Òscars 2018: repàs crític a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, amb debat #MeToo i correcció política

Doncs tornem un dijous més aquí a Ràdio d'Esvern, al Babilònia i avui estem en quadro, Nacho Sí, no sé què ha passat avui Saca els Òscars o alguna cosa que la gent, tantes emocions i tota la nit desperta hem tingut unes baixes aquí i estem al Cesc i jo Hola, mira, és el que ens toca estaríem aquí separats per un mirall d'aquests Tu estàs en el tanque, la forma de l'aigua una mica d'allà introduint Però jo som el monstre, a mi mola Si vols el monstre Allò quan explica escolta, a mi has estat amb el monstre i com ho has fet això de l'acte sexual i fa així, com dient, això s'obre i surt que vam fer una coseta ho explicarem després És una cosa així una mica bizarrilla Sí, sí, sí Està molt bé Bueno, doncs avui com ho podeu imaginar serà bastant la cosa Òscar, vull dir no donarem massa element d'imaginació a la gent Sí, serà cinema puro i duro Exacte Sí, sí, perquè ja fa tres dies que es van donar quatre, no? Gairebé Sí, sí Els Òscars i tal Doncs bé, doncs se'n servirà per fer un repàs grandíssim, no? I bé, doncs per la dades perquè és que aquí gairebé les hem vist totes Jo menys una Hem vist bastantes i tu bastantes també doncs farem una miqueta de recordatori amb una gala que, bueno que tampoc hem tingut massa el plaer de veure-la així de manera jo no he pogut veure-la sencera potser altres companys sí però, bueno comentarem en un altre moment si de cas, no? Sí, una mica sosa Diuen que sosa, no? Sosita Sí, sí, sí Estava molt al tema del tema aquest del Me Too Sí Això d'en contra d'aquell senyor i tal però, bueno doncs És el que Anirem parlant de tot això Políticamente correcto que sembla la nada de la película aquella de la historia interminable que va avançant aquí Sí, sí, sí una miqueta, clar Dius, bueno i potser a veure hi ha motius per certa gent però també no vol dir que entri tothom en aquest joc també, no? I sembla que aquí tothom ja apa, no? S'ha sobret la veda Les mesures Exacte Que cojo que estem lògicament en contra de qualsevol element Això és evident vull dir, no cal però estem en l'indústria del cinema hi ha indústria de les varieters hi ha el món del teatre hi ha el món de la música hi ha el món de la televisió i aquests mons els que els coneixem una miqueta jo no gaire però jo he estat en una bueno en un parell d'espais determinats amb ràdios i tal també més professionals no parlo de ràdio d'esvern però en altres espais molt més que hi ha més poders i tal i home les proposicions per una banda i per l'altra per desgràcia passa de tant en quant això Bueno Sí, això que s'ha apuntat sense que ningú es malinterpreti que hi ha un doble joc que hi ha vegades que hi ha víctimes de veritat i hi ha vegades que no hi ha tantes víctimes però per una banda i perquè aquí estem parlant també està el tema entre els homes per aquí sembla que també hi ha sentjament als homes també hi ha homes que juguen aquest joc d'alguna manera amb un altre home o amb una altra dona evidentment és com un món més complicat és molt complicat i jo personalment i això ho he patit en un moment determinat jo vaig patir per una banda i per l'altra vull dir el fet d'intentar i vaig dir cuidado vull dir que jo aquí entro en aquest joc probablement i ara seré potser una mica salvatge potser ara estaria en un altre lloc ens entenem potser si hagués accedit amb el seu moment perquè era una persona de certa importància i a certes qüestions potser hagués arribat a un altre punt però bueno que no m'importa ni m'interessa ni ho vull saber és absolut però clar on estaràs millor que aquí home i tant clar que sí amb aquest super sou que tenim és clar clar que sí però almenys som lliures això és lo important vull dir que no estem marcats per una això no sé quina ràdio igual si comencem a decir aquestes coses hòstia alguns diuen és que clar és que tal bueno aquí tenim políticament correctes com sempre ho serem però bàsicament em refereixo que sempre que tenim una llibertat que mai jo porto aquí 20 anys mai m'ha dit escolta amb això no ho diguis no ho facis per tant aquesta llibertat d'expressió que bueno que tant últimament també està tan fumuda doncs que a veure si la cosa ja està bé clar que sí clar que sí bé fem una miqueta de recordatori dels guanyadors d'aquests hòstia que els comencem per la part més cutrecilla per la part més o menys no cutrecilla sinó la