Museus d’Esplugues i ceràmica modernista; “Hombres buenos” de Pérez‑Reverte; Cervantes avui: Quixot actualitzat i Entremeses

Cuideu-vos molt, una abraçada molt gran Fins dijous que ve, adeu! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ho porten bé. Jo crec que sí. Esperem que ho portin més. És que nosaltres ho portem sempre. Més que suportar, que ho portin bé. Fantàstic. Doncs, molt bé, el que farem, com sempre, és parlar-vos una miqueta del món de la cultura. Avui tractarem el tema de museus, aprofitant la vinentesa de la nit dels museus, la rosa se'ns va anar a Esplugues a Llobregat, mai millor dit. Exacte, vull dir, clar, estem aquí a Ràdio d'Esvern. Una gran sorpresa. Sí, sí, sí, val la pena. És molt maco. I van anar a veure el museu Pujol i Bausis i el Museu Cantinturer que està vinculat de Rajoleta Famosa que ara no explicarà què tal. També parlem de literatura. En aquest cas, literatura espanyola, lògicament, perquè és el que diem. Crec que tenim artistes locals magnífics i bons literats locals, però també toca parlar de fora. I parlarem d'Arturo Pérez Reverte, un peso pesado de l'acadèmia i un peso pesado del que serà literatura espanyola, amb hombres buenos. I de cinema farem una miqueta un joc de pel·lícules no vull dir antigues, sinó de fa uns anys i de novetats. I parlarem, per exemple, fixeu-vos, des de la Ley del Mas Fuerte de Fassbinder, que això és una cosa magnífica i molt trellera, passant per coses molt actuals, molt banals, com Walking on the Sunshine, per exemple, que és aquest musical, Vuitantero, que ja explicarem. Però també parlarem de Concursante, Good Morning Vietnam i El Maestro de l'Agua, que és l'última opció de Russell Crowe, la primera pel·lícula que hi dirigeix, que no ho fa gens malament, però bé, bueno, ja ho comentarem. Vinga, anem, anem. Vinga, anem, anem, i tant. A vegades, no sempre, doncs, agraden més o menys. Tindrem un moment per parlar de Vicente Aranda, que ens ha deixat, lògicament, un dels millors directors de cinema espanyol, amb 88 anys. I també escoltarem, bueno, aprofitant justament aquesta pel·lícula, Walking on the Sunshine, escoltarem un parell de cançons que surten a la pel·lícula així, eh?, doncs, per sobre, perquè, bueno, per recordar, sabem que és un musical dels anys 80, vull dir, és una pel·lícula actual que utilitza temes musicals als anys 80, millor dit. I també tindrem de fons un senyor que és Dureny Kravitz, no?, que avui compleix 51 anys. Un senyor que està vinculat amb el món del pop, del rock, de la música, doncs, els últims 30 anys... No, 20 anys. Ja avui està d'aniversari. Sí, sí, doncs, mira, 51 anys, vull dir... Doncs per molts anys. Clar, que sí. 51 només. 51 només, clar. Això no és res. Això està, ja, vamos. Segur que duplica. Això està, ja xupau. Ara meva, no pensem això. Molt bé. Vinga, fin. Doncs comencem pels museus d'esplugues. Anem pels museus d'esplugues que estan aquí al costat. Són els MEL, M-E-L-A, Museus d'Esplugues de Llobregues. Es fa gràcia les sigles. Sí, sí. Sí, bueno, són dos museus, de fet, eh? És que formen un conjunt que és molt interessant de veure, és molt atractiu. A més, ho tenim aquí, doncs ja dic, super, super a prop, no? I a més, hi ha facilitats també per visitar-lo. També fan visites guiades, si vols. Ah, molt bé, molt bé. O també pots agafar una audioguia, jo vaig tenir la sort d'aprofitar la nit dels museus, que es va celebrar l'altra setmana, que era aquell divendres el dia 16, que era la nit, a la nit obrien tots els museus des de les 7 del vespre fins, no sé si a la una de la matinada, la una, la una, sí. Una cosa així. I després, doncs, el cap de setmana, dissabt i diumenge també continuava i els podies visitar, eh? Però tots els museus de Catalunya, eh? Tots, des del MACBA, el Manac, el de l'orqueologia, tots, tots. El del modernisme, per cert. El del disseny, sí, també, exacte. Sí. I, doncs, mira, el de la... Aquests són dos museus que n'hi ha a Esplugues, o que s'han museitzat. Són dos espais, millor dit, que s'han museitzat, i actualment un és Can Tinturé, que és aquella casa tan maca així de