Babilònia del 19/12/2019 — Messies de Händel, Pintors de Cornellà, "L’Esporneta", It, Ghibli, El pirata i la dama, The Irishman i The Boys — Especial final 2019

Visió general

Últim programa de 2019 amb to festiu i algun entrebanc tècnic ja resolt. L’equip reparteix recomanacions de música clàssica, arts visuals, un conte de Nadal i molt de cinema (de Stephen King a Ghibli, clàssics dels 50 i l’últim Scorsese), i tanca amb una pinzellada sobre The Boys.

"Escoltem per contestar, no per reflexionar" — una idea que apareix a propòsit del cinema clàssic i la mirada crítica.

Música: Händel — El Messies

Context i significat

• Obra associada sovint al Nadal, però històricament vinculada a la Quaresma: relata profecia, passió, resurrecció i ascensió de Crist.

• Estructura en tres parts i durada llarga (aprox. 140 minuts), concebuda com a oratori (sense escenografia) amb relat senzill de seguir.

Interpretació i experiència

• Interpretació completa, sense talls, amb orquestra, cor i quatre solistes. Dos cors i uns 75 cantants en total.

• Subtítols projectats (català i anglès) per seguir el text senzill i repetitiu propi del gènere.

Apunt melòman

• Recoratòria del famós “Hallelujah” i recomanació de música barroca (Arcangelo Corelli) per a dates nadalenques.

Arts visuals: Pintors de Cornellà

L’exposició

• Mostra col·lectiva al Castell de Cornellà amb més de 40 artistes (dues obres per cap); afluència notable i nivell general sòlid.

• Diversitat d’estils (paisatge realista, nus, clàssic…), cura institucional i continuitat anual. Es preveu activitat a Sant Feliu al febrer.

Joan Vidal Largués i el debat conceptual

• Treball que apunta a una forta espiritualitat (no necessàriament misticisme), amb recerca d’allò interior i transcendent.

• Distinció clau: misticisme com a corrent amb cànons; espiritualitat com a vivència personal que travessa l’obra.

Literatura: “L’Esporneta i la seva missió” (conte de Nadal)

L’autora i el to

• Conte original d’una alumna escultora barcelonina, vinculada a la nissaga Baireda (Escola d’Olot). Escriptura tendra en català, amb lèxic sucós i registres clàssics.

Argument i temes

• L’“Esporneta”, una petita estrella de llum minsa, rep una missió: viatjar cap a la Terra. En el camí, dialoga amb la Lluna i el Sol, descobreix la seva pròpia llum i afronta el mal simbòlic sense por.

"No tinguis por a les coses: la llum surt de tu mateixa" — li diu el Sol.

• Missatge central: autoestima, vocació i sentit de propòsit. Culmina en una missió clarament nadalenca (l’estel del pessebre).

• Edició encara artesanal; es valora cercar editorial per donar-li vida pública.

Cinema

It (2017)

• Adaptació de Stephen King: el mal pren forma de pallasso a Derry i desperta cada 27 anys; la colla de “perdedors” s’hi enfronta.

• Temes: bullying, traumes familiars, prejudicis d’adults projectats sobre els infants. Tò de terror amb moments gore.

• Diferències d’època vs. novel·la, referències a la minisèrie dels 90 i repàs a altres adaptacions de King.

La tomba de les cuques de llum (Ghibli)

• Clàssic d’Isao Takahata: relat antibel·licista i colpidor de dos germans al Japó rural durant la Segona Guerra Mundial.

• Duresa realista, bellesa visual i gran poder pedagògic per reflexionar sobre valors, empatia i sofriment civil en guerra.

El pirata i la dama (1954)

• Aventura romàntica d’època amb Arturo de Córdova i Joan Fontaine: “Robin Hood dels mars” i dama de rang.

• Serveix per parlar de veure clàssics amb mirada crítica i reflexiva més que reactiva.

The Irishman (2019)

• Scorsese reuneix De Niro, Pacino i Pesci per retratar la màfia sindical i la figura de Jimmy Hoffa.

• Ritme i flashbacks marca de la casa; de-aging convincent, direcció precisa i atmosfera seixantera impecable (música, vestuari, producció).

• Temes: lleialtat, poder, doble vida i el pas del temps. Pesci, contingut i magnètic; Pacino, intens; De Niro, sobri i efectiu.

The Boys (sèrie)

• Sàtira ferotge: superherois corporativitzats com a marca i eina de negoci. Homelander encarna la psicopatia sense empatia.

• Violenta i explícita; no apta per a sensibilitats fràgils, però molt incisiva amb la cultura de celebritat i el poder econòmic-mediàtic.

Tancament

• Desig de Bones Festes (Nadal, Cap d’Any i Reis) i retorn a la segona setmana de gener.