Òscars a la vista: I, Tonya, Tres anuncis, La forma de l’aigua; més La Catedral del Mar i William Morris al MNAC

Un dia més comencem a la Babilònia Inaugurant el que seria aquest mes de març Com estem, Nacho? Estem ja bé Què tal aquesta gola? Bé, bé, faringitis l'altre dia No podia ni aguantar el micro Mare meva Tinc una mica encara de veu Aquesta veu que té mugre Aquella cosa, aquell residu Película de cine negro Sí, sí, sí Exacte I el David, com estem? Bé, ai Déu meu Un moment, un moment, un moment David, ara t'escolto Ara t'escolto Estic bé Jo vaig estar al meu masset de malalties Múltiples Jo m'estic lliurant El dia que l'agafi Jo sempre ho dic M'agafarà un mes de llit directament Perquè vaig intentant allò Evitant per als meus àmbits que dono classes Tothom està encostipat I jo no m'encostipo Ara, jo em foto unes dosis de taronges Vull dir que em quedo fregint És com els mesos de capçalera Que vas allà i dius I aquest hauria d'estar tot el dia de baixa Clar, clar, clar, sí, sí I m'estan allà Entre vitamines o alguna cosa, no ho sé Per evitar O són immunes directament Alienígenes Molt bé Doncs avui farem Com estem a prop d'aquesta cerimònia dels Òscars El que farem serà parlar bastant de cinema Una mica ho farem després I sobretot de pel·lícules vinculades Sobretot les pel·lícules teòricament guanyadores O les que són com a millor pel·lícules Les nominades Exacte Però això és una mica Perquè abans el David ens parlaran de La Catedral del Mar D'Elefonso Falcones Que és un clàssic ja Aquests llibres que t'has de llegir Com el de Ken Foley, Dos Pilares de la Tierra És una miqueta aquesta cosa D'aquests llibres, bestsellers Que estan ben escrits I que tenen la seva gràcia Bé, David, no estem demanant Mira, si vols una novel·la d'aventura Lleig-te El Conde de Monte Cristo Allò sí que està ben escrita Evidentment Però bé Però només ha de ser un llibre recurrent Dels últims anys Vull dir, molta gent el llegeix I tothom l'ha llegit Sí Molta gent, eh? Parla molt I quan algú llegeix molt Vol dir que Correcte Que és una mica clàssic És per alguna cosa Exacte La temàtica Sí, sí, sí Ara no recordo Jo no fa massa Em vaig llegir una sèrie de llibres També Que eren de tres Sí Que també anava això De la Barcelona medieval Sí No sé quins són Però ara no recordaré el títol Sí, ara no recordo Ara el títol jo tampoc Sí I és molt semblant Clar No sé si algú s'ha inspirat amb l'altre No ho ignoro No ho sé Imagino que el segon del primer De Força Falcones va ser abans Va ser abans, no? De Força Falcones és el 2000 i poc Si no m'equivoco, eh? Vull dir, és un llibre Que té un temps I aquest és recent Aquesta trilogia Tindrà Tres o quatre anys Sí No tindrà més Doncs mira, en aquest cas Coincidit que vaig llegir primer la trilogia I ara m'he llegit aquest I aquest té un tuf A los pilares de la Tierra Sí És allò que es van Ambientant-la en aquest cas No és el mateix No Però hi ha aquest element De la construcció de la catadra Del que es remou al voltant Una mica la historieta Però bueno, està bé Ara ens ho explicaràs, David Parlem també d'una exposició Que s'està fent al Manac Que és en concret William Morrison I el moviment de les arts and crafts A Gran Bretanya Ho entrem a explicar molt ràpid Perquè una mica la gent es situï I cinema Doncs parlarem del Jo Tònia Jo Tònia Jo Antònia Segui una versió aquí més Extraoficial Tenim la versió jo Tònia Jo Tònia Tònyi Jo Tònyi O jo Antònia Que s'ho va al Jonathan També Sí El modo boriano El modo boriano Totalment, sí, sí Parlem de Barry Silk Aquesta no és dels Oscars Però també té una És el Tom Cruise Que tant en quant Apareix a les gales Però no mai Ainda bé mai El nominen Parlem de la forma de l'aigua Parlem dels tres anuncios A les enfores de la ciutat I a partir d'aquí Don't Call Me By Your Name Bueno, farem un batibull de cinema Òscar I no Òscar Com sempre, no? I que d'aquesta mani Tampoc agobiem a la gent Amb tant de tema de l'Òscar I podem parlar d'altres coses I fins i tot podem fer una previsió Perquè ja el següent programa Ja ha sortit la guanyadora Exacte Doncs mira Farem aquí una travessa I ens estarem una mica Una travessa d'allò El més important Correcte Doncs tenim present El que serien les opcions Sí, sí Quan arriba el moment I ja està Ah, per cert Nacho Això et farà gràcia Bé, potser sí Tres anúncies a les afueres Sí Un moment en què passa una persona Algú Un moment en què passa una cosa I una s'escoltant una cançó Ah, vale, vale Ara he vist la cançó Ja l'entens tot Sí, sí, sí Escoltarem Chiquitita d'Ava Chiquitita Que queda la pel·lícula aquesta Et quedes com Ostres La banda sonora de Chiquitita Sí, sí És molt fort I m'has quedat com Surt aquesta pel·lícula Sí, sí En un moment una mica així És curiós Mira, que a mi el rotllo Ava És divertit I és folclònic Però la cançó que més ho diu D'Ava És chiquitita És que t'ho juro Sí, sí Em sembla una cançó Però queda aquí una mica Però bueno Que fa gràcia No, perquè la pel·lícula És a l'etxe És molt bé És que li donin tot Ja està, ja ho he dit Jo ja m'he posicionat Ah Uitant Jo soc de tres anuncis Totalment I de la La sàmua passada, no? Bueno, sí Però a mi m'ha És que a mi No sé Ara el Nacho Ja li fotarem guerra Ara l'escripem David La catedral del mar Què tal? Bé, bueno No sé si ho vaig comentar La sàmua passada Per desintoxicar-me De pol·lòster Doncs M'he de llegir una mica De Ja va bé De bestsellers d'aquests Així De Sant Jordi Sí, sí, sí Fàcils de llegir Fàcils Sí, allò que dius Que no cansa Mira Em sembla que el Quin era el El del Ken Follett? Sí, era També ocupava una barbaritat De pàgines I he trigat res He trigat res I aquest també És prou llarguet Potser són 400-500 pàgines I me l'he pulit en una setmana És que entra molt fàcil Sí En canvi El pol·lòster Era Era llordens Era com un maçapà En pa Sí, sí, sí Sí, sí Ja s'haurà de dir El pol·lòster El pol·lòster Alimentí Anava donant voltes Per la boca Per rumiantes Sí, sí, sí Jo mai he pogut Històries de Nova York Vas poder llegir No, jo sí Hi ha algun que tenia històries curtes Però només llegia massa més I aquest Mira El que passa és que ja era un punt d'honor I vaig dir Bueno, hasta que ara ja ho acabo Sí, sí, sí I aquest I vaig dir Encara endurava la ressaca d'aquest I vaig dir Em vaig acabar el del Ken Follett I ara Aquest del La catedral del mar De l'Ilefonso Falcón Bé, és un llibre No sé com dir-ho Molt simple Molt Molt escamat Aviam La trama és molt més És molt coneguda Aviam Protagonista Que ve d'unes dificultats molt extremes I això també Los Pirates de la Tierra sortia Que es troba en una situació Doncs De prosperitat I que bé I doncs hi ha elements pel mig Que li fan trontollar Aquesta prosperitat A partir d'aquí Bé, pots anar-hi afegint Tots els entorns que tu vulguis Ja tens la trama Molt comuna amb molts altres llibres I Si li fiques a Anglaterra A l'any 1000 Doncs ja tens Les Pirates de la Tierra Si li fiques a Barcelona En el 1300 Sí senyor Doncs tens la catedral del mar I si anem afegint I m'he llegit ara Més llibres d'aquest estil Que bé Que ara no s'hauria situar-los Però bé És anar afegint un entorn I ho tens tot ben muntat I bé Aquí Aviam A nivell històric Home Jo crec que Malament aniríem Si l'autor no s'ha documentat Com Déu mana No? Ho està Ho està Crec que s'agafa alguna llicència A nivell històric Però bé Evidentment hi ha personatges Que són Que són ficticis El nom d'un D'un dels personatges principals Que és la part del protagonista Que es diu Bernat Estanyol Doncs es veu que era un cap dels homogàvers Sí, sí I aquí en canvi El fa com un pagès De la Catalunya vella En què encara hi havia els Com es diu? Els Furs? Tenia un nom Bé Era tota la tradició feudal Els Fueros No, no Tenia un altre nom No Ara no em surt nom Bé Era una tradició En què encara hi havia Totes les lleis feudals Que submetien el pagès A l'amo En canvi La Catalunya nova O sigui la Catalunya que es va conquerir Els serraïns Sí Doncs tots aquests Tota aquesta legislació Ja no s'aplicava Ja quedava lliure Es veu que A posteriori l'autor Posa unes notes Es veu que Fins al 1480 i pico No es van poder Els pagesos Deslliurar d'aquestes D'aquestes normes Podria ser Però bé Evidentment els nobles Per perdre aquests privilegis Em van rebre una de diners bestial Doncs bé Aquí ens parla d'un pagès Que se'n va cap a Barcelona Perquè ha caigut en desgràcia Allà on On vivia A prop de Manresa A Navarcles Sí I Va cap a Barcelona Es veu que aquí Es veu que si tu arribaves a Barcelona I estaves un any vivint Un any i un dia Passaves a ser un home lliure Ja no ets Cert Això és cert Llavors Bé Evidentment No et tenien que enganxar Està clar Aquí Una mica el joc El joc del ratolí I el gat I bé Sí Es fa artesà Gràcies al seu cunyat D'alguna forma I a partir d'aquí El que passa és que L'autor No és molt hàbil Perquè es despatxa Alguns protagonistes Que potser se'ls hauria de donar Jo entenc que hi ha protagonistes d'un llibre Que apareixen I desapareixen Abans que s'acabi el llibre I crec que li hauria de donar un punt més coherent De una manera que Si durant tot el llibre El personatge ha sigut un home prudent Un home En un sentit de Un home pagès Són els pagesos prudents Sempre previsors Cumulatius I de cop i volta A mi em perdonin Per això de la rauxa No me l'acabo de creure moltes vegades Amb un cop de rauxa Ho enlliga tot a parir Dius No No tio no Aquí Això és veritat És un Aquí Sí És un tio T'has anat de l'olla Tio No sé És com acabar la història I has entrat per aquí I a mi no em quadra massa Sí Per la resta Bé Aviam El protagonista Quan es d'haver Vestaix Que Vestaix Eren Bé Eren antics Havien sigut Una Una Com ho diem Com un gremi Un gremi Sí Que havia sigut D'ex-esclaus I ara ja no ho eren Tot i que l'esclavitud encara era vigent Sí A la Catalunya Sí Doncs eren un Un col·lectiu laboral Que es dedicaven a transport Bé El que abans Al segle XX I abans es diuen camàlics Eren transportistes Però la seva eina de transport era el seu propi cos I aquests bàsicament transportaven de tot Descarregaven vaixells del port de Barcelona El que feia es fa Construien ponts I també I la seva feina principal I a la qual dedic La seva vocació O devoció Era Treginar pedres Teòricament el llibre De Montjuïc Fins a Santa Maria de la Mar Evidentment És una distància brutal No s'ho en passa a ningú A menys que les canteres Estiguessin molt a peu de Montjuïc Ojo Per l'assada El que és miramar O així Cosa que ara a mi no em quadra A mi em sembla que les canteres Caven més per la part del cementiri És la banda del darrere Oi que sí Per això dic És una distància bestial Per carregar pedres Per comptes al sot del migdia És per allà És aquell espai Aquest sot del migdia És un tros de la pedrera On passa la ronda litoral I allà feien concerts Allà hi caben 50.000 persones Perquè és el lloc Que van arrasar Per fer l'esquena Allà amb una pedra 50 quilos a l'esquena Ojo No Jo crec que no Perquè no estem parlant De la pedra petita És el pedrusco Vull dir Després allà Treballava el picapadrer Per treure els carreus Corresponents Clar És que és la diferència Primer hi havia el tall A la cantera Després hi havia la poliana A destinació Sí senyor Bé El llibre diu que sí Que ho traginaven I bé Es fotien unes Clar Eren Gairebé era Allò Eren herois I bé Ens explica El d'envolupar D'aquest home Bé Evidentment és un tros de pa Ajuda a tothom Clar Hi ha moments El llibre el vaig llegint Per inèrcia Perquè a més és de fàcil lectura Però Clar és És una mica Inversemblant No Ni crec que transmeti exactament La societat de l'època Per molt que ho intenti Crec que Cau en molts tòpics Molts masses tòpics Sí Es liquida El que va ser la peste negra Però Amb un flis-flas Crec que ser Allò va ser La peste negra Va ser un dalt a baix Sí Humà Social Existencial Per tota la societat Europea Perquè Que es morin Gairebé la meitat O més De la De la població Avui dia passés això Seria un Un xoc Clar Jo crec que la ciutat va quedar En xoc I això va marcar L'esdevenida De la pròpia societat I l'europea En fi Jo crec que fins avui dia Jo crec que això ha marcat Això marca I en canvi aquí Sí, sí Bueno La gent es posava malalt Es moria I ja està No Home no No fotem Clar Sí, sí, sí Per això dic que Vaig quedant una mica Amb el regust aquest Tenim tota la força aquesta Que tenia la corona d'Aragó En aquella època Que estava molt Clar Que va ser Bueno A tot arreu Callada a la so carrer Sí, sí A tot arreu Potser Castella Ho van viure d'una altra manera Hi havia menys població El que sigui I tal Però aquesta potència Que emergia Agraó i Catalunya Va tallar a so carrer En un tema demogràfic I que una explicació Del que va passar després De propunyar-se a Castella I tal Venia una mica d'aquí Que va quedar completament arrasada A la societat Sí, sí, sí Per això A veure, el llibre És de fàcil llegir Però tampoc Tampoc és allò Que sigui massa Bueno Encara estic buscant Això dic Un altre llibre Que s'assembli al Conde de Monte Cristo Hòstia Això no trobaràs Però no sé Vaig quedar orfe Quan vaig acabar Home, és magnífic Aquell llibre Jo vaig llegir-lo fa 3 anys I em va semblar meravellós No l'he llegit mai I m'ho van recomanar Una mica em va dir Lleguer, llegeix tal Lleguer, llegeix tal A banda de tu M'ho van comentar Vaig llegir-lo A més m'han deixat una edició D'aquestes maques I vaig dir Mira, ostres, que bé tu M'ho vaig passar Espectacular Una passada Bueno, doncs ara passem Al món de l'art I una exposició Que és recent, recent Vaja Vull dir, de fa pocs dies Que està al Manac Al Museu Nacional d'Art de Catalunya Que va començar El dia 23 de Farrell I acabarà el 21 de maig Per tant tenim 3 mesos Per anar a veure I que val molt la pena Perquè és el descobriment Del que seria L'estil decoratiu I d'emobiliari I de les modes Que va sorgir Després de l'època victoriana Aquest moment De la part aquesta victoriana Cap al neogòtic El moment de tornar A unes formes Doncs més antigues Però a principis O a finals de l'època victoriana? A finals de l'època victoriana Cap a principis del segle XX llavors No Quan comença l'època victoriana? Calla Quan s'acaba? 1.800 1.830 Comença Clar, acabarà el 70 i pico, no? Ah, no La reina victòria va morir el 1901 La victòria? Que va morir el 1901? Crec que sí Va regnar Va regnar un munt d'anys Un munt d'anys 44 És que l'altre jo vaig llegir Bueno, si és 44 No, no, que sí que sí Potser sí A lo millor No, no Però si és 44 Llavors sí que és fia Però com pot ser? 33 Són 80 i pico d'anys, no? Bueno, ara aquí Bueno, no n'hi ha igual Ja anirem comentant Si és aquest període En aquest període Mira, el 1901 va morir Va, va... Sí, va morir, però... Entre el 1837 i 1901 I va, sí, sí Ah, doncs vale, vale No, no, a veure El que bàsicament... Sí, sí Bàsicament el moviment com a tal L'expressió es diu William Morris El moviment Arts and Crafts A Gran Bretanya I és el moviment que és Que, bueno, que podem encabir-lo Si és el cas que sigui victòria o no sigui victòria Però dins el que seria el moment En què esclata També previ a l'esclat de l'Art Nouveau A França I del modernisme a Catalunya Per tant, estaríem entre això I de principis del segle XX Exacte Però encara i així Arrosseguem abans unes dates 1870, 80 Que és el moment en què comença a esclatar El gust per allò neogòtic Que sí que està dins De les formes victorianes Sí Que potser per això jo a mi confós He volgut separar el neogòtic De l'època victoriana I estaria dins És a dir, aquells interiors El neogòtic seria El tornar a buscar les formes del gòtic És a dir, tornar a posar de moda Tant exterior com interiorment Per tant Ara em confongo amb el neoclàssic No, no, no Era l'època més romàntica No, no, no Exacte Això és una altra història És més àpoca més del romanticisme És tornar Exacte Als interiors Amb aquelles catifes Tant així Aquells mobles Tant recarregadets Les vitralls Com a nivell decoratiu És a dir, un element marcat I llavors hi ha un senyor Que es diu William Morris Que és un seguidor És un amant d'aquesta tipologia Que genera un moviment Que diu el següent Diu No tinguis res a casa teva Que no sàpigues Que és útil I que no consideris vell De vello Minimalista No, al contrari Ah, vale Neogòtic Exacte En un principi Ell el que vol patendre És que Bueno, doncs Que aquests interiors Que estan tan recarregadets D'aquesta època victoriana Que segueix arrossegant Tot aquesta fórmula Doncs es comencin a canviar Comencen a canviar No deixant No sent minimalistes Sinó, al contrari Com podeu comprovar Maximalista Exacte Col·locant una sèrie De decoracions florals Que seran després O vegetals Que seran després El leitmotiv De l'art nouveau I del modernisme Això seria Un paper pintat De la paret de casa Per tant, imagineu-vos O el que seria Unes catifes Que serien Vinculades amb aquesta mena D'hortències Per tant, estem parlant D'una potència decorativa Molt gran Però que intenta L'altra vegada Sí, sí, sí Perquè també entra Entre el joc Del que seria El japonisme L'hinduisme Tot això es barreja Amb aquestes modes Que arriben també De l'aparturisme Sobretot del Japó I tot això Fa un bativull Entre les formes neogòtiques Al final de l'època victoriana L'inici d'aquest art nouveau Que genera un senyor William Morris Que és una persona Que és una mena d'home Del renaixement Que fa de tot Però que crea una empresa De mobles De catifes De vitralls Tot això Allò element artesanal Tornem A l'època medieval Tornem al neogòtic Quan es feia tot De manera manual I oblidem la indústria Que s'està instaurant Amb molta potència Al segle XIX I busquem aquests elements Què passa? Això anava destinat A un públic general Però quan treballes En artesania Són productes cars I l'obrer no arriba Es pot permetre el luxe Això era per al burgès Per el noble Per l'aristòcrata I tal I et presenta tot aquest ventall D'opcions Que hi ha allà Destinades lògicament A un públic elitista Perquè Igual que passava El modernisme A Catalunya Els mobles de Gaspar Omar Eren impossibles Comprar-los S'ho podia permetre Els Clar O contractar Posar un gaudí Evidentment S'ho podia permetre Al guell I pocs més Exacte Això és una cosa mínima Per tant És una presentació Més que de pintura O d'escultura Sinó de Sobretot D'elements decoratius De cases Interiors I és D'una potència Absoluta Vull dir Jo És molt didàctic Perquè Tampoc se llegi Massa cosa Tens 4 o 5 accions T'explica perfectament Qui és ell Qui és la William Morris & Company Furniture I tot això I els artistes Que van col·laborar Hi ha alguns quadres Per veure quin és l'estil La manera de representar Aquells àngels Aquelles figures Amb un canon de bellesa Molt concret I molt determinat D'aquella època Que una mica recorda Les dones etèries Del modernisme Vull dir Hi ha una cosa Vull dir Que és És curiosa Vull dir Que si algun dia Pugeu per allà dalt I per fer una cosa interessant Fins i tot Mira què et dic Bé Potser a lo millor no Per anar a dir Potser els nens Veuen Moltes decoracions I potser s'ho passen bé Perquè hi ha papers pintats Amb paons reials Hi ha papagais Per allà I coses I bé Que potser Potser didàctic Fins i tot Simpàtic Visualment Per tant Us ho recomano Ja està Molt bé Molt bé Doncs vinga Comencem amb el cinema Mira si vols És que clar Per introduir la pel·lícula Del Jotonia I també que en parlem després Posa la de Ava ja Ja pongo la de Ava Sí Jo diria que sí Perquè jo crec que encarta bastant En aquesta pel·lícula Que comença Amb la presentació Amb les lletres de color rosa Allò de Jotonia Ja veus una miqueta Que ve el tema Una mica kitsch Per tant Recordo És un color també Que li agrada molt A la protagonista És una mica la boda La boda de Muriel Sí Estem aquí Aterrant una mica Per tant Jo crec que és un bon moment Molt bé Aquesta guitarra Ai sí Sí Jo Me puede Me puede Chiquitita Me puede a mí Te puede Te deja chiquitito Chiquitito todo Molt bé Escoltem dos minutets Se et sembla I tornem Vale Chiquitita Dime porqué Tu dolor Hoy Te encadena En tus ojos Hay Una sombra De gran pena No quisiera Verte así Aunque quieras Disimularlo Si es que tan triste Estás Para que Quieres callarlo Chiquitita Dímelo Tú En mi ombro Aquí Llorando Cuenta Conmigo Ya Para así Seguir Andando Tan segura Te conocí Y ahora Tú a la quejada Déjame Yo la quiero Per cuidar Chiquitita Sabes muy bien Que las penas Vienen y van De desaparecer Pobre Pobre Pobre Pobre Pobre Pobre Pobre