Mirades al cinema, Londres artístic i la rivalitat Leonardo–Miquel Àngel: de Nunes i La La Land a Tarde para la ira i Groundhog Day

Ràdio Tosben, 98.1 Ràdio Tosben, 98.1 Ràdio Tosben, 98.1 Ràdio Tosben, 98.1 Fa tants anys que ens coneixem que ja ens diem tot i ja ho diem, no? Els chistes ja ens els tenim coneguts. Però no diem el nom. A veure si agafem aquest llibre que sabem, eh? Val, val. No ens deixem portar per les facilitats, ara. Doncs mira, comencem... Parlant de l'exposició d'un cineasta que coneix molt poca gent, que es diu Nunes, no? Com que coneix poca gent? Home, actualment no. abans sí, va ser un clàssic d'una mica del rollo més independent bé, que hi pot ser també va passar una mica així doncs parlem d'exposicions una que és passada però el Jaume ens vol fer un comentari sobre aquest cineasta és que vaig a la recerca de coses que siguin així de puntuals però que siguin com un petit mirall en què ens agradéssim i que s'ha de descobrir i que s'ha de descobrir bé, doncs fem una mica de sumari i ara comencem a parlar el Nacho ens parlarà també d'exposicions una cosa que d'aquí poc se'ns va a Londres a vides i por haber és aviat a vides si seran tot projectes i després es concretaran però crec que són interessants per comentar-les el David es parlarà de Miquel Àngel però clar, el David de Miquel Àngel l'he fet jo aquí un joc de paraules bueno, si fa no fa bueno, es parlarà de Leonardo i Miquel Àngel molt interessant molt interessant el llibre bueno, doncs perfecte i després sabem de cinema parlarem de la xica del tren parlarem en el centro de la tempestat tarde para la ira parlarem de més coses Atrapado en el tiempo Siete Magníficos moltes coses i una per aquí que no me'n recordo ni les que he vist alguna que he vist que no me'n recordo ara que ja comentarem la meva no l'has dit quina t'he dit en el centro de tempestat David, no? ah, sí ah, sí l'he dit l'he dit abans a veure som-hi, som-hi em feu llum de gas som-hi, som-hi acabaré espantant mosques tio, aquí dins Jaume parlem del Nunes sí parlem del Nunes el Nunes és un senyor que després en tot cas em puc estendre no gaire però una miqueta diu jo soc molt aficionat a les mirades jo penso que sí que això de les mirades en el cinema és el que provoca aquella química no? per exemple quan expliquen una història com per exemple l'Adalant doncs hi ha química que l'altre dia ja vam dir que no? sí doncs hi ha química que funciona més i no? bueno, és igual escoltem què dius ara Jaume? quina tira? ell diu que sempre que filmava proposava en l'actor que mirés que mirava a la càmera o sigui que estava de cara a la càmera que mirés a mil metres més enllà diu és un fet que dona molta força a l'expressió aquesta és una constant que jo vaig poder veure en l'exposició que vam fer ara abans de Nadal allà a Baja Santa Mònica i veritablement vaig estar veient alguns trossos de pel·lícula de les que ell va fer i ostres clar vull dir com que això ho llegeixes i tal dius aviam aviam com allò i caram és més que probable que al fixar-te llavors això li dona molt de valor diu i encara hi ha més coses l'obligació del realitzador és saber el punt d'atenció dins el pla o sigui quan tu tens un pla en funcionament tu estàs veient una pel·lícula ell el que està dient és que tu estàs mirant un punt que és bàsic sempre aquest punt en la pintura és el punt més clar normalment és el que concentra l'atenció això no vol dir que oblidis l'entorn tot el contrari és un punt que serveix per orientar-te però que veritablement doncs està dins a un context i llavors dins el pla on on mira precisament l'espectador el canviar de pla el punt ha de ser exactament en el mateix punt o sigui el punt de mirada de l'espectador l'ha de trobar igual com en l'anterior en el mateix punt després ja el podrà ja s'extendrà mira tu m'ha semblat que això és interessant a nivell tècnic a nivell d'expressió no i tal diu per l'orientació immediata de qui segueix la narrativa fílmica al cap i a la fi naturalment tu estàs veient una pel·lícula aprofito per dir una cosa què? he descobert que l'Alalan és una pel·lícula que té un format de cinemascope però que no respecta el cinemascope doncs sí ara que ho dius jo crec que vas de per aquí això no l'he vist jo no ho he vist enlloc això però m'he fixat ara últimament perquè és clar les imatges de l'Alalan van per tot arreu fixeu-vos-hi que sempre tenim els personatges drets i normalment les pel·lícules d'això d'en cinemascope o sigui la composició sempre era una mica així doncs estirada perquè és clar el cinemascope era molt ample fixeu-vos-hi perquè si és cert jo no ho he llegit enlloc penso que aquest és un dels defectes més grossos que té la pel·lícula però tu la pel·lícula l'has vist Jaume que sí clar he vist la pel·lícula i jo ja vaig veure hi ha alguna cosa que a mi no m'acaba de quadrar esclar al començar sí tot allò va molt bé per què? perquè sí que hi ha una extensió els cotxes els personatges que salten d'un cotxe a l'altre tal allà hi ha una estètica del que és el cinemascope però carai després quan ens n'anem a parar allà a la nit allà ahir vaig veure aquesta seqüència no tota estan com dos pals allà al mig i tot l'altre és com si no com si no fos res de l'altre com si no tingués com si no contés i també tens raó perquè això tens raó perquè quan bàsicament hi ha moltes imatges que tenen a veure amb les entrades d'aquests clubs llavors queda l'entradeta petita i al costat molta paret vull dir no això és cert i el que dius tu ja és el mig per tant és com una poca gràcia amb aquest tema com un 4 terços ja ho hagués d'ho aquí encara et diré una altra cosa jo per exemple he vist o sigui he escoltat la capacitat narrativa de Woody Allen i el Woody Allen sempre vaig arribar a interpretar que sempre actuava en mitges pantalles és curiós però que ho feia d'una manera perfecta tinguem-ho en compte perquè després del que hem llegit del senyor Núñez el que hem dit de l'Al-Al-Al-An si a més a més descobrim que Woody Allen treballava o treballa és que jo la setmana passada vaig parlar de Woody Allen en vers en contra diguem del que seria l'Al-Al-Al-An és a dir a favor vull dir l'Al-Al-Al-Al-An intenta ser un Woody Allen amb uns diàlegs pobres absolutament i a partir d'aquí el que diu el Jaume amb una estètica que recorda certes coses una part tècnica que no la respecta en absolut els muntatges que fa Woody Allen tenen molt de vigor aquí hi ha moments que hi ha vigor però no hi ha gaire algun tros principi i final deixem-ho així però la part central l'esclat aquell final gairebé i et diré més resolt molt millor per exemple l'escena de ball de Moonlight in Paris és Moonlight in Paris? sí Medianoche en París o Midnight perdó Midnight in Paris millor aquella la resolt millor quan la bueno quan vola aquella per entendre'ns que no pas quan vola la que tenim aquí perquè hi ha semblances