neorrenacientista, no? Neorrenacientista, sí. Exacte, tan maca que hi ha al centre d'Esplugues, aquella part... Al carrer de l'Església. Al carrer de l'Església, aquella part així... Crec que és que ja tornar a l'aquest carrer. Sí, sí que ho és, sí que ho és. Bé, és una zona maca d'Esplugues que jo no coneixia el centre... És una miqueta de l'encant, aquell, eh?, de poble, de convivència, dels veïns que poden estar pel carrer, les terracetes també allà, per prendre alguna cosa... No sé, em va sorprendre, no imaginava així pas, no?, Esplugues. I, doncs, mira, Can Tinturé, primer, eh?, comencem per aquí, és un museu de ceràmica, d'acord? I el que fa és albergar la col·lecció que va formar un senyor que es deia Salvador Miquel, que aquest senyor era de Barcelona, era res, va morir el 83, només, eh? I ell es va dedicar a col·leccionar rajoles que tenia de les obres que s'estaven reformant o d'edificis que s'estaven derruint, que s'estaven demolint, a la ciutat de Barcelona, sobretot, eh? Després a altres llocs també, però sobretot a la ciutat de Barcelona. En derrocs que es feien, jo què sé, a les cuines, als menjadors d'aquestes cases, no? Sobretot a la zona de la Barceloneta, que és quan ja el barri va començar a refer-se i a fer una miqueta allà, la renovació de la Barceloneta, no? Ell va començar, bé, les rajoles que ell va col·leccionar eren de mitjans del segle XVIII i cap aquí, no? Sí. Que eren maquíssimes, si veieu els plafons que tenen, allà està xulíssim. Clar, en el museu ara ja està tot col·locat, molt ordenat, molt maco, amb el seu espai, no? Amb els seus plafons explicatius, no? A més, l'audioguia també t'ajuda força. Però, clar, i en un principi les tenia a casa seva. I és molt divertit, les fotos que té de casa seva, perquè és que tenia tots els centímetres quadrats a les parets, plens de rajoles. Sí, sí, sí, una passada. Però, bueno, Déu-n'hi-do, la labor, la tasca que va fer aquest senyor d'entretenir-se recollint aquestes rajoles, perquè és que són una preciositat, és una xulada. Són rajoles, sobretot, unes que es diuen rajoles de mostra, que era una rajola típica que feien servir a les cases postpopulars, sobretot, no? No amb una fan de decoració, sinó més aviat de tipus higiènic, higiènic fins i tot, que per això es col·locaven a les cuines o al terra de les cases, els menjadors i així. I és una rajoleta quadrada amb un motiu que es va repetint. Per això es diu rajola de mostra, perquè es va repetint aquest motiu, ja sigui una flor, ja sigui un girassol, o ja sigui un altre que es dia, no me'n recordo, un motiu així concret que s'anava repetint, que era força freqüent. Però, bueno, a partir d'aquest motiu també hi havia altres dibuixos, no? I ell també després va recollir, home, alguna més també va recollir, hi ha algun plafó així també modernista, per exemple, senefes o aquests arrenbadors també que feien després a les cases més podents ja, més poder adquisitiu, no? Sí, sí, sí. I ha posat, oi? Doncs ja, vinga. Clar, clar. I, bueno, es va entretenir a catalogar-lo, es va entretenir a fer l'estudi, a, bueno, a identificar cada una. Com s'ha de fer. Com s'ha de fer, sí, sinó una feina molt, uf, molt exhaustiva, molt exhaustiva. Doncs gràcies a aquesta feina doncs ens ha arribat a nosaltres avui dia doncs Rajola supermacas, eh? A més també hi ha un mapa que t'explica les connexions que hi havia amb altres països d'Europa, no? Tenint en compte les exportacions que es feien també, no? Les exportacions o les relacions que hi havia entre diferents països o ciutats que eren productores de ceràmica, doncs des de Barcelona, doncs alguna ciutat d'Itàlia, sobretot del Mediterrani, ho veus, no? Està molt bé, no? Per exemple, l'aplicació, mica en mica, doncs com després es va a principi era més a tipus blanca, una miqueta dècnica més senzilla o tipus de fang, Rajoles de fang. I després com van començar a utilitzar el blau de cobalt, que és el cobalt, l'òxid de cobalt és el que fa que després el clougras en el fons, doncs aquell color blau tan maco i tan típic de la Rajola. Que són les Rajoles blanques i blaves. Les blanques i blaves, que són, que