Pobre Pobre Bueno L'audiència No sabem si ens premiarà Si ens odiarà Amb això No Ara imagineu-vos un immens Icono de color verd Al Whatsapp Allò puntat Sí Imagineu-vos això Treure les papes directament Bueno És maca És el que deia abans Amb el Nacho Que hi ha una generació Prèvia a nosaltres Que agradava molt Aquesta cançó Però la gent que ja vivia Amb aquest tema Era com Entenem el per què A la pel·lícula Que parlarem després Els 3 anuncios A les afueres de ving Aquesta surt allà En mig de la pel·lícula Que també et queda Que era una reacció Com Clar Què passa aquí I el moment va bastant trist Sí, sí Mirant allò Alcú Què està pasando Dónde está la cámara Bueno I sots la cara de plaer De la persona que l'escolta Sí, sí Que el Sam Rockwell Deixa l'anar Sí, deixa l'anar Que està magnífica Parlem després Però parlem de l'Atònia Però tornem a l'Atònia Aquell l'Atònia Bueno Doncs una de les pel·lícules Comencem amb l'Atònia Una de les pel·lícules Que té nominacions als Òscars No a la millor pel·lícula Ni direcció Menors Té la millor atriu protagonista Margot Robbie Millor atriu secundària Que és la mare Que ara no recordo el nom Sí I millor muntatge I el del muntatge És significatiu Perquè Jo penso que és l'originalitat D'aquesta pel·lícula Pel·lícula típica Basada en fets reials Que tampoc és que siguin uns fets Que donguin Per moltíssim Diguem-ne És a sobre desconegut La rivalitat Que va haver-hi Entre una patinadora Als anys 80 Primer dels 90 Que era Tony Harding Amb una companya De selecció olímpica Allà als Estats Units I va haver-hi un incident En el qual Aquesta companya rival Va patir una agressió Després va haver-hi un judici Aquesta persona va estar involucrada Això és conegudíssim Va ser un autèntic Culebron A Estats Units En el moment En què encara No hi havia El tema L'internet En què Les televisions I els diaris Es van muntar Tot una sèrie de Culebrons allà tipus las nieves herrero de turno allà traient... Sí, sí, jo ho recordo fins i tot arribava aquí tots els cereals, mira que els cereals així americans no acostumen a arribar, però aquest sí que va arribar... Els somanots allà els barretos allà quan acabava la feina parlant de tu creus que aquesta qui té la culpa, tu creus que l'han de mantenir en l'equip olímpic amb el patinatge que era un tema que tampoc és que vull dir, no és dels esports allò als Estats Units que sigui això va tenir una rellevància molt important, no? I basant tant això, doncs es fica a les fets reials de la vida d'aquesta patinadora, que és una patinadora molt de poble baix, diguem-ne, molt guaitraix amb una mare molt especial, vull dir gent de poca categoria econòmica de poca categoria social fins i tot però a més a més, anant més enllà una mica friquis, diguem-ne, no? O sigui, la mare una mica molt especial, una mare que deia paraulotes, molt que li li feia a la a la nena, li feia allò venga, tu tienes que tal i qual, li feia tot perquè la nena tingués un caràcter competitiu com a esos papás de los domingos o los sábados que es barallen però a lo bestia, en un ambient a més a més oregón, o sigui, porlan allò una cosa, sí, sí, vull dir Amèrica ben profunda, ben profunda i llavors es fica una miqueta a la vida de la infància d'aquesta nena, després l'adolescència després quan coneix l'home aquest que es casarà amb ella que després estarà vinculat amb tota l'història que està d'incident i molts rocambolers bueno passant això fan una pel·lícula que podria haver estat molt avorrida però és ben al contrari bastant divertida molt paròdica, autoparòdica en molts moments amb un estil d'humor que recorda les pel·lícules d'Escoen aquestes que feia Arifona Baby sí, no, o més, o més o sigui que de vegades estan veient el Gran de Wowsky més i tot no, oi, però tu tens uns personatges que dius ostres, però això sembla de paròdia, de pel·lícula però es veu que era una mica així vull dir, uns personatges molt friquis que es van a dir una història i al final, bueno, en judici ja s'acusaven uns a les altres i una cosa com, o sigui, tota la història era molt rogambolesca això mola ben és veritat que el director, suposo que s'ha pres licències i com tampoc quedava clar perquè tots en judici, uns s'acusaven els altres i no va quedar clar exactament què va passar doncs el tio ha fet una mica de reconstrucció per on van els tiros, de l'incident i tot plegat també molt important és veure, o sigui, la figura d'aquesta dona que gràcies a la gran interpretació de Margot Robbie creix una presència que potser no hagués tingut aquesta dona el fa molt bé està caracteritzada d'una manera que no la reconeixes una dona tan guapa com Margot Robbie que sembla molt bèstia, bruta com era aquesta dona perquè la Tony Harding es veu que era bastant vasta en si mateix una patinadora que la deia molt atlètica i és veritat perquè al final va fer una de les progressives atlètiques més importants va fer el primer triple axel que és allò que gira tres vegades a l'aire la primera dona que ho va fer i era tota força i tal però clar, aquí hi ha una crítica de la societat nord-americana que de tant dona en els anys 80-90 que estava Ronald Reagan ni tot plegat tant dona tan poc convencional tan poc princesa que allà buscaven una reina del Vallet diguem-ne tot el contrari que era l'altre la Nancy Kerrigan clar, la Nancy Kerrigan era una dona més petiteta més princeseta més la dona americana en el sentit d'aquella època que agradava més submissió aquesta no la tia més amb pebrots més tal que hi ha tacos que no sé què més masculina diguem-ne més esportiva i com aquest esport és una mica així que té molt a veure amb el que els jutges diguin no és que marquis un gol i ja està sinó que tu fas les teves piruetes i tal i el jutge dona una puntuació i mal li donaven fins i tot tècnicament el millor era millor que els altres però mal li donaven la màxima puntuació perquè el conjunt no era el que esperava poc femení no tan femení i fins i tot una mica li estava dient al sistema alguna cosa que tu mira la dona que vols no ha de ser no encaixes amb el que volem exacte com li estava dient al sistema això que vosaltres voleu aquí muñequitas princesitas sometides a qui sigui a l'home doncs jo soc diferent i vosaltres bueno va tenir problemes amb tot el poder establert i fins i tot perdona i fins i tot jo ara aquests dies perquè li comentava al Nacho la meva dona li agrada molt el patinatge artístic i l'hem estat seguint així bueno l'estàs seguint perquè ho podem gravar com fan les tantes a la matinada i d'alguna forma pel que vas sentint els comentaris que van dient en la retransmissió hi ha tendències o sigui ara tendeixen jo què sé més a un patinatge a un patinatge més més virtuós i no tant o sigui on per exemple la coreografia no tingui tanta importància perquè sortia per exemple un patinador no sé d'on era d'Ustbetskistà en un lloc així en què ostres o sigui no és que fes moltes brigaries però allò era era un ballet o sigui més que patinar era un ballet i ho feia fantàstic però en canvi no va tenir massa bona apuntació en canvi va sortir un rus vestit com de així com de de amb un lliterot amb un tratge més aviat marcial clar feia unes girabonses i d'aquestes i uns axels i com es digui això bastials però clar no tenia la bellesa coreogràfica de l'altre clar qui es va endur el gat a l'aigua va ser el rus clar i això potser també aquella època anava anava en revés en aquella època tenia més un algo més més finet més delicat però sobretot és aquí ho tenies que semblar a més a més de fer-ho exacte la pel·lícula sí que fa o sigui hincapient una mica en això en el tema d'aquella era una dona diguem-ne o sigui és una pel·lícula en el fons feminista que aquest any els Oscars estan allà toca les pel·lícules feministes perquè en totes hi ha una protagonista molt forta tres anuncios a les afueres a no sé què totes hi ha una protagonista fins i tot a la forma de l'aigua ja ens parlaràs hi ha una protagonista que també és forta i bueno ja hem investidus per aquí i bueno aquesta pel·lícula a mi em va sorprendre la Jotònia sobretot pel muntatge perquè molt fresc vull dir en primers planos potser fa un flashback i tal i de cop i volta allò que es gira la protagonista diu jo esto no lo hice i tal però fa molt bé ella amb aquest muntatge molt àgil i diferent i molt modern diguem-ne i amb l'interpretació de tant la que fa la que fa la Tònia i Harding que és Margot Robbie i la que fa la mare que és també una revelació diguem-ne que en un secundari és un bitxo total aquestes ja porten el pes aquest de la pel·lícula de dones molt fortes de dones que encaixen molt bé amb aquesta manera d'explicar la història també perquè són molt així i imatges després tot en alguna imatge real de com eren veritablement les persones reials i són molt semblants de fet als actors i actrius que després les han representat molt fresca vigoles amb missatge perquè aquesta dona que no era una heroïna sinó més al contrari era dolenta la van matxacar que si no sé qual que si pobre Nancy Kerrigan que tal i qual Nancy Kerrigan al final li van donar la plata als Jocs Olímpics quan l'altre havia fet una actuació va ser vuitena i l'altre millor havia fet una actuació similar però una mica per castigar-la i tot plegat i tal i al final aquesta dona continua amb coratge continua sent ella mateixa al final o sigui que clar ja surt la prohibeixen després de judici la prohibeixen de fer qualsevol tema de patinatge o sigui està vetada per vida llavors es fica la boxa professional fa boxa fa unes coses diguem-ne que és una tia que aguanta una tia ja que lluita és una tia que aquest caràstre fort diguem-ne que la mare al final hi ha un moment de la pel·lícula que diu és que te hice jo te hice campeona le diu la mare si tu me condenaste diu l'altre però aquesta condemna també la fa que continuï continuï i ella continuï tant molt refrescant molt bon muntatge molt bones actuacions de les dues protagonistes recomanable no sé si serà la millor dels Oscars però recomanable molt bé fantàstic David deixem les Oscars un momentet per descansar i ara anem a parlar de Barry Seal que és una pel·lícula del Tom Cruise i a partir d'aquí ja m'expliques tu que jo vaig parlar ara el realitzador no me'n recordo qui és però bueno bé algú vies la sèrie Narcos? no jo he vist un capítol un capítol un capítol la primera no jo sí que l'he vista la primera la segona temporada i en aquelles en aquella pel·lícula és que en tronca perquè en aquell film veus que hi ha un moment clar la sèrie Narcos parla des del punt de vista dels narcotraficants colombians sobretot del Pablo Escobar hi ha un moment que no saben com moure la droga i contacten doncs amb pilots nord-americans que fan la ruta que poden fer la ruta i a més es coneixen les rutes perfectament entre Colòmbia i la part sur dels Estats Units no? amb els avions que porten i els incomaden tot aquest tipus de viatges doncs la pel·lícula aquesta Barricil ens parla d'un d'aquests pilots que realment va treballar pel narco colombià dedicant-se a treginar coca cocaïna en aquest cas i d'altres coses que ja veurem doncs de Colòmbia als Estats Units el protagonista és el Tom Cruise amb el seu desperpajo habitual sí no jo crec que bé aquest home aviam tendeix a l'histrionisme a nivell actural pel meu gust però quan quan el paper ja diguem-ho així s'adapta a aquesta manera d'actuar una mica com el Robert De Niro doncs bé no no i la història també evidentment és molt histriònica molt passada de voltes doncs encaixa bé encaixa perfectament i l'actor doncs bé no desentona amb el film en aquest cas ens parla d'un avorrit pilot de la tua que sí que vale que ser pilot pot ser molt guai pots tenir molt pot ser un diguem-ho així a més si tens el porte del Tom Cruise doncs evidentment tens un plus de sensualitat però que ell no l'explota en absolut perquè diguem-ho així perquè avui ja comerà hamburguesa afuera si tinc l'entrecote en casa en el sentit en el sentit que bé perquè no té molèstia en buscar-se mans quan té una dona que el complementa molt bé i que li dona tot el que ell desitja en aquest sentit i perquè clar és quina sort sí sí sí no en aquest sentit dius carai molt bé doncs clar però a nivell laboral ell n'està allà fins al capdamunt i doncs contacten amb ell diguem-ho així la policia la la la la CIA perquè comença a tregin armes cap a la contra nicaragüense onda però clar va ell carrega d'anar d'Estats Units a Nicaragua però la tornada diguem-ho d'alguna forma va de buit ja cosa que aprofiten els narcos doncs per ah fer un brejoc per carregar-li l'avió per carregar-li l'avió amb bueno amb la seva mercaderia què passa aquí estem amb la típica no sé si ho havíeu vist aquella com es deia el senyor de la guerra aquella pel·lícula del Nicolas Cage sí que que es dedicava sí al el tràfic d'armes sí sí sí doncs no us donava la sensació que diguem la trama cada cop agafava un espiral més vertiginós que dius això no això no pot acabar massa bé això no pot acabar bé doncs el film aquest aquí passa el mateix passa el mateix perquè què passa clar el narco li paga molts diners molts diners tants diners que jo no tenia a enterrar-los o sigui i quan dic no tenia a enterrar-los és literal no té ni on posar-los o sigui és una cosa demencial o sigui els hi surten els diners ja pertot arreu o sigui hi ha un moment que és paradigmàtic que es veu que el gos o alguna cosa així ha desenterrat una bossa de diners i els diners estan volant clar un altre pensa hòstia me'n vaig corrent-se a recollir-los diu demà al dematí ja aniré a buscar dius ja fa mandra fa mandra ara dius hòstia però quants diners has de tenir per dir demà al dematí ja aniré a recollir aquesta bossa de diners o sigui és demencial clar tot això què passa el diner a qui crida a los borrones i surt parentela per tot arreu la parentela què passa que no acostuma a ser massa discret en tot aquest muntatge i arriba un moment que ja clar evidentment allò no és impossible ell què fa doncs perquè clar el destinen a un poblet perdut de això que dius tu de l'amèrica profunda un poblet absolutament deprimit totes les botigues tancades ell és el vitalitzador d'aquest poble hòstia compra el poble no no no el compra però ell vitalitza el poble dona negoci a tot Déu i al cap d'un temps aquell poble ha revifat d'una manera ha revifat que ningú ho sap ha revifat gràcies a la droga els narcos colombians d'alguna forma sí sí sí que fort la pel·lícula està molt bé són totes les piruetes no teníem massa conèixement de la pel·lícula ell és un pilot excepcional o sigui tinguem-ho en compte clar i se sap tots els truquis i totes les totes les entre cometes pirules que es poden arribar a saber els pilots per despistar l'ADEA clar per despistar aquí perquè l'ADEA també ja comença a ensumar el rastre a darrere la pel·lícula està molt bé no explico el final perquè és un final molt obvi però millor el podem imaginar però clar molt interessant em va sobtar molt un punt ràpid parlàvem del Tom Cruise el Tom Cruise té tres nominacions als Oscars no ho sabeu ah no ho sabia això per Magnolia que és aquella espècie de però allà està bé sí allà està bé d'espècie de com de predicador com un gurú un gurú de sexe que té el llibre és boníssim en Jerry Maguire que fa aquell representant aquest tal i qual i en Nacido 4 de Julio ah vale però perquè era la típica de persona fumuda i aquestes coses exacte perquè al final sí mira té el seu punt aquest home quan li droves jo crec quan el direixen bé ho fa bé sobretot quan són directors una mica més alternatius com l'Anderson aquesta gent ara quan ell vol lluir-se i ell paga la producció i tal tipus Missió Impossible 3 que tot és un primer pla de la seva cara caient amb el cabell no sé què són per a coses alimentícies exacte però quan ell les controla dius la mòmia aquesta última que també la produïa ell era una cosa però per vomitar quatre vegades seguida però bé és el que hi ha deixeu-me que jo em carrega una pel·lícula en dos minuts ja se veu que és aquesta línia la meva i després parlo de la forma de l'aigua que una mica no me la carregaré tant però el Call Me By Your Name famós que és aquesta pel·lícula també nominada la millor pel·lícula em sembla que el millor director no em vaig equivocar del senyor Luca Guadagnino que és com es diu aquesta criatura ni si és això i tal llavors és aquest Call Me By Your Name diguem pel meu nom seria la traducció és d'un llibre també d'un senyor italià que ara no recordo i el guió adaptat és de James Ivory coneixem aquest senyor Morís una habitació en convistas la queda del dia la copa dorada aquestes pel·lícules que són d'època d'una època o d'un moment determinat amb aquesta pretesa elegància de les novel·les de M. Foster que dius bé i és un director resultant i que ha tingut molt d'èxit i aquí ha hagut una mena de cruzament o de cables increïble entre uns i els altres aquest director és un director que tampoc ha fet res en particular ha fet 3 o 4 pel·lícules però tampoc no he pogut contrastar que és el que fa presenta una història d'amor entre un noi jove molt jovenet amb un noi amb un home que arriba a un lloc determinat el noi es diu Timothy Shalamat que està nominat em sembla que el millor també actor no m'he equivocat i el partener és l'Army Hammer que és un noi conegut també però bueno ara ho esperem de forma molt ràpida ens situem en un lloc determinat de la part nord d'Itàlia no ens diuen si és el Lombardí és el Beneto si és la Toscana amb el qual estan passant les vacances uns jueus americans en aquella zona per tant la pel·lícula en versió original és parlada en anglès essencialment no en italià encara que el director sigui italià el pare és un arqueòleg importantíssim que té una dona que no sabem de què treballa i té un fill que és relativament sensible al món de la música i és un pianista i és compositor i tot això tenen costum d'aquests senyors quan fan de vacances portar sempre a una persona vinculada amb l'àmbit de l'arqueologia un altre professor d'un altre espai o que tinguin vincles perquè per una mica fer una temporada d'intercanvi això una miqueta perquè estiguin junts amb una persona vinculada i arriba aquest noi que és un noi d'uns 30 i pico d'anys guapot el tot ros estem als anys 80 és molt simpàtic perquè la música és dels 80 però italiana és de tot George Moreau jo m'ho passo molt bé amb aquestes coses sí, sí, sí i a partir d'aquí dius mare de Déu Senyor el Franco Batillato i aquestes coses i tal llavors és el que hi ha què passa? et passes durant una hora de pel·lícula és com la primera hora és estiu 1993 però evidentment sense l'història de la nena ni cap història vull dir anem a veure l'espai la casa el que fan el no sé què no sé quantos aquest aquest que arriba que és dinàmic que no sé què que hi ha una de les ties i ell té un rotllo amb una noia vull dir el jovenet que és aquest el fill de la casa bueno tot és com que dius bueno és també una pel·lícula està prou correcta no té l'encant del James Ivory quan dirigia les pel·lícules que tenen aquella cosa poètica dels espais està en Itàlia els pobles que busquen són lleixos de pebrots vull dir que mira que és maco trobar a Itàlia és molt fàcil una bogeria qüestió que la cosa es comença com dius bueno sembla que la cosa es comença a animar i de cop i volta no sé per generació espontània resulta que estan enamorats però un de l'altre i jo dic però quan ha habido una mirada quan ha habido què hi ha hagut vull dir no és broc van monta no no no vull dir dius de cop i volta dius què i de cop i volta s'inicia aquesta relació i a partir d'aquí una relació molt estranya evidentment no per la naturalesa homosexual faltaria això no és però és que no no no no hi ha primer que no hi ha entre ells dos una cosa que digues bueno pot haver-hi alguna cosa o una relació d'una igual no importa no hi ha aquest feedback aquesta coseta i hi ha com un cert un cert masoquisme però masoquisme de ara no et toco ara no et miro ara no sé què i jo em vaig quedar com dient bueno vale perfecte i la pel·lícula va pitjor l'únic que té no ho diré una conversa de 10 minuts amb el seu pare cap al final de la pel·lícula que és magnífic ja està és l'únic que val de la pel·lícula arrodoneix la pel·lícula sí és l'únic moment no val la pena no val la pena vull dir està bé però no val la pena no és una pel·lícula per mi d'Òscar té un contingut determinat és avorrida és no no té res de particular tot al contrari que la forma de l'aigua que no diré gaire cosa perquè jo sé que per aquí la voleu veure i per tant és això Guillermo del Toro tenim aquesta criatura que es diu Sally Hawkins que és la l'actriu el Doc Jones que és el poli no m'equivoco el Dolent i el Michael Shannon sí el gran Michael Shannon clar sí per això dic que hi ha una mica aquesta mena d'història i l'Octavia Spencer que és la la noia de color que sortia bueno amb una pel·lícula que van ser l'any passat als Òscars i que sortien tres noies de color que són les que estaven allà amb la NASA sí sí sí bueno ja ha sortit no les xiques de calendari no les xiques de la NASA les xiques de no sé què bueno ja ho diré jo la vaig veure doncs això doncs el que deia doncs per tant és una història a mi m'agrada moltíssim una mica potser heu vist l'estètica molt l'estètica el plantejament inicial jo pensava que anava cap a la línia de l'Steam Pack però no aquesta cosa del vintage vinculat amb el món de la industrialització i tal no va per aquí pensava que sí però té un punt vintage anys 50 magnífic té a vegades recorda a delicatessen la casa on està ella i com es mou té un punt delicatessen colors vius sí uns verds una mica així pujats de to uns marrons uns granates una miqueta engegats a vegades recorda també l'element Amélie com es mou la càmera oi que sí és Amélie és delicatessen i a partir d'aquí quan entres dins de l'espai més del lloc on es fa on està que jo no crec que sigui la NASA o és no sé és un espai d'experimentació com un centre una agència més segreda exacte llavors entres una mica en la línia de les pel·lícules sèrie B entre cometes dels monstres anys 50 això us sona aquesta tipologia perquè bueno hi ha un ésser que dóna voltes un ésser aquàtic que això diu la forma de l'aigua i a partir d'aquí passa coses de Sally Hawkins no parla la criatura escolta però no parla per un trauma que té de la infantesa té una relació molt peculiar amb el seu veí que és homosexual també però que en aquest cas no és un tema que se desenvolupa sinó perquè veus que viu sol i que té una certa sensibilitat amb un serie d'elements i el que passarà és a dir el que passarà amb la Sally Hawkins que té en aquest cas una relació bueno és que no sé si dir-ho simbiòtica bueno hi ha un element d'unió entre la noia que no diu res i la bèstia ja està i a partir d'aquí la vella la bèstia la vella la bèstia és això és que no volia dir-ho tan clar però per aquí van els trets i bé i és una pel·lícula amb una gran delicadesa a vegades amb el tracte és una pel·lícula que té acció quan cal i a mi és una pel·lícula que m'ha portat uns records magnífics d'altres èpoques estan tots molt ben col·locats al seu lloc són creïbles és el meu punt de vista dins de la trama Guillermo del Toro a vegades és una mica desagradable Guillermo del Toro però bueno ja sabem que és habitual amb ell és una mica bèstia vull dir amb certs comentaris no gaire però de tant en quant deixen alguna i molt bé en general la sensació sobretot el paper del Duke Jones que és el aquest guripa el segurata que controla la situació és molt bèstia sí és un tio que segur que el coneixes és que no em situaré és que hi ha un actor que es diu Michael Shannon a veure que no em lio jo ara el Michael Shannon qui és? és que no sé no sé quin paper fa és l'alt o és l'altre? és l'alt és l'alt és aquest perdó m'hi confós és un actoràs com la copa d'un pit va sortir a animales nocturnos sí doncs m'hi confós és el Michael Shannon el Duke Jones és el vaí gay sí sí és un actoràs com la copa d'un pit m'hi confós jo Michael Shannon sí és un paio que és que es menja els altres actors se'ls menja en patates però és molt bo és molt potent dinamisme molt bo el muntatge és molt bo té una cara que sí sí sí no hi espanta és genial té un problema amb els dits i el problema dels dits ja ho explicarem la setmana que ve el Nacho imagino que ja hurgarà nunca mejor dicho sí sí jo la veuré ja ho veuré amb el tema i tal jo no he pogut parlar gaire perquè lògicament si l'hem de veure tots no vull parlar però deixem-ho així molt bé 10 minutets parlem dels 3 anuncios i després ja parlem del del begin again i una miqueta parla tu dos 3 anuncios jo parlaré ràpid d'això no no no jo t'acompanyaré bueno de la pel·lícula nominada molt nominada els Oscars millor pel·lícula millor direcció 4 nominacions sembla que té diria a forma de l'aigua té moltes pel·lícula feta per un actor per un ja ho diré autor autor de teatre diguem-ne que s'ha posat també dirigeix i temps bueno la direcció diguem-ne que no crec jo que sigui el més no es deixa no molesta diguem-ne és el Martin McDonough sí el tio suposo que ha vist que el seu és el que és i la direcció ha deixat una cosa ja neutra el guió és molt potent evidentment el guió és boníssim hiperpotent la pega que li trobo potser és una mica forçat vull dir saps allò que li falta aquesta naturalitat que té algunes històries jo em recordo sempre de Winter Bones aquesta pel·lícula em va agradar mi tant que és com si poses la càmera i amb una naturalitat tremenda és com si estiguessis mirant una història i tu ets capaç de posar la càmera on vols de treure el missatge de la Jennifer Lawrence és un exemple diguem-ne és una pel·lícula molt paradigmàtica per mi doncs aquesta pel·lícula o sigui ell està construint el guió una mica per donar el missatge llavors no deixa en cap moment que si ha de donar un missatge doncs fa el gir de guió que toca per donar el missatge i per dir la paraula justa i tal i està molt bé fins i tot així està molt bé vull dir no hi ha un exceso que jo diguis hola però sí que hi ha un moment i està a punt de patinar no patina està una mica forçat bueno no patina que també és un mèrit perquè el tio allà ho ha ficat amb caçador determinats giros de guió determinats històries que al final determinats diàlegs que estan ficats allà dius bueno i això per què ho dius ara aquesta perorata allò quan surt amb el cura i tal i qual perquè dius de recopi volta això que saps com un saliente però bueno quan parla de McDermott llença unes pedres tio no fotem eh que dius opa això és el que m'agrada però no acaba amb la sobreactuació perquè la cara de gos que té tota la pel·lícula perquè té una cara de gos està una estona com dient que fa que no quedi tan estrany o que no pati ni tant jo crec que parla per aquí eh sí que digues després actuacions molt bones portades molt bones eh perquè el Woody Harrelson que la darrera sobreactua aquí és perfecta és perfecta a vegades fa el paper que feia en True Detective és una mica així és una mica així però en True Detective ferà sobreactuador i aquí no aquí és contingut a més a més un paper per lluir-se perquè té el missatge vital que dona després que ja ho veurem que també és de guió és això mira ara vull dir això faig tot el desenvolupament del guió de l'acció les cartes però se salva també se salva Sant Rockwell encara que fa una mica així tontit però és bestial jo m'ho passo molt bé amb aquest pavo ho sento tot el nano de Joder de Tronos ara està pensant qui era Sant Rockwell és el de la milla verde exacte exacte aquell que el pirat aquell que és el més dolent de tots que és la maldat pura diguem-ne però és que és genial Sant Rockwell i el per què tota aquella cosa amb la mare i a partir d'aquí complexiona amb la mare aquest element xulès i després com canvia com va evolucionant és que no sé és un paper per mi està nominat a mi jo actor secundari que li doni aquest i la Francesc McDermott ho sento jo sóc mi forofo de la peli jo anava jo anava una mica m'havien explicat una mica hòstia és molt de guió i em va sorprendre i em vaig quedar i em vaig dir hòstia doncs mira ho ha aconseguit ha aconseguit el tio és molt difícil això dir el que jo vull emagisgui el que jo vull i no queda forçat queda forçat però no acaba de patinar el tot això té raó hòstia això té mèrit i no te l'enteres de la peli passa fum t'he acabat la peli i et quedes amb això amb seqüència també la manera que està rodada i la força la força de la història la força dramàtica de la història a tot moment no de cau diguem-ne hòstia en cap moment això que et dius tu el que veurà aquest ho ha aconseguit és una mica com Messi com fa Messi com ho ha fet això ho ha aconseguit i la veritat és que sí que és una pel·lícula jo de les que he vist perquè hi ha el centre de gravetat baix correcte aquest home de gravetat llavors jo de les que he vist és una pel·li amb el centre de gravetat baix fins i tot vam parlar de Dunker que era la favorita doncs ara potser la favorita és aquesta i a mi em queda l'Illot Invisible que l'Illot Invisible és una pel·lícula que l'haig de veure i tothom m'està dient preciocista que l'haig de veure és una pel·lícula elegant és que té l'elegància del propi complement que és el vestuari en aquest cas però jo no crec que l'hi donin li falta alguna cosa li falta una entesa més concreta sobretot més sentiment mira què et dic s'entén perfectament és l'antètesis de Iotonya sí, exacte allà passa el que passa passen coses costa que passin perquè l'Anderson ja sabeu com va amb aquest ritme i crec que no serà entès exacte no crec que serà entès això dins del que seria el concepte de pel·lícula acadèmica i a partir d'aquí llançar-la a l'estrallet sí és que és molt polta i aquí està molt bé aquí està molt bé però no jo crec que jo crec que li donaran l'Òscar a la carrera però al final d'aquí no, li donaran el vestuari per pebrots ah, vols dir a ell amb ell com a recorregut no sé si algun film seu ha triomfat jo em sembla que no com no fos no, Magnolia no no ho sé bueno, Magnolia tenia alguna però no no ho crec no sé si de màster no sé si de màster no se m'ha sido de horario quasi no, que es falten 3 minutets 3 minuts és això què voleu fer? voleu fer una travessa o parlem de la pel·li? fem una travessa no, però no recorda la setmana que ve en parlem de Begin Again bueno, potser ho he vist altres ah, bueno que prefereixes potser mirar sí, no, no vinga va, millor pel·lícula comences tu millor pel·lícula 3 anuncis jo dic 3 anuncis també i per és que no he vist l'Invisible però me la llum 3 anuncis pel que m'expliqueu va el fil invisible vale hòstia molt bé director hòstia com ara ja ho fan separat però ho fan separat no he de tocar el mateix ara ho fan separat o sigui, abans era l'excepció diguem-ne sempre ho feien junts llavors van dir com a gestió separat i ara sempre ho fan separat vull dir llavors no sé director és que no sé què pot ser hòstia no sé què dir-te aquí també el de 3 anuncis no ho crec igual igual fixat bueno igual el Nolan ah sí és que jo crec que me sabia del Nolan aquí l'ho donaran a Dunkerque per la Jetta vull dir per la Jetta no vull dir perquè ho faig meravellosa però em refereixo perquè l'han de col·locar per algun lloc millor director és probable sí, sí, tens raó potser millor fotografia també a Dunkerque també sí, sí en els casos tècnics segur segur millor actriu la McDermott sí perquè jo crec que la Margot Robbie no l'he donat no i qui és l'altra actriu nominada està la de Lady Bird sí, la de Lady Bird massa jove Lady Bird jo crec que es quedarà sense res sí, jo crec que es quedarà sense res sense res segur perquè no l'entendran la pel·lícula perquè jo la vaig veure no és que no l'entenguin clar que s'entén no l'he vist però és una pel·lícula que està molt ambientada amb el tema universitari perdó, institut sí però té molt més que una pel·lícula d'institut de nenes i tal sí, sí no, no hi ha alguna cosa més que això vam parlar la setmana passada Milloc triu Milloc to Milloc to segur que al Gariolman li donen hostia diuen que al Gariolman jo no l'hi vis la jo l'intentaré veure per la setmana que ve a l'instant massa oscuro però diuen que segur ara jo no sé què ha fet aquest home no sé qui més està nominat està el Daniel de Luis per a l'Ilo Invisible que s'ho mereix jo diria que mira la secundària més si sapiguessi li donen ja perquè s'acaba ja plega i ja li donen jo espero que la secundària li donin a la Metcalf jo crec que li donaran mira a la de Jotoni a la de Jotoni ja dic jo la mare a la mare igual sí doncs jo voto per la mare de Lady Bird no l'he vista és la de la Maria que és la mare del Sheldon Cooper era a Big Bang Theory i és la germana de la Rose Ambar això mateix la propera setmana sortirem de dubtes vindrem amb les pel·lícules que falta per veure-les i llavors direm amb tota la raó encara ens queda un minut podem fer que ara més travesses vinga va què ens quedaria la millor pel·lícula estrangera muntatge jo diria que Baby Driver que està Baby Driver està nominada i s'ho mereix i hi ha alguna cosa que és la Blade Runner 2049 hi ha alguna cosa d'aquestes efectes visuales temes de pasta i la millor pel·lícula estrangera clar tenim el d'esquart jo he vist la xica fantàstica ojalà sigui la xica fantàstica de lo poc que jo he vist d'esquerno ja agafo la molt nerviós molt nerviós molt nerviós amb d'esquern confia en el Xesco sí sí intentaré veure en cuerpo ya i millor pel·lícula animada és el que deien que falta però Jornem no hi és és brutal que no estigui aquest film però no sé quina pot ser quina hi havia jo he vist Coco hi havia dos més conegudes sí de les que hi ha jo crec que Coco se l'ha endut recuperarem el tall aquest i el dia següent veurem s'han encertat exacte a veure si hem tingut sort en aquest cas molt bé ens acomiadem adéu adéu ara escoltes Ràdio d'Esperm sintonitzes Ràdio d'Esperm la Ràdio de Sant Lluís 98.1 Ràdio d'Esperm Ràdio d'Esperm Ràdio d'Esperm sientu Fins demà!