part menys menys coneguda o que no té tant interès com per exemple el millor maquillatge millor maquillatge dius bueno també és una cosa curiosa doncs em sembla l'única que s'ha emportat a l'instant mas oscuro és aquesta del Churchill que jo no l'he vist és l'única que no he vist de les set són vuit bueno no no però s'ha endut aquesta no s'ha endut al Gary Oldman no s'ha endut ah sí perdona perdona si s'ha endut a faltar el millor actor clar que sí perdona doncs això amb el maquillatge com a tal em refereixo que jo clar jo he vist quatre imatges jo he vist Churchill jo no l'he vist que és l'altre que va sortir al mateix moment anglesa no me'n recordo que és el director i tal però és que per el que he vist el tràiler és la mateixa història bueno clar és que la història és la que és vull dir però no estem parlant d'un biòpic és que és el més fort que dius que dius això no vull dir que no és que resulta que és una mena de de la mateixa situació d'un dia determinat de guerra i que han triat la mateixa situació que mira que hi ha situacions diverses a la vida de Churchill clar que pots fer moltes coses doncs no no han buscat el mateix crec llavors clar la vull veure per fer aquesta comparativa odiosa això no seria aquestes coses no seria un mateix projecte que ha arribat un que el va vendre a un altre i el va comprar i el va pagar perquè jo crec que quan veus probablement quan veus pel·lícules oi que passa de quan en quan que veus dos pel·lícules similars quan vam fer allò de l'il·lusionista te'n recordes i després el trucó final eren dos hòstia ha sortit dos pel·lícules d'il·lusionistes i va veus que van en parelles i això això passa a mi ha de passar amb les amistades peligroses i va al món clar una del Milos Forman i l'altra del Stephen Frears i era la mateixa història amb uns altres ratots però era el mateix concepte i això fa una miqueta de ràbia i aquí em sembla que passarà el mateix i et dic una cosa jo no m'acordo com es diu ara l'actor de Churchill de la pel·lícula com a tal que el nivell és altíssim d'aquell actor és un actor britànic d'aquests a l'escola teatral britànica i és brutal jo no sé què haurà fet el Gary Oldman que és el que a mi em fa una mica de por per això vull fer la comparativa i aquell ara va maquillat aquest senyor té una edat i llavors i és gras i és potent i és i llavors aquest va maquillat no sé a veure si ens ho creurem o no ens ho creurem això és el gran problema que tenim però bé maquillatge com sempre ja veiem què és el que hi ha disseny de producció doncs mira doncs ja podíem començar a parlar la forma de l'aigua és una de les quatre que va guanyat si aquí és que el concepte aquest de disseny de producció exactament què seria perquè no és què seria disseny de producció Seria una miqueta seria qui s'encarrega de buscar una mica aquests espais és tot això buscar localitzacions localitzacions que estigués de buscar tot això seria producció però disseny de producció és que és curiós això jo no ho sé exactament d'una part que imagino però tampoc no sé aquesta diferenciació vull dir seria la qüestió de buscar-ho i plantejar-ho jo crec que seria com el disseny artístic que es diu potser el conjunt és el conjunt jo crec que sí mira el vestuari el no sé què l'atret superquí la forma de l'aigua jo que vam comentar l'altre dia que era una mica així steampant que era una miqueta amb formes aquestes aquests colors pastel i aquestes totes textures com si fos de de guerra freda però no com si fos una mica de jo que sé sèrie B un poc així pel·lícula alienígena perquè a més a més amb el personatge alienígena hi ha un toc que bueno molt pel·lícula dels cinquantes a color d'allà d'alienígenes aquesta cosa però amb un color molt pastel és com un ees macolor no té ni color sinó que es veien allà les lletres que miraven aquestes coses era molt típic també dels deserts westerns que dius amb les caràtules aquelles que eren molt espartanes que sotien allà la caràtula la presentació era com això mateix aquest rotllo una mica és aquesta la idea i tu què et va semblar una mica parlem-ne encara o vols parlar quan parlem de la millor pel·lícula jo si vols per introduir penso el mateix que vaig pensar l'any passat en Moonlight tot i que aquesta m'ha agradat molt més que em va agradar Moonlight i la veig millor pel·lícula però home per tot el que li han donat i sobretot allò que hem comentat a fora de l'antena que aquest any han tornat a trencar el costum diguem-ne durant molts anys era que donaven la pel·lícula i el director junts de cop i volta ho van donar separat no em recordo l'any però potser ja fa 10-15 anys que ho fan així i de cop i volta ara bum donen millor pel·lícula i millor director i tu penses bueno si fos una pel·lícula increïble que sobressurtís de la resta o que fins i tot d'aquestes que dius ostres una pel·lícula d'aquesta és el sèptimo arte vale però de cop i volta que ell s'hi ha donat per unificar-ho amb una pel·lícula que és correcta però que bueno que tampoc és partir de cuets que n'hi ha d'altres que dius home que estaríem una mica millor sincerament seguirem destripant la forma de l'argua ja diré especial sí i tant que sí millor muntatge millor so i també em sembla que té una altra cosa vinculada amb el so que també he perdut em sembla que han sigut tres Dunkerque Dunkerque que això sí s'ho mereix el so és espectacular el so el so és una meravella més té implicació dintre la pel·lícula és un estil dintre la pel·lícula és un veig estilístic molt important que diu molta cosa i ajuda a entendre el missatge millor les bales quan entren a la carena del vaixell quan van parlant els pilots que parlen d'aquella manera que sembla que els d'idramòli que realment és el moviment la carlinga això és magnífic és d'una qualitat general però en si Dunkerque és una pel·lícula que té una entitat com a pel·lícula per se mateixa és que m'estranya que no li haguessin donat aquesta perquè a més a més era molt d'això vull dir una producció perquè hi ha molts calés a Dunkerque uns escenaris que jo en el cinema llueix moltíssim totes les platges i la barcaza aquella plena de soldats que es veuen només els cascos i tal hi ha unes imatges que dius ostres això és una pel·lícula més del gust dels Òscars diguem-ne el pel·lículon que es diu i és estrany que no li hagin donat alguna cosa o millor pel·lícula o millor director que si costava molt continuar fent l'esplit diguem-ne i no ajuntar-lo això és el que jo veig una miqueta que aquí és el problema que és el que no veig jo que aquí hem intentat crear uns vincles amb certes pel·lícules dins d'aquesta comercialitat que pot comportar la forma de l'aigua és més fàcil que entri més però encara hi ha així i bueno no sé no sé és que jo crec que aquí hi ha coses molt venudes vull dir dins del que seria l'àmbit de les productores i bé després explicarem la com és la Mexican Connection ah exacte que també parlarem d'aquí aquí n'hi ha n'hi ha bastanta coseta sí sí sí millor vestuari com no podia ser Erilo Invisible mira aquesta com no podia ser aquesta és que és que no hagi guanyat res bueno això sí ha guanyat alguna més espera calla calla calla o hagués somiat això no no ha guanyat alguna més no doncs no perdona ho havia somiat ho havia oh no no era bastuari solamente sí sí sí sí perquè la música no és a forma de l'aigua no no doncs sí sí és Erilo Invisible tu què s'has pogut veure? no l'he pogut veure però ja m'han he parlat una miqueta m'han explicat una altra persona que l'ha vist i tal i m'ha donat la sensació a més el director ens agrada molt jo crec que amb aquest aspecte és perfecte jo pensava jo ho tenia al cap dic millor bastuari sense cap mena de dubte home estem parlant justament del senyor Woodcock que també té un cognom que deixa anar a l'esquerra si traduïm clar és una miqueta com com d'aquesta forma però sí que és veritat que ja evidentment hi ha un treball magnífic d'aquest modís dels anys 50 amb representació dels vestits mateixos simplement que ja porten les pròpies les pròpies clientes a la pel·lícula i ella mateixa la seva dona ja com un treball com d'investigació de qui era exacte el patronatge d'aquella època totalment i una manera de plantejar tot però jo crec que com a mínim és a dir jo crec que l'elegància que transpua aquesta pel·lícula curiosament l'altre dia a TV3 el dia abans dels Oscars van fer una van venir quatre crítiques de cinema dones per tant això del tema del Me Too i la visió i va ser curiós perquè de les quatre sabent que evidentment la forma de l'aigua és la manera que guanyaria i tal doncs van dir quina és la teva travessa i tres de les quatre van dir que els encantaria que fos l'Hilo Invisible la guanyadora per l'elegància a més va dir un comentari magnífic és que dius és perfecta la crítica no sé si és la Núria Vidal una d'aquestes no recordo ara que va dir és una pel·lícula elegant però en l'elegància