Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges 2016: Swiss Army Man, Train to Busan i The Invitation

La ràdio de Sant Lluís La ràdio de Sant Lluís La ràdio de Sant Lluís La ràdio de Sant Lluís És una bona emoció És una bona emoció Exacte No estan per què tenen coses a fer Sembla que les anirem com si ja Exacte Però bueno Possiblement l'any que ve el contracte milionari potser no n'hi renovarem Això és el que em preguntava avui El Nacho El Nacho em preguntava Això com va? Un tracte cadà Sí, sí, sí Jo sóc com el Neymar Jo ja estic ja Exacte No, però escolta'm Aquí són sous del nivell del Neymar Ojo, per això venim cada dijous I fem aquí Sí, sí, ja es veu Clar, clar Clar, clar Molt bé Doncs estem en la companyia del Nacho Alonso Què tal? Què tal? Bé, no? Doncs aquí Entre homes, no? En el bon senyor de la paraula Sí, sí El Jaume, Vidal No fem propaganda d'això Sí, no? Perquè hi ha qui diu Què vols dir, això? No, perquè si la setmana que ve la Rosa vindrà amb més ganes com dient Bueno, deixeu-me a mi, no? Endavant del perill Pobreta meva No Fem la conya I el que us parla el Jesco Ramos No, doncs ja que no tinc àvia Doncs ja m'ho dic jo Molt bé Doncs el que deien Avui parlem de Bàsicament d'un llibre Un llibre Bueno, començarem Perdó Primer amb el tema d'una exposició El Museu de Montserrat Millor dit És que avui És que estic al cap en un altre lloc jo Vull dir que no estic gaire finet avui Però bé Ja m'escalfaré Doncs parlarem del Museu de Montserrat Un museu molt interessant Tot sigui dit Parlem d'un llibre Que és Si esto es un hombre De Primo Levi Correcte Estem parlant d'un llibre punyent I el Nacho ens ho explicarà perfectament Sí, sí I de cinema Doncs parlarem d'unes pel·lícules Prou actuals, no? Una seria El clan de Pablo Trapero A la casa de François Oson I també Nunca pagues la luz Que el Jaume Quan l'hi expliqui Segur que La veu corrents Per no dormir en quatre dies És que jo Quan era petit Vaig passar Molt capó I seguint una mica Amb aquesta línia del cinema De terror I fantàstic i tal Doncs acabarem La secció Parlant De les dos guanyadores El millor director La millor pel·lícula De festival de Sitges 2016 Correcte Suisse Armiment I Train to Wosan I també parlarem De l'any anterior D'aquella la invitació La millor pel·lícula Perquè és una pel·lícula que val la pena Sí, cert, cert Val molt la pena Val molt la pena Per tant farem una mica L'última part del programa Serà una miqueta de por Passarem una mica malament A veure si us demanem una música Que acompanyi D'aquelles que posen El quarto millennio Que fa molta angoixa Sí, sí I ja està Això és el que tenim Jaume, parles del museu Ah, el museu no fa por Això no fa por, no No, no, no Bé, com tu deies També Quan t'he dit Que parlaríem d'aquest museu Perquè aquest cap de setmana passat Vaig estar allà I vaja, vaig anar a veure'l Recordem el museu de Montserrat, eh? Sí, sí Llavors, bé Jo us llegiré quatre paraules Que tinc aquí per situar el tema Diu Comprèn obres del segle XIII També del segle XVIII De l'escola espanyola Berruguete el greco Clamenca Jan Brugel De Belurs Frank Frankin I sobretot D'escolta italiana Benedetto Bonfigui Andrés de Salermo Marco Pino Caravaggio I els seus seguidors I també Tío Polo Entre altres, no? Esclar, quan veus aquests quadres La veritat és que Se't posa tot a cent, no? Vull dir Jo fa molts anys Molts anys Potser tenia 15 anys Vull dir Mira que he anat a Montserrat altres vegades Però no he anat al museu més, no? Imagina't I tu tinc ganes d'anar-hi Jo penso que és el més interessant que té el museu O sigui, Montserrat En ell mateix Vull dir Respectant tota tendència i tal Jo penso que Esclar, és que l'art Per molt que algú no pugui abastar-lo O interpretar-lo correctament El que passa és que Si la teva voluntat és dir Sí, però per alguna cosa això té tanta importància Jo vaig a veure què és el que Amb la meva actitud de recerca A veure què és el que agafo Lògicament, doncs Clar, hi haurà coses que segurament Són molt bones I tu no hi entres No les captes Però n'hi ha moltes que sí Seguiré, eh? Després hi ha una secció De pintura i escultura moderna I aquesta secció Que data dels segles XIX i XX És la més quantiosa del museu I permet una visió panoràmica Molt completa i selecta De la pintura i l'escultura catalana D'aquest període És meravellós aquest espai, eh? El millor, exactament El discurs és més o menys cronològic Per escoles i per autors Des del romanticisme Passant al realisme Ramon Martí Alzina L'escola d'Oloig Joaquim Baireda El modernisme Santiago Rossinyol Ramon Casas Entre molts altres Els postmodernistes Joaquim Mir Isidre Nonell El nou santista Joaquim Torres García Joaquim Sunyer I escultors Rosent Nanoboa Noves, perdó Josep Llimona Manuel Uguer Pablo Gargallo Joan Rebull I molts menys O sigui, n'hi ha més encara, no? Aquesta part és espectacular Aquesta és Impressant Jo no coneixia I sóc una persona Que estic una mica encarada Que m'interessen aquests temes Dels museus I no coneixia Que hi hagués un museu D'aquesta qualitat Ni que hi hagués una sola obra De cadascú dels autors Que has dit Ja val la pena Caravaggio Has donat allà Un petit prado, no? No, no, no És que quan Quan et trobes amb el Caravaggio Que jo sempre vaig a parar allà No sé per què Però potser perquè és un home gran I jo també I llavors hi ha afinitats, no? És que és d'una bellesa D'una finesa D'un manifestar a l'interior D'aquella persona Que en definitiva És com l'autor veu El seu món Caravaggio és un dels grans pintors Jo per mi és dels Si jo digués Els 10 pintors importants De la història de l'art Caravaggio seria un d'ells Sense cap mena de dubte És espectacular Evidentment El greco Hi ha una ciutat de gent Però segur Caravaggio estaria Entre els 5 primers Sí, sí N'hi ha 3 o 4 Segurament Sí A mi el que m'agrada És l'avi, eh? Vull dir, molt I llavors cal destacar Una petita col·lecció De pintura Dels grans mestres De l'impressionisme francès Internacional Com dègas Sisley Monet Ostres Pissarro Sargent I obra dels grans Autors d'avantguarda Com Picasso i Dalí Evidentment Aquests també hi són Em vaig estar mirant Em vaig estar mirant Sobretot Picasso i Dalí, eh? Ahir vaig a veure Què d'allò I del Dalí Molt, eh? A lo millor Aquest cap de setmana Me'n vaig cap allà, eh? Jo t'ha vist Jo hi vaig cada any Ja ho saps, tu Sí, sí, jo hi vaig cada any Normalment un cop l'any M'hi vaig amb els amics de la Sardana Que tenim allà Una festa celebrada, no? I llavors Jo Abans de dinar Cap al museu I em passo Un parell d'hores allà Vinga I torno a repetir A lo millor A lo millor resulta Sí, eh? A lo millor me'n vaig Museu de Barcelona Està Montserrat No, jo ho sabia Aquí a Barcelona no és qui hi hagués És a dir, a Barcelona tenim el Manac Evidentment Que és el gran referent, no? Sí Que és El Manac és això Però en salvatge Sí Però hi falten coses El Manac Que aquí són És a dir Allà no hi ha impressionisme francès Ni hi ha M'entens? Això és No hi ha Clar No, no Hi ha molta cosa El que sigui Digues, digues No, no, digues El que sí que hi ha una cosa És que a banda de la importància del propi monestir Encara que sigui monestir del XIX Hi ha un espai de coses