Babilònia del 21/11/2013 — Montjuïc, Don Mendo i cinema: Liberace i Don Jon

Panorama general del programa

Episodi variat i dinàmic que combina efemèrides musicals, teatre clàssic, història de Barcelona, i crítica de cinema. Els conductors passen de l’escàndol de Milli Vanilli i l’aniversari de Björk al clàssic teatral espanyol La venganza de Don Mendo, fan un repàs rigorós a la Montjuïc històrica i tanquen amb un bloc de cinema que inclou Behind the Candelabra, Don Jon, i reflexions sobre accessibilitat audiovisual i musicals clàssics.

"Tenir la muntanya de Montjuïc era tenir Barcelona"

Efemèrides i inici musical

• Milli Vanilli: record del dia en què els van retirar el Grammy per fer playback; referència als autors reals i al fenomen mediàtic.
• Björk (48 anys) i Dancer in the Dark: elogi a la pel·lícula de Lars von Trier, destacant la seva barreja d’electrònica i musical.

Teatre i literatura

La venganza de Don Mendo (Pedro Muñoz Seca)

• Context del mític Estudio 1 amb Fernán Gómez; peça versificada amb aire de Segle d’Or i to de sainet.
• Trama: triangle amorós medieval, engany, empresonament i venjança total amb final “no queda ningú viu”.
• Reflexió sobre el valor dels clàssics i el desig de llegir-los en llengua original (Shakespeare, Molière...).

Marc literari i històric

• Romanticisme europeu i retorn a l’edat mitjana; a Catalunya, la Renaixença i la reivindicació històrica (Prosper de Bofarull, “Los Condes de Barcelona Vindicados”).
• Contrast entre la literatura espanyola (98) i la catalana (Maragall, Narcís Oller), i la manca d’intercanvi mutu.

Barcelona: Montjuïc, història viva

• Documental de Sense Ficció sobre la muntanya: de poblat íber a lloc clau per controlar Barcelona.
• Romans i el Mont Tàber (19,6 m) com a punt alt urbà; el castell de Montjuïc des del segle XVII.
• Setmana Tràgica: bombardeig amb granades des de Montjuïc; ús repressiu també amb la Ciutadella apuntant a la ciutat.
• Conseqüències de 1714: enderrocs massius (milers d’edificis) i pèrdua patrimonial; el Born com a testimoni.
• Segle XX: presó militar, afusellaments de diversos bàndols; Museu Militar; gran Exposició del 1929, estadi, hipòdrom, circuit urbà, cementiri, barraquisme i zona de Cas Antúnez.

Cinema: música, kitsch i memòria

Behind the Candelabra (Soderbergh)

• Estrena a TV per por a ser “massa gay”, però amb menys explícit que Brokeback Mountain.
• Liberace: virtuós del piano però orientat al show, estètica kitsch/rococó, públic mixt (diva per a dones i icona gay).
• Relació (Matt Damon) i decadència; rumors sobre la mort (SIDA) com a rerefons de closeting a l’època.
• Memòria cultural: Museu Liberace tancat per manca de fons; reflexió sobre la pervivència d’icones (Elvis/Graceland).

Pausa musical

• Sonorització de “Girl I’m Gonna Miss You” (Milli Vanilli) i debat sobre com envellix certa música pop.
• Factories pop: Boney M i el model Stock Aitken Waterman (Rick Astley) i la indústria del playback.

Sexualitat al cinema i Don Jon

• Avanç de Nymphomaniac (Lars von Trier), menció de dobles en escenes explícites; referències a Shortbus i La vida d’Adèle.

Don Jon (Joseph Gordon‑Levitt)

• Estructura de rutina (gimnàs, família, església, sexe, pornografia) amb to de comèdia-romàntica crítica.
• Eixos temàtics:

- Contrapunt entre la pornografia i els ideals romàntics del cinema comercial. - Manipulació i masclisme: personatge de Scarlett Johansson mil·limetrat; contrapesa madura amb Julianne Moore.

• Recomanada: muntatge àgil, idees punyents sense caure en l’explícit.

“La pornografia és molt millor que el sexe” —com a punt de partida per disseccionar fantasies i expectatives.

Accessibilitat, musicals i veu

• Sessió de Cantant sota la pluja per a persones cegues: debat sobre films amb diàleg fort (p. ex. 12 Angry Men, Testimoni de càrrec) vs musicals.
• Directors que aprofiten el silenci: Hitchcock, Buñuel, Manoel de Oliveira.
• Revisita de musicals: Funny Girl (Wyler) vs Funny Lady (Herbert Ross). Barbra Streisand: tècnica vocal extraordinària; segones parts, menys inspirades musicalment.

Debat cultural: representació i matisos

• No sin mi hija: crítica a la visió esbiaixada i melodramàtica de l’Iran postrevolucionari; context informatiu limitat a l’època.
• Contrapunt amb La bicicleta verda: cruïlla íntima i quotidiana que mostra normes de gènere, poligàmia i pressió comunitària amb subtilesa.
• Reflexió lateral sobre discursos polítics i memòria col·lectiva.

Idees clau

• Clàssics vigents: Don Mendo i Singin’ in the Rain segueixen dialogant amb el present.
• Montjuïc com a mirall de Barcelona: estratègia militar, repressió i transformacions urbanes.
• Cinema i desig: del kitsch de Liberace al mirall de Don Jon sobre fantasmes moderns (porno vs romanticisme).
• Representació responsable: evitar simplificacions i buscar matís (cas No sin mi hija vs La bicicleta verda).