Babilònia del 27/10/2016 — Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges: Trapero, Ozon, Swiss Army Man, Train to Busan i La invitació

Resum general

Programa cultural amb tres eixos principals: art (Museu de Montserrat i exposició de Jaume Ribas), literatura (Primo Levi: Si això és un home) i cinema (Trapero, Ozon i el palmarès de Sitges 2016, amb repàs a la guanyadora 2015 La invitació). El to combina divulgació rigorosa amb comentari personal i recomanacions.

Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes

Per què hi has d’anar

• Col·lecció sorprenentment rica i variada, amb mestres de primer nivell i un conjunt modern català excepcional.

Col·leccions destacades

• Pintura del segle XIII al XVIII: escola espanyola (Berruguete, El Greco), flamenca (Jan Brueghel), i sobretot italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors, Tiepolo).

• Modern i contemporani (s. XIX–XX): panoràmica catalana d’alt nivell (Romanticisme a Noucentisme). Noms com Ramon Martí Alsina, l’escola d’Olot (Joaquim Vayreda), Modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), Postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), Noucentistes (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i escultors (Josep Llimona, Manuel Fuxà/Clarà?, Pablo Gargallo, Joan Rebull).

• Impressionisme internacional: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent.

• Avantguardes: Picasso, Dalí.

• Nigra Sum: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat.

• Arqueologia: materials de Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Itàlia, món hel·lènic, baix imperi i paleocristià.

• Icones orientals: més d’un centenar d’icones gregues i sobretot russes (s. XVII–XX).

• Orfebreria religiosa: cura i conservació a temperatura controlada.

Apunt històric singular

• A la portalada principal del monestir hi ha dues tombes renaixentistes catalanes (una de Joan II d’Aragó), fetes a Nàpols en marbre: peces capdals del Renaixement a casa nostra.

Exposició paral·lela: Jaume Ribas (abstracció)

• Pintura geomètrica i de color, quadres quadrats, gest proper a la contemplació.

"És una pintura per la contemplació… una mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall, a la vegada, en funció del nostre estat."

• Ecos de Mark Rothko (referència útil per situar el tipus d’experiència visual —Capella Rothko com a model de contemplació immersiva).

Literatura: Primo Levi — Si això és un home (Si esto es un hombre)

Context i valor literari

• Primo Levi, químic jueu italià, deportat el 1944 a l’entorn d’Auschwitz (xarxa de ~40 camps o Lager; treball esclau per a IG Farben — fàbrica de cautxú sintètic).

• L’obra destaca per l’estil sobri i objectiu: relata l’horror sense retòrica, confiant en la força dels fets. És alhora testimoni històric i gran literatura.

Què explica (sense espòilers)

• Funcionament del sistema: seleccions (Selektionen), treball fins a l’extenuació, deportacions a Birkenau i càmeres de gas; ocasional "privilegi" laboral (laboratori químic) com a via aleatòria de supervivència.

• Antropologia en condicions límit: la deshumanització trenca la solidaritat; apareixen estratègies de subsistència (furtar pa, conservar una cullera, intercanviar petits objectes) dins d’una economia mínima del camp.

• Mirada sobre la condició humana: no idealitza els oprimits ni simplifica el mal; mostra matisos i contradiccions.

Idea clau

"La infelicitat completa tampoc existeix": fins i tot allà, petites millores (menys vent, més potatge) obrien escletxes de sentit per continuar.

Per què llegir-lo

• Perquè combina rigor moral i excel·lència narrativa, i esdevé una lectura necessària sobre l’Holocaust i la resistència del jo.

Cinema (I): Pablo Trapero — El clan

• Thriller basat en fets reals de l’Argentina postdictadura: una família que sistematitza segrestos amb una inquietant doble vida domèstica.

• Posada en escena potent i seca, amb cops de realitat sobtats i una atmosfera moral tèrbola sobre complicitats i impunitats.

• Temes: corrupció de l’esfera familiar, herències de la dictadura, límits de la lleialtat.

• Recomanada per la seva tensió sostinguda i el pols de direcció de Trapero.

Cinema (II): François Ozon — A la casa (Dans la maison, 2012)

• Professor frustrat descobreix el talent d’un alumne i entra en una espiral d’obsessió entre realisme i ficció.

• Temes: seducció del relat, límits ètics de la creació, contaminació de la intimitat, pèrdua del propi centre.

• Ozon exhibeix versatilitat formal i una ironia incòmoda que va “malaltint” el relat a mesura que avança.

Pausa musical

• Homenatge a Lou Reed (3r aniversari de la seva mort): "Walk on the Wild Side". Referència a The Velvet Underground i clima preparatori per a la secció de misteri/por.

Sitges 2016 — Millor pel·lícula: Swiss Army Man

• Comèdia negra i surreal indie: un nàufrag estableix una relació amb un cadàver multiusos —"com una navalla suïssa"—.

• Daniel Radcliffe (cadàver) i Paul Dano formen un duet insòlit; humor macabre, imaginació visual i tons existencials.

• Ritme irregular a mitja pel·lícula, però amb pics delirants memorables. Premiada també a Sundance per direcció.

Sitges 2016 — Millor direcció: Train to Busan

• Zombis en un tren: esquema simple, execució brillant. Zombis "ràpids" a l’estil 28 dies després.

• Direcció vigorosa: plans aèris, acció coreografiada, solucions imaginatives per progressar entre vagons i set pieces de gran fisicitat.

• Recomanable tant per fans del gènere com per qui vulgui una entrada energètica al terror d’acció coreà.

Sitges 2015 — La invitació (The Invitation)

• Sopar de retrobada entre amics amb creixent incomoditat: desconeguts a taula, confessions inapropiades i una sospita que tot està coreografiat.

• Experiència d’espectador: dubtes constants entre paranoia i perill real; tensió psicològica fins a una catarsi final.

• Rerefons moral: respostes extremes al trauma; explorar com certes idees de "sanació" poden esdevenir destructives.

• Per a molts, la més rodona de les comentades avui.

Idees força

• Museu de Montserrat: un tresor amagat amb mestres universals i una modernitat catalana de primer nivell.

• Primo Levi: combinació excepcional de testimoni i literatura; mirada lúcida i continguda davant l’horror.

• Cinema: de la realitat fosca de Trapero a la meta-ficció d’Ozon; Sitges premia la imaginació bizarra i l’ofici d’acció.