Babilònia del 8/3/2018 — Òscars 2018: repàs crític a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, amb debat #MeToo i correcció política

Resum de l’episodi

"Serà cinema puro i duro." Els dos presentadors dediquen el programa a un repàs crític i sense embuts dels Òscars 2018, amb especial atenció a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, i amb un debat obert sobre #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió a la indústria.

Punts clau

• Òscars 2018 amb repartiment de premis fragmentat: tornen a separar millor pel·lícula i millor direcció.

• La forma de l’aigua: celebrada en art/disseny, però banda sonora i “millor pel·lícula” generen dubtes; es destaca el seu to retro amb pinzellades steampunk i colors pastel.

• Dunkerque: triomf sonor i de muntatge merescut; el so com a part del llenguatge narratiu (bateg constant, tensió sostinguda).

• El hilo invisible (Phantom Thread): elegància formal i perversitat soterrada; vestuari incontestable i gran treball musical i de muntatge subtil.

• Blade Runner 2049: fotografia i VFX reconeguts, amb debat sobre alternatives (per ex. Dunkerque).

• Una mujer fantástica: victòria justa; retrat potent de la transfòbia i de la lluita per la dignitat, amb ecos d’Almodóvar en alguns moments.

• Get Out: guió original premiat per l’originalitat i la barreja de gèneres (thriller/terror psicològic i sàtira racial).

• Call Me by Your Name: guió adaptat premiat a James Ivory (90 anys); els presentadors el troben fred i irregular tot i el prestigi.

• Debat social: conversa franca sobre #MeToo, la correcció política com a corrent “omnipresent” i la llibertat d’expressió als mitjans.

Debat inicial: #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió

• Es qualifica la gala d’“una mica sosa” i molt centrada en #MeToo.

• Reflexió sobre abusos de poder a indústries creatives i la complexitat de les relacions de poder (també entre homes).

• Reivindicació de la llibertat d’expressió a la ràdio local i crítica a cert formalime “políticament correcte”.

Repàs de categories i guanyadors

Maquillatge – El instante más oscuro (Darkest Hour)

• Reconeixement lògic pel maquillatge transformador de Gary Oldman com a Churchill.
• Comparació amb una altra cinta britànica recent sobre Churchill; intriga per la versemblança maquillada vs. actors d’edat semblant al personatge.

Disseny de producció – La forma de l’aigua

• Debat sobre què engloba el disseny de producció (conjunt artístic: art, localitzacions, vestuari integrat, textures).
• Estètica retro, Guerra Freda, sèrie B i to steampunk suau amb colors pastel i criatura “clàssic 50s”.

Muntatge i So (edició i mescla) – Dunkerque

• So espectacular i funcional: des de l’impacte de les bales al casc del vaixell fins a les comunicacions dels pilots.
• El pols sonor sosté el suspens i ajuda a entendre el missatge; muntatge com a nervi del film.

Vestuari – El hilo invisible (Phantom Thread)

• Premi “cantat” per recreació exquisida dels 50 i el personatge modista.
• Elogi a Paul Thomas Anderson: contenció, ritme subterrani i una bella dialèctica entre elegància i perversitat.

"És una pel·lícula elegant, però en l’elegància existeix la perversitat."

Fotografia i VFX – Blade Runner 2049

• Reconeixement previsible per la seva aposta visual i tecnològica.
• Es comenta que Dunkerque també era candidata sòlida en fotografia per la seva força plàstica.

Animació i Cançó – Coco

• Sense sorpresa amb Pixar; es compara amb l’expectativa que This Is Me (The Greatest Showman) pogués endur-se cançó.
• Tangent sobre rècords d’Òscars i grans guanyadores històriques.

Banda sonora – La forma de l’aigua

• Valoració tèbia: música agradable però poc memorable per als presentadors.
• Comparacions: El hilo invisible (piano clàssic, filigrana de cordes) i Dunkerque (Zimmer i el tic-tac/bateg que no s’atura) com a treballs més potents en record i funció narrativa.

Pel·lícula estrangera – Una mujer fantástica

• Triomf merescut del film xilè; actuació destacada de la protagonista (dona trans).
• Denúncia de transfòbia institucional i familiar amb escenes dures i simbòliques; moments estilístics que evoquen Almodóvar.
• Comentaris sobre les rivals: The Square (per ells, esnob i avorrida) i En cuerpo y alma (interès, duresa d’imatges d’escorxador).

Guió original – Get Out (Déjame salir)

• Originalitat en el gir de to: de trobada amb els sogres a thriller psicològic i sàtira del racisme “amable”.
• Se subratllen les imatges hipnòtiques i la sensació d’opressió sostinguda.

Guió adaptat – Call Me by Your Name

• Premi a James Ivory (90 anys).
• Opinen que el guió és fred, desmanegat i amb poca química entre els protagonistes, tot i la bellesa d’ambientació; discurs final del pare, el millor moment.

Actriu secundària – Allison Janney (I, Tonya)

• Elogi entusiasta: personatge devastador i presència imponent; contrast entre la duresa a pantalla i la seva elegància a la gala.

Temes transversals i observacions

• Separació de “pel·lícula” i “director”: retorn a una tradició menys habitual dels últims anys.
• Mexican connection: es promet comentar l’auge de creadors mexicans als Òscars (del Toro, Cuarón, Iñárritu), però queda per a un altre moment.
• Música en directe i talls: el programa tanca amb un bloc musical (Dire Straits) i un comiat dilatat en antena.