Babilònia del 15/3/2018 — Òscars en debat: El hilo invisible, Lady Bird, Tres anuncios i La forma de l’aigua; Farinha; memòria a Sant Pere Màrtir; Mecal; i “I Will Survive” (39 anys)

Visió general del programa

"Encara seguirem parlant dels Òscars..." — el programa gira al voltant d’un debat viu sobre les nominades i guanyadores dels Òscars, amb parèntesis culturals i històrics.

• Eix central: valoració crítica de diverses pel·lícules dels Òscars (i algunes dels Goya), amb especial atenció a l’obra de Paul Thomas Anderson, Greta Gerwig, Martin McDonagh i Guillermo del Toro.
• Segments destacats:

- El llibre polèmic Farinya i la història del contraban a Galícia fins al narcotràfic modern. - Una ruta de memòria històrica: bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir (Collserola). - El Mecal, festival de curtmetratges de Barcelona. - Cloenda musical amb “I Will Survive” (Gloria Gaynor) pels seus 39 anys.

1) Farinha: del contraban a la cocaïna (Galícia)

• Clau històrica: de la postguerra i l’escassetat a Galícia vs. Portugal (pla Marshall) neix un teixit de contraban (tabac, béns bàsics) que evoluciona a haixix i, finalment, cocaïna.
• Infraestructura i actors: noms com el Terito, Laureano Oubiña, el clan dels Charlines i Sito Miñanco construeixen una logística potent (batees de musclos, llanxes d’alta velocitat) i una xarxa local de distribució.
• Impacte social: normalització del tabac de contraban; diners que reguen clubs, parròquies i jovent, generant una imatge de “benefactors”. Amb la cocaïna, apareix el cost social (drogadicció juvenil) i canvia la percepció pública.
• Resposta institucional: operació Nécora (Garzón), reformes legals i persecució fiscal (estil Al Capone). Persistència de tentacles entre poder i negoci.
• Censura/restricció: el llibre és retirat temporalment per al·lusions a un alcalde d’O Grove.

Punts forts del segment

• Exhaustivitat de dades i cronologia.
• Contextualització del pas del contraban al narcotràfic i el seu arrelament local.

2) Ruta de memòria: Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir

• Què és: espai recuperat dins dels Espais de la Memòria (Memorial Democràtic). Visita guiada mensual organitzada pels Museus d’Esplugues.
• Itinerari: sortida a la Plaça Mireia i pujada fins a Sant Pere Màrtir (Collserola). Vistes a Barcelona, Delta del Llobregat i Montserrat.
• Context històric: bateries pensades per repel·lir bombardeigs (Guerra Civil), finalment reubicades al Turó de la Rovira. Assaig del que seria la 2a Guerra Mundial.
• Extra: connexions amb el camp d’aviació de Rosanes i refugis antiaeris a la Garriga.

3) Festival Mecal (curtmetratges, BCN)

• Dates i seus: del 15 de març al 2 d’abril; seus com el CCCB, espais culturals i paral·lels.
• Oferta: seccions oficials i paral·leles (animació, comèdia, terror, Refugees Welcome, temes socials…) amb preus assequibles.
• Valor: oportunitat per veure gèneres i formats diversos en sessions curtes.

4) Òscars: debat de pel·lícules

4.1 El hilo invisible (Phantom Thread) — Paul Thomas Anderson

• Valoració coral: pel·lícula extraordinària, d’una elegància formal i direcció d’actors destacadíssima; subtilesa que “insinua més que mostra”.
• Elements clau: estètica, música, muntatge i una relació central complexa (figura de la germana, determinant). Per a alguns, obra mestra del seu autor.

4.2 Lady Bird — Greta Gerwig

• Tonalitat: coming-of-age vitalista i indie; conflicte identitari de la protagonista (Lady Bird vs. Christine) i xoc amb la mare.
• Punts forts: Saoirse Ronan (3 nominacions amb 24 anys) i Laurie Metcalf; direcció funcional però eficaç en direcció d’actors. Final “d’institut” que evita clixés.
• Debat Òscars: meritòria, però es qüestiona la coherència de nominacions/premis.

4.3 En cuerpo y alma (On Body and Soul) — Ildikó Enyedi

• Proposta original: història d’amor peculiar entre un cap d’escorxador i una auditora amb trets d’obsessió-compulsió, unides per somnis compartits amb cérvols.
• Contrapunt: arrenca amb imatges truculentes d’escorxador però deriva en una delicada història de connexió emocional. Gran treball d’Alexandra Borbély.
• Resultat: malgrat perdre davant “Una mujer fantástica”, segment la considera molt recomanable.

4.4 Tres anuncios en las afueras — Martin McDonagh

• Trama: mare devastada per l’assassinat de la filla que denuncia la inoperància policial amb tres cartelleres.
• Força: actuacions de Frances McDormand, Sam Rockwell i Woody Harrelson; el film capgira tòpics i fa evolucionar el poble i els personatges.
• Matís: aparentment “gran” en aparador, però la trama és més continguda del que sembla; igualment imprescindible.

4.5 La forma de l’aigua (The Shape of Water) — Guillermo del Toro

• Recepció al grup: sensació de déjà vu i recopilació de recursos de conte i cinema clàssic (amics/artistes, espionatge, criatura captiva per la ciència).
• Comparatives: ecos d’Amélie, La sireneta de Andersen i fins i tot paral·lelismes amb “1, 2, 3… Splash” (al·legats de plagi/eco visual circulen per la xarxa).
• Punt fort: Michael Shannon com a dolent carismàtic; direcció d’art i escenografia.
• Debat: molts dubtes sobre el seu Òscar a Millor Pel·lícula; diversos membres l’haurien situat darrere d’altres nominades.

4.6 Mirada a El laberinto del fauno (comparativa)

• Per què s’elogia: originalitat, atmosfera, i la duresa de la postguerra entrellaçada amb el conte; grans treballs de Sergi López, Maribel Verdú i Ariadna Gil.
• Anècdota industrial: proposta rebutjada a Hollywood d’“alemanyitzar” el dolent per doblar pressupost; Del Toro manté el context espanyol.

5) Cloenda musical: “I Will Survive” (Gloria Gaynor)

• Efemèride: 39 anys d’un clàssic de la música disco (1979).
• Cultura pop: del cinema (In & Out) a cants d’afició i política; himne que “travessa dècades”.

Idees clau (resum executiu)

• Farinya il·lumina el pas del contraban a un narcotràfic industrialitzat, i com obliga a reformar lleis i a reorganitzar l’Estat.
• Memòria històrica viva: rutes com Sant Pere Màrtir connecten territori, guerra i ciutadania.
• Als Òscars, el grup defensa la finesa d’El hilo invisible, l’energia honesta de Lady Bird, la originalitat d’En cuerpo y alma i la potència actoral de Tres anuncios; es qüestiona la tria de La forma de l’aigua com a millor pel·lícula.
• Mecal: una porta d’entrada plural al curtmetratge internacional.
• Tancament amb un himne immortal: “I Will Survive”.