Babilònia del 3/11/2016 — Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges 2016: Swiss Army Man, Train to Busan i The Invitation

Panorama del programa

• Presentació distesa i avanç de continguts.
• Tria de temes culturals molt diversa: art i museus, literatura de memòria i cinema (thriller, terror i fantàstic), amb especial atenció al Festival de Sitges 2016.

Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes

El fons permanent i peces clau

• Col·lecció que abasta del segle XIII al XVIII, amb mestres de l’escola espanyola (Berruguete, El Greco) i flamenca (Jan Brueghel), i un pes notable de l’escola italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors).
• Secció de pintura i escultura moderna (s. XIX-XX), la més extensa: del romanticisme al realisme (Ramon Martí Alsina), Escola d’Olot (Joaquim Vayreda), modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), noucentisme (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i grans escultors (Josep Llimona, Manolo Hugué, Pablo Gargallo, Joan Rebull).
• Petita però notable selecció d’impressionistes i entorn: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent; i avantguardes amb Picasso i Dalí.
• Altres àmbits: arqueologia del món antic (Mesopotàmia, Egipte, Xipre, món hel·lènic i paleocristià), icones gregues i sobretot russes (s. XVII-XX) i orfebreria religiosa en conservació específica.
• Itinerari “Nigra Sum”: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat.
• A la portalada principal: dues tombes renaixentistes catalanes fetes a Nàpols (una de Joan II d’Aragó i una altra), peces excepcionals del Renaixement a casa nostra.

"Caravaggio seria un dels 10 pintors més importants de la història de l’art… entre els 5 primers."

Exposició de Jaume Ribas: abstracció per a la contemplació

• Pintura absolutament abstracta i geomètrica, orientada a la mirada lenta, la contemplació i l’efecte de “finestra i mirall”.
• Comparacions (no mimètiques) amb Mark Rothko i evocació de la seva capella (Rothko Chapel) com a espai de percepció silenciosa.

"És una pintura per a la contemplació: mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall alhora."

Literatura: Primo Levi — Si esto es un hombre

Context i nucli testimonial

• Primo Levi, químic jueu italià, deportat a Auschwitz (complex de camps amb Birkenau com a camp d’extermini) el 1943-44.
• Sistema d’explotació a IG Farben (cautxú sintètic): els Häftlinge (esclaus) treballaven fins a l’extenuació; “seleccions” periòdiques enviaven els febles a les cambres de gas.
• Levi sobreviu per la seva formació (integrat a un comando químic) i l’atzar; final amb evacuació i alliberament.

Escriptura i idees força

• Prosa en primera persona, sobria i objectiva, d’alta qualitat literària; evita el melodrama perquè els fets ja són prou eloqüents.
• Desmuntatge del tòpic de solidaritat automàtica entre víctimes: sota pressió extrema, apareix la lluita per la supervivència, el robatori de pa, la microeconomia del camp i la higiene imposada com a ritual.
• Contrapunt a visions filmades més “emocionals” (ex. Schindler’s List) amb una mirada més analítica.

"La felicitat completa no existeix… però la infelicitat completa tampoc existeix: sempre hi ha alguna cosa que et fa continuar."

Cinema (I): El clan (Pablo Trapero)

• Thriller criminal basat en fets reals: família mafiosa que segresta rics a l’Argentina de la dictadura/Transició.
• Colpidora dicotomia domèstica: calidesa familiar versus horror a la casa; direcció seca i directa; girs durs i realistes.
• Diàleg amb el mite d’El padrí, però amb la “merda” literalment a dins de casa.

Cinema (II): Dans la maison — François Ozon (2012)

• Professor de literatura fascinat per un alumne amb talent; el joc literari erosiona la vida privada i els límits ètics.
• Ozon desplega traça narrativa i versatilitat (del musical al drama psicològic), conduint cap a una incomoditat creixent.

Recomanació de Halloween: Nunca apagues la luz (Lights Out)

• Terror efectiu de David F. Sandberg (suèc): millor veure-la amb la llum apagada per potenciar l’angoixa.
• Idea simple i ben explotada: el perill s’activa amb la foscor; posada en escena escandinava amb vernís americà.
• Valoració: 6,5–7/10; ideal per a una nit de por sense pretensions.

Festival de Sitges 2016: premis i imprescindibles

Swiss Army Man — Millor Pel·lícula

• Comèdia negra i indie tan bizarra com tendra: un nàufrag i un cadàver-multiusos (com una navalla suïssa) estableixen una relació delirant.
• Moment d’orquestració inicial “a tota marxa” i idea d’objecte-cos amb usos impossibles; irregular a mitja part però sempre sorprenent.
• Paul Dano i Daniel Radcliffe (premiat com a actor) es llancen a un repte físic i conceptual exigent.

Train to Busan — Millor Direcció

• Zombies “ràpids” i ferotges amb direcció imaginativa: set-pieces en un tren plenes d’energia, plans aèris i resolucions enginyoses.
• Ritme i acció de gran ofici, amb un fil emocional pare–filla que arrodoneix l’impacte.
• Recomanable per a fans del gènere i portes d’entrada per a neòfits.

• Apunt bizarro extra: teaser de Sausage Party (no apte per a nens).

Sitges 2015: The Invitation — thriller psicològic

• Un sopar de retrobada que es torna insòlit: convidats extres, confessions desinhibides i una alegria forçada que encén totes les alarmes.
• El punt de vista del protagonista et manté en dubte constant: paranoia seva o perill real?
• Desemboca en una catarsi extrema que explora respostes radicals al trauma.

Idees clau que queden

• L’art de Montserrat demostra un museu de primer nivell més enllà del monestir.
• La veu de Levi conjumina testimoni i gran literatura per pensar la condició humana sota l’horror.
• El cinema comentat (Trapero, Ozon, Sitges) comparteix una mirada escèptica i seca sobre la moral i els límits de l’individu.