ara, clara, a mi m'hi criden molt l'atenció, jo les trobo molt maques. Que hi ha unes, si la gent les vol veure bé, al Parc de la Ciutadella, on està el Castell dels Tres Dragons, que és aquell espai, està tot ple d'aquestes ceràmiques de pujoli i bausis, perquè perquè la gent sapia què és, doncs un dia passeja pel Parc de la Ciutadella, que mira aquell edifici entrant a la mà dreta, que és meravellós, que és de Domènec i Montaner, que van carregar aquest tipus. Exacte, és que per això té sentit veure, clar, és recomanable veure els dos espais al mateix dia, no? Perquè, si no, bueno, si no, al dia seguits, no? Perquè estan superrelacionats, després anar a visitar la fàbrica de la Rajoleta, que es coneixia popularment com la Rajoleta, del Pujol i Bau 6, doncs clar, és que en aquesta fàbrica va ser on van sortir la major part de la producció d'aquestes Rajoles, però ja no només de les Rajoles de mostra, amb aquesta utilitat, o amb aquesta finalitat tan útil, no tan pràctic, sinó també amb una finalitat ja més decorativa i llavors molta de la Rajola del modernisme, per no dir tota, pràcticament, es va fer, es va coure en aquest esforç i es va dissenyar fins i tot, perquè ells tenien els seus propis dissenyadors també o gent que treballava dibuixants, que treballaven amb ells i llavors feien aquestes... El propi Domenic i Montani dissenyava, molta més gent, el Jujol, em sembla que és... Aquí parla de directors artístics, o sigui, tenia els seus propis directors artístics, de gran regeu, com era el Joan B. Alos i Peris, que diu que aquest és pare d'una excepcional ceramista que també està molt lligada a la població d'Esplugues, que es diu Angelina Alos, i un altre dissenyador també que van tenir de director artístic és el Francesc Kerr i Selvas. Sí, aquest el coneix. i el que tu dius, molts dels arquitectes modernistes, com el propi Gaudí, el Gagliçà, el Puig i Cadafal, el Domènech i Montaner, la Segoda... Jujol? Jujol aquí no ho menciona i no... Jo no el veig veure res, el Jujol. és el millor que ho formo ara. Igual més endavant, pensa que el tema de la rajoleta, d'aquest museu, d'aquest forç, que de fet la rajoleta és la fàbrica de seràmica, l'espai que ocupava la fàbrica, des d'oia hi havia l'espai per rentar la fang o la rajola, els forcs de diferents menes, tot el que suposava la fàbrica. La idea és anar-lo... O sigui, ara és quan s'està museitzant, ara és quan s'està museitzant. Tot això ja forma part del patrimoni de la ciutat d'Esplugues. i l'Ajuntament ho va comprar. I llavors és ara quan s'està fent tot això. És superinteressant de veure els forcs, perquè a més pots entrar dins, els forcs que hi ha de tipus d'ampolla, uns altres que són subterranis, uns altres que són medievals, els forcs àrabs, també, amb els arcs, la forma de... Hi ha un altre forc que és metàl·lic. Bé, segons el tipus de ceràmica que en cada moment estava de moda o era la producció que feia la fàbrica, doncs així anaven adaptant el tipus de forcs. És una nació natural, a veure llum. És que és una cosa que és el que diem, tothom, i això és lògic, tothom coneix de ceràmica, evidentment, de l'època modernista, perquè és la més cridaner. Si te'n vas a la casa Batlló o te'n vas directament al Palau de la Música, la ceràmica, doncs, abunda constantment per diferents decoracions, o el que fos, o a l'hospital de Sant Paus, és evident, aquest moviment que hi ha de la ceràmica, però és que la tradició ceràmica... Ja veus algunes fotos, també, després de composicions que es van instal·lar. Exacte, que poden ser interiors o exteriors, arrambadors, patis interiors, a la casa Navas, que hi ha diferents llocs, que hi ha aquest moviment. Exacte, aquestes coses són les que realment és el que més coneixem, però no oblidem que la tradició de la ceràmica decorativa a Barcelona és una cosa que prové de l'època medieval. És a dir, aquí som dels primers a nivell d'Europa que s'utilitza aquesta tècnica per una tradició punament, perquè al Born hi ha una tradició molt gran amb aquest tema com d'altres qüestions vinculades amb l'abanisteria, amb altres qüestions. Per exemple, un