Montserrat i el Triomf del color; Mozart vs Haydn; André y Dorine; Victoria Bergman; Villa Touma — amb Pablo Alborán

Bona nit Doncs un dijous més, comencem aquí a Babilònia, un programa, com ja sabeu, que és el programa cultural de Ràdio d'Esvern, bàsicament, i que, doncs, tenim sempre un elenco, que es diu en castellà, de grans crítics i de grans coneixedors del món de la cultura, com són la Rosa Alcalá, què tal, com estem? Hola, molt bé, bona tarda. Bona tarda. I el Jaume Vidal. Quina presentació. I tant, i tant. A vosaltres dos estic molt millorables. Bueno, perquè puguem saltar, hem de baixar el llistó, si no, no. Exactament, no? I el Jaume Vidal, que és el que diem, que també, que, bueno, és el que es diu en castellà, és perro viejo, honesto, eh? Això sí. És una dita, eh? En l'experiència, en l'experiència. Precisament perquè ens vell ja no saltes, saps? Ja no. És una dita, eh? Ja no he baixat, just tu. Molt bé, a més, ha vist faltar el David i la Lourdes també, que d'aquí aviat s'incorporarà, i al que us parla el Xesco Ramos, eh? Que, com sempre, doncs, està aquí al darrere de la peixera, intentant, doncs, que aquest aparell funcioni el millor possible. I bé, doncs, el que farem serà, com sempre, recordar en forma de sumari molt ràpid el que avui, doncs, podeu escoltar. Per un costat parlarem moltíssim avui del món de l'art, que sempre és d'aquests temes que queden una miqueta amb un segon costat, perquè, bueno, perquè a vegades la manca de temps no es deixa. i, doncs, veurem, parlem del Museu de Montserrat, el renovat Museu de Montserrat, que és bo que l'han tocat quatre cosetes, i parlem de l'exposició temporal de Ramon Calzina. També ens quedarem aquí a Sant Just, a l'exposició de Can Ginastà, que també l'explicarà el Jaume, i també us parlem d'una exposició a la nova Fundació Màfra, l'antiga Fundació Gòdia, que és el Triomf del Color, una exposició petita, però sorprenent, gairebé introbable a Barcelona, aquest tipus de quadre. La Rosa es parlarà de música, Mozart versus Haydn, aquesta baralla musical, a veure com sortirà aquest assalt. I també parlem de literatura, d'una trilogia molt complexa, que aquí el Jaume potser m'haurà de fer un cop demà, que es diu Persona, Trauma i Catarsis. Els títols ja diuen bastant en si mateix, i, per tant, és una cosa bastant profunda i complexa. Què dius, que jo t'haig de què? Sí, fer-me un cop demà, que ja sabem que tu és expertíssim, amb temes de salut mental, i aquí entrem en aquest joc, una miqueta en aquesta línia. Teatre, Rosa, André i Dorín, el poliorama, que és una obra que ja ha passat, però que la Rosa es vol comentar. Sí, sí, perquè val la pena. Si s'estan fent bols, si s'estan fent gira, potser per algun teatre, val la pena tenir-ho a compte. Molt bé. I de cinema veurem una novetat, escoltem una novetat, vull dir, del Jaume Villatouma. Sí. Què hem dit? Què és això? Es va estrenar aquest divendres. Ah, i dos grans pel·lícules, amb el de curs d'aquests últims dos anys, que és Viaje a Silsmaria i Her, que també té molta teca per parlar-te, una com l'altra. Sí, és un potenci. És un dia profund, eh? Em sembla que avui tocarem allò al cel, entre cometes. Ja estem més ficats a l'hivern, amb aquest horari ja que tenim, aquests dies ja. Exacte. I perquè la cosa no sigui tan així, doncs tenim el Paulo Alborán, que l'hem recuperat amb el seu primer disc, perquè ha estat aquests dies a Barcelona triomfant. Aquest nano és molt... Sí, sí. Es veu que, bueno, va haver de repetir concert, fins i tot. Sí, exacte. Estava previst que... Bueno, primer la gira la va començar aquí a Barcelona, després la va fer per tot Espanya i l'acabar d'aquí a Barcelona, però amb dos dies d'actuació, perquè, bueno, és que amplia l'estadi, s'acabaven de ser líderes d'entrada. Aquest senyor és, crec, dels millors... És una descoberta, eh? Dels millors cantants que canten en directe. Sí. És que té un directe, a part de molt bo, jo no? Jo he vist algun concert. Avui, justament, aquesta nit, em sembla, Rosa, molt tard, si ho pots gravar o buscar per allà, després de la voz que fan a Telecinco, a les dotze i mitja, fan el concert de parlar per alborán. Ah, mira. L'últim cancel que va fer a Madrid o alguna cosa així. Ho dic perquè, bueno, de ben segur que és interessant. Sí, sí, sí, val molt la pena. No hi he estat, però m'ho han explicat, m'ho han explicat. Doncs el tindrem de fons, eh? Escoltarem després alguna cançoneta en concret, a veure què tal, no? I bé, doncs també escoltarem altres coses per aquí. Molt delícia. Sí, sí, val la pena. Fantàstic, Jaume. Al Museu de Montserrat. Ui. Que es veu que ha donidó el que hi ha. Doncs el que he vist amb la llista, tema, eh? Sí, sí, sí, hi ha quadres de... Bueno, t'hi pots passar un parell d'hores la mar de tranquil. Jo cada vegada que pujo a Montserrat, que acostuma a ser un cop l'any, tot i que algun any potser no, la veritat és que m'agrada entrar en el món de l'art, no? Llavors, des de Picasso, Dalí, Caravaggio, Caravaggio és impressionant, eh? Sí, és magnífico. L'avi Pescador és sol, et quedes així com d'allò. Bé, n'hi ha una pila de gas, pisarro, suposo que tots els coneixes, Monell, Rossinyol, fins i tot, Mir, Cortuny... Vaja, vull dir una cosa completa. Però paral·lelament al fet de gaudir de l'art aquell reconegut, aquell que ja saps que t'agradarà i que lògicament tens altra vegada ganes, com en una bona pel·lícula, que també tens ganes de veure l'altra vegada, clar. Doncs llavors vas i entres en aquest museu, no? I paral·lelament, doncs sempre hi ha una altra exposició, que no és perquè sigui molt moderna, perquè he pogut saber que el senyor Calzina, amb el títol de Remembrança, doncs no és precisament que hagi nascut i que visqui, vull dir, va néixer el 1901, i vaja, vull dir que és un senyor que porta molts anys, a partir de 13 anys, doncs va començar a pintar. Ell va deixar a Barcelona, però va anar a viure molt a prop de Montserrat, amb un poblet per allà al costat, em sembla que és Sant Cristóbal o així, no, que jo tampoc, vull dir, quan ho he llegit... No sé, no deia sentit, no... No sé, no sé quin és aquest poblet, no? Total, que és un senyor que ha fet coses com de tota mena, no? Vull dir, saps, una cosa, agafes el ventall amb un quadre que tinc aquí davant i veurem, per exemple, des de blanc i negre, amb una estufa d'aquestes de llenya, després, paral·lelament, tenim també, doncs aquí, una mena de maquinària que tindrà a veure, perquè són maquetes, això, doncs amb, no sé, vull dir, fins i tot podies pensar en l'atòmic, però no, perquè, esclar, l'època no correspon, no? Sí, no corresponria, no? I llavors tenim aquí aquesta avi, doncs, que també està ben embocallat de coses, de coses, d'objectes, no? I