que la gent ve i es fixa Quan tornis a anar-hi És una cosa potser una mica més erudita Però quan arribes a la portalada del... Sí Bé, sí, és l'entrada principal A la catalana, sí Hi ha dos tombes a la lletra i a l'esquerra La tomba de Joan II d'Aragó i no sé quina és Són les dues úniques tombes renaixentistes catalanes Que es van fer a Nàpols, amb marbre Ostres I el Renaixement Ja saps que a Barcelona és bastant complicat A trobar-lo, doncs allà hi ha dos de les peces I a més un monument preciós Amb un art de triomf molt elaborat Del 1500 D'una categoria Bé, de les millors escultures funeràries Que pots trobar-te a Itàlia Vull dir que estan fetes a Nàpols, lògicament Això que tornis, fixa't una altra vegada Crec que són dos, eh? Hi ha una segur que és la de Joan II d'Aragó I l'altra no m'ha recordat qui és Però com que anirem junts Vale, exacte No recordaràs tu Després tenim la Nigra Sum Un recull i una mostra molt variada De materials artístics i populars Que explica l'evolució iconogràfica De la imatge de la Mare de Déu de Montserrat I la seva plasmació en obres ben diferenciades No, molt bé Sí, també està molt bé, això, eh? Arqueologia del món antic O sigui, aquí estem amb una obra gigantina i admirable Del monjo Don Bonaventura Obac Reforçada amb donacions posteriors Cristal·litza en una variada exposició de materials Procedents de Mesopotàmia Egipte, Xipra, Itàlia I el món helènic Baix imperi i cultura paleocristiana I flowers de tot això No me'n recordo, eh? Això ho tinc que anar a veure, eh? És que jo penso Jo quan vaig veure aquest casal Vaig dir, home, demà Demà em cobreixo de glòria I tant, i tant Molt bé, molt bé Meravellós, eh? Molt bé I després, doncs, una altra col·lecció De més d'un centenar d'icones gregues I sobretot russes Del segle XVII al XX Que permeten un contacte amb el món sacral De les esglésies d'Orient A partir de la seva rica iconografia, eh? I per acabar Orfebreria religiosa Això sí que va a la vena Apartada a una temperatura constant Que suposo que deu ser 10 o 12 graus Més, no? Per el tema de l'esmalt Pels esmalt Més alta, no? Allò que és allà dins Gelat Si et torbes I m'agradaria acabar dient Que també vaig estar a la inauguració D'una exposició Que es feia paral·lel a Canfana, eh? D'exposicions allà I mira, vaig estar allà amb l'Abat i tot, eh? Que inaugurava, doncs, una exposició De Jaume Ribas No el coneixo Aquest senyor el que fa Jo us ensenyaré com és la pictura Llàstima que per la ràdio No es pugui ensenyar ningú Però el que fa és gairebé Són quadres absolutament quadrats, no? A veure, girem un momentet I llavors el que trobem és color Sí Colors de diferents formes Però que el vell mig de... O sigui, veureu Vull dir, vosaltres sí que ho veureu Que anirà canviant els colors I va posant ratlles I va fent petites gesticulacions, eh? Vull dir de, no sé, geomètriques, no? Per exemple, perpendiculars i tal Dins el quadre I triangles en el costat i tal Quina és la impressió Que em vaig treure jo d'aquesta col·lecció? Doncs que probablement No és l'art que jo entenc Però sí que és... Vull dir, a la que llegeixes una mica És complicat Sí, a la que llegeixes una mica Doncs qui... On vol anar a parar aquest home Exactament, els autofactes pictòrics De Jaume Ribas Doncs llegeixes Que no hi ha dubte Que aquesta és una pintura Per la contemplació És a dir Per la mirada lenta Profunda i reflexiva Ens porta a mirar Endins d'un espai Insondable Però és alhora Paradoxalment superficial Un plànol sec Que ens retorna la nostra imatge I ens força a pensar Sobre nosaltres mateixos És una finestra i un mirall A la vegada en funció A la vegada en funció del nostre estat De les nostres necessitats vitals Una pintura com aquesta Ens deslliura de nosaltres Oferint-nos un passatge infinit I obert Obert o bé Ens condueix A una presència A una concentració A centrar-nos en la nostra En el nostre jo veritable Despullat d'immediateses I falses necessitats Ja no dic més Molt bé Ens hi quedem? Amb això? Ens hi podem quedar Ens hi quedem Jo el que he vist així Per sobre en quatre imatges Per la gent que una miqueta Està dins del món De l'art contemporani I per el contingut Que ha explicat el Jaume Això està molt a prop De Marc Rodko Ho dic perquè hi ha gent No és la mateixa idea Exactament Però perquè Marc Rodko És molt conegut Fa aquells espais Inabastables Amb aquests quadrats Potser és més gràfic Rodko que no pas El senyor Jaume Ribas Exacte No és això exactament Però té un recordatori Una mica perquè la gent Recordi O tingui una referència Però és interessant És abstracció pura Totalment abstracció És igual que Picasso On ha arribat Si Picasso veus El que havia fet abans I el que ha fet després Veus l'evolució I és una abstracció Però amb sentit Amb sentit Amb lògica Permeteu-me Permeteu-me Ja que has dit això És que perquè veieu L'alçada d'aquest programa I el personal que hi ha aquí Permeteu-me Que acabi llegint Una coseta Molt petitona Que diu Espera't És que aquí no ho trobo Ara Espera't Un momentet Però és que precisament El O sigui Fàgim un comentari Sobre aquest personatge El comentari Sobre Rocco Sí Ah, vale Precisament Això és el que El que m'ha cridat l'atenció Sí Que tu ho diguis així Bueno Com que ara tu parles Ho trobarem Exacte Sí, sí, exacte Després una mica ho reprenem Si de cas És com si la versió castellana No fos la mateixa que la catalana Ah, vale Sí, mira Ja podria ser No, també pot ser Esclar Per això és que en català no ho trobo I en canvi Ho he vist en el Rodco Sí Raffles Casamada O Ribes Bueno Vale Raffles Casamada Bueno, sí, també Però el Rodco és molt Rodco això I molta intencionalitat D'acord Ara ja està Mira, et diré És diferent Ja parles, Nacho És a dir El que serà Vull dir Hi ha una capella No recordo A Sants Units Que són una sèrie de quadres del Rodco Col·locats allà I està pensada per la simple contemplació I hi ha unes energies I una sensació Jo no hi he estat Però la gent que ha estat Diu que és meravellós Perquè entres allà dins Hi ha una percepció determinada Una mena de De col·locació dels quadres Bé És una mena de De lloc per internet Ho poso a capella Rodco Molt bé I és un espai Bé Molt estimat Pels amants De la pintura contemporània I Van en parerrinació allà I de la música sacra Gairebé No sé si sona alguna cosa de fons No ho sé Però com el que digui la cosa Molt bé Doncs després d'aquesta introducció Molt important del món de les arts Anem a la literatura Si esto es un hombre Primo Levi Que també aquí tenim suc Tenim suc Vinga Comenta'ns Aquest és un llibre Que a mi m'agrada moltíssim De veritat I que puc parlar d'ell Quasi si se'n mirar-ho I més pàgines de memòria Molt bé Primo Levi Va ser un químic Químic Diguem-ne Professió químic Que és jueu I que en el 43-44 Va ser atrapat a Itàlia Quan a Itàlia Ja havia fet a l'esprit aquest Que hi havia una zona feixista Havien entrat els aliats I tal Bé Doncs en aquell moment Van començar A agafar els jueus D'allà d'Itàlia El van agafar I el van portar A la zona Concentra Algum diria A les camps de concentració A la zona de camps de concentració D'Auschwitz Uf D'acord Ja el tema Ja queda una mica entroït Aquest és un supervivent Evidentment Perquè ell O sigui Tentra del món Concentracionaris Que és una paraula Que és complicada Concentracionaris Concentracionaris Complicat Que és un altre idioma D'Auschwitz Diguem-ne Que no només era El molt conegut Camp on estaven Els crematoris El camp d'extermini Pròviament dit Que això era Birkenau Sinó que Allà hi havia Com uns 40 camps Uns 40 lager Que és en alemany I allà hi havia de tot Hi havia camps Prins i tot Per persones de guerra Anglesos Que estaven bé Hi havia El camp d'extermini Birkenau Hi havia un altres camps On estaven Els esclaus Que tenien un nom En alemany Que era Hafflinge Que significava Literalment esclau Que eren els jueus Que Bueno Els nazis van decidir Un moment donat Que si es mataban A tots No tenien mal obra I llavors van dir Bueno Convertirem uns En els esclaus Però sempre Amb la intenció De acabar amb ells El hijo de Saúl Jaume Bueno El hijo de Saúl Es més había El sondercomando Exacte És un comando Però Bueno Potser Però també Els palaven Els palaven Al final El sondercomando També liquidaven Periòdicament El sondercomando Era Que treballava Estrictament a Birkenau On estava allà El crematori I eren els que feien La feina De treure els cossos I després Els liquidaven Perquè havien vist massa Això és un camp Que està Al costat de Birkenau Diguem-ne A dos o tres quilòmetres I el que fan allà És treballar Treballen per l'Aige Farben L'Aige Farben és aquesta empresa farmacèutica i química Alemanya Que tant es va vincular amb els nazis I tant va gaudir cometes Del sistema nazi Per donar sis claus Mà d'obra gratuïta i tal I l'Aige Farben està construint allà una fàbrica De cautxo sintètic Perquè els alemanys no tenien colònies No tenien matèries primeres I necessitava el cautxo Per les rodes dels seus Seva infanteria motoritzada Per mil coses I estaven allà construint una fàbrica I aquest senyor El primo Levi Doncs s'acaben allà I acaba sent un esclau dels alemanys Que els hi tenen allà treballant Amb uns horaris draconians I amb l'única intenció Que treballin fins a l'estenuació I en el moment que algú presenta símptomes Que ja no pot treballar Llavors el porten a Birkenau I en Birkenau es porten a la càmera de gas És com un camí intermig Diguem-ne Que no era una situació transitòria Sinó que era part de la solució final Que havien pensat pels jueus El que passa és que era una solució final En la qual s'aprofitaven una mica Abans de matar-los del tot Tot això ho explica aquest llibre? Sí Quina bestiesa, tio No, no, que m'agrada molt Això és la introducció, diguem-ne Ostres Llavors, el bo que té aquest llibre És que s'han escrit molts llibres Sobre supervivents De camps de concentració i tal Normalment no acostuma a donar-se La condició que la persona que relata El que ha viscut Tinc unes dots importants d'escriptura O tinc unes dots artístiques importants Perquè normalment És només un supervivent Que com a molt Si ho explica allà en primera persona L'estil potser no és molt bo I si li fa explicar a un altre Si li explica a un altre I l'altre ho escriu Doncs bueno, hi ha un cert distanciament Per molt que l'autor intenti I aquesta persona, en canvi Ho ha escrit ell en primera persona I és un escriptor jo crec que fantàstic És una persona que té Una qualitat literària Mira, s'han ajuntat les dues coses Una qualitat literària boníssima I sense fer alardes El bo d'aquest llibre És que explica les coses D'una manera molt escèptica Suposo que Primo Levi Es va adonar que el que explicava Allà era prou fort El guió Cometes Era un guió terrible Per començar ni tan sols Ni a prendre posició Ni a adornar massa les coses Ell les explica com l'està visquent De la manera que les explica Hi ha vegades que tu Dintre de l'horror Aquest tan gran que està visquent ell Veus coses similars Ells estan allà Està supervivint Però és com si fos Com si estigués en un exèrcit Com si estigués en una feina Hi ha coses que parla Que dius Com el ser humà En aquestes condicions Desenvolupa Aquest tipus de De manera de relacionar-se amb la gent Com també El que pensem sempre Que els nacis són molt dolents I els jueus Que estaven allà esclaus Eren Tenen una solidaritat entre ells Doncs ell explica que no Que la realitat no era aquesta Sinó que Quan tu a una persona Un grup de persones Els hi poses En unes condicions de pressió Extremes I unes condicions inhumanes La humanitat Reacciona molt malament I en comptes Que surti allà Una solidaritat Una germana Una germana O de grup El que surt és que cadascú Va per l'altre Intenta robar l'altre el pa Intenta denunciar El CSS Aquest que ha fet no sé què Per per ells guanyar una posició Al capo Això també passa a l'Hijo de Saúl També surt aquest tema Això és el que passava Diguem-ne Que hi havia herois Hi havia gent que Intentava de mantenir Una mica Però que El més normal Diu Tu hi has d'anar Perquè quan anaves O sigui Hi ha coses molt absurdes Havies d'anar A rentar-te la cara I rentar-te les mans I portar unes robes Brutes i asqueroses Perquè s'hi donaven allà Allò pitjor i tal Però havien d'estar Una mica aquesta dicotomia germànica Havien d'estar Molt nets I llavors Havies d'anar I rentar-te la cara Allà al lavadero Diguem-ne I allà Diu Amb totes les teves pertenències Allà Enganxades entre les cames Perquè si perdies un moment de vista El que fos T'ho robaven Però el que fos Vull dir Un tros de pa Una cullera que havies aconseguit Un tros d'alambre Qualsevol cosa T'ho robaven Perquè Allà en el lagre servia Per alguna cosa O per contrabandear O ho canviaven per pa O sigui És tot un món molt curiós I Bueno Ell sobreviu Ell sobreviu Perquè Por azar Diguem-ne Perquè al final acaba Ell és químic I com està Estan fabricant L'Ege Farben està fabricant Una fàbrica de cauto sintètico Doncs fan un comando químico Que li diuen Amb gent que sap de químiques Que són especialistes En químiques I els hi porten A un laboratori D'aquesta manera A partir d'un moment Ell és lliure d'Alfred És lliure de morir de gana És lliure de les eleccions Perquè també De quan en quan Deien Seleckia Una paraula polaca Selección Llavors Tancaven tots a la barraca Ja que això Canvista les pel·lícules Els hi feien sortir Per un cantó Els hi feien tornar A la barraca Per l'altre cantó I un SS mirava I el que ell decidia En aquell moment Que aquest ja No estava per treballar I llavors es portaven A Birkenau A les càmeres de gas Directament Vull dir No s'havia d'arribar A que una persona Cagués al terra I dir Aquest no pot treballar Sinó que de quan en quan Deien Bueno hi ha molta gent I els alemanys deien Bueno S'ha de buidar 200 Perquè ells anaven amb números I buidaven 200 Llavors bueno Ell es van escapar De les eleccions I al final Quan la cosa estava Més complicada Va haver-hi una evacuació Del camp Perquè ja venien els russos I allà Va aconseguir sobreviure Va sobreviure Llavors explica coses Molt interessants És com Bueno Lliçons de vida Ell explica Diu Bueno Diu Nosaltres La gent normalment Es dona compte Que la felicitat completa No existeix I arriba tant d'hora Dius Bueno És que això D'arribar a la felicitat completa No existeix Diu Però Has d'estar en aquest tipus De situacions Per adonar-te Que la infelicitat Complerta Tampoc existeix Diu Nosaltres Estaven com estaven Que estaven allà Matxacats Que només pensàvem Bueno I Sempre hi havia alguna cosa En el dia Que et feia continuar Diu Bueno Avui No fa tant de vent Avui Tenim En comptes de 4 litres de potatge 8 litres de potatge Que era el que menjaven Avui no sé què Avui no sé què Sempre trobaven Dintre del dia Alguna cosa Que dintre de la Generalitat Era una mica millor Una petita il·lusió Per viure cada dia Exacte I ell diu La infelicitat completa Tampoc existeix I això és una cosa Que et quedes Hòstia Has d'estar Suposo Viure en aquest Tipus de circumstàncies Per adonar-te això Perquè si no No en saps Clar És límit per arribar-lo Si volies tu A mi Sí A mi em crida molt l'atenció Evidentment tant el que vas dir la setmana passada Sobre el llibre que vas plantejar Aquestes persones que passen del sol a l'ombra I poden passar tot el dia contemplant no res Perquè no hi ha cap variant No, no, no I la veritat és que fins i tot ho he utilitzat En algun altre espai que faig I la veritat és que crides molt l'atenció Això que acabes de dir A mi el que O sigui El que penso que Que és molt interessant És que d'una manera o altra Ens acabem Organitzant A fi i efecte De deixar-me O sigui De deixar al costat Tot aquest Tot els Tots aquells valors pessimistes Que ens poden desenganyar O desencisar No O sigui Per això Aquesta part final Que has esmentat De dir Mira avui Com que avui no fa tant de bé Avui estic millor que ahir No Per dir-ho d'una manera Penso que això És el que Salva A la raça humana en general Perquè esclar Vull dir Si partim de la base Dels privilegiats I no diguem dels que es creuen déus Com els Com faraons I bé Vull dir Mareu ben urt I veureu També aquest valor I llavors El que em crida l'atenció És que penso Que hem d'impulsar Els altres De valors Probablement Com tu dius Sí que és veritat Que ha arribat Està un punt De degradació Tan bèstia Difícilment Ens sortiran valors De companys O de col·lectiu No Però Si ens unem Interioritzant Per dir-ho d'una manera És més que probable Que algun dia Puguem arribar a fer-ho Clar És que jo Jo penso que La veritat Ja la sabem I És molt Sí Bé Bé Sabem algunes veritats Clar Sabem algunes Si volem Jo poques Si volem Jo el que esmentaves D'això que deies Quan es veia una miqueta Així malament Ja se's apuntaven Se's emportaven Cap a la càmera de gas No sé si és la pel·lícula Lista de Schilder No sé quina pel·lícula O no ho vaig veure Que recordo Que les dones Es punxaven Per Amb les Per tres sants Lista de Schilder I llavors Es posaven a la cara Perquè es veiessin Vermelletes d'aquí de la cara Perquè feien aquest tipus De seleccions ja Vull dir Per emportar-se-les Cap a la càmera de gas Em sembla que era Però veus La llista de Schilder Que jo crec que és una pel·lícula Molt bona Sí, està molt ben aconseguita No fa gaire que la vaig veure Molt bona Però té un toc Que vull dir Que no és neutral Si Té aquest toc Es pil Però en canvi Aquesta persona Que té tot el dret O tendria tot el dret A no ser neutral Perquè va viure en primera persona És més objectiu És més objectiu El vol ser-ho I ho aconsegueix I explica les coses Vull dir O sigui Sí que evidentment Ell censura els nazis Ell està completament en contra I no entén I diguem-ne que Ell personalment Pues No tenia dona No tenia fills Però Família seva Dones i fills El primer dia Se van portar a Birkenau Perquè les dones i fills No treballaven ¿Vale? No se van quedar als homes Dicen Así murieron Dice Porque murió la niña No sé quina és Una cosina seva Que tenia tres anys Dice Porque els nazis Veien la necessitat històrica De asesinar a niños Dicen De quan en quan Sí que deixa anar una frase Però és una frase Que surt del dolor Completament Però després torna Torna aquesta objectivitat De dir Bueno, jo estic explicant La història I això I no té Vull dir Explica L'experiència És l'experiència Explica com era El tajo Que li diu Estàvem allà I treballaven Amb els companys Treballaven més a poc a poc Perquè no sé què Perquè no es veiessin Però després No accelerava Perquè venia no sé què Vull dir que Sempre estaves En una constant lluita Contra tots Contra tots I els joves Diu Ho portaven pitjor Perquè aquest entrenament De la lluita Contra tots Diguem-ne Que els joves No ho tenen La gent molt jove Encara és molt tendra No ha pres això En aquesta lluita Diu La gent en canvi Que tenia més edat Ja estava més avançada Això Com a la vida Però per la bèstia Molt bé Doncs escolta'm Molt recomanable Aquesta lectura Jo coneixia aquest senyor Però no sabia Que tenia tan punyent En escriure un llibre I realment Tan realista Lògicament El que li ha passat a ell I des d'aquest punt de vista Com dius tu Tan objectiu I tan diseccionant Aquesta realitat Objectiu I amb un estil Jo crec que és un gran escriptor Fantàstic Doncs el descobrirem Molt bé Doncs farem Parlem una mica de cinema Bé Una mica estem a la meitat del programa Però bé Farem res Jo faré cinc cèntims Del clan Una pel·lícula Que el Jaume ja va poder Parlar bastament Una pel·lícula De Pablo Trapero Aquest senyor Que jo no he seguit L'últim Vaig veure allò de Caranxo Aquella història Vinculada Amb aquells personatges De les assegurances Recordes aquella pel·lícula Tan potent Amb el tema dels cotxes I les morts Amb el Darín Amb el Darín I en aquest cas Et trobes davant d'una pel·lícula Que et sobta Primer una ambientació Realment interessant Estem parlant dels anys 70 Llargs Que és una ambientació De com era aquella Argentina Aquell Buenos Aires Argentina? És Buenos Aires Sí Ara estava amb el dubte I tal Que ja és curiós Perquè veus com A nivell de modes Veus com van cadascú A vestits I la música Que sona Que fa gràcia Perquè és una mena De tecno-argentí Que dius Què és això A mi em fa gràcia Perquè jo em fixo En aquests detalls A banda evidentment De la pel·lícula Que és una cosa Totalment allò Externa De la pel·lícula Que és potentíssima Que parla D'una sèrie de gent Que en aquest cas D'una família Una família Diguem mafiosa És el concepte Crec que podem utilitzar No Jaume Que es dedica A sagrestar la gent Que té diners De la zona I d'aquesta manera Doncs amb un grup Organitzat Doncs guanyar-se la vida D'aquesta manera Amb la qual Però clar El problema És que No és que ho faci ell És que És que introdueix A tota la família Gairebé El fill gran Que és una estrella Del rugbi Els altres Que saben Que passa alguna cosa A les habitacions Les filles I a mi El que em provoca Una sensació tremenda És com ell reacciona Davant de les situacions Vull dir Quan fa el que fa Ell vol fer D'una manera determinada I concreta A vegades s'hi surt bé A vegades s'hi surt un desastre Perquè també la gent Que es mou al voltant És estrelera No és el que ell voldria Però quan està en família Personal És la seva família I potser té l'habitació Del costat d'algú Que s'ha segrestat A mi això em posa Els pèls de punta Perquè la nena està dient-li Ai que m'estudiaràs I tal És com una família feliç Però de cop i volta Vull dir La mare és conscient La dona és conscient El fill gran és conscient Alguna filla petita No és conscient del tot Em sembla No em vull equivocar Sap que passen coses Però no saben ben bé Però és molt curiós Perquè hi ha una escena terrible Amb el que El pare i tal Surt del menjador Està amb la seva família Va ser el de la seva filla Li dóna un petonet Se'n va cap avall Obre una porta Hi ha una persona allà Destrossada Feta una merda Que em vas atenen dins d'una banyera I li tira un plat de menjar I dius Ostres Tota aquesta bonomia Aquesta cosa d'aquest home Es converteix Que és un fill de sa mare És una mala persona Això amb la pel·lícula El padrí Per exemple Per dir una referència Vull dir També xisteix Exacte Però esclar És un altre tracte Aquí hi ha més La família queda apartada És a dir Jo crec que Queda apartada del compromís De fer el que fa el pare Exacte Però no queda al marge És conscient del que fa Però no porta a casa Per l'anclar la merda Vull dir La merda de la situació És a dir És això Clar És una situació molt tremenda I jo torno a insistir Aquest senyor m'agrada Perquè de tant en quant Dins de les dues pel·lícules que he vist Hi ha un moment determinat Que no direm quin és Amb aquest que es concideix Més cap al final En què et sobta Hi ha un moment A igual que Caranxo Hi ha un moment Que hi ha un accident de cotxe Quan te l'esperes Que de cop i volta Estàs allà I veus Bum Com la càmera comença a donar voltes I et quedes així En el moment que passa alguna cosa determinada Cap al final de la pel·lícula Jo no m'esperava jo I és real Perquè és una història real I passa d'això Clar I de cop i volta dius No, no, no I passa una cosa Determinada I ho fa amb un realisme Amb una mala baba Que dius Tio, això Amb el temps Tu t'emportaràs Algún Òscar O algun nen Perquè és que Crec que Té un llenguatge Un cinematogràfic Que a mi m'agrada molt Ara És molt cru És molt directe És molt clar Jo agafant el que ens ha explicat Sí, sí, sí Del llibre I aquesta neutralitat Que tu O Més que neutralitat I bueno Jo no en decanto A favor D'uns o dels altres Per què? Perquè la pròpia individualitat La tenim molt negativa Tu ho has dit Això, no? Llavors penso Que aquest és un punt Molt interessant A la pel·lícula D'aquest senyor Del Del Del palo trapero Al trapero Tot el que he vist d'ell És això És això És també això Que tu acabes de dir D'una altra manera En una altra situació Sí, en una altra situació Però és molt Esèptic Exacte Com ho lliguem històricament? Doncs aquest és un senyor Que en l'època de De la dictadura De la dictadura De la dictadura De la dictadura De la dictadura Exacte, sí Doncs aquest senyor Doncs bueno Vull dir Segressaven a la gent Com dius tu Els obligaven En definitiva Era gent rica Que en aquella època Això va passar I llavors aquest home Doncs va seguint I té contactes Als nivells I té una certa impunitat Fins que s'acaba La impunitat Clar Ara quadra més Quadra més Exacte I esticat l'argument I el de dalt Ja li diu Però oh nano Ja està bé T'has passat Això ja no toca M'entens el que vull dir? Sí, sí O sigui Això és el que penso Que lliga Com a unitat Com a unió amb lo teu Bàsicament Jo no volia entrar més Per el tema Bàsicament De no l'estripar Però que ja va bé Perquè és una pel·lícula Que ja porta un any I la gent L'ha de veure I encara que expliquis És aquest pel·lícula És que és una pel·lícula Que és tan punyent Que et sorprèn Hi ha una altra pel·lícula D'ell Que parla sobre Les noies Dones Ja prenyades A la presó Que també és impressionant Aquella És que he vist poc d'aquest home Vull veure més Aquesta no me'n recordo Com se diu Però jo la vaig veure En una sessió de cinema Què? No, no, no Que dic que no Que parlem de la casa Que se'ns agafa el temps Ah, se'ns agafa el temps No ho dic perquè Jo ja he parlat d'aquest tema Bueno, la casa també També és una manera De despertar És curiós Com de vegades La veritat és Que és una pel·lícula De Francesc Oson Sí Recordem Que t'ha dit uns anys Em sembla 4 o 5 anyets D'ho tenir, no Jaume? La pel·lícula La pel·lícula Sí, és del 12 Ah, per això mateix Digues, digues, digues Era per situar Llavors, el que és el que fa aquest senyor Doncs bé, vull dir Tenim el que se suposa Com a començament, eh? El que se suposa que és un senyor Que fa de professor De literatura I no ha tingut èxit En quant a llegir A escriure, no? Vull dir, no No ha aconseguit Doncs destacar I llavors hi ha un xaval De la classe Que li crea Una curiositat enorme, no? Aquest és això El leitmotiv Vull dir, el motiu De tota la pel·lícula I llavors Durant tota la pel·lícula El que ens està parlant És del que tu D'això Que tu has parlat També En definitiva Com ens anem individualitzant Anem perdent el nostre propi jo I acabem Fins a un moment Que diu Escolta tu Des que li diu la seva dona Això És curiós I penso Que lliga'm el bé Diu Des que coneixes aquest noi No? Hem tingut cap tipus de relació És com si És com si Et quedessis atrapat En l'espai I en el temps Però la cosa va bastant més enllà En definitiva Del que es tracta la pel·lícula És del que tu has dit També És una pel·lícula Que ella Em malalteix Ell Esclar Vale Doncs ja està Ara seguirem Aquesta pel·lícula és boníssima Esclar Que em malalteix Això és molt bo És que és boníssima Ostres És que ara m'ha vingut al cap Sé que m'ho parla d'alguna vegada Vale, vale Això és tremendo És que a l'Osona és boníssima Aquest home Digues, digues Tira, tira Perdona Sí No, ja està És que tu ja acabes de descobrir Com aquell qui diu Bueno, vale I fot una mica en l'aire Bueno, no Però és un moment determinat És un moment determinat Ha fet un... Bueno Però que el senyor Oson s'ha de veure Que va molt... No, però no m'ha explicat res de particular No S'ha de dir una cosa molt important Que encara que jo ja l'havia vista I la vaig veure per segona vegada Aquest dijous passat, eh La setmana passada I la veritat és que em vaig quedar Molt acabada Vaja, vull dir Quina traça que tenen alguns Per portar-te En el punt aquest extrem Que t'aporten coneixements Des del punt de vista individualitzat I que no podem oblidar No hi ha dubte Però de quina manera Clar, després també ens convida És que l'Osona aquest Fa coses molt variades S'ha fet fins musicals Una pel·lícula que es diu Ocho mujeres o siete mujeres I tal Que és una cosa absolutament meravellosa Divertidíssima, genial Aquests drames com aquests De... Ha fet unes quantes Ara en ballen Però hi ha una pel·lícula Que vaig veure no fa gaire també I em sembla que també Hi havia una temàtica No me'n recordo D'un que no treballava Sí, sí, sí I això també No té res a veure Vull dir, canvia Fins i tot De forma de la pel·lícula Crec que és de l'Osona Si no, del cinema francès Sí, sí, sí No, no, però... Llavors, d'un que no treballava Que s'inventava Bueno I com guanyava la vida Això no? Ja la veuràs Ja la veuràs Jo crec que aquesta la vista Ja crec Però no en són Ja la buscarem No, però crec que la vista Clar que sí Si és de l'Osona no ho sé Però és que els francesos En tenen més d'un No, tenen base Tenen base Tenen base Molt bé Molt bé Re, farem dos minuts Per veure una miqueta d'aigua Perquè voldríem Escoltar en aquest cas A l'Urrit Al Walk on a Wallside Perquè avui fa tres anys Que justament Va morir El gran L'Urrit Vull dir Un referent De la brevet underground De la música Rock Del 70 i 60 Americans I bé Potser es va quedar Com a gran referent Amb aquesta cançó Però van haver-hi Més coses Que va fer aquest home Molt curioses I molt misterioses Perquè Temes com Vicius I d'altres Bé Ens aproparan Al món Que ara entrarem De por i de misteri Que al Jaume sé Que li encanta I que el Nacho Ens farà Per captar L'essència I el primer que farem Quan tornem en un minutet És apagar les llums Jaume No pensis malament Aquí dins Sí, aquí també Tu no Jo amb molta llum Per ser de grans Que només ja sap Què pot passar Sí Fins demà! Fins demà! Doncs sí, doncs un mes que aquest any, bueno, que aquests anys s'ha desaparegut, grans estrelles han desaparegut, Michael Jackson, Prince, bueno, va igual. Estan marxant els grans, eh? Vull dir, David Bowie, exacte, no? I encara ens queden un munt, no?, però bueno, és a dir, és el que hi ha. Molt bé, doncs, el que farem, res, en qüestió de tres minutets, és parlar, connectar amb Nacho Alonso, el nostre reportero i xeratxero de Barrio Sésamo, que ens parlarà del Festival de Sitges, que s'ha fet un curro perquè s'ha vist la millor pel·lícula guanyadora d'aquest any, el millor director d'això, ja no sé ni el que dic, en ho explicarà ell. Era en deure, tenia un deure. Però abans de res, ja que estem arribant a Halloween, fareu res, dos minutets per parlar d'una pel·lícula que es diu Nunca apagués la luz, que jo les vaig passar canutes, mira que a mi m'agraden moltíssim les pel·lícules de por, i feia temps que no passava por, és a dir, la pel·lícula en si no és partir de coets, sincerament, però el referent, el que passa, el que has d'haver al llarg de la pel·lícula, sí que et provoca una sensació d'angoixa. I tu t'ho passes bé quan tens por? Sí, sí, sí. No, no, no, sí, no, jo no, home, jo crec que és un altre plaer, dins dels, no sé, a la por. Sí, sí, sí, una emoció. Si no, que sigui una por evidentment falsa, si és autèntica, no, home, a la por no té gràcia, no? Llavors, bàsicament, jo recomandaria que la pel·lícula es veiés amb la llum apagada. Correcte. Perquè jo hem passat tota l'estona mirant cap al passadís, no?, perquè passen coses quan s'apaga la llum, d'acord? I llavors, quan s'apaga la llum, ja està, ja no diré molta cosa. Com amb aquell que quan te dormies... Bueno, no, però no, allò era molt bàsic, això de la passadina en el Mestrit era molt bàsic. Això era una altra història, però això sí que fa més angoixa. A més, la forma en què es munta, com ataca, com es mou aquest personatge... No recordo ara, però és un director suec, que està fent les Amèriques. No recordo ara, és un nom Tom Sagenberg, no me'n recordo, i tal. I és un tio que, per la forma de fer, ja et dona una miqueta d'aquesta percepció del cinema escandinava terror. Noia, deixa'm entrar, això, aquest rotllo. Sí, ja. Però aquí ha introduït els elements americans, no? Per tant, els personatges no són tan grans, tan grans actors. El tema va bé, fins que arriba un moment que dius, ho heu de solucionar per algun lloc, ho soluciono. Vincula moltíssim a la mare i al personatge terrorífic amb la mare i el fill. Hi ha un nen pel mig, que sempre queda bé. Bueno, hi ha una barreja de... És a dir, la percepció és molt bona, però després la pel·lícula tins americans. Ja està. Però val la pena. És acceptable, és una pel·lícula de sis i mig, de set. Vinga, anem a donar-li una nota una miqueta correcta. Que ja és un valor. Tenint en compte que és Halloween i dius, bueno, vinga, doncs ho veurem, no? Sí, sí, a més, que ho hem parlat abans, dic, aquesta per Halloween. Sí, sí, sí. Sempre a casa veiem una de terror. Però et dic jo, eh? Vull dir que jo anava per la casa dient, mare meva, apareixerà per allà alguna cosa? Eh, vull dir, sí, sí, sí, no, no, te lo diguen ser-hi, vaig anar a totes les llums, eh? Vaig anar a la cuina, la llum del menjador, del passadís, que jo mai la engego perquè dic, a veure si encara la tenen fotuda aquesta nit. Molt bé, doncs tenim re, tenim, bé, doncs un, que greu, 15 o 16 minuts per parlar d'aquest element, del Festival de Sitges i, Nacho, tot tu i jo. Jo m'explayo. Jo, clar, com l'altre dia vam parlar de lo pitjor. Exacte. Vaig quedar una mica així i, hòstia, hem de parlar. Tenemos la carne, és d'ella, no? Tenemos la carne, exacte. Jo que esta la vull veure per dolenta, eh? És que jo soc de pel·lícules dolentes, eh? Bueno, pues, ara, ja, te la faltaràs. Digues, digues. Te la faltaràs de carne. Ja la entén. En tot el teu sentit, no? Pues ja la busquem, ja la buscarem. Digues, digues. Doncs, bueno, s'ha de parlar de lo pitjor, doncs parlarem de lo millor com a mínim a nivell de palmarès. Llavors, bueno, aquest any, a Sitges han fet una cosa d'aquestes que ara s'ha posat de moda a Hollywood, que és separar el premi entre la millor pel·lícula i la millor direcció, d'acord? Que això sempre a Hollywood era, sempre anava unit i de cop i volta, no sé, van pensar que no i ara mai va unit, no? Sempre separen, suposo, que han passat de... Per donar dos premis, no? Per donar dos, dos pel·lícules que triom a Final Mercat. Correcte. Aquí, molt ben dit, diguem-ne, no? Bueno, doncs aquí hem donat el premi a la millor direcció a una pel·lícula que es diu Suisse Armiment, ah, perdón, a la millor pel·lícula, una pel·lícula que es diu Suisse Armiment, i a la millor direcció, una altra pel·lícula que es diu Train to Busan, Busan, és una localitat de Corea, i, bueno, allò que parlàvem de l'altre dia amb el David Montaner, que no hi és avui, que si donaven els premis sempre, o més a pel·lícules més fantàstiques, o més de gènere i tal, doncs, bueno, aquest any hem fet un mig i mig. La pel·lícula guanyadora, Suisse Armiment, no té res a veure amb el gènere estricte del festival, i la pel·lícula guanyadora a la millor direcció, que és Train to Busan, és una pel·lícula de zombis, amb la que té tot a veure amb el festival. Bé, llavors parlarem primer de Suisse Armiment, que és una pel·lícula, bueno, que la podem qualificar clarament de bizarra, és una pel·lícula molt estranya, jo la posaria a la meva llista de pel·lícules bizarres, just unes quantes que no parlarem avui, perquè de veritat que és estranya. És una pel·lícula que, bueno, ja dic que no pega amb el festival, perquè no és la temàtica ni tan sols una pel·lícula generalista, sinó que és una pel·lícula més aviat de temàtica indi, i, de fet, una cosa curiosa, que le van donar el premi a la millor direcció al Festival de Sundance d'aquest any. Què dius? Sí, el Festival de Sundance, sí, 2016, le van donar el premi a la millor direcció. No a la millor pel·lícula, també, o sigui, s'han creuat aquí una mica, no? Llavors aquí, clar, a Sitges han donat el premi a la millor pel·lícula, que jo no sé si és que han volgut, com l'han donat a Sundance, li donem també aquí, no ho sé, perquè la pel·lícula, dic, és bastant estranya. Llavors, bueno, és una comèdia... Negra. Negra, macabra, surrealista, perquè, bueno, és com nàufrago, però a l'obonzo, diguem-ne, no? Sí, sí, per dir-ho així, perquè hi ha un nàufrago allà, que està, bueno, allà és del Pacífic, i que talla al costat un cadàver, una altra persona que n'ha naufragat. Amb aquest cadàver es munta una relació molt curiosa, molt divertida en alguns moments, en alguns moments de cau una miqueta, però ja la part inicial, des que comença l'acció, fins que surt el títol de la pel·lícula, que és Susan Miment, i hi ha una escena delirant, molt delirant, molt macabra, perquè, bueno, està... Ell està fent coses amb el cadàver, no? I per què es diu Susan Miment en la pel·lícula? Perquè el cadàver és com una navalla suïssa, d'aquestes que té 20 usos, i ell fa servir el cadàver per les coses més estranyes que podies imaginar per sobreviure, diguem-ne, no? Com que el cadàver treu gasos i el fa servir per... Bueno, ser projectils i fer coses i tal... Hosti, jo la vull veure, sisplau. És una paranoia... Jo tinc un punt bizarrillo, eh? És una paranoia, o sigui, perquè t'expliqui això que ho explica a tothom, no... Llavors, bueno, és un pic que tampoc la estripes molt, no? Perquè tota l'estona, aquesta relació... Sí. Bueno, arriba un moment en què la relació del cadàver evoluciona, no? Diguem-ne que... Bueno, el cadàver no se sap si el protagonista imagina coses del cadàver o el cadàver... Bueno, i ell va tota l'estona amb el cadàver a tota... Bueno, per tota la illa, i arriba un moment en què sigui aquest punt de partida que són de només dos personatges, és clar, arriba un moment que de cau una miqueta cap al mitjà de la pel·lícula, però bueno, això... Bueno, això és normal. Era inevitable. Normal, normal. Normal. Comencen a parlar de coses de la vida i, clar, amb aquest tipus de plantejament o els diàlegs són molt bons o si de cau una miqueta la pel·lícula de cau. Però bueno, està bé, però de quan en quan surt aquesta relació macabra i aquesta relació estranya que dius que vas quedant-te... Què passa, no? De vegades et quedes llesturat, de vegades et rius, però et rius, perquè, bueno, t'agrada el rotllo, no? Però et rius, jo, més d'un moment que reia, i, hòstia, quina paranoia, no? A tota marxa. Però és que, a més, no m'hi he equivocat, el Daniel Radcliffe, que és el Harry Potter, que és el mort, va guanyar el millor actor. Sí, perquè, bueno, el mort arriba un moment en què... Ai, dones, vale, vale. Bueno, hi ha un moment que ell té diàleg, el mort té diàleg. En un moment de la pel·lícula no se sap el tema, si és una imaginació o què, això jo diem i ja està. Vale, no estripem res. Un flashback, una cosa d'aquestes raras. Bueno, ell parla, ell parla, ell també té la seva aportació, diguem-ne. A veure quan l'estrenen, que la vull veure, vull dir, ja, vull dir, perquè jo aquestes coses... Sí, acostumen a estrener-les ràpid. Jo també soc rarito, eh, amb aquestes coses. Llavors, ja dic, bueno, la música tot és molt indie, molt de pel·lícula així, la càmera molt... Bé, els personatges s'ho treballen molt, el Daniel Radcliffe, suposo que va veure aquesta persona que ha fet pel·lícules totes de Harry Potter i tal, que és un actor, suposo que més cotitzat, però suposo que li va agradar el projecte, perquè també s'ha de l'altre protagonista, Paul Dano, que jo sempre el recordo, sí, és el germà gran de Little Miss Sunshine. Ah, ostres. Aquell, aquell que l'havia de Serpidot i tal, i després ha fet més coses, ha fet allò de la pel·lícula aquella dels miners que eren, es deia, Bloody, no sé què, que sortia amb el... El Sunday, Bloody Sunday, no? No, no, no, no, no m'ho recordo. Bueno, ha fet més pel·lícules, sí, no molt conegudes, però són així més aviat independent i tal, i bueno, i ho fa molt bé també, fa molt bé. Bueno, us agrada amb les pel·lícules bizarres, neu, no és una pel·lícula res de temàtica, ni fantàstica, ni terror, ni res que s'assembli, i bueno, per donar-li el premi, jo no he vist les altres, però bueno, m'ha semblat una mica, bueno, un disparo en l'escurió, diguem-ne, vinga, bueno, ara seguirem, som en un comentari, per coses bizarres, la setmana que ve, el David i jo amenacem segur con la fiesta de les salxitxes, eh? Ostres, sí, això sí que és bizarro, però bizarro també, però bueno, així que segueix, segueix, ui, ui, ui, ui, no porteu els nens, directament, jo encara no l'he vist, he vist alguna cosa, no porteu els nens, és una pel·lícula de stop motion, però ja està, una pel·lícula de gamberra, gamberra, però molta mala llet, sí, això m'han dit a mi, sí, segueix Nacho, doncs ara anem a l'altra pel·lícula, l'altra pel·lícula més clàssica, Treint-ho posant, és una pel·lícula de zombis, una pel·lícula de zombis, com estem molt acostumats, potser més acostumats a veure, el que passa és que sí que és cert, que sí que per donar-li la millor direcció, suposo que sí, perquè està, té un, bueno, la manera de, les imatges que presenta, els planos aèris, perquè ells van en un tren, diguem-ne, o sigui, bueno, l'argument és molt simple, unes persones que van en un tren, de cop i volta, no se sap per què, hi ha hagut una infecció zombi massiva, i bueno, els tios se'n van enterant, i llavors els zombis intenten entrar al tren, això és molt clàssic, però totes les imatges, punt de vista, diguem-ne, o sigui, és curiós com, el mèrit que té la pel·lícula és com d'una història tan trillada, i tan acostumat, i tan matxacada últimament, amb Walking Dead, i amb tot el que estem veient i tal, el tio treu situacions, d'aquesta interacció, de les persones amb els zombis, i com sobreviuen i tal, que són originals, al mínim són originals, les imatges, una fotografia molt maca, imatges aèries molt maques, planos allà amb una certa intenció, molt bona direcció. És una mica el rotllo Guerra Mundial Z, no? No, no. No, potser no és tan megaproducció, no? No, no és tan megaproducció, és més, però sobretot, té la manera, ja dic, i sobretot, les escenes d'acció, són molt bones, perquè hi ha dos tipus de zombis, avui en dia, els zombis rotllo Walking Dead, que van allà a poc a poc, que s'han pogut matar i tal, i els zombis rotllo 28 dies després, que són zombis rabiosos, que corren molt, que salten molt, que vol, doncs aquests són d'aquests, però aquests molen, eh? I tu veus escenes, i estan tan ben fetes, que dius, aquí algun extra s'ha matat, eh? S'ha matat o Paco, s'ha matat o Paco, perquè es llencen d'una taulada a terra, es trenquen els ossos, s'aixequen, i dius, bueno, això suposo que és tota, s'estan tirant allà una coxoneta, i està la imatge superposada, però està tan ben fet, es tiren amb un ímpetu, que dius, hòstia, està molt ben fet això, s'ho ha currat, les escenes d'acció, la millor és infografia, no? No sé com ho fan, no sé ben bé com ho fan, però que està, és molt realista, té molta acció, molt realista, i, bueno, és una pel·lícula coreana, que sempre és curiós veure una pel·lícula coreana, diguem-ne, no és el típic enfoque americano, exacte, al final també té una història allà, del pare, de la filla, hi ha una història final que acaba malament i tal, bueno, si us agrada el gènere, doncs aneu a veure-la, i si no us agradi, voleu introduir-vos en una pel·lícula que no és de les més avorrides, perquè no li agradi, doncs aneu a veure-la, o comenceu per això, perquè, bueno, ja dic, que té una direcció més bona, té el paisatge, té la manera dels plànols, la història, i té, bueno, la manera com resols aquestes situacions, d'ara com, d'intriga, diguem-ne, ara com passem d'un vagó a l'altre, perquè estan els zombis, no sé què, doncs ho resol d'una manera imaginativa, que, bueno, que no et trobes en moltes pel·lícules d'aquest estil. Jo, som en recomana una pel·lícula de zombis, que per mi és de les més centradetes, a banda de la Guerra Mundial Z, que és una cosa ja pensada en molt altres nivells, El amanecer de los muertos. Home, sí. Que està bé, potser que hi ha unes diferències, però dins del rotllo zombis i tal, està bé, té una, això, és ingeniosa, té uns plantejaments que estan prou correctes, i tal. És del Romero, pot ser del Romero? No sé si és del Romero. És com una següent part de la que va, la primera, no són los muertos vivientes, però és com una que va fer després, molts anys després. Tot passava dins de una mena de centre comercial, una cosa, però molt ben, bastant ben elaborada, però és el Romero, o va de la gama el Raimi, o un d'aquests, o el va estar pel mig, d'alguna manera, és després. Però va ser alguna cosa important, que va fer, ja ho mirarem i ja ho direm després. Bueno, i ens falten, res, doncs, si minutets, podem parlar de la invitació, no?, de la guanyadora del festival de Sitges del 2015. Vale, que jo crec que és la millor pel·lícula d'estrès, clar. Sí, aquesta dono a fer que l'he vist, i et dono la raó. És un altre tipus de pel·lícula, tampoc és de temàtica, diguem-ne que és com molt un tíler psicològic, tampoc és la temàtica de Sitges, però bueno, aquesta pel·lícula és difícil parlar d'ella, sense destripar-la, per tant, haurem d'anar amb molt de lipsis aquí. Amb molt de cuidado. Amb molt de cuidado, perquè hi ha part. Però bueno, sota un punt de partida, bueno, aparentment trivial, diguem-ne, que és un sopar, hi ha una parella que, bueno, que fa temps que no es veu a un grup d'amics, i aquesta parella es veu com unia els amics i tal, i fa temps que no es veuen. Llavors, aquesta parella envia unes invitacions, una invitation, a cadascú d'aquests amics, per fer un sopar a casa seva, com una mica de sopar de retrobada. Bueno, fa dos anys que no els veiem i tal, bueno, i s'ajunten allà. Ja comença a apuntar-se que aquesta distància d'aquests dos anys és perquè les persones, els que inviten, els anfitrions, han tingut un problema a la seva vida important, han tingut un trauma i tal, i bueno, no estaven per aquest tipus de celebracions. I ara sembla que l'han superat una miqueta, i els amics van allà, molt contents, perquè, bueno, hòstia, mira, aquestes persones, ara sembla que estan sortint una mica del pou i tant, i anava allà i anava a sopar. I què diu? El senyor Jaume em diu un senyal i jo li passo una paraula, perquè si m'ho diu així... Ah, vale, vale, vale. L'inspeix Jaume. No, no, no, encara queden 3-4 minuts, vull dir, encara podeu parlar, vull dir, es pot parlar. Jo penso que el que acabes d'explicar ja és prou interessant com expectació. Com expectació. No, home, tot això que acabes de dir és una expectació total. El que pots ja imaginar-te, almenys jo m'ho imagino, és que, bueno, que ja veurem que sortirà de tot això, però que tu ho has deixat prou clar, ja no. I faig així, precisament perquè, com que dius que no s'ha de fer spoiler o no s'ha d'explicar... No, però bueno, jo puc anar més enllà. Encara pots anar més enllà. Només dir que, només dir que en el sopar, el que tu comences a veure, i ara el Xesco ens dirà també, en pocs temps que queda, comences a veure que allò no és un sopar normal, perquè comencen a passar coses que no passen, normalment, en un sopar de retrobada, en el que normalment es parlen de temes trivials, de l'actualitat, com a molt, de coses així, comencen, hi ha personatges que fins i tot són desconeguts, perquè en el grup a terra n'hi ha uns personatges que han convidat els anfitrions, que no són del grup i tal, però bueno, aquests personatges comencen a parlar d'aspectes de la seva vida amb una nueça i amb un... Sinceritat. ...descobrir les teves intimitats que es queden, clar, els convidats es van quedant com dient, ostres, persones que les he conegut fa molt poc, m'estan parlant d'unes coses de la seva vida molt fortes, me'ls estan explicant aquí, bueno, a partir d'aquí, hi ha un dels convidats, els personatges, comencen a no ser a compte que això, hi ha alguna cosa que no rutlla, no?, que els anfitrions estan molt contents, molt exageradament alegres, que tothom té, saps, sembla com que hi ha un moment com que ell se sent, no?, que és un poc, ell mira tothom i diu, ostres, sembla com si tothom estigués allà com una conxorxa, no?, el tio comença a fer sa pel·lícula, sempre de paranoies, i a partir d'allà, bueno, la situació comença a evolucionar i és veritat que al final ell tenia una mica de raó i ja és, només per deixar-li al Xesco que també vull que parli d'això. no, no, no, no, és perfecte el que has explicat, vull dir que tampoc és ni afegir, potser ni més ni menys, perquè em refereixo que tampoc podem, jo l'únic que sí que puc dir així molt per sobre és que és una pel·lícula que et fa dubtar, simplement, tu vas veient i dius, sí, sí, sí, sí, ai, què, sí, no, pot passar, què passa, què passa, és aquest personatge que són paranoics, exacte, són manies meves, és una pel·lícula, estàs vivint el que viu el personatge, el que el personatge viu, això és lo bo, per mi, això és lo bo, diu, hòstia, no, i tu dius, ah, no, i llavors el personatge al cap d'una estona diu, o sí, o sí, tal, bueno, i per dir l'última cosa, al final, el rarafons de la pel·lícula, el rarafons moral, és que hi ha unes persones que, bueno, que han patit a la vida un trauma important, però al final es veu que són vàries, i que aquestes persones, bueno, així com la gent, bueno, s'ho pot prendre això de moltes maneres, hi ha maneres extremes de prendre aquest tipus de trauma, i aquestes persones acaben prenent-se d'una manera extrema, que és la que acaba donant el desencadenant final de la pel·lícula. És una mena com de catarsia extrema, que és el que dic jo, que és per igual que dius, vinga, va, aprofitem-hi, llavors, és veritat que, bueno, no, no, ja està, callo, no, perquè, ja està, no dic res més, no, perquè realment la pel·lícula té una línia molt determinada, i realment que la cosa, doncs, bueno, tot s'ha desmadrat, com moltes pel·lícules, llavors agafa una altra línia visual que és diferent de la primera, però, bueno, és el que hi ha, val la pena, val la pena, val molt la pena, val la pena, vull dir que és molt correcte. No, Jaume, l'ha de veure vostè. Sí, sí, sí, sí, aquesta part... Que partirem penes, trato perquè vull, eh, trato així perquè sí que saltes, no? A partir d'ara, a partir d'ara, senyor Vidal, li direm, vull dir que sempre... Senyor Don. Senyor Don. Molt bé, molt bé. Doncs, ens retrobem la setmana que ve, o, bueno, com això, tanta festa pel que al mig, ja veurem què passarà, però, bueno, m'ho vull dir... És la castanyada, eh? Exacte, però, bueno, ja ho solucionarem i si no, doncs, bueno, no passa res, clar, no, si no, doncs, mira, ens tornem a escoltar i si no, d'aquí a poc ens tornem a trobar, seguríssim. Molt bé. Doncs, fins aviat. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona nit. Bona nit.