exemple d'espai que ningú... no és que li fa cas, però ha de mirar cap a dalt i és, per exemple, si ens fixem en el ramat de la cúpula de la façana de la Generalitat de Catalunya. És un edifici de l'any 1597, un edifici del Renaixement, en teoria. Doncs aquella cúpula és una cúpula ceràmica preciosa, no de Pujol i Baus, perquè no existia en aquell moment, però em sembla que és del taller de Llorenç Rosselló, que és un altre molt conegut, o la Casa de la Convalescència, aquest mateix taller, vull dir, que va fer unes obres magnífiques dedicades a... vull dir, ceràmiques de paret tipus arrambadors dedicades a Sant Pau, vull dir, que hi ha unes peces meravelloses amb ceràmica que la gent, doncs, no... vull dir, que desconeix una mica, no?, i que està bé que mirem el modernisme, però que mirem també la tradició ceramista que hi ha a Catalunya, no?, i a Barcelona, en concret, per tant, que ho sapiguem, no? Sí, sí, no?, i és molt, és molt, molt, molt, molt, molt enriquidor, molt enriquidor, la fàbrica va funcionar, de fet, les primeres instal·lacions de la fàbrica estan datades entre els anys 50 i 60 del cicle 19, que hi havia, segurament, eren dos socis francesos, el Màrius Jordà, en Borrell i el Joan Terrada, i després, bueno, una fàbrica de, doncs això, de totxos, no?, de fet, en principi era això. Després ja va ser la dècada 80-ista, del 70, quan ja va, la empresa va ser comandada llavors pel Jaume Pujol i Bausís, que és quan ja va agafar molt de relleu ja com a fàbrica de ceràmica ornamental. I és que per la qualitat, eren unes peces d'una gran qualitat i d'una gran bellesa, és un dels inventors de la ceràmica vidriada, vull dir, que això té molt a veure, no?, fins i tot les tècniques també de pintades per la ceràmica, no?, amb el Trapat, per exemple, o amb l'altra que era l'Star City, també, hi ha diverses demostracions allà de com es feia, no?, després ja posteriorment als anys, bueno, a finals del segle XIX, ja passa a mans del seu fill, que és el Pau Pujol, llavors coincideix amb la major època d'or de la fàbrica, diu això, amb el període de màxim esplendor del modernisme, que per això hem dit que tot el que tots els arquitectes emblemàtics del modernisme encarregaven i compraven aquí les seves peces, i fins i tot el Gaudí el que li agradava anar i remenar i emportar-se els trossos per després els trencadís, el trencadís, exacte, venien d'aquí, d'aquesta fàbrica. la major part és cert, això sí que és veritat, tot el banc famós del Parc Güell és de trossos de trencadís d'aquí de Pujol i Bausis, gran part d'ell, no tot. Sí, sí, es veuen el conjunt patrimonial, el conjunt d'aquests, mira, consta, per exemple, es poden visitar les bases de decantació, l'estança dels molins, el racó del fang, l'assentament de la màquina d'aport o, ja dic, el conjunt també de forts de cocció que eren de quatre tipus, els àrabs, els dos que hi han soterrats, els dos en forma d'ampolla i el de reflex metàl·lic. És molt interessant de veure. I aquesta, amb això ja ho acabo d'explicar, us ho dic perquè si us ve de gust, aquest mateix diumenge, que és dia 31 de maig, es fa la 335-ena trobada de col·leccionistes de Rajola Catalana, aquesta serà molt maca, i ceràmica antiga. Espluga, també. Allà mateix espluga, sí. de 10 del matí a 2 de la tarda, als Jardins de Cantinture. Ah. L'organitza l'associació catalana de ceràmica. Sí. A les 10 es fa l'obertura, a les 12 ha demostració de pintada de Rajoles amb la tècnica de la trepa, a càrrec del taller de ceràmica a sot. Després es farà un petit sorteig diudalots oferts per els diferents participants. Ah, per cert, que allà es podran també mirar i comprar si voleu alguna peça també de ceràmica antiga. Fantàstic. I a més, hi haurà activitats paral·leles, que aquí és on anem, que seran les visites guiades gratuïtes tant al Museu de Cantinture com al de la ceràmica de la Rajoleta. Molt bé. I a més, hi ha també l'exposició, les portes obertes a l'exposició temporal que es titula Ceràmica per a la Salut. Ah. O sigui, saps aquells pots a les farmàcies? Ah, però és que estic curu, eh? Doncs això hi ha una exposició ara