paral·lelament, doncs, bé, vull dir, això estaríem gairebé pensant en Pixar, no? Vull dir, aquesta mena de treball, eh?, que no és ni molt menys com a dibuixer, és artesanal, això, tot plegat, no? I després el goig per les cadires, les taules i també aquests retrats, no? Un a la neu, perquè, no sé qui m'ho deia, no fa gaire, diu, es va arribar a tal finest, amb la qüestió d'art, que fins i tot semblava en fotografies, no?, el que acabaven fent, i a Montserrat això ho podeu gaudir d'una manera total, no?, amb els pintors més clàssics, eh?, vull dir, i llavors, doncs, la veritat és que va ser tot una joia, un parell d'hores, la meva estimada Teresa, com sabeu molt bé, em va dir, i m'has aventurat, dic, tu m'has aventurat, això no t'ho podries perdre, això s'ha de venir, quan es ve a Montserrat, ja havíem fet la caminada, ara tocava enriquir-te de l'art, no?, i, bueno, vam tenir aquesta petita conversa i va quedar conforme, conforme, total, que molt bé, eh?, un gaudiu de Montserrat quan aneu, no tot és qüestió d'anar a comprar la ratafia o el que tenen allà, que no sé qui ho deia, també. Ostres, ara fa que no he pujat a Montserrat. Jo també, jo deu fer com, psst, 3 o 4 anys, eh?, o més o més, o més, o més, o més, o més, o més, o més. Escolta, tu, amb un expert com tu, anem a gaudir de tota aquesta colla que he esmentat i els que queden, no? Doncs mira, l'any que ve podem fer una sortida a Montserrat, que sempre fem sortides aquí nosaltres, no?, fer sortida a Montserrat, veiem, escoltem a Virulai, comprem la ratafia i anem a veure el museu. I anem a veure el museu, i tot el dia, estarem tot el dia. Clar, clar que sí, clar que sí. M'agrada molt Fortuny, també, molt bé, eh? És que Fortuny és magnífic, la Maria Fortuny és deliciós. Sí, sí, sí. És que és un descobriment. Amb Mir, també, amb la de Camarassa. Amb la de Camarassa. Amb ti, vull dir, n'hi has mentat, així, uns quants. Perfecte. Molt bé. Una cosa impressionant. És un museu que molta gent, home, la gent d'aquí ho coneixem, no?, però que molta gent que ve de turista i tal, se'n va a Montserrat a veure, però és que si les muntanyetes i a veure la història aquesta. Sí, és una obra d'art, no hi ha dubte. Bé, que és preciós, no? Bé, que a nivell natural és el que diem, no? Bé, que també la natura també es pot considerar, no? Que la natura, bueno, a la fi i a cap, és el que deia Gaudí, no?, que traiem l'art de les formes de la natura. Per tant, això és una cosa que prové, no? Però que bàsicament molta gent ignora que hi ha aquest museu o sí que li fan la promoció de pensant, ai, deu ser un museu de coses, de pintura religiosa. Que també, eh? Sí, o sociàstiques. Que també, eh? Però té un fons al Museu de Montserrat que diu, estela, eh? Està reconedet, allà, i tal, però pots Gaudí. També allò també és... El que imagino que no veurem seran nusos. Sí, home, clar que n'hi ha. N'hi ha, també? És que no me'n recordo jo, això. Sobretot a nivell d'escultura, tu. Sí? A nivell d'escultura és més acceptable. Jo em vaig quedar amb la nena de la trena, també, no sé si la... suposo que sí que la coneixes. Sí. Vale, això és el Llimona. El Llimona, oi que sí? Vale, vale, vale. El Llimona va aclarar en balla, però bueno, per qui van els tiros? Vale. És impressionant, eh? Tinc que tornar, eh? Tinc que tornar, no me'n recordo, eh? És que n'hi ha dues, a més a més. Vull dir, que n'hi ha dues, un a costat de l'altre, i és com... no és pintura, és això, és escultura, eh? Escultura, val. Però, oh, quina sensació més agradable. Doncs mira, ja tenim excusa. I després em vaig quedar amb un... amb una... que era com gitana, però carai, tu, quina cosa. Però no me'n recordo qui la va pintar. No me'n recordo, eh? Vull dir, diria mentida. Però saps aquella cara tant, la nena burgesa total, que està completament identificada amb el seu rol, i la veus, per exemple, allà asseguda en una butaca, i que llegeix un llibre, aquella serenor, aquella tranquil·litat. També és que... i és tot. És que és un ventall enorme d'autèntiques meravelles creatives, que, en fi, molt bé. Déu-n'hi-do. Xinga, més coses. Per exemple, el que dèiem, d'aquí, no? O agafa la... El que farem una cosa, ara, si et sembla, Rosa, ara parlarem del triomf del color, aquesta exposició. Sí. Però, si et sembla bé, comenta'ns-ho de l'AOBC, Mozart versus Haydn, que mentre busco el tríptic l'he perdut. Bàsicament és això. Ah, vinga, però l'estàs buscant. Clar, l'estic buscant. L'estàs tuant. Llavors, ens ho comentes, i ara parlarem de... Molt bé, però jo mentre comento el concert, que s'ha fet el cap de setmana passat a l'Auditori, és l'OBC, l'Orquestra de Barcelona, l'Orquestra de Barcelona, que, bueno, ja té la seua a l'Auditori. Aquesta vegada hi havia un director convidat, que es diu Jean-William de Friam, és, bueno, ell és austríac, i no és la primera vegada que veia, ja havia vingut alguna altra vegada, i tornarà a venir durant aquesta temporada. ara tenim de director aquest senyor japonès, però, bueno, sempre hi ha algun director convidat. Bé, doncs, el concert es diu, o és, Mozart, Besur Haydn. Sí. Haydn. D'acord. I, bueno, és una miqueta, són tres peces, dues de Mozart, la primera part del concert, i l'altra de Haydn. Una miqueta, per veure les semblances o les diferències que poden haver-hi entre tots dos en aquestes peces en concret. La primera és molt curteta, perquè és la introducció de l'òpera Les Nostres de Figaro. Ells havien estat contemporanis, perquè tots dos van coincidir durant uns anys, penseu que un va morir, el Mozart va morir en 1791, a Viena, i el Haydn també va morir a Viena, en 1869, o sigui, 9, 9, 18 anys després, o sigui, que sí que van coincidir. Jo crec que sí que van coincidir i segurament es coneixien. Seguríssim. Això ja no ho he buscat. Doncs, bueno, Les Nostres de Figaro té molta força, és, a més, és superconeguda, la tens aquí, la tens gravada. No, no, no, és que la música no sonava de força. Vale. Digues, digues. Doncs, amb molta força, és molt maca. I a més, com que hi ha el tema que eren unes Nostres que eren, bueno, a veure, prohibides, sí, perquè no els havien prohibit que es casessin, doncs, veus com els contraballs, per exemple, fa una miqueta la petulància del tot tu de l'escompte, no?, que és que està dient jo Manu aquí i no deixo que ningú faci la seva voluntat sinó el que jo digui. i doncs, aquesta petulància, no?, d'aquest conte, diu que es veuen les arrogances sancions als baixos. Ah. Sí, molt bé, molt bé. i després, llavors, l'altre és un concert per a piano i orquestra al número 9, amb mi, bemoll major, que és el que li és conegut també com a genom, o sigui, jove home, o major. Sí, però de fet, és el cognom d'una pianista que va venir a Salzburg, va passar pel Salzburg i el 1777, imagineu, és ma'n-moiselle Genom, d'un nom, ell era molt reconeguda, és una pista molt reconeguda, i llavors, clar, a Mozart li va dedicar aquest concert, que segurament ja el tenia escrit, però li va dedicar expressament i és a partir d'aquí que es va fer molt famós també aquest concert és un concert de petita mano de cambra perquè hi ha més instruments però és només corda només són pianos ai perdó hi ha un piano que és el solista però hi ha els violins, els violonxers els baixos, els contrabaixos i només hi ha 5 instruments de vent 5? 2 trompes, 2 clarinets i un pagot per això el so és molt suau és molt melodiós és molt maco és molt agradable el pianista una passada es diu Christian Besuidenhout és de Sud-àfrica és un nano que és molt jove va néixer a Sud-àfrica ha passat per moltíssims va néixer al 1979 és jove ell va començar els estudis a Austràlia i després pel que veig aquí a la biografia ha actuat per tot arreu i aquí a Europa també s'ha continuat formant i ha actuat per moltes orquestres des d'Alemanya a Friburg a Clasic a tot arreu a Barís també ha estat aquí a Barcelona una delícia una delícia aquest pianista doncs bé això són les dues obres que es van interpretar de Mozart ja et dic tot molt melodiós molt harmònic i després amb Haydn clar Haydn ja comença tot el ritme és molt ritme és com em deia al meu costat és més canyero o si més no aquesta obra que es va triar que és la Sinfonia la número 103 amb mi bemoll major també o sigui les dues obres amb mi bemoll major aquesta és la Pau que em ui ui aquestes coses costa una mica de pronunciar sí sí amb quatre temps aquí sí que actua on actua toca l'orquestra molta corda més corda encara i aquí ja n'hi ha dotze instruments de vent i ja hi ha una percussió també que són els cimbals llavors aquí això té més força és més ballable té més ritme això ho explicaré després una miqueta és una sí sí jo ho explico així d'aquesta manera una mica el motiu el canvi d'estil que és Haydn sí sí és a dir que és una música com més ballable recorda molt el vals el ritme de vals i el tercer temps és el menuet i el minuet això és una delícia és una delícia és preciós i bàsicament és això aquestes aquestes dues peces d'aquests dos contemporanis a veure Mozart en teoria vaja no sé jo que jo tinc una mica entès també vull dir que Mozart va ser l'últim gran representant de la música barroca a partir d'aquí clar les seves formes de tocar les seves maneres les seves nocturns i tal hi ha tota una sèrie d'elements vinculats perquè és un geni i aquests genis també de tant en quant treien la seva personalitat d'una manera molt clara però eren aquells dobles acords aquells elements que quan tu escoltes sembla que hi hagi unes repeticions uns vibratos un piripiri un piano que constantment és com molt recarregat com és el propi barroc però Haydn encara que vivia aquest període va entrar en un període que és el període més del romanticisme és aquest període musical llavors a partir d'aquí les formes no són tan recarregades i a vegades és necessari ampliar amb vent i amb percussió perquè depèn de quines obres de Haydn ja són molt més espectaculars perquè aprenem el romanticisme la foscor els sentiments els estats de l'ànima tot això és el romanticisme llavors l'esclat de tant en quant d'aquests elements i també per un altre costat el que és la profunditat o el que seria la intimitat per un altre és el que Haydn representa per el que dius un menuet deliciós el que diem segur no si el mío m'equivoco alguna d'aquestes parts serien vibrants imagino o no? Sí, sí, sí clar l'Andante Pio i al final que també és un alegro con espíritu i llavors imaginaus quan aquí sortirien els timbals exacte per això intervé la percussió que això no és tan habitual amb Mozart i amb més vent 12 instruments de vent que també dóna més força és que Mozart no és tant percussionista era més per encara que és més galant és més galant Mozart sí i també perquè no hem d'oblidar que treballaven per encàrrega la majoria d'obres eren per encàrrega i llavors s'havien de fer seguint el gust de l'època i el que sabia que tio faria clar els seus patrons els encarregaven les obres d'una determinada manera fins que ja ells en aquest cas sobretot Haydn ja va començar a fer experiments i anar amb una música més pròpia més personal exacte un seguidor de Haydn saps qui era? els ducs d'Alba però els ducs d'Alba de l'època ah valent diguem perquè avui justament l'estàvem comentant a Can Ginastà a la tracena ducesa d'Alba hi ha un quadre que surt el duc d'Alba que té recolzat a un piano i al costat d'una viola i a la mà té una partitura de Haydn i és una obra de l'any 1795 per tant és una persona que està admirant a un músic contemporani com ara nosaltres admirant a Paula Alboran per dir d'aquesta manera per tant era un aristòcrata que era molt modern perquè estava admirant a un músic contemporani del món de mateix no estava agafant un Bach o un Beethoven exacte perquè estem parlant de la cultura del període il·lustrat d'aquell període la cultura actual que sempre té més mèrit arriba a conèixer el que s'està fent i arriba a valorar el que s'està fent en el teu temps exacte és que aquell període justament era el moment del famós despotisme il·lustrat és a dir es mantenia la línia absolutista però en canvi estava de moda ser culta Carles III era molt culta no oblidem ja estava el Gaspar Melchor de Jovellanos que era una persona cultíssima la Maria José Pimentel per exemple aquesta dona que era la primera literata gairebé que va sortir a gran nivell a nivell de Madrid que es movia pels cercles literaris de Madrid que això era com un escàndol però ella era diferent tot això és molt interessant i és aquest període on esclata aquest moment del romanticisme i per això Haydn encabeix molt bé perquè té una altra forma tu ho has dit és diferent Mozart i Haydn s'en de la mateixa època oi que sí és diferent és una altra cosa perquè Haydn és més modernet sí a més era més viatxer ell havia viatxat també més això mateix es nota aquesta integració era clàssic bueno era un magnífic és com comparar és que clar Mozart és com Beethoven i és com Bach són aquests tres que han marcat moltíssim els períodes però no perquè siguin clàssics en si mateixos sinó perquè van ser en la seva època trencadors però en canvi clar quan compares amb el que ve després queda una mica enquilosat això és el que passa és com si compares Haydn jo què sé amb Stravinsky és igual de meravellós un que l'altre però Stravinsky és una altra història per dir he de buscar un que fa poc hem parlat l'ocell de foc i tot això que hem parlat l'altre dia però molt bé molt bé és aquesta comparativa és maca és molt deliciós anar a l'auditoria a sentir aquests concerts molt bé doncs seguim parlant d'art i ara sí que he trobat el díptic perquè va haver perdut i tal Jaume tu volies comentar explica'ns això de Can Ginestà que ens ha quedat penjat és un col·lectiu és un col·lectiu aquest col·lectiu es diu Tarlatana i hi ha noms tan suposo que pot ser fins i tot coneguts per vosaltres no? la Gina Vidosa Cristina Pérez Masil Escofet i llavors Montse Fink Chantal Ferrac Ferrac sí la Marta Balada en fi en definitiva un col·lectiu no els envenen tots bé la veritat és que hi ha hagut alguna cosa que m'ha agradat molt molt precisament perquè a vegades tenim tenim com a concepte que l'art és allò de dir vinga un quadre ben harmonitzat ben fet que expressi i tal però a vegades és senzillament l'espai i una llum ben posada que fa lluir l'espai no? per dir-ho d'una manera sí, sí, exacte és que és això el punt de referència és aquest punt de presentació també com va o sigui hi ha hagut algun aspecte que diries aquí no acabo de veure massa que és com una mena d'abstracció d'una fórmula la qual amb fusta doncs la seccionen eh? vull dir fan com una com una dissecció i llavors la posen i a veure què et suggereix diu, home, sí, bé però no acabo d'entrar aquest tema amb aquesta exacte amb aquesta aquest art del siglo XXI que es diu la transvanguardia això ja és anar més enllà de la vanguardia i que tu t'has de fer la pel·lícula vull dir això mateix doncs llavors però de tota manera jo penso que és és que és molt important jo la segueixo gairebé totes les exposicions aquí al celler de Can Ginestà fan exposicions magnífiques que val la pena recuperar-les molt bé i a la fi i a cap vull dir és una exposició que són tres sales tampoc és una gran sala però que són coses vull dir a Sant Just tenim uns artistes magnífics vull dir des de la Carme Navarra Pruna passant per la pròpia Carme Malaret hi ha molta gent no hi ha aquest que s'ha esmentat a la Ciel també a la Ciel és un dels professors d'aquí també que s'ha apuntat ara doncs al taller de les plàstiques per tant tenim una bona base vull dir i bueno ja he dit el què vull dir i he rebut sensacions i guita aquest llum i allò que m'he apartat i llavors dic ostres tu com llueix és com si no sé com sempre estic a mar no? sí hi ha una percepció que està el llum aquell lluny molt bé fantàstic perfecte doncs seguim avui hem dit que parlaríem bastant d'art ja a partir d'ara sí que començarà a parlar de teatre però abans d'arribar al moment central que escoltarem una peça del Palo Alboran que es diu Solamente tu ai m'agrada això t'agrada això Solamente tu del Palo Alboran m'agrada el que diu ah no sé perquè de vegades et situes així de petit i quan t'esmentaves Solamente és tan poètic clar clar clar no no escolta estem poètics avui mare meva ei vull dir que si vols si ens vols llegir alguna cosa et poso música i cap problema molt bé doncs el que bueno vull comentar una exposició que és una autèntica joia és una païeta joia abans hem d'explicar el que hi ha a Barcelona hi ha un lloc al carrer Diputació 250 que és molt famós que és la Fundació Gòdia la família Gòdia és una de les col·leccionistes més importants de Barcelona i bé doncs hi ha hagut una mena de qüestió doncs que aquest edifici preciós edifici fet per Enric Sagnier tot sigui dit que val la pena veure'l perquè és meravellós l'edifici en si mateix les sales quan vas veient els quadres vas mirant els ostres i dius mare de Déu Senyor el que hi ha per aquí té una barreja si el lloc és fabulós és una casa palau allò directament però bé la Fundació Gòdia es veu que ja s'ha retirat del tema i ho ha venut a la Fundació Màfre que la Fundació Màfre a Madrid també fa unes exposicions per morir-se espero que que sigui Madrid-Barcelona que no sigui solament Madrid a veure si no renyem i una cosa a veure com aniria tot jo clar emocionat amb aquesta exposició que està molt bé li vaig dir quina és la següent pensant però si ens porten jo què sé una col·lecció de Picassos o una cosa d'aquestes no és fotografia jo una fotografia estic una miqueta fins aquí a Barcelona és una fotògrafa o si és fotògraf o japonès no t'ho sabria dir ara però és la propera llavors el que han fet la Fundació Màfre per intentar una miqueta enganxar imagino el públic nou és fer una exposició potentíssima molt bé es diu el triomf del color de Van Gogh a matís col·leccions dels museus d'Orsay i de l'Orangerí que són els dos museus a l'Orsay és el que hi ha tot el impresionisme més bastial i l'Orangerí és també un museu mig privat mig públic que hi ha justament als jardins d'Orangerí allà em sembla que és a prop del Louvre per aquella zona d'estudieries i bé doncs allò també hi ha unes obres determinades però el que hi ha d'Orsay és una meravella bé realment hi ha és a dir són dos pisos dos sales a baix i a dalt hi ha quatre o cinc però bé és una exposició molt diàfana és a dir no hi ha tantes obres hi ha al voltant si comptem hi ha al voltant de 50-60 però que realment diguis mare de Déu Senyor n'hi ha 10 o 12 com sempre passa amb aquestes posicions que són importants però tot l'altre acompanya molt bé l'única queixa és que el discurs que ells utilitzen no és el discurs més correcte perquè hi ha moments que et trontolla perquè dius això que fa aquí quan hauria d'estar allà és una petita crítica al comissariat que no ho ha fet del tot com personalment jo i dues persones més enteses que vam anar-hi vam dir no pintava això llavors comença per el període del puntillisme ell sí que hi entenen sí però és que fa una mica de nos perquè quan s'explica una cosa dius ara tinc que explicar-ho una altra vegada dalt clar volíem posar al mateix lloc hi ha moments que sí però comença molt bé amb el tema del puntillisme t'explica tot molt bé llavors et passa en un període més del període més colorista de Van Gogh i tot això llavors a dalt se'n van a una cosa que ja ho explicaré un altre dia que són els nebis el nebí vol dir no sé si és en hebreu és profeta són els profetes llavors una vessant religiosa i una vessant més colorista llavors són uns pintors d'aquest període que fa una pintura simbolista una pintura així com misteriosa una mica vinculada amb els misteris de les muses espiritual sí una cosa més espiritual i a partir d'aquí fa unes obres molt curioses i després al final hi ha coses de Manet una miqueta així de Cézanne això sí destacar tres peces un autorretrat de Van Gogh un dels que va fer que és aquest que tenim aquí que és magnífic nosaltres el veiem i sobretot el que hi ha és una peça de Paul Gauguin que són les dones de Tahití a la platja i un Paul Cézanne que és una natura morta que és gerro sucre i pomes que són aquestes peces molt conegudes també de l'impressionisme i tal és el que fa és el que diem Orsay no deixa anar tot el que té ni molt menys perquè té unes coses meravelloses és el paradís exacte és el paradís és una meravella és preciós però bueno com a mínim tenim alguna cosa perquè Barcelona està molt mancada igual que tenim a Madrid està el Tissen Borne Misa que té molt impressionisme aquí no en tenim a Barcelona impressionisme català sí tenim coses de Ramon Casas de de Fortuny que és un impressionisme previ el que dèiem abans i de Santiago Rossellol bàsicament Mirs i tal però tot això no tenim bé és una forma de descobrir-ho l'exposició s'acaba el dia 10 d'octubre i el 10 de gener perdó és molt curta realment encara queda però que sí octubre novembre són tres mesos no està malament i bé l'únic que són bastant exigents amb el tema vull dir has de fer-ho per internet és una cosa molt determinada grups molt concrets vigilen molt vull dir el fet de l'accés jo sol vaig allà i no em deixen no has de fer-ho via internet abans has de fer la previsió exacte llavors vaig a vestir bé per dir-ho llavors amb aquesta primera exposició em sembla que si tens espai per poder fer-ho em sembla que si sense guia no es paga però després es pagarà 4 euros amb guia sí que es paga vull dir és una cosa d'aquestes però són persones són 14 persones màxim que entren amb una hora determinada i fan la visita i surten vull dir està tot com molt quadriculat i molt marcat i a dia d'ara està tot bastant ple vei d'haver impossible hi ha forats aquí una persona potser un dijous a les 10 del dematí coses així vull dir que està molt desperdiculat bueno és el que hi ha quants dies dius que durà aquesta exposició fins al 10 de gener ja ho he dit per tant recomanable 100% i bé doncs ja està aquella persona que realment encara tingui l'opció i si no doncs ha d'intentar sí sí jo monto una el dia 11 ja ho dic de desembre qui vulgui apuntar-se mira doncs vindrem amb tu exacte que cap problema mira per internet barcelonart vull dir que ens busqui pel facebook o que ens busqui per un blog barcelonart barcelonart barcelonart amb RT final però no us apunteu 100% perquè llavors no hi podem anar nosaltres entraran 14 persones són 14 sempre un sorteig els 14 primers que truqui 14 i el guia que sóc jo o sigui els 14 i els 14 exacte exacte però bueno que crec que són experiència molt maca és diferent i és el que diem molt bé doncs abans de parlar de teatre i de cinema doncs que també d'unidor com estem avui de teatre i de cinema ai també tinc que parlar de literatura ja parlem després d'això la Rosa es parlarà de teatre i ens parlarem de literatura i després que t'ho diguis entrem així escoltem dos minuts de Pablo Alborán com Déu mana con solamente tú regálame tu risa enséñame a soñar con solo una caricia me pierdo en este mar regálame tu estrella la que ilumina esta noche llena de paz y de armonía y te entregaré mi vida haces que mi cielo vuelva a tener ese azul pintas de color en mi mañana solo tú navego entre las olas de tu voz y tú y tú y tú y solamente tú haces que mi alma se despierte con tu luz tú y tú y tú enseña tus heridas y así y así la jurarás que sepa el mundo entero que tu voz guarda un secreto no menciones tu nombre que en el firmamento se mueren de celos tus ojos son destellos tu garganta es un misterio haces que mi cielo vuelva a tener ese azul pintas de color en mi mañana solo tú navego entre las olas de tu voz y tú y tú y tú y solamente tú haces que mi alma se despierte con tu luz tú y tú y tú y tú y tú y tú y solamente tú que no l'havia escoltat d'una altra manera però genial molt bé té també la versió acústica aquest és el disc que està en instrumental després de ser l'altre que és en acústic i també està molt bé és una del·lucinació és que aquest home cantant quants anys té aquesta cançó? aquesta cançó ha de tenir 4 anys t'ho dic ara això és d'any 2011 4 anys però és que aquest noi ho tenia 30 anys quan era jove ja ho cantaven això sí potser no d'aquesta manera ni de l'altre potser recorda el que seria alguna cançó popularíssima a l'època me'n recordo i llavors l'escoctava molt a la ràdio i tant m'ha fet per això perquè solament tu és clar i ui això deu ser i bueno aquí tenim per investigar bueno inicialment a veure no és una cançó composada per ell perquè va ser la primera és compositor però saps el que passa que la música s'ha fet tanta música en el segle XX sobre el XXI que hi ha coses que sonen és terrible per exemple a mi em passa això quan veus el Festival d'Eurovisió diguem Hortera per mi em fa gràcia i llavors jo em poso allà Hortera Hortera em poso i dic jo no ho confessaré perquè si m'heu de dir Hortera no ho dic i de les 25 cançons hi ha 4 o 5 que el que és la tornada et sona a tot és que a vegades dic la cançó aquest any passat hi havia una cançó que sonava a la cançó la balada de The Police a l'Every Breath You Take que és meravellosa l'Every Breath You Take o si més no posen els acordes exacte els acords clavat començava igual tu amb la guitarreta dius si això és tal el que dius tu queda clar però és que havíem de estar contínuament de demandes i historiades de fiestes pel cop i tal quan ets una criatura anant cap adolescent només et mires a tu i llavors jo recordo una cançó que et marcava aquest punt i quan l'escoltava em sentia com si m'ho deguessin a mi clar és que això en aquella època això ens ha passat a tothom en aquelles balades bestials quan et deixava la novieta o buf i això mare meva no a mi això no jo tinc una cançó que la poso i ploro no no de sempre un dia us la posaré i veureu com ploro és automàtic no me la poden posar perquè és que em giro i automàticament ja em provoca alguna cosa ho volem veure això no us diré la cançó perquè me la posaréu l'emoció l'emoció molt bé Rosa parlem una mica de teatre André i Dorín sí són dos personatges sí bueno van estar al poliorama però val la pena ho dic perquè bueno van estar al mes de setembre i val la pena si estan fent no sé ho desconec però val la pena seguir aquest grup aquesta companyia per si estan fent actuacions amb aquests teatres a vegades dels municipis o si pel que sigui tornessin a venir a Barcelona val la pena és una companyia de teatre són molt joves són membres molt joves es diu Colunca Teatre és del País Basc es van crear es va crear aquesta companyia el 2010 a Euskadi és del País Basc més clar que l'aigua sí val parla de la redundància clar es diuen els actors es diuen Garbine Insousti i José Daud però també en aquest cas en aquesta en aquesta obra també actua l'Edu Cárcamo val són malgrat la joventut són uns artistes molt experimentats i ja tenen una extensa trajectòria teatral ells van néixer d'una inquietud dels seus integrants d'experimentar diferents llenguatges escènics això és molt important sense oblidar també la idea de fer un teatre accessible al públic es fan un teatre vital actual compromès i connectat amb la realitat això és com ells es presenten i de fet l'obra aquesta d'Andreï Dorín són els dos protagonistes i va sobre dos persones grans ja que viuen en una casa ja tenen un petit saló com jo no que va no són més grans són més grans molt més grans tu ets tu ets aquí amb una joventut enorme llavors l'havia de veure pujant campanars sí a la vall d'avui a les torres que va pujar als vells campanars i jo però on vas que ens guanyava tots i amb les escales de cargol i tot i tant i teniu fotos tocava vull dir a la punta de la cúpula ja i tot eren tant exacte i ha tocat la capada el vigilar amb nosaltres vull dir que no anem fent reportatge aquí digues digues no no que va ser molt divertit doncs per això dic que no aquests estan pobres estan més tan grandes ja i allà aquests a dos han sent la màquina d'escriure o les notes d'un bilionxel és ell que l'havia estat d'escritor i encara fa alguna cosa encara escriu i ella és una bilionxelista però són grans i llavors és una mica un viatge que es fa a través del record diu que recordar qui van ser per no oblidar qui són i també recordar com han estimat diu per seguir estimant és alt sobre el tema d'Alzheimer és que és molt clau i no estic desvetllant res de fet és una obra que ells també el que fan és col·laborar i recolzen a tots els grups d'atenció i suport a emocionar els cuidadors de persones amb Alzheimer és que està molt bé no parlen en absolut no parlen mai per res ells actuen són tres actors hem dit un actriu i dos actors actuen amb una màscara però una careta que els ocupa tot el cap no la cara no tot el cap d'aquelles així com de goma que segons el personatge té una careta o té una altra és que és més jove és en aquest cas la inexpressió absoluta no hi ha expressió no parlen però sí que s'expressa dic la cara però la cara no hi ha expressió a la cara no la cara no hi ha expressió però hi ha la gesticulació ja he vist trossos però això però angoixa ho fan això no no en absolut ah per l'actor home és una mica oferrant i en refereixo que de cara a la percepció de la gent és difícil clar per això diu que es exploren diferents arces cècniques i instruments i mitjans per actuar això és curiós i és que amb els seus gestos amb la història com passa amb la interacció entre els personatges com es canvien de personatge que es canvien de careta i es canvien de vestit et queda molt clara la història de qui són actualment aquestes dues persones qui hi havien estat des que eren joves que es van conèixer van començar a sortir no sé què no el que si demana un autògraf amb ella i després ja queden em veig a tu torno a casa teva no sé què és que s'entén tot i no parlen però s'entén tot i els sentiments també que és molt important ja he vist el contrast d'això de dir ostres els joves que érem la mort clar el sentiment de la mort quan ja són més grans també una miqueta la descol·locació de ostres què passa ara aquesta malaltia que arriba a casa nostra ells tenen un fill també és molt divertida les escenes quan entra el fill perquè els dos com que litigien pels favors perquè el nen els faci cas el nen que ja és un home gran ja és un adult però es veu també quan era petit i com els dos el pare i la mare intenten portar-lo cap al seu terraín molt bé està molt bé és molt tendre ho passa encara i és això i és aquest home ara no ara no almenys el poliograma no que seria qüestió de mirar almenys ells tenen en pàgina web també seria qüestió de mirar a veure per on van actuant perquè moltes vegades és això s'estan a Barcelona però després mira veig que van guanyar dos premis un va ser a Villanueva a Villanueva com a millor espectacle estranger 2011 a l'Havana a Cuba i un altre també el premi del públic a la millor dramaturgia a Birmingham al Regne Unit perfecte val molt la pena el Colunca Teatro ens hem de quedar amb aquest nom i el centre penso que el centre és aquí i suposo que estan actuant pel tema de l'Alzheimer que ja no sé si la Federació de Familiars o de Cuidadors de Malalts d'Alzheimer també estan en contacte per anar representant aquesta obra i anar una mica mirant aquesta sensibilitat cap a la malaltia del que suposa la pèrdua de memòria la pèrdua del teu passat la pèrdua de la teva identitat la pèrdua de tot això això és terrible com vaig traient els quadres de la paret els quadres on hi ha les fotografies familiars amb la fotografia de moda no sé què és una representació del que està passant al seu cap també com es despengen sí per això dic que és molt gràfic quan va al metge també quan s'adonen que alguna cosa li està passant a la mare en aquest cas és la mare aquella pel·lícula de Julia Moore que pateix un Alzheimer iniciàtic com es deia va guanyar va estar els Oscars aquesta és recent ella ho explica molt clarament diu jo és una persona que era una catedràtica és que quan em poso a pensar se'm cauen les paraules ve com se'm cauen les paraules és una cosa molt gràfica i molt curiosa pot ser física i pot ser mental aquí està una cosa física és per una qüestió de poca bé que les paraules no surten no no surten això i la vegada sortir al final no acaba sortint res que això ens passa a tothom i això com es deia ara no me'n recordo de la pel·lícula però no és tant la memòria és la paraula exactament és la capacitat de de transformar en intel·ligible allò que tens aquí i ha de sortir de realitzar el pensament molt bé doncs molt interessant universal a més han anat per molts països han estat a Nova York Londres Xangai Buenos Aires Istambul fantàstic perquè és un llenguatge universal evidentment la gestualitat és un problema molt de tota la societat és la mímica és la mímica és la mímica la feia cap exacte és el mim però portat a l'extrem en aquest cas d'una qüestió realitat a la realitat molt bé jo faré un petit esment sobre un llibre curiós una cosa estranya que m'he caigut a les mans és un llibre és una trilogia que es diu Els rostres de Victoria Berman no té res a veure amb Amin Mark Berman ni Amin Grit Berman vull dir és un nom molt típic de Suècia però no molts menys tinguis amb aquesta parella no al contrari són magnífics i tampoc la Marano Hara que ens ha deixat fa poquet pobretta meva com l'estimava i tant era magnífica aquella dona però bueno l'home tranquil l'home tranquil que ja sé però allà precisament no tant no m'agrada allà precisament no tant la recordo diga que s'ho te agradava diga que s'ho te agradava no, no ho recordo ara és una actriu que tenia molta presència potser que ella amb el Gregory Pec com ens deia allò em sembla que era ella era el Capitán Palamà era una cosa així el munt d'on sus manos em sembla ja veure si és d'ella ara la Rosa és que allà no perquè representa un personatge massa atrapat per les convencions i no a mi no em va agradar gaire aquesta pel·li i segueix sense agradar-me massa a mi no jo quan la vaig descobrir que jo feia temps no l'havia vist fa 7 o 8 anys enrere la vaig veure a mi no em va acabar de matar tampoc està bé però és un clàssic però és de que et quedes amb un clàssic doncs el que dèiem una obra d'uns senyors que es diuen Eric Axel Sund que sembla el nom com es diu? ara que l'estic ensenyant la foto de la Maureen ara entenc per què li agrada bé, bé bé, bé bé, bé bé, bé bé, bé bé, bé bé, bé ara estem fent allò un dobblet jo parlo d'una cosa i ells parlen d'una altra eh digues digues ell que va tenir un Òscar honorífic sí sí, sí li van donar sí, sí anava en cadireta de rodes i tal sí, sí per roja molt maca molt maca doncs aquests senyors que es diuen Eric Axel Sund són dos no un són dos nois que estan vinculats al món de la música electrònica i que han vendit a fer una novel·la una novel·la vinculada amb el ah sí que va a dir la Miball és aquesta amb un thriller que inicialment bueno últimament hi ha aquesta mena d'obsessió i crec que està molt bé perquè ja era hora que les inspectores fossin dones perquè sempre la història dels thrillers sempre han sigut inspectors d'Estel Carballo d'aquesta gent i tal que dius bueno sempre és el mateix ara hi ha una però és que porto tres o quatre llibres que són inspectores i ara estic llegint un altre que també és una inspectora però molt bé molt bé perquè jo crec que és una una visió molt diferent del que és el concepte d'inspector vull dir és una altra revisió del que és com a tal el concepte de com portar uns casos no com anar més enllà amb les coses que a vegades sincerament i això sí que sempre ho han dit els homes es queden a mig camí la sensibilitat l'especial sensibilitat que té la dona per anar més enllà vull dir la seva forma més ordenada no sé com dir la paraula vull dir no no no és veritat però hi ha una percepció és cert una percepció molt diferent amb la dona que amb l'home amb aquest tipus de coses és el que es diria desmenuzar les coses és el que seria fer però això un anàlisi minuciós hi ha un sentit diferent que va més enllà seriós i aquí passa això la sensibilitat si s'ha sentit llavors és una obra que era molt pretensiosa persona es diu el primer trauma es diu el segon i catarsis es diu el tercer de nou entrem amb el tema d'una inspectora que es diu Janet que està portant una sèrie de casos una altra vegada vinculats amb nens és una cosa més recurrent però amb una altra línia és un cas que no és tan truculent com aquells llibres que va comentar el David l'altre dia del Demetre o que jo vaig comentar també no fa gaire però que bàsicament sembla una història que es va desenvolupant amb una persona en concret que es diu Sofia que sembla que tot apunta cap a aquesta persona però curiosament no se'n va cap a un altre lloc però llavors amb aquest joc que al final sincerament es perd és a dir a persona està molt bé a trauma també però a catarsis el tercer llibre ja s'obre és el que diem allargar massa aquestes coses no és bo i és molt complicat una bona trilogia de llibres costa molt no són gaire llargs són 200 300 pàgines cada llibre són 900 pàgines en total per tant amb un llibre que s'hem pogut tancar però bé això de vendre més i treure més diners per renclar bé doncs aquí hi ha un moment en què les coses dius a veure per on va llavors tot allò que ens explica és la mentalitat d'una persona no tot hi ha unes parts que les dones per suposat que és real i és tot ui tot un trauma que aquesta persona en concret ha patit per culpa d'una sèrie de coses que li ha passat a la seva joventut i a la seva infantesa psicoanalític totalment llavors aquí és on entrem llavors aquí és la part que jo una miqueta em descol·loca amb el fet de dir aquesta noia ha patit des de la seva infantesa una sèrie d'abusos parlem clar perquè per aquí van els tiros ella s'ha creat un altre món paral·lel però no és un món paral·lel de felicitat és un món paral·lel d'infelicitat absoluta i de maltractament és a dir ella es crea un món paral·lel en el que allò que li han fet mal a ella ella l'està aplicant però no l'està fent realment llavors clar aquesta mena de desdoblament de la realitat és la que et porta a tu a pensar i aquí és on es deslliga més la persona és una psicòloga vol estudiar-se ja mateixa vull dir en un gran nivell mentre s'estudia a persones que tenen problemes vinculats amb el tema de la pederàstia i altres qüestions vinculades o que han patit però a la vegada crea un altre submón i acabes que dius què passa aquí és complicat és complicat el llibre i al final et perds i després ja el torno a agafar però et perds és un llibre suec és el que diem aquella frador sueca també a vegades el sexe els preocupa molt avui precisament hi ha hagut una psicòloga sí, una psicòloga ja entén molt ara em sembla que no que no ho és veritablement i em deia diu a vegades el que també el que també passa en la vida és que aquelles persones que tenen dificultats doncs des de patitots no? diu acaben tenint el seu punt de sortida i d'enriquiment fins i tot o sigui allò el que acabes de dir si allò ho dirigeixen bé o sigui si dius pateixo i això s'ha d'arribar a superar no? si ho si ho canalitzes clarament canalitzes cap a la teva formació cap a oblidant-te que el patiment t'acompanyarà tota la vida oblidant-te o o arxivant-ho per dir-ho d'una manera doncs aquesta xicota em deia això no? diu això a vegades és un enriquiment per següents aquí ara bé quan és tot el contrari o sigui quan utilitzes aquests termes soc la víctima d'una situació que he viscut o la víctima d'una situació que visc i no surts d'aquí llavors això és clar que et condiciona i enmarca la vida i no surts i això són els rostres de Victoria Bergman perquè són les diferents cares les diferents visions que ella té de la vida o del que li està passant al seu voltant i com reacciona encara que ella realment el llibre es diu d'una altra manera per tant ja es veu que hi ha un canvi de personalitat obligada per una sèrie de condicions que li diuen millor canviar de nom per tot el que t'ha passat i a partir d'aquí inicia una nova vida però amb aquesta nova vida posa tots els fantasmes ja els va recol·locant i està bé però realment que es perd el llibre es perd el que està clar és que els psicoanalistes diuen que aquestes coses no se superen fins que no descobreixes tot el mal que t'han fet per dir-ho d'una manera o sigui anar parant el nus de la qüestió però tot això avui ja es relativitza això és el que deia Freud i tal i llavors això es relativitza fins al punt que diu no deixa estar això estar archivat el que cal és archivar-lo i deixa't que tot és una qüestió de trobar doncs aquells punts que en definitiva tu puguis sintonitzar-hi no vull dir que realment t'omplin com jo mateix vull dir quantes avui què m'heu dit vosaltres dos avui donar la informació que us he donat i tal que és que la meva salut en aquests moments ha millorat un bon punt molt alt doncs en definitiva jo estic com una mena de núvol en aquests moments i tu mateix Rosa m'ho deies i és perquè diu és que la teva actitud quantes vegades m'ho heu dit evidentment l'actitud és el pensament és la doncs deus que una mica de cada cosa també això fa moltíssim si la teva actitud és ganes de evidentment que et pot passar qualsevol cosa que tu calli però la teva actitud està aquí fins a l'últim moment va cap aquí va cap a sí sí ens queden cinc minutets què voleu parlar de la villa Taúma fem un comentari i el Viaja a Sils Maria doncs si podem o l'iniciem i seguim la setmana que ve o ja fem el que bèiem bé la Taúma serà una d'aquelles pel·lícules que jo us en parlaré ara i us oblidareu al cap de cinc minuts Palestina Palestina es diu sí és Palestina una pel·lícula palestina per què? perquè això no és la guerra de les galàxies és clar i està més clar que l'aigua no és igual és una altra cosa saps no parla ni de grans poders ni de grans revolucions ni infografies ni res ni canvis de paraules què és la república i què és el poder absolut ho canvien totalment ni efectes especials tampoc tampoc això ja ho sabem la Taúma és una vila que ha estat adquirida vull dir com es diu això controlada controlada pels jueus ells són palestins evidentment i els palestins com molts punts del món doncs també eren burgesos i a més a més hi ha un apartat petitó que són cristians no masses però són pocs i llavors aquests miren de conservar tot el que és essencial de la seva vida però esclar la situació de guerra que viu aquest país és enorme i automàticament doncs hi ha víctimes i els ha morts o bé se'n van cap a Nord-Amèrica les estimacions que treuen aquestes tres dones que són les ties d'una més jove que ha estat amb un amb un això de petitons no? amb un orfenat i llavors la treuen allà perquè estiguin amb elles i perquè s'aduqui com elles a unes constants burgeades total són dones s'han de casar i prou saps? vull dir vale és petita la pel·lícula però guaita si és gros això no? i de la manera que funcionen i tal jo l'he trobat íntima vull dir d'aquella això és el que busques és que això no busques la guerra a les galàxies busques això llavors quan ho trobes dius ara no? i la guerra a les galàxies probablement també la veurem perquè esclar com que ens la posaran per tot arreu i a més a més fins i tot potser farem aquella valoració tan aquesta és la millor que s'ha fet de totes les set que ja s'han fet ara i ara vindran dues més que encara seran millor no et dic una cosa no jo saps jo saps torno a dir digue'm a fric una altra vegada no a veure és a dir jo un dia un any un monestiu vaig veure les 6 des de la primera que és l'antiga dels 70 en les guerres galàxies l'imperi contraataca la tornada del Jedi llavors amenaza fantasma i ara ve la 7 i vaig veure les 6 vaig acabar amb una empanada mental vaig dir però a diferents dies però clar dius és que no s'ajusta res allò és una cosa hi ha com altibaixos jo a l'estiu també vaig intentar vaig veure una la segona ja vaig dir ja costava la segona la segona ja costava i no acabo d'entrar i les noves ja dius et tornes boig vull dir que no ja no sé què faran si serà la setena o és una precuela perquè clar van fer la bueno allò era clar quedava molt raro veure una pel·lícula la 79 com la inicial com anava jo no la guerra no a veure és a dir l'amenaz de fantasma era la primera no és a dir les 3 clàssiques la quarta cinquena és sisena l'imperi contraataca és la segona no sí sí però a nivell però després quan van fer les 3 noves anaven en davant sí és a dir era primera, segona, tercera les més noves i quarta, quinta, sisena les 3 més antigues clar grinyolava però grinyolava moltíssim el que són els efectes i tot perquè clar veies uns efectes els 79 veies els fils gairebé penjant i les altres que uns efectes brutals clar poc o molt per molt que sigui un tema purament tècnic són pel·lícules molt perilloses i llavors clar o ets un friki d'aquests absolutament de la guerra de les galàxies entres en aquest joc i tal que jo no vaig entrar-hi és com l'univers Trecky d'Estar Trek que jo no entro o no o no no sé parlant de sis Maria que és molt més interessant ens queden dos minuts jo crec que és una pel·lícula que val la pena Rosa en parlem una altra la parlem una mica la parlem una setmana perquè m'interessa molt i la vull comentar tots tres que l'hem vist i crec que s'ha d'aprofundir una mica perquè hi ha un moment val a dir que ahir vaig veure la xocolata la Juliette Vinoix i no sé si us passa a vosaltres però jo només veure-la ja ja faig veneracions avui està avui està ja dic no la primera joventu home veus que amb el John White no em passa això ah no a mi tampoc a mi tampoc què t'anava a dir però és que a Viaja Sils Maria és que la Juliette Vinoix és molt maca però justament amb la Juliette Vinoix però justament guapa és a dir em refereixo representada amb tota la bellesa que té ella no està guapa sincerament no guapa és pel tipus de dona que representa exacte és un símbol totalment ella va vestida d'una forma molt a veure és una persona és una estrella però va vestida d'una manera exacte intel·ligent triomfadora totalment amb la màqueta molt ben poblat normal i sí exacte que això m'ha passat també per exemple amb Julia Roberts a agosto que feia de filla i anava normal no anava tant com sempre la posen de princeseta i tot això que la posen més a reglaeta i de filla i de filla ressentida totalment i a més em va semblar allà vaig dir quin tros d'actriu perquè ja saps que és una bona actriu al principi era com una així més llunyeta però ja Merit Brocovitz ja va fer aquell canvi però amb això d'agosto dius mare de Déu senyor està potent el d'agosto és lògicament però és molt potent molt potent em sembla que d'aquí poc la fan per la tele em sembla que la fan a Telecinco oi que sí aquest dissabte a la nit mira la cartellà a la tele i jo diria que el dissabte a les 2 de la nit a Telecinco perfecte una bona hora per a mi t'entomaràs els anuncis però avui va a Telecinco fot anuncis fins per anar al lavabo i tot vull dir que és increïble no però llavors jo passejo i tot el que he vist fins aquell moment ho reflexiono i quan acaben els anuncis ja està molt bé doncs ens acomiadem aquests que fan anuncis no que els facin no no que no els facin bueno doncs ens acomiadem s'acabarà sintonia adeu-siau adeu al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vent