Babilònia del 5/12/2013 — OBC Els Planetes, mots d’Espriu i cine oriental

Panorama general

Programa de cultura “Babilònia” amb un menú variat i ben travat: des de música simfònica a l’Auditori fins a teatre i llengua, passant per homenatges musicals i un extens bloc de cinema amb terror i un especial de cinema oriental. El to és proper, amb reflexions culturals i exemples concrets. Al tram final, s’escolten talls musicals i arrenca un altre programa (“Godiva Bonaparte”).

"L’ànima d’aquest país s’ha construït gràcies a la continuïtat... i a la indesinenter."

Música clàssica a l’Auditori: OBC en gran format

El programa “espectacular”

• George Benjamin – Dance Figures: peça contemporània; debat sobre la dificultat d’“entrar-hi” per a l’oient no avesat a l’experimentació.

• Johann Nepomuk Hummel – Concert per a trompeta en Mi♭ major: solista Mireia Ferrés (OBC). Interpretació celebrada i trencament de tòpics de gènere a la trompeta.

• Gustav Holst – Els Planetes: suite simfònica per a gran orquestra, amb 7 moviments associats a sentiments i mitologia (Mart–guerra; Venus–pau; Mercuri–missatger; Júpiter–joia; Saturn–vellesa/temps; Urà–mag; Neptú–místic).

- Punt culminant: cor femení del Lieder Càmera col·locat fora d’escena a “Neptú”, efecte sonor “místic”. - Comentaris sobre la influència d’Holst en bandes sonores de cinema.

Teatre i inclusió

“El perro verde” (teatre + màgia)

• Espectacle amb pretensions teatrals i recursos de màgia (mocadors, papers, llapisos) per vehicular un missatge d’integració social: “si estem tots junts, hi arribarem”.

• Valoració: funcionament sostingut durant els 70’ i discurs humà i accessible.

Curt de Sol i Dansa (Sant Joan Despí)

• Projecte audiovisual fet per persones amb discapacitat: mostra de capacitat creativa i treball col·lectiu.

Llengua: mots per recuperar (Espriu com a far)

• Encems: ‘simultàniament’. Reivindicada per Santiago Vidal; alternativa genuïna a “simultàniament”.

• Manyaga / manyagar: ‘carantolla’; com a adjectiu, ‘suau, dòcil’. Ús afectiu i domèstic.

• Indesinenter: adverbi llatí ‘sense aturar-se’. Defensat per Maria Mercè Roca i explicat per Carles Duarte com a idea de continuïtat identitària.

Homenatges i efemèrides

• Joana Raspall (poetessa de Sant Feliu de Llobregat) mor als 100 anys: proposta de dedicar-li espai la setmana vinent.

• Fernando Argenta (Clásicos Populares, RNE): reconeixement per la seva tasca didàctica apropant la clàssica al gran públic i als joves.

• Maria Callas hauria fet 90 anys: record i anècdotes radiofòniques.

• Crítica a l’anunci de la Loteria de Nadal: to i estetització “fantasmagòrica” poc reeixida.

La Marató: música i solidaritat

• Disc “La solidaritat no degenera” (malalties neurodegeneratives): versions en català i col·laboracions diverses.

• Moment destacat: Lluís Llach + Estrella Morente a “Vida” (text relacionat amb Espriu), fusió respectuosa i emotiva.

Agenda

• Circuit Contrabaix (Baix Llobregat): Juan Perro (Santiago Auserón), Dani Nelo (saxo), etc.

Cinema (I): terror amb debat de fons

L’últim exorcisme (2010) i L’últim exorcisme 2

• Primer film en clau de “fals documental” a l’entorn d’un predicador-exorcista i una jove (Ashley Bell) d’elasticitat corporal extrema.

• Debat: salut mental vs possessió. El relat juga amb l’ambigüitat fins al tram final, on decanta la balança al sobrenatural; reflexió sobre pràctiques obsoletes d’internament i tractament.

• Seqüela: deriva cap al vodú i l’espectacle; barreja discutible de temes sensibles.

Cinema (II): especial oriental

Like Father, Like Son (Hirokazu Kore-eda)

• Intercanvi de nadons: natura vs criança (sang vs educació), i què defineix “ser pare”.

• Importa més el procés emocional i les preguntes ètiques que no pas el desenllaç.

El sabor del sake (Yasujiro Ozu)

• Retrat costumista del Japó del 1962, entre tradició i modernització: rols familiars, treball femení, amistats masculines al voltant del saquê.

• Valor principal: instantània social d’un país en transformació després de la segona guerra mundial.

El vent ens portarà (Abbas Kiarostami)

• Equip de periodistes en un poble rural iranià esperant un ritual de dol; film de paisatge, llum i gestos quotidians.

• Simbologia de la mort (cementiri al turó, animals, absència d’homes en època de collita) i reflex sobre comunitat i ritus.

Sorgo roig (Zhang Yimou)

• Melodrama rural amb Gong Li, costums locals i irrupció de l’exèrcit japonès.

• Valoració crítica: estètica irregular i trencada respecte de la poesia visual habitual de Yimou; interès temàtic amb límits.

• Nota: la conversa sobre Atracció fatal queda ajornada per a la setmana següent.

Tancament i transició de programa

• Bloc musical final; múltiples “Fins demà!”.

• Inici del programa “Godiva Bonaparte” dedicat al twist i al rock and roll (temes curts i energia per combatre el fred).