a Cantinture, això aquest diumenge. Fantàstic. Però escolta'm, aprofitem que ho tenim aquí al costat. Val la pena més perquè veig fan activitats així, o sigui, tenen costum de fer activitats a nivell pedagògic també per a les escoles, a nivell de família, tot això val la pena. Sí, sí. O fins i tot pots fer un itinerari per a Esplugues. Clar que sí. Jo he agafat informació per a la passeja també per a Esplugues. Sí, no, no, que està molt bé. És que aquella zona... I tant, i tant. Hi ha una part molt poc coneguda que és aquest convent em sembla de Santa Maria de Sió, es diu? Aquí diu... No em vull equivocar. Et diré el nom que diu aquí. Que és una peça de Puig i Cadafalc, que és l'edifici. És molt senzill, però és de Puig i Cadafalc i llavors es va portar directament un claustre que estava a... Aquí diu el Monestir de Montsió. De Montsió. Com sé això? Vale, l'he canviat el nom. Exacte, Monestir de Montsió. Que em penso que està habitat per Montsió. Sí, sí, sí, exacte. Però és que aquest claustre estava ubicat, si no em vull equivocar, al carrer Montsió de Barcelona i està, el claustre el van portar pedra a pedra aquí a Esplugues quan van venir cap aquí a les Monges i el que és l'església en si mateixa del que s'ha de dir d'aquell convent es troba a la Rambla a Catalunya. Pedra a pedra, és a dir, a Rambla a Catalunya no li toca per reconstrucció cap edifici medieval perquè no oblidem que és a l'Eixample. Tots els edificis que hi ha exacte, a la zona de l'Eixample de Barcelona són tots a partir de 1860 i escaig. Clar, llavors, què fa allà al mig una església? Doncs quan baixeu per Rambla a Catalunya al costat de la Diputació que queda a mà dreta llavors. Exacte, hi ha una església que sembla medieval, sembla gòtica i és gòtica. I sí que ho és. Perquè es portava pedra a pedra. Llavors, allò és un trosset del convent i aquí van portar el claustre. És un claustre molt a l'estil del monestir de Pedralbes. És molt senzillet. Sí, aquí hi ha una foto i ho recorda força. Exacte, és aquesta mateixa línia dels claustres del segle XV molt estilitzats. Sí, molt estilitzats. Però que no hi ha ni cap... Però molt senzillet també. Això mateix. Però no hi ha cap capitell estudiat. Molt austera. És una cosa molt austera però és molt maco de veure. I l'obren un cop al mes. No sé quin... I a més, un horari molt tonto. És diumenge d'11 a 1. Vull dir, no hi ha més opció. Bé, doncs es pot intentar visitar també per veure... Però bueno, val la pena fer una volteta i ja està. Aquí hi ha un coset que és macac. Aquí parla també del conjunt històric del Turó de la Sagrera, de Can Ramoneda que és una masia sentiga igual que Can Cortada. Sí, hi ha molta masia també, exacte. Que estan retocadetes, lògicament, en el període també algunes modernistes. Bé, és un espai... L'Església va patir molt a la Guerra Civil, tot sigui dit. Va quedar com la de Sant Just, que també va patir molt. que em refereixo que els components d'aquella zona, és a dir, hi ha espais que podien haver estat més millor en millor estat, però bueno, doncs es van destruir i tot el que va passar, no? És lògic. Bé, escolta'm, descobrim les plugues, vull dir que molta gent pensa que no té res de particular i bé, sí que té cosetes. Té cosetes, té cosetes. No estem parlant d'un gran patrimoni històric, però bé, però val la pena, val la pena. Patrimoni pròxim. Exacte. Molt bé, doncs passem a parlar una miqueta de literatura i ens anem a parlar d'aquest tema, d'aquesta obra que es diu Hombres buenos, d'Arturo Pérez Reverte. Jo, l'Arturo Pérez Reverte, personalment, és un tio que m'agrada molt. Jo el vaig descobrir amb El Club d'Humas, un llibre que fa molt de temps, un llibre que va fer, que era tremendament apassionant i sobretot es va donar a conèixer el senyor Pérez Reverte per El Capitán, la de Triste, aquella trilogia, em sembla que era una trilogia de llibres que ara estan fent amb una sèrie de Televisió TV5 bastant patètica, tot sigui dit. Però, a canvi, els llibres eren tremendament apassionants. Eren uns llibres amb un ritme, amb un domini. No és estranyar que Pérez Reverte tingui un escó del que seria l'acadèmia, no? L'acadèmia, i tant. Sí, sí, té una cadira. Un silló, no sé com és un silló, això. No me'n recordo quina lletra té. Sí, no sé què és, tampoc, però... Sí, sí, que té una lletra. I realment és una persona que, bueno, quan veus els seus llibres o els lleixes, te n'adones del per què, no? Vull dir, perquè és una persona molt documentada quan fa un llibre, té una gran capacitat de vocabulari, que dius, és increïble com es mou, amb quina facilitat, i a la vegada amb una certa erudició, no sempre. I hi ha un llibre que a molta gent li ha agradat molt, però és que jo el tema nàutic a mi no m'acabarà de matar, que és la, com es deia, la carta nàutica, no? La carta... Bueno, si era un llibre que era verd... Sí, sí, així de... No sé què és la carta nàutica o alguna cosa així, sí. Ho mirarem després. Però ens refereixo que és d'aquests llibres que dius, jo em vaig agobiar tant perquè era una cosa tan concreta, tan determinada que a mi no em va acabar d'entrar. Però la gent que li era d'aquest tema disfrutaria com camells, perquè parlava de sextants, parlava de coses que jo em perdia, no? Però, bueno, a veure, és el que diem, ell també li era d'aquest tema i imagino que també gaudeix, no? Però en aquest cas ha fet una proposta, es diu Hombres buenos, un llibre que en un principi em feia una miqueta de por, no? Perquè després de diferents aventures també que ha tingut per altres llibres vinculats amb drogues, vull dir, amb Sud-amèrica, tema de càrtels i tal, que es veu que aquí va patinar una miqueta. Ara sembla ser... Com es diu el llibre? Ho estic buscant. Ah, vale, em sap que ho has pogut mirar, sí. Ja tinc... De seguida t'ho dic. I llavors, aquest llibre que es diu Hombres buenos sembla que tornava a agafar aquella línia del Club d'Humes i d'aquesta època de la Triste, no? Per què? Perquè s'ubica a la... Diguem-ne, al moment de l'acadèmia, l'acadèmia espanyola, s'entén l'acadèmia de lletres i de ciències, com qualsevol acadèmia que hi havia en aquella època amb Europa i es situa entre el 1750 i 1780 en aquest període. Clar, llavors dius és l'Espanya del segle d'or una mica més enllà, eh? L'has trobat? Ara sí, la carta esfèrica. Ah, això, la carta esfèrica, veus? És molt prolífic, eh? Molt, molt. Té moltíssima obra. Hi ha un llibre que és de no sé què de les mares de no sé què també, que aquest és el que es veu que va... Aquesta. Aquí es veu que no va agradar gaire el que va fer perquè va baixar bastant el nivell i va tractar un tema també, bueno, en aquest cas vinculat a el tema dels càrtels de drogues i tal, no? Però es veu que no aquí va... No va tenir tant... Exacte. No va reussar. Ha tornat una mica a buscar aquesta idea, no? Això, de les èpoques que hi domina, que hi controla, aquell Madrid, no? Del segle XVIII, no? I, bueno... Llavors, què és el que ens explica Hombres Buenos? Doncs és la recerca de dos acadèmics, us diré el nom perquè els noms són meravellosos, Hermógenes Molina i l'almirante Pedro Zarate, eh? És boníssim, perquè els noms sí que són absolutament molt ben buscats, que són dos bons homes, sincerament, un és un senyor molt agradable i l'altre és un almirall que ha anat... Bueno, doncs que també és bona persona i que li encarrega a l'acadèmia que vagi a buscar. Perquè és Hombres Buenos o... Hombres Buenos, es diu. No és Buenos Hombres. No, no, Hombres Buenos, es diu així al llibre. No, no, no. i llavors el que fa és que li encarrega a l'acadèmia que vagi a París a buscar la famosa enciclopèdia francesa de Diderot i de d'Alembert, no? Que és el gran... la gran enciclopèdia, la primera gran enciclopèdia amb 28 volums, em sembla que és, amb... no sé quants... són 20.000 articles, no m'equivocar, justament amb un període... quin període és? El període de l'il·lustració, el segle de les llums, el moment del raciocini, no? Vull dir, aquell moment que es buscava, no? Doncs Diderot justament és el gran defensor. Exacte, és el moment d'aquesta... Però, esclar, amb una Espanya tremendament marcada per la religió, tot això, clar, l'acadèmia intenta buscar doncs aquesta modernitat i, clar, és un llibre, doncs, evidentment que no està gens d'acord la facció conservadora de la pròpia acadèmia i, lògicament, l'Església està en contra d'aquests elements. Per què? Perquè és una enciclopèdia dirigida per Dalanbert i per Diderot està totalment controlada per diferents científics de l'època com l'Auasier i altra gent que aporta novetats i això són novetats científiques i la ciència i l'Església sabem que estan barallades. Per tant, és això. Barallades i perseguides. Clar, llavors què fan? S'amana ells dos, lògicament a París, clar, un viatge de Madrid-París en aquella època... No era cosa de dos dies, no hi havia el TGV. Era un mes, clar, han d'anar i llavors què passa? Hi ha una conspiració. A cavall? Hi anaven o com? No, anaven amb carruatge, amb carruatge, sí, hi anaven allà i tal. Llavors, sí, sí, sí, sí. Com uns quants dies. I llavors el que fan és que aquesta part conservadora de l'acadèmia contracta a un senyor que es diu Pasqual Raposo, boníssim el nom també, és que és boníssim, que el que fa és intentar evitar que arribi aquesta enciclopèdia. Llavors el viatge és fins arribar a París, està molt bé el plantejament. Llavors, és Madrid de l'època, París de l'època, un París de tot el període, dels primers cafès, és aquest contrast que hi ha. Allà es troba amb una persona coneguda que és l'abate Bringas, que sona amb castanyes a la gent que estem amb el món de la història. És un abate espanyol que se'n va anar a lluitar per la causa revolucionària, no t'ho perdis, vull dir que francesa, i és un personatge autèntic que li posa veu i a partir d'aquí ja no dic res més perquè és què passa amb aquesta història. Què hi ha pel camí? Doncs hi ha un muntatge molt peculiar, perquè el senyor Pérez Reverte a part d'utilitzar un llenguatge molt sofisticat a vegades quan vol explicar certes coses que ho fa molt bé, entre ells dos, entre l'Hermógenes i l'Almirante Pedro Zarate, tots dos, tenen converses sobre el matrimoni de l'època, sobre la dona, sobre la necessitat d'un canvi il·lustratiu, la il·lustració, la forma de pensar de la gent, hi ha temes molt banals i temes molt profuns i juga això. I a sobre, a cada inici de capítol, t'explica més o menys com ha arribat aquesta... Com ha aconseguit tenir, per exemple, el lloc, les parades, les parades on... les posades on t'anaven parant. És a dir, la part d'investigació t'explica la investigació actual de com ha arribat a la conclusió de la història que explicarà després. I això està molt bé. Llavors, clar, és un cop d'actualitat, vull dir, vaig anar a tal lloc i vaig parlar amb tal persona per aconseguir aquest llibre per saber quines són les postes de cada un... Bé, diguem, d'on paraven amb els carruatges i tal, no? Vaig parlar amb la meva amiga Pepita, però això és una cosa actual, de fa dos anys, d'acord? I a partir d'aquí empalma ja amb el camí que van en direcció a aquesta posta i llavors es situa al segle XVIII. Llavors, clar, juga amb aquestes coses, no? I bàsicament és l'acció o l'aventura aquesta als discursos que són extrapolables al segle XXI perfectament i a l'Espanya actual, per què no? En moltes ocasions, i aquesta tasca d'investigació que fa ell. Per tant, és una combinació estranya que a vegades et descol·loca però que val la pena, eh? Jo crec que és un llibre... Ara, tampoc és el Club d'Humas. Ah, és que és el nou Club d'Humas. No, el Club d'Humas era tremendament trepidant. Això no és tan trepidant. Això, has de tenir una base, un coneixement de l'època... De ser intel·lectual d'aquest punt de vista. Sí, té un punt... Exacte. No has de tenir una base de preparació prèvia, no? Sí, hi ha coses que et perds. Per captar detalls i per captar la història. Exacte. Hi havia coses que em perdia, eh? Ja sabia, on te'n vas, on te'n vas, on te'n vas, no? Quan parlava... És un llibre més erudit, no? Exacte. Donava per suposat que coneixíem el senyor Feijó. Dius, qui és el senyor Feijó? A mi em sona aquest senyor castellà... Un polític, no era? No, era un... Un pensador de l'època, no? Llavors, clar, però era... Un o dos a francesa. Exacte. Però clar, et sonen campanes, però no l'ubiques. Clar, però no acabes de... Has de buscar una altra vegada en enciclopèdia. Això mateix. Ah, no m'he millor dit. Anar a buscar en enciclopèdia, no? Exacte, no m'he millor dit. Bueno, però recomanable, eh? Vull dir, anem a tirar amb això. Molt bé, una menció així, una miqueta, però penso que val la pena que ho tinguem també en compte, eh? Parlant també de... Bueno, del Quixot. Tinc un reportatge que es va publicar al quadernillo aquest cultural de la Vanguardia, en pensament era, no? Ah, sí, de la Vanguardia, sí. No l'he llegit, però bueno, més que res és que s'ha preparat una edició del Quixot. O sigui, jo ara parlo de dues coses, dues notícies de Cervantes, sí, de Miguel de Cervantes, eh? Una és sobre el Quixot, que és que l'Andrés Trapiello, l'escriptor, ha preparat una versió, una nova versió del Quixot, però amb llenguatge actual, d'acord? Perquè ell pensa que és una de les assignatures que tenim pendents i és dels llibres que més lectures i us han frustrat. És veritat, qui més qui menys, jo no sé qui ha aconseguit llegir el Quixot sencer o començar, jo veig començar amb el seu dia, el tinc a casa i d'alguna vegada més l'he començat, però clar, en sé què és llarg, que no sé què, mai no trobes el moment, però bueno, és una assignatura encara aquí, t'entén, no? Clar. Doncs ara el mes de juny s'ha de publicar aquesta versió actualitzada, vull dir, amb llenguatge actual, però una miqueta, per mi l'ha d'apropar-lo als lectors. A les lectors. I després, quan hagi llegit aquest reportatge, ja ho llegiré, ja ho explico, ja ho comentarem també, perquè és de les aventures del Quixot a Barcelona, us en recordeu que hi ha una part del Quixot, amb el Sancho Panza ve aquí, perquè s'ha d'embarcar, d'anar al port, perquè ha d'embarcar, no me'n recordo cap on anava, doncs una miqueta les aventures del que li va passar aquí en terres de Barcelona. Ah, molt bé, molt bé. Això ja ho miraré. Curiós. I l'altra notícia que us deia de Cervantes, de Miguel de Cervantes, és que s'estrena l'obra Entre Meses, la versió teatral que ha dirigit el José Luis Gómez. i jo penso que ha d'estar molt bé perquè a més és el Teatre de l'Avadia. Oh. Que aquests ho fan molt bé. Sí, sí, sí, que s'ensponen també. És qualitat, és autenticitat. I penso que val la pena també. No, en aquella època... Penso que ja s'ha estrenat. Sí. Sí, sí, ja s'ha estrenat al Teatre Romea i està fins al 7 de juny. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. No, i és una peça als Entre Mesos que en aquella època era molt estimada, vull dir, que amb el període que la va realitzar i molt representada. això tinc coneixement. És de les poques... Si no, és l'única, no em vull equivocar, és l'única obra de teatre que va fer Miguel de Cervantes, no? No sé si va fer alguna coseta més. O alguna més. Com que tocava tots els gèneres pràcticament. Crec que va fer alguna més, no sé si la criada, no sé què, o alguna coseta més així en plan... Alguna coseta divertida. El que ara avui seria un bo de vil. Sí, sí, sí. Sí, en plan així... Bueno, al fi i al cap són entre mesos, a la fi i cap. Això és aquest joc, vull dir, que de ser agafar altres noms, però és aquesta línia, eh? Sí, és la idea aquesta d'una peça breu, divertida, àgil, amb moltes personatges, amb moltes notícies sortides, situacions d'humor, hilarants, de rir, de rir, de rir... Perfecte. Bueno, però escolta'm, el que farem és això. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, doncs a veure. Molt bé, doncs, el que farem serà re, un minutet, perquè començarem a parlar de cinema i, bueno, el que faré, si us sembla bé, és posar-vos una re, una cançoneta per saber quina és la cançó que ve després. i, sí, sí, ja volen tenir poques palabres, segur que la cançó aquesta dirà, mare meva, això ha ballat tothom amb aquesta vida, eh? Vinga. Doncs vinga, a veure si d'encerteu. i, sy, ja, l'ho, en totalt allà, 17 i joЯ, l'ho, m'existimí. L'ho, ja, l'ho, l'ho, l'ho, hfan, ho, m'pat graduated, i joias ac ?? ho, m'pat yüzden van a buscar i d'en 4Pin 30. amb la zuara, l'ho, l'ho, l'ho, l'ho, l'ho d' Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit