Babilònia del 13/10/2016 — Paradís Pintat, La mujer precipicio i L’elegància de l’eriçó; Tim Burton, El Club i Eye in the Sky: cultura, salut mental i crítica al capitalisme

Introducció

• Programa amb cinc veus i to distès: presentacions, bromes i sumari del que es tractarà.
• Eixos del dia: teatre, llibres i cinema, amb un tram final de debat social.

Teatre: Pepa Plana – Paradís Pintat

• Rosa recomana l’espectacle de la pallassa Pepa Plana, una clown intel·ligent i emotiva que combina humor i reflexió.
• Premissa: una àngel avorrida d’estar “pintada” en un quadre que somia ser àngel de la guarda; decideix baixar al mar i es troba la tragèdia del Mediterrani (cossos i vides perdudes), convertint la peça en una sàtira tendre i punyent sobre l’actualitat.
• Posada en escena: estèticament preciosa, còmplice amb el públic; direcció/dramaturgia de Ferruccio Cainero. Vista al Teatre Grec; possible gira i presència al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.

Llibres

Cicatriz (Juan Gómez-Jurado)

• Thriller tecnològic que arrenca amb una idea potent (reconeixement d’objectes via foto i gran impacte comercial) i deriva cap a màfia russa, venjança i to gore.
• Crítica: entreteniment que es deixa llegir, però amb aroma de “guió encobert” i menys ambició que “El paciente”.

Rosy & John (Pierre Lemaitre)

• Novella breu del creador del comissari Camille Verhoeven. Ritme pim-pam, personatges definits en poca estona i resolució brillant.
• Valoració: Lemaitre destaca per la condensació i l’ofici; ganes de més peces d’aquest format. Esment a la novetat “Tres dies i una vida”.

La mujer precipicio (Princesa Inca)

• Poesia crua, directa i existencial que parla de diagnòstic psiquiàtric, sobremedicació, fragilitat i marge social. Context: aparicions a Ràdio Nicosia (espai de ràdio-teràpia). Referències a Leopoldo María Panero.
• Debat obert a l’estudi: el suïcidi com a tabú social i la necessitat de parlar-ne (coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental). Es remarca que la violència acostuma a girar-se contra un mateix més que contra la societat.
• Força del text i veritat viscuda:

"Dios en lugar de hacernos nos deshizo, y quedamos desamparados y desnudos al abrigo de trenes y autovías..."

• Conclusió: lectura colpidora i necessària; no és “polida” formalment, però és autèntica i impactant.

L’elegància de l’eriçó (Muriel Barbery)

• Escenari: immoble de luxe a París. Trio protagonista: Renée (portera cultíssima que s’amaga), Paloma (nena de 12 anys hiperintel·ligent i desencantada) i Kakuro (nou veí japonès que uneix fils).
• Temes: buidor de les elits, ceguesa social, aparença vs essència, i la recerca de la bellesa en els petits detalls (camèlies, música, cinema, literatura).
• Moments clau: Paloma formula la metàfora de la “peixera” i planeja el suïcidi als 13 per sacsejar consciències; la complicitat amb Renée i Kakuro obre una escletxa d’humanitat.
• To: amè, fi i emotiu, ple de referències (Tolstoi, Purcell, Morte a Venècia, Blade Runner). Final que arrenca llàgrimes. També adaptada al cinema.

Cinema

L’hogar de Miss Peregrine para niños peculiares (Tim Burton)

• Fantasia fosca amb món paral·lel en bucles temporals, acceptació de la “peculiaritat” i enemics que la rebutgen.
• Efecte a la sala: por real per a infants; to burtonià amb ecos steampunk. Funciona com a paràbola sobre la diferència i el refugi.

El Club (Pablo Larraín)

• Casa de “recolliment” per a sacerdots apartats (pederàstia, robatori de nadons, etc.). Encobriment institucional i microcosmos tancat.
• Estil: imatge empanyada i bruta que transmet brutor moral. Clímax catàrtic (escena dels gossos) i subtext religiós del “sacrifici”.
• Recomanada per espectadors avesats al cinema dur i d’impacte.

Eye in the Sky (Gavin Hood)

• Thriller militar sobre drons, cadena de comandament i danys col·laterals. Helen Mirren lidera un dispositiu que topa amb un dilema moral quan apareix una nena venent pa al costat de l’objectiu.
• Lectura: burocràcia que “maquilla dades”, responsabilitats que es passen cap amunt i simultaneja crítica que val per empreses i administracions.
• Recorda “Paths of Glory” en clau actual; posada en escena quasi teatral i molt eficaç.

Debat final: capitalisme, preferents i pensions

• Crítica al capitalisme d’engany i d’addicció: màrqueting que crea insatisfacció, productes tòxics (preferents, estafes col·lectives) i rescat bancari pagat entre tots.
• Reclam de responsabilitats i retorn dels guanys quan n’hi ha. Defensa del paper de la cultura per pensar millor i “no embrutir-nos”.

Idees clau

• -
• Teatre que fa riure i pensar sobre el Mediterrani.
• -
• Llibres: del thriller a la poesia testimonial i la filosofia humanista.
• -
• Cinema: diferència i refugi (Burton), catarsi moral (Larraín) i ètica dels drons.
• -
• Debat social: salut mental i crítica econòmica.