Muralles i Guerra Civil en còmic; Roma literària; Redondo i true crime; i cinema: Paràsits, Històries de por i Midsommar

Música Benvinguts un dia més a Babilònia, que avui tenim la companyia masculina, mai millor dit. Sí, avui és. Avui... Avui ocupem els homes, això, tots homes. Exacte. El Jaume Vidal, què tal, com estem? Bé, bé, bé. I el David Montaner. Bé. I el Xesco Ramos, que està aquí, com sempre. Jo, que ningú l'estima, no?, aquí amb aquest raconet. Ja podem plegar, no? Jo el proper dia portaria un ou en plan de Calimero. Calimero, sempre fent pena, no? Sí, que nadie me quiere y tal amb aquest raconet. Que desgraciaditos soy. Sí, sí, sí. Però bueno, no, no, estem tots aquí... No et vol gaire gent, a tu, no? Com? Que si no et vol gaire gent. No, no gaire, no gaire. No, no, és que no. Home, jo per aquí dalt sé que tens un club de fans. Sí, és a dir. Bueno, deixem aquests temes, perquè no ho ha de saber tot, que estem en un poble, que abans comentàvem aquestes coses, els pobles petits, eh? Sí, farderies, sí, farderies. I és el que tenim, però bueno, és el que hi ha. Molt bé, xatos. Doncs comencem a parlar, avui parlem de literatura, parlem de les primeres exposicions, a més exposicions? Sí. Del Baix Obregat, eh? Sí. Perquè ja que estem en una ràdio... Autòctones, locals. Exacte, locals, eh? Res de coses de Barcelona i tal, on no arriben les zones de ràdio d'esvern? No, no. Que, bueno, per ser de motius, eh? No és que no hi hagi potència ni capacitats, sinó perquè hi ha unes prohibicions, no? I no pots... No pots rebre. No pots produir-te en certes zones. Parlem d'una exposició que hi ha a Sant Feliu, al poble del David i meu, i els hem anat a veure al Centre Cívic Maslluí una exposició sobre muralles, fotografies de muralles, que ara en parlarem, eh? I després... Muralles, pràcticament en forma d'això, de quadres, vull dir... De quadres, de tot el món? Sí, sí, sí. El que he vist, que tampoc... És que estaven muntant-la, eh? Aquest matí, no? El que he vist és de tot arreu. He mirat així, 15 o 20 o així, i sí, sí, muralles... O sigui, fotografies de persones que estan mirant a veure el com, com saltaran tot allò... Ara ens ho explica Jaume, perquè fem una mica la introducció i en parlem de tot això. També ens parlarà el Jaume d'una exposició que es diu Visions de la Guerra Civil en còmic, al Parc Mercader, allà a Cornellà. Ens ho comentarà ara mateix. Llavors parlem de literatura. Jo us parlaré d'un llibre que es diu Guia Literària de Roma, una cosa curiosa que he agafat a les meves mans després de fer un viatge a Roma d'aquells de no respirar, però bueno... Encara tu, eh, llavors, sí? Eh? Encara està cansat. Jo encara estic cansat. Encara rosego els 270 quilòmetres que vaig fer en 7 dies, però bueno... Com va fer una versolaritat. Sí, sí, sí, jo com sempre. Jo vaig... Jo tot, jo lo doy tot. Més art. Sí, vinga, més. Més, no? I el David ens parlarà de La cara norte del corazón, és la prequela d'aquella... De la trilogia de Baztan. De la trilogia de Baztan, exacte. De la Dolores Redondo. I després ens parlarà d'un altre llibre que també és molt curiós, que es diu Solo tu me tendràs, que ara ens comentarà. D'Antoni Muñoz. Sant Feliuen, per cert. Sant Feliuen, sí? Doncs mira, avui estem allò molt patris. Serà influència de Vox? No, que és broma. No. Bueno, és broma perquè... Què passa? Què és això? No, no, res, res. No, no, no. Que tenim la desgràcia del que ha passat amb això de Vox, no? Que han pujat molt. Bueno, d'una igual. Cinema. És veritat, les coses com siguin. A veure, no, que ningú s'ha d'enganyar. Vull dir, no. Esquandalitzar. Tot el que sigui l'extrema dreta mai és bona. Enlloc. Cinema. El jove es parlarà de la pel·lícula guanyadora de cants d'aquest any, Paràsit. Jo es parlaré d'un llibre de... D'un llibre, no, d'una pel·lícula de terror, que no sé encara com... Bueno, sí, ara us ho diré el nom, però no me'n recordo. Cuentos para ver en l'oscuridad, no me'n recordo. És un títol molt llarg, però no s'ho farà. El tens apuntat, vaig, a sobre la mànica. Exacte, ja us ho diré. I després, parla de Midsommar, també, una pel·lícula molt peculiar, que ja vam comentar, però el David ens donarà la seva visió. I si ens dona temps, parlarem de Dogman o d'altres coses, com anem sempre. Doncs ja en parlarem d'aquestes pel·lícules també que són recents, però que han estat sobretot pel·lícules que marquen molt, vull dir, que et deixen com una miqueta doncs d'aquella manera. Doncs Jaume, parla'ns de les muralles i de les visions de la Guerra Civil. Tot per tu. Les muralles, com deies, a Sant Feliu, allà a Mas Lluïc. Sí. Llavors allà, doncs, estaven muntant-ho avui aquest matí, que he estat allà, i, bueno, n'he vist unes quantes, no les he vist tot, però sí que he mirat com per fer-me una idea de tot plegat. Llavors, si nosaltres fem, vull dir, per exemple, a Cornellà hi havia, hi ha una muralla, que és el riu, eh? Vull dir, que... I a Sant Boi també, llavors. Exacte, i a Sant Boi també, que és el riu. I això són muralles naturals, pel que he interpretat allà, són, vull dir, marca la distància entre un espai i un altre, entre una riba i l'altra, no? Llavors, doncs, he vist així unes quantes fotografies de persones intentant saltar la del Marroc, per exemple, no? Aquesta seu tema, l'Iban. Això mateix, i llavors també, també he vist alguna cosa, la muralla que van fer, doncs, a l'Alemanya, eh? El mur. El mur de Berlín, i llavors, el bo de la cosa no és que sigui una pintura, això, o sigui, que no és pintor, que han fet, són retratistes, que van amb la càmera, fan la fotografia i tal, i he vist molt de color, vull dir, molt ben trenat, vull dir, segur que les màquines no eren, les del mòbil, no, no, no pensis, ja, poden fer fotografies espectaculars, aquest mòbil, aquest mòbil, aquest fa unes fotos bestials, eh? És més la traça del fotògraf que l'objecte que té, que la màquina. Això és el que volia dir que em semblava que en el mòbil això no era tan fàcil. No, no, si és tressut. I llavors, doncs, bé, la sensació que tens davant d'una exposició com aquesta és que veritablement ens hem d'anar creant o es creen unes barreres naturals que veritablement ens separen, no? Vull dir, ens fan sentir fins i tot d'una altra manera. Jo me'n recordo, per exemple, i per això he anomenat el riu Llobregat, que deien allà a l'altra banda del riu i els de Sant Boi sempre, em coneixia diferents que treballàvem junts i em deia és que aquesta barrera del riu evidentment fa mal. Marca. Marca. Marca una pauta. Sí, els d'allà i els d'aquí. Una diferència, sí, exacte. El sentit de pertinença també i tal. I llavors hi ha hagut fotografies que realment... Veus, jo puc dir que jo he viscut a les dues bandes del riu. A les dues bandes. Sí, a Sant Boi i ara a Sant Feliu. I és igual, no? Jo sempre vaig dir que vaig creuar el lloc de l'Empatera. Sí, Sí, sí, Empatera. Bueno, ara hi ha passos naturals. Sí, no, no, ja, sí, sí. I amb l'aigua... No, per què ho dic això, la broma aquesta? Perquè quan vaig anar a empadronar-me a Sant Feliu, el full que em van donar posava immigrant. Dic, ostres, vaig quedar així tot parat. Ah, mira que bé. Dic, ostres, per això dic, deu ser això. Ara ja es deu haver superat, això és clar. Home, ja fa anys, però tampoc tants. Va ser el 99, o sigui, que imagina't. Déu-n'hi-do. Sí, ja fa 20 anys, però dius, hòstia, que posi immigrant. 20 anys. Escolti, que vinc del poble al costat, eh? Que no he hagut de córrer gaire. No, no, clar. Ni he travessat pel riu. Per això he dit, hòstia, doncs deu ser que he creuat el Llebregat en pedera. Pel pont del riu, sí. Ai, que bo. Home, en l'època que vas venir, sí, ja era, estava fet així bé. Home, els ponts ja estaven fets, sí, sí. els ponts, vull dir, tal com està ara i tal, perquè abans, sí que no estava així jo, vull dir, el riu era un risc molt gran, vull dir, que es menjava, els camps es menjava, vull dir, que això no estava. Jo recordo, Sant Boi, el riu, i ara parlem de barreres, però que es desborden, va arribar a prop d'on vivia jo, i jo vivia a prop dels Selecians, de Sant Boi, qui coneix, i sabrà més o menys l'abast, no?, de la inundació, va arribar a prop, a prop, a prop, eh? Sí, l'aigua per allà, oi? Bé, igual com jo, allà on vivia abans, allà on viu la meva filla actualment, a Cordellà, també, l'aigua va estar a punt. Sí, jo li vaig dir a la meva dona, et dic, escolta, que si gira, marxem d'aquí, que això no, tenim garantia que aquest sigui el màxim. Sí, sí. Molt bé. Bé, doncs coneixem també aquestes barreres, eh? Però són simbòliques? Moltes vegades? No, això no és simbòli. No és una barrera tipus, l'Àngel Exterminador, aquells que no poden sortir. No, no es tracta... És més gràfic, no? Es tracta de la manca de sentit comú, potser, oi? Seria la paraula. Sí, clar. I que dius, bueno, tio, perquè aquests dones vinguin allà a casa nostra, tots... És que ara, m'ha vingut al cap, vàries, per exemple, hi ha països del sud-est asiàtic, que es veu, per exemple, un barri de barraques, però, però què dius, ostres, si ho pot viure algú aquí, i just un petit mur, un mur, i al costat uns gratacels de luxe, a més no poder... Això és una mica... Rio de Janeiro, passa això amb els barris... Això és el que després parlarem de paràssites, eh? Perquè és això, eh? Sí, és amiga aquesta idea, no? Eh? És amiga aquesta idea, no? Sí, i tant, ostres, no, però aquí és més... és més intel·lectual, per dir-ho d'una manera, o sigui, més emocional tot, eh? i el que genera i tal, està molt bé. Bé, ja parlem després... Però el Mediterrani també és una barrera, és un mur, una muralla. Ah, el Mediterrani, el mar. Sí, parlem del riu, però el mar també és una muralla que separa la gent que ve d'Àfrica, que vol entrar a Europa. Però aquestes són físiques, eh? Sí, sí, sí, o els Pirineus. Són creades, són fetes. És una barrera molt bona. Els nord-americans i Mèxic, no? Vull dir, que se n'ha parlat moltes vegades. Sí, però la nivell se'ls va saltar els Pirineus. Clar, clar, uns quants, uns quants, home, aquests són com els Alps també, lògicament, no? Aquests són els grans cracs de... Però d'aquesta manera, i encara i així, bueno, l'únic que l'atac en aquest cas espanyol va venir pel sud, va venir per les terres, lògicament, doncs, somelles i tot això, no? Sí. Però pel nord, home, sí, els francs van entrar i tal, però bueno, es van quedar amb línies... Crec que no hi ha hagut mai problema, eh, per passar. No, no, no, no és massa complicat, però bueno, encara hi ha així... Precisament, vull dir, sí, aquesta setmana hi ha hagut una barrera allà, eh? Sí, sí, sí, exacte. Vull dir que quedi clar. Sí, sí, hi ha encara, encara. Ah, sí, sí, si penseu una mica sabreu, sabreu què volem dir. Molt bé. Molt bé. Doncs, m'ha agradat, o sigui, allò que dius ahir està molt bé. I l'altra és la de Cordellà. Aquesta m'ha agradat més encara, potser perquè aquesta sí que parla, també de fotografia, perquè són fotografies de la Guerra Civil, però paral·lelament s'ha fet el còmic, això. O sigui, diguem-ne que el còmic entra en el camp d'expressar la realitat, al cap i a la fi, en aquest cas és així, no? I la veritat és que em va sobtar i vaig estar mirant durant una molt bona estona, allà a Camp Mercader, que fèiem allà a Sardanes i tal, i llavors, doncs, em va quedar aquesta impressió, que gairebé m'agradava més el còmic que la mateixa realitat, no? perquè la realitat era molt, com t'ho diré, això, no tenia xitxa ni limonà, que era... El còmic, quan ho ressaltava... Això mateix, el còmic, amb totes aquestes línies tan senzilles, si vols tu, doncs, era molt expressiu del moment. La pel·lícula, ai, l'exposició, la... Espera, deixa'm posar-me les ulleses, perquè així ho veuré més bé, si no, no aniríem tan bé. Visions de la guerra, com ho ha dit molt bé el d'allò de... de la guerra civil, en còmic. Els autors de les novel·les gràfiques Cisco, una guerra, un país, un home, Josep Salvà, la brigada Lincoln, Pablo Durà i Carlos Esquembre, aquests són els creadors del còmic, no? La pieza, Fernando Llork i Rafael Vargas, ens presenten la seva visió personal d'alguns episodis significatius i excepcionals que han inspirat en alguns casos la ficció política. Una manera diferent de conèixer alguns dels esdeveniments de la guerra civil, espanyola, en el vuitentè aniversari del seu final. Això ha estat organitzat, bueno, ja ho sabeu, l'Ajuntament i tal, no? Perquè allò és municipal. i la veritat és que vull destacar aquest fet i crec que qualsevol que s'hi pugui acostar o que hi vagi expressament m'agrairà la nota de peu, no? Vull dir, allò de dir m'agrada que m'ho hagis dit perquè així doncs la veritat he fet aquest pas i paga la pena. Digue'm. Digue'm. Ja està? Sí? Ah, vale, vale, perdona. Desconnecta't, bandarra. No, no, no, no, estava llegint el llibre. És que m'estava preparant el que pararé ara, no, portava el llibre. No, no, no, no. Amb el mòbil, la química. No, no, no, no. Al contrari, no? Estava llegint el que comentaré ara que ve tot seguit, que entraus en el apartado de literatura ara queda així com allò aquesta cosa. Bé, doncs justament és això, no? Vull dir, parlarem ara d'aquesta part i va caure a les meves mans un llibre que una companya sabia que havia fet el viatge a Roma que també el David va fer aquest any, aquest agost i bé... No, no, no es pot comparar, eh? Bueno, però... Un viatge familiar i el teu un viatge militar es pot dir. Militar. Militar. Militar. No, militar. Perquè feia unes marxes, unes marxes, el tio pim-pam, pim-pam. 30, vinga, va, pam-pam-pam, allò, no? Però això està militant i no de militar. Militar fa una altra cosa. Feia esta intendència, si tot. No sé què és, però no he fet de la vida a l'Emili, però bueno, no sé què és això. Però bueno, no res, el que una miqueta doncs volia comentar és que una amiga meva em va dir, doncs mira, tinc por ahí, que és una amiga meva que és filòloga i em va dir, tinc un llibre que he trobat al departament d'on estudiava, perdó, d'on donava classes al seu institut i diu que et farà molta il·lusió, no? I va caure aquest llibre que té el seu temps, eh?, d'un editorial que és Âtico de Libros, que jo mai havia senyora aquesta, que es diu Guia Literària de Roma, eh?, en el que és una selecció, a veure, no és una, a veure, escoles com siguin, no estem parlant d'una obra d'art, és a dir, estem parlant de fragments de literats des d'Estrabón fins a Rilke. Transformat en una obra d'art, ja està. Sí, no, no, no, fent fragments dels seus llibres, de Viaja a Itàlia, de no sé què, de coses d'aquests determinades que ells han fet, no? De part de Roma, exacte, bàsicament de Roma, ells han triat la part de Roma, exacte. La part positiva, doncs, que evidentment fa molta gràcia, doncs, com ho fa un escriptor, doncs, com a Estrabón de la Roma, diguem, autèntica, imperial, com ho fa, per exemple, Xatevriant des del punt de vista romàntic, no? Llavors té aquestes variacions, que té molta gràcia, no? Però bé, també és molt repetitiu, és el problema que té, perquè clar, què és el que comenten sempre? Doncs Sant Pere del Vaticà, doncs la Piazza del Popolo, el Panteó, el Coliseum, és a dir, que no varien gaire, és a dir... La Font de Trevi. Sí, i no tant, doncs mira, no tant li fan casa, vull dir, perquè clar, és una, més posterior, però, és més del segle XVIII, però que encara hi ha així, són com sempre una mica, i clar, veus diverses opinions, a vegades és interessant, a vegades és una mica allò que dius, d'aquella manera, no? És el que es deia en l'antiguitat, és una paraulota que es diu pariègesi, una pariègesi són les primeres guies turístiques que existien, és una descripció geogràfica d'un espai, i això ja ho feia Pausànies al segle II, per exemple, no? I, per exemple, Pausànies té una cosa que es diu descripció de Grècia, que és la primera guia turística oficial del món, és a dir, la gent que anava a Grècia, en aquells moments, i en anys posteriors, no en pla de viatge de turisme, perquè era molt diferent, però la gent que viatjava allà per X motius portava aquell manuscrit per saber on estava el temple de Zeus a Olimpia, com es va entendre? Sí, sí, sí. Aquelles coses que queden molt. Exacte. Ja que soc aquí, vaig a fer una cosa. Doncs això és el mateix, però, diguem, de diversos llibres, no? Vieres a Roma, no sé què, i llavors s'han agafat parts, no? Bé, ja de tot, ja des de l'Extrabond, que és més antic, a Ghet, a Chatebriand, Stendhal, Dickens, Melville, Pedro Antonio de l'Arcón, fins i tot, imagineu-vos aquests senyors del període, doncs, final del barroc espanyol, Mark Twain, Henry James, o Rainer Maria Rilke. Si em deixeu un momentet, res, és una pagineta, ja veig que és lletra molt gran, no? és Chatebriand, que és un d'aquests romàntics, el que va inventar la carn crua, no? Bé, sí, Chateau-Briand, és la carn aquella menys peta. Llavors, el que farem serà, ja res, llegiré una miqueta, que és Passeo, fisse-ho amb el nom, el que és el romanticisme, que això una mica tots ho entenem, el romanticisme literari, o pictòric, no? Passeo por Roma a la luz de la luna, és clar, ja la versió és diferent, no? Diu, de lo alto de la Trinidad del Monte, se't sona, aquella eslésia que està a la plaça Espanya, que hi ha unes cales brutals que arriben fins a dalt, sí, sí, aparecen los campanarios y los edificios lejanos como otros tantos diseños borrados de un pintor o semejantes a las costas desiguales del mar miradas a bordo de un navío anclado. Sí, perquè si puges a dalt, sí, veus fins al Vaticà, i depèn de quan toqui el sol la llum esborrona una mica les edificis i els edificis que hi ha pel mig. Exacte, ha dit que era a la nit això. Sí, bueno, però això és la luz de la luna, clar. A la vesprada. A la vesprada, que és aquesta cosa que una mica. Sombra de l'obelisco, un altre punt. ¿Cuántos sombras habrán mirado esta sombra en Egipte o Roma? Ja estàs, ha acabat. Trinidad del Monte desierta, un perro reullando en este retiro de los franceses, una lucecita en un aposento elevado de la Villa Medici. El Corso, el carrer aquell que surt de la platja del Pópolo, és un carrer molt ampli, el que va de punta a punta fins al monument Vittorio Emanuele. Vull dir que és un carrer que és el d'on són les botigues de moda. Calma i blancura de los edificios, profundidad de las sombras transversales. Panteón, su belleza con la claridad de la luna. Ala, ja està, s'ha solucionat el tema. Coliseo, su grandeza y silencio a esta misma luz. Silencio, jo molt de silencio no va a lleveure. Més allá de pollón. Sí, sí. San Pedro, efecto de la luna sobre su cúpula, sobre el Vaticano, sobre el obelisco, las dos fuentes y la columnata circular. Una mujer joven me pide limosna, lleva cubierta la cabeza con la enagua levantada. La poverina parece una madona y si yo fuese Rafael habría hecho un cuadro. El romano pide porque muere de hambre, pero no importuna si se le niega, pues así, como sus ascendientes, nada hace para vivir. Es necesario que su senado o su príncipe lo alimente. Roma dormita en medio de estas ruinas. Y acabo, ¿eh? El astro de la noche, ese globo que supone un mundo finito y despoblado, pasea sus pálidas soledades sobre las soledades de Roma, alumbra calles sin habitantes, cercas, plazas, jardines por donde nadie pasa, monasterios en donde ya no se oye la voz de los cenobitas y claustros tan desiertos como los pórticos del Coliseo. Es muy romántico, eso. No has posado gaire de robot. No, si me se me pongo siempre en plan alumbra las calles sin habitantes. Qui hagi llegit el Compte de Monte Cristo, hi ha una part que passa a Roma i també te la descriu molt bé. És que Domás va por ahí, eh? És aquesta línia románticoide però amb un altre concepte, però és que és aquesta manera d'escriure. però la Roma aquesta ja no es va d'avui. No, no, clar, va fia, les calles, còmor, donde? És com el primer que va a descobrir l'alumbra i ara l'ha d'escriure. Acabo organitzat. Però bé, és una curiositat. Ara, sobretot, has de tenir Roma present o bastant a la vista. Però bé, és una cosa simpàtica que jo recomano i ja està. No sé si és un llibre complicat de trobar però en algun lloc segur que el trobaré. És curios, no? Perdoneu, i amb això ja acabo i ara us deixo perquè jo no pararé gaire. També hi ha un re, hi ha un quatre cites, no? Petrarca, necio és qui admira altres ciutades sin haver vist Roma. Maravillós. Gett, fins al individu més vulgar se conviertes en algú en Roma pues com a mínim adquire una visió no vulgar de la vida. Gogol, uno se enamora de Roma lentamente, poco a poco pero para sempre. Voy a dir, així, no? Voy a dir, Lord Byron, imagina Lord Byron, oh Roma, mi pàtria, ciudad de l'alma, també aquest, desaforado, no? Per tant, tot això són gent que admira aquesta ciutat i que, bueno, s'ha d'admirar perquè l'experiència és única. Vull dir, jo crec que és una ciutat que a mi... Primer et sobta, eh? Sí. Si no has estat mai dius collons. No, no, jo vaig quedar... Jo crec que és una de les ciutats que a més m'he quedat bocabadat, eh? Vull dir, ni he viatjat bastant o gaire tampoc d'altre món. En tots els aspectes, eh, de quedar-me bocabadat i estar amb el mal d'estenda va ser Florència, que va ser on va sortir el mal d'estenda. Jo allà vaig dir sota molt la Florència. Era bestial. Era bestial. Jo també he deia dir que com a monumental vaig trobar més monumental París que Roma. No, clar, monumental és París que Roma. I no vull dir a nivell monumental dels monuments que pugui arribar a tenir. No, no, no, de conjunt, de la grandesa. De grandesa, dius, ostres... Però no té l'encant de Roma. París no t'acull. És més freda. No, és freda. París no t'acull. I en barris que sí, eh, te vas al barri latino i tal, però són aquelles grans avingudes napoleòniques, clar. Roma, en canvi, és més poble. Sí. Si vas pel centre, eh, per l'ú, evidentment, després ja te'n vas... A veure, més poble, vull dir, no té la grandesa, com deies tu, no?, dels edificis. Te'n vas a qualsevol plaça cèntrica i allò és... Com petits barris. Sí, sí, sí. Edificis no gaire alts, tampoc, hi ha alguns que sí, clar, hi ha palaus, sota això, però és que realment té... A mi em va acollir molt bé. Mira que vaig estar sol, no?, vull dir, que és una ciutat, vull dir, doncs no vaig passar por en cap moment, vull dir, vaig estar en una ciutat que no... Home, percorar els carrers, no?, el que dèiem sempre, no?, que els cotxes van com volen, però, bueno, és l'única cosa, no?, vull dir... Però allò d'inseguretat i tal... No, no, no, de Barcelona tampoc puc dir jo que hagi patit inseguretat. No, a mi mai. Una vegada vaig tenir un problema i em sembla que vaig ser allò que se'm va caure a la cartera, vull dir, no me la van robar, vull dir, clar, ja, eh, ja, hi ha robatoris, segur. Sí, hi ha robat a més. Hi ha robat a més. Allà a la plaça Termini, allà tenies que anar al tanto, però no vas veure, no veies que t'agobies ni se't tiressin a sobre, no? No, no, no, no. Penses, bueno, si et descuides te la fotaran, però si ja et veuen a venir, si veus que ets típic, que vas mirant així com el Paco Martínez s'obri a la ciutadans per a mi allò mirant el cel amb el sisè i de les rellines, doncs, doncs, clar, ja es va a botoli. Jo crec que l'important és portar, si portàs una bossa creuada i al davant i et deixaran en pau, eh, ni estic sabant, com l'hi farem? Jo sempre la portava al davant i a la fada. I em sembla que allà és més la picaresca que no pas la violència. Sí, jo crec que sí que no m'agrada. Això és un detall molt interessant. Sí, sí, però val la pena, jo crec que Roma sempre mereix un i quatre viatges, però bueno, escolta'm. On estem? Llibres. Llibres, exacte. Comença per on vulguis. Tens un parell per comentar. L'Ad oscuro del corazón. Vinga. Bé, aquí és la, com deies, tu és la prequela de la trilogia del Bastant, que la senyora Dolore Redondo tan bé ens va retratar, tan bé va saber reflexar-nos en les seves tres novel·les, l'ambient, el clima, la... Els mites. Sí, els mites. La comoditat de les cases quan a fora fa fred i dintre la tens la llar de foc i un plat d'escudella calenta a la taula. A banda, la fredor moltes vegades dels personatges, no? Envers les relacions familiars. Es notava que l'autora doncs, bé, és d'allà, és d'allà i per tant ho tenia això apamat, no? Amb aquesta precuela l'autora es fica més en un terreny pantanós i mai millor dit perquè trasllada a la protagonista que és l'inspectora Amaya Salazar doncs a una etapa de la seva vida que la va passar als Estats Units i en aquest cas concretament el llibre encendinsa en l'etapa que va haver allò del huracà Katrina a Nova Orleans per què? Perquè bé, ella diguem-ho així està com entre cometes com Interina a l'FBI i aquí doncs intueixen el seu potencial el seu el seu saber és com com t'ho diria jo i això n'hi ha el següent llibre que parlaré perquè quan un és policia moltes vegades penses ja soc policia imagino però clar per poder detenir els dolents diguem-ho així entre cometes per dir-ho fàcil i de forma bipolar també has de conèixer l'altra banda i llavors d'alguna forma has d'haver estat ja no dic ni no estic dient que siguis un delinqüent però has d'haver patit una mica com actua la delinqüència per tu poder ser potser un millor policia o tenir una millor intuïció policial per poder resoldre els crims que se presenten això en tota l'estona és el que el que a la protagonista se li destaca per part de la majoria d'altres protagonistes ostres aquesta noia clar intueixen que ha patit un fet luctuós que l'ha portat i ara ja no destaparé res i no s'ha llegit les tres novel·les del Baztamp que es foti em sap greu dir-ho doncs no destaparé el fet que ella en una part de les tres novel·les quan era petita va estar a punt de morir-se i a més ja han fet la pel·lícula que la vaig dir fa poc molt dolenta molt dolenta la pel·lícula però bueno però fatal i l'actriu principal fatal i mira que m'agrada l'actriu però fatal la Marta Etura fa fredat a mi no em va agradar però és que t'ho juro que la vaig oblidar bastant ràpid una cosa més dolenta doncs això doncs ens fica en una trama també d'un assassí en sèrie dins del merder que va haver-hi a Nova Orleans quan va aparèixer l'horaca Katrina imagina't a més això sí ho sap jo crec que s'ha passat molt de temps a Nova Orleans aquesta dona documentant-se entrevistant gent que va patir allò perquè transmet molt bé aquesta dona s'ha pas escrit molt bé crec que no arriba al nivell de les altres tres novel·les perquè li falta aquest aprofundiment que ja ho has mamat de petit de totes formes ho fa molt bé tot el tot el el caràcter de la gent dels policies que són de Nova Orleans de quina forma de quina forma doncs tracten a la gent i no el dic no estic dient que les tracti malament eh tot el contrari però sap tractar molt bé tot l'entorn màgic que dius tu també allà hi ha molt de molt de màgia negra clar la santeria de santeria de vodú que ve de tots els emigrants de tots els negres haitians que pujaven cap amunt doncs està molt molt implantat no? i això ho sap bé ho sap tractar molt bé no? aquesta por aquesta fe màgica que alhora alhora ets un ésser racional però alhora també hi creus en totes aquestes coses sí jo crec que la novel·la ho plasma molt bé però no m'ha acabat de transmetre el que el clima el clima que em va saber ficar-me dintre en les tres primeres però ja està potser també em va sobtar no és una mala novel·la eh no no no potser la millor la pròpia temàtica d'arrossega no? crear una trilogia no? vull dir però en aquest cas però això és preqüela i ja està no hi haurà tres preqüeles d'allò no no em sona vull dir que serà això i llavors em palmaria amb el primer llibre acaba acaba sí sí no és que quan acabi aquesta em comenci el llibre no no no hi ha coses pel mig però no de totes formes peca amb el llibre de que si és si adivinim el llibre en tres parts inici presentació trama amb el mig i final la trama amb el mig la llarga massa i al final te l'escurça molt ràpidament per tot el que desenvolupa el mig després dius hòstia has de ser una mica més proporcionat més proporcionat vale vale vale perfecte molt bé i un altre llibre tenies per aquí d'una volta però aquest llibre no és ficció sinó real anda venga no sé si us recordeu que fa un temps va sortir la llum que es va trobar un cotxe cremat a un pantà d'aquí a prop de Vilafranca amb un home a dintre de rostit i que aquest personatge aquest home doncs resulta que era un guàrdia urbana de Barcelona i es van estirant del fil del fil del fil del fil del fil fins que van acabar detenint alguna guàrdia urbana de Barcelona i el seu amant també era un guàrdia urbana de Barcelona doncs el llibre ens descriu però d'una manera ostres brutal i d'una manera ostres molt també cal dir-ho molt amena molt ben escrit i si vas seguint el fil el llibre sense saltar-te ni llegint diagonal ostres no perds el fil no és un llibre complicat o sigui és complex però no és complicat no et perds perquè els noms són ostres tu fa potser és mèrit de l'escriptor evidentment et quedes amb ell sí que et quedes amb ell saps qui és qui hi ha molta informació però saps qui és qui en tot moment i ostres i no no no i et va portant per on ell vol l'escriptor es diu Toni Muñoz i és és un és com es diu això però és periodista no? sí crec que és periodista és periodista d'aquesta investigació o aquestes coses sí ara el llibre és que l'he recordat ara perquè me'l vaig llegir a l'estiu i ara no recordo exactament quina professió sé que és periodista però em facis dir a quin mitjà treballa o tal sé que és de Sant Feliu o sigui que és un paisa meu molt bé nostre sí i per això dic i ostres el llibre entra molt amb la psicologia de la sobretot de la de la noia no? que suposadament va ser la suposadament dic perquè encara està pendent el judici estan tots en presó preventiva però que sembla que s'ella era artífac està de tota la situació sí sí sí ella pel que es veu i el llibre ho plasma molt clarament era una noia molt manipuladora molt manipuladora i es va trobar amb amb homes i clar aquí potser hi haguem un tòpic que algú s'emprenyi però és que el llibre ho plasma així a veure és el que hi ha sigui home sigui dona amb homes molt com tu diria molt febles però ja no febles sí febles mentalment sí mentalment molt molt criaturitzats són policies uns armaris de policies però són molt dependents diríem sentimentalment amb les seves parelles és com la sèrie per exemple que estic veient ara que es diu Ozark perdó que faig un parèntesi en què bé no he explicat la trama però hi ha un subgrup de personatges sí que són tres germans els germans grans unes moles i la noia és una noia petita però és que fa amb ells el que vol sense fer servir ni una gota de violència no no no els tanca amb una gàbia amb una gàbia perquè hem fet una cagada grossa i els tanca allà dintre els hòstia arrus i els tios entren com conillets a dintre hòstia la tia té un domini de la situació acollonant doncs amb aquesta novel·la això és el mateix el que passa és que clar una cosa és una sèrie sí està guionitzada i les trames estan ben estudiades i la vida real no és així no llavors clar hi ha un moment que el cúmul de circumstàncies supera a qualsevol persona inclús una persona calculadora i manipuladora amb aquesta i clar hi ha un moment que és és com intentar contenir l'aigua dintre d'un d'un barril que està foradat et falten mans per tapar i les proves i les evidències et surten per tot arreu i llavors això és el que li passa en aquesta novel·la el crim perfecte no existeix no, no és que aquí més aviat de perfecte és tot el contrari és tot el contrari és que és que clar ara fa un temps no el tinc massa fresc sí que el tinc fresc de l'estiu a ençà però però el detall no però ostres és que clar és que arriba un moment que dius hòstia és que un accent de tapadillo tot de tapadillo tot de tapadillo tot que que s'uscau s'uscau diguem-ho així l'emvestida per tot arreu però la fi a cap és a dir aquesta noia no sé si no en recordes dona igual però aquesta noia el que fa és matar aquest senyor però perquè vol tenir una relació amb una altra ella no el mata directament o buscar ella era una noia molt inestable emocionalment i llavors va saltant de relació en relació primer salta amb un capitò seu de l'urbana després pel que sigui a Merder ho deixen estar i es va liant amb diferents companys a mesura que ella la van traslladant perquè és una persona conflictiva i que té la virtut diguem-ho així de fer que allà el grup on va parar tots acabin en amistats doncs clar evidentment a nivell laboral la van fent saltar de grup en grup manipuladora la van fent saltar de grup en grup perquè disigrega la gent i llavors allà del grup on va saltant doncs diguem-ho així capta un element en concret per emparellar-se i això ho he vist una companya meva d'una feina que anava saltant de feina i a la feina que saltava canviava de parella ostres sí sí doncs aquesta dona igual llavors amb el fet que la situació se li complica de manera que hi ha un element diguem-ho així que costa desfer-se d'ell llavors opten per la via bèstia mare meva opten per la via el llibre està molt però molt ben escrit jo el recomano molt solo tu m'hi tendràs una sorpresa fantàstic molt bé carai aquí hi ha queda sense apagar jo doncs anem a parlar de cinema ara ja Jaume i comencem per Paràsit que l'has vist aquesta película he vist un trosset alguns trossets però són paràsits no un sol sí sí paràsits és paràsits o paràsits paràsits és una família bé però n'hi ha més d'una família ja ho veurà no sí sí però la inicial és una família de paràsits és que per començar és que està molt bé la pel·lícula saps allò tan ben harmoniós i tal a veure comencem per parlar de classes socials això és una realitat que tenim posades doncs a qualsevol context social no llavors la pel·lícula ens mostra en principi a una família que viu vaja gairebé en la més estricta de la misèria vull dir una cosa molt gran però tampoc viuen malament no viuen amb uns baixos sí ja veus tu malament no viuen no malament no però però és que dóna la sensació tu no has vist la casa que van a parar després sí i tant però sí evidentment però no sé sí sí ja t'entenc els veus bé i que funcionen sí que funcionen no els veus desolats per la misèria no ni molt menys bé potser perquè aquesta jo crec que aquesta és una de les qüestions bàsiques del film evidentment tu pots arribar a estar en una situació límit pensa que viuen amb un bueno ja ho diu ell amb una mena de baixos que que que que que que tot és un desastre allò no llavors sí tenen la gràcia d'entre tots doncs tenen les seves idees parlen i es comuniquen molt bé i tal però clar és una una família totalment mísera no perquè perquè no tenen res hòstia és que no vull dir no tenen res només tenen jo vaig veure el tros aquest del wifi una mica més allò està molt bé sí i ens fan unes clar s'han quedat sense wifi i van amb el mòbil així en l'aire amb la mà anar buscant a veure si troben cobertura no el del veí de l'al sí cobertura i clar i quan ho troben ostres fan una celebració sí una celebració amb dinars i cerveses i tal i brinden la mateixa celebració que fan al final però que tal bé però això això és el principi tu dius carai on et porta tot això no perquè esclar ja ho estàs veient després vas a parar doncs amb una la contracten a la filla la contracten per fer de professora té una habilitat extraordinària primer és ell no o és ell primer l'anglès és igual tant un com l'altre tenen una habilitat que et quedes amb la boca oberta aquell d'Aro que no hi ha manera que fins i tot els pares treu una tenda de campanya allà i s'està allà tota la nit i els pares allà esperant que li passin les ganes és un altre dels valors que crec jo que és molt important que està passant en els contextos socials en què vivim vull dir les criatures són no el traumatitzis i a més a més aquest noi després sabem com i per què ha tingut un trauma no? vull dir se li ha produït un trauma producte d'una acció molt violenta que va va viure sí sí la va veure vull dir sí sí llavors aquí jo el que el que entenc d'aquesta pel·lícula és que al marge d'això del poc agradable que pugui ser tot plegat perquè acaba que ho és és molt crítica amb tot el que planteja una pel·lícula sense aquella té missatges sí que tots som una birria clar vull dir això està clar que per què el nom no? que per què el nom en refereix a paràsitos sí sí són uns paràsits totals perquè no anava a dir una tonteria però deixem que no es plantegen com aquí a Catalunya fer un un procés vull dir no xisteix sí sí sí sí una rèmora que es deia abans sí sí ells estan s'arrapen allà allà on poden els hi va bé i ja està encara que siguin uns morts de gana o que sigui el que sigui agafen unes pizzas i les posen totes bé però n'hi ha un n'hi ha un que ho fa malament es veu i llavors diuen no ho sento però no ho podem no ho podem pagar igual perquè és clar alguna de cada quatre és que és l'únic ho feia malament a veure vull dir és molt tot plegat això sí sí sembla on et portarà tot això bé doncs la qüestió és que et porten molt bé a parlar de les misèries també de la gent rica perquè és una misèria molt alta i molt gran també jo probablement creuré que el realitzador que l'ha fet aquest ambangonjou que em sembla bonjun hu aquest va fer Snowpiercer sí sí el tren aquell està molt vellot jo n'hi he vist un altre sí aquella també aquella dels zombis i del tren no aquell tren que està tot el món es congela i només funciona un tren no l'has vist aquesta sí que l'he vist sí com es diu sí sí sí sí l'he vist és que ara estava pensant en un altre d'un tren que ja havien zombis és aquest coreà està molt vell jo eh llavors la pel·lícula és una dissecció sobre la pròpia societat i té aquí la teniu la serveixo amb tota la seva cruesa a més a més encara que sigui puntual perquè ho és molt de crua hi ha una estona cap a tres quartes parts de pel·lícula que allò és allò és és que esclar ja no ja no tenen raó raó possible de tinar a fer el que un pot vull dir se li embalo allà a la persona perquè el que es troba és que és horrible és és vejatori fins a l'última pregunta no val no explico més no ai ai ai estem allò no és però intenta veure-la a veure si la puc veure és que és bastant llargota dues hores tu vaig treure el cap i vaig mirar i dir ostres que xula ho vas veure ah val ah sí jo hi anava avui anava anar allà molt bona sincerament a mi no m'agrada el tros de violència i tota aquella va guanyar l'aparmador de cants però algun motiu serà no és que és molt bo jo també em vaig veure una d'ell i em va impressionar a més a més érem tres dimensions i em vaig quedar ostres tu aquests personatges sembla que et vinguin a saludar hola què tal ja estàs al cinema això com no jo no puc veure les tres dimensions però entenc era una característica i era molt violenta aquesta Payo té la característica i té punts molt violents molt vull dir no té cap mena d'aturador de mirament si s'escau molt bé molt bé fantàstic una pel·lícula molt bona aquí les crítiques el típic del film Affinity li donen de 10 punts un 8,1 són molt exigents aquests de film Affinity són bastant allò a veure no exigents sinó que és un altre referent no regalen com allò de les 5 estrelles del fotograma que era més gratuït aquí sembla que no però hi ha un milers de comentaris i això crea una mitja vull dir que també aquí hi ha la cosa cosa que ara mateix puc dir en el cas d'Històries de Miedo per a Contrar en Oscuridad que és aquesta pel·lícula que ara es comento al principi ja li hem posat un 5,5 la cosa de 10 per tant hi ha la cosa no i bueno ja estic bastant d'acord amb aquesta idea és una pel·lícula però a veure i és que la vaig veure perquè ja li he vist una pel·lícula no feia gaire però no sé si n'ha passat també a tu David és un pavo que es diu André Obredal que havia fet una pel·lícula que no ho vull dir malament l'estic buscant perquè és l'autòpsia de Joe espera espera un segon l'autòpsia de Jane Doe tu aquesta no la vas arribar a veure? no no ja no la recordo ostras sí tu aquesta la vaig comentar aquí un dia amb la Rosa i tu Jaume que vau dir però què has vist? Estàs boig? És que no sé què t'has tornat boig no? és una pel·lícula que està parlant de l'anterior l'autòpsia de Jane Doe que és una pel·lícula que passa tot amb una mena de morgue amb un espai és a dir arriba una noia vull dir que hem de fer una autòpsia que ha tingut una mort estranya ja veiem el cos una mica estrany i tal i això i mentre es van produint el que seria doncs aquesta autòpsia i tal passen moltes coses al voltant però és tan tan claustrofòbica és allò de sempre de les llums que s'apaguen aquella cosa vull dir que genera una sensació molt angoixosa clar, però aquest director és noruec llavors clar aquests directors que ja van amb aquesta línia una mica més minimalistes i tal i això i ella va fer un bon exercici com fer és a dir com moure la càmera dins d'una habitació amb uns efectes molt aconseguits amb uns vots que jo donava contra el sostre que de tan en compte que ve de tan en compte una pel·lícula de por que et faci por realment que ho passis malament i és el que diem sempre jo no sé jo no entenc vull dir com aquests directors que comencen amb aquestes pel·lícules tan aixutes a vegades i tan potents com de seguida es converteixen en pel·lícules Hollywood vull dir com de seguida busquen aquesta comercialitat d'una manera senzilla deixa't destacar un detall evidentment el cinema que fa aquest realitzador és que el poses en el cinema americà en general i no hi ha color les coses clars ho percep però immediatament ho percep és que el cinema americà busca això perquè jo crec que el públic americà en general no vull dir que tots siguin però és que jo crec que el cinema americà exceptu en pel·lícules independents o en una línia però no són pel·lícules intel·ligentes perdoneu-me i no són pel·lícules al 100% en general és una cosa molt genèrica el que estic dient que tenen una atmosfera tancada és tot bastant bé més obert vull dir té una altra percepció molt reiteratiu perquè s'entengui bé i això és una mica el que passa aquí perquè és una pel·lícula que té una base a més està molt bé perquè és aquelles pel·lícules que veus el dia de Halloween hi ha aquesta imposició també americana que jo no sóc gaire seguidor d'això però bueno mira la castanyada sí la castanyada la tota la vida vull dir que o si amb apures tot el tema de tots sants és el dia dels morts vull dir que en aquest cas però com una qüestió més aviat de revisió introspectiva i cristiana en aquest cas que no passa això però bueno ho accepto el Halloween evidentment i la gent s'ho passa molt bé i els crius ara s'ho passen pipa i es transformen i es dispersen i ho acceptes com a tal sí com a tal llavors l'única cosa que he agafat del Halloween és veure una pel·lícula de por també com fa el Nacho el contrato i llavors intento veure aquell dia o el dia abans o després una pel·li de por i veja això històries de miado per a contar en l'obscuritat tenint en compte la referència d'aquesta autòpsia que a mi em agrada molt aquella pel·lícula i aquesta llavors a veure què passa clar ja quan veus la premissa que ja és un grup d'adolescents ja anem malament ja anem bé ja anem bé llavors clar és un grup d'adolescents que a partir d'aquí doncs bueno estan el dia de Halloween i llavors fan una sortida i no sé què llavors passa una cosa i el típic que no tens nassos d'anar en una casa encantada i aquest rotllo que passa sempre llavors el típic d'un poble d'Estats Units del Midwest aquest no se m'anar en una casa encantada que està tancada més que encantada per dir-ho d'aquesta manera on sabem que hi havia una noia una nena que es deia Sara que havia mort en condicions estranyes bueno a partir d'aquí entren allà fan la broma jiji ja jo jo i de cop i volta pum és que la broma es torna en sèrie sí apareix un llibre un llibre d'aquests grans manuscrit i tal apareix així per arte de magia o se'l troba bueno sí estan buscant i apareix un llibre llavors clar aquest llibre llavors la noia és el que dius ai si lo saben todo ja abans de que passi i aquestes coses de los niños ai pues aquest és el llibre que parece ser que Sara no sé què escrivió con sangre i tal dius ja anem malament llavors clar el llibre d'aquests grans que s'obren patapum i llavors la idea ja perd una mica ja sembla una mica de l'olla perquè el que passa és que aquesta noia que havia mort en unes condicions no enteses en una família d'aquestes victoriana de finals del segle XIX aquest rotllo per entendre'ns estèticament parlant no era entesa perquè bàsicament el que patia era una monaltia mental el que estava patint no els germans que estaven estudiant a nivell doncs mèdic li feien doncs els primers els primers com es deia allò d'allò que li feien electroxocs electroxocs la paraula coses d'aquest tipus i al final doncs pobra criatura va acabar doncs molt pitjor pobreta meva va clar llavors va acabar tancada amb un sotarrani però ella dins d'aquests moments de llucidesa escrivia contes i llavors aquests contes es feien realitat i llavors a partir d'aquí a l'entraís allà i una mica pensant que anaven a buscar-la per fer-li mal a l'esperit s'entén comença a escriure contes per matar-los per això es diu històries de miedo per a contar en l'obscuridad en aquest cas per matar tota aquesta gent que ha entrat llavors va matant un a un escrivint un conte llavors quan el típic hi ha la noia que és la que porta el paper principal una de les noies són noies més una noia quan veu que el llibre s'obre i comences a escriure automàticament sol llavors es genera una altra història això està bé això té una gràcia una gràcia t'has a creure a partir d'aquesta base i les històries són bastant truculentes vull dir en aquest cas hi fa bastanta angoixa bastant tenosa i això sí que té un punt més nòrdic perquè no sé a una li surten aranyes de la cara perquè sempre es mira que la cara no té gré surt un gra i aquest gra va evolucionant fins que apareixen allà milers d'aranyes una cosa molt de buscar aquesta cosa retorçat molt retorçat sí, sí, molt allò t'estàs adonant que estàs explicant tota una pel·lícula sense cap mena de de problema no, no, però a mi em sembla molt bé però si n'han set o vuit d'aquestes desgràcies explica tu una la de l'aranya no, sí, home però dissimular no, és veritat n'han set o vuit n'han set o vuit aquests que sempre no volen que els espolis res bueno, però que igualment a veure que tampoc s'acabarà el món si la pel·lícula la gent no veu aquesta pel·lícula no, però igualment insisteixo si volen veure diverses desgràcies a diverses persones anem a veure això sí, sí, sí que s'ho passaran bé que s'ho passaran bé que són una bona colla sí, sí, sí però bueno fluixeta i mira per passar l'estona mira, per Halloween sí, sí, sí entre castanyetes et fots això i et foten una castanya això és una castanya com una casa un panellet David, al Mitzomar doncs també es podria veure per Halloween aquesta sí però aquesta com em sembla va explicar el Nacho sí no és una pel·lícula de terror és una pel·lícula d'horror d'horror d'horror tampoc he pogut d'horror és allò ai, quina por quina por sí i horror és que no te n'adones i mica en mica o sigui l'ambient que destila el film de va dominant i arriba un moment que dius ostres, què està passant aquí això no es pot suportar no aquí el director és l'Ari Aster un director que va fer l'anterior que seia hereditary que no l'he vist jo sí que l'he vist aquesta que no l'he vist està bé està bé i aquí doncs ens trasllada doncs en ple estiu en ple substici d'estiu una part no sé si és una part nòrdica de Suècia o del mig no ho sé aquesta no és la part més més urbana sinó la part més rural de Suècia una colla d'estudiants d'Anglaterra crec que són d'Anglaterra sí crec crec que eren d'Anglaterra Anglaterra o Estats Units hòstia ara m'has matat no ho sé perquè és que al principi no ha d'haurà massa Anglaterra crec d'una noia doncs una noia que o sigui la parella de la qual és el grup d'estudiants que no sé estudien antropologia o sociologia o alguna cosa així algú derivat de l'estudi de la societat humana i que estan fent llavors el treball final de curs o com es digui o la tesina o la tesi no sé però la noia és molt inestable emocionalment molt dependent emocionalment de la seva parella i clar això també és motiu de conversa entre els amics quan vull dir conversa vull dir conversa i i xunga a la vegada no? perquè és una noia bueno però molt molt inestable molt a més amb l'afegit que té una pèrdua familiar i que això fa buah que allò ja que veus que allò es trenca amb un fil l'actriu és aquesta actriu nova que ha sortit ara amb molta potència que es diu Florence Puck sí que és bona que va fer Lady Macbeth sí sí sí ja és una passada i que va fer el rei com ho sé que ja la vaig veure ah sí el vale ja sé què na vols dir sí que sobeu vosaltres Chris Pine sí sí sí és molt bona també el rei proscrit el rei proscrit sí molt bona aquesta el rei proscrit la recomano i és aquesta actriu ostres molt bé doncs un de la colla és suec un de la colla del noix és suec i els convida al seu país a que vegin una festivitat que es fa cada 90 anys imagina't per celebrar no sé què una tradició d'allà i que els convida i que a més a més els anima perquè perquè poden fer un bon estudi sociològic que els pot servir per fer el treball de curs ostres doncs sí i fins i tot s'apunta la noia la noia s'apunta tots desitjant que no ho faci però mira ningú té el valor de dir-li que sisplau que no és benvinguda tot i que però que ella al final s'apunta i tots cap allà ostres tu què passa que diguis ostres sembla això una comuna ostres estressada en cotxe un lloc remot remot inclús estressada en cotxe i aquesta gent viu una mena de com si fos les 60 una comuna una comuna en què en què una societat bueno una micro una micro societat rural en què bé tot es regeix sota unes normes molt molt curioses molt com si fos ostres això és europeu com si diguis això és que estan estan ubicats a la polinèsia per dir alguna cosa hi ha una casa en què aquí aquí dormen els nois i noies des d'una edat fins a aquesta edat no diu i els nens petits no els nens petits es cuiden entre tots es cuidem entre tots no i tots fan els àpats comunitaris ara que fa bon temps doncs al mig del del camp no aquí al mig entre les cases hi ha com uns prats a herba i allà parlen les taules però tot clar també es barreja que ja la celebreixi aquesta del 90 aniversari que el film aquí tampoc t'ho deixa entreveure si és que tota la vida d'aquesta gent és com el que presenta la pel·lícula o el que passa a la pel·lícula és perquè és el 90 aniversari d'aquesta tradició perquè clar quan veus comences a entreveure aquesta tradició dius ostres Pedrín resulta que dius i diu no i aquí és aquesta casa és des de tal edat fins als 72 anys i penses i a partir dels 72 què passa ja s'acaba a partir dels 72 ja es veurà què passa els pelaven ja es veurà el què passa no ho dic jo perquè estem per aquí jo ja l'he superat i tot diguem-ho així que a partir d'una edat a partir d'aquesta edat no a partir d'aquesta situació clar els convidats entren en xoc ja entren en xoc i els que entren en xoc i i diguem-ho així s'ho agafen com es diu en castellà porque en cajas destempladas sí doncs aquests se'n van se'n van sí i ja no els tornes a veure més oi i ja està ja no et dic res més bueno ja està ara ens deixa aquí amb la boca val però els pelen ho dic jo tu et dic jo que els pelen clar i només explico un detall el sumo més que hi ha un que li agafa pixera això i agafa pixera i diu cuida't vaig a pixar allà darrere d'aquell tronc perquè és que no m'aguanto i surt un i el que es troben que és el tronc dels avantpassats que no sé què que no sé quant i el tio si està pixant allà és que i vens aquí a orinar-te i pensa clar és que la pel·lícula també barreja una mica l'humor i el tio clar pobre noi allà aguardant-se-la i alhora excusant-se no i l'altre el que és el guardià del tronc aquell bueno el tio ja ostres s'ha acabat s'ha acabat que ensorra el món clar és que aquest mundo comuna és com pijar-se des de dalt l'altar clar clar sí sí és que aquestes però allò no és el mateix clar és que això és una miqueta el film sap transmetre molt bé o sigui com mica en mica com mica en mica perquè aquí fan servir també l'ús d'herbes diguem-ho així al·lucinògenes i de begudes al·lucinògenes la llahuasca tot sí sí sí a més a més si és que m'ho van dir una vegada una mica m'ha de prendre llahuasca una cosa va anar en un lloc d'aquests i va agafar un col·locon i jo no però si a més a més tot si haguessin sigut tan bons sociòlegs no no és conya perquè totes les parets de les cases els interiors i tal roba que està penjada et va descrivint amb dibuixos així com molt nòrdics et va descrivint tot el que passarà a la pel·lícula oh dibuixat passa que tu com a espectador no n'ets conscient clar fins que a mi que el director doncs t'ho destaca fixa't fixa't això ja està explicat aquí i tu no te'ns l'ha donat m'entens? i jo ja vas fixant quan apareixen i a veure què passa després clar el pastís amb pèls de cony i ho dic tal qual és un còmor? ostres és molt curiós hi ha qui si la veiem això és com una transposició de la merda amb tomàquet això és com una manera de captar d'enamorar algú fer menjar un pastís amb pèls de cony de la que està interessada en tu perquè així tu d'alguna forma t'omnibulis i caiguis en la seva xarxa o que te'n farfaguis no? home queda una mica fastidiu 40 pèls d'aquí això de trobar-te pèls amb menjar imagina't home home això som finets nosaltres en general vull dir jo crec que un pèl vull dir per molt que sigui clar són 600 d'aquestes que dius hòstia barreja però clar ja mengem el pastís amb els pèls però mica en mica se'ls van entrepant o què? mica en mica si van entrant en aquesta home entres en aquesta dinàmica i els personatges entren en una dinàmica que clar allò que acaba ja us ho podeu imaginar mare meva mare de Déu Senyor molt interessant a mi la veritat és que no a mi aquestes pel·lícules molt diferents del que he vist aquest terror em sembla no no però és molt interessant el film quan dic interessant és perquè és absolutament diferent del que jo he vist a cinema de terror fins ara sí és que el cinema de terror clar hi ha cosetes que no són el que diem el que és una cosa més arquetípica però el que diu el David és més perquè cinema de terror a més a més a la llum del dia d'horror t'has dit d'horror a la llum del dia clar com és és el sol de mitjanit a Suècia no es fa de nit mai sí sí molt curiós no no a veure són pel·lícules i el que diem i sobretot quan estem parlant d'aquest cinema més nòrdic sempre són coses curioses jo sempre recomano molt el cinema nòrdic perquè sempre ens han donat sorpreses molt interessants sí sí bueno res ens queden 30 segons o jo és per dir adeu i acomiadar-nos i esperar que tornar la setmana que ve esperem que no estem aquí que tornarem si tot va bé clar que sí adeu-siau adeu-siau adeu-siau