amb algun número de cinema ja clàssic és a dir un és aquest l'altre seria Bailando sobre la lluvia Bajo la lluvia però cantando Bajo la lluvia però em refereixo a una revisió allò és magnífic us recordeu aquella cua que porta ella que s'obre però aquí és una revisió molt xusquera ho sento i mira que jo ja sabeu per entendre i per fer tots els musicals del món fins a tot m'he tregat Showboat és a dir allò que dius aquelles coses que dius anyo 65 no sé ben bé què passa per allà per Hawaii m'entens el que vull dir coses d'aquestes que dius i això és terrorífic per mi és bastant però bé deixem-ho ja parlem que quedi clar un altre dia direm una altra cosa del món és que també està molt bé Nacho habla'nos de la vida i por la ver bueno jo només tinc projectes propostes però bueno anirem a Londres ja ho hem dit i tal llavors hi ha una exposició a la Tate que ja només no una exposició a la Tate sigui el que sigui només per veure l'edifici que sembla el Ministeri de la Verdad vull dir ja val la pena us recordeu de vergull i és que sempre una vegada veig hòstia això és veritablement seria el Ministeri de la Verdad bueno és de Vic Hockney que tu Cesc segurament has explicat molta cosa d'ell una de les hipones del pop art amb aquests colors amb aquests quadres del cañón del Colorado amb uns colors impossibles amb bueno un referent amb unes ell té un programa per aquí a la BBC no sé quina cadena que explica teories de l'arte és una institució una institució a la Reina Unida a l'Europa és una icona de la modernitat probablement a nivell de Warhol però està vivo és una diferència i bueno es fa una exposició que és una artrospersiva seva sembla que té molt bona pinta i que estarà fins al dia 29 de maig per tant si algú pot anar Setmana Santa quan sigui jo aniré abans aniré el 30 de març sembla que vaig el cap de setmana aquell i bueno jo aprofito un detall pel meu aniversari és una sorpresa pensaré en tu pensaré en tu jo porto les maletes no? sí el viatge és barat després hi ha l'allojamiento ja buscarem els xips i tira avall però a canvi els museus són gratuïts els col·legues aquesta és por no i els museus sí el britànic és gratuït la galerí sembla que també és gratuïta i la Tate no és gratuïta ha dit galerí en general? la Tate i jo no sé si la col·lecció permanent sí però una exposició jo diria s'ha de pagar anem 3 dies no de paraver tot això bueno per veure això sí per veure l'exposició sí sí sí però diga el museu britànic no no el museu britànic ja no anirem però bueno volem veure un musical també no sé si Wicked o Billy Elliot o no sé quan o sigui anem bastant culturals i una altra expo que és en el museu de la ciència per una exposició de robots que bueno és una una diguem-ne també retrospectiva del que ha estat el robot a tota l'història de la humanitat llavors surten fins i tot robots de l'edat mitjana perquè hi havia alguns autòmats a l'edat mitjana que feien coses bueno un monju que feia bueno des d'aquestes coses tan primitives a robots hi ha un que va fer a la universitat d'Osaka el 2014 que diu que és un robot bastant semblant al que és una persona humana és hiperrealista i que té uns moviments que es diu bueno no m'acord el nom però diu que estarà allà cada 20 minuts es passejarà per allà per l'exposició per tant és una exposició que hem vist bastant interessant hi ha de tot hi ha des dels acimos aquests que són des de ja dic tota la presència han fet una reproducció de la robot de Metropolis de Fritz Lang han fet una reproducció que és el museu de la ciència sí sí el museu de la ciència de Londres ah de Londres que s'ha passat aquest de Barcelona sí també de Londres de Londres de Londres llavors bueno aprofitant que estarem allà també és una exposició que està fins a no sé maig, juny i tal i seran les coses que aniré a veure que he programat diguem-ne i bueno que explicarem aquí després és una introducció però si algú està molt bé si algú diu mira m'ha donat una idea i després ja explicarem tenen bona pinta tenen bona pinta genial doncs ja esperem la crítica vull dir en aquest cas quan ja vagis sí però molts espòilers no no exacte l'enviador especial però igualment jo crec que per aquí no crec que anem massa cap allà vull dir no tenim temps David parlem passem de les exposicions i ara parlem de literatura Leonardo i Miguel Ángel de l'Estéfani Story l'Estori la que té l'Estore ni idea era un llibre que l'he enganxat després d'haver-me llegit dos magnífics llibres com era el Todo esto te daré bueno de la Dolores Redondo i l'anterior el Laberinto de los Espíritus del Carlos Ruizafón sí sí sí sí sí sí sí sí i va això parla una setmana que ve de verint sí ja ho parlaré i volia canviar de tema i vivís aquest Leonardo i Miguel Ángel i dic oh anem a veure anem a veure anem a veure una mica així escèptic eh comenta'm el que passa més o menys a veure si és molt fantasia o no és fantasia el llibre et ven la gran rivalitat entre els dos genios va molt mal sí perquè primer home un era un rato més gran que l'altre i quan el Leonardo da Menchia tenia uns 50 anys doncs el Miguel Ángel tenia uns 20 i pocs anys més o menys o sigui aviam no ho rivalitzava bé és el que va haver-hi es venen de Raull no va haver-hi algun va haver-hi algun episodi sí jo no sé fins quin punt la trama del llibre es basen fet reals o no sí que es veu que he llegit una mica així per la Wikipedia quan es va definir quan quan l'escultura del Miguel Ángel s'estava acabant van decidir on la posaven i es veu que el Leonardo no volia que la posessin on es va ubicar perquè així es veu que a prop d'allà dintre la no sé què catedral que ja està o alguna cosa així hi ha un fresc o hi havia un fresc del Miguel Ángel ai del Leonardo que després es va malmetre sí perquè es veu que no va dominar la tècnica o alguna cosa així no sé sí sí sí digues que t'ho explico jo digues-ho explica-ho tu i ell no volia que l'estàtua li fes ombra la seva obra que ell tenia que pintar o alguna cosa així no sé per qui va els tiros ara entenc perquè està l'estàtua de Miquel Ángel allà l'estàtua de la Victòria i doncs no l'estàtua de l'Edith del David sí l'estàtua del David ara vas-te col·locat dins de la sala del 580 no no no la volien posar en una plaça i aquesta plaça estava davant d'un lloc on hi ha una obra del Leonardo del Palacio Vecchio sí l'Ajuntament sí l'Ajuntament és bo que dintre tenia que anar una pintura de Leonardo això diuen sí sí sí i el Leonardo no volia perquè la gent que anés a entrar a veure la seva pintura abans veuria el David del Miguel Ángel i diia no no ja en tinc prou ja en tinc prou això t'ho comento després jo no sé si és del tot 100 no no hi ha part de ser perquè no és 100 però jo a part d'això aquí he anat rascant una mica i a part del famós enfrontament joventut-maduresa del típic entre els dos que bé que això és un tema el senyor Clisbaud ens ho rastrega per la cara encara dos per tres ui tot arreu però bé he anat rascant i bé diguem així que aquesta època era l'època renaixentista en què diguem-ho d'alguna forma s'acabava la manera de pensar de l'edat mitja i començava la manera de pensar doncs més cartesiana més pensant amb la lògica l'humanisme l'humanisme definitiva i el Leonardo tot i ser més gran estava més per un tipus de pensament més humanista i el Miguel Ángel tot i ser més jove està per un tipus de pensament més més medieval més basat en el que es diu el famós allò del Mircea Aliade que era el mite de l'etern retorn és durant és que això és una història molt durant la major part de la història humana i doncs l'home ha estat més més avasat diguem-ho d'alguna forma a pensar més connectat amb la Terra en tot el cicle de la Terra que és un cicle sempre de retorn i això és el que l'home s'ha basat més diguem-ho així hi ha hagut períodes el període clàssic també era un període humanista i a partir del Renaixement fins avui dia doncs ha triomfat el període més humanista sí exactament més humanista sí sí i d'alguna forma tot i el Leonardo da Vinci doncs representa més aquest tipus per ell per ell l'observació la investigació la investigació per això era ell ell bàsic tot i que no deixava de ser creient però per això perquè això era una cosa és que tot quedava una mica barrejat per això aquesta època és molt apassionant i a mi el Miguel Àngel era més passió era més necessitava sentir les coses per poder-les desenvolupar ell fins que no escolta que l'estàtua li parli amb ell ell és incapaç de bueno això és la novel·la és incapaç de de començar a treballar-la no pot fins que una estàtua una pedra no li parla que era la perfuma de la pedra de Duccio sí digues no no no jo sempre volia dir que és una cosa molt ràpida el Moisés que estava assegut li dóna el cop de martell al junoll i li diu parla sí sí és una cosa típica de Miquel Àngel perquè ho sapigueu si ho sabia i digues tira tira però això que parli l'escultura és correcte el que diu el David vull dir que digues no no no però és curiós perquè també el el el Miquel Àngel tot i a partir d'aquesta cobserció més antiga també o sigui comença a estar imbuït de del nou pensament del nou pensament humanista perquè per ell l'home comença a ser l'home comença a ser un un producte o sigui un producte a imatge de Déu i quan quan es colpeja el David doncs ho fa veure d'aquesta forma ja no és un David infantil com qui era el del el de Botticelli no Donatelo Donatelo Donatelo Donatelo i Berroquio hi ha dos que són infantils però aquí ja és un David adult és un David humà amb tota la seva força i tota la seva potència i i la manera i veus que hi ha aquesta contradicció en aquest sentit el llibre per això està hi ha més imagino que és un contrast entre un i l'altre sí passarà el llibre ven molt més que hi havia molt més pique aquí hi ha novel·la més evidentment pel mig també fica el Maquiavel el Nicolás de Maquiavel que era un polit que realment va tenir relació amb el Leonardo això és correcte vull dir perfectament això està marcat i no sé amb el llibre no l'he acabat encara però bé jo crec que es basa o sigui basa molt amb el període de la construcció del David mira hi ha una cosa molt molt determinada amb això vull dir lògicament tant un com l'altre realment que coincideixen a Florència perquè cadascú fa coses a diferents llocs i es troben i a més aquest punt de reunió és quan realment sí que es troben esquena a esquena treballant junts que ara ho explicaré el tema del David que diu el David de l'estatut del David com a tal és veritat que en el moment de la decisió on anava col·locat aquest David anava col·locat a la capçalera exterior del Duomo de Florència no anava col·locat allà on t'ho deies vull dir on t'està col·locat la rèplica a la plaça ara està la rèplica però abans està l'original exacte en un dels muntants de la banda superior per això té aquesta cara tan gran i té aquestes mans tan grans perquè estaven col·locats amb una alçada greve de 2 metres d'alçada com a partenon d'Atenes exacte per això dic perquè és impossible que un senyor com Miquel Àngel que tenia un domini tan magnífic de les formes clàssiques no anatòmicament no el fes perfecte clar perquè ja veieu que les mans està pensat per anar en un altre lloc exacte i a punt de vista era un altre evidentment i aquest punt de vista és molt típic amb la història de l'art és cert que en el moment que es decideix on es posa Leonardo da Vinci sí que està pel mig amb aquest grup de decisió on te va parar però és que el que es diu és que la pedra de Duccio que era amb la que vols va fer David li havien que signar a Leonardo sí exacte i no va voler no segons el llibre digues digues no què passava que Leonardo tenia una mala fama de no acabar mai les obres vale i hi ha un misteri sobre l'escultura de Leonardo Leonardo creiem que era escultor però no tenim cap mostra no ojo amb això hi ha una peça por ahí que corre la dama de l'Armini que es diu que porta una figura meravellosa que està assignada a Berrocchio que diuen que és de Leonardo però no tenim clar per això dic aquesta part potser és les pors que també tenia Leonardo a banda de no acabar perquè això no acabava les peces sí sí sí perquè no està acabada la mona lisa no està acabada això t'ho dic tot ja ho sabeu això no perquè per ell el llibre ho explico una mica per ell acabar una peça era ja matar-la d'alguna forma una peça que estava inacabada era que jo segui tenir un potencial que era el que a ell li agradava però sí que està documentat que va realment que van coincidir tots dos justament dins del que seria el Palazzo Vecchio que seria l'Ajuntament i la sala del 580 però tu arribes ara allà i et trobes dos grans murals de Giorgio Bassari que són bestials la batalla de Gessin i la batalla de Gessin però sota hi havia una altra cosa exacte llavors el que seria la idea és que la primer encàrrec va ser per Leonardo per fer una de les batalles aquestes entre Florencia i Pisa i Florencia no me'n recordo com es deia la batalla de Caxin em sembla que és no me'n recordo i qüestió i qüestió que començar a treballar va utilitzar una tècnica vinculada amb la amb la sere de les espelmes no és normal com es diu ara té un nom però no me'n recordo ara no és ni el fresc ni és el trem ni res d'això és una tècnica nova no me'n recordo i llavors què va passar amb la pròpia escalfor això és el ratí anava caient anava caient ella anava fent i anava caient i llavors què passava al mateix moment i això segur que està marcat potser uns mesos li van encarregar Miquel Àngel a l'altra banda del costat llavors Leonardo es va cansar perquè anava caient i va quedar a mitges i Miquel Àngel va sortir pitant perquè li van demanar la capella sextina i va deixar inacabat en teoria el que hi ha sembla ser que Miquel Àngel va començar a esbussar bàsicament però Leonardo sí que va pintar i llavors com això va quedar durant molt de temps durant 50 o 60 anys sense acabar per qüestió de pressupostos li encarreguen a Giorgio Basari que pinti tota la sala i quan pinta la paret on estava Leonardo col·loca en un dels punts d'una de les batalles una banderola que posa xer que troba i allà és probable que xercant allà vull dir que seria fer una cata allà darrere trobéssim el que quedaria de Leonardo però inicialment clar prima l'obra de Giorgio Basari que és un excel·lent pintor del Cinquecento per sobre d'un ganyigot que hi hagi allà d'un altre tècniques aquestes no intrusives això seria la idea però se n'ha pogut traurant perquè és que per posar allà un monigote m'entens? en aquest moment sí que és un moment que estan en conjunt que tots dos estan treballant a la vegada no sé com ni de quina manera poc temps però és l'única vegada que es troben junts ja està com sapigueu que això és oficial eren dos genis totalment absolutament conceptes absolutament diferents però com treballava la pedra aquest home que deien que va superar tots els clàssics de l'època grega i romana però amb diferència totalment és que és una borrada jo crec que l'únic que ha superat a Miquel Àngel ha sigut Bernini que és una altra que també se l'ha de mirar que la gent el té una mica això oblidat però quan veus coses de Bernini jo veig com boig per anar a Roma a veure tot el que hi ha de Bernini perquè és que és increïble Bernini fins i tot col·loca els dits que s'enfonsen a la pell diguem quan tu agafes per exemple agafes una ninfa la pell del marbre s'enfonsa cap a dins això és meravellós són unes coses tècniques em refereixo que això val la pena però bueno a veure que jo no sé per on vaig això és una lliçó d'alt no, no, no home no clar cadascú una mica el que sapiguem anem posant i anem donant informació per això estem aquí doncs comencem amb el cinema jo parlaré bastant ràpid Jaume de la xica del tren que tampoc estic per tirar coets i tal perquè m'han recordat de quina pel·lícula he vist també David o tots Cap tant Fantàstic que això no hem parlat mai vull dir que vam dir que parlaríem Fantàstic o Magnífic no Fantàstic Fantàstic doncs ho parlarem Clar, clar la va explicar el David després l'hem vist tots i ja no he tornat a comentar Exacte doncs ho podem comentar si us sembla després L'únic que vam dir l'altre dia la paraula famosa el McGuffin i tal i qual és que deia amb la paraula interessant perquè a la pel·lícula hi ha una escena en la que diu no, no es pot valorar una obra literària el que sigui i tal amb una paraula com aquesta exacte s'ha de ser més precís més profunda doncs ho parlem després si voleu i fem una mica de debat també amb això i tal però la xica del tren que el Jaume jo sé que l'ha vist aquí hi ha una disjuntiva tremenda hi ha molta gent això va ser un llibre que va sortir com un bestseller d'aquests i es veu que va ser com el thriller de l'any i això serà la reletxe i jo tinc gent que l'he llegit el thriller i es veu que és un llibre bastant que no és les expectatives que es buscaven a partir d'aquí fins i tot he tingut queixes de feministes perquè el plantejament d'aquesta noia que això al minut número 1 ja ho sabem que tampoc desvetllarem res aquesta noia que viatja en un tren constantment que va beguda per això ja dic al minut 2 ja saps que estava que estava veient que està amb una cara trista que mira unes parelles que hi ha en aquelles cases en una casa i tal i que clar aquesta imatge d'arrossegar-se aquests elements d'aquests gelos tan salvatges que té ell amb aquest agobi de trucades telefòniques que s'arralitza contra el seu exmarit dic això insisteixo estic parlant després de 5 minuts de la pel·lícula és com si fos la definició d'una acció psicoanalista de la vida és una desesperació absoluta però ja fa dos anys del tema llavors clar és excessivament a lo millor el que diem de la no superació d'aquest tipus de dol en aquest cas un dol namorós no és un dol llavors en si mateix a veure clar jo el llibre no l'he llegit però la pel·lícula a mi sincerament en un principi em vaig una mica sorprès mica en mica la pel·lícula tira bé entre cometes vull dir el muntatge és molt bo no oblidem que aquest senyor és el Ted Taylor el director que és el que va fer Criades i Senyores que és una pel·lícula que tinc amb molt bona vull dir llista és una molt bona pel·lícula per mi pel meu punt de vista és un bon director ella és l'Emily Blunt ella ho fa molt bé tot sigui dit ella salva molt la pel·lícula el director salva la pel·lícula perquè el guió en si mateix s'enreda s'enreda però jo ho sento em va passar com a el de Paul Verhoeven que jo a meitat de la pel·lícula ja sabia què era de què anava qui era el boi qui era el dolent i qui era el que no sé què de seguida se't destapa i no ho fa descaradament però t'ho pots imaginar per com van les coses llavors aquí aquest element de sorpresa és el que em falla a mi però en canvi com treballa els flashbacks com aquelles escenes que ella quan està en estat etílic no recorda vull dir com es superposen d'una manera molt intel·ligent això és veritat vull dir que allò del túnel pim una manera una altra visió un altre punt un altre punt i dius a veure però quin és l'autèntic qui és realment et fa pensar en resumant exacte és un muntatge intel·ligent és un director però correcte jo crec que la part de diàlegs s'assosté molt bé és creïble però el que té és que això enganxes molt ràpid el que pot passar i per una altra banda a vegades jo crec que hi ha excessos diguem de les situacions i és més creïble perquè realment els personatges a excepció de l'Emily Blunt no són gaire coneguts per tant si fossin actors potser de primera seria encara menys creïble això passa a vegades vull dir que és aquest el tema però per mi jo la pel·lícula la recomanaria però amb allò que diem amb un sis me'n refereixo a una noteta vull dir que de bé de pel·lícula però segons la gent que ha vist la pel·lícula del llibre està millor la pel·lícula que el llibre perquè el llibre es veu que és molt més punyent molt més arrossegat tothom es veu que la gent és dolenta d'allò dolenta de pel·lícula vull dir sí perquè no pot ser exacte massa massa excessió però bé és una opció la xica del dret molt bé Jaume en el centro de la tempestà sí bé doncs aquesta pel·lícula la veritat és que em va sorprendre Bernarda Berdier és un senyor que de cop i volta me'l veig aquí ben reflectit no? i dic ostres això pinta bé i a més a més o Bertran Bertran sí Bertran no? Bertran Cavernia Bertran sí jo he dit Bernat i és Bertran Bertran sí bé ha fet coses jo crec que és un dels realitzadors francesos d'aquells que ha plantejat molt bé el que podríem diferenciar persones identificades amb constants ideològiques diferents i jo crec que ho ha fet molt bé no? ara jo saber masses pel·lícules vull dir si vosaltres m'ajudeu amb aquests magnífics aparells que teniu a trobar alguna pel·lícula a ajudar perquè allò em sembla que he vist alguna d'aquestes sí sí i empieza todo crec que és una d'elles hoy empieza todo hoy empieza todo seria una d'elles molt interessant l'educació bé doncs aquesta aquesta també tu el Tommy Lee Jones i en John Goodman són els seus principals protagonistes i llavors ens posa en contacte doncs amb el que tantes vegades hem trobat amb en Martínez Corsés que en definitiva aquelles coses que passen i si són assassinats amb molta més raó doncs sempre tenen a veure amb trames amb realitats amagades o i per què estan amagades? perquè estan conformades per dir-ho d'una manera no? és com la corrupció a l'estat espanyol home tothom ho té clar sí hi ha tanta que hem descobert una part petitona bueno encara encara faltarà doncs diguem diguem-ne que en aquesta comparació és on trobem aquesta pel·lícula què és el que vaig trobar que tot comença molt bé Tommy Lee Jones trobo que ho fa bé està amb un paper molt semblant al que fa amb la pel·lícula El fugitivo perseguint perseguint i d'una manera però correcta buscant aquest punt de la llei i ara que estem en tribunals també lliga perfectament i llavors arriba un punt que diríem que es repeteixen diferents constants sobretot de violència que ja tenen ja no tenen aquest to de sorpresa per l'espectador i en definitiva crec que allà hi ha una passada de rosca i amb les passades de rosca el que passava és que s'enferrega o no va és valent i amb això hi tinc molt d'esperatge que era mecànic i bueno era o l'exe encara no això no és però de pràctica són mecànic molt bé doncs molt interessant perquè vaig veure que de la manera que planteja el bé i el mal o les bones persones i les no tan bones i les dolentes doncs és un fet que només es pot descobrir o es descobreix a partir de persones bones perquè els altres ja estan d'acord jo no m'embolico i em va semblar doncs una proposta molt interessant pel·lícula del 2009 exacte i llavors digues digues quines tenen quines pel·lícules jo he vist Capitán Conan és que ara quan he vist Capitán Conan que és un capità de la primera guerra mundial també un personatge una mica així controvertit perquè bueno és una persona que està allà que passa de la guerra però no un personatge així és una mica fa temps que fa anys jo també fa anys i bueno va estar bé va estar bé una pel·lícula i les escenes colors allà molt grisos molts blaus allà a les trinxeres i tal sí sí sí molt bé molt impredeçat bueno com estem així David tranquil mentre vas buscant farem un petit allò eh pauseta que jo tinc que anar al servei ho sento això com és a ràdio en directe això de les cebes a vegades fa una lliure clar clar no no no però no un arrossegament cap abans no fill no són aigües menors en aquest cas no són majors aquest matí he fet bueno res dels misteris del passat som-hi som-hi escomptarem una cançoneta que el Jaume ha ballat segons nosaltres no ho crec perquè avui es compleixen que jo he ballat jo no perquè jo no ho sé home los agarraus tu ho has agarrat alguna amb la seva època no? no ho sé no ho recordo doncs avui es compleixen 50 anys de la mort de Nat King Cole ah però això ja no és de la nostra època ja no ja no ja no és un tema que es diu En Forguerable és inolvidable que recordem que després la seva filla na Natalie Cole va fer una versió molt maca que no l'he pogut trobar però escoltarem l'original i res doncs qüestió de dos minutets i seguim amb Tarde per a la Ira una mica un segon aquí ha hagut una errada un segon això no és no no no això no és el aquesta que va fer amb la seva filla no era virtual sí era virtual seguiu parlant de coses parlem de la filla sí sí que és virtual sí sí parla parla no no és que hi ha hagut un problema tècnic i està ara s'ha acabat ara les coses sí no tinc un problema un segon eh no la troba David parla de Tarde per a la Ira va si tens una urgència home no no no tampoc és tan gran no l'urgència no bé és l'òpera prima del Raül Arevaló sí un actor que si algú ha vist l'aís la mínima doncs sortia allà era el policia jove d'acord i s'ha s'ha desmarcat i ens ha fet un film doncs com el realitzador sí sí molt bé molt bé comença molt potent després la cosa la trampera aquesta baixa però que és normal no pot ser així tota l'estona però ostres tu quan torna a començar deixa-la anar quan agafa el ritme altra vegada però és que bé bàsicament ens parla de d'un paio que bé uns que fan un atracament i a un d'ells l'enganxen el conductor sempre hi ha en un atracament es veu que hi ha un ròs de finits sí els que entren els que fan segons què els que exergeixen més la violència els que estan més a la guait i el conductor el conductor si te'n recordes de Drive era el rol que tenia ell sí sí la pel·lícula aquesta sí sí sí ella el conductor te doy cinco minutos deia i el tio s'esperava allà i bueno sí sí continua un dels actors protagonistes és el conductor amb tota la mala sort doncs l'enganxen i es passa doncs bé vuit anys a la presó a la carjola i a partir d'aquí doncs veu que l'atracament doncs ha tingut unes conseqüències fonestes i de cop i volta ens situa no sé cap en fi dius això què té a veure no amb un bar de barri que pogués ser jo què sé poble una barriada així obrera de qualsevol poble de l'extraràdio de Madrid sí sí un bar d'aquests senzillets no d'aquí el típic que ha fet un petit cop de sort i ha muntat un bar quina casualitat i a partir d'aquí doncs hi ha un individu que ronda molt el bar i que es fa és molt amic dels amos i tal i que no és que no ho vull explicar més perquè ens va no no no aquest és l'Antonio de la Torre sí deixem-ho així però a partir d'aquí diguem-ho així la situació canvia a mitja hora hi ha un canvi que es descobreix una cosa i a partir d'aquí fa el canvi i que dius tu l'acció agafa trempera agafa trempera recordeu vosaltres és que en Barca un moment em va recordar molt ni quan va tret el home a la caça la Carlos Saura sí per aquesta tensió per aquesta tensió hi ha un moment entre els personatges es genera un cainita sí la setmana passada que vam parlar què vas dir jo recordeu que vam parlar que em recordava Antonio Saura sí Carlos Saura perdó ho vaig dir és que és Carlos Saura mira ho acabes de fer el mateix comentari però en aquest cas marcant més a la caça la percepció ha sigut la mateixa és molt bo això uns comentaris unes tensions home si m'apures a la caça tot encara és més marcat és més extrem també fa molt més l'ambientació que hi ha a plena solana un sacerral de ves a sàpiga on i matant bitxos i tots amb escopeta a la mà però és la contenció que hi ha a la pel·lícula hi ha una contenció per part de l'Antonio de Torre que és brutal hi ha un moment allà què dius allà veus aquí comentàvem que hi ha escenes tarantinianes aquestes escenes tan llargues de Tarantino els personatges estan parlant de coses trivials però que tu saps que hi ha alguna cosa de fons hi ha un païs d'escenes com a mínim quan estan jugant a les cartes quan estan jugant a les cartes exacte quan s'ajunten allà a sota aquell qui parla me que lleveu allà clar tu saps que passarà alguna cosa però triga en passar o no o no triga en passar o no penses bueno potser està tantejant el terreny no ho saps quan estàs al dentista allà i ha sigut a la calira que comença allà a remenar i tu dius bueno comences ja i tal i comença i no comença i no comença i també hi ha aquest precedent d'aquesta escena és l'altra escena que estan menjant allà a l'aire lliure amb la senyora amb aquella parella que tampoc tirem el re també s'ha de ser igual s'ha de ser amb algú si l'explicareu no no no anem dient les situacions però no diem el què dient dues escenes en què hi ha molta tensió que dius ai que sortirà rebent aquí tot la situació és bastant trivial l'apariència però saps com si traguessis-hi sota hi ha com un altre quadre com parlàvem abans i un altre quadre molt però també el que està bé a més a més combina escenes de violència molt explícita molt explícita i escenes en què la violència queda fora del pla ah això és cert i dius perquè t'espaves bueno ara aquí pot ser una esquitxada que l'ample i no sent un soroll i s'ha acabat ja està ja et dóna per entès el que ha passat però les que queden fora del pla queden perquè bueno no és necessari i les altres és una violència molt explícita però és la primera també és la primera sí potser és la primera però té un sentit per veure com clar aquesta persona la persona que fa aquesta violència ho fa les coses com pot no no és un expert i això realça més una mica tot el món del personatge com més les motivacions i el que està fent diguem-ne és que més que l'elegància de l'assassinat del que sigui vaja del fet jo crec que és el poder al contrari el poder exacte fer-ho com es pot sí però és que és curiós perquè ell comença fent-ho com es pot perquè hi ha un moment que s'enfronta amb un d'aquests atracadors i clar i rep rep perquè no és una persona que no està basada al món aquest carcelari i l'altre el pot perquè perquè sí perquè està més bregat amb la lluita i amb les baralles i tot això però bueno quan aquest diu agafa el rol de dir ara és la meva l'altre l'altre passa a ser el víctima ostres ara què passarà aquí el que es queda hòstia això no ho he vist jo ni a la presó per dir alguna cosa realment jo em va sorprendre moltíssim em va fer molta il·lusió que li donessin el millor director novel la millor pel·lícula el millor actor secundari és que vam comentar la setmana anterior amb el Nacho vam dir es mereix aquest nano que li donin l'escena que ja tot coneixerà i veurà es diu Manolo Solo o dir que la gent que veia la pel·lícula que busqui aquest nom i la persona i qui fa el personatge sí, sí és curiós allò és bestial el que fa res, és un moment 5 minuts 6 minuts 6 minuts de paper i això li comporta un golla doncs per algú serà perquè és una escena secundaris més gran evictiu delinqüent friki sí, sí, sí perquè més friki no pot ser clar, clar molt, molt com el Rixides sí, sí aquell el cunyau el cunyau no, com aquell que tenia aquella veu a la celda 211 211 que vien que tenien una veu així tota ronca no recordeu? ostres, sí no me'n recordo sé quina era el sottinent del Luis Tossar ai, vale, sí no sé com es deia sí, sí, sí doncs un paper així no, també aquell sortia més òbviament doncs farem això escoltarem res ara sí l'hem controlat la cançó del Nat King Cole sí, finalment i el que farem serà parlar de Captain Fantastic parlarem d'Atrapado en el Tiempo i Sete Magníficos per tant ja tenim fet el mitjà molt bé molt bé doncs vinga se cala la xurra Unforgettable That's what you are Unforgettable Though near or far Like a song of love that clings to me How the thought of you does things to me Never before Has someone been more Unforgettable In every way And forever more That's how you'll stay That's why, darling It's incredible That someone so unforgettable Thinks that I am Unforgettable too That's how you'll stay I placentero Molt bé Una escena d'Arde Paradaira Totalment allò Vinga Com aquella de Leslie Nielsen que no ha acabat Ah sí? Això que era jo de l'avió No me'n recordo quina pel·lícula era un tio que es posa a pixar allà i escullos estàs 5 minutes de rellotge pixant I em sembla que ja se li va parant el xorro i home i torna a arrencar Quina caguetes Sí, això seria Atrapa-lo como puedas Una d'aquestes No me'n recordo Molt bé, doncs Parlem del cap tan fantàstic Comenceu vosaltres Comenceu vosaltres Jo no Ja ja la vaig parlar amb el seu moment A veure, és que a mi em va Em va encantar No puc dir una altra cosa Sí, sí A mi també Que no es va fer nosa pilota Sembla que coincidim És curiós que coincidim tots Però una cosa No veieu que tota aquella mena de Creu que és possible poder educar els fills d'aquella forma i que adquireixin tants coneixements A mi això em va D'aquella forma Sí, em va sorprendre Hòstia A mi em va No sé O els fills tots són uns Unes eminències Unes eminències O jo no veig Perdó Perdó, eh En un ventall tan ample D'això d'activitats Físiques, mentals Intel·lectual De tot Bé, era un vehicle Potser per explicar Un missatge Sí, potser sí Hi ha una lligència Aquí que se deuria Jo crec que Aquesta és una pel·lícula Pel que he escoltat I pel que acabeu de dir Que se ve molt Amb la costa De los mosquitos Que la interpretava També Podria Sí Però allà parlàvem Allà era una desviació Diguem-ho Un obsessiu Sí, el Pallo era un obsessiu I arrossegava tota la família La seva obsessió Aquí no Aquí la pel·lícula Juga amb el fet Que ell també reflexiona Sobre el seu criteri Que imposa sobre els fills No ho té après No Aprens sobre la marxa No, sí que ho té après Però hi ha un moment Que els fills diuen Ei, em sembla molt bé Però No No vas bé No, sí que vas bé Però vas bé per tu Però nosaltres potser No ens interessa tot això Home, hi ha un fill Per exemple Que pot accedir a la universitat I llavors, clar A partir d'aquí Ell Estres, posa el freno també Això està molt bé La figura de la mare La figura de la mare és una mica controvertida Perquè no s'acaba de Jo crec que és més talibán que no pas ell Sí, no s'acaba tant Sí, sí Talibán No surt directament Perquè la història no surt directament El moderat és ell I no ho sembla Llavors, no se sap ben bé Exacte Si aquesta talibana Com dius tu Si és que també S'apunsa Que jo no Que tingués Algun problema mental No està clar Sí, no Sí, no Crec que queda clar Que hi ha tu problema mental Sí No, no Sí, sí Però que A part que el problema mental és evident Que això no condicioni Perquè potser era independent O després el problema mental Es va reugir a partir d'un punt Però diguem-ne Que el pensament El tenien ells comú Però era més d'ella que d'ell Una cosa Hi ha un moment Que això em vaig fixar jo en la pel·lícula Que diu que La mare està bé Fins que arriba un moment Que no està bé És a dir Es refereixo que arriba un moment Que hi ha algú Que provoca Aquest algú no ho expliquen En cap moment Però era una mare Que era conscient Del que estava fent Amb els seus fills Que estava a favor Era un concepte Neo-hippie Digue-li com vulgueu veure la idea Sí És aquest el concepte Així més genèric Bé, d'una forma així fàcil Clar, però d'una altra forma Clar, d'una altra forma Evidentment Però per això dic Que jo crec que no tenia res a veure Una possible malaltia mental Vinculada amb això Sinó que simplement Era realment Que pel que sigui Va haver-hi alguna cosa Què podria ser? La solitud Aquesta està fora de la societat Que li comportés alguna problemàtica Home, una contradicció Amb la seva pròpia família Que evidentment No tenia res a veure amb ella Podria ser Però això no queda clar Perquè la família sí que és talibana Però talibana Del comunisme Del consumisme Perdó Bé, però després també marquen Sí, però Un respecte Sí Clar, diumente Lo estamos pasando Que tampoco son nuestros hijos Clar Sí, també Tothom Arriba un moment Que veient les circumstàncies Exacte Adopta un punt de moderació I de respecte vers l'altre Sí Però tant uns com els altres I això està molt bé Però hi ha escenes mítiques Per exemple Ai, no ho sé Jo l'entrada a l'Eslesi Em sembla bastial Sí Això és magnífic Vull dir Partial I altres Bé, tampoc ara buscarem Al dia de no Amtschonski Això també Això és bastial Sí És que hi ha tota aquesta història Quan la nena li fa un alegat Li fa un alegat davant dels altres dos Sobre Què? La declaració de drets? Sí La declaració de drets A mi m'agradaria dir una cosa Sobre el que heu dit Sobretot el que has dit tu Eh, Jescu Jo crec que a vegades El que provoquem O sigui, el que diem Té a veure amb que El trastorn mental És una cosa concreta I ja està I això no és ben bé això Podria venir Exacte Hi ha trastorns mentals Que venen dels defectes De la pròpia societat O de l'experiència De la pròpia vivència I del que es va El fill no ho deixa clar És que és això No ho deixa clar És el comentari que fan els nens Sembla com el que diem És algú tan banal Com la mare està bé Fins que deixa d'estar bé Saps què vull dir? Llavors clar Jo això no sé si abans Prèviament Totem són amics Com si l'haguessin pogut contenir Durant un temps Possiblement I després ja la cosa es descontrola I es precipita Això sí que és més probable I dius Ostres Això està molt bé Això segur que és més tangible La veuré Però com el personatge No el veiem Vull dir Com no el pinta El veiem moments determinats Són aparicions Però no Que no el perfila Llavors clar Et queda amb aquesta idea De tota manera Vosaltres parleu constantment De l'home al pare En definitiva Que és com l'ideòleg És el cap tan fantàstic És ell Això és la veritat Això de fantàstic Va Però vull dir Que és el que dirigeix Aquesta situació No? Jo per No ho sé Potser per experiència Tampoc ho tinc massa clar Però el que també us puc dir És que a vegades El que una persona Pot arribar a fer I probablement Si és l'home Encara és més fàcil Pot arribar a provocar Precisament A dir Jo plego Jo no ho veig clar això I com que no ho veig clar Doncs plego I plegar no vol dir Que no estiguis d'acord O que no puguis continuar O que Entreguis la bandera Sinó que en definitiva Són els dubtes Que es poden apoderar De tu Davant de la iniciativa Fins i tot Tremenda de l'altre Que és el que assumeix Tota la responsabilitat De tirar endavant Aquell projecte I llavors lògicament Pot donar aquesta sensació Jo penso que això També pot passar És un altre element Sí, però aquí Aquí bàsicament Així, la llavor Ja està inoculada En els fills La llavor Que ell i la dona S'han proposat L'han inoculat Simplement que els fills diuen Ep Que aviam Que ens sembla molt bé Però ara arriba un moment Que nosaltres També ens volem aprofitar De les avantatges Que ens dona la societat Que tampoc volem estar aïllats I aquests avantatges Per exemple El que deia el Xesco És el fill gran Poguer accedir a una universitat Després això Canvia I es veu al final Com canvia Però Per exemple Al final Tot i ell Tota l'educació Que reben aquests nanos Els hi dona a ell I en el seu moment La dona Però arriba un moment Que Però això que dius Estic grinyola Vull dir El fet que siguin Tots tan genis Vull dir Que tinguin Tots aquest nivellazo A mi Però què els falta Els hi falta Socialitzar-se No estan socialitzats I això al final Bueno Això vol dir Que amb la família No n'hi ha prou Això està clar No No està clar Estem parlant De col·lectius És clar És que en teoria L'ésser humà És col·lectiu És gregari És gregari És molt abrupt Perdoneu Però aquesta pel·lícula Ens sembla que és d'aquelles pel·lícules Que et provoca pensament En definitiva De formació del propi espectador Sí, sí, sí No, no Perquè et fa replantejar Dius Hòstia Perquè al principi És molt llaminet Tot això A més tu vesteix Com si no fos un campament d'estiu Però hi ha moments Després ja et va donant mostres De la cruesa De com estan vivint Recordeu No és fàcil Recordeu L'àrbol de la vida? Sí No l'he vist Del Terres Màlic Doncs no No la perdeu No, jo l'he vist Allà hi ha coses d'aquestes També I moltes Tens raó Aquest estic pensant I és molt important El que passa allà Part estricte Aquí també és estricte Estricte però paral·lelament També absent I deia Ui, moltes coses No, aquí no Una mare I també hi ha una problemàtica Amb la mare, oi que sí? Sí Això me'n recordo És per veure Allò sí que és Tot un recital D'educació Per una banda I de psicologia Per l'altra Que molta gent Vau dir aquesta pel·lícula La vau dir Ah, perquè és clara El que fa Aquella membre Bueno, hi ha coses Hi ha coses a vegades Que són una mica Exagerades allà Però l'essència És el De Caprio No, no, no El Brad Pitt El Brad Pitt La Jessica Chack Sí, senyor Paparasfa allà Xicot Bueno, doncs Ara una mica baixarem No vull dir el ritme Ni el nivell No, vull dir Que hem parlat de pel·lícules Una miqueta així Molt punyents Atrapado en el tiempo Por el tiempo, perdó No, Atrapado en el tiempo No, pareixi estar amb el dubte Aquesta pel·lícula És una molt bona pel·lícula És una pel·lícula boníssima Boníssima Que un títol Una altra vegada Que vam parlar l'altre dia D'aquest títol Això és el dia de la marmota Que a més a més Això ha reïgit Perquè és una frase Que va sortir per les notícies L'altre dia Sí, sí Una frase feta Que tothom fa servir Quan un dia es repeteix Una situació Sobretot es repeteix I no sortim Deia vi Bé, així ha estat Tota la meva vida Sempre he fet el mateix Doncs això S'ha imposat Igual que parlàvem l'altre dia Que Kafka tenia l'èxit De posar el terme kafkià I que tothom parli De coses kafkià Si s'identifiqui Doncs aquí parlem Es diu molt Això és el dia de la marmota És que això és el dia de la marmota Si va repetir Bueno, doncs una pel·lícula Inspiradíssima Aprendre aquestes pel·lícules Que s'han presentat Als Oscars De com es fa un guió Intel·ligent Sense Bueno, sense Cap artifici Ni res Només amb imaginació I com Una El mal que tenen Moltes pel·lícules aquestes Que la pel·lícula Comença amb una premissa Un punt de partida molt bo I després Això no sap El que l'està desenvolupant No sap desenvolupar-ho Es perd I acaba en un final fatal I aquest punt de partida Que ja sembla molt molt interessant D'una persona Queda atrapada en el mateix dia sempre No? Que podia ser una cosa Molt bé I ara què? No? Doncs això es desenvolupa sol I bueno Agafa una velocitat I agafa Tot unes Unes branques Perquè ja comença a parlar Fins i tot parla de Déu Parla no? La frase aquella que diu Diu Déu Diu Jo soc un Soy immortal Diu Jo soc un Dius Diu Però per què? Per què dius això? Per què dius? Diu Perquè Déu no serà Una persona Que no és que tingui poder Sinó que porta tant de temps aquí Que ho sap tot Comença a fer reflexions I reflexions després Comenca Intenta Amb aquest coneixement Absolut Que té Del món Intenta enamorar L'Andy MacDowell Que és la protagonista I no ho aconsegueix Andy MacDowell Sí Sí Ell va repetint cada dia La mateixa escena Per intentar enamorar-la I ella diu No m'agrada el còctel De no sé què I el dia següent Repeteix i diu Va al bar I diu Dóna'm un còctel De Ay mi preferido I tal I comença I comença I comença I encara així I encara així I encara així No O sigui Aconsegueix al final Enamorar-se d'ella Quan és ell mateix Quan abandona això Perquè arriba un moment En què ja clar Per tant de temps El tio ja Fa una evolució L'altre dia vaig llegir Quants dies passen realment Que es repeteixen Com? Quan de temps passa O sigui Hi ha un moment Que tu perds el compte Allà dels dies Que van passant I que surt la cancioneta Aquella del despertador I tot Sí, sí, sí Realment passen Deu anys I ella està deu anys Atrapat en el temps Algú ho ha calculat això Algú ho ha calculat No sé com I van calcular Deu anys Fascinant El temps Fascinant Això són com els Podcast de tres horas De un trailer De Juego de Tronos Que fan No sé com s'ho van fer I els tio van Deu anys O sigui Fa el temps Que triaria A prendre el piano Tal com l'ilumina Tot plegat Tot Més o menys Van calcular uns 10 anys Uns 10 anys Però bueno Allò que parlàvem Del muntatge Clar, ell just Repetint escenes Tota la història La va canviant Tot una imaginació A cada moment A sectors Ho fan molt bé Bill Murray És una pel·lícula Que sempre s'ha considerat De... Molt ben catalogada I molt ben... És una autèntica O sigui La millor pel·lícula De Hello Rammis No m'has fet res més No, no, no Però que és que l'obra surt Vull dir, és una pel·lícula Podríem dir de ciència-ficció Però no Perquè és molt més, diguem-ne I tot Té trossos d'humor Té sobretot Aquestes... Una distopia Una distopia No, no Però el punt de partida És com un conte I el punt de partida Porta a reflexionar Sobre moltes coses És com el conte de Nadal Una mica Bueno, però parla sobre la vida Sobre l'amor D'una manera molt concreta I l'existència És molt... Ell comença sent un míseres cruix És deslombrat Totes, totes És un pallo desagradable O sigui Que fot aquest pallo De presentor de tele Si n'hi ha deu que l'aguanti, tio És veritat Doncs això Això és la prova Que es poden fer amb les pel·lícules I no cal ni pressupost No cal Més que No sé Algú que estigui inspirat Algú que vulgui fer les coses Algú que... Actors que l'acompanyin Diguem-ne I a partir A mi fa gràcia Jo sortiu aquells solteros I hi ha un pobret Que no el tria ningú Fas això Té notat d'humor A tu no Que això surt després A ti aquest surt Algo que passa com Mèdic És aquell que t'arrasca dalt Actor de comèdia No, no Són pel·lícules Més coses És que ens queden 3 minuts Si te la carregues O si te magníficos en 3 minuts Sí No val la pena No val la pena Ja ho han dit Que és un desastre No, no, no Uf Aviam Si Los 7 Magníficos anterior Ja tampoc era un gran film Destacava per la banda sonora I per la calva del Ljul Briner Aquesta és que ja no saps Per on agafar-la, tio És que dius Però com pot ser Sembla que la cosa comenci bé Em va fer molta mandra No, no, no Te la pot agafar, eh Són la cosa Arrenqui bé Però després Dius Però què és això, tio És que És Silberado Però amb dolent Què dius, per favor Silberado És un fil bestial, tio Jo quan vaig veure el Silberado A Can Pistola A més la vaig veure A Can Pistola És que on s'ha d'anar a veure Sí, clar Hòstia, vaig gaudir Però com una nena, no Era un Mira, era de les primeres pel·lícules Que anava jo Tot així sol A Barcelona a veure-la I per fer això Ara parla de Silberado Que d'aquesta última Va, jo Era una genialitat, tio Era un revival Després ja va venir el senyor Clint Esmult amb el seu revival del western Sí Però hi va ser un Per mi, el veritable revival del western Encara Na ver a Silberado Quan va d'estrenar sense perdó Diu Oh, ja Perdona, ven d'anar plegats Ah, sí? Sí, i tant Amb el teu fill Sí, sí, sí Paraules grans Home, a mi m'encanta aquesta pel·lícula A més, sempre que la foten per la tele La veig Ara Ara enllaçarem una coseta Sí, sí, sí Ara es farà un remake de El seductor Que és una pel·lícula de Ah, sí, sí Que és d'aquesta època i tal Amb el col·lí Sí, sí I ara que Com estan dient aquí Des de control i tal Jo vull comentar Una coseta És Hi ha una pel·lícula catalana Que es diu Estiu 93 Ah, sí Això no ho he comentat abans Que Ara s'està fent al festival de Berlín Hi ha tant òscars i tantes coses i tal Però s'està fent al festival de Berlín S'estan presentant les pel·lícules i tal I aquesta la van posar allà a la sala Davant del jurat el diumenge I va ser un èxit de crítica És una òpera prima D'una noia que es diu De què va si per sobre Clara Simón És una història de quan ella era petita Als ulls d'una nena petita Que és un poble de Garrotxa Que té un amor familiar És una mica una picla molt de sentiments i tal De nens, no? No, de nens i d'adults, diguem-ne Sí, però s'ha de nens, eh, que sí Jo no l'he vista, eh Però he sentit i si podem veure-la Una pel·lícula catalana La veurem, home Que a la Bernina li ha causat sensació Com a mínim no sé si acabarà guanyant alguna cosa o no Però bé Esperen que no sigui com les amigues d'Egata, eh Que tenia moltes expectatives I una mica més I s'ha topat el alcohol Si l'han aplaudit allà a Berlín serà bona És que tots morts i gent Home, que vagi bé Ja tenim el cul per a tots demanar molt de cinema Em sembla aquí, eh Vull dir que Molt bé Ens veiem la setmana que veu Vinga, adeu-sé Adéu, adeu-sé Ara escoltes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern La ràdio de Sant Jus Sintonitzes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul O la música electrònica més suau Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!