Babilònia del 14/11/2019 — Muralles i Guerra Civil en còmic; Roma literària; Redondo i true crime; i cinema: Paràsits, Històries de por i Midsommar

Panorama general

Sessió variada a Babilònia amb tres blocs principals: art i exposicions locals al Baix Llobregat, literatura i assaig (de Roma a la novel·la negra i el true crime), i cinema amb títols destacats del gènere social i de terror/horror.

Art i exposicions (Baix Llobregat)

Exposició “Muralles” (Centre Cívic Mas Lluí, Sant Feliu)

• Fotografies de muralles i fronteres (naturals i artificials) d’arreu del món: del riu Llobregat com a barrera local fins al mur de Berlín, la tanca de Ceuta/Melilla i el Mediterrani com a “mur” entre continents.

• Idees clau:

- Les barreres naturals (rius, mar, Pirineus) i les artificials marquen identitats, desigualtats i pertinença. - Mirada humanista: persones davant del límit, la seguretat i l’esperança.

"El Mediterrani també és una barrera, és un mur, una muralla."

Visions de la Guerra Civil en còmic (Parc Mercader, Cornellà)

• Mostra que juxtaposa fotografia històrica i novel·la gràfica sobre la Guerra Civil espanyola (80è aniversari del final).

• Autors i peces esmentades: Cisco, Josep Salvà, Pablo Durà i Carlos Esquembre; Fernando Llor i Rafael Vargas.

• Punts forts:

- El còmic com a llenguatge d’alta expressivitat i síntesi emocional. - Una via diferent per comprendre episodis clau i la seva ficció política derivada.

Literatura i assaig

Guia Literària de Roma (Âtico de Libros)

• Antologia de fragments (d’Estrabó a Rilke, passant per Goethe, Chateaubriand, Stendhal, Dickens, Twain, Henry James...) sobre Roma.

• Clau històrica: la pariègesi (primeres guies culturals; ex. Pausànies al s. II) com a precedent de la guia moderna.

• Punts forts i febles:
• -
• Positiu: multiplicació de mirades (de la Roma imperial a la romàntica) i la prosa evocadora.
• -
• Límit: certa repetició d’indrets icònics (Vaticà, Panteó, Coliseu) i menys atenció a capes menys òbvies de la ciutat.

"Fins i tot l’individu més vulgar se converteix en algú a Roma..." (atrib. a Goethe)

Novel·la negra i true crime

La cara norte del corazón (Dolores Redondo) — preqüela del Baztán

• Protagonista: Amaya Salazar en etapa als EUA, en plena crisi de l’huracà Katrina (Nova Orleans), col·laborant amb l’FBI en la caça d’un assassí en sèrie.

• Punts forts:

- Ambientació molt documentada de Nova Orleans (clima, ciutat, vodú i santeria com a context cultural-religiós). - Perfil intuïtiu d’Amaya i ecos del seu passat traumàtic (coherents amb la trilogia).

• Aspectes millorable:

- Ritme: tram central massa estirat i clímax final accelerat. - No arriba del tot a la densitat atmosfèrica del Baztán, però és una lectura sòlida i immersiva.

Solo tú me tendrás (Toni Muñoz) — True crime del cas Guàrdia Urbana

• Investigació periodística sobre el cadàver trobat en un cotxe calcinat a un pantà prop de Vilafranca (cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona).

• Virtuts:

- Narració clara i amena d’un cas complex; personatges definits i trama seguint el “fil” amb rigor. - Retrat psicològic de la manipulació i dependències afectives en un entorn policial.

• Context judicial: es remarca la presumpció d’innocència (judici pendent en el moment referit al programa).

"El crim perfecte no existeix."

Cinema

Paràsits (Bong Joon-ho) — Palma d’Or a Cannes

• Sàtira social sobre classes socials: una família precària “s’infiltra” en la vida d’una família rica. Comèdia negra que evoluciona cap al thriller i l’explosió violenta.

• Punts destacats:

- Direcció mil·limètrica (espai, ritme, girs) i metàfora sobre parasitisme mutu i desigualtats sistèmiques. - Impacte crític i popular (valoracions altes a plataformes com FilmAffinity).

Històries de por per explicar a la foscor (André Øvredal)

• Premissa juvenil de Halloween: un llibre maleït escriu contes que esdevenen reals i letals.

• Pros i contres:
• -
• Pros: alguns set pieces de terror físic i atmosfera inquietant (herència de “The Autopsy of Jane Doe”).
• -
• Contres: fórmula adolescent i convencional; entretinguda però irregular.

Midsommar (Ari Aster) — Horror diürn i ritual

• Un grup d’estudiants visita una comuna rural sueca durant el sol de mitjanit i un ritual que es fa cada 90 anys.

• Claus d’interpretació:

- Horror diürn: angoixa progressiva sense foscor, amb simbologia repartida per escenografia i vestuari. - Temes: cicle vital, comunitat, límits del ritual, dol i dependència emocional. - Actuació: Florence Pugh sosté l’eix emocional amb potència.

Idees-força del programa

• Muralles i fronteres: de la geografia al simbolisme social i polític.
• El còmic com a eina potent per rellegir la Guerra Civil amb expressivitat.
• Roma: ciutat inesgotable en la literatura de viatges; entre la fascinació i el tòpic.
• Negra i true crime: intuïció policial d’Amaya i l’atracció/repulsió del crim real.
• Cinema: crítica de classe (Paràsits), terror juvenil efectiu però desigual, i l’horror ritual diürn de Midsommar, insòlit i suggeridor.