui fer mal a ella. I el Sol li diu, però és que no et preocupis, jo sóc així darrere ni fort perquè he trobat amb el meu interior tota la força. És a dir, no tinguis por a les coses, la llum surt de tu mateixa. I mica en mica ella va agafant més llum, més llum, és a dir, és més segura la vida. Que ens ho explica tot, aquí. Espera, espera, espera. No, bueno, és que és una cosa molt amateur. Home, és que el conte s'ha d'explicar. Clar, és que sí, no, malament. I llavors a partir d'aquí, doncs, això va evolucionant. I llavors, amb aquesta part final d'arribada cap a la Terra, es troba amb un altre, bueno, aquest no ho diré, aquest personatge no ho diré, i l'altre tampoc ho he de dir-ho, però que representa el mal. No és el diable, eh? Representa el mal, d'acord? I que té una altra simbologia, dins l'àmbit del Nadal i d'altres coses, no? I llavors aquest li fa por, realment, no? Perquè té una por molt estrident, molt potent, etcètera, etcètera. I a partir d'aquí intenta, doncs, es fan amics, en el fons, no? Perquè diu, tu no ets tant com sembles, no? No ets tant cuidaner. Ets una persona que vols fer por, però tu no fas por. I llavors tot això va generant una seguretat amb ella per trobar la seva missió. El seu neguit és quina missió ha de fer a la Terra. I bé, i al final arriba a la Terra. I llavors, quan arriba aquí, la seva missió és una missió molt clara i molt determinada del dia de Nadal. I ja està, hi callo. No ho dic. No ens l'explica. No, no, no. Us ho podeu imaginar? Us ho podeu imaginar? És un estel. On se'n va? Eh? On va? On va? Bueno, es queda en un lloc determinat de la Terra i fa una llum concreta. Home, a l'estel de l'alba de Nadal. Clar, a l'estel de Nadal. Es col·loca a la punta de l'alba. Clar, exacte, per això dic. En aquest cas... Ja tanqui perquè s'ha quedat i diu, no ho explico més. No, però vull dir que no volia desaronar. Vull dir, és a l'estel del portal de Batlem, a l'estel que coneixem tots, no? Imagina si era important, no? Ja pensant-se que no era ningú. Clar, la seva emissió és aquesta. Imagina quina emissió tan important, no? Per tant, que és molt maco. Però més que explicar el que és en si mateix és com ho remou tot, no? Vull dir, les inseguretats, clar, és com l'originalitat d'aquest conte, no? I de veritat és que jo estic encantat. Demà que la veuré, la felicitaré. I a més he volgut comentar-ho perquè realment, si és animar a seguir escrivint i a fer coses, bé, doncs endavant. A més té un llenguatge molt maco, és en català, escriu molt bé en català, vull dir, és molt lleuger, utilitza paraules a vegades del català més densar, més antic, no? Que dius, no? Vull dir, no sé, ara no me'n recordo. Però, saps, aquest català tan nostre, no? I tan sucós, no? Però bé, magnífic. Per tant, bueno, doncs ja a veure els canals de quina manera intentaré convèncer perquè es pugui aconseguir aquest llibret o d'alguna manera, o a veure si una mica el promociona o intenta anar amb un editorial que li vaig dir. Però bé, diu que ella encara està amb això, amb aquest vessant, no? Molt bé. Molt bé, David. Passem al cinema i parlem de... Parles d'It, eh? It, sí. 1 i It, gairebé 2 o It? No, no, no. It 1. It 1. Vale. Jo he vist la 2. 2017. De la... Futaré tot en l'aira. No, no, no, no. Digues, dius. De reviento. De reviento. De camino a casa. De reviento a la cabeza. Ay, aquests. Digues, digues. No, molt bé. No em recordo el director. És un nom it com italià. Sí. Ay, no m'ho recordo tampoc jo ara. Sí, sí. No me recordo com estic. Ara, bueno, dan igual. Bé, Stephen King han estat pur. allà amb la pel·lícula, evidentment. Jo em vaig llegir el llibre fa... Estava fent Sàrbio Militar, o sigui, ja us podeu imaginar els anys que fa. Sí, jo per allà també. Re, fa dos... Serà més de 30 anys. Jo amb 18 anys també vaig llegir. Sí, sí. Uuuh, quin totxo. O sigui, costa molt. O sigui, la lectura d'Esdraït és que has de tenir un poder d'abstracció molt bèstia per arribar a imaginar-te tot el que passa allà. Perquè és que no és fàcil. No és fàcil. A més ara vaig... Imaginar-te molt bé. Sí, sí, sí, sí. Sí, perquè ara vam veure el film, dius, ostres, ara entenc perquè no entenia res, perquè és que amb la pel·lícula també hi ha costa. O sigui, la pel·lícula, evidentment, t'ho fa més gràfic i captes més, no? Però, ostres, a nivell literari, té la marinera. Bé, el film és, per qui no sàpiga la història, és una ciutat, no sé si és a prop on viu el Stephen King. Això és main, no? Sí, Derri. Derri, no? Sí, Derri. Derri és un poble que es diu Derri. Sí, sí, sí, és allà al mateix lloc, eh? Sí, sí, sí. I que bé, es veus que un poble que, ostres, igual que hi ha pobles que tenen índex de malalts de càncer més elevats que altres llocs, doncs aquest poble té índex de desaparicions de nens més alts que altres llocs. Curiosament. I això, què es deu? Doncs sembla ser que milers i milers i milers i milers i potser milions d'anys va caure un asteroide a la Terra i va anar a parar aquí, on està el poble aquest de Derri. És bo que aquest asteroide portava una criatura, una criatura que va romandre a la Targada durant molts anys, milers d'anys, fins que va notar presència humana en aquest poble. I a partir d'aquí establiria una rutina que cada 27 anys despertava d'aquest, d'aquest, d'aquest, d'aquest, d'aquest la Targ, d'aquesta hivernació, diguem-ne. I es dedicava a devorar persones. Hòstia, mira. I estava un any així i al cap d'un any tornava a dormir-se 27 anys més dormint. Una criatura que es va permeabilitzar amb la societat humana i va adoptar usos i formes de fer dels humans i, per tant, va creure convenient, com ja la cosa ja estava més cap aquí, en adoptar una forma, doncs, còmica, en aquest cas, un pallasso. D'on ve això, aquest? Per què l'escriptor adopta aquesta forma d'aquest ésser com a forma de pallasso? Perquè l'escriptor, com va escriure ahir, doncs va coincidir, diuen, i tot i que a base l'escriptor ho ha negat, però jo crec que hi ha moltes... que és molt possible, que en aquella època van agafar un home que es disfressava de pallasso i segrestava i assassinava nens. Sí, això també passa. Pongo el pallasso, es deia, i aprofitava les festes que el contractaven, doncs, per fer de les seves. Això suposo que va marcar molt el Stephen King i ho va traslladar aquí. Doncs... A la ficció. Sí, això també ho he dit jo, eh? Sí, llavors, en aquesta permissa que tenim aquí, doncs, el llibre i la pel·lícula tenen un decalatge d'anys. El que la pel·lícula està passant als anys 80, el llibre ens sembla que passa als anys 50. I el que tinc entès és que la pel·lícula, la segona, passa a l'actualitat, el llibre passa als anys 80. Sí, cert. Sí, no? I llavors, bé, és igual. Al cap i a la fi és una colla de nens, que són els perdedors, els que ningú els vol ajuntar, que són sotmesos a vexacions per part dels xulets. Preferits. Els xulets del poble, els delinqüents. El bullying de l'època. I el nen tartamut, i el nen grassonet, i el jueu, i el gracioset del grup. Sí, sí, és la colla típica que dius, Déu meu, aquests ho han passat malament. La noia incompresa, també una mica. La noia incompresa, de prostituta, simplement per haver-se fet un petó amb un noi. Un petó, ja veus, clar. Aquelles formes. Però fins i tot, aquests prejudicis per boca dels adults. Sí, sí, sí. Són prejudicis a nivell generacional de nens. És que els prejudicis són d'adults. No, no, són d'adults. Els nens no entenen encara de convenció ni de vicarietat. I ho traslladen, què fem amb aquesta? És que aquestes en tenen tot Déu. I se t'ensenya aquestes prejudicis. I és una preciositat de nenes. És una cosa, un encant. I té comprensió cap a ells, i li agrada la poesia, i... Ostres. I a partir d'aquí, diguem-ho així, clar, són carn de conreu. Carn de... Sí, de conreu pel pallasso aquest. De víctimes, sí. Que es mou pels clavegarams del poble. Joli. Sí, no ho saps, això. Sí, no, no, ja hi ha una... No, però sí, hi ha el trailer de la pel·lícula, que també es veu que surt... Bueno, una pilota, no?, que va rodolant i va cap a un... Però això no és res, eh? La pel·lícula és una festa. Jo només veient això, dic... Uuuh, ja està. I aquí, a partir de la... La trama s'inicia... Com per continuar veient més. Amb la desaparició del germà d'un d'aquests nois. Que, bueno, cal... És que és... És només començar, i dius... És la típica escena que està... Que se li va el barquet de paper, un barquet que li fa el seu germà de paper, plou, i se li va pel regorot així... I cal pel desaigua de la cera. I allà dintre està el pallasso. I li dona té el bols. I el nen així... I el pallasso, clar, té les habilitats de camalar-se els nens. Clar, penalar-se els nens. I clar, quan el nen... Estira el braç per enganxar el barco... Ostres, tu... Allà hi ha una escena gore. I a partir d'allà hi ha de bé gore. Ras. Apa dins, apa, vinga. Sí, sí, sí. Gore, directament. Vinga. I dius, la mare, el Tano. Jo soc bastant reassi veure films d'aquests, perquè reconec... Ah, no, però és que estic fent que és això, estic fent que... La pel·lícula... A mi les pel·lícules de por... Sobretot si són sobrenaturals no en veuràs massa, eh? Ai, no, jo ho sé. Però... Va, mira, t'has buscat d'espoa. No, sí, sí, no, no, no, però... Però aquesta no, va. Jo l'ho veu a tot, no? No, aquesta està molt bé, està molt bé. Home, no és per nens, òbviament, eh? Clar, clar, evidentment. I el que és curiós és que són els rols que tenen els pares, els nanos enversen els seus pares, no? El que desapareix el germà, els pares adopten l'opció... No, no l'opció, la posició d'ignorar-lo amb ell. O sigui, el fet de morir-se un fill, això fa que l'altre quedi anul·lat, absolutament, no? Un altre està sotmes per la mare, que el droga, però amb medicació d'aquest tipus placebo, no? Simplement pel fet que el nen... Fer-li entendre al nen que sempre està malalt i, per tant, sempre dependrà de la mare. Ja, jolent. Un altre rep abusos per parlar del pare, a nivell sexual. No sé fins a quin punt, però sí, sí. I la considera com una propietat. O sigui, tot és un ventall de dir... I carn de psicòleg, però a base de bé, eh? Però és que el King és així. Els seus llibres eren molt canyeros. I pel que he vist, pel que he llegit, perquè la segona part, tots d'adults adopten... Sí, adopten rols similars a quan els eren petits. El que tenia una mare possessiva, doncs té una dona possessiva. El que tenia un pare abusador i maltractador, doncs el marit també ho és. I així, dius, l'home, realta, no? El que és simpàtic és còmic. Sí. El que està gras és un tio que està superguapo i tal, no? I fort i guapo i tal, no? I és al revés. En aquest cas, sí que canvia el xip, no? Vull dir, un canvi. Però no, però el que diu el David, vull dir, els rols són d'una manera determinats adults, no? Em va encuriosir la pel·lícula, em va agradar. Si no, està molt bé. Està molt bé. Jo em pensava, dic, a veure, perquè... No, i la segona part, no diré res, però bé, bé. Recordo la pel·lícula del 85, que era bastant... És que era una pel·lícula. Quix. Era una telesèrie, de tres partiturs. Era una telesèrie? I tant. Jo aquesta la tinc, jo vaig baixar... Bé, callo. Jo fa temps vaig mirar d'una selecció de pel·lícules de Stephen King, des de... Seguint l'ordre dels llibres, eh? Sí. Des del cementiri de Salem Sloth, el misteri de Salem Sloth i tal. Cementiri d'animals. I cementiri d'animals. I exceptuant aquesta cementiri d'animals... Han fet una nova, han fet una nova de Cementiri d'animals. Ah, sí? Han fet una nova? Molt interessant, tenia entès. Llavors, bé, doncs, en refereixo que el que vaig fer va ser... I vaig mirar, i la major part eren telefilms exceptuant les típiques, no? Sí, telefilms, no? Dolores Clairborn i tot això i tal, la meitat d'oscura i tal, que feia el Timothy Hatton i tot això. Les primeres, moltes d'elles, exceptuant Carri també, que era pel·lícula, Cujó, per exemple, però algunes, tres o quatre, eren sèries. I aquesta era una telesèrie, en dos parts, un tres. Cristín, doncs, sí, era el cotxe aquell diabòlic i tal, però no sé si Cristín era sèrie o era pel·lícula. Era film? Era film. Però era telefilm de televisió? Era film als anys 80, que era carn de canó de videoclub. Sí, sí, sí, totalment, eh? Totalment. Allò que dius, Cujó, vinga, ara vaig a veure bufs. I la que està molt bé és l'última de Carri, també. L'última de Carri no l'he vist? Del 2010-algo d'aquesta. Sí, sí, aquesta no l'he vist, no l'he vist. Doncs la recomano. Bueno, perfecte. Doncs vinga, doncs veiem l'I, un i dos. Jo l'he vist les dues i m'he passat molt bé. Però, bueno, clar, jo soc una mica així bèstia salvatge, No, jo tenia que... I estàs orgullós de ser-ho. Bueno, és que a mi el cinema m'agrada que em diguin coses. Sí. I que... Bueno, aquest diu coses. Sí, està molt bé. Vull dir, a mi el cinema, vull dir, jo em poso davant de la pel·lícula i sigui de terror, sigui d'amor, sigui del que sigui. A la segona part, tots són actorassos, eh? Sí, sí, sí, són de nivell, no me'n recordo ara, hi ha dos o tres que són coneguts, eh? I el James McAvoy... I hi ha un altre que també és conegut, no me'n recordo ara qui és, però que també són coneguts. Sí, sí, sí, sí, sí, és corall. Però jo em refereixo que jo, i en aquest cas, com a puntual jo al cinema, vull dir, quan em poso davant d'una pel·lícula, vull dir, llengües que m'agraden més o m'agraden menys, però intento extrapolar-me, no? Vull dir, sigui un western, sigui una història de mort, sigui una pel·lícula de terror, és a dir, jo en aquest cas intento veure què és el que hi ha, no? Clar, a vegades costa molt, però jo no tinc problema. Jo és com, no l'explicaré, però no vull perdre coses. Per exemple, el genero solitari, m'ho vaig passar pipa. La nova, la recent. Sí, sí, sí. M'ho vaig passar pipa. Bueno, comentes-ho després, o si donà temps, no? No, no, no, només si no, si no, si ja hi ha marge. Bueno, doncs, Rosa, a la tomba de les luciérnagas, no sé com es diu en català, les luciérnagas, les... Com es diu? No sé com es diu en català ara, les luciérnagas, com es diu? Cuca de llum, no? Cuca, sí, cuca de llum, sí, senyora, cuca de llum. Ah, les cuca. Les cuques de llum, sí. Sí, clar, les cuques de llum. Doncs vinga. És una pel·lícula dels estudis Ghibli, és japonesa, dels directors Elisao Takagata. Ui! No, no, aquest és popular, eh? És una... Home, la pel·lícula està molt bé, molt bé. Bàsicament és una pel·lícula antivelicista, d'acord? Bueno, ja sabeu què són els dibuixos animats, d'acord? La història és una mica... A veure, és real? Bé, és real, vull dir realista, però no sé si va ser certa, no? És la Segona Guerra Mundial, la guerra quan Japó entra en guerra, no?, amb Europa. Sí. I, bueno, sobretot amb els Estats Units, no?, les grans d'això. A veure, és la història d'una família que ja ha cascat a la guerra i al Japó. Això és interessant sempre, no?, perquè nosaltres tenim més costum de tenir la versió de la part occidental, no?, Europees, als Estats Units, i això és molt xulo, no?, perquè també van patir moltíssim, no?, al Japó. La població també va patir molt. Doncs és la història d'una família que són, bueno, és típica, no?, és la mare, el pare... Perdona, van patir més. Segurament. Perquè als Estats Units no van tenir invasió... No van tenir ara ser... Exacte. Japonesos. Exacte, molt bon apunt. Exacte, molt bon apunt. Que se'n van pel Harbour. Molt bon apunt. Que allò va ser més aviat militar. Exacte. Però no van patir... Sí, sí, sí, la població no va patir... Va patir... Exacte. De lluny, home, va patir... Estats Units va patir una economia de guerra. Estats Units va patir els soldats que van enviant allà, i els problemes que van morir, i els problemes que... Sí, sí, però la població no... Inclús, perdona la nota, inclús els Estats Units van agafar ciutadans americans d'origen japonès, i els van tancar en camps de concentració. Simplement pel fet dels japonesos, i després els van deixar anar, però perquè es desconfiaven. Que no fossin espies o que no fossin històries. És aquella pel·licòpia. Sí, sí, sí. Doncs ja dic, una mica la situació és aquesta, no? Es tracta la guerra, ja porten una estona de guerra. Hi ha bombardejos, veus com hi ha la gent, cada cop que sonen les alarmes, doncs han d'anar als refugis, antiaeris... Aquesta família, el pare, és un oficial de l'armada japonesa, que està en missió, està a la guerra, i està vivint doncs la mare amb una nena petita, la nena ve a tenir uns, no sé si entre 4 a 6 anyets, petitona, i el germà, que el germà sí que pot tenir uns 14-15 anys, però ja està grandet, no? Però bueno, és molt jove també, no? Doncs en un d'aquests bombardejos la casa queda destruïda, la mare no la troben, al final ja la troben que ha mort. I llavors és el nen que es queda cuidant de la seva germana, en una situació, imagineu-ho, no? En el país de guerra, intenta aconseguir aliments, que tots dos estiguin bé, en un principi marxen a casa d'uns tiets, que els mantenen i es cuiden, però bueno, Déu-n'hi-do, el caràcter de la tieta, no sé si és qui és la germana d'ella, penso que és el senyor el que és el germà, l'altre és la cunyada, no? Sí, és clar, sí. I bueno, els té una miqueta ja com els pàries, no? Mira, aquesta aquí, que a sobre amb el que estem passant, no? Amb el que estem patint i que hi ha poc aliments, i a sobre alimenta dues boques més, no? Doncs, bueno, és dur, és dur perquè, dius, ostres, com sobreviuren aquestes criatures, al final marxen de casa dels tiets i se'n van allà als camps, fora allà de la ciutat. Ells no estan vivint a Tòquio, eh? No, estan vivint més en una zona més agrícola i llavors marxen, després de casa d'aquests tiets, marxen encara més al camp, intenten que algun pagès li ajudi i tal, però al final estan vivint en una cova, pràcticament, el nen i la nena. I llavors, doncs això, com s'intenten, doncs sobreviure amb el que poden, no? Doncs demanant caritat a la gent, o a vegades arriben, fins i tot, a robar una mica dos de la collita o del camp, no? Després ja veus que la llena també es posa malalta, clar, és que no estan vivint en condicions, si plau, sí, és molt... A veure, és un drama, és un drama. És un drama, és un drama. Ja et dic que és antivericista. I sentit dir que acabes amb uns lagrimons. Acabes, home, cac, cac, cac, cac, cac, cac, cac, cac. Sí, sí, sí, sí. Perquè és això el que tu dius, és el que va arribar a patir la població, eh? Els dibuixos són molt macos, com tots aquests que fan els estudis Ghiblis. Els personatges estan molt bé, molt bé definits. la història, ja digueu, això ja és molt dura, però, bueno, és interessant de veure. Jo crec que, segons per quines edats, els instituts o així, crec que sí s'han de veure aquestes coses. I tant que sí, tant que sí. És la realitat, és la pura realitat. És la pura realitat, eh? Jo l'altre dia ho comentava a casa meva, amb el meu fill, no sé quines pel·lícules els hi van posar, i dic, ostres, em sembla molt bé, però, per exemple, aquesta que dius tu, o un clàssic, que abans es passava molt a les escoles, i ara ja no s'ignora, que és Dersursala, per exemple. Sí, i ara m'acabes de donar una idea a tu. Crec que això és un... Això crec que és un... Ho sap que sí que la vam veure al distingue. La vaig recuperar una mica, la vaig estar veient un tros, i, ostres, allò és un can a l'ètica, al bon fer, a l'amistat, a tot, al respecte per la natura, al saber sobreviure. A meu podria ser la societat que va venir a mare, el que passa és que l'hem pervertit, però, bueno, ja en caldria parlar. És complicat a vegades. Són els valors. Són els valors. Sí, sí, fantàstic. Molt bé. Jaume. Hola. La pirata... La pirata. El pirata i la dama. Escolta, i per què no podria ser la pirata i el baron? També podria ser, eh? No sembla que ho era, eh? Sí. Home, aquí hi ha... És al revés? No hi ha inclusió? La pirata és la Gina Davis, no? Només hi havia pirates, homes, home. Pirata i la dama, eh? I la dama. Sí, sí, sí. No, no, no, no. És que m'he confós, no? El pirata es diu, o es deia, Arturo de Córdoba. Oh, né? És un actor que jo el recordo, sobretot, a la pel·lícula La ferida lluminosa. Una ferida lluminosa? Hòstia. Mare de Déu. Te'n recordes, no? D'aquella pel·lícula. Ens anem a la prehistòria del cinema. Sí, bueno. Els anys 50, vull dir. Sí, sí, sí. Els anys 50... Els anys 54 és aquest. Sí, me'n recordo aquesta pel·lícula. Llunyament, però... I tres dels quatre que som aquí no hem nascut als anys 50. No, no, no. I tant. I llavors no, però és que a mi m'agrada parlar d'això. Sí, no, no, jo no entenc. És que és aquest recuperar aquest saber. Síndrome del cebolleta, que es diu. Però això no és l'excusa. No, no, no. Mira, jo... Perdó, enteixo, un segon. La setmana passada em vaig empassar el maquinista de la General, a l'heroi del riu. El moderno Sherlock Holmes i la llei de l'hospitalitat. Buster Keaton, les quatre. M'ho vaig passar, però enormement bé disfrutava com un camell. Que no les havia vist, cap d'elles, eh? Jo ahir vespre vaig veure Sisi i Sudestino. i Sudestino. I Sudestino. Això és la tercera, em sembla, no? La tercera és. Tocat... Ui, callo, callo. No m'insultis. No, no, no, no. Tocat els nassos. No, no, no, no. Però jo em vaig empassar les tres, eh? Però a iniciativa teva trilogies. Iniciativa meva. Sí, sí, sí. No m'ho puc creure. Jo en el seu moment les vaig empassar les tres. Ta, ta, ta. Jo també que haig de xerrar les tres. Ja que estem amb això, saps? Però sent dos. La vaig posar al costat de Mientras Dura la Guerra. Ala. Quina? La Sisi Emperatriz? Aquesta? Sí, sí. Mare meva. No? Són valors que... Sí, sí, sí. Que remenem als humans, no? No, no, no. És a dir... Molt bé, Jaume, molt bé. És que jo la veritat és que em vaig quedar... No entenc de política, de la manera que ella encaixa tot el que representa que té, que és una... Bueno, té un problema als pulmons, no? Sí. Com se diu això? Tuberculosi. Tuberculosi. Ah, vale, sí. Com no ho haig de saber, si va morir una... Va acabar morint. Llavors, sí, una parentana. Bueno, la dona del meu pare, la que no era la meva mare, va morir d'això. Val. Llavors, doncs, hi ha unes seqüències allà, sobretot quan el més rebel... El més rebel... Però estem parlant de la pirata, del pirata i la... El pirata, te l'explico. Ah, perdona, perdona. Està parlant de la Cici. De la Cici i su destino. Sí. Doncs representa que és un... I su despino, no? No, vingui a dir. Su despino. Su despino, que li pregunta a una gitana i la gitana... Uau! sap que l'hi veus que li ha de passar. Em va semblar molt interessant fer aquesta comparació. D'acord. Per què no? Quantes vegades necessitem, doncs, tenir punts de divergència entre el que vivim i el que podríem viure, també. i tant, que podria ser molt interessant. Bé, ara anem per la pirata. Vinga. El pirata i la dama. La dama, sí. Portem un renou. La dama i el pirata i tant. No, la veritat és... No, no, que no dic res. Em vaig encadar allà amb el llit, tu, uau, uau, uau. Tot el que vaig veure, sí, sí. Tens telellit i tot? Sí. Carall. Sí, sí. Des que estava a casa l'àvia, ja. M'agrada molt la telebio. Allà has tirat el llit i anava veient la pel·li. Allà ben posadet i ala. I si no dormo, mires, perquè no m'interessa. Clar, si no te dorms. Val. El pirata, allò que deia. I la dama. I la dama. Doncs ella és la John Fontaine, imagineu. joveníssima joveníssima joveníssima joveníssima joveníssima jovena de l'Olivia de Janeiro. Això ho sabies, tu ja no me'n recordava. A matar. Era més jove la John Fontaine. La John Fontaine més jove. I es portaven a matar. Però a matar, eh? Com per dir-te que gairebé ni van anar a l'enterro una de l'altra, eh? No, no, no. Molt bé. Bé, doncs és una pel·lícula d'aquelles impensable, no? Vull dir, un pirata, que a més a més és un senyor com una catedral, que només roba els canteran. Estem parlant de... Sí, sí, sí. Del Robin Hood de los mares. Del Robin Hood, no? Sí, sí, sí, ho és, ho és. I tant, es troba amb aquesta dama, no? Ui, ui. Qui és el pirata? Qui és? No sé si has dit-ho. Aquest, el de Córdova. Aquest, el de Córdova. Ah, tu l'aquest, perdona. Un tio així com bastant elegant, vull dir, era... Allà el nom ja ho diu, no? Sí. El què? El cop el nom, de Córdova, així com ho dius. Però que és de... Com un Hidalgo. De Córdova però de Mèxic, no? Com un Hidalgo, així, no? Sí, sí. Eh, de Córdova però de Mèxic. Amb un sentit honor. La Córdova de Mèxic. De mexicà era, oi que sí? Clar, clar. És que sí, no era recerca, no, eh? Bueno, La ferida lluminosa, si mai teniu oportunitat de veure-ho, us asseguro que és la primera obra de teatre que vaig veure jo de patir tot, no? Sí. Jo em vaig quedar, dic, ostres, la vida pot ser així de dura, eh? No hi havia manera. I vam fer una pel·lícula. Vam fer una pel·lícula. Jo parlo de la pel·lícula, no de l'obra de teatre. Dura de Córdova, comprovo-ho, ja ho veuràs. Sí, però ja miraré. L'Artur. No sé, però... Si Arturo García Rodríguez, conegut com Arturo de Córdova, va ser un actor mexicà protagonista de la nomenada època d'or del cinema mexicà. I la pel·lícula és mexicana, llavors, no? O no? Es va, fiqui això. Bueno, i el dia de John Fontaine. Vale, vale, vale. El que jo sàpiga és d'aquí, eh? No ho sé ara mateix. Bueno, lo millor va donar igual. Filmografia... Hollywood no crec, eh? Gelosia, Cielito Bufó... Bueno. Va fer alguna pel·lícula de la Guerra Civil, perquè es diu, de l'any 38, Refugiats a Madrid, es diu. Ah, vale. I anant cap als anys 50... Es m'hauria perdut. Ah, està, però... El Conde Monte Cristo... Sí, sí, sí. També. Vale, vale. A veure, jo el que destaco d'aquestes pel·lícules no és pas que estigui d'acord amb elles, ni que m'hi senti bé, bé i tal, no? Però és que moltes vegades trobo que ens apassionem massa. L'altre dia vaig sentir una frase molt interessant. Escoltem per contestar, no per reflexionar. I em va semblar molt interessant això, no? Normalment, pum, escoltem, però després surt el nostre, eh? Sí, sí, sí. La contestació com a tal, no? I en canvi, diu, el que caldria és aprendre a reflexionar, no? Em va agradar molt perquè no sé qui m'ho va dir, no me'n recordo, però, bueno, serveix per això, no? No importa massa quina pel·lícula, Franco Este Hombre, per exemple, que és una pel·lícula completament com el que escoltava ahir del Vox, no? Sí, sí, sí. És que és això. Diu, vosaltres sou uns nacionalistes, nosaltres, i això me'n recordo que ja ho vaig llegir, en canvi nosaltres som patriotes, espanyoles. Clar. Això és diferent. No, és clar. És diferent per ells. És la diferència de tenir un estat darrere que et recolza i un qui no té l'estat. No valen. O sigui, el patriotisme el transformen en un element... En virtut. En una virtut que desqualifica tota qualsevol resistència que pugui existir. Això és el feixisme. L'altre és desllevassat, és res, és llimonada. Ja he dit prou. Molt bé, perfecte. Doncs després d'això parlem de l'irlandès, la reclam tot això, eh? L'obra mare. L'irlandès és com venga, va, saco, no? Venga, va. Res, bueno, jo no parlaré gaire perquè, bueno, doncs perquè jo sé que la Rosa la vol veure i tal i això, i el David, per tant, bueno, la pel·lícula acaba... No. A jo me l'has vist, tu l'has vist. Bé, allà em va sorprendre gratament. Vull dir, jo pensava que seria més pesada, més lenta i tal i això, però realment són tres hores i mitja, però són tres hores i vint, perquè l'hora de són dits de crèdit. I bé, és una pel·lícula que m'incrida molt l'atenció perquè acull una sèrie de personatges, bueno, històrics, no?, dintre que seria la història, no?, el senyor, el Jimmy Hoffa, no?, que aquell personatge vinculat amb el món, diríem, és l'estiu, el que fa el Pacino, és una morrada, el que fa aquest tio. Això te'l creus, eh? Això ho ha fet també, Jack Nicholson, va fer una pel·lícula del Jimmy Hoffa. Sí, va fer una altra també, Jack Nicholson, que era la tècnica Jofa, la pel·lícula. Sí, sí, sí. Però encara està més bé el Pacino. El que jo he dit és que és que es veu que es fa la tècnica de rejuvenir els sectors. Sí, sí, sí, ells estan rejuvenits, sí. Llavors, quan estan més grans, jo crec que estan molt, molt, molt, vull dir... Molt grans. No, no, no, jo crec que no estan ni tan grans ni són tan joves, és a dir, quan estan grans sí que es maquillen per fer-los grans, perquè no estan tan grans tampoc, és a dir... Però és una meravella tornar-se, clar, trobar en Robert De Niro, amb el Pacino, amb Joe Pesci, no? Vull dir, per allà el Harvey Keitel. Com? Que s'havia misretirat el Peci. Sí, sí, sí, doncs aquí fa un papelón meravellós, eh? És a dir, és el que està al Segundo de Bordo i tal, com per allà donen voltes, no? Segundo de Bordo no, és un dels capos, no? Sí, és el capo. Però, bueno, en refereixo que dins del que serien els papers, el Pacino i Robert De Niro són els que porten els De Jonsis, que queda molt l'atenció després d'aquell famós duel a hit, eh? Vull dir, que no es volien trobar a les escenes i tal, resulta que aquí comparteixen, es fan petons, es miren, es toquen, es busquen, es fan còmplices, vull dir, és totalment diferent. És a dir, és un... És que això d'aquí té, és boníssim. Clar, és boníssim, però en aquella època potser estaven tant amb una élit tots dos que no volien tenir... No volien, això està clar. Exacte, i aquí, clar, és el que diem, no? S'ha numeritzat. S'ha numeritzat, perquè, clar, l'edat i tot això, doncs... Jo l'escola sí, s'ho val. Exacte, s'ho cal. Bé, Rimplement és això, és una pel·lícula amb un dinamisme. Jo, a banda d'aquesta estètica a Netflix que vam comentar l'altre dia, existeix, però jo veig bastant escorsese aquí, jo veig el ritme escorsese, eh? I és magnífic, eh?, aquests flashbacks que fa, no? Vull dir, doncs passa això, pam, pum, pam, pim, pam, i torna a la història, no? És a dir... No ha passat gaire, no? I no ha passat gaire. I ha sàventat de tot. Exacte, no? Doncs vam matar aquest pum, pam, pam, pim, pam, i torna. I dius, ostres, què ha passat aquí, no? Vull dir, és... Les execucions són... I a més la Fredó, eh?, que trasllada l'irlandès, no?, el Frank Sheeran, no?, que és el Robert De Niro, no?, que és una persona que, dius, és un pare de família, bueno, amb aquesta manera de ser d'aquella època, no?, que, bueno, les nenes estan aquí, la dona està allà, bueno, amb aquest rotllo... Com un dels nostres, no? I ell treballa. I ell treballa, exacte. Sí, sí, sí, hi ha una aire, eh?, però és una aire, és més... Per dir que tens doble vida, o sigui, tens una vida familiar i tal, i després tens la vida molt fa... Exacte. Que ja va implicitar amb el teu ofici de gàngster, no? Però aquí està molt bé perquè et presenta tots aquests capos que es mouen per aquesta màfia italiana, per tota la zona, diríem, d'allà, màfia sindicalista, per un costat, per un altre també màfia genèrica, no? I està molt bé perquè és que tot té... Vull dir, en un principi penses que això pot ser un esperpent, però després no. En un principi vas tenir molta por, vas dir, i això serà un esperpent com una casa. I no ho és, no? No. Vull dir, aquestes, entre cometes, velles glòries, que encara estan en actiu i que fan molt bé, a veure per on van. I com sigui el patxino ultra, super, allò com es diu, hiperactuat, o com es diu això ara, sobreactuat, o sigui la paraula, el Robert De Niro el mateix, i el Joe Pesci, que els tres deixa'ls anar, no, potser el patxino està una miqueta desbocat, però Robert De Niro està perfecte, i el Joe Pesci és un paper que dius, ostres, no? No té res a veure amb casino... No, no, no, no, vull dir, el Joe Pesci, que sembla com un escorpí que de seguida te la pot fotre, però aquí és una persona que està allà... És un dirigent. És un dirigent. I diu, aquest molesta. Ja està, ja no cal que digui res més. Per pensar-hi amb això. És l'època dels Kennedy, no? És un insinuador. És l'època dels Kennedy, no? Exacte, l'època dels Kennedy, exacte. Estem parlant entre el 60 i poquet i el 75, moment en què, bueno, ja no dic res més, que el Joe fa tot el que passa. Sí, i després se va més endavant, és a dir, una mica quan es fan grans i tal, vull dir, hi ha un element que ja seria una part més final, no? Però bé, bé, vull dir, molt bé, molt bé. Jo crec que és una pel·lícula molt sencera, val la pena, té el que té, la pel·lícula, però té l'entitat escorsés, eh? Jo no... Jo pensava, quan em vas comentar una mica, vas dir, ui, em fa molta por que això sigui Netflix. Però aquí hi ha pressupost, aquí hi ha base. I molt bé, molt bé. Aquí hi ha la casa de la ministra. Sí, sí, sí, sí. No hem de poder recrear, llavors, l'ambient dels anys 60, no? Totalment, totalment. La música és magnífica. Jo havia portat per aquí l'únic que no... Els destins, suposo, el vestuari... Una de les cançons que sona, que és Pérez Prado. Vull dir, el Mambo No. 5 sona per allà, a principi, i el Mambo No. 5, vull dir, hi ha un moment que estan ballant allà, no?, i amb una festa que fan, i surt per aquí. Música dels anys 50, clar. 50, 60, clar, la música prèvia al que vindrà després, no? Però bé, és el que hi ha. És guai, molt bé, molt bé. Queden 3 minuts, David. Digues tu, The Boys, jo vaig comentar-me. Bueno, és que com parla de The Boys en 3 minuts? És impossible. No sé, David, és que és complicat. Jo la vaig comentar al seu moment. Sí, però em refereixo a que, bueno, és una sèrie de superherois que són tots una colla de desgraciats. Bueno, és que estan tots ficats en una corporació. En una corporació. Que els té nòmina. Els Vogue. Sí, sí, els té nòmina. Llavors, evidentment, inclues els contractes, els lloga, no? Sí, per la imatge, per guanyar, sí, sí. O sigui, els alcaldes van, escolta, és que tinc un problema de delinqüència, si podries jugar a algun superheroi i tal, perquè vingui allà i comenci a fer una mica de neteja. Però són festigosos. Sí, doncs mira, m'has de pagar tant, tal i tal. Ostres, demanes molt, no sé. I ell, sí, sí, i llavors t'envien el superheroi, fot una neteja allà de delinqüència, vas a dir, i sobretot si és com el Homelander, que és el pacient, que aquest no té escrúpols de cap mena. Aquest no té res. És un tio que dóna fàstic. És un psicòpata. Sí, sí, totalment, totalment perdut. És un ésser absolutament, a més, és molt fort la vincle que té amb l'Essabed Schuh amb la cap d'aquesta corporació. Ostres, vull dir... Un rotllo raro. Un dia hem de parlar dels psicòpatres i la seva varietat. Sí, no, clar, òbviament, la varietat és molt lleuger dir-ho d'aquesta manera, però és veritat que té unes coses que dius que què passa aquí, no? Vull dir que se li va d'una forma determinada a certes coses, no? Hi ha empatia, no hi ha res, sí. No hi ha empatia, no, no, vull dir... Però és que en part d'ells no hi ha empatia. A part de la Luz Estelar, que és la noia que és més sensible als altres, ja em diràs, vull dir que... I per part dels The Boys també, eh? Bueno, sí. Sí, també és veritat. Sí, sí, també hi ha... És que és molt difícil explicar-ho això en dos minuts. S'ha de veure. Potser s'ha de veure. No s'ha de veure. Perquè, clar, el que... Per exemple, la idea dels superhòpics que són bons... Brutal, eh? O sigui, és... No, no, no, si ets sensible a imatges bèsties, no la miris. No, no, no, perquè realment hi ha moments que dius... Jo no la miraré, mi. Jo no la miraré. Deixa-ho anar, deixa-ho anar. Bueno, però per què no, eh? Vull dir que no... Ja la podeu explicar, oi? Sí, sí, sí. No, no, no. Ja la destiparem quan tornem de les vacances. Sempre estem a temps de curtir-nos. Bueno, res, ens quedan 45 segons per desitjar bon Nadal a tothom. Bon Nadal. Bones festes. Bones festes. Bones tardany. Bons reis. I tornem, tornem a... Si tot va bé, doncs tornem la segona setmana de gener. I estarem per aquí donant voltes. Que no ens perdeu, eh? Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. A reveure-les. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Passamireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat.