Babilònia del 25/5/2017 — Minimalisme a Can Ginestà, Impro a Gràcia, Rèquiem de Verdi amb mapping, Història del cinema i homenatge a Chris Cornell

Resum general

Episodi coral sobre arts visuals, teatre, música clàssica i cinema, amb un tancament musical. Els conductors combinen experiències personals i context històric per oferir una panoràmica cultural variada i amena.

• Arts visuals: Exposició minimalista de Miquel Planes a Can Ginestà, interpretada a través de camins i línies, i contextualitzada amb textos que n’enriqueixen la lectura.
• Teatre: Format d’impro-show de Planeta Impro al Teatre Neu, on el públic co-crea el guió amb idees en paperetes i intervencions en directe.
• Música clàssica: Rèquiem de Verdi a l’Auditori amb cor massiu i un mapping immersiu que acompanya els 7 moviments, destacant l’impacte visual i sonor.
• Llibres i cinema: Discussió sobre el clàssic assaig d’historiografia del cinema de Romà Govern (edició anagrama actualitzada), virtuts i límits de l’actualització i la seva mirada historiogràfica.
• Música pop/rock: Homenatge a Chris Cornell (Soundgarden) i emissió de "Black Hole Sun" com a comiat.

Arts visuals: Miquel Planes a Can Ginestà – “Dibuixant línies”

Idees clau

• Proposta minimalista i radical: formes, línies i taques que evoquen camins possibles més que una representació figurativa d’un paisatge.
• Complement essencial de lectura: els textos exposats aporten poètica i sentit a l’obra.

- > "És tan o més important el que s’explica que la mateixa obra."

• Connexions històriques: minimalisme (anys 60, economia de mitjans) i corrent Art & Language (text com a part de l’obra; referències com Sol LeWitt).
• Reflexió sobre la percepció: la mirada contemporània tendeix a "retratar" el paisatge com a imatge i no com a experiència.

Per emportar-se

• Clau de lectura: llegir algun dels llibres de sala després de la primera mirada ajuda a capir la poètica i el marc conceptual de la proposta.

Teatre: Impro-show de Planeta Impro (Teatre Neu, Gràcia)

Format i experiència

• El públic escriu frases/idees en paperetes (urnes a l’entrada) que els actors usen per crear esquetxos i trames en directe.
• Interacció constant: una persona del públic pot liderar emocions que els actors incorporen a l’instant (tristesa, alegria, ira...).
• Tot i seguir un patró (fila mestra), hi ha espai real per la improvisació; cada funció és diferent.

To i qualitat

• Comèdia àgil, amb humor tipus "Club de la Comèdia" però més surrealista i amb bona factura interpretativa.
• Funciona com a experiència refrescant per públic jove i no tan jove. Preus i ofertes assequibles.
• Observació: funció en castellà (malgrat ser companyia local).

Música clàssica: Rèquiem de Verdi a l’Auditori (OVC/Orfeó Català)

L’experiència

• 85 minuts sense pausa amb 130 cantants (Orfeó Català + cor jove) i 4 solistes. Impacte sonor i coral.
• Escenografia i mapping: moqueta negra i projeccions que abracen pantalla, laterals i escenari; estètica blanc i negre amb tocs subtils (vermell, pastels), motius naturals i abstraccions que segueixen els 7 moviments.

Musical i històric

• Obra religiosa d’aire marcadament operístic (diàleg entre solistes i cor; tècnica de parola scenica).
• Context: estrena el 1874; dedicat a figures nacionals italianes (inclou Alessandro Manzoni).

Moment citat

• > "La veu humana és un accident de l’evolució" — reflexió sobre el miracle acústic de la veu en el context d’un gran cor i solistes.

Llibres i cinema: Història del cinema (Romà Govern, anagrama)

Què aporta

• Manual canònic (1969) reeditat fins a 2014: excel·lent per organitzar cronologia, moviments, autors i tendències.
• Primer nucli (fins 1969): dens, metòdic i amb forta capacitat de síntesi (resums afinats de films i corrents).

Debat sobre l’actualització

• Post-scriptum i secció final (era electrònica) menys contundents i amb certa redundància en un tram (repeteixen idees amb altres paraules).
• Valor historiogràfic: lectura no elitista, amb un angle marxista entès com a metodologia d’anàlisi històrica i social, no com a consigna.
• Índex onomàstic útil; inspira a descobrir filmografies i buits personals.

Tancament i homenatge: Chris Cornell (Soundgarden)

Recordatori

• Es recorda la figura de Chris Cornell (1964–2017), veu emblemàtica del grunge 90s (Soundgarden; escena amb Nirvana, Pearl Jam, etc.).
• S’emet "Black Hole Sun" com a comiat i pista final del programa.