Babilònia del 1/3/2018 — Òscars a la vista: I, Tonya, Tres anuncis, La forma de l’aigua; més La Catedral del Mar i William Morris al MNAC

Resum de l’episodi

Un episodi àgil i ple de contingut cultural amb mirada crítica i humor. Els tertulians arriben a les portes dels Òscars amb un repàs de les principals nominades, una ressenya literària i una parada al MNAC per descobrir l’herència de William Morris.

Temes destacats

• Especial Òscars: anàlisi de les favorites i travesses finals.
• Crítica literària: "La Catedral del Mar" d’Ildefonso Falcones.
• Exposició: William Morris i el moviment Arts & Crafts al MNAC.
• Dossier cinema: "I, Tonya", "Barry Seal (American Made)", "Call Me by Your Name", "La forma de l’aigua", "Tres anuncis a les afores" i pinzellada d’"El fil invisible".
• Pausa musical: ABBA – "Chiquitita" i el seu ús sorpresa a "Tres anuncis a les afores".

Llibres

La Catedral del Mar (I. Falcones)

• Trama clàssica d’ascens social i caigudes en el marc de la Barcelona medieval: entreteniment fàcil i ben documentat, però amb tòpics i algun forat de versemblança.

• Punts qüestionats:

- Tractament massa ràpid de la Pesta Negra malgrat el seu impacte social i demogràfic colossal. - Algunes llicències històriques i personatges que s’elimina o giren el caràcter de manera poc coherent. - Descripcions del món dels bastaixos (carreus de Montjuïc a Santa Maria del Mar) que semblen extremes pel desplaçament físic implicat.

• Valoració: lectura amena, ideal per “desintoxicar” d’obres més denses, però lluny de la profunditat o la potència d’un clàssic com El comte de Montecristo.

Art i disseny

William Morris i l’Arts & Crafts al MNAC

• Context: final de l’època victoriana i auge del neogòtic; pont cap a l’Art Nouveau i el modernisme català.

• Idea-força del moviment:

"No tinguis res a casa teva que no sàpigues que és útil i que no consideris bell."

• Què s’hi veu: papers pintats, catifes, mobles, vitralls i motius florals/vegetals, amb influències de japonisme i revival medieval artesanal.

• Tensió central: exaltació de l’artesania vs. industrialització del segle XIX. Producte bell però elitista per cost.

• Recomanació: molt didàctica i visual, ideal per famílies; ajuda a entendre el pas cap al modernisme.

Cinema

I, Tonya

• Nominacions: Actriu (Margot Robbie), Actriu secundària (la mare) i Muntatge.

• To i forma: biopic irreverent i muntatge fresc, àgil i metacinematogràfic; humor negre amb ecos Coen.

• Personatge: Tonya Harding com a antítesi de la “princesa” del patinatge; crítica al judici estètic i de classe en l’esport. Fita tècnica: primer triple axel femení.

• Escena clau:

"Jo te hice campeona" — "Tú me condenaste" (mare-filla)

• Valoració: recomanable; interpretacions potents (Robbie i la mare) i discurs feminista explícit.

Barry Seal (American Made)

• Trama: pilot carismàtic arrossegat a encàrrecs de la CIA i correguts de narco amb diners literalment “voleiant”.

• Tom Cruise: histrionisme funcional al to esbojarrat de la història; encaixa bé.

• Ritme i to: espiral d’excessos a l’estil "El senyor de la guerra"; connexió amb l’univers de "Narcos".

Call Me by Your Name

• Ambient: estiu als 80 al nord d’Itàlia, elegància d’Època i banda sonora de l’època.

• Crítica del programa: ritme morós, química que arriba tard i poc justificada; salva un monòleg final del pare (excel·lent).

• Valoració: correcta però no d’Òscar segons els tertulians.

La forma de l’aigua

• Delicada faula romàntica amb estètica vintage anys 50, colors delicatessen/Amélie i ecos de sèrie B de monstres.

• Repartiment: Sally Hawkins, Michael Shannon, Octavia Spencer.

• To: conte adult tipus La bella i la bèstia, amb moments de tendresa, humor i acció justa.

• Valoració: molt ben resolta visualment i narrativa sòlida; favorita en diverses categories.

Tres anuncis a les afores (Three Billboards)

• Guió: molt potent, tot i que de vegades es nota el mecanisme del gir per transmetre missatge.

• Interpretacions: Frances McDormand monumental; Sam Rockwell brillant i en evolució; Woody Harrelson contingut i emotiu.

• Moment musical: ús sorprenent de "Chiquitita" (ABBA) en una escena trista que crea contrapunt emocional.

• Valoració: per alguns, la millor de l’any; passa “com un coet” i manté la força dramàtica.

El fil invisible (Phantom Thread)

• Elegància extrema i preciós treball de vestuari; ritme Anderson més fred.

• Pronòstic del programa: possible reconeixement a Vestuari; menys opcions en Film/Direcció.

Prediccions Òscar (travesses del programa)

• Millor pel·lícula: Tres anuncis a les afores (majoria) vs. El fil invisible (una veu).

• Direcció: Christopher Nolan (Dunkerque) com a “compensació” acadèmica.

• Actriu: Frances McDormand.

• Actor: Gary Oldman (Darkest Hour).

• Actor secundari: Sam Rockwell.

• Actriu secundària: debat entre Allison Janney (I, Tonya) i Laurie Metcalf (Lady Bird).

• Muntatge: Baby Driver.

• Efectes/tecnic: Blade Runner 2049.

• Pel·lícula estrangera: Una mujer fantástica.

• Animació: Coco.

Cites destacades

"No tinguis res a casa teva que no sàpigues que és útil i que no consideris bell." — William Morris

"Jo te hice campeona" — "Tú me condenaste" — diàleg mare-filla a I, Tonya

To i ritme

• Conversa distesa i irònica a l’inici; després crítica argumentada i referencial.
• Pausa musical amb ABBA – Chiquitita per “aterrar” el to kitsch d’I, Tonya i recordar el seu ús insòlit a Tres anuncis.