existeix la perversitat i vaig dir ole evidentment exacte però és que dius és perfecta no destrossar una pel·lícula voldria donar-li la volta que no existeix perversitat sense elegància exacte perquè si no ja no és perversitat ja és bueno un altre un altre el mal més puro i més barrué perquè en l'elegància és perversitat perfecte això és que quan veus la pel·lícula ho entendràs és una pel·lícula que té un percentatge d'elegància infinita amb la seva plantejament no? que dius però realment què està fent aquí Thomas Anderson Paul Thomas Anderson què està fent? passarà alguna cosa més de particular serà així tota l'estona i de cop i volta dius ops mira oh que bé oh mira ostres què ha passat aquí vale l'altre dia veia jo pozos d'ambició no sé quina cadena i era aquest ritme també aquest ritme d'atenció de tot soterrat i tal que no passen grans coses i de cop i volta passa però que no potser passa més a més a més són els mineros allà els llocs de petroli no una part més però no passa tant no passa tant però jo crec que és la pel·lícula potser que li hagués hagut de donar un premi mira que et dic el millor muntatge però per l'elegància en el muntatge sí la música és magnífica jo la forma de l'aigua no estic d'acord amb la música això ho parlarem ara però té una música deliciosa és que és una pel·lícula que acaba fluint fluint fluint i molt bé molt bé millor fotografia i millors efectes especials Blade Runner 2049 bueno bueno hi ha efectes especials bueno sí per forza és el millor d'afectes sí fotografia bueno és que mateix estic pensando en la resta tampoc és que tinguin oi per Dunker que té una fotografia per exemple Dunker que està per sobre segur sí sí i fins i tot la de els tres anuncios en las afueras també té una fotografia sí sí l'únic que clar però ser aquesta estètica una miqueta més allò potser no com a L'Elo Invisible té una magnífica fotografia L'Elo Invisible i tal però clar és una fotografia transparent sí sí per un costat l'altre és una fotografia més àrida vull dir aquesta cosa que vas veient les percepcions no del cinema de la pel·lícula pròpia de l'emulsió com a tal no i com ho desenvolupen però dius ostres és que sí perquè jo crec que és molt evident els efectes espacials i la fotografia és evident llavors aquesta evidència és la que han volgut plasmar i això em fa molta ràbia perquè a vegades sempre són pel·lícules amb efectes espacials molt evidents i amb una cosa i amb un muntatge fotogràfic massa clar amb molts calés clar que han de justificar el retorn de la inversió i aquí sempre penses que no sabem si és així però sempre penses malament és el que tenim i ja està millor animació millor cançó Coco jo no l'he pogut veure no ja sé companys l'han vist la Rosa que va parlar molt bé i jo aviam si puc veure-la perquè experimentarem però home és Pixar a mi ja m'agrada una pel·lícula de Pixar si no és per ella mateixa per tota la resta que ens ha donat Pixar exacte com a mínim amb les llums i les sombres diguem-ne és com si fos ja ens agrada una mica busca això un premi a aquesta filosofia el que passa és que clar i tothom deia que la guanyadora podria ser el This is me del The Showman la cançó principal i tal però bueno sembla ser que aquesta vegada no ha sigut així i The Showman tenia res em sembla que una nominació o dos i ni això s'ha emportat que també ja que per cert l'altre dia ahir l'altre dia mirant perquè resulta que les grans guanyadores dels Oscars i tal la que més ha guanyat ha sigut l'Alalant bueno hi ha hagut tres és la que és Titanic no m'he equivocat l'Alalant i no sé quina més i no és una d'aquelles un clàssic Benur Benur va guanyar no però per Benur em sembla que l'Alalant va guanyar com 13 o 14 Benur jo diré que va guanyar 11 no estic segur era més de 10 era més de 10 no sé si molt més de 10 és que no recordo a veure Titanic va ser Titanic va dir el Tedioc tres han sigut les que més han guanyat Titanic no és la dama de Xangai no era una d'aquestes classicotes dels anys 50 60 em sembla que corria en por ahí i l'Alalant vaig dir como i em vaig emprenyar molt que hagués guanyat tot l'Alalant vull dir que ostres bueno Titanic tampoc però bueno l'Alalant menys no però prefereixo Titanic que s'emporti 14 de debò t'ho dic en sèrio perquè és una pel·lícula com serà però bueno s'ha tingut una trajectòria brutal és a dir s'ha vist ha guanyat infinitat de milions de dòlars però perquè la pel·lícula te la posen cadascú per la televisió que és un avorriment i tal però bueno s'entén i no és una malefactura de pel·lícula ara no clar evidentment això està clar però bueno és el que tenim millorament de sonora la forma de l'aigua se'n tornem-hi seguim aprofundint en la pel·lícula jo no sé si diu molt o poc no recordo gaire d'aquesta o sigui no em va deixar cap impacte no no recordo com era estic pensant ara com era la música jo és que de debò no no no tinc la referència de res no no de debò t'ho dic en sèrio o sigui no eren cançons jo diria que no eren cançons conegudes diguem-ne entre cometes no és banda sonora d'altres sinó era específicament feta era feta però no és que la recordi com dient ostres quina melodia se t'ha ficat no igual que per exemple l'Illot Invisible constantment és el piano vas sentint un piano i vas sentint una mena de petits sembla com quartets de corda molt petits és una cosa però sota el piano és un piano molt clàssic molt Schubert amb aquest rotllo i que va entrant i és magnífic el que fa jo aquí no la recordo jo recordo més el que està sonant una cosa d'aquestes un rotllo d'aquests sí que podria ser qualsevol una mica això del piano ascensorista sí és aquesta cosa jo vull recordar com aquestes músiques una miqueta ambientals que dic jo que acompanyen amb un cert misteri a lo millor per la situació però no no crec que sigui potser la millor banda sonora és a dir perquè si entréssim amb altres jo estic convençut d'aquesta millor i quina és d'aquestes que a mi em va sobtar moltíssim és un kerque la que no para de sonar pum pum pum pum pum pum sí, sí, és d'un kerque una mena com de cosa acabat que t'entra mentalment i no para no para la banda sonora no s'atura en cap moment exacte així com hi ha la pel·lícula hi ha pel·lícules que aquí ara hi ha deu minuts en què no hi ha cap melodia per sota aquí totes no para no para perquè és la sensació una mica com si fos el cor diguem-ne llavors baixa una miqueta perquè el cor baixa perquè la cosa està més tranquil després puja i tal ja puja allà jo fent-te mal a l'avui i és és clar és una banda sonora so més aviat no és agraïda no és per vendre-la home potser te la poses allà i agafes un marron allò privat com dient se'n va al cap però és veritat que no és venible probablement i potser hem buscat una altra cosa però és que insisteixo no recordo res de particular ni recordo música de jazz que pogués estar vinculat a l'època que diguis no sé sí però no sé recordo algo com dius tu molt genèric molt això molt violins molt no sé què molt no sé quantos que corra por ahí és el que ja seguim parlant de la forma de l'aigua quan arribem ja definitivament anem deixant pel final però encara tenim molta estona millor pel·lícula estrangera aquí sí que com jo hi visc cosetes puc parlar de coneixement de la teva parlaràs tu a més a més va ser la teva la travessa va ser la teva opció exacte hi havia que és la mujer fantàstica ja ho dic ja ho diem exacte la mujer fantàstica m'estic pensant quines en les altres bueno estava d'Esquer sí que bueno que ja vaig dir que era vomitiva la pel·lícula vomitiva no a veure va guanyar el festival de cants no m'hi equivoca però és que jo encara estic donant-li voltes a la pel·lícula a veure si l'he entès o no l'he entès però bueno és una pel·lícula per mi no gaire interessant no no tornaré a repetir que la gent la miri que la jutgi però realment jo crec que és de les tres que he pogut veure m'ha semblat tremendament avorrida i tremendament fora i molt esnob és a dir i mira que tracta el món de l'art contemporani i jo estic en aquest àmbit i perquè ho digui jo que és esnob doni-do vull dir és una cosa que dius bueno ja és qüestió del que sigui hi ha una altra que per qüestions personals doncs hi ha pogut entreveure no del tot que ja comenten la setmana que vam tranquil·litar que es diu En cuerpo y alma que és aquesta pel·lícula uncaresa sí, sí que promet molt tot passa amb un escorxador va passar amb un escorxador i a partir d'aquí hi ha una figura femenina molt peculiar i un senyor que és el cap d'aquest escorxador que també té la seva peculiaritat i a partir d'aquí doncs no puc dir molt més fins que no aprofundeixi però sorprèn a vegades una mica la crueltat de les imatges que estem amb un escorxador de becas a partir d'aquí ja ho direm ja ho veurem però no pinta malament les coses per això dic que en aquest cas no ho diràs més i una mujer fantàstica sí que l'he pogut veure sencera totalment mereixible ella em sembla que es diu Daniela Vera o Daniela Vega no em vull equivocar és una transsexual és a dir en aquest cas transgènere directament vull dir que refereixo que no és que sigui un personatge determinat sinó que ja és una dona absolutament a la pel·lícula i en la vida real i és que és magnífica ho fa amb una clar és aquesta revisió un cop més en societats encara bé també l'espanyola també ho és encara amb aquests temes però xilena en aquest cas que encara podem imaginar que queda una miqueta perduda dins d'aquesta línia de la no entesa d'una dona que ha crescut amb el cos d'un home aquest tema és molt tabú i que definitivament aconsegueix la seva dignitat com a dona resulta que té un rotllo amb un senyor que està casat que té fills que és de família B i que inicialment són feliços absolutament és a dir està clar que aquest senyor trenca la seva vida amb la seva dona la seva vida per estar amb aquesta noia que és transgènere inicialment i llavors clar això entre ells no passa res és normal però en canvi de cara a la galeria el que és a la dona el fill el no sé què és terrible perquè què és el que passa que això passa als 5 minuts que és que ella que té una vida aposentada amb la seva parella que té un apartament d'ell que on viu resulta que ell mor d'un atac de cor fulminant i això genera clar que perdi la casa lògicament perquè pertany a la família el cotxe que era d'ell l'ha de tornar a l'ex dona i tot això genera un procés de trobades d'ella amb el que seria la família que la titllen de com li diuen ostres maricona pintada això que em sembla una borrada és una borrada ja l'insult en si mateix que dius bueno mira és una cosa de broma però si és una cosa amb aquesta línia de tot vull dir la dona la maltracta li diu que l'has matado porque has estado con él y hasta que no has podido como si fos insaciable la policia li fa un un toque bueno per veure si porta alguna cosa a dins la fan noar per deixar-la en evidència per veure si realment encara té sexe o no té sexe per morbo clar hi ha tota una línia potentíssima que a mi hi ha moments que recorda una mica una mica no sempre al Modóvar hi ha una escena meravellosa que ella lluita contra el vent que puja que això és dius això el mod d'obra hauria pogut agafar perfectament a tacones lejanos és aquella escena de que lo que me duren los botines no hi és un drama que li facin mal els botins no de les sabates aquestes cosetes i està molt ben parida per aquesta tia de debò ho fa molt bé s'ho mereixia es mereix l'Òscar jo crec que de les tres que puc opinar sense cap mena de dubte per mi la millor bueno val la pena que li feu una ullada la pel·lícula perquè normalment la película estrangera té qualitat sí tan trist el tema i aquesta te la deixo per tu perquè jo compararé de l'altra aquesta sí que l'he vist jo que tu no l'has vist segur mejor guion original déjame salir doncs molt bé m'agrada perquè és una pel·lícula que vaig entrar però no gaire bueno jo crec que com a guió sí que està força bé sí que està força bé i potser ja donar-li més premis no perquè sembla que estava nominada fins i tot a millor pel·lícula diria jo ah millor to el protagonista bueno ja dic si no la història no fos com és segurament una pel·lícula nova es basa molt en aquesta història en l'originalitat d'aquesta història en el canvi de registre d'una història que sembla de cap de setmana a casa dels pares allò una miqueta línia comedieta quasi no que acaba bueno acaba desembocant en una altra cosa completament diferent i fins i tot ja només en el tema del racisme puro i duro sinó en uns temes més refinats no jo de la hipnosi una sèrie d'històries allò més de la mente humana no de molt molt opressiva no quan hi ha les escenes aquelles quan quan l'hipnotitzen i el tio comença a caure i no explicarem molt però que són visualment bastant potentes el tio fa bastant bé home jo no sé si per donar-li l'Òscar al millor top però fa bastant bé en el seu paper de víctima allà que ha de fugir al final ha de fer el que sigui no per sortir allà i bueno la pel·lícula és que tenim la confusió durant aquest any és Deja-me salir perquè més aviat és Get Out és com és una cosa així com vete pira-te que aquí aquí acabarà malament el tema que es posa molt xunga la cosa llavors com a pel·lícula que la vas a veure sense pretensions pensant que era una cosa i que després et sorprèn dius ostres però té més qualitat de la que jo m'havia pensat perfecta si ara haguessin donat el premi a la millor pel·lícula i al millor director aquesta pel·lícula doncs diríem una mica el mateix que estem dient amb la forma de l'agua que bueno home tu vols dir que però com no ha tingut aquesta maledicció entre cometes és quedar amb una pel·lícula d'aquestes que quan fas la llista de pel·lícules anuals la dius com a pel·lícula interessant i que quan la veus gratifica jo crec que aquestes gratifiquen molt saps? perquè no t'esperes això i ja vas amb la prevenció de dir bueno ja saben que no és ostres és ús allò no no tens decepció sinó al contrari sempre hi veus alguna cosa més això té positiu això m'agrada a mi m'ha sorprendre a mi les pel·lícules que em sobten de cop i volta dius què ha passat aquí això és el que em mola del cinema i això sí que ho té aquesta pel·lícula sí sí sí però al principi dius a veure per on t'anirà vas una miqueta despistat vas intuint de mica en mica i el que va i sobretot m'agrada perquè és una pel·lícula que al final no dic al final però que és una pel·lícula que podrien qualificar de no sé terror thriller no sé per on posar-lo més aviat aquesta cosa i que estigui en la millor pel·lícula als Òscars que això és raro és peculiar vull dir que una pel·lícula de terror entre cometes insisteixo doncs estigui col·locada i que tingui sota la potència una miqueta demoglobina que apareix amb els seus moments determinats de la pel·lícula sí el que passa és que és més aviat terror psicològic més austrofòbica sí sí és una paraula sí és allò suspense podríem dir-li és que no sabem bé tampoc quina paraula posar-li és una mica una mica una mica així però més punyent més punyent sí sí més això bé com a mínim algú s'ha endut molt bé potser és la tassa de les pel·lícules de color és que aquest any el que diem sabeu que sempre les pel·lícules ha d'haver un emparell per això nominats senyors i senyores negres és aquesta la idea ja no bueno hi havia nominades i nominats no sé me'n recordo estava l'Ofra Winfrey no era l'Ofra Winfrey aquest any no sé ara s'ha mirat el santo al cielo no no no hi havia ostres no s'ha mirat el santo al cielo no és que això va ser fa dos anys o alguna cosa així vale no no hi havia una noia de color el noi aquest de la pel·lícula aquesta que es diu Dis no sé què i estava el Denzel Washington per una pel·lícula que se me n'estava nominada ell perquè no hi havia cap nominació exceptuant el millor actor que ara ho havien de mirar sí sí no me'n recordo ara però em sembla i ella és una ella molt ah també estava la la la forma de l'agua ah vale la companya l'Olivia l'Olivia és d'ella aquesta sí Octavia l'Octavia Spencer també estava nominada a millor secundària en aquest cas vull dir una miqueta doncs per intentar cobrir el cupo el que dèiem que la que guanyen la secundària ara parlarem això oi oi por favor oi Alison Janey por favor un monument a més quina diferència de com surt la pel·lícula i com l'he vist vestida aquest demà sí era dius mio ese vestidor rojo germán i donde salió exacto però guapíssim elegant sí no no és una dona elegant però el qual té més mèrit encara és bestial abans d'arribar a aquesta millor secundària que parlem ara i a més posarem musiqueta al final la vinentesa d'aquesta que he portat dos cançons i així una mica descansaré descansarem la gola una estoneta és el millor guió adaptat que aquesta sí que puc parlar de coneixement de causa Call me by your name vale això parla tu que no l'ha vista jo aquesta pel·lícula que bueno que aquí jo crec que hi ha hagut un doble xoc m'ho tinc molt clar jo això ah bueno clar és que el que ha fet el guió és el James Ivory d'acord 90 anys el senyor que va sortir per l'ovís jo no l'he vist va sortir allà pobret que ja amb una edat i li tremolava tot clar amb 90 anys vaja i llavors jo em sembla que James Ivory no ha guanyat cap Oscar mai i mira que estan nominats per habitació amb vistes per moris per regressos el regresso a Hogwarts end potser haurien de mirar-ho però jo juraria que no ha guanyat com a millor director ni millor pel·lícula potser ha guanyat alguns que ara això a les millors jo què sé vestuari una miqueta amb aquest senyor que treballa aquestes pel·lícules d'època bàsicament de llibres del M. Forster d'aquesta línia més no direm victoriana no sé si és victorià finals del segle XIX o georgiana és que estic amb el dubte jo ara això de les a vegades les èpoques angleses una miqueta és complicat però bé és un home molt sensible al tema sempre de l'homosexualitat les seves pel·lícules morir evidentment és una temàtica molt determinada habitació en com vistes toca aquest tema i Colmiva Jornem va d'aquesta història està basat en un llibre d'un italià no me'n recordo ara la pel·lícula està fet per un italià que vam comentar una mica la setmana passada la vaig comentar però a mi com a guió que és el que hem de parlar tinc un company que ha llegit el llibre i ha vist la pel·lícula és un nano que sap molt de cinema també porta molts anys se li agrada molt al cinema i em va dir el llibre és el llibre el guió o la pel·lícula en si quan veus el guió i tal és igual d'avorrida que el llibre per això ja anem amb aquesta línia molt fidel a l'avorriment sí, sí, sí perquè jo em vaig avorrir bastant estava mirant i pensava que estic veient però bé i a partir d'aquí arriba un moment determinat en què ell fa un viatge a Bèrgamo i tal i no sé què i tal i allà el llibre ho extén molt més i en canvi la pel·lícula pam, pam, pam és com que ep que ja portem hora i tres quarts hem d'acabar això amb dues hores i llavors arriba un moment que al final s'ho carrega però es veu que la fredor o més aviat la desídia que hi ha amb aquesta relació perquè hi ha una mena de desídia que es remou por ahí no potser pel jove sinó pel senyor més gran que es mou amb el joc és que dius hi ha com una mena de desídia però una mena de morbositat que a vegades dius oh, de cop i volta dius oh, què ha passat? oh, de golpe i de cop i volta passo de tu com de la de Jonsis dius no entenc res i a partir d'aquí em sembla una pel·lícula coixa no intentes tenir una estètica toscana no? vull dir aquesta cosa no és toscana és a Lombardia no? que és aquests espais que dius oh, que maco tot però a cap i tio, és que te'n vas a veure pobles m'agradaria que hi ha pobles macos i tal i a coi doncs no acaba ells no tenen química en cap moment els pares sí està bé el pare d'ell no? que al final fa un comentari de 10 minuts que és l'únic que val la pena de la pel·lícula insisteixo però que em refereixo que en quant a guió jo el trobo molt fluixet de debò li han donat perquè James Ivory i és un tòtem d'aquestes pel·lícules i és un clàssic que jo a veure jo soc molt amant de les pel·lícules de James Ivory vull dir jo aquest rotllo mi em mola aquesta idea d'aquestes maneres no? aquestes hospitalitats tan llargues no? que que m'agraden molt no? d'aquesta forma anglesa tan sí, sí tan de victoriana ratlla digue'l'hi com vulguem no? James Austin però és el fòrster aquest rotllo a mi això em fa gràcia sentit de sensibilitat orgullo i prejuicio això em fa gràcia jo m'ho miro i bueno sí, sí fa gràcia aquesta manera tan especial exacte dels sentiments de com es mouen vull dir sí, sí, sí jo recordo tota la vida recordaré la cara com es deia com es deia la dona del uf com estic jo ara espera en sentit de sensibilitat com es deia la dona del del Branac hòstia ja sé què vols dir però no m'recordo jo ara és boníssima aquesta tia i m'agrada molt però com es deia l'actriu? com es deia l'actriu? bueno ja ens apareixerà la Neira no no, no, no la Neira no la... don't igual segur que la gent l'ha vist i sentit de sensibilitat que s'ha privat que s'ha molt vista doncs hi ha un moment determinat que és que quan aquella criatura porta tant temps patint perquè no li fa cas el noi corresponent no? en el moment que li fa cas ella fa potser el el suspiro més important de la història del cinema no fa un oh com dient oh m'ha fet cas i porta una hora i pico patint quina contenció vull dir i sentit de sensibilitat no és del James Ivory vull dir dius ostres vull dir en referèix a aquest tipus de coses això està molt ben fet en canvi aquí intenta jugar això i li surt fatal perquè no és un director com el James Ivory o com aquests directors que tenen aquesta sensibilitat bueno dicho eso ja me liao que anàvem a la millor actriu secundària vols que posem una si no, no, no és que està no música no, no lògicament no que t'havia dit que és la del l'Alison Janney correcte és la mare de la protagonista exacte exacte correcte aquesta és una de les una de les cançonetes que sonen por i donen voltes no i res ja estarem tres minutets descansarem veurem aigua i tornem més d'Aire Straits Romeo en Juliet és un clàssicot també un clàssicot i seguirem parlant fins ara molt bé fins ara és un clàssicot Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit